Molt bona tarda, bona nit.
Benvinguts al No en vinguis amb Històries. Hola, Manel.
Què tal? Te farà mal este cot d'aigua?
Sí, sí, la veritat és que això de córrer per entrar a l'estudi ens agrada per una banda,
perquè ens dona impuls, ens dona vida, però després per una altra banda, doncs,
mira, les presses mai són bones.
Sí, però Jordi, fer el programa en directe és una millora respecte al fer un gravat.
I tant, i tant, sí, sí.
Hi ha aquesta vivilla, eh? Xati?
Xati.
Bé, quan passo un minut de dos quarts del vespre, benvinguts al No en vinguis amb Històries.
Sílvia García, el control tècnic, Manel Magí i un servidor, Jordi Ximeno.
No en vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Com és habitual, iniciem el programa amb dues efemèrides, les dues, si no recordo malament,
no, una del segle XIX, l'altra del segle XX.
Continuem el programa amb pirates del segle XXI, tot seguit, després, avui fa 100 anys a Tarragona,
amb patrocini o sense patrocini avui, Manel?
Sí, avui tenim un patrocinador bastant alcohòlic.
Bastant alcohòlic, bé, deixem-ho aquí, no diem res més.
Després també continuarem amb les curiositats de la història, les notícies,
i 30 minuts passen volant i el programa s'haurà acabat.
Afemèrides.
Tal dia com avui, de l'any 1842, neixia l'anarquista Piotr Kropotkin,
també nomenat el príncep Kropotkin.
Anarcomunista rus de família aristocràtica va abandonar la carrera militar
per dedicar-se a estudiar geografia, zoologia i antropologia.
La Suïssa, el 1872, va prendre contracte amb els vacuninistes de la Primera Internacional.
Al tornar a Rússia va ser impressionat, però va aconseguir escapar
per fugir i exiliar-se a la Gran Bretanya, Suïssa i França.
Va publicar o va fundar diferents revistes en aquests països,
com per exemple La Revolta, França, o Freedom, una revista llibertària a Anglaterra.
Entre les seves obres destaquen Paraules de Revolta,
unes memoris que també va escriure, o La Conquesta del Pa.
Va defensar les idees, la idea de la diversitat d'ocupacions
en l'agricultura i en l'indústria davant dels obrets condemnats
pel capitalisme a un sol ofici.
També va criticar la teoria darwiniana de la lluita de la vida,
per la vida i del més fort,
i defensar l'ajut mutu per a la condició del progrés.
A finals, no, a l'estiu del 78, del 1878, va visitar Barcelona
i la seva petjada va ser mínima,
fins que, uns anys més tard,
la influència del seu anarcocomunisme es va fer palesa,
sobretot quan revistes o publicacions com
la justícia humana de Gràcia, a Gràcia de Barcelona
i el socialisme de Càdix, van traduir per primera vegada els seus escrits
aquí a l'estat espanyol.
Recordem, 1842, se neixia l'anarquista Piotr Kropotkin.
I del naixement d'un anarquista a la mort d'un socialista, que et sembla?
Oh!
Perquè el 9 de desembre de l'any 1925 moria a Madrid
el fundador del PSOE, Pablo Iglesias Posse.
Este senyor va néixer en una família molt humil, al Ferrol, l'any 1850,
i va emigrar quan només tenia 9 anys a Madrid,
després de la mort de son pare.
Va emigrar juntament amb la seva mare i son germà petit,
que posteriorment també moriria de tuberculosi.
Cal dir que el viatge el van fer a peu, eh?
O sigui, Déu-n'hi-do.
Aviat, degut a la falta de diners de sa mare,
va haver d'ingressar en un hospici.
I va ser en aquesta etapa de la seva vida
on, degut a les duríssimes condicions
que patien els nens als orfenats, a l'època,
va forjar el seu caràcter reivindicatiu.
Va realitzar estudis de tipògraf
i, degut a la seva militància política,
va ser despedit de diverses impremtes
fins que l'any 1874
va accedir a la presidència
de l'Associació General de l'Arte d'Imprimir.
I des d'aquest càrrec
va començar a preparar en la clandestinitat
un nou partit de tall obrer socialista.
Endevines quin?
No, no, no.
El partit.
El PSOE.
Sí, així que és el cap, senyor Iglesias.
Fundat el 2 de maig de l'any 1879.
I uns anys després, el 12 de maig de 1886,
va veure a la llum el primer número
de la revista obrera sindicalista El Socialista,
fundada per ell mateix
i que encara actualment continua editant-se.
No seria, però, fins l'any 1910
quan el PSOE va aconseguir el seu primer diputat
al Parlament espanyol,
que va ser ocupat
al lloc del carrer,
o al sillón, se diu,
al seient de diputat,
per la propi Iglesias.
Va deixar parcialment la política
degut a problemes de salut
l'any 1910.
i va morir, com dèiem un dia,
com a 8 de l'any 1925.
El seu cadàver embalsamat
va ser exposat a la casa del poble de Madrid
i es calcula que unes 150.000 persones
van acudir al seu funeral.
Durant els segles XVII i XVIII,
una de les principals rutes marítimes
del planeta
era la ruta de l'Atlàntic
i justament per aquesta raó
molts dels galions espanyols
carregats d'or i plata
entre altres productes
que provenents d'Amèrica
eren atacats per pirates
com, per exemple,
Sir Francis Drake
i molts altres.
En les darreres dècades,
en els darrers anys,
millor dit,
s'ha ficat de moda
amb tot aquest món dels pirates
gràcies a pel·lícules
com a Pirates del Caribe,
gràcies a l'actuació
de Johnny Depp,
Depp, si no m'equivoco, no?
Depp o Depp?
No ho sé.
Depp?
Com s'escriu?
Depp, no?
Sí.
Doncs clar,
però no és Johnny Profunditat,
no és el Joan Profunditat.
No, perquè no és P,
és Pepe, no?
Depp.
És indiferent.
Deixa'm-ho aquí,
tallem-ho,
matem-ho, matem-ho.
Aquestes...
és igual.
Doncs bé,
com anàvem dient,
doncs...
el món dels pirates
més o menys està de moda,
però darrerament
també, bueno,
s'ha de dir
que hi ha molta
història romàntica
al voltant dels pirates
i que no tot és tan bonic
com ho pinten
i darrerament també
doncs han aparegut
nous focus
o noves rutes
o nous mapes
del tresor
en aquest àmbit
o en aquest tema.
Es tracta en concret
de...
de les costes
de Somàlia.
Avui al monogràfic
parlarem dels pirates
del segle XXI,
però abans
doncs fem una mica
de retrovisor,
mirem enrere
i recordem
alguns dels pirates
més famosos
de la història,
entre ells,
Barbarògia,
que va ser un dels pirates
més tamons del Mediterrani,
va ser el tamor
d'italians,
grecs i espanyols,
a mitjans del segle XVI
es va convertir
en el mirall
de la flota turca
i també per aquestes dates
va aconseguir derrotar
les tropes
de Carles V
a Gibraltar
i també a la ciutat grega
de Preveza.
Un altre pirata important,
un pirata i cavaller alhora,
per una banda
considerat pels espanyols
com un pirata
i pels britànics
com un heroi,
va ser el senyor
Francis Drake,
que darrere dels seus atacs
es troba la reina Isabel I
i, entre altres coses,
va atacar sobretot
galions espanyols
provenients d'Amèrica,
carregats d'or i plata
i la seva actuació
va ser decisiva
per derrotar
l'Armada Invencible
aquí.
L'Armada Invencible.
També un altre pirata important,
Barbarroja,
un altre terror del Carib,
que l'any...
Barbarroja o Barbanegra?
Ai, Barbanegra, perdó,
que l'any 1767
va segrestar
un vaixell francès
i després de col·locar-li
una bandera
amb un esquelet
que travessava
amb un espai,
amb un cor,
va afegir 24 canons
i el va rebatejar
aquest vaixell
com la venjança
de la reina Anna
a bord d'aquest damunt
vaixell,
va cometre
els seus
atacs
més sagnants,
sobretot a les Antilles
i a les costes
d'Amèrica del Nord.
I, per últim,
un quernom,
així com a pirata
reconegut
en la història,
és el pirata
Jack Rackman,
també conegut
com Jack el Calicó,
Calicó
perquè li agradava
vestir-se
amb robes
de Calicó,
un teixit
estampat
de la Índia.
El seu,
entre les seves
feines,
doncs,
va estar
sobretot
l'assalt,
l'atac
a vaixells
que creuaven
el carip
de retor cap a Espanya,
amb or,
plata,
etcètera,
etcètera.
Però,
curiosament,
aquest senyor
va cometre
l'error
d'enamorar-se
d'una dona
caçada,
una senyora
anomenada
en Boni,
que va ser
condemnada
per adulteri.
Jack el Calicó
va robar un vaixell
que li va afegir
una bandera
amb una calavera
i dos espaces
i es va fugar
amb aquesta jove
que,
per evitar
que la tripulació
estigués
molt damunt seu,
doncs,
es va fer passar
per home
i,
doncs,
i aquest senyor,
Jack el Calicó
va inspirar
la figura
de Jack el Parro,
segurament el pirata
no real
més conegut
de tota la història.
Però avui
parlem en concret
dels pirates
del segle XXI,
perquè al costat
de rutes
com la del Carip,
de personatges
com Francis Drake
o de llocs
encantats
com l'aïlla
de la Tortuga,
el segle XXI
ha vist el ressorgiment
dels pirates
i és que han tornat
a actuar
però en un escenari
molt diferent.
Hi ha un nou mapa
del tresor
i en aquest cas
és que des de principis
dels 90
s'està configurant
aquest nou mapa
del tresor
prop,
sobretot,
de la costa
d'Àfrica.
Gairebé tots els països
africans
persegueixen la pirateria
però degut al que ens podríem imaginar,
sobretot al dèficit democràtic
d'alguns d'aquests països,
a la feblesa administrativa
i funcionarial
que ja existeix
gairebé en tot el continent africà,
tot això
és molt difícil
o gairebé impossible
i sobretot
se'ls escapa
quan es tracta
d'aigües internacionals.
Les aigües internacionals
properes a Somàlia
que s'expandeixen
al voltant
del cor d'Àfrica
són els mars
més perillosos del món.
Més de 20.000 vaixells
creuen anualment
el Golf d'Aden,
una important via
de comunicació
que uneix
l'oceà Índic
amb la Mar Roja
i un dels punts
més importants
de transport
de petroli.
Un terç
dels segrestaments navals
que es produeixen
en tot el planeta
succeeixen
a més a més
en aquestes aigües.
Segons l'Oficina Marítima Internacional
aquest golf
s'ha convertit
en la zona del planeta
en major activitat pirata
després de desplaçar
a altres zones
com per exemple
l'estret de Màlaca
que separa Malàcia
d'Indonècia.
L'any 2007
per exemple
es van a aquesta zona
a l'estret d'Aden
als mars
al golf d'Aden
es van produir
198 actes
de pirateria.
No, mentira
a tot el món
l'any 2007
es van produir
198 actes
de pirateria
o com a mínim
són els coneguts.
Per ara
l'any 2008
en portem 199
i gairebé 70
s'han produït
en aquest pas
al golf d'Aden.
Així
recordem
que hi ha dos punts
estratègics
que serien
per una banda
l'estret de Màlaca
i després
per una altra
les costes de Somàlia
que en els darrers anys
han aparegut
sovint
a la premsa
a les notícies
etc.
La gran diferència
segons alguns experts
entre les accions pirates
d'aquests dos punts
del món
és que
les accions pirates
a l'estret de Màlaca
són normalment
accions molt violentes
però
en les quals
no es fa servir
normalment
no s'han fet servir
les armes
atacaven
i normalment
no hi havia morts
etc.
Mentira
al res
a les accions
a l'estret de Màlaca
s'han fet servir
sovint
la violència
amb armes
etc.
mentre que
a les costes de Somàlia
els pirates
gairebé no fan ús
de la violència armada
contra les persones
o sigui que han segrestat
etc.
Aquí són
els objectius bàsics
d'aquests
atacs pirates
el segrest de persones
per demanar rescat
però
aquí es trobaria
segons els experts
la principal diferència.
La majoria
dels pirates
que operen
al Golf d'Aden
procedeixen
de la regió
de Puntlàndia
una regió
que es va autoproclamar
independent
de Somàlia
l'any 98
tot i que
no hi ha cap país
que hagi recorregut
la seva autonomia
és una regió
que tradicionalment
ha estat habitada
per pescadors
que s'ha desenvolupat
al ritme
de la pereteria
i que ha finançat
grans edificis
carreteres
ports
i infraestructures
gràcies a la pereteria
els pirates
de Puntlàndia
no són precisament
pobres
viuen en grans
mansions
situades a la costa
condueixen
automòbils europeus
molt luxusos
i en molts casos
tenen un control
molt fort
sobre
les activitats
les autoritats
locals
també s'ha de dir
com ja comentàvem
anteriorment
que
les autoritats
d'Esmalia
un país que
no té
un govern
estable
des de l'any 1991
no actuen
justament
per això
perquè
no hi ha
un poder
central fort
de fet
Somàlia
no té cap
govern
està governant
per senyors de la guerra
per senyors de la guerra
que de tant en tant
lluiten entre ells
que és un país
que és un autèntic caos
i d'aquí
això ens portaria
també
a veure cap on van
els diners
i és que els diners
d'aquests segrestos
de persones
per demanar rescat
per una banda
van per pagar
la guerra civil
somalí
entre diferents grups
integristes islàmics
o senyors de la guerra
per una altra banda
tot i que a vegades
no té per què
estar relacionat
i després també
per mantenir
el nivell de vida
dels pirates
també s'ha de comentar
que a partir de desembre
del 2004
la pirateria
es va intensificar
sobretot
com diuen alguns experts
degut als efectes
del tsunami
que van pobrir
encara molt més
aquella zona
el 10 d'abril del 2005
doncs
podem fer una mica
un repàs
d'alguns dels segrestos
més importants
podem dir que
a l'abril del 2005
els pirates van segrestar
durant dies
un patroler
procedent de Hong Kong
l'empresa proibitària
es va haver obligada
a negociar
amb representants
dels segrestadors
a Mombasa
a Kènia
i segons l'ONU
van arribar a pagar
315.000 euros
perquè el baixer
hi pogués continuar
lliurement
la seva ruta
mesos abans
lliats i pesquers
de mitjana envergadura
havien estat assaltats
amb armada
per pirates
que arribaven
en llanxes
des de
naus
nodriça
molt més
grans
però sobretot
l'alarma internacional
va saltar
el 25 de juny
de l'any 2005
quan un grup d'assaltants
de pirates
va abordar
el Shemlow
un vaixell de l'ONU
carregat d'arròs
que tenia per destí
Mogadisco
la capital somalí
a apenes 100 metres
de la costa
el BUC
va ser interceptat
per tres llanxes
i un grup format
per 17 pirates
va pujar a la coberta
armada amb pistoles
en rifles
Kalashnikov
etc.
i va segrestar
a la tripulació
durant més
de tres mesos
va ser
relativament
una operació
bastant fàcil
degut a la poca
maniobrabilitat
d'aquest tipus
de baixells
i sobretot
perquè són baixells
que
per aquí
no estaven protegits
uns mesos més tard
també
el novembre del 2005
els tripulants
del creuer
de luxe
Seborra Spirit
van aconseguir
impedir
un abordatge
al llançar
grans
mangarades d'aigua
que van desestabilitzar
les llanxes
aquí segurament
sí que s'hauria tret
una bona tajada
com se sol dir
ja que
es tractava
d'un creuer
de luxe
portava 302
passatgers
la majoria
turistes
nord-americans
que van ser
testimonis
de l'intent
d'avortatge
que va ser frustrat
pel capità
i els treballadors
del baixell
i en aquell moment
l'alarma internacional
també
va tornar
a saltar
segurament
aquí
a territori espanyol
recordarem
l'atac
del playa
de Bacchio
o el segrest
del playa
de Bacchio
a l'abril del 2008
quan una dotzena
de pirates somalells
van segrestar
aquest baixell
de pesca
de tonyina
en bandera espanyola
amb tripulants
espanyols
i africans
i és que
com diem
la pirateria
del segle XXI
no es basa
en el robatori
sinó en l'extorsió
a les grans
companyies
navieres
en aquest cas
d'agafar
segrestar
i demanar
i demanar
diners
que en això
s'ha de diferenciar
dels pirates
clàssics
no?
sí
sembla que sí
segurament
els pirates
abordaven els barcos
per robar el contingut
que portaven
els galions espanyols
que venien plens d'or
i aquí
el contingut
no els interessa
simplement
no els interessa
demanar un rescat
pel baixell
i pels productes
que porta
també
cal destacar
que
uns dies després
de l'atac
del Plaia Bacchio
un grup francès
d'agents especials
va alliberar
a 30 tripulants
segrestats
d'un valer
de luxe
anomenat Ponant
i va capturar
els sis pirates
que els retenien
enfront
de les costes
de Punlàndia
i
doncs
aquí la llista
seria interminable
també
d'atacs
que es van produint
dia a dia
no només
contra
contra baixells
en bandera
de països
de la Unió Europea
sinó també
contra baixells
de la Índia
d'Àrbia Saudita
etcètera
i doncs
aquí
podríem comentar
ja en aquest punt
del monogràfic
les propostes
de la Unió Europea
que la Unió Europea
en els darrers mesos
ha proposat
destinar
un miler
de soldats
per assegurar
que els baixells
puguin atrevessar
les aigües
d'aquest estret
sense perill
un programa
que ha rebut
el nom
d'operació
Atalanta
i és que
els ministres
de defensa
dels 27 països
van aprovar
aquesta operació
per dissuadir
prevenir
i reprimir
la pariteria
a Somàlia
una operació
també oberta
com diem
a altres països
de la zona
com per exemple
podrien ser
Rússia
Aràbia Saudita
o la mateixa Índia
també
bé
els atacs
s'han anat
succeint
i inclús
cada vegada
a pitjor
inclús
arribant a atacar
baixells
que es trobaven
molt lluny
de la costa
de Somàlia
i baixells
amb bandera
nord-americana
i que
els nord-americans
no hi han pogut
fer res
per manca de temps
que el Manacor
ja comença a fer senyals
ho deixarem estar aquí
i ara
començo a pensar
a veure com
ho podríem lligar
i
per acabar
com és habitual
amb la nostra frase
per això
ja és una altra història
però sí
simplement
tot això
ja serà una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
parlàvem
d'esport
de ciclisme
més concretament
sí
sí mira
diu el següent
recordem
és un article
tret
del diari
de Tarragona
del 9 de desembre
de l'any 1908
avui fa 100 anys
notes d'esport
en la tercera etapa
demora a Tortosa
cal dir que parlem
d'una cursa ciclista
del qual
hem trobat més informació
no era la volta
a Catalunya
perquè va començar
3 anys més tard
al 1911
però
ja es feien
aquest tipus de competicions
i a més a més
de caràcter internacional
ara ho veureu
com dic
en la tercera etapa
demora a Tortosa
llegó primero
el alemán
Jorge
en segundo lugar
iba a Cuesta
tercero más 10
i cuarto Ferrer
al llegar a Tortosa
continuava ocupando
el primer puesto
Jorge
pues llevava empleadas
en la carrera
de 310 kilómetros
7 horas 26 minutos
suposem que la carrera
era el total
que han de fer
totes les etapes
perquè
si va fer
310 kilòmetres
en les bicicletes
de l'època
en 7 hores 20
i en les carreteres
de l'època
en 7 hores
i 26 minuts
surt una mitja
realment
alta
bastant alta
déu-n'hi-do
no he calculat
però podrien ser
ben bé
uns
30-40 kilòmetres
per hora
podria ser
sí
no sé
podria ser
doncs bé
com dic
el primer
un alemany
ha nominat
Jorge
que havia fet
7 horas 26
seguit d'un espanyol
que es dia
Mazán
731
Carrier
7.48
més 10
7.58
cuesta 7.59
con lluvia
en todo el trayecto
salieron ayer
mañana
de Tortosa
solo 23 ciclistas
pasando por esta ciudad
primeramente Mazán
en segundo lugar
iba Corrier
seguido de Jorge
y luego Ramírez de Valls
llegaron a la meta
19 corredores
llavors
dona el temps de tot
per exemple
el que va guanyar
Mazán
havia empleat
12 hores 44 minuts
Jorge 12.53
etc
s'explica
a los 19 corredores
sí
el senyor
Cuesta de Gijón
ha ganado el campeonato
de Cataluña
por llegar primero
entre los ciclistas
nacionales
y después también
si algún
no va a mover
lo del paro
y a cada vegada
més paro
la crisis
afecta
no sé si encara
está vigent
en este anuncio
y digo
en la provincia
de Lérida
se hallan vacantes
los siguientes destinos
que han de proveerse
con sujeción
a la ley
llamada
de Sargentas
cartero
de Tiurana
con el sueldo
de 250 pesetas
anuals
y de la época
y de la época
y algo así
el pregonero
de Beltanes
con el de 300 pesetas
y ahora tenemos
un patrocinador
Jordi
¿sí?
yo pensaba
que con lo de 250
y el anuncio
ya está
ya me ha tratado el lloc
sí
sí
porque va por aquí
va por aquí
más o menos
tenemos la mateixa
historia
pero explícanos
250 pesetas
pueden ganarse
comprando
antes del 22
de diciembre
una botella
al litro
alcohol
desnaturalizado
marca Sol
pues cada una
se regala
una tarjeta numerada
dándose ese premio
de 250 pesetas
a la que tenga
el número igual
al premio mayor
del sorteo
del 22
de diciembre
de 1908
exíjase
la botella
precintada
y la tarjeta
alcohol
desnaturalizado
marca Sol
patrocina
el No em vinguis
amb històries
No em vinguis
amb històries
curiositats
Per començar
hem de dir
que és una vergonya
que la gent
es desplaci en cotxe
per anar al centre
a comprar
i sobretot
si viuen
al mateix centre
o que agafin el cotxe
per portar els nens
a l'escola
i que visquin
res
ni a un quilòmetre
de l'institut
a veure
què caminava bé
per la salut
avui a les curiositats
parlem
d'un
d'un instrument
d'un aparell
que ha aixecat
segurament
l'oposició
una de les oposicions
populars
també més importants
de la història
de la relació
entre l'automòbil
i la ciutat
però també
ha aixecat
la submissió
gairebé
total
de la ciutadania
parlem del parquímetre
m'equivoco
Manel
jo vaig en bici
tu vas en bicicleta
i a part
qualsevol farola
o sigui
no tinc problemes
perfecte
doncs el dia que
fiquin parquímetres
a les faroles
ja veuràs
els primers a pagar
per aparcar
no dones idees
no no
els primers a pagar
per aparcar
van ser els habitants
de la ciutat
de nord-americana
d'Oklahoma City
va ser un dels seus veïns
un advocat
i editor
anomenat
Cal
ser Magí
ui
Magí
o Magí
no sé
Magí
segur que Magí
no ho conec
qui va inventar
el parquímetre
i el va patentar
no sé per què
havia de ser advocat
i això fa aproximadament
fa 70 anys
la idea era
dissuadir
els conductors
que deixessin el vehicle
estacionat
davant de les tendes
durant hores
als carrers
més importants
i més transitats
de la ciutat
d'Oklahoma City
aquest aparell
no va arribar a Espanya
fins a principis
dels anys 80
però el seu origen
com ja sabeu
és la ciutat d'Oklahoma
però que l'inventor
del parquímetre
es digue Magí
m'ha mosquejat
ja
M-A-G-E-E
o Magí
ah no
jo sé Magí
no no
Magí no té res a veure
no segur
no segur
si no encara
em buscaré enemics
notícies
notícies
i avui
us proposem
si aneu a Viena
com que la gent
ha restat de sola
anar a Viena
ah sí
si passeu
sí
doncs teniu una exposició
anomenada
Art robat
i restitució
al Museu d'Arts Aplicades
MAC
se diu així
M-A-F
M-A-G
sí M-A-K
M-A-K
sí
i és una
exposició
que
on este museu
analitza
no només
l'espoli
sistemàtic
del nazisme
contra la família
propietat
de famílies jueves
sinó també
els problemes
inclús les traves
burocràtiques
actuals
en els processos
de restitució
d'aquestes obres
la mostra
que s'hi veix documents
a finals dels anys 30
on
sabeu
que les
les institucions
culturals
de l'Estat
ordenen
la confiscació
de propietats
per evitar
la expatriació
d'objectes
valiosos
és un moment
que gran
quantitat
de jueus
volen fugir
davant
de la presència
del nazisme
d'Àustria
i per evitar
que prenguessin
les seues
pertinences
doncs
els obligava
se'ls requisaven
així doncs
aquesta exposició
Art robat
i restitució
estarà
fins al dia
15 de febrer
en aquest museu d'arts aplicades
de Viena
si us interessa
doncs
saber tot el que va passar
abans i durant la segona guerra mundial
molt bé
i molt més a prop
en concret a Barcelona
el Museu d'Història de Catalunya
la gran guerra en imatges
1914-1918
a partir de fa quatre dies
es va obrir
i fins al 2 de març
del 2009
l'exposició
La gran guerra en imatges
de fotografies
de la primera guerra mundial
però
són fotografies
procedents
del fons
de l'Arxivo General
de Palacio
i coordinat
pel Museu d'Història de Catalunya
i l'Obre Social
Caixa Sabadell
coincidir amb el 90è aniversari
de la fi
de la guerra mundial
una exposició
que els seus comissaris
han intentat
allunyar-se
d'òptiques partidistes
i de finalitats propagandístiques
i amb l'objectiu
d'acostar al públic
l'actuar actual
el testimoni
d'una guerra
que va marcar
el salt definitiu
entre dues èpoques
en concret
entre el segle XIX
i el segle XX
amb la pèrdua col·lectiva
de la ingenuïtat
i amb les revolucions polítiques
socials
econòmiques
tecnològiques
que van marcar
tot el segle XX
i que encara estan
marcant la nostra contemporaneïtat
són fotos inèdites
i molt interessants
i hi ha per acabar
també una notícia
que ens porta
a la vila del Moro
a Torredembarra
una important vila romana
on s'han fet
una sèrie d'excavacions
una
que se'n fan cada any
però
s'ha fet una campanya
això no em sortia el nom
d'excavacions
aquest mes de novembre
i han aparegut
coses prou interessants
s'han centrat
hi ha dues villes superposades
una
de la segona meitat
del segle primer
i l'altra
ja aproximadament
un segle posterior
i d'esta vila més antiga
que no es coneixin moltes coses
doncs han aparegut
algunes coses molt interessants
com és
l'angle sudoriental
d'un pati porticat
on hi han aparegut
les bases
de 8 columnes
i de fragments caiguts
també
interessant
sí
del que sembla ser
que era
una
una façana monumental
d'esta vila
que estava orientada
a Cadalmar
i que ara l'havia augusta
això la vila del Moro
a Vila Seca
no
a Torre d'Embarra
sembla ser també
que l'Ajuntament
està ja redactant
un pla director
per a veure
com ho acaben
musealitzant
i quin futur
s'hi dona
a aquest jaciment
que és una de les villes romanes
més importants
de Catalunya
i arribem al punt final
del programa
recordar que abans de Nadal
la setmana vinent
és el tercer programa
del No vinguis a mi històries
que segurament
no us trobarem a faltar
ai
vull dir que sí
que us trobarem a faltar molt
sobretot a la Sílvia García
Jordi
la setmana que ve
parlarem de Nadal
no
sí
jo volia parlar
aquesta setmana
però com que
ens vam fotre canyar
després
doncs no ho sé
a mi em fa por
sí que podríem fer
algun tipus de
és que la Sílvia sap
quin cotxe tinc
podríem fer
algun tipus de
monogràfic
super siu
sí
la Sílvia ens diu
adeu
ha estat un plaer
no vinguis a mi històries
adeu
adeu
que no a de
on
ho
que Dieu