El programa 262 de...
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
La barca!
Si la de abans era chica,
aquesta,
está oblidada.
Cantan aires del Vallès,
de Sum Josemaría Ministrali Salvador Dabau,
la barca abandonada.
de la barca.
Un llagut,
que t'esbalestar,
que et tot pels vents,
en l'oratge.
Vell corsari de la mar,
ara dorms sobre la platja,
com desferra el castellà,
té la fusta ben curcada,
Tot el que s'està esbarlant, tot el que s'està esbarlant,
sols en queda l'altra casa.
Qui diria que el treteix era el rei de la mar brava
i jo el cavall al camí de termini.
A Tremontana, on sou ara mariners,
amics meus que jo embarcaven,
i la caixa del timor,
que m'ha ferma governàvem.
Què s'ha fet d'aquells valers,
que la lluna l'encantava,
Ai, torneu-me marantins amb la vela desplegada.
Ai, torneu-me marantins amb la vela desplegada.
Un bailet s'encompedir,
I acostant-se a la carcassa,
no ploris més li va dir,
Tornaràs a la mar brava,
al teu nom jo posaré,
a la broa de ma planxa,
i amb lletres d'or que dirà.
I amb lletres d'or que dirà.
Sóc l'estel de matinada,
jo seré tot mariner,
vella barca abandonada,
i amb la vela volarem
altra cop.
Per les onades,
on sou ara mariners,
amics meus que jo embarcaven,
i la canya del timó,
i la canya del timó,
que amb la ferma governada,
que s'ha fet d'aquells valets,
que la lluna li cantava.
Ai, torneu-me marantins amb la vela desplegada.
Ai, torneu-me marantins amb la vela desplegada.
Can de taverna.
Esportan de l'esquella de la torracha.
de Frederic Solé,
la lletra i música del Joan Serreols,
americana.
Una negra i una muleta,
me pidieron el corazón,
la muleta con mil caricias,
la negrita con mucho ardor.
me pidieron el corazón,
la muleta con mil caricias,
la negrita con mucho ardor.
태u, jo, doy-me marantins amb la joie,
de��or.
Chara, por Dios, dime, dime si a la mulada o a la negra, dale tu amor.
Cotorrita, dame la pata.
Chara, por Dios, dime, dime si a la mulada o a la negra, he de dar mi amor.
Si a la mulada hay un abandono, busca en otro más dulce amor.
Si a la negra sin mi amor te jojo, muere triste cual seca flor.
Busca en otro más dulce amor.
Si a la negra sin mi amor te jojo, muere triste cual seca flor.
Cotorrita, dame la pata.
Toma, marrillo.
Chara, por Dios, a la pata, dale a la mulada y a la negra, dale tu amor.
Cotorrita, dame la pata.
Toma, marrillo.
Chara, por Dios, a la pata, dale a la mulada y a la negra, dale tu amor.
Y a la negra, dale tu amor.
Y a la negra, dale tu amor.
Sebastián Iradier fue una persona importante en la versión musical española de la seva época,
así como de la introducción de la habanera en el gènere de Saló.
Una versión de la seva habanera más coneguda es ve desde Jamaica.
Laurel Ayala y la paloma.
Cuando salí de la habanera, válgame Dios,
nadie me ha visto salir si no fui yo.
Y una linda guachinanga se llevó yo
Que se vino detrás de mí, que sí, señor
Si a tu ventana llega una paloma
Trátala con cariño, que es mi persona
Y cuéntala de mis amores, que es de mi vida
Y coronala de flores, que es cosa mía
Ay, chinita, que sí
Hay que darme tu amor
Hay que vente conmigo, chinita
¿A dónde vivo yo?
guitarra conmigo, chinita, que sí, señor
¿A dónde vivo yo?
guitarra conmigo, chinita, que sí, señor
¿A dónde vivo yo?
guitarra conmigo, chinita, que sí, señor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía
I des de Tarragona Ràdio
us hem parlat o millor dit
us hem oferit habaneras
des del balcó
programa número 262
Núria Cartagnà i Javier Perdina
us esperem el proper diumenge
a les 12 del migdia
aquí a Tarragona Ràdio
Que allá en La Habana
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
Molatae
Molatae
La cubanitat
Que allá en La Habana
con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
Sentados en la bahía
contemplando el mar azul
yo le cante esta manera
con la brisa caribeña
que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
con el viento en libertad
de cayos y de manglare
de guajiros y palmares
boiosi de su amor
Mulatae
Mulatae
La cubanitat
La cubanitat
Que allá en La Habana
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
Mulatae
Mulatae
La cubanitat
La cubanitat
Que allá en La Habana
con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
tabaco y ron
tabaco y ron
Pulido
La cubanitat
La cubana
Ms.
juventud
La cubana
la cubana
Abrac
La cubana