Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges, a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona, situada al carrer Joan Ajugant.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Espera que no llegue el fin, te doy todo el control, tu amor cae sobre mi.
Corazón, siento tu calor, voy a compartir, pues tu amor cae sobre mi.
Y cuando no soñaré, te daré todo y sé, te daré que ya, mi amor cae sobre mi.
Obre la teva porta a l'Espera que no llegue el fin, te doy todo el control, tu amor cae sobre mi.
Algo no va bien, necesito fe, me poso ante ti, pues tu amor cae sobre mi.
Obre la teva porta a l'Espera que no llegue el fin, te doy todo el control, tu amor cae sobre mi.
Obre la teva porta a l'Espera que no llegue el fin, te doy todo el control, tu amor cae sobre mi.
Obre la teva porta a l'Espera que no llegue el fin, te doy todo el control, tu amor cae sobre mi.
Obre la teva porta a l'Espera que no llegue el fin, te doy todo el control, tu amor cae sobre mi.
Obre la teva porta a l'Espera que no llegue el fin, tu amor cae sobre mi.
Bon dia als oients que ens escolteu en aquest matí.
Benvinguts al programa Porta l'Esperança, l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Associació Protestant de Tarragona, situada al carrer Joana Jogant sense nòmero.
Ens trobem als Estudis de Tarragona Ràdio del Samuel García, bon dia.
Hola, bon dia, Damaris.
Bon dia, Albert Marcos.
Hola, bon dia.
Els controls tenim la Sílvia i jo, la Damaris Romeu, qui us parla.
Hem rebut uns cursos electrònics demanant que expliquem alguns aspectes sobre la fe evangèlica o protestant,
sobretot en el sentit que expliquem les diferències que tenim respecte a l'Església Catòlica, que és la que tothom coneix més.
Doncs en aquest matí donarem resposta a aquestes qüestions, però ho farem després de sentir aquesta cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Allí es Tu gracia lo que cuenta, Tu perdón lo que sustenta, para estar de pie.
I no podria dar a la cara si no fuera porque soy, revecido de la gracia y la justicia del Señor.
Si me vieran tal cual soy, se enterarían que es Jesús, lo que han visto reflejado en mí tan solo fue su luz.
Y es por Tu gracia y tu perdón que podemos ser llamados instrumentos de Tu amor.
Y es por Tu gracia y tu perdón, mi justicia queda lejos de Tu perfección.
Y no podria dar a la cara si no fuera porque soy, revecido de la gracia y la justicia del Señor.
Si me vieran tal cual soy, se enterarían que es Jesús...
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta a l'Esperanza, a la 96.7 de la FM, a Tarragona Ràdio.
Abans de començar a exposar algunes de les preguntes que hem rebut,
m'agradaria començar preguntant quines són les diferències que hi ha entre l'Església protestant o evangélica
i l'Església catòlica romana.
No sé si serà aquesta la millor manera de començar el programa,
però crec que és la pregunta més habitual que ens poden fer els cristians.
Doncs la veritat és que sí, normalment quan expliquem qui som o en què creiem,
normalment ens diuen, bueno, sí, però quina és la diferència, no?
A vegades tens la sensació una mica que estàs parlant com d'equips de futbol o associacions, no?
Però tu que ets del Nàstic o del Barça?
I a vegades, doncs amb la fe o amb les qüestions religioses passa el mateix.
Sí, però tu d'on vens? O què dius ser, no?
I en aquest sentit crec que és interessant i ja m'agradaria dir,
com deies ara, abans de començar a respondre alguna d'aquestes preguntes per e-mail
que ens han enviat els nostres oients,
que a mi m'agrada parlar, o sigui, m'agrada autodenominar-me cristia,
o sigui, ja no entraré tant a dir si soc protestant o evangèlic,
però sí cristia, perquè crec que és el que més em defineix com a seguidor de Jesucrist, no?
I per tant, en aquest sentit prefereixo no utilitzar aquestes terminologies
o fer palèses a aquestes diferències.
Crec que és important definir-se, és veritat, doncs amb una certa afinitat,
doncs dir, doncs jo em considero evangèlico protestant
perquè s'adequa més a les meves conviccions,
a la meva manera de pensar, perquè s'apropa molt més a la paraula de Déu, no?
I en aquest sentit, clar, evidentment necessitem alguna referència.
Però el que és evident és que em considero seguidor de Cris,
vull obeir-lo, i per això m'apropo a la paraula de Déu, no?
Que és allà on trobo el seu consell,
i realment on podem saber el que pensa Déu.
No el que pensem nosaltres, perquè mira,
un pensa d'una manera, un pensa d'altra,
i al final, o sigui, el més important és el que pensa Déu, no?
Per tant, a partir d'ara, sobretot, em referiré en aquest sentit, no?
El que diu Déu sobre els temes que ens han preguntat els nostres oients, no?
Un cop definit el tema, i després de deixar clar alguns conceptes,
una de les preguntes que ens han fet és
per què els cristians protestants diem que anem al culte els diumenges
en comptes de dir que anem a missa?
És que potser no és el mateix.
Clar, és un tema interessant, perquè dius, bueno,
què més dona? Anar a missa, anar al culte?
Doncs un diu una cosa, un altre diu l'altra, no?
Evidentment, a vegades podem caure en el fet de dir, bueno,
és una qüestió més que res de ser una mica punyetet,
però realment, si anem a l'arrel de la paraula,
l'etimologia, ens donarem que no és realment el mateix.
Per què? Perquè els evangèlics no anem a missa
perquè aquesta, o sigui, per el que significa la missa,
si anem al llatí, significa sacrifici.
És a dir, es commemora el sacrifici en l'eucaristia
del pa i del vi,
però, o sigui, l'Església romana sobretot pensa
que en el pa està el cos de Crist
i el vi és la sang de Crist, no?
Evidentment, a la Bíblia no ensenya això,
la parola de Déu no ens diu això,
sinó que ensenya que el sacrifici que Déu va fer a la creu
una sola vegada,
doncs ja és suficient per tot aquell que s'apropi, no?
I, per tant, quan aquell famós sopar
que tots recordem amb els deixebles, no?,
que estan tots sopant,
i en aquell moment Jesús agafa el pa com a símbol
i diu, bueno, quan mengeu un cop aquest pa,
doncs recordareu que jo vaig morir a la creu, no?
I quan beveu d'aquest vi, recordareu,
simbolitzarà la meva sang que vaig vessar a la creu, no?
Però és un símbol, o sigui, no va més enllà
que sigui realment la sang de Cris o el cos de Cris.
Per tant, clar, en aquest sentit no fem una missa,
no fem un sacrifici.
Anem al culte perquè donem lluans a Déu
i donem un reconeixement a Déu.
Per això aquesta terminologia,
perquè realment l'Eucaristia l'entenem d'aquesta manera,
o sigui, el sant sopar que Jesús va establir,
el commemorem però com a recordatori,
a través d'uns símbols, que sí que és el pa i el vi,
però són uns símbols del que Jesús va fer.
Per això anem al culte i no anem a missa.
Aquesta seria realment la diferència, no?
Un altre punt que ens han comentat
és el tema del purgatori.
La doctrina romana defensa l'existència del purgatori
i, en canvi, els protestants
hi estan totalment en contra d'aquesta doctrina.
I davant d'aquesta situació,
ens podem preguntar
per què els cristians protestants no creiem,
no es creuen al purgatori?
Clar, és una pregunta interessant,
perquè és veritat,
és un dels temes també que més ressalta, no?
Que més sobta en quant a una a fer una altra, no?
És veritat que, segons la tradició catòlica romana,
el purgatori és el lloc
on una persona després de morir
pot anar i purgar els seus pecats
i així després,
o sigui, els purga,
doncs entra el cel, no?
El problema és que aquesta tradició
no és bíblica un cop més.
Abans ho comentava,
que sobretot em referiria
al que Déu diu
a la seva paraula, no?
I a la seva paraula no trobem
que ens parli del purgatori ni molt menys, no?
Ni un sol passatge
parla d'un lloc concret,
digue-li purgatori,
digue-li com vulguis,
on la gent pugui anar a purificar els seus pecats.
Per què?
Perquè el que ensenya la Bíblia és força diferent.
La Bíblia ens diu
que hi ha una sola persona
que ens pot perdurar els nostres pecats
i ets Jesucrist.
O sigui, no cal anar a cap lloc
per passar un temps allà,
ves a saber quan,
i que pugui ser perdonats aquests pecats.
És Crist.
Tothom que s'apropa a Crist,
que el reconeix,
que l'accepta a la seva vida,
doncs Jesucrist ofereix aquest perdó, no?
I també trobem a la Bíblia,
el nou testament,
a l'Evangeli de Joan,
capítol 3 i verset 18,
que ens diu
que qui creu en Jesús
no és condemnat
i el qui no hi creu
ja és condemnat
perquè no ha cregut en el nom del fill,
o sigui, en Jesucrist.
És a dir,
que és així de fàcil,
no cal anar en un estadi
després de la mort,
doncs això,
un temps
que no sabem ben bé com anirà
perquè puguem purgar els nostres pecats,
no?
Clar,
si de la Bíblia no surt aquesta idea,
doncs surt,
seria la pregunta,
no?,
què ens podríem fer.
Doncs hem de dir que el purgatori
és una idea pagana
que sobretot va endegar el...
No sé si els nostres ullents
hauran llegit alguna vegada Virgili,
és un poeta llatí
del segle primer,
però abans de Cris,
o sigui,
sobre 70 anys abans,
una coseta així,
però sobretot Virgili
el que deia és que,
o sigui,
determinava com tres llocs
on anava la gent si es moria,
o quan es moria,
i un era per a la gent bona,
ja,
directament deia
que anaves cap allà,
no?
Un altre lloc
era per a la gent
condemnada
i un tercer lloc
per a aquells
que no sabien ben bé
si anaven a un lloc
o anaven a un altre,
no?
Per tant,
aquesta idea del purgatori
és una idea introduïda
a la tradició catòlica
pel paganisme,
que practicava gent
com el poeta Virgili,
no?
I que va entrar
amb molta força
als voltants
del segle tercer,
quart,
amb Constantí,
que és quan
aquell emperador romà
que va fer oficial
el cristianisme,
però, clar,
per tenir a tothom content,
doncs va dir, bueno,
va,
vosaltres també us convertiu
al cristianisme,
però no us deixarem
aquestes idees
que teniu
paganes
perquè ningú us molesti,
no?
I d'aquesta manera
es va introduir
aquesta idea.
Per tant,
i resumint,
només Jesucrist
pot purgar
els nostres pecats
i, per tant,
només
ens hem d'acostar a Jesucrist
i obrir la nostra vida
i no hem d'anar
a cap purgatori
ni a cap
estadi intermedi,
no?
Hem parlat
de la missa,
del purgatori,
però hi ha un altre tema
que també sorprèn molt
als nostres oients
i és perquè
els cristians protestants
no venerem les imatges.
Clar,
a mi una de les coses
que em va dir
la meva companya
quan va venir una vegada
a l'Església
em va dir
és que, clar,
és que és molt sosa.
Entro allà
i no hi ha res.
Per què?
Perquè estem acostumats
sobretot a
entrar a grans esglésies,
a grans catedrals
i veure
aquelles imatges,
aquelles retaules,
aquelles obres d'art
perquè realment
són autèntiques
obres d'art
i moltes vegades
bellíssimes.
O sigui,
a mi m'encanta
entrar a les esglésies
i observar
aquelles vidrieres
representant
moltes historietes bíbliques
i fins i tot,
per què no,
retaules molt boniques
d'or,
no?
Però
és veritat
que és una d'aquestes
diferències
perquè,
ja us dic,
entren a les nostres esglésies
i ho veu tot tan diàfan,
tan així,
que dic,
bueno,
sembla una mica sosa,
no?
Però
tampoc és un aspecte
que la Bíblia
recolzi.
És a dir,
si ens apropen
als déu-manaments
que tots coneixerem,
de les poques coses
que coneixem avui dia,
encara,
o que la nostra societat
pot conèixer
són els déu-manaments,
no?
Bueno,
però si ens acostem
aquell manament
que diu
que no faràs imatge
davant de Déu,
ni del cel,
ni a la terra,
doncs s'està referint
a això,
o sigui,
no ens fem imatge,
no agafem un sant
i banarem
i adorem aquell sant,
perquè només Déu
vol ser
l'única persona
a qui es pugui
adorar,
no?
Per exemple,
aquest verset que deia,
que precisament
l'he agafat
d'una Bíblia
versió catòlica,
no et facis estàtua
ni imatge alguna
del que hi ha dalt
en el cel
ni baix a la terra,
i a les aigües
ni sota la terra,
no et postris
davant d'aquests déus
ni els donis culte.
Per tant,
són molts personatges,
són molts passatges
del nou testament
en els quals s'incideix
en la necessitat
de fugir
de qualsevol culte
dels ídols,
que no sigui Déu,
evidentment.
Per tant,
per exemple,
jo he buscat un,
que és primera de Corintis,
capítol 10,
verset 14,
que diu,
per tant,
estimats meus,
fugiu de la idolatria,
és a dir,
apropeu-vos
només a Déu
i només
adoreu a Déu.
A més,
si mirem la història
i mirem les primeres
esglésies,
veiem,
un altre cop,
anem als primers segles,
veiem que,
sobretot,
quan
entraves a una església,
no veies imatges
al primer segle
ni al segon.
Eren també diàfanes,
era un edifici,
tenies el que era
davant el pulpit,
doncs,
pujava el pastor
i allà,
una taula
i ja està.
O sigui,
realment,
històricament
i documentalment,
no trobem
que hi haguessin imatges
a les esglésies,
ni molt menys.
Quan va ser
que es van introduir?
les imatges,
ho he dit abans.
Anem al segle III,
Constantí,
religió oficial
del cristianisme,
què passava?
Apropem-nos
als déus romans,
tenien 300.000 déus,
imatges d'ells,
o anem a la cultura helènica,
els crecs també tenien
un munt de déus
i, clar,
què va dir aquell home?
Doncs, bueno,
ni tu ni jo,
que sigui una barreja
i, per tant,
hem de tenir
a tothom contents
i va ser,
aleshores,
quan es va començar
a introduir
aquestes imatges.
Sobretot des de l'any 400
després de Crist,
també aquestes imatges
s'utilitzaran
per l'ensenyament,
o sigui,
que tampoc era tan dolent.
Pensem també
que eren analfabets,
per tant,
tampoc s'havien llegit
molt d'ells.
I sí que servien
moltes d'aquestes
retaules
que veiem avui
o a les columnes
que estan gravades,
moltes representacions
i historietes bíbliques,
perquè servia
per explicar
a aquelles persones
que eren analfabetes
el que deia
la paraula de Déu.
Per tant,
en un principi
tenia una bona finalitat,
però es va acabar
convertint
en el que és avui,
en una veneració
d'aquestes imatges,
cosa que Déu
no aprova
i que no considerem
a les Sagrades Escriptures,
que no trobem
a la Bíblia.
Només Déu,
com deia,
és l'únic
que pot rebre
la nostra adoració
i reconeixement
i, evidentment,
venenar una imatge
d'idolatria
segons la Bíblia.
Llavors,
és el que hi ha,
no?
No sé si
m'he explicat bé,
però crec que
queda clar
i espero que el nostre oient
que ens ha fet
aquesta pregunta
li pugui
donar una idea
del que diu
la paraula de Déu,
no?
Bueno,
com que el temps
s'està esgotant
i hem d'anar acabant
i,
com deia Samuel,
molts oients
ens han fet
moltes preguntes,
doncs podíem,
a veure,
contestar
aquesta darrera pregunta
que ens han fet,
que és
per què els cristians
protestants
no confessen
davant de cap home?
També,
també,
és un tema
interessant,
és un tema
que,
sobretot,
ens fa molt
aquesta pregunta,
no?
I és veritat
que avui en dia
hi ha molta gent
que ja no ho practica,
eh?
Ni molts,
jo conec,
bueno,
tinc molts amics,
evidentment,
practicants
romans
o sigui catòlics
i diu,
mira,
jo d'això,
doncs ja no ho comparteixo
i evidentment
no m'aniré a confessar,
no?
Per què?
Doncs perquè la Bíblia
tampoc ens ho ensenya,
la Bíblia no ens diu
que haguem d'anar cap home
per explicar-li
la nostra vida,
és que sembla una miqueta,
jo recordo els programes
que tenim ara,
no?
Una mica així,
de confessió
a la televisió
que la gent
treu els seus problemes,
no?
I tal,
i llavors hi ha una persona
que intenta
dir la seva,
no?
I recondir una mica
aquella situació.
La Bíblia diu
que només
hem de confessar
els nostres pecats
a Déu directament,
perquè només Déu
pot perdonar els pecats.
Per tant,
la primera carta de Joan,
per exemple,
ens diu al capítol 1
i verset 9
que si reconeixem
els nostres pecats
és prou fidel Déu
i equitatiu
per a perdonar-nos
els pecats
i deixar-nos nets
de qualsevol iniquitat.
Per tant,
no té cap fonament
ni cap mena de sentir
confessar-nos
a una persona.
Per tant,
jo animaria també
als nostres oients
i sobretot
a aquest oient
que ens ha plantejat
aquesta pregunta
i a tots
en general
que s'apropin directament
a Déu.
No cal que hi vagin
a confessar-se
davant de cap home,
sinó que
posen una habitació
o jo què sé,
o anant pel carrer
o en qualsevol moment
que estem més soles
doncs que realment
amb l'oració
doncs puguem parlar
i tenir una conversa
amb Déu.
No cal repetir
cap frase
ni cap cosa
que hem après,
sinó obrir el nostre cor
com si parléssim
amb una persona
però estem parlant
directament amb Déu
i dir-li
doncs mira Senyor,
jo estic així,
la meva vida
està així
i necessito
de la teva ajuda.
Perquè Déu és un Déu personal
que s'ha apropat,
s'ha fet home
en Jesucrist
i va morir
per nosaltres
però i ha pres
la iniciativa.
Perquè Déu és un Déu
que estima.
Diu Joan 3,16
que de tal manera
va estimar Déu a l'home
que va enviar
el seu únic fill
perquè tothom
qui cregués en ell
tingués vida
i vida eterna.
Per tant,
com dic,
jo animaria
els nostres oients
doncs
a apropar-se directament
a Déu,
que obrin el seu cor
i que sobretot
puguin tenir
una relació
personal amb ell.
que seas
mi universo
no quiero darte
solo un rato
de mi tiempo
no quiero separarte
un día
solamente
que seas
mi universo
no quiero darte
no quiero darte
mis palabras
como gotas
quiero un diluvio
de alabanzos
en mi boca
que seas mi universo
que seas
todo lo que siento
y lo que pienso
que seas el primer aliento
en la mañana
y la luz en mi ventana
que seas mi universo
que tienes cada uno
de mis pensamientos
que tu presencia
y tu poder
sean mi alimento
oh Jesús
es mi deseo
que seas mi universo
no quiero darte
solo parte
de mis años
te quiero dueño
de mi tiempo
y de mi espacio
que seas mi universo
no quiero ser
mi voluntad
quiero agradarte
y cada sueño
que hay en mi
quiero entregarte
que seas mi universo
que seas todo lo que siento
y lo que pienso
que seas el primer aliento
en la mañana
y la luz en mi ventana
que seas mi universo
que seas todo lo que siento
y lo que pienso
que seas todo lo que siento
y lo que pienso
que seas el primer aliento
en la mañana
y la luz en mi ventana
que seas mi universo
que tienes cada uno
que tienes cada uno
de mis pensamientos
que tu presencia
y tu poder
sean mi alimento
oh Jesús
que seas mi universo
que seas mi universo
que seas mi universo
doncs
fins aquí al programa
d'avui
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
en aquest matí de juny
en el darrer programa
de la temporada
abans de les vacances
esperem que aquest programa
i el tema tractat avui
hagi estat del vostre interès
Si vols contactar
amb el programa
Porta a l'Esperança
per a cap qüestió
pots deixar el teu missatge
gravat al contestador
de Porta a l'Esperança
al telèfon 977 24 24 08
O també ens pots fer arribar
la teva opinió
mitjançant un missatge
de correu electrònic
a l'adreça de Porta a l'Esperança
que és
porta
arroba
iglesiedetarragona.com
Si vols fer-nos una visita
tens dues opcions
Visita la pàgina web
de l'Església
www.iglesiedetarragona.com
o bé al local
de l'Església Protestant
de Tarragona
situat al carrer
Joan Ajugant
sense número
però això si ho fas avui
perquè a partir del 22 de juny
el diumenge que ve
ens traslladem
al lloc de culte
situat al carrer
Monestir de Poblet
número 7
molt a prop de les Muralles
un dels carrers perpendiculars
que tenim a Tarragona
que és el de l'Avinguda Catalunya
L'horari de culte
és el diumenge
a les 11 del matí
i estàs convidat
Us agraïm la vostra companya
i atenció
i moltes gràcies
per la vostra fidelitat
amb aquest programa
Res més
desitgem que tingueu
unes bones vacances
i ens trobarem
el primer diumenge
de setembre
aquí
als Estudis
de Tarragona Ràdio
I recorda
a partir del primer diumenge
22 de juny
ja ens trobaràs
al lloc de culte
situat al carrer
Monestir de Poblet
número 7
molt a prop de les Muralles
un dels carrers perpendiculars
de l'Avinguda Catalunya
de la nostra ciutat
Molt bon temps de vacances
i que Déu es beneixi
Diem no
a pensaments que intenten
recordar-me sempre
tot allò que vaig que abans
Ja no importa el meu passar
Tu, Jesús, m'has perdonat
No vull llegir
aquesta página
mai més
Imagina'm, Déu, confiar
Descansar
Tu també
I al final
Mirar
Imaginar
I reconec que no tenc per què
Encara m'estimes, no em fallaré
I al final
Mirar
Imaginar
Sent fort
I no deixant-me enfonsar
Doncs el teu costum has d'obrar
Ho pots imaginar
En un món
En un món
Com aquesta igualtat
ni por
Ens has donat llàgrimes d'amor
Ho pots imaginar
Ja ni un corpament passant
Tu, Jesús, m'has perdonat
Tu, Jesús, m'has perdonat
Tu, Jesús, m'has perdonat
I llegir
E llegir
aquesta página
mai més
Imagina'm, Déu, confiar
Descansar
Tu també
I al final
Mirar
Imaginar
I reconec que no tenc per què
Encara m'estimes, la fallaré
I al final n'hi ha, imagina, imagina en Déu, confiar, desgracar tot en Déu.
I al final n'hi ha, imagina, i reconec que no entenc perquè, encara m'estimes, me'n fallaré.
I al final n'hi ha, imagina, aquesta cançó està dedicada a gent com jo, amb els meus problemes, dificultats, les meves inseguretats.
Però imagina Déu mirant-te els ulls i dient, et perdono, no importa, només vine.
Déu mirant-te.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo, senyor, senyor, senyor, senyor.