Gràcies.
Ahir divendres es va iniciar el cicle de ballades de sardanes d'estiu a la Rambla Nova de Tarragona.
Tal com s'havia anunciat, es va fer en un nou horari i amb altres novetats com un curset ràpid per aprendre a ballar i l'exhibició de colles locals.
Uns canvis que van tenir efectes positius pel que fa a l'assistència de públic, tot i la forta competència d'altres activitats al mateix dia i l'habitual nefasta difusió pels mitjans de comunicació locals.
El cas és que aquells que no ho van ignorar ho van anunciar de manera marginal, amb barrades greus, com aquell rotatiu que primer ho anunciava per dijous i l'endemà deia que es tractava d'un concert.
Ens consta que els responsables de les ballades van fer arribar notes de premsa amb una informació clara i detallada.
Però el problema és que a la sardana li passa com a molts grups d'amics, que sempre hi ha aquell que només obri la boca, tothom li riu les gràcies,
però també aquell altre que per què li facin cas s'ho ha de treballar molt més.
No n'hi ha prou d'actuar amb normalitat, sinó que cal ser més prudent, hàbil i intel·ligent que els altres per tal que senzillament el tractin amb normalitat.
Perquè allò que li cal a la sardana no és cap tracte de favor, només que se l'anunciï com qualsevol altra manifestació festiva que tingui lloc a la ciutat, res més.
Esclar que li convé renovar-se i allà mateix es demostrava que fent quatre canvis el públic ja respon.
Però el problema no és el públic, sinó certes mentalitats a les quals això de les sardanes no encaixen als seus esquemes.
Són aquells que parlen de músiques del món i imaginem que és referència a aquesta, a la Terra.
Però la sardana deu provenir d'una cultura extraterrestre perquè no hi pensen mai.
Tampoc ho fan quan programen música, diguem-ne, culta, tot i que certes excepcions han demostrat que hi encaixa perfectament.
I tampoc ho parlen de música tradicional o qualsevol altra classificació imaginable.
Són aquells que quan per fi es veuen obligats a parlar de sardanes, diuen que són coses de quatre avis,
o s'inventen idees com que no són tradicionals d'aquí, sense aplicar aquests criteris en el 99% de les altres coses a les quals hi evoquen la seva atenció.
Els fan os a la sardana, però confien que s'extingirà aviat.
Però ja fa anys que ho sentim a dir això, i de moment encara hi ha quatre gals, perdó, sardanistes, entossudits en tirant davant.
Ho sento, però aquesta crosta encara els costarà una mica de treure-se-la del damunt.
Molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Déu-n'hi-do, Àngel.
Avui has començat...
Quin inici, eh?
Quin inici.
Tens que desdeixen anar.
Sí, sí, amb trempera matinera, ni que seguin les 11 del migdia.
I controlant-me.
Imagina't.
Imagina't.
Escolta'm.
Què?
Avui...
El programa número 615.
615.
I avui estem tots, tots, tots, tots, tots.
Ja feia temps, eh?
Que no, no, no.
Que no ens vèiem.
I escolta'm, que ho podem dir?
No.
El què?
Que ho podem dir?
O diu que no, ja, d'entrada.
Clar.
Doncs sí.
O és que avui estem de festa.
Això sí.
Això sí.
Escolta'm.
Aquí tenim aquí muntada una.
De brossa.
El David ens fa anys, avui.
Oh!
Ai, hem de cantar anys i anys.
I ho volem celebrar.
Oh, que bé, que bé.
Doncs sí, contents per això, perquè també avui tenim la Núria al control de so, perquè
a més a més del David tenim la Maria, recobrada després d'unes setmanes de fer campana,
la Maria Rosa.
Justificades, justificades.
Sí, sempre.
Oi que sí, Maria?
I un servidor també davant del micro, preparant-vos i ara ja presentant-vos aquesta edició, 615 de l'1, 2 i seguit,
que com sempre comença amb un ràpid repàs resum d'allò que contindrà fins a l'una de la tarda.
i avui aprofitarem que tenim el David altra vegada amb nosaltres, perquè les xafarderies tinguin l'espai...
Déu-n'hi-do les que hi han.
O ella reivindicava tot el programa de xafarderies, només en va.
Clar que sí, no.
Tenim algunes d'aquelles...
Sonades, eh?
Espera, que no m'entra això.
Sonades, eh?
No m'entra el micròfon, volia dir.
O l'endoll.
L'endoll.
Doncs això, eh?
En tenim i moltes, eh?
Vull dir que jo crec que...
Deixi el sumari, vinga.
No us les perdeu.
Perquè abans, abans tindrem, evidentment, l'agenda, entre moltes altres coses, cicles de ballades d'estiu, festes majors, molts aplecs.
Destaquem els de l'Hospitalet de l'Infant i Santa Coloma Caral avui i demà els del Forge que va ser.
Sempre ens agrada remarcar els de les comarques meridionals.
Després, quan fem la repassada de l'actualitat arreu del país, dins l'àmbit sardanista dels esbars, parlarem de la recuperació del concurs de composició Premi Mestre Conrad Saló.
De la vuitena mostra folklòrica del Baix Penedès, que s'està portant a terme, efectivament, a la comarca veïna.
De Seret, una de les cites dins l'àmbit competitiu i sardanista en general important, que és aquest cap de setmana.
Avançarem coses del 21è pleg internacional de la Sardana, mostra de grups folklòrics de Tallinn, a la capital d'Estònia, en guanya primers d'agost.
Després, resultats de concursos, que hi ha una miqueta de tot, però, entre aquest tot, resultats importants pel que fa a la colla veterana toc de dansa.
Xafardí és, com dèiem, i, evidentment, la música. Amb ella començarem. Què tal?
Doncs sí, i la primera sardana del programa d'avui serà una composició de Jesús Ventura,
un músic vinculat des del primer dia amb la cobla mediterrània com a instrumentista i, en una altra etapa, com a director.
És per això que l'any 2004, amb motiu del 25è aniversari d'aquesta formació musical,
fou un dels compositors que van escriure peces commemoratives.
La de Jesús Ventura s'anomena Mediterrànies, fent referència a les diverses formacions que aquesta cobla ha tingut durant aquells 25 anys.
Musicalment, recull temes de l'obra mediterrània III de Rafael Ferrer
i de la sardana que Joan Maria Bernat va dedicar-los amb el nom de Mediterrània, Paisament.
Com no podia ser d'altra manera, l'escoltem interpretada per la cobla homenatjada, la Mediterrània.
i de la sardana que Joan Maria Bernat va dedicar-los amb el nom de Mediterrània.
i de la sardana que Joan Maria Bernat va dedicar-los amb el nom de Mediterrània.
i de la sardana que Joan María Bernat va dedicar-los amb el nom de Mediterrània.
A partir de la sardana que Joan Maria Bernat va dedicar-los amb el nom de Mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
del Baix Penedès, el Festival de Cloenda,
amb actuació de l'Esbar Vila del Vendrell,
la Colla Sardanista d'en Saires del Penedès
i grups folclòrics de Aragó, Castellelló,
Canàries, Extremadura i Granada.
I pel dimarts, dia 22, a dos quarts de deu
del vespre, a la Nó de Gaillà,
a la plaça Major, l'Esbar Santa Eulàlia
de Banyeres del Penedès. I el tijors 24,
a les dotze de migdia, a les sis de la tarda,
dia d'Andorra a l'Expo Saragossa.
Actuacions de l'Esbar d'Andorra a la Vella,
el grup de danses d'Ordino, l'Esbar
l'Eurelia, la Sant Julià de l'Òria,
l'Esbar Santa Ana de les Escaldes i l'Esbar d'en Camp.
Dissabte, dia 26, a dos quarts de deu
de la nit, a Banyeres del Penedès, a la plaça
de l'Ajuntament, dins dels actes del 25
aniversari de l'Esbar Santa Eulàlia de Banyeres,
actuació també de l'Esbar
Sarrià de Barcelona i el grup
Sant Francisco d'Esis de Múrcia.
I per l'endemà, diumenge dia i 27 de la set de la tarda,
a Castellvell del Camp, a l'Ermita de Sant Ana,
l'Esbar Ramon d'Ulcina de Vilaseca.
I el que podríem dir-ne,
activitats diverses, així un apartat
que hi caben totes aquelles activitats
que no han pogut encabir en aquestes altres
que us hem dit fins ara,
divendres dia 25, a dos quarts de 12 de la nit
a Vilaseca, al passeig Pau Casals,
a la Pineda, actuació de Dijous Paella
i Meztuca,
recordem que Dijous Paella és aquell grup
de músiques molt diverses,
sobretot ballables, però que incorporen
instruments de coble dins la seva formació.
I tornem a la música.
I en el món de la sardana hi podem trobar
un gran nombre de personatges gairebé anònims
que no són coneguts més enllà de la seva població
o del cercle en el qual es mouen,
però que són peces bàsiques en l'engranatge
que fa possible el notable nombre
d'activitat actuant.
Persones que normalment no reben
altre reconeixement que la satisfacció
per la feina feta, però que a vegades
són homenatjats més o menys com cal
i en ocasions reben l'obsequi d'una sardana de becada.
Aquest és el cas de Jaume Encines, de Martorell,
i aquesta sardana de Banyal Casulla
signada l'any 1999, en Jaume de Martorell.
La interpreta la coble, la principal de l'abisbal.
i aquesta sardana de Banyal Casulla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allí s'hi van a plegar les colles del bàsic d'honor veterans i cal dir que un resultat immillorable pel que fa a la tarragonina toc de dansa que va obtenir dos primers llocs.
Efectivament a la primera sardana va obtenir quatre punts seguida per la colla ressò de Sabadell amb cinc punts.
Arrels de dintre el bosc de Manresa amb nou punts.
Dens àrees de maig de Barcelona amb 12 punts i sempre a laietans també de Barcelona amb 15 punts.
A la segona sardana toc de dansa repetia al capdavant amb quatre punts seguida per ressò amb cinc punts.
Arrels de dintre el bosc i dens àrees de maig empatades en el tercer amb 11 punts cada una i sempre a laietans en el cinquè amb 15 punts.
Això vol dir que a la classificació general toc de dansa a Tarragona l'encapçala amb 8,7 punts seguida per la seva directa competidora que a Cuní li corresponia descansar.
Roques blaves de la passió d'Esparreguera amb nou punts.
Justet, justet, però per davant, eh?
Sí, sí. I a molta més distància la colla ressò amb 20,8 punts.
I ara la propera cita que promet ser força disputada serà el 7 de setembre a Fulgaroles,
després el 14 de setembre a Tarragona, el 19 d'octubre a Banyoles i el 23 de novembre a la gran final a la plaça Sòllars de Barcelona.
Recordem que cada divendres i fins al 29 d'agost, cada divendres té lloc el cicle de ballades d'estiu a la Rambla Nova de Tarragona,
enguany a les 9 del vespre i davant del monument de la Sardana.
Divendres vinent anirà càrrec de la Cobra Reu Jove, que atrena la Sardana on sopem aquesta nit de la jove compositora tarragonina Anna Bat i que va dedicar la colla Essència.
Precisament aquesta anella serà l'encarregada d'oferir una exhibició en el transcurs de la ballada,
on també s'oferirà la possibilitat, a qui ho vulgui, de participar en el que han anomenat Sardana Express,
un curset rapidíssim de ballades sardanes a càrrec de monitors de la grupa sardanista Terraona Dança.
I a la sessió de la relíquia seguim una setmana més dels anys 60.
Aquesta vegada anem a l'any 1967, quan es van publicar dos àlbums de sardanes sota el nom de Plec de Cobles,
amb un recull d'enregistraments de cobles diverses que primer havien aparegut en discos petits de 45 revolucions per minut.
Eren les cobles de més anomenada al moment, totes cobles orquestres de les comarques gironines,
Salvatana, La Principal de Girona, Caravana, Amoga, Girona, Montgrins i Maravella.
Un dels discos estava format per sardanes de gran qualitat, principalment de Joaquim Serra,
però també n'hi havia del seu pare, Josep Serra, i de l'altruldà.
L'altre eren sardanes de plaça, més senzilles i la majoria de recent estreny en aquell any 1967.
La que escoltarem és una de les que van anar a càrrec de la Cobla Caravana
i fó un dels grans èxits d'aquells anys a Francesc Marrós,
els tres castells dedicada, com es pot suposar, a tres germans de cognom Castells.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I l'hora de les xafarderies.
David, ets conscient que has creat Expectatives?
Ah, sí?
Home, quan ha començat el programa he dit que hi hauria xafarderies.
Ah, va bé!
Ja pensava que he fet.
Si no, eh?
snapping, tim tots amos avui, eh?
20 minuts per endavant, que me sabran poc.
Primer, recordar el telèfon del programa...
Mai estic content. Mai estic content.
Un dia hem de fer un monogràfic
de xafarderies, que si no...
No cal que vinguem nosaltres tres.
Que vosaltres també fiqueu cullerada
i també és interessant.
Bueno, recordem el telèfon del programa, que és el
977-24-4767.
La setmana passada.
Que la Núria, si ens truca algú,
posarà el piticling, piticling.
La setmana passada, que no hi eres, no ho vam dir.
Ara, pobre, està buscant el piticling.
Que la setmana passada, que no hi eres, no ho vam dir
perquè vam pensar, mira, si truca en Pobre David.
Ens truca en la setmana que no hi és
i no va trucar ningú.
Doncs esperem que avui sí que truquin.
Llavors, comencem.
Anem per ordre, diguéssim, de dates.
Ens remuntem al concurs
de Vic. Dissabte passat.
El dissabte passat, sí.
Bueno, però vull dir que jo així
m'organitzo. Vic!
És d'aquests concursos un bon record.
Sí, sí, perquè és un concurs per la nits.
s'agraeix, és un concurs maco,
es balla en una plaça molt gran.
Va ploure i no van ballar la plaça.
Va ploure i no van ballar la plaça,
però bueno, el record és aquest, no?
Escolta'm, no, però en un concurs
de sardanes de competició
passen moltes anècdotes, no?
A veure, hi ha des de...
Bueno, el típic que s'equivoquen al repartir,
llavors hi ha coses així com més anecdòtiques, no?
Que cauen les faixes.
ha hagut, fins i tot,
que anàgues han caigut ballant.
Oi, Maria Rosa?
Que ella va ser una de les protagonistes.
Sí, encara no m'explica, però en sé...
Déu-n'hi-do.
Però com que portava la feldilla...
Sí, només era l'anàgua.
Sí, sí, sí.
Doncs a Vic, senyores i senyors,
va passar una cosa que mai,
si més no, tots els que estem aquí presents,
i mai s'havia vist.
Que un d'en Saire...
Ens han dit que dos, eh?
Dos d'en Saire.
De diferents colles.
De diferents colles.
Se'ls hi van caure els pantalons.
Ballant, ballant.
Però, però...
És que llàstima de noves d'en Saire.
Però allà fins a mitja cuixa, no?
Que devien...
Doncs es veu que fins i tot un, clar,
com que, clar,
els que ens estan sentint,
les salanes de bàsic, d'honor,
són molt importants, no?
Els jurats estan allò,
comparant contínuament les colles millors.
Doncs, clar, no et pots deixar de les mans.
Doncs què va bé?
Què va passar?
Que un dels jurats,
amb un d'aquests d'en Saire,
d'una d'aquestes colles,
doncs perquè el d'en Saire
pogués continuar ballant
amb més o menys...
No ho sé, dignitat.
Dignitat.
No?
Doncs li va agafar els pantalons
i es va ficar al seu darrere
aguantant-li els pantalons.
Quina imatge.
Saps què em recordo d'això?
Quina imatge.
Quina imatge.
Quina imatge.
Que van fer que al rei
li caien els pantalons en un...
I després, veu,
com que ell mateix els pujava.
Home, evidentment,
que no era ell.
Però mira.
El problema va ser que a l'amunt,
quan vam saltar a l'amunt,
el jurat estava enviant
les altres colles
i es va quedar aguantant
els pantalons una mica més a baix.
Perquè no va servir de res.
I els gallumbos,
com devien estar?
Eren grisos
i dissimulaven molt.
Mare de Déu.
Jo recordo haver-hi imatges
de castellers
que mentre estan fent el castell
acaben els pantalons.
Però això encara,
perquè clar,
la força brusa,
estires en lloc de la faixa,
agafes els pantalons.
No, a part de la més o menys vergonya
que pugui passar a cadascú,
mira,
aguantes i està,
però ballar
mentre tens els pantalons.
És incòmoda.
És que,
Déu-n'hi-do.
Bé,
mira,
tot sigui anecdòtica.
Anecdòtiques.
Llavors,
passem a un altre concurs.
Anem així de precet.
Jo m'imagino
el paper del senyor
que ho manté.
Déu-n'hi-do.
La vergonya del d'en Saire,
la vergonya de l'home
o la dona
que devia estar aguantant
els pantalons.
Però mira,
són coses que després
no recorden.
Sí, sí.
Jo parlo,
per mi,
per allò de les anauues
en aquell moment.
Ai, ui, i.
I es perdenyes també.
Bueno, es perdenyes també, sí.
I faixes,
però pantalons
encara no n'havíem sentit.
Però després ho recordes
amb gràcia.
I tant,
com ara ho estem fent nosaltres.
Sí, vinga.
Conit,
un altre concurs,
un altre concurs
important
pel que fa a l'agrupació.
La colla veterana,
com hem dit,
van assolir dos primers llocs
i d'aquesta manera
encapçalen
el...
el...
digueu-me,
el bàsic d'honor
de colles veteranes.
Molt bé.
Home,
ara està molt bé,
però vull dir,
ara els hi tocarà suar
perquè ara suposo
que les altres colles diran
iep,
que aquests van de debò.
És a dir,
que des d'aquí,
toqueros,
toc d'oració.
Doncs...
Home,
expliquem d'acabar
perquè potser no ho van sentir
i ho van sentir.
Ens segueixen
cada dissabte.
Es van equivocar.
Es van equivocar en un concurs
i en lloc de dir toc de dansa
els hi van dir toc d'oració.
Per això faig la brometa.
I llavors també hem de dir
i hem de desmentar
que el concurs de Cunit
va estar un concurs
molt maco
amb molta gent,
moltes colles de Tarragona
i província.
També val a dir
que també les colles
no és que siguin allò...
No?
Vull dir que potser
hi ha molta quantitat
i no massa qualitat,
però fa goig
doncs veure...
Hi ha colles que comencen.
Clar,
no, no,
però vull dir
que va ser un concurs
jo trobo que va ser molt maco
perquè està ressorgint,
no?,
el moviment de colles
a la província.
Home,
et debutaven
els veterans de l'Antina,
que és l'entitat
de Rodambarra.
Era el primer concurs
que veiaven.
Però clar,
vull dir que...
Un any cap aquí...
Una colla mítica,
antiga,
penedès,
del Vendrell,
perquè és com si començés
però tot gent nova.
Sí, sí,
per això,
però vull dir que
d'un any cap aquí
totes aquestes coses
no existien.
Vull dir,
ara,
doncs clar,
per això podem permetre's,
no?,
un concurs territorial,
vull dir que està força bé.
I un concurs molt maco,
molt amè per la canalla,
vull dir,
van fer confeti,
calop de sortida,
vull dir que,
molt bé,
un 10.
Vull dir que el Morros
també...
El Joan Morros.
El Joan Morros.
El Joan Morros.
El senyor Joan Morros,
doncs que va ser tot un encert.
parlant del Joan Morros,
sabeu què li han fet fer?
L'última cosa?
Bueno,
tampoc no sabem si li han fet fer,
o bueno,
li han fet fer.
Doncs és el pregoner
de la festa major
de Bonastre.
Va ser.
Ahir.
Ahir,
ahir va fer el pregó.
Suposem que va anar bé.
Home,
evidentment,
coneixent el Joan Morros,
com el coneixem,
segur que va anar bé
i segur que devia tirar,
no una llança
a favor de la Sardana,
sinó tot un arsenal
de llanças.
S'ha vist,
tan segur no ho votaria.
que l'any que ve
no tinguem colla
de sardanes de Bonastre.
Perquè aquest,
si s'ho proposa,
segur que ho tira endavant.
Molt bé,
eh?
Molt bé,
molt bé conit.
Hem tingut xafarderies,
de moment,
les dades divertides,
les encoratjadores,
no?
Exacte.
Què més?
Més cosetes.
Ahir,
com bé heu anunciat vosaltres abans,
va haver el cicle d'estiu
amb aquests grans canvis
que,
doncs,
de moment,
la valoració del primer dia
ha estat molt bona.
a pesar que
aquí
estàvem dos
retractors
de l'horari
que la Maria Rosa i jo
que dubtàvem això
de si a les 9
seria un bon horari o no.
Si més no,
ahir va estar molt bé.
Va haver molta gent,
força gent
i potser
ha estat un encert.
Clar,
s'ha de mirar
tota la resta
del cicle,
no?
Però bé,
bé, bé.
Valdus hi veu estar,
no?
Sí, bé.
Opineu que esteu així com molt aturadets?
Home,
no sé si de moment,
potser faltaria,
ara m'hi posaré a fer de crítica.
Fes, fes.
El de la Sardana Express
és la possibilitat
d'aprendre així
de manera ràpida
velles sardanes,
almenys de fer...
Saps què passa,
però, Anjo?
S'hauria de divulgar més això,
perquè gairebé gent no ho sabia.
Però saps què passa?
Que, clar,
al Naltos de l'Ajuntament
se'ls va demanar
un punt de llum
pels músics,
perquè, clar,
les faroles de la Rambla
són una miqueta deficitàries
a l'hora dels instrumentistes
poder llegir la partitura
i no ens ho van fer,
tampoc.
I la Cobla
ahir es va queixar,
perquè, doncs,
que veuen poc,
perquè hi ha molt poca llum.
Han de llegir la partitura.
Per això l'Ajuntament,
senyores i senyors,
un punt de llum,
tampoc no costa tant
que hi ha altres activitats
que se'ls hi...
cedeix moltíssimes més coses.
O no?
Ah, i una altra cosa de la Cobla.
És que jo...
Això potser...
Potser...
Opinió personal?
És una opinió personal,
a veure què en penseu vosaltres
i tots els oients,
que ja us recordo,
podeu trucar al 977 24,
47, 67.
Què us sembla que la Cobla canti?
En una de les sardanes
i vam posar...
És que, a més a més,
ara ja ho estan agafant com a costum.
No?
Sí.
A mi no m'agrada.
A mi alguna vegada...
La Cobla ha de tocar
i els cantants han de cantar
i ja està.
O no?
Que tu...
Ho hem de dir.
Tu estàs en una coral.
Clar.
I quan sents això,
doncs canta.
No, i a més a més,
és que no sé,
queda com a queco, no?
Clar,
ve com a...
No?
I la gent allí...
Que jo, sincerament,
un dia...
Que ho facin un dia...
Clar,
però és que ara ho estan agafant
com a costum.
Últimament...
No és la primera vegada
que veiem la principal de Tarragona
cantant alguna d'aquestes sardanes.
Després que en una de les ballades
hi ha una altra sardana
que segur que no falla,
La Flama de la Sardana,
que és una de les que...
Però i reiem,
que diuen,
mira, veus?
Que bucòlic,
la llum plena,
perquè quina lluna més maca
teníem ahir.
Això sí, això sí.
I ells cantant...
Escolta...
Escolta,
i una altra cosa
que també és criticable,
que...
David,
David,
trucada.
Ai,
que t'acling,
és que s'ha sentit molt poquet.
No s'ha sentit el que t'acling.
No és el de cada dia aquest.
Hola,
què tal?
Hola,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Amb qui parlem?
Agustí.
Agustí.
Digui'm,
Agustí.
A veure,
jo sóc un dels habituals
de les ballades
del cicle d'estiu.
Sí.
I que va vindre ahir.
Perdó?
Que va venir ahir.
Per descomptat.
Sí?
Molt bé.
És de vostè.
Ah,
vale,
perdó.
A veure,
i sóc un dels que,
com heu fet bé vosaltres
de comentar
que cadascú,
sapatera plus zapatos
que diuen en castellà,
oi?
Sí.
Bé,
doncs la coble,
que faci el favor
de tocar bé
i que deixi les cantories
pels qui en sàvem.
Molt bé,
Agustí.
Agustí va la meva.
I sóc el que va fer
el crit ahir a la nit
que ja estava bé
de cantar.
Ah,
això no el vaig escoltar.
No,
no es va sentir.
No es va sentir.
Ballant,
ho vaig fer,
perquè ja és,
si no recordo malament,
és la tercera vegada
que aquesta coble
fa això.
Sí,
jo recordo
que aquesta era
la segona vegada
que el sentia
i és això.
Que jo era
la segona vegada
que el sentia
i és això,
que no m'acaba
de quadrar a mi això.
L'any passat
ho vam fer
en dues ocasions.
Sí.
I aquest any,
aquesta és la primera
i esperem que sigui la última.
Segons diu l'Àngel,
que podria ser
que es repetís,
oi?
Segons diu l'Àngel,
segons que...
Enguany s'ha publicat
el programa
de totes les ballades
aquest cicle d'estiu.
Sí.
N'hi ha un altre
que és de les que no fanyen
la flama de la sardana.
O sigui que és probable
que ens tornem
a trobar aquesta canterilla.
I per què no els hi podeu
dir que per favor
que se l'asseguin
cada i que deixin
les canturies
pels altres?
És una mica difícil,
això.
És una proposta,
és una proposta.
Es pot dir.
Sí, sí.
A mi hi ha una proposta.
Molt bé.
En prenem nota, Agustí.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Veus, va anar la teva.
Veus, veus.
Home, pot ser que algú
pensi al contrari.
Oh, clar.
Clar, segur que algú li agrada.
No, és el manifeste, sisplau.
Més cosetes.
Llavors, també una cosa
criticable
és una miqueta
el que deies tu
de la Sardana Express,
que també potser
necessitarien
per tots aquests canvis
magafonia.
Però hi va haver gent
ahir, no?
Que la...
Que vau fer-ho?
De magafonia?
No, de participar.
De participar.
Sí, sí, sí.
Van enviar molt poca gent,
perquè també suposo
que és la primera vegada.
Gent de fora,
gent que estava estiuejant,
doncs es va apropar
i li van poder ensenyar
una miqueta.
El que passa és que sí que
jo trobo que va faltar
una miqueta de magafonia
perquè, no?,
dones així
un altre aire, no?
I de cara a les exhibicions,
per exemple,
que ahir va ser el torn
dels petits Tarragona Dansa
i de la Txarinola
i què m'heu de dir
de les colles petites?
Són uns cracs.
Són uns cracs.
És que són.
Són el futur.
Ho porten a la sang.
Eh, David,
el concurs de Cunit.
Sí.
Oi, oi, oi, oi.
Això se'ns ha passat també.
Un munt de colles
competint allí,
tots seriosos,
i els petits allí
fent el que podien.
Ai, rinc, rinc.
La gent els va aplaudir a ells, eh?
Telèfon, telèfon.
A la Núria.
Tinc, rinc, perquè com que...
Endavant, doncs.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb el Manel.
Amb el Manel.
D'on truca, Manel?
De Torreforta.
Ah.
Felicitats, eh, David.
Ah.
Moltes, uns 18 anys,
molt bé fet, eh?
Moltes gràcies.
Quants, quants ha dit?
18.
18, sí, a cada capa.
Que no els tinc, els 18.
Clar que sí.
Manel, què ens has de dir?
Escolta, jo vull queixar-me.
Ai, mare, bueno, ja està bé, escolta'm.
Jo em vull queixar dels mitjans de comunicació.
Molt bé, això també ho tenia apuntat per comentar-ho.
Però aprofita.
I amb vosaltres també, eh?
Sí?
No se'n lliureu.
Home, si nosaltres cada dissabte...
Digui, digui.
Aviam, aviam, que ho pinguis.
Mira, em pots totejar, Àngel, eh?
Que són de la mateixa quinta, més o més.
Escolta, vaig enviar documentació molt extensa,
molt documentada, amb fotos inclòs,
a tots els mitjans de comunicació de Tarragona,
tant s'escrits com radiofònics, etc.
I quin ha sigut l'èxit?
Quin ha sigut la difusió?
Cap ni una.
Cap ni una.
Bàsicament.
Bàsicament.
I la poca que hi ha hagut, no?
I la poca que hi ha hagut, malament.
Jo he enviat documentació al Punt,
he enviat documentació al Diari de Tarragona,
a l'Aquí, al Metro, al Mest Tarragona,
per de totes les ràdios.
Etcetera, etc.
El Punt va sortir a l'agenda,
un breu, molt bé,
però, bueno,
hi havia una documentació extensa
per fer un article, jo penso que bé.
Al Diari de Tarragona,
el dimecres va sortir a l'agenda,
Mañana, sardanes en la Rambla,
que era incorrecte.
Vaig trucar per rectificar-ho
i el dijous vam posar,
Mañana, sardanes en la Rambla,
Concierto de Sardana.
Imagina't, imagina't.
I el mateix divendres,
que era el dia de sortir,
no va sortir res.
Déu-n'hi-do.
Doncs, clar, jo penso,
i com poden pifiar-la d'aquesta manera, no?
Vull dir que està ben clar la informació.
El sobre, al sobre,
no saben on acabi,
no entra dins els seus esquemes mentals
sobre aquestes activitats.
No, això és una cosa,
però, llavors, que s'equivoqui...
I fa nosa, fa nosa.
I que és un Concierto,
donen té un Concierto.
Exacte, si ho han de publicar malament...
Perquè quan les coses es fan en desgana,
que ens consta que la informació
era molt extensa, molt correcta,
si ho han de publicar malament,
que no ho publiquin, i ja està.
Vull dir, si els hi fa nosa
i els hi costa un capiro,
que no ho facin com els altres,
jo què sé, perquè per fer-ho malament...
Doncs imagina't,
si això saps que surtis malament
perquè ho coneixes,
imagina't quina fiabilitat
té tota la informació.
Té tota la resta de coses, a vegades,
sí, això és veritat.
El que passa és que a vegades
aquestes coses,
a les sardanetes li donen,
jo què sé, un bagari,
tots els respectes pels becaris,
però que el tenen allí fent el que pot,
pobres.
Sí, sí, però és copiar i pagar, eh?
I si ens ha controlat.
Perquè a ti que ens consta
que està molt ben fet tot.
Però és igual, si em perdoneu,
no hi ha gaires notícies rellevants
a l'estiu, als diaris,
als mitjans de comunicació, eh?
i un breu de...
No costa tant.
No demanen un quart de pàgina
de vuit línies
amb una minifoto i tot això.
Quan els hi dones
tota la feina mastegada,
em sembla que si en lloc
de ser una ballada de sardana
fos una ballada d'un altre tipus,
segur que es sortiria.
Això és el que deia jo
sobre el punt de llum.
Segur que es sortiria.
Segur, és que només cal comprovar,
agafes qualsevol diari,
et repasses i poses a fer comparacions
i t'agafa un mal,
una feridura.
I també, vull dir,
què us criticaria a vosaltres?
Digui, digui.
Perquè Tarragona Ràdio,
pel fet que tingui el programa de sardana,
sembla que ja no parli
en cap programa més de sardana.
I em sembla que tampoc és correcte, això.
Això també...
No ha de ser diferent
a totes les altres...
També hi ha programes de castells
i parlen de castells,
hi ha programes d'alnàstic...
Els castells actualment
tenen més prestigi.
Cosa que em sembla perfecta.
Aquí hem de lluitar, doncs,
per fer aquest prestigi.
Però si a Tarragona Ràdio,
i vosaltres que esteu aquí dintre,
a veure si podeu lluitar una miqueta,
que qualsevol...
Ara ens quedarem, doncs.
Molt bé, Manel.
Bueno, una última cosa.
Digui, digui.
Que el lluc que s'acabi el pureu,
si no, no, no irà de colònies, eh?
Adéu.
Molt bé, adéu.
Home, això és una manera
d'incitar que parlis d'altre.
Exacte.
També ho tenia aquí apuntat, eh?
Doncs avui comença la inscripció
per les tretzenes colònies
que organitza l'agrupació sardanista
Tarragona Dansa,
que ja tenen data...
Tretzenes, eh?
D'un m'hi do.
D'un m'hi do.
D'un m'hi do.
Tretzen anys fent colònies, eh?
Ja sou veterans, eh?
Bueno, no ho saps de quina manera.
Les dates del 24 al 30 d'agost.
El lloc,
un lloc
amb un marc incomparable
al mig de la natura.
Anem a puntons,
a Cal Diable.
i fins aquí puc llegir,
com diu la Mayra Gomez Camp.
Està aquí a Baudelaire.
Com deia, com deia.
Com deia, sí.
Perquè, clar, ja no puc donar més informació.
Doncs ja et dic,
avui i dissabte que ve
tenim les inscripcions
de les colònies.
Més trucadetes!
Avui estàs en aquests cas, eh?
La Núria està que no pot més.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Jo soc l'Alfred.
Hola, Alfred.
Bon dia, Alfred.
Què ens vols dir?
Potser comentar un momentet
de l'audició d'ahir.
Sí.
Doncs que va ser molt de goig,
sobretot que a la mitjana d'edat
dels assistents,
jo penso que l'hauria de fer
la ballada,
a la mitjana d'edat més baixa
que està a Catalunya en tot l'any.
És que hi ha molt de goig
i hi ha molts nois i noies,
molts nens,
i que segueix molt interessant
que vosaltres que feu de monitors,
al més de fer de locutors de ràdio,
que aconseguiu que vinguin
cada divendres.
Sí, sí, sí.
És un gràt que molt
i veus que, ostres,
els nens que passen de la Rambla
els queden necessitats.
Sí, sí, sí.
Home, nosaltres ho procurarem,
ja t'ho dic ara, eh?
Que nosaltres ho intentarem.
Molt bé, David.
Què més?
Moltes facilitats,
com dius l'Ana,
que la tinguem a fer.
Moltes gràcies.
Per cert, Alfred,
ens coneixem,
que no és cap secret
a hores d'àrea
pels ullors
que segueixin el programa.
Em sembla que volies comentar
també alguna cosa
sobre un concert
que es va fer a Reus.
Sí, el teníem present, eh?
El teníem present, eh?
Sí, sí.
Sí, us vaig dir
que la setmana passada
es va fer a la Casa Rull i a Reus
un concert
en la Casa Rull i a Reus Jove,
que va estar molt interessant.
No li vau poder dedicar temps,
però manca temps
el programa passat.
I potser destacable,
a banda que ho fan
molt, molt bé,
com sempre,
doncs,
que el primer cop
es va anar tractant
una obra molt important
de fabriada,
Flaviol,
el vol d'un ocell,
que bé,
va estar una mica més accidentada
del que segurament
ells haguessin volgut,
però que en conjunt
no va haver massa gent.
Va tenir un molt bon nivell
de qualitat,
molt bona l'acústica,
va ser un dia molt agradable,
un vespre molt agradable
i,
en fi,
que ets intentes
han quedat aquí
concert de música
catalana,
doncs,
de cobla,
a programacions
de cicles d'estiu,
de concert d'estiu.
Doncs és raro
que hi hagués poca gent,
no,
però?
No,
no sé sentit.
No,
dic que és raro
que hi hagués poca gent,
perquè últimament
els concerts
hi va molta gent.
tampoc la sala
ja era molt gran,
vull dir,
hi havia una capacitat
de potser
cent i escacs,
no?
I hi havia un centenar
de persones.
Vull dir,
la sfera tenia bon aspecte,
però no va ser una cosa massiva
i,
doncs,
ja era un metropòl ple.
Molt bé.
Moltes gràcies,
moltes gràcies.
Vinga,
de res.
Vinga,
bon dia.
David,
menys d'un minut,
eh?
Oh,
veus com passa volant?
Alguna cosa ràpida?
No,
ja ho deixarem
per la setmana que ve,
perquè sí,
si no.
Va,
que ara tenim aquí la celebració.
Això,
no res,
la festessa que tenim aquí,
muntada.
Ara,
nosaltres acabem el programa
i aquí nosaltres,
de vermut
i per molts anys més.
Amics,
cel·lunistes.
I brindem,
brindem.
Exacte.
No sentireu el xin-xin
perquè són gons de plàstic,
però pel programa,
per nosaltres.
I avui per tu.
I per molts anys.
Moltes gràcies per escoltar-nos.
Recordeu,
demà repetici a partir de les 11
i dissabte vinent,
a les 12 i uns minutets,
novament en directe,
aquí a Tarragona Ràdio.
Que ho passeu molt bé.
Adeu.
Adeu.