El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Bon dia amics i amigues del Campanar.
Ahir festa de tots sants i avui són dies especials de record dels nostres germans difunts.
Però no ens oblidem dels que tenim encara entre nosaltres.
Una cordial salutació d'en Santi Grimau, el control tècnic, i d'en Didac Bertran i de la que els parla Montse Sabater.
Bon dia a tothom.
Efectivament, aquests dies els nostres cementiris s'omplen de persones que van recordar els familiars o amics difunts
i a resar per ells.
És cert que els difunts els podem recordar en qualsevol lloc,
però aquesta proximitat física amb els seus cossos ens ajuda a tenir-los més a prop.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Un dels primers actes de Joan Pau II en la seva primera visita a Espanya, la tardor de 1982,
va ser celebrar una missa al cementiri de l'Almodena.
Era el 2 de novembre.
En el Gran Cementiri de Madrid, el Papa va resar pels difunts,
com també ho fem nosaltres també el 2 de novembre.
I com en el nostre cas es devia recordar, sens dubte, especialment dels seus pares
i d'aquelles persones que li havien estat més propers en vida.
Els llaços no es trenquen.
Per la comunió dels sants continuem estrets,
com segueix viva l'esperança que un dia ens trobarem definitivament amb ells al cel.
El dia 1 de novembre celebrem el Dia de Tots els Sants,
amb el qual l'Església vol venerar tants sants anònims que no figuren amb cap llista,
però que estan molt presents en la mirada de Déu
i el contemplen cara a cara en aquesta eternitat que s'adolla les ànsies mai no satisfetes del cor humà.
En els sants manifesta Déu l'obra de les seves mans.
En la seva fe es reflecteix la bellesa de la veritat.
I el 2 de novembre és el Dia dels Difunts,
en el qual resem per aquells que ja han marxat del nostre costat
i especialment pels que necessiten encara un temps de purificació
per entrar a la Jerusalem celestial, les ànimes del purgatori.
L'estimat Joan XXIII deia que hi ha dues portes per accedir al paradís,
Innocència i Penitència.
Escrivia,
Com pot petrendre, pobre home fràgil, trobar oberta la primera?
Però la segona és també segura.
Jesús, podent entrar per la primera, no va menesprear la segona
i per la creu va entrar en ella per arrossegar-nos i a nosaltres amb la seva redenció.
Fer sufragis, acudir al sacrament de la penitència,
combregar amb el cos de Cris és la millor manera de celebrar aquests misteris d'amor i eternitat.
Freqüentment ens correspon a les persones ordenades celebrar funerals
i intentar consolar els que han perdut un ésser estimat.
Humanament, a vegades, sembla impossible suportar una absència
i, mancats de paraules, sempre recorrem a la promesa de Cris
feta a Marta en encaminar-se a casa de Llàtzer.
Només la resurrecció dels morts, dels quals la de Jesús va ser primícia,
és un consol.
La fe ens diu que la vida té sentit,
que els cementiris, en paraules d'un escriptor del nostre temps,
són vestíbuls de la resurrecció.
L'amor, tan fort que sentim pels éssers estimats,
sembla exigir una altra vida.
Per fortuna, no solament és una aparència o un desig,
sinó que la promesa de vida eterna és una paraula de Cris
que renovem constantment en cada Eucaristia.
Adeu-siau.
Aquests dies, tots sants i commemoració dels fidels difunts,
quan visitem els nostres cementiris,
en pensar en els nostres que ja no estan aquest any entre nosaltres,
se'ns creuen dos sentiments.
Un és el reconeixement de la nostra limitació humana,
allò de pols ets i en pols et convertiràs.
L'altre és l'esperança cristiana,
la que ens fa pensar que algun dia puguem retrobar-nos
amb tots de nou i compartir definitivament la vida eterna.
Aquest és el contrast que és dia d'avui.
Pena i esperança, tristesa i confiança.
Com en la mateixa vida,
on vivim conjuntament aquests sentiments a la vegada,
passem de l'alegria a la tristesa,
de la desil·lusió a l'esperança.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
L'Església ha defensat sempre la propietat privada dels mitjans de producció,
sobretot a partir de l'encíclica de Lleu XIII, Rerum Navarro,
a finals del segle XIX,
com un mitjà indispensable d'independència familiar i seguretat de futur,
però afegint sempre a aquest dret la funció social de la propietat.
Abans es pensava en un repartiment de la propietat,
de tal manera que tothom pogués gaudir de la caseta i l'hortet,
però avui en una industrialització aquest pensament és inviable.
Per tant, s'han de trobar altres maneres d'organitzar l'economia
que afavoreixi el benestar i el futur de tothom.
Cal partir, per tant, d'uns principis bàsics i fonamentals.
Els béns d'aquest món són per a tots.
Tothom ha de tenir manera de poder-se guanyar la vida.
No seria just que en una mateixa taula hi haguessin plats plens a vessar
i plats buits del tot.
Com en el cos humà, l'aliment, a través del rec sanguini,
arriba tot a les cèl·lules i si n'hi ha molt, n'hi ha molt per a totes,
i si n'hi ha poc, n'hi ha poc per a totes.
Per tant, la societat s'ha d'organitzar de tal manera
que tothom tingui possibilitat de guanyar-se la vida.
Aquesta és la meta que es va proposar al comunisme.
Pretenia que els béns es repartissin equitativament entre tots
i, per tant, l'Estat seria el responsable únic de l'economia
i aquest vetllaria pel bé de tots els ciutadans.
Per aleshores, tothom quedava submès a l'arbitrarietat de l'Estat omnipresent
i, per tant, quedaven esmoçats dos elements fonamentals,
la llibertat de decisió i la independència de criteri.
L'Estat es feu hegemònic
i aquest no sols es feu àrbitre de l'economia,
sinó també de la vida social i fins i tot de les mateixes consciències.
L'Església, sabent ser defensora de la llibertat i de la independència de l'home,
s'oposa radicalment a les pretensions del comunisme,
defensant el dret a la propietat privada.
El socialisme d'Estat cau estrepitosament
i queda hegemònic al capitalisme,
que defensa la propietat privada a ultran-se,
oblidant la funció social inseparable d'aquesta.
El capital es concentra
i la propietat dels mitjans de producció queda cada vegada més restringida.
Es formen les grans empreses que necessiten molt de capital,
més tenint en compte la competència que hi ha dins el sistema.
Es prioritza el guany.
Les empreses traspassen fronteres i es globalitzen l'economia.
En aquesta lluita, els drets de l'home van quedant cada vegada més marginals.
El sistema no funciona.
El mercat imposa la llei.
La llei de l'oferta i la demanda portada fins a l'extrem.
Cal pensar en una nova organització de l'economia internacional.
Són molts els qui pensen que un altre món és possible.
És totalment injust i, per tant, inacceptable,
que bona part de la humanitat quedi totalment al marge de la festa.
Cal posar fre a les pretensions globalitzadores de les multinacionals.
Cal fer passos decisius per sancionar els governs corruptes
i les empreses depredadores.
Cal que els polítics tinguin possibilitat de governar i d'establir normes
que frenin les pretensions absurdes del capital.
Només una unió internacional d'estats pot arbitrar normes humanitzadores de la propietat.
Cal trobar la manera de fer que l'home no sigui simplement un instrument de treball
al servei de la producció i del consum
per a convertir-se en un subjecte de drets i deures.
Cal que s'arbitin lleis a nivell internacional
que afavoreixin un comerç just i equitatiu entre els diferents països
i cercar camins per equilibrar les diferents economies del món.
Amics, fins un altre dia, si adeu plau.
I qui ens porta el full dominical d'avui?
Ja sabem que a la primera plana trobarem la glossa del senyor arcabisbe
i a la segona les lectures de la missa d'avui i l'agenda litúrgica.
Però, i a la tercera?
Doncs, la secció Paraula en dins, on mossèn Joaquim Fortuny
ens fa un comentari del ventall de textos
que es podem trobar en el dia d'avui a les celebracions dominicals.
Al full, per cert, en publiquem unes lectures concretes,
però la liturgia contempla avui la possibilitat
que cada prevera n'escolleixi entre diverses opcions a l'hora de celebrar.
Això vol dir que és molt possible que el fragment d'Evangeli
i que els oferim tot seguit, no sigui el que els amics uïdors
escoltin a la missa a la qual hi assisteixin.
Sí, senyora.
Bé, per acabar la relació del que es pot trobar en aquesta tercera pàgina,
direm que ja el preguem amb l'Església,
amb les intencions que el Papa confia a l'apostolat de l'oració,
que és mes de novembre,
i una secció nova, per llegir,
que avui parla d'una notícia relacionada amb el llibre religiós
i que d'ara endavant recomanarà cada mes un llibre per això, per llegir.
Ah, i no oblidem els pessics,
aquest testet d'humor i sabies orientals
que ens ofereix mossèn Joan Aragonès.
I a la quarta hi podem trobar notícies i convocatòries.
Exactament.
Però què et sembla si escoltem un fragment de l'Evangeli
en la versió que ens ofereix l'Associació Bíblica de Catalunya?
Doncs em sembla molt bé.
Les Benaurances
En veure les multituds, Jesús puja a la muntanya,
s'assegué i se li acostaren els deixebles.
Llavors, prenent la paraula, començar a instruir-los, dient
Feliços els pobres en l'esperit.
D'ells és el regne del cel.
Feliços els qui ploren,
Déu els consolerà.
Feliços els humils,
ells posseiran la terra.
Feliços els que tenen fam i set de ser justos,
Déu els saciarà.
Feliços els compassius,
Déu s'encompedirà.
Feliços els nets de cor,
ells veuran Déu.
Feliços els que treballen per la pau,
Déu els anomenarà fills seus.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos.
D'ells és el regne del cel.
Feliços vosaltres quan,
per causa meva,
us insultaran,
us perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota mena de calúmnies.
Alegreu-vos-en i celebreu-ho,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
També així van perseguir els profetes
que us han precedit.
I com anem, de gent d'avui?
Doncs, Déu-n'hi-do.
Mira, ahir va començar,
i es perllongarà fins al diumenge vinent,
la novena preparatòria
de la festa de la Mare Déu del claustre.
Tindrà lloc a la catedral de Tarragona
a les set de la tarda i cada dia.
I es farà allí el rosari
i la pràctica de la novena.
I a dos quarts de vuit
hi haurà l'eucaristia,
el cant de la salva
i el cant també dels goig.
El dimecres, dia 5 de novembre,
hi haurà la visita dels escolars
dels col·legis religiosos de la ciutat
a la catedral i a la Mare de Déu del claustre.
Serà a dos quarts de Déu del matí,
seguida de la missa per la pau
a les 11 del matí.
El dia 7 de novembre
començaran les jornades de formació
per a catequistes dels bisbats
en seu a Catalunya i Balears,
amb temes com ara
l'estil evangelitzador de Sant Pau
per Josep Maria Gavaldà
i a la història
una resposta a cada necessitat
per a Enric Termes.
És una organització
de la delegació diocesana
de catequesis
i tindrà lloc
a l'hotel Pales de la Pineda,
de Vilaseca,
tot el dia.
El dia 8 de novembre
és un dia força carregat.
Segueixen les jornades
de formació
per a catequistes
dels bisbats
amb seu a Catalunya i Balears,
amb els temes
Actualitat del model
catecumenal
per a Lluc Riera
i creixen la fe
per a la catequesi
i els sagraments
per a Monsenyor
Xavier Salines,
bisbe de Tortosa.
Aquest 8 de novembre
s'escau també
la quinzena jornada
de religioses i religiosos
en barris obrers i populars.
El tema d'enguany
és la presència
de la vida religiosa
als barris obrers i populars.
Acollir les crides de Déu
avui.
Es farà al Col·legi Sagrat Cor
al carrer Lluís Borrassà XVI
de Bassós
a partir de dos quarts de deu
del dematí.
Organitza el Secretariat
Interliucesada
Delegacions
de Pastoral Obrera
de Catalunya.
I el mateix dia 8 de novembre,
és a dir, dissabte,
hi haurà el popular
Rosari de Torxes
sortint de la capella
de Sant Magí
al portal del carro
de Tarragona
a cura dels arxiprestats
de Tarragona,
centre i perifèria,
dintre de les celebracions
en honor de la Mare de Déu
del claustre.
Enguany seran glossats
els misteris de dolor.
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra,
ben segur que el mossèn
hauria de fer el terror.
Tarragona missionera.
Una finestra
a la realitat missionera,
oberta des de la delegació
diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies.
el teu posguard.
Acabem de celebrar la festivitat
de tots els sants.
Volem aportar aquella visió
de l'apocalipsi,
quan el vident estorat
pel que veu dels qui estan
davant el tron i davant l'anyell
vestits de blanc i amb palmes a les mans
i cridant amb totes les forces.
o sana el nostre
que seu al tron i a l'anyell
un ancià
li preguntar.
Aquests que van vestits de blanc
qui són i d'on venen?
Jo li vaig respondre,
senyor meu,
tu ho saps.
Ell em digué.
Aquests són els que venen
de la gran tribulació
i han rentat els seus vestits
amb la sang de l'anyell
i els han quedat blancs.
A partir d'aquest any
podem dir que dins la gran multitud
que s'han atensat
el tron de Déu i de l'anyell
hi podem comptar
ben identificats
quatre missioners
que el papa Benet
canonitzava el dia 12
del passat mes d'octubre.
Un d'ells era Gaetano Enrico
qui funda la congregació
de missioners dels serats cors.
Centrant, de bon començament,
la seva activitat missionera
en la predicació
i el sagrament de la reconciliació.
Altrafou, Maria Bernarda Butler,
marxar com a missionera
el 1888 a l'Equador,
des d'on el 1895,
quan esclatar la persecució
contra l'Església,
passar amb altres 15 germanes
a Colòmbia,
on és molt venerada i estimada,
fundar la congregació
de les germanes franciscanes missioneres
de Maria Auxiliadora.
També la germana Alfonso
és la primera Índia canonitzada.
No fou coneguda
per la seva tasca social,
sinó pels seus sofriments
i oracions silencioses.
Com a Clarissa,
la seva vida
l'ha passat en un convent.
Això no ha estat obstacle
perquè la seva tomba
s'hagi convertit
en lloc
d'una contínua
peregrinació.
I la Narcisa
de Jesús Martillo,
una seglar
ecuatoriana
que centra
el seu apostolat
en la catequesi,
la cura
de joves abandonades
i l'atenció
als malalts
i moribunds.
Així ens ensenyar
un camí
de perfecció cristiana
assequible
a tots els fidels.
permeteu-nos
acabar avui
amb una acció
de gràcies
prenent-la
del prefaci
de la missa
del dia
de tots els sants.
Us donem gràcies
perquè avui
ens concediu
de celebrar
la glòria
de la Jerusalem
celestial
que és la nostra mare
on us canta
per sempre
la pleg festiu
dels sants
germans nostres.
Adéu-siau.
Tornant al nostre
fil conductor
d'avui
la comemoració
dels fidels difunts
creiem que
en el fons
aquesta festa
ens ajuda
a veure la vida
amb més realisme
a reconèixer
la nostra condició
limitada
a reconèixer
el poc
que en el fons
som.
Les persones
som importants
tenim moltes qualitats
moltes possibilitats
però a la vegada
la nostra vida
sempre penja
d'un fil
que en qualsevol moment
es trenca
i que tard o d'hora
ens toca a tots
passar per la mort.
Avui
i allí
en recordar
els nostres difunts
recordem la seva presència
entre nosaltres
el molt que van fer
el molt que van fer
i ens van deixar.
Centenars d'esforços
de lluites
de celebracions
de moments
d'alegria
d'accions positives
de cara als altres
a la gent
a la societat
Però veient
que ja no estan
o contemplant
les seves tombes
ens podem plantejar
què queda
de tot això.
Doncs les bones accions
els bons sentiments
estan allà
no s'obliden
ni es passen
estan en el record
de tots.
Però hi ha tantes coses
que a la vida
ens semblen tan importants
i que probablement
hauríem de relativitzar
no donar-hi
tant d'importància
per exemple
els diners
quantes lluites
baralles
esforços
ressentiment
de la salut
quan tots sabem
que no ens anem
a emportar
un cèntim
a l'altra vida.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 2 de novembre
que som avui
serà el diumenge 31
de durant l'any
però aquest any
resulta que és la festa
dels fidels difunts
i les lectures
entre d'altres
que es poden triar
són ben boniques.
Diu
Les vides dels justos
estan en mans de Déu.
Els ha trobat
la pau.
Tenia l'esperança segura
de la immortalitat.
Els ha depurat
com l'or en el grasol
i els ha acceptat
com una víctima
oferta en holocaust.
Una vida
que esculta tota la vida.
I per això
resplendiran.
Déu dona als seus sants
la gràcia
i la misericòrdia
i vindrà a visitar
els elegits.
i a la segona carta
de Sant Pau
Sistens de Corint
aquella lectura
tan bonica
diu
quan es desfà
la casa terrenal
del nostre cos
tenim al cel
un altre edifici
que és obra de Déu.
Una casa
no feta
per mans d'home
eterna.
I llavors
va continuant
i ens diu
ens sentim
plens de confiança.
Només
ens delim
per ser-li
plaents.
Cadascú
ha de rebre
el que li correspongui.
I
Sant Joan
que ens diu
en l'Evangeli
a casa del meu pare
hi ha lloc
per a molts
i què més
ens diu?
Ens diu Jesús
us prendré amb mi
perquè també vosaltres
estigueu allà
on jo estic
i com s'hi va
li diu
Tomàs
jo sóc el camí
la veritat
i la vida
respon
Jesús.
la nostra vida
està
a les mans
de Déu
i Déu
ens estima.
Comencem a trobar
la pau
vivint la comunió
i cercant
de compartir
tots els dons
que el Senyor
ens ha donat.
Aquesta alegria
i esperança
és la constant
relació
amb el Pare
el Fill
i l'Esperit Sant
i això
ho vivim
sobretot
quan ens trobem
cada diumenge
en la pregària
la proclamació
de la paraula
i la comunió
amb el cos
de Crist.
el nostre cos
és una tenda
un santuari
que vol dir
una tenda
anant pel desert
ter aquell tabernacle
desmuntable
un santuari
que s'envellirà
i es desfarà
però aquesta tenda
és un santuari
en trobem Déu
i des d'on ell
es vol manifestar
als altres
té un valor
no?
En ell
vivim ja la comunió
gràcies al coneixement
i a l'ajuda
de Jesús
el Crist ressuscitat
ens assegura
la tenda definitiva
que mai s'envellirà
fet el mateix Déu
ell
ell ens marca
el camí
que ens condueix
d'una tenda
a l'altra
tots tenim lloc
a la casa
del pare
un lloc
al costat
de Jesús
preparat
per ell mateix
Jesús
ens vol
al seu costat
per això
ha mort
i ha ressuscitat
per això
ens dona
el seu cos
per aliment
el camí
de veritat
que ens porta
a la plenitud
de la vida
el fem
al seu costat
en comunió
els uns
amb els altres
per això
necessitem trobar-nos
i animar-nos
ho volem
fer sempre
millor
en la missa
del diumenge
amics
parlem-ne
un cop d'ull
a la vida
pel pare
Esteve Sala
franciscà
pau i bé
amigues i amics
l'altre dia
una persona
em va dir
que
la persona
que perdona
de debò
oblida
el que li han fet
i jo
penso
que de vegades
sí
però de vegades
no
i m'explicaré
mireu
hi ha ofenses
a la vida
que te les fan
també tu les pots ser
i que realment
són fruit
d'una irresponsabilitat
però sense cap
mala mena d'intenció
i tu dius
no, no, no
la persona aquella
crida perquè estava
ofoscada
però res
doncs vinga
deixem-ho estar
però pensem bé
que de vegades
a la vida
la cosa
que ha succeït
l'ofensa
o la situació
greu
ens ha
obert
els ulls
amb quelcom
que mai
ens hauríem pensat
llavors
la persona
després et diu
perdona'm
i tu
dius
sí
jo et perdono
perquè com a cristià
tinc que perdonar
però mireu
és important
conèixer
de quin peu
calcen
els altres
no perquè
no haguem de perdonar
sinó perquè
un dia
te la poden
tornar a pegar
i un dia
pot ser que no et demanin
perdó
i que arribin
a dur a terme
allò
amb el que t'havien
amenaçat
perdonar
vol dir
no fer mal
a l'altre
perdonar
vol dir
no tornar
cop per cop
perdonar
vol dir
estimar el proísme
com Jesús
vol que l'estimem
però
perdonar
també diu
per mi
ser capaç
de conèixer
a qui tens davant
per tal
d'evitar-te
situacions
en les que
l'altre
et pot arribar
a provocar
una
situació
de dolor
d'amargor
i de sorpresa
hi ha sorpreses
a la vida
que realment
perquè són sorpreses
no ens les esperàvem
i la vida
té cops
però hi ha vegades
en què
jo penso
que Déu
ens vol parlar
a través
de coses
que ens han passat
per a què
aprenem
i és molt bo
tenir una prudent
memòria
no per restar
ressentits
amb el proísme
sinó per tenir present
que aquell
que potser
t'amenaça
i després
et demana
perdó
potser un dia
dugui a terme
amb les seves amenaces
i ja no et demani
perdó
què important és
perdonar
però vigilar
amb l'oblit
perquè si oblidem
tindrem
una font
d'amargor
pau i bé
amigues i amics
abans
repassàvem de l'agenda
i teníem
que el proper
diumenge 9 de novembre
es clouen
les jornades
de formació
per a catequistes
dels bisbats
amb seu a Catalunya
i Balears
amb els temes
la pedagogia catequètica
al servei
de l'iniciació cristiana
per mossèn
Xavier Morell
i metodologia
i didàctica
per a la catequesi
avui
per Josep Lluís Miró
i també
aquest mateix
diumenge
9 de novembre
s'escaurà
la diada
de la Mare de Déu
del claustre
a dos quarts
de set de la tarda
hi haurà
el rosari
de la novena
i a les set
la solemne eucarístia
presidida
pel senyor arquebisbe
tot seguit
la processó
al cant de la Sàlvia
de les amants
a la Santa Imatge
després
solemne trasllat
de la imatge
de la Mare de Déu
del claustre
a la seva capella
i haurem d'anar
pensant en acabar
i parlant d'acabar
els cristians
hem de ser realistes
reconèixer
la limitació
de la vida humana
mirar a la mort
amb esperança
i pensar
també
en l'altra vida
però
per qui no creu
en Déu
ni en la vida eterna
aquests dies
han de ser
molt tristos
molt durs
un enfrontament
directe
a la gran desesperació
de pensar
que no hi ha res més
després d'aquesta vida
per als cristians
sense amagar
que la mort
ens crea tristesa
tenim esperança
la mort
no és el final de tot
la mort
és un pas necessari
i imprescindible
com en Jesucrist
la mort
és necessària
perquè hi hagi
resurrecció
i amb aquesta reflexió
posem punt i final
a l'edició
d'avui
del campanar
amics i amigues
gràcies
per la seva atenció
ens retrobarem
si Déu vol
el diumenge vinent
feliç setmana
tothom
blau
bé
i
Thom
fueron
tí
pelu
espénez
per la
bientôt
abone