El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Avui, 12 d'octubre del 2008,
s'escau el diumenge 28è del temps ordinari o de durant l'any.
Com sempre, els saludem en aquest matí dominical,
en Santi Grimau, el control tècnic,
i en Didac Bertran i la que els parla Montse Sabater al micròfon.
Bon dia a tothom i felicitats a totes les pilars en el dia del seu sant.
Sí, felicitats a totes les amigues oients que portin per nom
aquesta advocació mariana.
Ara, perquè ningú se senti menystingut,
no ens hem d'oblidar de felicitar les amigues que es diguin Tomnina
i els amics que es diguin Walfrid, Evagri o Austaki.
i un cop felicitat tothom,
escoltem la intervenció setmanal del senyor arcabisbe.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
L'11 d'agost de 1961,
sent papa Joan XXIII,
abocant les pràctiques espirituals que van acompanyar la seva vida,
va escriure en el seu dietari.
Abans de res, confesso Déu tot poderós.
Durant tota la meva vida,
he estat sempre fidel a la confessió setmanal.
L'Església té un manament de mínims
segons el qual tot fidel,
arribat a l'edat de l'ús de raó,
ha de confessar almenys una vegada a l'any
els pecats greus dels quals té consciència.
Encara que adverteix
que tingui consciència de trobar-se en pecat greu,
que no celebri la missa ni combregui el cos del senyor
sense acudir abans a la confessió sacramental.
Àngelo Roncalli no s'acontentava amb això
i Joan Pau II tampoc.
El seu secretari, Stanislav Tzibitz,
diu en el seu llibre Una vida amb Carol
la mateixa importància que donava a l'oració
la conferia a la confessió.
La considerava no només la manifestació dels pecats,
sinó, primer de tot,
el perdó i la redempció d'aquests per part de Déu
i, per tant, la força que ajudi a dur una vida honesta, virtuosa.
Es confessava cada setmana.
No és pot ser exagerada aquesta freqüència?
Podria preguntar-se algú que confongués la sensibilitat amb l'escrúpol.
Però qui planteja aquesta objecció veu com cada setmana es fa neteja de casa seva,
o ell mateix potser es dutxa cada dia.
La confessió no requereix matèria greu,
pecats mortals.
Habitualment bastarà d'oldre's davant Déu i sol·licitar el seu perdó pels venials,
per les faltes d'amor i de servei als altres,
per les omissions, per egoisme o per comoditat.
En qualsevol cas,
per a la confessió es requereixen unes condicions.
La primera és la constricció,
el dolor de l'ànima,
la detestació del pecat,
és a dir,
el penediment.
Un examen de consciència ens facilita a donar-nos de les nostres faltes.
La confessió al sacerdot,
que en aquell moment fa de cris,
constitueix part essencial del sacrament.
En circumstàncies normal,
és insubstituïble.
Per això va disposar Jesús
que hi hagi ministres ordenats
i l'Església sempre va interpretar
aquelles paraules seves
«aquí perdoneu els pecats,
els quedaran perdonats»,
com la presència necessària d'un sacerdot
que absol en nom de Déu
i que aquest senzill gest,
traçant una creu,
és la garantia material per a nosaltres
que aquells pecats exposats
han estat esborrats.
Els sacraments
no eren set
i ara són sis.
El Vaticà II
i totes les declaracions posteriors
han insistit en la necessitat
d'aquest sacrament del perdó
que ens restitueix la gràcia
i ens uneix a Déu
en una profunda amistat.
El decaïment que ha tingut
la seva pràctica en l'Església
està molt lligada
a la pèrdua del sentit de pecat.
és la seva conseqüència
i també la seva causa.
Una persona que,
en exercici d'humilitat,
s'aginolla i demana perdó,
s'ha més delicada en el tracte amb Déu
i amb els seus germans
que l'envolten
en la seva vida diària.
Adéu-siau.
El passat 3 d'octubre
va morir
Monsenyor Joan Carrera Planes,
bisbe auxiliar de Barcelona
i vicari d'aquella arxidiòcesi,
que estava ingressat
a la unitat de vigilància intensiva
de l'Hospital de la Vall d'Hebron,
víctima d'un vessament cerebral.
El darrer dilluns, 6 d'octubre,
es van celebrar
les seves solemnes exèquies
a la catedral de Barcelona.
Abans de la cerimònia,
el senyor arcabisbe
va visitar la capella ardent
del bisbe traspassat
i va resar un respons.
Després va saludar
els familiars presents
i els va donar el condol
en el seu nom
i en el de la nostra arxidiòcesi.
L'Eucaristia va estar presidida
pel cardenal-arcabisbe de Barcelona,
Lluís Martínez Sistach,
amb el qual van concelebrar
el cardenal-arcabisbe emèrit de Barcelona,
Monsenyor Ricard Maria Carles,
i l'arcabisbe metropolità de Tarragona
i primat,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
els quals ocupaven un lloc preeminent
al presbiteri.
A la missa exequial
també van assistir
l'arcabisbe-visbe emèrit de Urgell,
Monsenyor Joan Martí Alannis,
l'arcabisbe Castense,
Monsenyor Juan del Rio,
el bisbe de Sant Feliu de Llobregat,
Monsenyor Agustí Cortés,
el bisbe de Terrassa,
Monsenyor Josep Àngels Sais,
el bisbe administrador apostòlic de Girona,
Monsenyor Carles Soler,
el bisbe d'Urgell,
Monsenyor Joan Enric Vives,
el bisbe de Solsona,
Monsenyor Jaume Treserra,
el bisbe de Tortosa,
Monsenyor Xavier Salines,
el bisbe de Lleida,
Monsenyor Joan Píris,
el bisbe de Vic,
Monsenyor Romà Casanova,
i el bisbe de Sigüenza Guadalajara,
Monsenyor José Sánchez.
Igualment hi van assistir
el bisbe emèrit de Lleida,
Monsenyor Ramon Malla,
el bisbe emèrit de Vic,
Monsenyor Josep Maria Guix,
el bisbe emèrit de Girona,
Monsenyor Jaume Comprudon,
el bisbe auxiliar emèrit de Barcelona,
Monsenyor Pere Atena,
el bisbe auxiliar emèrit de Llavairi,
Perú,
Monsenyor Joan Godayol,
i el bisbe electe de Girona,
Monsenyor Francesc Pardo.
També s'hi van fer presents,
l'abat de Montserrat,
don Josep Maria Soler,
i l'abat de Poblet,
don Josep Alegre,
i centenars de Preveres i Diàques.
Entre els assistents a l'Eucarístia,
hi havia els familiars del bisbe difunt
i les principals autoritats de Catalunya,
el president de la Generalitat i el president del Parlament,
el delegat del Govern Central a Catalunya
i l'alcalde de Barcelona,
així com el president Jordi Pujol,
representants de diferents partits polítics
i d'altres institucions civils i militars.
En la homilia,
el cardenal Martínez Sistach
va sorrallar la personalitat
i el servei eclesial,
generós i fidel,
dut a terme pel bisbe Carrera,
que fa uns deu anys
en el seu testament escrivia.
Accepto la meva mort
com a part integrant de la meva existència
i, malgrat no sentir pressa perquè arribi,
la miro amb esperança,
l'esperança que ve de la meva fe en Jesucrist ressuscitat,
que, per gràcia de Déu,
m'ha acompanyat tota la vida.
Desitjo consagrar els dies que em resten
a la difusió de l'Evangeli,
tal com he fet fins ara,
com a prevera i com a bisbe,
i a viure'l jo mateix
en un procés de conversió
que mai no s'acaba.
En acabar l'Eucaristia,
el secretari general de l'Arquibisbat de Barcelona
va llegir la carta de condol
del Sant Pare Benet XVI
tremesa pel cardenal
Tarxísio Gertone,
secretari d'Estat.
Les estrofes del Virolai,
cantades per tots els assistents,
han acomiadat les despulles
del bisbe Joan Carrera,
que precisament havia estat ordenat
com a sacerdot l'any 1954
a la Basílica del Monestir
de Santa Maria de Montserrat.
Que Déu el tingui a la seva glòria.
Tarragona Missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana
de missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guarda.
Anem avançant en la lectura
de la carta del Papa Benet,
així que s'acosta a la celebració
de la Jornada Mundial del Don Moon
a celebrar el diumenge vinent,
dia 19,
i ens diu
Naveguem per les aigües profundes
de l'immens mar del món
i seguint la invitació de Jesús
calem les xarxes sense por,
confiant en la seva ajuda constant.
Sant Pau ens recorda
que no és cap motiu de glòria
a predicar l'Evangeli.
Ai de mi,
si no anunciés l'Evangeli,
sinó un deure
i un goig.
Estimats germans bisbes,
seguint l'exemple de Sant Pau,
que cadascú es senti
presoner
per causa de Jesucrist
a favor de vosaltres,
els pagans,
sabent que
en les dificultats
i en les proves
tindrà la força
que ve d'ell.
El bisbe
és consagrat
no sols
per la seva diòcesi,
sinó
per la salvació
del món sencer.
Com l'apòstol Pau
és cridar
a anar als allunyats
que encara no coneixen
Crist
o que encara
no han experimentat
el seu amor alliberador.
El seu compromís
és fer que
tota la comunitat
diocesana
sigui missionera.
contribuint
amb goig
segons les possibilitats
a enviar
preveres
i likes
a altres esglésies
per al servei
de l'evangelització.
La missió
adgentes
es converteix
així
en el principi
unificador
i convergent
de tota
la seva activitat
pastoral
i caritativa.
El Papa
continua dient
Preveres,
primers col·laboradors
del bisbe,
sigueu pastors
generosos
i evangelitzadors
entusiastes.
Molts de vosaltres
en aquestes dècades
heu anat a terrenys
de missió
com a conseqüència
de l'encíclica
Fidei Donum,
de la qual
ara poc hem celebrat
el 50 aniversari
i amb la qual
i amb la qual
el meu venerat
predecessor
el servent de Déu
Pius XII
impulsar la cooperació
entre les esglésies.
Confio
en que no falti
aquesta atenció
a les esglésies locals,
no obstant,
les que
s'han declarat
que apenen
moltes d'elles.
I vosaltres,
estimats
religiosos i religioses
que per vocació
esteu marcats
per una forta
connotació missionera,
porteu l'anunci
de l'Evangeli
a tots,
especialment
els llunyans,
per mitjà
d'un testimoni
coherent de Crist
i d'un radical
seguiment
del seu angèlit.
També té unes paraules
per a tots els fidels.
Diu
tots vosaltres,
estimats fidels laics,
que treballeu
en els diversos ambients
de la societat,
esteu cridats
a formar part
d'una manera
cada cop més important
en l'extensió
de l'Evangeli.
Així
s'obre davant vostre
un aeropac
complex
i multiforme
que s'ha d'evangelitzar
al món.
Sigueu testimonis
amb la vostra vida
que els cristians
perteneixen
a una societat nova
vers la qual
ja estan caminant
i que en la seva
peregrinació
els és anticipada.
Adéu-siau.
Com és habitual,
des d'unes setmanes
repassarem el que publica
el Full Dominical
aquest 12 d'octubre.
A la primera plana
hi ha el comentari
del senyor Cavisba
que hem escoltat
només començar
a l'emissió d'avui.
A la segona
la litúrgia
de la setmana
i les lectures
d'aquest diumenge.
I el nostre company
Santi Grimao
té ja a punt
el fragment
de l'Evangeli
que toca llegir
avui
a la missa dominical.
Paràbola
del banquet
de noces.
Jesús es posar
a parlar-los
novament
en paràboles.
Els digué.
amb el regne del cel
passa com amb un rei
que celebrava
el casament
del seu fill.
Va enviar
els seus servents
a cridar els convidats
a les noces
però ells
no hi volien anar.
Llavors
envia uns altres servents
amb aquest encàrrec.
ja tinc preparat
el meu banquet
he fet matar
els vedells
i l'aviram
i tot és a punt
veniu
a les noces
però ells
no en feren cas
i se'n van anar
l'un al seu camp
l'altre
al seu negoci
i els altres
agafaren
els servents
els van maltractar
i els van matar.
El rei indignat
envia les seves tropes
per exterminar
aquells assassins
i incendiar-los
la ciutat.
Llavors
va dir
els seus servents
el banquet
de noces
és a punt
però els convidats
no n'eren dignes
aneu doncs
a les cruïlles
dels camins
i convideu
a les noces
tothom que trobeu.
Aquells servents
van sortir als camins
i van reunir
tots els que hi van trobar
bons i dolents
i la sala del banquet
s'omplí de convidats.
Aleshores
el rei
va entrar a veure
els convidats
i s'adonar
que allí
hi havia un home
que no duia vestit
de noces
i li digué
Amic
com és que has entrat
aquí
sense vestit
de noces
però ell
va callar
llavors
el rei
digué
els que hi servien
lligueu-lo
de mans
i peus
i llanceu-lo
fora
a la tenebra
allà hi haurà
els plos
i el cruixit
de dents
perquè molts
són cridats
però pocs
són escollits.
hem escoltat
la lectura
de l'Evangeli
segons
Sant Mateu
per gentilesa
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
el seu president
mossèn Joan Magí
ens ofereix
tot seguit
el seu comentari
a les lectures
d'avui
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí
Bon dia
amics
el dia 12 d'octubre
ens trobem
en el diumenge
28 de durant l'any
aquest any
en aquest diumenge
28 de durant l'any
s'hi es cau
pel dia del mes
la festa
de la Mare Déu
del Pilar
és bo
tenir-ho present
perquè
els textos
de les lectures
del diumenge
ens hi ajuden
sobretot
el text evangèlic
que ens parla
dels convidats
a les noces
podem recordar
fàcilment
les noces
de Canà
on hi havia
com a convidats
la Mare de Jesús
i també Jesús
amb els seus deixebles
la Mare
ens aconsella
que fem
tot el que Jesús
ens digui
convidats
amb família
a nosaltres
per a viure
la comunió
de la família
dels deixebles
de Jesús
cal anar-hi
amb el vestit
de noces
l'Apocalipsi
ens diu
quin és el vestit
de les noces
de l'anyell
és un vestit
tot blanc
rentat
a preu
de sang
rentat
amb la solidaritat
de tots
a l'estil
de Jesús
com ens diu
Pau
a la carta
dels filipencs
és el resultat
de la nostra amistat
que s'aprèn
en els lligams familiars
i augmenta
projectant
la força
de la paraula
de Déu
en aquests
lligams
aixi
la convivència
ens porta
a l'amistat
neta
l'amistat
amb la fe
en Jesús
i fent el seu
memorial
com ell ens diu
ens porta
a la comunió
entre nosaltres
i amb el pare
el fill
i l'esperit sant
ens situa
a la seva
muntanya
a la reunió
dels qui
volem viure
l'amistat
que ens ofereix
a la plenitud
de l'alegria
així
experimentem
que l'amistat
enforteix
la comunió
i la comunió
purifica
l'amistat
tot això
s'aconsegueix
amb l'Evangeli
conegut
i practicat
fent cas
del consell
de la mare
de Jesús
i nostra
feu
tot el que ell
us digui
quan Jesús
li va dir
dona que hi ha entre tu i jo
veu ben clar
amb la resposta seva
feu tot el que ell
us digui
que es compleixin en mi
les teves paraules
li va dir
a l'àngel
feliz tu
que has cregut
li va dir
l'Elisabet
a Maria
doncs feu
tot el que ell
us digui
i en la netedat
de voler celebrar
aquest banquet
hi trobarem
el vi bo
i nou
de les noces
i amb el vestit
blanc
del nostre testimoniatge
continuem
tot seguit
repassant
el full dominical
d'avui
a la quarta
hi trobem
l'anunci
del concert
de l'orquestra
Camerata XXI
la qual
el proper divendres
17 d'octubre
estrenarà
el poema sinfònic
del mestre
Francesc Bonastre
titulat
Fructuosa i Natalícia
compost
amb motiu
de l'any jubilar
també
hi trobaran
la pregària
composta
per
mossèn Javier Roig
una nota
sobre el traspàs
de Monsenyor Joan Carrera
i
la
informació
de la propera inauguració
del curs
2008
2009
a l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Catalunya té fama
de rica
i poderosa
econòmicament
però la realitat
és molt altra
sí que hi ha persones
que s'ho passen bé
que tenen un bon sou
i un tren de vida
confortable
però també hi ha
moltes persones
que s'ho passen malament
fa pocs dies
el Vendrell
es va suïcidar
una persona
perquè no podia
pagar la hipoteca
les perspectives
de futurs
no són massa
falegueres
ni per a nosaltres
ni per a bona part
del món
les frenades
precipitades
sempre són
perilloses
pels vehicles
i també
per a l'economia
aquesta ha fet
una frenada
en sec
enduent-se
il·lusions
i esperances
de moltes persones
que s'havien arriscat
econòmicament
amb l'esperança
de poder sortir-se
en l'esdevenidor
el treball
es casseja
cada vegada més
i són molts
els que van
perduts
d'una província
o una altra
amb l'esperança
de trobar
alguna possibilitat
de guanyar-se la vida
a Espanya
segons l'enquesta
de la població activa
actualment
hi ha
2.426.916
aturats
i a Catalunya
321.964
feia molts anys
que no s'arribava
a aquestes quantitats
vol dir que hi ha
321.964 famílies
a Catalunya
que s'ho passen
malament
la vanguardia
del dia 24 d'agost
prop passat
parlava de sis
premis Nobel
d'economia
que de moment
no veuen sortir
de la situació
econòmica actual
segons la fundació
Jaume Bufill
el 23%
de la població
catalana
està fregant la pobresa
i un 10%
no arriba a superar
el límit
de la pobresa
En Xavier Ramos
professor del Departament
d'Economia
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
deia el diari
El País
el dia 1 de maig
d'aquest any
citat per Ferran Balcells
Catalunya
no es veu capaç
d'absorbir la pobresa
i la seva intensitat
es va incrementant
en lloc de disminuir
Segons un estudi
del 2004
es considera pobra
una família
unipersonal
que no ingressa
més de 584 euros
mensuals
1.052
per un matrimoni
amb un fill
i 1.227
per un matrimoni
amb dos fills
Tenint en compte
que aquest estudi
és de l'any 2004
avui donant
l'increment
de la cistella
de la compra
segurament
seria bastant més
Actualment
el panorama
es presenta
molt gris
sobretot
per a economies
més febles
entre les quals
es compta
amb bona part
dels immigrants
sobretot
africans
i asiàtics
que no parlen
l'espanyol
el 83%
dels quals
acaben situats
en la pobresa
els jubilats
amb una jubilació
precària
i les persones
amb poca formació
intel·lectual
o professional
a Catalunya
es calcula
que un 33%
dels estudiants
deixen els estudis
després de primària
el futur
no es presenta
gens faleguer
segons els pronòstics
encara no hem tocat
fons
la qual cosa
vol dir que
s'incrementarà
l'atur
i la misèria
de bona part
de les nostres famílies
què podem fer
davant d'aquest
panorama?
si algú té possibilitat
de crear llocs
de treball
avui es considera
una de les millors
maneres d'estimar
una persona
sense feina
i amb poques probabilitats
de trobar-ne
és una persona
propícia
al desànim
a la depressió
i que ha de lluitar
per superar
la temptació
de la delinqüència
com a única sortida
a un món
de fam i de misèria
a Càritas
les preocupa
enormement
aquesta situació
però a Càritas
es mou impulsos
dels ajuts
que es rep
dels feligressos
o de les persones
sensibilitzades
davant el problema
si més no
per ajudar amb roba
i caviures
a les famílies
que s'ho passen
malament de veritat
comptem
amb tots vosaltres
amics
fins un altre dia
si adeu plau
el diumenge passat
amb motiu
de les variacions
que va patir
el programa
el campanar
no vam poder informar
de la inauguració
del curs
de les facultats
eclesiàstiques
de Catalunya
si et sembla
podríem
reemprendre el tema
què podríem
explicar
als nostres oients
doncs
que l'1 d'octubre
el cardenal
arquebisbe de Barcelona
Montsenyor Lluís Martínez
Sistac
com a gran canceller
de les facultats
eclesiàstiques
va presidir l'acte
acompanyat
dels vicecancellers
Montsenyor Jaume
Pujol Balcells
Arquebisbe Metropolità
de Tarragona
i Primat
i Montsenyor
Jaume
Tracerra Conillera
Bisbe de Solsona
i que va comptar
amb la presència
de tots els bisbes
de tots els bisbes
de les diòcesis
en seu Catalunya
així com
de l'arquebisbe
Montsenyor
Joan Martí
Alanis
Bisbe emèrit
d'Urgell
de Montsenyor
Pere Atena
Bisbe auxiliar
emèrit
de Barcelona
de Montsenyor
Francesc Pardo
Bisbe electe
de Girona
i de don Josep Maria Soler
Abad de Montserrat
així com
nombrosos
superiors
d'ordres
i de congregacions
religioses
També hi ha
en presents
la directora general
d'Afer Religiosos
de la Generalitat
de Catalunya
doctora Montserrat Coll
la doctora
Esther Jiménez Salines
rectora magnífica
de l'Universitat
Ramon Llull
i altres
d'autoritats civils
i acadèmiques
però
millor que sigui
una veu ben coneguda
de tots els amables oïdors
la que ens fa
ser una valoració
de l'acte
que va presidir
es tracta
de Montsenyor
Lluís Martínez Sistach
cardenal
arquebisbe
de Barcelona
Ens hem aplegat
a la facultat
al seminari
de Barcelona
en la seva aula magna
per celebrar
la inauguració
del curs 2008-2009
de quatre institucions
molt importants
per a Catalunya
i per l'església
que pregina aquí
la facultat
de Teologia
la facultat
de Filosofia
l'Institut
Superior
de Litúrgia
i l'Institut
de Teologia
fonamental
Aquestes quatre institucions
ajuden molt
els futurs sacerdots
de les diògis
de Catalunya
ajuden també
els religiosos
i religioses
en la seva formació
i ajuden
els laics i laiques
que volen
ampliar
el seu contingut
de coneixement
de la fe
a fi a feita
de poder-lo viure més
i d'estar més capacitats
per poder-se lliurar
totalment
a servir l'església
on estan treballant
una altra veu
coneguda
dels nostres oïdors
la del degà
de la facultat
de Teologia
de Catalunya
mossèn Armand Puig
ens fa un breu resum
de les activitats
d'aquesta facultat
després del curs passat
en què la nostra facultat
de Teologia
de Catalunya
va tirar endavant
els congressos internacionals
en relació
als seus 40 anys
el que ara voldríem fer
en aquest pròxim curs
aquest curs que comencem
és
prema l'accelerador
pel que fa
a la recerca
per tant
els departaments
augmentaran
la seva capacitat
de recerca
conjunta
i també preparant
aquesta implementació
de Bologna
és a dir
Bologna
és una invitació
a que les facultats
facin realment
de facultats
de centres
de recerca
a dintre d'elles
i en contacte
amb altres institucions
volem impulsar això
sense deixar naturalment
el nostre objectiu formatiu
dels futurs
pastors del poble de Déu
al qual estem
naturalment
vinculats
per la seva banda
mossèn Joan Martínez Porcell
degà de la facultat
de Filosofia
de l'Universitat Ramon Llull
ens va fer
aquestes reflexions
sobre la projecció
de futur
d'aquesta facultat
bé
a la facultat
tenim aquest curs
com a fita
l'aplicació
de la declaració
de Bologna
segons l'estat espanyol
que afecta
el grau de Filosofia
i el grau d'Humanitats
per tant
aquesta és una fita
important
aconseguir aquest curs
també
com vam aconseguir
els dos màsters
que ja estan en actiu
a partir d'aquest curs
a nivell de procés institucional
seria el més remarcable
i poder a nivell
eclesiàstic
també
una certa incidència
de les estudis
de Filosofia
en la societat civil
per tant
participació
en debats
en congressos
més actiu
que en altres moments
donat que
ens sembla
que el procés
de Bolònia
està a vegades
privilegiant
almenys en l'estat espanyol
les carreres tècniques
per damunt
de les generalistes
d'Humanitats
o de Pensament
bé
després
a part de l'acte inaugural
també tenim
en televisió
la vida dia a dia
però crec
que el procés
de Bolònia
com a vegades
s'ha fet famós
no solament
un repte
sinó una oportunitat
una oportunitat
de recerca
una oportunitat
també
de configurar
el tarannà
docent
dels nostres professors
i també
volem que sigui
una oportunitat
de consolidació
del propi
el tarannà
eclesiàstic
de la jornada
de filosofia
i em sembla
que haurem
de deixar
aquí per avui
no sense abans
agrair
la seva atenció
als nostres amics
i amigues
del campanar
i convidar-los
a trobar-nos
novament
el proper diumenge
19 d'octubre
que serà
la jornada jubilar
a cada parròquia
de l'Arxidiòcesi
ho farem
si Déu vol
en aquest mateix punt
del diàl
fins aleshores
feliç setmana
a tothom
de l'Arxidiòcesi
de l'Arxidiòcesi
de l'Arxidiòcesi
de l'Arxidiòcesi
de l'Arxidiòcesi
.
.
.
Fins demà!
Fins demà!