...
Quan fa uns mesos, al fins aquell moment,
president de l'obra del Ballet Popular, Joan Vidal i Gaiolà,
va anunciar que es retirava d'aquest càrrec,
va semblar que finalment es consumaria allò que feia molt temps es veia venir,
que aquesta venerable entitat cremava els seus darrers cartutxos.
Una entitat que havia nascut en plena dictadura,
impulsada per diversos ciutadans plens de bona voluntat,
per crear una eina de resistència i d'arredarçament en l'àmbit de la cultura popular.
A més de promoure activitats diverses com la ciutat Pobilla,
l'obra pretenia plegar totes les associacions del món sordanista i dels esbars.
En aquell moment, els dos grans grups més importants.
Havia de ser una mena de federació, tasca que mai va acabar de complir del tot,
però és innegable que va generar activitats importants,
com la ja esmentada de les ciutats Pobillas, els Premis del Dia de la Sardana, etc.
Amb el temps, però, tant les sardanes com els esbars van disposar dels seus propis ens coordinadors,
que es van anar enfortint i alhora tancant cada un en el seu àmbit.
Malgrat els esforços d'uns quants convençuts que això ja estava bé,
però encara ho estaria més si també hi hagués una organització que els agermanés a tots,
la divisió semblava consumada i l'obra del Vallès Popular ha arribat a estar a la vora de la desaparició total.
Però la darrera assemblea general va permetre comprovar
com hi havia gent disposada a seguir lluitant per fer possible l'obra.
Estan convençuts no només que aquesta entitat té una raó de ser,
sinó també que és possible salvar-la i fins i tot reviscular-la,
fins al punt de fer-la plenament activa.
La feina que tenen al davant aquesta colla d'emprenedors és important i ningú els garanteix res.
El temps dirà si valdrà la pena apostar per un organisme vell i cansat,
però que sempre pot reviure.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Com jo ho puc notar, avui no hi ha l'Àngel.
Avui no hi és l'Àngel.
No, però jo no em queixo, perquè estic envoltat d'unes preciositats,
un equip quasi plenament femení.
Tenim la Maria Rosa, tenim la Maria i el control tècnic a la Núria.
Què puc demanar més?
Però deixa't dir una coseta abans de començar.
Aquestes preciositats, que és veritat que ho són, ja hi són cada dia.
Hi hagi l'Àngel o no?
Això també tens raó.
Però bé, com que som dos galls en un galliner, doncs avui us tinc totes per mi.
Vinga, deixa'm-ho estar i comencem aquest programa número 609.
609.
I si us sembla bé, com sempre, amb el sumari.
Doncs el contingut del programa d'avui tindrem una miqueta de tot, com cada dissabte.
Tindrem el tema, que avui parlarem d'una notícia que ja vam parlar-ne la setmana passada,
de l'obra del Ballet Popular, que també hem encetat el programa parlant del mateix tema.
Tindrem una agenda repleta d'activitats, concursos, ballades, aplecs,
perquè us assabenteu de tot el que hi ha a les nostres comarques.
També tindrem les notícies, com no, com cada dissabte.
I al final del tot, ja covejant el programa, tindrem les xafarderies,
que també podem dir que serà una miqueta monogràfic de la trobada de la ple que va haver
diumenge passat, el dia 1 de juny, a Montserrat, tots celebrant el 50è aniversari
de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
I molta música, molta, molta música.
I així comencem.
En Carles Rovira fóu enginyer tècnic químic de professió,
però la seva gran passió fóu la creació de sardanes balladores,
plenes de melodies de les que enganxen.
Va començar ben jove, als 16 anys, però després de fer-ne 11 a la feina,
el va allunyar 26 anys de la composició,
a la qual li va tornar amb un ampli reconeixement popular.
L'any 1996 em va escriure una dedicada a la cobla contemporània,
aleshores acabada de néixer.
Aires contemporanis.
Aquesta cobla la va incloure en el seu primer disc de la sèrie Contemporanis,
l'any 2002. És aquesta.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Aires contemporanis.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!






!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
Escolta'm!
T'escoltem!
A veure si reconeixeu aquesta música celestial!
Que fuerte me parece todo!
Como te has quedado!
Fuerta!
Escolta'm que és bonic però la musiqueta!
Això és una miqueta...
Això fora conya és molt maca!
És molt bonic!
És molt bonic!
I la veritat és que quan estàs allà et fa posar els pèls de bunda!
Sí!
Doncs això és una miqueta per introduir-vos al tema que quasi serà monogràfic!
Perquè us voldrem parlar, he dit quasi quasi, Maria Rosa!
Ja m'està dient que no amb el cap!
És que clar, els que hi vam estar vam disfrutar molt del passat diumenge, el dia 1 de juny!
Recordem que la Unió de Colles va celebrar el seu acte institucional més important, diguem-ne!
Aplegant a totes les colles de Catalunya a ballar, a fer una ballada a Montserrat!
I la veritat és que va ser molt bonic!
Aquí la Maria hi va ser, també, amb la seva colla!
I us recordem que un total de 76 colles de tota Catalunya, de totes les categories...
En principi tenien que ser 79, però a última hora hi van haver dues colles que es van exclusar i no van poder...
Tres!
Tres colles!
I no van poder venir, però...
Sí, tres!
Però va ser molt maco!
Ai que sí, Maria?
Què ens pots dir?
Explica'ns alguna cosa!
Perquè si no començaré a xerrar jo sol i...
No hi haurà qui m'aturi!
Com la...
Us puc dir que...
Com la consellera Tura!
Que va ballar l'essència...
Quin acudit més dolent!
Digues, digues, Maria!
Que va ballar l'essència!
I em vol deixar parats!
I em vol deixar parats!
Ah, que sí?
Perquè...
Perquè balleu molt bé!
Ah!
Si és que, home...
Ens fareu una repassada al territorial!
No, com que...
Com es diu aquell...
Donde hubo, re tu hubo, no?
Quent hubo, re tu hubo!
Això! Quent hubo, re tu hubo!
Això! Quent hubo, re tu hubo!
I això és veritat!
Això és veritat!
Recordem que la colla Essència és una colla que s'ha format arrel d'ensaires que ja no ens deixen ballar a la colla principal de l'agrupació.
La terrona dansa!
Perquè, clar, sou tanta gent i tots tan joves, escolta'm, que clar, ens hem hagut d'anar buscant la vida!
Sí, sí, però ens falten noies, eh?
Sí?
Ens val a dir també, no, ara estava pensant amb el temps, que déu-n'hi-do la sort que vam tindre, perquè teníem por que plogués i va fer un dia no molt assolellat ni molt maco, però...
Sí, molta boira.
Sí, molta boira, molta fresqueta, però el sol es va deixar veure en alguna ocasió i almenys no va ploure en el que era la ballada.
i molt bé.
Vau veure el monument de Pep Ventura?
No.
És que estava molt amagat i ens vam anar vint allà de casualitat i vam veure la sardana no sé què, Pep Ventura.
i un munt d'escuts de les colles, hem pensat que podríem demanar que ens fessin l'escut allà.
Doncs escolta, prenc nota, prenc nota.
Molt bé, molt bé.
I la veritat és que va estar molt bé.
També s'ha de dir que la part musical...
Què, Maria?
Tu qui vas a ser?
A mi les sardanes no m'agrada gens.
Un avorriment de sardana.
Perdoneu que us ho digui.
Totes.
Va ser així.
A més a més, el que no entenc és que, clar, diguéssim que el que celebrava allí era el cinquantè aniversari de la Unió de Colles.
i totes les sardanes que es van tocar, totes estaven dedicades a la muntanya de Montserrat o a la verge de Montserrat o als peus de la verge de Montserrat.
I trobo que no era dient.
A més a més, és que és això, com molt avorridetes.
Molt, molt.
Jo no prestava de ballar.
Però l'únic que és això, és l'ambient que hi va haver.
76 colles, estem parlant de moltíssimes persones i l'ambient va ser molt maco.
Doncs, un cop hàgim acabat les xafarderies, avui, en una petita ressenya de textos,
Sí.
Jo te'n donaré una altra versió d'aquesta eufòria que tenim els sardanistes,
doncs com es va veure plasmada a mitjans de comunicació i demàcia.
Clar, jo no sé per on vas, però m'ho imagino.
El que passa és que és un problema no d'ara.
Ens hem queixat moltíssimes vegades d'aquest fet, però, noia, què hi farem?
Total, puntuació, Maria. Tu què hi vas estar?
Puntuació?
De l'1 al 10, què et va semblar la trobada de colles?
Un 7.
I tu, Maria Rosa, tot i que no hi vas ser?
Jo no hi vaig poder ser.
No hi vaig poder ser.
Pel que m'heu explicat, i si recordo, i realment amb en Llorança, la vegada que hi vaig ser,
suposo que jo ho recordo com un 9 o un 10 en aquell moment,
si em dieu que les sardanes no eren maques i demés.
És veritat.
Una altra vegada que sí, vaig poder estar, que era molt joveneta, i no sé quants anys fa, la veritat.
25, perquè es va fer pels 25 anys, pel que m'han dit.
Jo ho recordo amb molta il·lusió.
Ho recordo amb molta il·lusió.
Escolta'm, una altra cosa que ara estava pensant.
Déu-n'hi-do l'èxit que van tindre els més petitons de l'agrupació.
Si qui es van portar el palmerès de fotografies, de comentaris, van ser la colla Xerinola de Tarragona,
perquè, com allà es van trobar totes les colles alabines de Catalunya,
la mitjana d'edat més baixa, però amb diferència, és la Xerinola.
I, clar, hi era la...
Ajudeu-me, que no me surt la paraula.
La bomba.
Diguem-ho així.
Però és veritat, perquè ens va debutar l'ensaia més petit,
que va fer el galop i va ballar una sardana al lluc de dos anys.
Va fer el seu primer debut.
Imagineu-se, clar, el més petit dos anyets i la més gran set anys de la colla Xerinola.
Imagineu-se que guapetons i que maquets que van ballar.
I llavors també el vestuari, que van aprofitar la colla Tarragona dansa
per estrenar vestuari, si més no, la part de dalt, el cos.
Sí, la somarreta, però que encara no estava gravada ni...
Doncs, a més a més, per ser gent jove t'he de dir que com a molt sèrio, eh?
Ja.
Una cosa així com a molt austera, saps? Allò, un cos sense massa gràcia.
És que no trobem res.
El color un blau marici com a també...
No sé, no em va acabar de convèncer.
Però nosaltres ja som maques, eh?
Això sí, això sí.
El que passa és que també és tot un conjunt, no?
La sedana, vull dir, que és com s'avalla, no?
És el... tot.
Tot, els braços i tot.
Molt bé, molt bé.
Doncs ja trobo que ja hem fet una crònica bastant extensa
del que va donar de si la plec a Montserrat.
i recordem el telèfon del programa.
El telèfon del programa és el 977 24 47 67.
Tots aquells que ens vulgueu trucar per...
Avui, no sé, per criticar-nos, per elogiar-nos,
per donar-nos suggeriments,
per donar-nos idees
o gent que hi veu ser present en aquesta pleca de Montserrat
o qualsevol coseta,
podeu trucar al telèfon del programa, el 977 24 47 67.
A veure si us animeu i ens truqueu en directe,
que ja sabeu que ens agrada moltíssim.
Parlem de més cosetes.
Ja sabeu que això del correu electrònic està a...
Cada dia podem trobar a les nostres adreces de correu electrònic
milers i milers de missatges i powerpoints
que ens expliquen mil històries.
Doncs entre d'elles, aquests dies,
hem rebut una que és un powerpoint
amb...
amb la serrada de les monges.
Amb la serrada de les monges.
Amb la serrada de les monges.
Jo per moment no l'he rebut,
però tenim aquí la Maria Rosa que l'he rebut
i ara ens explicarà.
Me l'han d'enviar.
Què ens pots dir?
Perquè, doncs bé, et diu,
doncs va automàtic, no cal que res, i sí, sí.
Va passant, no?
Doncs hi va.
I va sortint la lletra.
I la música.
I, sí, evidentment, la música.
I tu la vas sentint.
I van posant fotografies, doncs,
que facin referència al text.
I de sobte,
n'hi ha unes que són colles ballant.
No hi sortim.
Oh.
Cap colla de les que puguin haver per Tarragona,
ni per...
Ni per comarques.
Res de res de res.
O sigui, Tarragona no està...
Però sí que hi surt una colla
i la fotografia està presa
a la plaça del mercat d'aquí,
del concurs d'aquí de Tarragona.
A la plaça Corsini.
Molt bé.
Així encara.
Mira, surt la nostra plaça, diguem-ne.
Exacte.
No sé si la gent la deu reconèixer,
però, ja que no surt cap colla...
Jo la he reconeixer.
Jo pensava,
però si havíem d'estar més enllà,
més enllà.
Vale.
se'ns està dient en aquests moments,
la Núria,
que tenim una trucada.
Ah, com que no sentíem el rin-ring,
nosaltres continuàvem.
Exacte.
Nosaltres l'estàvem esperant.
Molt bon dia.
Bon dia, tinguem tots.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Està parlant amb aquell jove
que recullia sardanes
quan feia l'Emili.
Ah, el senyor Sant Romà.
Servidor de vostès.
Molt bon dia.
Com estem?
Com prova això?
Bé, gràcies a Déu.
Sí?
Falta una miqueta de salut,
però vaja.
Bé.
Els anys que tinc no em puc queixar.
Molt bé.
Vostè dirà.
Jo aquest dia vaig insinuar alguna cosa amb l'Àngel.
Sí.
Avui, com que no hi és,
em molt de gust de parlar amb qualsevol de vosaltres,
m'és igual.
Doncs tots tres estem...
Perquè, com que em considero un membre de vosaltres,
de Tarragona dansa...
I tant.
L'única cosa és que ara estic una miqueta fotudet.
Bé, de totes maneres,
amb això de la sardana...
Sí.
Altra cosa.
Jo soc...
Tinc el número 6 de soci del gimnàstic.
Déu-n'hi-do.
i penso...
Home, no...
Al contrari, he col·laborat sempre que he pogut.
No he demanat mai res.
Però ara, aquests dies, com que l'Àngel li va insinuar alguna cosa.
Jo pensava el sardana aquesta que tenim,
Sí.
Tan maca i pel nostre club.
Sí.
Pensava jo que el diumenge passat,
el partit anterior,
abans del partit,
que el toquessin,
dient que Tarragona dansa...
Però, l'altre dia,
podria ser una arma de dos fils.
Perquè, si perdíem,
allò...
Llavors, potser m'hauria hagut de marxar a Tarragona.
Sin embargo,
ara, doncs, puc fardar...
Clar que sí.
D'aquest ex-soci,
i que em considero un membre de vosaltres,
eh?
I que demà,
si em trobo bé,
que em penso que si em trobo bé,
vull fer aquesta ingestió,
que abans de començar el partit,
clar, us ho he de dir,
Valdus, tindré, eh?
Sí.
Que Tarragona dansa, eh?
Doncs,
m'ofereix aquest sardana a l'afició de...
El partit.
Abans de començar el partit.
Sí, sí, sí, sí.
Per l'altre dia,
per l'altre dia,
per l'altre dia,
la colla sardanista de Tarragona dansa,
felicita el gimnàstic,
el que sigui,
el que pugui.
Clar que sí, clar que sí.
I, doncs,
l'honor de poder,
de poder oferir aquesta sardana.
Home, com de fet,
ja vam poder,
vam tenir l'honor de poder ballar aquesta sardana
en el mateix camp.
Sí.
I també va ser una cosa,
una gesta molt maca.
Molt maca, sí.
I això, doncs, ara,
també es podria proposar,
estava pensant,
de cara a,
quan s'acabi la lliga,
i la lliga,
doncs per què no l'últim partit,
no?
També.
Un cop més.
com ens estava escoltant.
Sí.
I, esclar, com que es tracta del pròxim partit,
ja podem anar amb el cap alt.
Vaja, vaja.
Ara sí que estem com més tranquils i més relaxats, no?
Sí.
Futbolísticament parlant.
De la bona marxa,
ens mereixes, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I ara,
us he volgut trucar.
Molt bé.
I, escoltem,
ojalà,
ojalà,
ojalà hi hagués molta gent
que pensessin en aquestes coses,
que, gràcies a Déu,
ja...
Valtres,
esclar,
no en teniu mai prou,
però,
ja se'm...
Es parla bastant, eh?
Sí.
Parla bastant de les millores actes que feu,
l'única cosa que,
vosaltres, potser, no s'arriba.
Però creieu que, esclar,
que jo també,
i com jo n'hi ha molts que no poden deixar gaire.
Clar.
Però, bueno, xiquet,
escolteu,
ja parlaré amb l'Àngel o algú de vosaltres.
D'acord.
Però jo demà al dematí,
ja aniré al gimnàstic a posar-los amb antecedents.
Doncs, així,
ens ho proposem entre tots.
Moltes gràcies.
No els he demanat mai res,
sempre al contrari,
donar tot el que has pogut,
però ara aquest cos voldria que,
abans de començar el partit,
que només anomenessin Tarragona,
Tarragona Dança,
que ho fareix,
s'agrereix el tio.
Exacte.
Ja ho diran això,
perquè ells ja ho sabran.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Vinga.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs seguim amb les xafarderies,
ens havíem quedat amb aquest powerpoint.
Avui t'hi estàs esplejant, eh?
Sí, eh? Avui no me'n sé venir.
Escolta'm, hi parlem de més cosetes
perquè també vam tenir l'ocasió aquesta setmana,
el dimarts va sortir en antena,
amb la programació del canal català Televisió d'aquí a Tarragona,
aquell programa que us vam esmentar dissabte passat,
que vam fer un petit reportatge al programa Entre Nosaltres,
i vam parlar una miqueta de l'agrupació i de les seves colles.
Que el vau veure?
No l'he vist, però estava allí.
Maria!
No era aquí?
Núria, tu, que el vas veure?
Sí, sí, diu. Oh, que veus que maca.
Que us mentirà.
Tampoc, pobre.
Imagina't.
Però això el tinc gravat, eh?
Ah, molt bé, molt bé.
Doncs a mi em va vindre molta gent i diu
Escolta, molt bé, molt bé, va quedar molt maquet el programa.
Perquè va ser així.
És un programa així com a seriós,
i nosaltres vam trencar una miqueta aquesta seriositat.
No, no, però per tot el que va passar,
perquè vam tenir...
No, Maria, tu que hi eres?
Ai, que divertit.
Vam tenir que repetir les tomes.
Un dels nens va caure entre els sofàs.
La nena li anava a pentinar la presentadora.
Vull dir, és que vam muntar un xou.
Ens vam quedar en blanc.
Ens vam quedar en blanc.
Això sí que va sortir al programa.
Es veu, es veu.
Es veu, es veu.
Es veu molt brau.
Es veuen jo quatre mirades assassines al Cesc,
però va quedar molt graciós, molt graciós.
Doncs, enhorabona,
perquè de veritat que vam fer un muntatge molt interessant.
A més a més,
vam tindre potser una miqueta de...
perquè després de l'entrevista que ens vam fer
vam emetre unes imatges
que corresponien a la diada que va fer Catalunya,
ai, la Caixa Catalunya,
de gent gran que feia en aquesta pleca
cada any a celebrar una ciutat diferent.
I, clar, el contrast era, no?,
un programa dedicat a jovent de la Sardana
i llavors emeten les imatges
de tota aquella gent gran
que, com vam dir,
van sorprendre molt gratament
perquè va ser un acte molt maco.
Doncs era una miqueta així com a...
desequilibrat, no?
I després, també,
en el mateix programa,
surten al carrer
a preguntar a la gent
que els sembla això de la Sardana
i que no opinen, no?
I, sorprenentment,
doncs, totes les persones que van entrevistar,
tothom va dir que molt bé,
que la Sardana endavant
i no hi va haver cap crítica negativa.
No, no, no, no.
Tot era gent gran.
Per això que va ser una miqueta...
Saps?
No la vam poder veure.
Però tu dius que en tens una còpia, no?
Sí, sí, sí, tinc una còpia.
Doncs mira, ens la passa.
O s'espatia el dissabte que ve.
Més cosetes.
Avui comença el curset de sardanes
que l'agrupació sardanista Tarragona Dansa
engega aquesta tarda a les 5 i mitja
en primera convocatòria
per nens de 4 a 14 anys,
a les 6 i mitja per adults
que volen començar a aprendre la nostra dansa,
hi ha dos quarts de 8 per a aquests adults
que la volen perfeccionar,
que ja en saben i bé volen ballar millor
o volen aprendre a repartir
o volen aprendre a interpretar,
el que sigui.
Moltes ganes, molta il·lusió.
Teniu gent o no?
Sí, tenim gent.
Tenim gent, sí, sí.
No la que potser voldríem,
però sempre...
Però potser avui és el primer dia.
Exacte.
Així es comença.
I tenim moltes ganes.
Estem molt engrescats.
I què us sembla
si hi posem una miqueta de música?
Sí, ara ja en tens prou, no?
Perquè ara necessito un got d'aigua
per refer-me.
Però doncs, vinga, tornem a la música
i l'Enric Aguilar és un dels molts músics
no professionals que poc o molt
en algun moment més o menys llarg de la seva vida
han escrit sardanes.
En el seu cas són peces clarament melòdiques
i els seus títols acostumen a abocar indrets
que l'han impressionat
en les diverses destinacions que ha tingut com a mestre
o en els seus viatges de lleure.
Escoltem-ne un bon exemple
amb aquesta que interpreta la cobla
Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
l'Embrús de Sitges.
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tots!
Fins demà!
Fins demà!
!