El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del campanar.
Una cordial salutació d'en Santi Grimau, el control tècnic, i d'en Didac Bertran i de la qual els parla Montse Sabater.
Bon dia a tothom mentre encetem l'edició d'avui del campanar.
La corresponent el diumenge 16 de novembre, quan s'escau la jornada de Germanó o de l'església diocesana.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Al començament d'octubre es va obrir a Roma una important reunió del Sinode de Bisbes,
en la qual hi han participat més de 200 bisbes d'arreu del món sobre el tema de la paraula de Déu en la vida i la missió de l'església.
En la seva obertura, Benet XVI va marcar l'orientació dels treballs en dir que al final del Sermó de la Muntanya
el Senyor ens parli de dues possibilitats per a construir la casa de la pròpia vida, sobre sorra i sobre roca.
Sobre la sorra construeix el que ho fa només sobre les coses visibles, l'èxit, la carrera, els diners...
Aparentment això és el que compta, però tot això un dia passarà.
Ho veiem ara, amb la caiguda dels grans bancs, el diner s'esvaeix.
Només la paraula de Déu és el fonament de tota la realitat.
Fins aquí les paraules de Benet XVI.
Llegir les intervencions dels pares sinodals que han intervengut en l'Assemblea General és enriquidor
perquè cadascuna porta el seu punt de vista, generalment lligat a la vida de les seves diòcesis.
No pretenc resumir aquestes intervencions ni descatar-ne unes per damunt d'unes altres.
Només oferir algunes cites a manera d'exemple de la universalitat de l'Església
que hem de contemplar amb aquesta amplitud de mires amb què el nostre Sant Fructuós
ens va convidar a veure-la.
A Europa, l'accés a una Bíblia és fàcil, però en algun país africà val el sou d'un mes
o no està traduïda a l'idioma que parli la gent del lloc.
El sudan va dir al seu prelat
La majoria dels catecúmens no saben llegir ni escriure,
per la qual cosa els han de representar les lliçons de la Bíblia per mitjà d'imatges.
Per altra banda, els catòlics d'algun poble només veuen el sacerdot una vegada a l'any
per problemes derivats de la guerra.
A l'Àsia i a Oceania, una de les dificultats és també la inexistència d'edicions de la Bíblia
en les llengües locals,
encara que les minories cristianes transmeten els ensenyaments de la paraula de Déu
mitjançant el seu exemple,
sent persones de pau enmig dels conflictes
on va posar en relleu un bisbe indi citant Teresa de Calcuta.
A Catalunya, i concretament a Tarragona,
no tenim cap dificultat per a trobar la Bíblia a preu assequible i en el nostre idioma,
però hem de valorar més el seu coneixement
com era voluntat del Consell Vaticà II
i es manifesta en la seva Constitució d'Eibergum.
Hem de llegir-la com el nostre llibre de capcelera
i facilitar-ne l'utilització i accés.
Als Estats Units es freqüent trobar aquest llibre al calaix de la tauleta de nit de l'hotel.
Amb més motiu, hauríem de tenir-lo a casa nostra.
Us convido a agafar el costum de llegir uns breus minuts la paraula de Déu cada dia
i fer-ho, com va proposar el bisbe de Kazakhstan a la reunió del Sínode,
amb una actitud d'escolta, com la de Maria,
que és model de recepció de la paraula per als creients.
Adéu-siau.
A més de la jornada de Germanó,
avui se celebra també la Diada Mundial de la Tolerància.
La qual cosa vol dir que no hi deu haver gaire en aquest món.
Quan es fa una Diada Mundial del que sigui, doncs malament.
Pensem, per exemple, en la Diada de la Pau.
En tot cas, sense renunciar a la nostra identitat,
hauríem d'aprendre a ser més tolerants.
Repassem l'agenda?
Repassem-la.
Avui, 16 de novembre, hi haurà la missa d'acomiad
de la comunitat de Germanes Clarisses,
del Monestir de Santa Maria de la Serra,
presidida pel senyor Arcavisbe.
Tindrà lloc al Santuari de la Mare de Déu,
de la Serra, de Montblanc, a les 5 de la tarda.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics.
El dia 20, dijous,
celebrem el Dia Internacional dels Drets del Nen.
Altres vegades, hem parlat dels drets del nen
a nivell internacional,
de com es veuen convocats persistentment
al dret a la vida, a una educació,
a una família, a una estabilitat, a un allar.
Milions de nens sense escola,
milions de nens sense un allar digne,
milions de nens condemnats a la guerra des de petits,
milions de nenes condemnades a la prostitució
des de ben jovenetes.
Avui parlarem dels drets del nen a casa nostra.
Primer, el dret a la vida.
Els fills normalment són molt estimats
quan ja són al món,
però no gaire, abans de néixer.
Hi ha qui prefereix un pis nou
o un xalet a la platja
o un cotxe ultim model a un fill.
Com podem anar a buscar un altre fill
si no podem pagar els deutes del cotxe,
el xalet, etcètera?
Inadvertidament, les coses, materials,
passen per damunt de possibles vides
que mai no seran.
És ben cert que cal tenir una planificació familiar
i saber fins on es pot arribar.
Però el que sí que cal veure a l'hora de planificar
és que és el que compta per damunt de tot.
Una vida humana té un valor incalculable,
però que aquesta vida existeixi o no
depèn dels pares.
Quin és el criteri que preval a l'hora de decidir
si ens inclinem per una vida nova
o per una vida més còmoda per nosaltres?
La vida cada vegada és més cara,
és veritat.
Però la veritat és que encara que l'encarim més
deixant-nos fascinar per la societat de consum
que ens imposa quantitat d'andròmines
de les que ben bé podríem prescindir.
Els fills
se n'han d'estimar des d'abans de néixer.
Quan no hi ha un amor sincer envers els fills,
aquests són considerats més aviat com un destorn
per una vida folgada i relaxada.
El nen té dret a una estabilitat,
a una pau familiar,
a un clima d'afecte i de compensació.
Els crits s'aturdeixen però no eduquen.
Però es necessita també una disciplina i un ordre,
sense els quals el nen es torna exigent
i fins i tot tirànic a vegades.
Aquest és el problema,
saber compaginar afecte i ordre.
Precisament perquè se'ls estima
no es pot accedir a totes les seves pretencions.
Saber dir no a certes exigències del nen
també és una manera d'estimar.
El nen té dret a la llibertat
i es vota o cada un clima de llibertat,
però aquesta s'ha d'anar obrint pas
en la mesura en què el nen és capaç
d'assumir la seva pròpia responsabilitat
i es manifesta capaç d'autogovernar-se.
Si el nen encara no ha pres a decidir pel seu compte,
la llibertat és contraproduent
perquè no elegirà allò que és millor
sinó allò que li resulta més còmode.
Molts pedagogs reconeixen
que als cinc anys hi ha actituds
que són gairebé irreversibles.
Es tracta de formar persones.
Són l'esperança i el futur dels nostres pobles.
Del tracte i l'educació que hagin rebut el nen
aquests primers anys
en depèn del seu terrenar,
la seva obertura als altres,
la seva capacitat de decisió
i la seva creativitat.
Amics, fins un altre dia, si adéu plau.
Sembla mentida la quantitat de coses
que s'organitzen relacionades amb el món religiós.
El dimarts, 18 de novembre,
hi haurà una nova sessió del Seminari Cinema i Història,
Tàrraco i l'inici del cristianisme,
persecucions i màrtirs al cine,
amb la projecció de la pel·lícula
Quo Vadis, de Mervyn Leroy.
Es podrà veure a la sala d'actes
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
a la plaça del Rei número 5,
a dos quarts de set de la tarda.
El mateix proper dimarts hi haurà la formació del voluntariat de Càritas,
amb una conferència sobre com millorar l'acollida humana i evangèlica dels pobres de Càritas,
a càrrec de la senyora Mercè Porta Martínez,
professora de l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós.
serà a la sala de conferències del Col·legi Serrat Cor,
al carrer de Santa Joaquima de Verduna número 10 de Tarragona,
a dos quarts de vuit del vespre.
Es tracta d'una sessió adreçada al voluntariat dels arxiprestats
de Tarragona Centre i Tarragona Perifèria
i oberta als cristians de l'Arcabisbat,
que els hi pugui interessar.
Però, i si parléssim de germanor?
Ho dic perquè aquí tenim un convidat que s'espera.
Li donem el bon dia i els micròfons tots per vosaltres.
Moltes gràcies, Montse.
Avui s'escau la diada de Germanor
i per parlar d'aquesta diada tan important
per a l'economia de la nostra església
tenim aquí a mossèn Joaquim Fortuny,
que és l'econom diocesà
i, a més a més, és el coordinador dels economs de la Terraconense.
Bon dia, mossèn Joaquim.
Bon dia i bona hora, Didac.
Bé, què és això de Germanor?
Germanor és aquesta diada que fa 29 anys
va començar a Catalunya
que es buscava l'autofinançament de l'església.
I aleshores, ni vostè ni jo hi érem,
doncs vam pensar que era important
anar cap a l'autofinançament,
que l'església no podia dependre de l'Estat,
i aquí, a Catalunya, es va començar aquesta campanya.
29 anys, Germanor, un dia de Germanor
i, per tant, un dia per a prendre consciència
que l'església l'hem de finançar entre tots
i, per tant, dèiem, vers l'autofinançament.
I així es va anar marxant i es va anar fent.
D'uns anys en sa, no gaires,
9 o 10, no sé exactament.
També a la Conferència Episcopal Espanyola
vam veure que era així,
que s'havia d'anar cap a l'autofinançament
i també es va començar el que es diu
l'Estat espanyol, dia de l'església diocesana.
Per això aquest any a la campanya i als cartells
hi posem els dos noms,
Germanor o dia de l'església diocesana.
I això s'ha anat fent així
i ara ja no és un camí cap a l'autofinançament,
perquè hi ha això.
A partir del 2007, com ja saben,
es va explicar el seu dia,
arreu dels nous acords de l'església i de l'Estat,
l'Estat deix de fer cap aportació
dels pressupostos generals de l'Estat
i només l'església rebrà
allò que les persones,
en la seva declaració de la renda,
vulguin aturcar-li.
Per tant, l'Estat, des d'aquell moment,
des de l'any passat,
es fa acceptar que,
doncs ser com un intermediari
o com ajudar,
ajuda a que hi hagi aquest finançament
permetent que d'aquests diners
per les ajudes socials i a la societat,
doncs algú, el qui vulgui,
pugui determinar que això sigui
per l'església catòlica,
que és la creu que es posa
a la declaració de la renda
i que quan és el seu dia també
demanem a tots que la posin,
que la poseu.
Llavors, doncs,
ja hi som
i per tant,
dia de Germanor,
dia de l'església diocesana,
dia per a prendre consciència
que l'església se sosté
del que aporten els fidels
i, per tant,
de demanar la col·laboració generosa.
Aquest dia,
amb la col·lecta,
diem,
extraordinària que es fa
per aquesta finalitat
i també demanant,
no?,
les subscripcions
amb un coates fixes,
sigui de pocs diners,
de molt pocs o de molts diners,
cada vegada,
segons les seves possibilitats,
que sigui mensual, anual,
que a un li vagi bé,
però això va molt bé
per poder pressupostar
i tirar les coses endavant,
doncs,
els donatius,
les quotes fixes
d'ajuda a la comunitat
eclesial
i així, doncs,
anar vivint
i puguin tirar endavant
tots els projectes
pastorals,
socials,
tantes coses
que tothom coneix
o poden conèixer
a través dels mitjans
d'informació
que anem facilitant.
Facilitant.
Mossèn Joaquim,
quan es parla d'Església
i sobretot
quan es parla d'Església
relacionada amb l'economia,
surten una floració
de tòpics
realment extraordinàries.
Per exemple?
Per exemple,
no fa gaire,
uns dies enrere,
amb un diari
d'abast estatal
molt important,
d'una gran tirada,
a la darrera pàgina,
una d'aquestes firmes
Badet,
parlava
de què és això
que l'Estat
hagi de finançar
una institució
com l'Església.
Aquest pot ser
un primer tòpic.
Bé,
l'Estat no finança
res de l'Església.
Podem dir
que aquest senyor
és gaire mal informat.
Mal informat del tot.
I el damunt desinforma.
I el damunt desinforma
perquè la gent
negeix la premsa
i s'ho greu,
no s'ho creguin
els radioïents.
L'Estat no finança
l'Església.
L'Estat,
com he dit
fa un moment,
accepta
de fer,
si m'ho deixen dir així,
que potser no és
massa precís,
no està massa ben dit,
però per entendre's
una miqueta
de com de recaudador
o d'enllaç
d'una aportació
que una persona
vol fer
envers l'Església,
que és la greu.
Però res
ve de l'aportació
de l'assignació
dels fons
de l'Estat.
Parlem una altra vegada
de l'Església
en general.
De l'Església
se li critica
que si és rica,
que si és això,
que si és allò altre,
però potser poca gent
té present
que sempre
està en primera línia,
ja no parlem
en una primera línia
ja que és gairebé
de combat
com les que estan
a missions,
que allí estan
a més a més jugant-s'hi
la pell
en un sentit
físicament,
però fins i tot
aquí.
Temps de crisi,
a quina porta
es va trucar?
A l'Església.
Com ha anat?
Aquesta crisi
que estem vivint ara
s'ha notat
amb aquestes trucades
a la porta?
Jo ara no puc donar
grans explicacions,
però una nota
que he llegit
de Càritas
s'està atenent
un 40%
més
de persones
als serveis
de Càritas
en aquests moments
que l'any passat
arrel de la crisi.
No li puc explicar
més coses
perquè
diria
imprecisions,
però aquesta dada
és molt significativa.
Acuden
a les Càritas
un 40%
més
de persones
que l'any passat
que va ser
de la crisi.
Podem fer ara
una mica
de ciència-ficció?
Bé,
vostè
proposi
i jo ja veurem
si em deixo
enredar.
Imaginem
que
l'Església
un dia
s'afarta
de
parar
la galta,
allò de
si et fumen
un carxot
parla
l'altra galta,
i digues
bé,
ja en tinc prou,
em planto,
és a dir,
em declaro
amb una vaga
de braços
o d'accions
caigudes.
Si hi ha hospitals,
si hi ha escoles,
si hi ha
centres d'acollida
d'encians,
menjadors,
ja s'apanyareu.
Què representaria?
Primer,
val a dir
que això no ho farem,
perquè
Nostre Senyor
no m'us ensenya
a actuar d'aquesta manera.
Parlàvem de ciència-ficció.
Però,
realment,
pensi,
si uniríssim
totes les institucions
d'Església
i totes les coses
d'Església,
parem,
doncs,
pensi,
jo crec que serien
milions de persones
desateses,
que tenien desateses.
I pensi,
en hospitals,
llocs sobretot,
hi ha
hospitals i col·legis,
però aquí encara
podríem parlar,
perquè si hi ha unes ajudes,
hi ha,
alguns que són concertats,
altres que no,
però si no anéssim,
de tipus d'atenció,
drogadictes,
centres de
persones amb cida,
de discapacitats,
de centres,
de totes les càrites,
la quantitat de persones
que no es veu
i que s'ajuda.
És un treball
que només
es pot veure
moltes vegades
al lloc
i a les persones
que ho viuen
més de prop,
però,
sí,
doncs,
que no s'obries cap càrites,
que no s'obries cap
centre d'atenció,
que totes les religioses,
els religiosos,
que fan els seus treballs,
en barris,
en barris pobres,
amb gent necessitada,
menjadors,
cases de transauns,
tot això
s'aturés,
no s'unís a les presons,
no s'unís a els hospitals,
la quantitat de coses
que em deixo
no m'envenen més al cap,
i vegin és que,
doncs,
home,
jo no diria
que es paral·lejaria
la societat,
però que seria
un cop molt dur,
que seria un cop molt dur
per moltes persones
i, per tant,
per la societat.
Els amables oïdors
ja saben
que en cas de necessitat
a vegades
truques
a moltes portes
i l'única
que s'obre
sempre
és la de l'Església,
encara que a vegades
materialment
la mateixa església
s'ho hagi de treure
de la boca
per donar-ho,
no?
Llavors,
parlant de treure
les coses a la boca,
a vegades
s'ha parlat
que
si
renunciéssim
a un parell
de cafès al mes
i ho donguessin
a l'Església
es podrien fer
moltes coses.
És veritat, això?
Sí, sí, sí.
I tant si és veritat.
I tant si és veritat.
Pensi
que
les
ja
les grans coses
es fan a base
de coses petites,
però la constància
en les coses
petites
es fan coses grans.
si vostè
deixe de prendre
un cafè
una setmana
i dona un euro
un euro
no es fa res.
Sí que es fa,
ajuda a fer,
perquè si fossin
un milió de persones
que deixe de prendre
el cafè
i dona el seu euro
seria un milió d'euros.
Ojo!
Però, per exemple,
si dic
jo deixo
un cafè
un cafè
setmanal
al cap de l'any
són 53 euros.
Són uns quants euros.
I si això
fossin
10 persones
serien
530 euros.
I si això
ho fessin
100 persones
vagi
multiplicant
i
seria
una petita
aportació
d'una persona
no tan petita
que
moltes persones
seria
una cosa
grossa,
serien molts diners.
Jo crec
que és una manera
bonica
de plantejar
algú
s'ho podria plantejar
d'aquesta manera
la seva col·laboració
a l'Església
i ben segur
que seria
una bona col·laboració.
I a propòsit
de col·laboracions
hi pot haver
la persona
que
sí
ja posa
els seus
euros
al plat
quan li passen
les captes
a la parròquia
durant una missa
o sigui
però
diu
no en tinc prou
voldria fer alguna cosa més
quins passos
pots fer
aquesta persona
per ajudar
d'una forma
amb qui s'ha d'adreçar
què ha de fer?
econòmicament
vol dir
sí senyor
perquè per ajudar
amb les activitats
de les legis
estem parlant
econòmicament
econòmicament
mira i ara
amb motiu
de la campanya
es repartirà
un sobre
que tens ja
una carta
del senyor
arquebisbe
parlant de la campanya
i demanant la col·laboració
hi ha els contes
de l'Arxidiócesi
d'aquest any
i també hi ha
una butlleta
en el que
un pot
subscriure's
amb una quota
amb una aportació
periòdica
i de la quantitat
que vulgui
i la periodicitat
que vulgui
llavors
si a un
li arriba la mà
que s'espera
que arribi
doncs
a molta gent
a través
de les parròquies
aquest sobre
d'informació
sobre la campanya
d'aquest any
doncs
que
omple la butlleta
i com diu
allà
la pot adreçar
o l'Arquivisbat
o la parròquia
i si no
doncs
bueno
va trucant a l'Arquivisbat
o dient
el mossèn
de la parròquia
i si no
directament
escrivint a l'Arquivisbat
Departament d'Afers Econòmics
i llavors
si falten dades
doncs ja li enviem
una butlleta
o li direm
o sigui
si algú
dels oients
no saben
o no tenen
no reben butlleta
o no res
i no saben
com fer-ho
escriguin
Arquivisbat de Tarragona
Pla de Palau 3
2
Pla de Palau 2
43003 Tarragona
Departament d'Afers Econòmics
jo vull col·laborar
amb tant
ja em dirà
com ho haig de fer
i ens posem en contacte
amb la persona interessada
i li facilitem
una butlleta
o li preguntem
per teléfono
o el que sigui
per poder fer efectiu
aquest donatiu
Massenjo Aquim
vostè que
ha col·laborat
moltes vegades
davant d'aquests
micròfons
sap que
l'amo i senyor
d'aquestes
tasques radiofòniques
és del temps
i el temps
se'ns està exaurint
una última
qüestió
o més aviat
li diria
què diria
els amables oients
amb motiu
d'aquesta diària
per acabar
de redonir
tot el que
ens ha estat dient
fins ara
doncs jo diria
els amables oients
que siguin conscients
de totes
les coses
bones
que fa l'Església
que fan
ells també
perquè l'Església
som tots els batejats
i que uns quants
portem unes responsabilitats
i hi hagi
moltes persones
que són les
que han de tirar endavant
i a vegades sembla
que parlem de dues
i no és veritat
són responsabilitats
diferents
però l'Església
som tots
que tothom
sigui conscient
que l'Església
hem de continuar
fent
totes les tasques
pastorals
socials
assistencials
que estem fent
i més
i que per això
hem d'aportar
hem d'aportar
econòmicament
tots
el que puguem
són temps
difícils
és un temps
de crisi
hi ha dificultats
però això que dèiem
de l'euro
fa un moment
pot ser un bon exemple
cada un segon
les possibilitats
ajudem
us demano que ajudeu
ajudeu
que feu la vostra aportació
el que pugueu
amb generositat
el que pugueu
i ben segur
que serà molt
perquè el nostre senyor
que veu al fons dels cors
doncs
beneirà
la generositat
de tots
i ell
mai es queda curt
ho pagarà en bascreix
moltes gràcies
moltes gràcies a vostè
la petició
ja està feta
i bé
que aquesta diada
de Germenó
realment
arribi al cor
de tots
els cristians
moltes gràcies
moltes gràcies a vostè
una salut
ben cordial
a tots els oients
adeu
repassant l'agenda
veiem que el proper dijous
20 de novembre
es farà la presentació
de l'auca
dels retaules vivents
amb la presència
dels seus evolutors
l'escriptor
Miquel Àngel Alcobé
i la ninotaire
Pilarín Vallès
tindrà lloc
al Saló d'Actes
del Centre de Lectura
de Reus
a les 7 de la tarda
el divendres
22 de novembre
es retrà
un homenatge
al rei Jaume I
es començarà
amb la conferència
Jaume I
i l'Orde de la Mercè
a càrrec
del pare
Javier Armillan
mercedari
a les 5 de la tarda
després
seguirà
una exhibició
de danses
aragoneses
valencianes
i catalanes
que començarà
a les 6 de la tarda
i s'acabarà
amb la celebració
a les 8 del vespre
de l'Eucarístia
tot això
es farà
a l'església parroquial
de Sant Joan Baptista
de Tarragona
situat a la
plaça prim
número 8
més coneguda
com Mitja Lluna
i organitzat
per aquella
mateixa parròquia
Aquest mateix divendres
cal tenir present
la representació
de la petita passió
de Sant Fructuós
a l'església parroquial
de Solivella
a les 6 de la tarda
a càrrec
a càrrec dels nens
i nenes
de l'Associació Cultural
Sant Fructuós
per a tots els infants
de catequesi
de l'arxiprestat
de la Conca de Barberà
El mateix dia 22
divendres
està prevista
una altra
de les jornades
d'animadors
de Pastoral de Joves
amb els temes
com desvetllar
la Pastoral de Joves
referint-se
a la convocatòria
i creació
de grups i espais
i l'animador
de la Pastoral de Joventut
organitza
la Delegació Diocesana
de Pastoral de la Joventut
i tindrà lloc
a la Casa dels Concilis
al carrer de les Coques
número 1
de Tarragona
a partir de les 4 de la tarda
I si escoltéssim ara
per gentilesa
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
el fragment de l'Evangeli
que es proclamarà
a la missa d'avui?
Sí
i a continuació
podríem escoltar
el comentari
de mossèn Joan Magí
sobre les lectures
de la missa
d'aquest diumenge
Paràbola dels Talents
De manera semblant
un home que havia
de fer un llarg viatge
va cridar als seus servents
i els va confiar
als seus béns
a un li donà
cinc talents
a l'altre dos
i a l'altre un
a cada un
segon la seva capacitat
i després
se'n va anar
Immediatament
el qui havia rebut
cinc talents
els va fer treballar
i va guanyar-ne cinc més
Igualment
el qui n'havia rebut dos
en va guanyar dos més
però el qui n'havia rebut
un
se'n va anar
a fer un clot a terra
i va amagar-hi
els diners
del seu amo
Al cap de molt temps
arriba l'amo
d'aquells servents
i es posa
a passar comptes
amb ells
Es presenta
a qui havia rebut
cinc talents
i en duguessin més
tot dient
Senyor
em vas confiar
em vas confiar cinc talents
mira
n'he guanyat cinc més
l'amo
l'amo
li va dir
molt bé
servem bo
i fidel
has estat fidel
en poca cosa
jo t'encomanaré
molt més
entre el goig
del teu senyor
Es presenta
també
el qui havia rebut
dos talents
i digué
senyor
em vas confiar
dos talents
mira
n'he guanyat
dos més
l'amo
li va dir
molt bé
servem bo
i fidel
has estat fidel
en poca cosa
jo t'encomanaré
molt més
entre el goig
del teu senyor
Es presenta
encara
el qui havia rebut
un talent
i digué
senyor
sabia
que ets un home dur
que cegues
on no has sembrat
i reculls
on no has escampat
vaig tenir por
i vaig amagar
a terra
el teu talent
aquí tens
el que és teu
però l'amo
li va respondre
servent dolent
ni gandul
sabies
que cego
on no he sembrat
i recullo
on no he escampat
per això
calia
que posessis
els meus diners
al banc
i ara que he tornat
hauria recobrat
el que és meu
amb els interessos
preneu-li el talent
i doneu-lo
al qui en té deu
perquè a tot aquell
qui té
li donaran encara més
i en tindrà a vessar
però al qui no té
li prendran
fins allò
que li queda
i aquest servent inútil
llanceu-lo fora
a la tenebre
allà hi haurà
els plos
i el cruixit
de vents
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
Bon dia
amics
el dia
16 de novembre
ens trobem
en el diumenge
33
dels anomenats
durant l'any
les lectures
d'aquest diumenge
ens volen
apropar
un agraïment
agrair els dons
del Senyor
primer que tot
el do important
per una casa
és la dona
diu
una dona forta
qui l'atroparà
és més preciosa
que les perles
i aquesta dona
qui és?
és la dona
que venera el Senyor
i mereix de ser llogada
o sigui
és la que ha captat
els dons
que Déu
li ha donat
i aleshores
els fa servir
i deix
que Déu
a través
d'ella
arribi
a comunicar-se
tot aquest amor
entranyable
de Déu
envers
tothom
ens cal
petllar
doncs
ens cal
estar atents
i saber celebrar
els dons
que el Senyor
ens ha donat
per tal
de donar
bon fruit
per tal
de donar
el millor
de nosaltres
mateixos
pel bé
de tots
començant
per aquells
que tenim
al nostre
costat
el diumenge
vinent
23 de novembre
els amants
de la música
tenen una cita
amb la temporada
musical
a la Bisbal
d'un novell
tardorà el d'Orga
al Penedès
es farà el concert
de Santa Cecília
amb el cor
Zongora
i Jonathan Carbó
Orga
sota la direcció
de Montserrat
Maneses
tindrà lloc
a l'església
parroquial
de Santa Maria
de la Bisbal
del Penedès
a dos quarts
de set
de la tarda
i em sembla
que per avui
haurem de deixar-ho aquí
efectivament
ha arribat el moment
d'acomiadar-nos
dels nostres amics
i amigues
suïdors
gràcies per la seva atenció
i fins al diumenge
vinent
si Déu vol
feliç setmana
a tothom
miss province
afirma a
visibil-se