Fins demà!
El que és extraordinari, això del directe, és que sempre ens agafa una miqueta.
Sí, a contrapeu. Correig, correig, correig.
Benvinguts al No Minguis amb Històries, al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio,
una bona forma també de sortejar la crisi que hi ha actualment,
per no veure tantes notícies tristes a la televisió,
doncs per què no? Enxufes Tarragona Ràdio 96.7
i després dels esports, doncs els dimarts arribem nosaltres,
Manel Magí, Jordi Ximeno i la Sílvia García al control tècnic, no Manel?
Si t'ho dius, Jordi, segurament tindrà raó.
Doncs perfecte. Benvinguts.
A més a més, avui, atenció, tu que dius que va bé a sortejar la crisi, si m'ho escolteu,
avui demostrarem que fa 100 anys a Tarragona hi havia bona gent.
Bona gent. Sí.
Molt bé. I avui en dia també, segur.
Segurament.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana seguim el guió habitual de les cinc temporades, Manel,
ja són cinc temporades de No en vinguis amb històries.
Cinc temporades.
Torna-ho a dir.
Cinc temporades.
Torna-hi.
I avui sí que tenim patrocinador, també.
Doncs, com deia, seguim el guió habitual del nostre programa i ho fem amb les efemèrides,
ho fem amb un monogràfic dedicat a la guerra i al medi ambient, ho fem avui fa 100 anys a Tarragona,
en què el Manel, com ens ha explicat, ens demostrarà que hi havia bona gent a Tarragona,
o que fa 100 anys hi havia bona gent a Tarragona.
Seguirem amb curiositats, notícies i tancarem el programa perquè 30 minuts passen volant.
Tal dia com avui, un 21 d'octubre de 1805, es produïa la victòria naval britànica a Trafalgar
sobre l'armada franco-espanyola.
Una lluita naval entre la flota britànica i una coalició franco-espanyola
que va tenir lloc, tal dia com avui, de l'any 1805, prop del cap de Trafalgar,
a la costa sud-oest de la península ibèrica, en el curs d'una tercera coalició contra França.
Manava la flota anglesa, composada de 27 baixes i 6 fregates, l'almirai Nelson,
tot un heroi pels britànics.
I la franco-espanyola, composta de 18 baixells i 7 fregates per part francesa
i 15 baixells per part espanyola, l'almirai francès Pierre Charles de Villeneuve
i l'espanyol Federico Carlos Gravina.
És a dir, que si sumava amb els franco-espanyols,
hi havia molts més baixells de guerra que no pas els britànics,
tot i que van acabar perdent.
La flota franco-espanyola es trobava estesa en forma d'arc a 6 quilòmetres
i va ser atacada perpendicularment per dues columnes angleses
que van dividir la flota i atacaran després els baixells.
Nelson va morir sobre una de les seves naus
i Villeneuve va ser pres amb el seu baixell Bucent Aure.
La victòria dels anglesos va ser total
i només 9 baixells comandats per Gravina van tornar cap a Càdix.
És una de les baixells navals més importants de tota la història,
també de l'època,
i va frenar la preponderància naval francesa crida amb Lluís XIV
i també va frenar una mica l'encara reduït monopoli
que tenien els espanyols amb Amèrica i Llatina.
I 28 anys més tard, un altre femèric, un 21 d'octubre.
Era el 21 d'octubre de l'any 1833
en què es produïa el naixement del senyor Alfred Nobel,
inventor i químic suec famós
pel descobriment de la dinamita,
però sobretot famós pels premis que porten el seu nom
i que cada any s'otorguen a les aportacions més destacades
en literatura, química, física, medicina
i en el foment de la pau.
Com hem dit, de les més de 350 patents
que va registrar el senyor Nobel,
la més famosa va ser la dinamita,
que és un explosiu plàstic resultant d'absorbir la nitroglicerina
en un material sòlid, però reduint d'una manera molt considerable
el risc d'explosions accidentals,
ja que la nitroglicerina era molt inestable.
De fet, el propi germà de Nobel va morir d'una explosió incontrolada.
Doncs bé, els invents de Nobel van tenir una gran repercussió
tant en la mineria com en la enginyeria,
però sobretot també en el camp militar,
fet que li va permetre acumular una impressionant riquesa.
Però la seva consciència no devia estar prou tranquil·la.
Ja que abans de morir va fer testament deixant la majoria
o la major part de la seva fortuna,
calculada en 33 milions de corones sueques,
a una fundació creada amb la intenció de premiar,
com hem dit, els millors literats, metges, químics i físics
defensors de la pau, o sigui, els Premis Nobel.
I a la seva família només els va deixar unes 100.000 corones,
fet que no sabem si els va fer massa gràcia.
Manel, una pregunta per començar el monogràfic.
Tu que saps tant.
Bé, avui el monogràfic va sobre guerra i medi ambient,
però la meva pregunta és, recordes la columna trejana?
Sí.
Sí.
Que, bueno, explica, què explica la columna trejana?
La guerra contra els dacis.
Molt bé.
I ho explica des dels inicis fins al final, no?
Sí.
I el tapís de Baller, el recordes?
El tapís de Baller explica la conquista de Guillerm,
el conqueridor de la Terra.
Sí.
En totes elles s'expliquen guerres, conflictes,
i s'explica des dels inicis quins són els recursos naturals
que es necessiten, perquè recordo al tapís de Baller
inclús que surten llenyataires, talant boscos per fer els vaixells,
que creuaran l'estrat de Gibraltar, etcètera, etcètera.
No, de Gibraltar no.
Ai, de Gibraltar no.
Perdó, el canal de la mànega, etcètera, etcètera.
Però la pregunta és, en aquella època es feien projectes d'impacte
ambiental o no es feien projectes d'impacte ambiental?
Hi havia analistes d'impacte ambiental
de com podia afectar la guerra al medi ambient?
Segurament serà que sí, però jo diria que no,
perquè si no, si avui en dia s'ho passa sempre a Tolera...
No, no, doncs ja podem dir que no n'hi havia.
No n'hi havia, va bé.
Igual que avui en dia tampoc n'hi ha.
Me deixes més tranquil.
Avui parlem de guerra i medi ambient.
Sabem que qualsevol activitat humana provoca canvis ambientals
i que, ja que estem parlant sobre aquest tema,
qualsevol guerra també provoca danys ambientals.
És a dir, que hi ha tota una sèrie de riscos.
La primera percepció contemporània,
ja estem en el món contemporani,
de que les guerres provocaven danys ambientals,
va ser amb l'operació Rans Han,
dut a terme pels Estats Units al Vietnam.
L'objectiu d'aquesta operació era destruir la selva
per expulsar d'ella els combatents comunistes a Bit Kong.
Es va produir entre 1962 i 1971.
Els Estats Units van llançar uns 70 milions de litres d'herbicides
i altres productes químics,
entre ells el més letal i més important, la gent taronja,
que van afectar a 1,7 milions d'actàrees de bosc.
Una cinquena part dels boscos vietnamites van ser destruïts
i gairebé dues terceres parts dels banglars
havien desaparegut entre 1962 i 1971.
Però, a més a més, recordem que la resistència a la guerra del Vietnam
als Estats Units també va ser important.
Són les típiques manifestacions pacifistes, etcètera, etcètera.
I ja dos anys després, és a dir, el 64,
la Federació de Científics dels Estats Units
va condemnar aquesta operació anomenada Rans Han,
considerant-la un experiment químic injustificat.
Però ja sabem que els militars, per fer la guerra, tot els hi vol.
Però l'operació no va ser sospesa,
tot i que les crítiques de l'any 64,
fins a principis dels 70,
quan una sèrie d'informes
relacionaven l'ús de productes químics
amb malformacions dins dels nou nats,
és a dir, de tots aquells infants que vaig néixer.
Ja que la gent taronja, entre altres productes,
porta tota una sèrie de dioxines
que pertorben les funcions hormonals,
immunitàries i reproductives de l'èixer humà
i, a més a més, altera la qualitat de l'esperma de l'home.
La natura sembla ser que ja ha eliminat aquestes toxines
de la vegetació dels sols,
tot i que hi ha boscos al Vietnam
que encara no s'han recuperat
després de més de 40 anys.
i aquesta substància, a més a més,
segueix present a la sang, als teixits humans
i també a la llet materna.
Es veu que la llet materna d'una vietnamita del sur,
que la seva àvia o algun familiar anterior
va estar afectat per la gent taronja
o altres productes químics,
té un 10% més de toxines
que la llet materna d'una mare d'aquí de Tarragona,
dels Estats Units o de qualsevol altra part del món.
Déu-n'hi-do.
El que comentava és dels boscos,
que a nivell químic sí que potser s'han anat recuperant lentament,
però sí que és cert que encara avui en dia
a Vietnam és molt difícil utilitzar la fusta dels boscos
perquè molts arbres tenen metralla.
Tenen metralla.
Restes de metralla, de bales, de fragments de bomba
que destrossen les serres
quan es porten a les serreries,
és un altre problema que es troben,
derivats de la guerra.
Doncs deixant de banda també els efectes mediambientals,
encara avui dia hi ha naixements amb malformacions,
deformacions, amb un sol membre
o gent que neix amb ull sense pupila
i està afectant fins i tot a la tercera generació.
Però tornant als danys ambientals,
hauríem de comentar que inclús durant la guerra
300.000 hectàrees de bosc
van ser destruïdes per màquines
per permetre el moviment de les tropes també dels Estats Units.
És a dir, que no només va ser el dan que produïen les bombes
i els pesticides i la gent taronja llençat,
sinó també per màquines,
excavadores, etcètera, etcètera,
per permetre el pas de tropes.
Però això, el fet de destruir boscos i vegetació,
ve de molt més antic també.
Sí, sí, sí.
No per tu parlaves abans de la columna trajana
o quan els romans van a cedir a Jerusalem,
per exemple, l'any 70 de la nostra era.
També, no sé si eren 10 o 12 quilòmetres a la redona,
no van deixar ni un sol arbre.
Sí, sí.
Van destruir absolutament tot.
Sí, per això ja des de l'inici deia
que totes les guerres provoquen danys ambientals
i que qualsevol activitat humana
també modifica, més o menys,
d'una forma més extrema o més suau.
A les guerres, com que s'acceleren
aquestes activitats humanes,
els danys són molt majors.
En aquest monogràfic veurem alguns fets
relacionats entre guerra i medi ambient
del món contemporane.
Hem començat per Vietnam,
per saltar ara cap als atacs iraquís
contra la població kurda
entre l'any 87 i 88,
1987 i 88,
que també han provocat conseqüències a llarg termini.
Per exemple, la ciutat de l'Abge
va ser bombardejada durant tres dies
al març del 1988
amb agents químics i biològics.
Es van produir entre 5.000 i 7.000 morts
i milers i milers de ferits.
Les conseqüències
tornen a ser més o menys similars
a les patides a Vietnam
per la població civil.
Càncers, malformacions de nens,
aborts naturals,
l'augment dels aborts naturals,
les infeccions pulmonars,
problemes neuropsiquiàtrics, greus,
ceguera, etcètera, etcètera.
I tot això ha provocat
pel gas mostassa.
A més a més,
uns anys després,
també el senyor Saddam Hussein,
i amb això no vol...
Bueno, sí que era dolent,
però també van ser dolents
els nord-americans,
a Vietnam...
I van ser també dolents
aquells que van vendre les armes,
el senyor Saddam Hussein, no?
Sí, sí,
però aquí tampoc no estem
per llotjar,
sinó per marcar
tota una sèrie de dades
que són importants
perquè després que cadascú reflexioni.
Doncs a la guerra del golf,
a la primera guerra del golf,
l'any 1991,
Saddam Hussein va ordenar
el sabotatge
de pous patroliers
de Kuwait.
630 pous
van ser incendiats
i durant mesos
van deixar anar petroli al desert,
a més d'una densa
cortina de fum negre.
Són les imatges
que segurament tots tenim
en ment
aparegudes a la premsa escrita
o aparegudes a les notícies
de grans cortines de fum
i bombers
intentant
eliminar o apagar un foc
que era gairebé impossible
d'eliminar.
300 jacks,
en un moment donat
d'aquesta guerra,
300 jacks de petroli negre
cobrien aproximadament
uns 50 quilòmetres quadrats.
El petroli també va arribar
al Golf Pèrsic
amb la contaminació
de les aigües del mar,
de Kuwait i d'Arabia Saudita,
una reducció de la pesca,
va desaparèixer la gamba,
també es va armar molt
la població de tortugues
del Golf,
però no només van ser
els iraquís,
ja que aquest sabotatge iraquí
també s'ha de sumar
als bombardejos estratègics,
a instal·lacions estratègiques
produïdes pels nord-americans
i els seus aliats.
A més a més,
el fum va provocar
una pluja de sutge,
el conegut com oillín en castellano,
de partícules cancerígenes
i de diòxid de sofre,
que el diòxid de sofre
és molt dolent
pels asmàtics.
A Kuwait,
en més d'una ocasió,
es va fer de nit
durant el dia
i es van augmentar
els problemes respiratoris.
Més de 900 quilòmetres
quadrats de desert
van patir danys
de vehicles militars
i moviments de terreny.
Això va provocar
que es va augmentar
la erosió,
que hi va haver
un avançament
de les dunes,
que avui en dia
les tempestes de sorra
són més fortes
i afecten més
a la població
i a les activitats humanes,
etcètera, etcètera.
Però, a més a més,
hi ha altres problemes.
Avui el monogràfic
no els podrem dir tots,
però bé,
al món, per exemple,
hi ha més de 65 milions
de mines antipersones
que amenacen
a la població
i a la vida salvatge.
No només a la població,
sinó també a la vida salvatge
i inclús també a la vegetació.
No és que un arbre es mogui,
però si és clar,
al costat d'un arbre,
segurament l'arbre
patirà també les conseqüències.
en relació amb els éssers humans,
doncs actualment,
per desgràcia,
cada mes es produeixen 800 morts
a causa de les mines antipersones
i milers de ferits mensuals.
Saltem a un altre lloc
en relació també
a medi ambient i guerres.
Hem de comentar
que al febrer del 2000
les plujes i inundacions
al sud de Mozambique,
produïdes també
per la desforestació de la zona,
van arrastrar milers
de bombes antipersones
que estaven més o menys
amagatsamades,
que ja estaven controlades
als camps de Conreu
i a les aldees.
També s'ha de comentar
que en les darreres guerres
s'ha fet ús
de l'urani empobrit,
bombes recobertes
d'urani empobrit
perquè aquestes bombes
permeten travessar
els xassis dels tancs,
per exemple.
Si no es fes ús
de l'urani empobrit,
segurament no es podria fer.
I més de 300 tones d'uranis
estan tirades
als camps de batalla
del Golf Pèrsic.
Que de fet van haver-hi
problemes
amb els propis soldats
americans.
Sí, amb els propis soldats.
Clar, no parlem
no només de la població civil,
sinó també dels soldats
nord-americans,
soldats iraquis,
cobertis, etcètera, etcètera,
i també del medi ambient,
perquè el desert
també és un ecosistema
més o menys dinàmic,
que no té tanta vegetació
ni té tanta fauna
com podria ser
la selva amazònica,
però també hi ha vida.
Un dels altres problemes
seria la relació
que a vegades es fa,
bueno, que a vegades no,
que es produeix
entre les guerres,
el desplaçament de persones,
és a dir, els refugiats,
la desforestació dels boscos
i la contaminació
de les aigües.
Per exemple,
a Ruanda i a la República Democràtica
del Congo
i altres territoris d'Àfrica,
els desplaçaments
de persones,
els camps de refugiats
han afectat,
i la creació posterior
de camps de refugiats
han afectat
els recursos naturals,
perquè, clar,
tota aquella gent
necessita menjar,
necessita alimentar-se,
necessita llenya
per escalfar-se
o el que sigui.
hectàrees i hectàrees
de bosc tropical
o subtropical
es veuen afectades.
A més a més,
hem de comentar
que moltes de les guerrilles
d'Àfrica
s'han finançat
amb la venda
de fustes,
fustes tropicals,
també de marfil
i altres recursos,
com per exemple
va ser a Ruanda
l'extermini dels goril·les.
També
afecta
a la mediambient.
Però les guerres
han passat
al llarg de tota la història,
per desgràcia
continuaran passats,
i sempre han tingut
milers,
múltiples protagonistes.
També podríem parlar
de forma negativa
pel mediambient
les accions de Rússia,
de Txetxènia
o l'Afganistan.
També tornant
a l'Urani empobrit,
al març del 2000
l'OTAN
va reconèixer
l'ús de projectils
d'Urani empobrit
a la llogoslàvia,
a l'antiga llogoslàvia,
és a dir,
Sèrbia, Montenegro,
Kosovo, etcètera,
Les guerres de Kosovo
i el sud de Sèrbia,
etcètera.
I recordar,
remarcar que les guerres
a més de tenir
conseqüències demogràfiques,
econòmiques i morals,
també són un autèntic
desastre ecològic.
A les aigües del Danubi,
per exemple,
passant prop de Belgrat,
la pesca ha desaparegut del tot
i és un gran problema
fer-vos d'aquesta aigua
pel rec,
perquè després aquesta aigua
entra també
a la cadena alimentícia
de forma directa.
També la contaminació
d'aigües subterrànies,
ja sigui per l'orani empobrit,
ja sigui pels basaments
de petroli,
etcètera, etcètera.
i gairebé voldria acabar
amb una notícia
que va aparèixer.
A veure,
la notícia ens diu
el següent.
Els bombardeus
de les mines de cobre
de la central elèctrica
i del depòsit
de hidrocarburos
situats
junts a aquesta ciutat,
la ciutat d'Abor,
cercana a la frontera
amb Bulgaria,
també afectarien
al país veïn.
El periódico 24 Horas,
publicat a Sofía,
dió cuenta
de que caïen del cielo
pàjaros muertos
a causa
de la nube tóxica
que ocasionó
també lluvies ácidas.
Mientras,
en el Kosovo,
els campesins
vèixen com els arbres
quedaven desnudos
en plena primavera.
I, com comentàvem,
els efectes
també es van fer sentir
a tota la cadena alimentària.
i són efectes
que moltes vegades
es diuen de passada
a les notícies
o que no apareixen gaire bé.
Són efectes duraders
que estan allí
i que la majoria de gent
que no m'ho entenem.
Sí, sí.
Són grans
desastres ambientals
que normalment
els desastres ambientals
doncs els relacionem
amb el que serien
les activitats humanes
relacionades amb el turisme,
amb la indústria,
amb el transport,
etcètera, etcètera.
Però que les guerres
doncs també
provoquen grans danys ambientals.
I ara no sé com fer-m'ho,
com lligar-m'ho.
Sí, jo estava pensant ara per dir...
A tu també et veia
la cara de preocupat
com dient
com ens ho lliguem
per dir
però això és una altra història.
Doncs no ho sé, però...
Però per desgràcia
això
no és una altra història.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Ai, avui fa 100 anys
a Tarragona.
Això sí que era
una altra història, Jordi.
Sí?
Sí.
Hi havia gent bona a Tarragona
fa 100 anys.
No sé si en trobaríem
alguna avui en dia.
Sí, jo crec que sí, eh?
Sí?
I això ho diu
un de Reus.
Vale, així m'ho crec.
Vinga, una notícia
preguda al diari
de Tarragona
del 21 d'octubre.
No m'he equivocat,
que no?
No, no,
el 21 d'octubre
de l'any...
De 1908.
Diu el següent.
El estanquero
de la canonja
que vino ayer
a esta ciudad
con objeto
de proveerse
en los almacenes
de la arrendataria
de tabacos
y efectos timbrados
tuvo un descuido
que podía ocasionarle
un serio disgusto.
Al entrar en las oficinas
de aquella dependencia
dejó olvidado
en las escaleras
junto con otros objetos
un paquete
que contenía
700 pesetas.
Afortunadamente para él...
700 pesetas
de l'època, eh?
De l'època, que era
un dineral.
Sí, sí.
Igual podría ser
como hoy en día...
No ho sabem,
pero mucha pasta.
Molta pasta.
Molts diners.
Afortunadamente para él,
el ordenanza
de la tabacalera
don Emilio Prunera
acertó
a pasar
por el sitio
indicado sitio
y llamándole
la atención
el referido paquete
recogiólo
a fin de que no se extraviara
o cayera
en poder de manos
pecadoras.
Dicho ordenanza
tan pronto supo
a quién pertenecía
el paquete
entrególo al interesado
negándose a recibir
por su laudable proceder
gratificación
de ninguna clase.
Arruego del agradecido
estanquero
hacemos público
el hecho
para satisfacción
del íntegro ordenanza
a quien felicitamos
por su digno
y honrado proceder.
Eso pasaba a Fasentans
i també tenim
un patrocinador
Tenim un patrocinador
Patrocinador
Sí
Tenim un patrocinador
Tenim un patrocinador
que com és habitual
tenim una veu femenina
també el programa
i que
endavant Sílvia
Bona nit primer
Bona nit
Jo em pensava que
patrocinador
entrava primer
M'heu despistat una mica
No
perquè com que
tampoc es queixerà
si el dium abans o després
A més és un patrocinador
amb pasta
Amb pasta
Sí
Un magnat dels hotels
Sí
Deunido
Nemi
Dígame
Gran hotel continental
de Martí y Redón
Carrea Apodaca 30
Bueno, calle
no, sería calle
Calle Apodaca 30
teléfono número 5
Tarragona
Establecimiento
establecimiento
perdó
De primer orden
Completamente nuevo
y construido
expreso para hotel
Situación inmejorable
cerca de la estación
y del puerto
Habitaciones estucadas
Magníficas terrazas
con vistas al mar
y al campo
Cuarto de baño
y ducha
Salones de lectura
y para visitas
Autogaraje
Cámara oscura
Báters
Closets
Luz eléctrica
Café-restaurant
Higiene
y confort moderno
Servicio de gran lujo
para banquetes
Gran hotel continental
de Martí y Redón
Patrocina
No vinguis amb històries
Molt bé
Està semblat
Impressionant
A mi m'han
He posat nerviosa, eh
S'ha de dir, eh
Sí
Molt clar, això
Home, clar
Movem molt d'aclaram
Jordi, comenta
lo de la camera oscura
Sí, no, a mi m'han sobtat dos coses
El primer número de teléfono
5
És a dir
Que no n'hi havia equivocat
Sí, sí
No, no, era així
Estem fa 100 anys
i no tothom tenia telèfon
per començar
Un hotel, clar
ha de tenir telèfon
Una altra cosa també
és que tenien
Butter Closet
Butter Closet
Ojo
Agua encerrada
Sí, sí
No, que tenien un butter
I això era el lujo
I si m'ho permeteu
Tenien vistes al mar
i al campo
Sí, també
Al carrer
En aquell moment
Clar, en aquella època també
Avui dia impensable
Per aquest edifici
Avui dia encara es conserva
És un edifici modernista
que hi ha el carrer
Podaca baixant
amb esquerra
en la cantonada
en carrer Sant Miguel
Imagina'm
I allí de campo
i de mar tampoc
Vol dir no
Sí, sí
I a mi també
el que m'ha sobtat
és a la camera oscura
Que a la camera oscura
bé
Jo l'he vist des a l'Havana
i a Càdiz
I és una cambra fosca
que es situava normalment
a la part superior de l'edifici
i des d'allí podies
amb un joc de lents
podies observar
dins de la camera fosca
doncs tota la ciutat
com si fos
en plan pel·lícula
a partir d'hi
bueno
al centre hi ha un plat
completament blanc
un plat gegant
més un plat de seràmica
o el que sigui
completament blanc
i amb el moviment de les lents
pots anar observant
el que hi havia
el que hi havia al port
que de fet
al museu del cinema
de Girona
hi ha una cambra fosca
reproduïda
sí sí
a Càdiz em van explicar
que també servia
la cambra fosca
per controlar
l'arribada de vaixells
i que a vegades
hi havia més
d'una cambra fosca
a la ciutat
i que cadascun
dels mercaders
o de les famílies de mercaders
doncs tenien
la seva pròpia cambra fosca
per controlar
això
l'arribada de vaixells
i poder
doncs
gestionar una mica més
millor
el seu negoci
no sé si aquí a Tarragona
seria similar o no
avui en dia normalment
es fa servir
com a reclam turístic
Curiositats
avui molt de fred
a veure
la temperatura més baixa
en un lloc habitat
es va donar
en el poble
d'Oimiakon
una població
de 4.000 habitants
un petit poblat
al costat
del riu
Indigirca
al nord-est
de la república
Saka
a l'est de Sibèria
ara tothom s'ha situat
tants noms estrens
a l'est de Sibèria
això a Rússia
les coordenades
doncs
no cal dir-les
la temperatura
més baixa
registrada
oficialment
va arribar
als menys
68 graus
l'any
1933
encara que
oficialment
no ha estat confirmat
hi ha indicis
que el 26 de febrer
de l'any
1926
es van registrar
una temperatura
de menys 71,2 graus
que això és molt de fred
però molt eh
no sé què passaria a Tarragona
notícies
i avui porto una notícia
que m'ha fet content
saps?
t'ha fet content
m'ha fet il·lusió
perquè el Teatre Roma
de Tarragona
pobre
pobre, molt pobre
molt pobre
queden 4 grades
mal comptades
és que hi ha Teatre Roma
a Tarragona
bueno, entre mig
de la brossa
que de tant en tant
s'acumula
hi ha les restes
del Teatre Roma
doncs bé
una excavació
que es va fer
entre els mesos
d'abril i juny
en permet descobrir
4 grades més
són
les grades
que van des de la 12
hasta la 15
crec que és conservat
hasta la 6
o així
és un tros
que va quedar
que no es va destruir
quan als anys 60
ells va remodelar
la fàbrica Abaco
d'oli
que es va fer
una gran estrosa
doncs és una zona
apegada al talús
de terra
baix just del carrer
Caputxins
Caputxins
és no?
el carrer que hi ha
per dalt del Teatre
sí
doncs
doncs
aquest sondeig
que s'ha fet ara
permet
per més descobrir
doncs
la continuació
de la grade
i aquestes
4 grades més
que no sé si servirà
perquè si faig alguna cosa
d'una punyetera vegada
i també m'agradaria
parlar d'una exposició
que podeu veure
fins al dia 25 d'octubre
no
m'equivoco
crec que és fins al mes de novembre
però ara no us ho sabria dir exactament
m'ho busques en un moment
jo
m'ho busco
vinga
gràcies
és l'exposició
Paisatges del Sur
i és que el paisatge
ha estat sempre
molt arrelat
a la tradició artística catalana
i a les comarques
tarragonines
potser per a alguns
més desconegudes
també ha estat sovint
motiu d'inspiració
per a artistes
que o havien nascut aquí
o que havien estat de pas
però captant
sempre la seva geografia
en aquesta exposició
doncs
hi podeu trobar-hi peces
des de Maria Fortuny
a Francesc Jiménez
Jaume Mercader
o gent que va estar-hi de pas
que no havia nascut
com Pablo Picasso
Joan Miró
o Joaquim Mil
aquesta exposició
Paisatges del Sur
la podeu trobar
a la sala d'exposició
en Caixa de Tarragona
fins al 23 de novembre
molt bé
jo sabia que era el novembre
ho tenies aquí davant
ja però
com que estava ocupat aquí
i bé Manel
jo et tallo
perquè si no
no podré dir la meva notícia
espera un segon
un segon
ràpid
de 10 a 2
i de 5 a 9 de la tarda
i recordeu
això no cal
la gent viu a Tarragona
este 25 d'octubre
dissabte hi ha
una visita
amb explicació
en llenguatge de signes
per a persones sordes
a les 7 de la tarda
molt bé
ja puc?
sí
amb un minut ràpid
sembla ser que fins ara
els experts suposaven
que els primers humans
només van poder emigrar
d'Àfrica
a través del Nil
però sembla ser també
que bueno
geòlegs britànics i libis
acaben de demostrar
que el Sàhara
va disfrutar
en aquesta època
de dos grans rius
les imatges per satèl·l·lits
mostren
canals fluvia
els fòssils
que creuen el Sàhara
per la zona de Líbia
aquesta conca central
està situada
més o menys
a la serralada
volcànica
d'Altibesti
entre el Xat
i el sud de Líbia
i sembla ser que va ser
dues
de les no-vies
per les quals
també
fa 120.000 anys
aproximadament
es va sortir
d'Àfrica
i com que la Sílvia
m'enxufa la sintonia
caim
ja m'ho has fet fora
m'ho has fet fora
endavant
sintonia
res més
adeu-siau
bé
Manel
ens ha atjufat la sintonia
però tenim
com a 30 segons
ah
si m'ho podem despedir
res més
adeu-siau
ara sí que m'ho podem despedir
adeu
ha estat un plaer
compartir
estar mitja hora
amb tu i Jordi
amb tots els oients
ens ha descol·locat
la gent
tenim un vlog ràpid
o no m'ho dono temps
no és igual
no l'actualitzem
Manel
és veritat
la setmana que ve
està l'actualitzat
ho està més mort
adeu-siau
adeu-siau
a