Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Tornem a l'horari habitual al tren.
Avui no és festa, avui no és pont, així que som-hi.
Avui, com sempre, les companyes et porten les seccions de cada dijous.
Ens informarem de l'actualitat que més t'interessa, despullarem una altra sèrie televisiva
i et posarem sobre la taula les propostes culturals més interessants.
A cinema, la Cristina i l'Anna han de complir la promesa i explicar-nos una pel·lícula que ens van prometre,
em sembla que era Iron Man, i si vols tornar a ser un nen, queda't aquí fins a les 7,
perquè al tu d'aquest queixes, tornaràs a viure aquells moments d'infància.
A més, et portem un tema del dia diferent.
El tren va fer un desplegament especial fins a Bona Vista per cobrir la fèria d'abril.
Farem caure vells mites sobre la fèria perquè vam parlar amb el seu organitzador, el Manuel Gené.
També tenim una altra sorpresa, ja veuràs, ja. Arrenquem!
Pròxima parada, el tren.
Som-hi, doncs, ja amb la secció d'actualitat, amb la Júlia Escofet i la Isabel Fàzquita.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bé, ja us dono via lliure abans que se n'avanceu, com feu cada setmana.
Deixa'ns fer, deixa'ns fer.
Sí, sí, doncs, ara som.
Vinga.
Doncs comencem amb una notícia bastant bona.
Un de cada quatre espanyols ho ha deixat alguna vegada amb les seves parelles per no ves a bé.
Que lo bueno y lo que importa están los besos.
Eso es lo que quiero.
Home, bona, bona.
Sí, sí.
Tu escolta, Joan.
Ah, això, vale.
Tu espera.
Vale, vale, vale.
És que sembla que no, però fer bons petons és un factor molt important en una relació.
Doncs sí, i això afirma una enquesta feta amb 1.300 usuaris del portal maig.com.
Per al 42% dels enquestats la raó d'aquest fet és que al besar es van adonar que no hi havia química.
L'altre 15% diu que, més que fer-li petons, la seva parella sembla llapar-li la cara.
Sí, i el 6% restant li culpa el malalè.
Sembla graciós, però el malalè fins i tot és motiu de divorci.
Mare de com està el pati.
Bé, seguim.
L'enquesta va ser feta amb l'objectiu de conèixer la rellevància dels petons a una relació.
Com també quin és el tipus de petó ideal i quins són els elements essencials per a que es doni un bon petó.
Amb la tonteria al final haurem de fer carrera, eh, per saber vis-à-vis.
T'imagines, llicenciat en petons, jo què sé, de tornillo, amb un màster en llengua centrifugadora.
Què trobes?
Estoy flipando.
Jo també estoy flipando, que només ens faltava això.
Bé, en resum, la majoria creu que saber fer petons és determinant perquè una relació funcioni.
I que el petó ideal és aquell tendre i suau i no aquell que et deixa tot babat i marejat.
Que bonic.
I de noms com dones afirmen que si la seva parella no sabés fer petons, com a mínim intentarien ensenyar-li.
Arriba la revolució de les calculadores.
Sumar.
Restar.
Multiplicar.
Dividir.
Això està passat de moda.
Ara les calculadores mesuren l'impacte ambiental del consum elèctric de casa teva.
L'organització ecologista ADENA presenta una calculadora virtual que permet mesurar el consum elèctric de casa teva.
I a més, rebaixar-lo.
Sí, perquè la meitat de l'electricitat produïda a l'estat espanyol s'obté de la crema de combustibles fòssils a les centrals tèrmiques de carbó, petroli i gas natural.
Aquesta activitat genera cada any milions de tones de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
Per això, l'organització ADENA ha posat en marxa una calculadora en línia que permet calcular els costos ambientats derivats d'una factura elèctrica qualsevol.
Es tracta d'una eina senzilla que ofereix informació comprensible per a tota mena d'usuaris sobre la procedència de l'electricitat que consumim o l'impacte ambiental deprem a un interruptor.
Però això no és tot.
Els usuaris que aprovin la calculadora virtual poden rebre consells pràctics per estalviar energia sense esforç.
I bé, i ara seguim amb un tema una miqueta més delicat.
Escabrós, eh?
Una miqueta, no tant. Una miqueta més delicat.
Se t'ha trencat el preservatiu.
T'has oblidat de prendre la píndola anticonceptiva.
T'has exposat a una situació de risc d'embaràs no desitjat.
Doncs et pots prendre la píndola d'endemà.
Però no t'hi acostumis.
Mama mia, here I go again.
L'any mil... Ai, mare deu.
L'any 2004 la Generalitat de Catalunya va aprovar la distribució gratuïta de l'anticonceptiu d'emergència
als centres de salut sexual i als CAP, per evitar embarassos no desitjats.
Però l'ús d'aquest mètode s'ha duplicat en els darrers 4 anys.
La píndola d'endemà no és un mètode anticonceptiu corrent.
Hi pot tenir alguns efectes secundaris, com ara dolor de pit,
nàusies,
vòmits,
mal de cap,
marejos...
I a més pot fer alterar el cicle menstrual.
Sí, sí.
Segons les estadístiques, el 40% de les catalanes que han pres la píndola d'endemà
admeten haver-ho fet com a mínim dues vegades.
Però la píndola de l'endemà s'ha d'utilitzar només en casos excepcionals
i no com un anticonceptiu normal.
Clar, perquè aquesta píndola només evita l'embaràs de la relació sexual més recent
i, per tant, en les següents caldrà usar un mètode anticonceptiu més segur.
I com ja sabeu...
Els professionals recomanen el preservatiu.
Així que millor prendre les precaucions necessàries.
I intentar evitar aquest mètode, clar.
Però bueno, que si no hi ha més remei...
No, sí, sí, sí, que si no hi ha més remei més val estalviar-se, això.
Sí, millor ens ho estalviem.
I coneixeu...
Una pregunta, Juanito.
Molt bé, som amigues.
Coneixeu Amazing Tunes?
No.
Vinga.
És un espai per descobrir música nova i desconeguda.
Si t'interessa escoltar temes musicals inèdits i descobrir les noves promeses del panorama musical,
el portal d'internet Amazing Tunes t'obre tot un món de possibilitats.
Però no és un portal de música com els altres, eh?
És un espai virtual que dona una oportunitat a les noves formacions,
que encara no han publicat cap disc al mercat.
El portal ofereix un ampli ventall de possibilitats tant per als grups novells com per als usuaris.
Sí, i els músics poden publicar-hi les seves cançons inèdites, també.
I els internautes les poden escoltar, comentar, valorar i votar.
Si els grups s'animen a vendre la seva música, el portal també en pot més fer-ho.
Amb la condició de quedar-se al 30% de l'import de la venda i deixar el 70% restant als músics.
Els usuaris de la web també tenen l'opció de fer-se llistes de reproducció musicals amb les cançons que els agradin més.
I l'eina permet navegar a través de les diferents categories musicals.
Així que ja ho sabeu.
Si esteu cansats de sentir les mateixes cançons allà on aneu...
Com aquesta.
Sí.
És molt bona aquesta cançó, però.
Sí, està molt bé.
És cancina, és cancina.
I voleu conèixer noves propostes?
O us voleu donar a conèixer, Amazing Tunes és una molt bona opció.
Bé, i ara anem cap al Japó, amb una notícia que costa de creure, la veritat.
Un funcionari japonès és sancionat per veure pàgines web pornogràfiques 780.000 vegades durant 9 mesos.
Veus que bé?
Veus? El home no perdia el temps.
Les coses com si...
Es van posar les botes.
Buà, que sí.
Això sí.
Aquest home, del qual el nom no s'ha donat a conèixer, va visitar quasi 800.000 cops aquest tipus de webs.
Però el bo del cas és que ho va fer durant el seu horari de treball al govern d'Akinokawa, a l'Oest del Japó.
I no és que aquest home es volgués documentar sobre anatomia humana amb aquesta mena de webs,
però bé, el que anàvem, els seus superiors es van assabentar dels seus hàbits
perquè a l'ordinador del protagonista li havia entrat un virus
i això els va portar a revisar el seu historial de visites.
El resultat? Va ser degradat de cara a qui li van reduir el seu salari mensual per l'equivalent de 190 euros.
Bona, home, que el treball s'ha d'anar a treballar, no fer aquestes cosetes, això a casa.
I si penseu que la notícia anterior és molt friki, espereu a sentir-la que ve ara.
Un home britànic de 44 anys subhasta tota la seva vida a eBay, després de deixar-ho amb la seva dona.
No, no estamos locos, estem pitjor que això.
Ian Asher, nom del protagonista de la notícia...
Parla amb propietat, sisplau.
Ian.
Ian.
Perdó, l'he entès, l'he entès.
Home, clar, una setmana a Londres dóna parar molt.
Vinga, va, que ja està passat de moda, eh?
Doncs Ian Asher, nom del protagonista de la notícia, subhasta la seva vida
després d'una traumàtica separació amb la seva dona perquè vol començar una nova vida.
I subha a prendre el peu de la lletra.
Doncs sí, perquè fica a la venda la seva casa, els mobles, el cotxe i fins i tot el seu grup d'amics.
Ole, ole i ole.
Ole, perquè qui ha dit que l'amistat no es cobra?
Sembla ser que avui en dia tot té un preu, oi?
Doncs sí, i en aquest cas el preu de partida és d'un dòlar.
A més, quan s'acabi la subhasta, aquest mes de juny,
Ian assegura que marxarà de casa seva només amb el que porti posat la cartera i el passaport.
Sí, sí, adéu, adéu.
I au carretera i manta, xiquets.
Així que qui vulgui canviar de vida que la subhasta hi vegi.
I a qui li agrada dir la que té, que l'agodeixi per molts anys.
Aquí queda dit i fins aquí l'actualitat. Fins la setmana que ve.
Bé, noies, jo tinc una pregunta referent a la primera notícia.
La deves a bé?
Ho heu tallat alguna vegada perquè no és passant ben bé?
No.
No.
No, però és un factor que també té a veure.
No és el motiu de deixar la persona, però sí que influeix.
I tu, Juan, i tu?
Jo és que vaig de flam, flam.
Ui, coita.
Bueno, ens veiem la setmana que ve.
Adéu, adéu, adéu.
Arriba l'alta velocitat de la ciutat.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, el tren a Tarragona Ràdio.
Avui, com podeu sentir, una música diferent de sempre, una música molt més espanyola, podríem dir, amb una guitarra espanyola.
I per això tenim la Marta al col·leia, bona tarda.
Bona tarda, Joan.
I la Mònica Pérez, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui parlarem, Marta, sobre la fèria d'abril, la de Bona Vista.
La de Bona Vista.
La de Bona Vista.
Així és.
També ens parlaràs una mica, ens introduiràs, ens explicaràs com se celebra, què és la fèria d'abril, vaja, per aquella gent que encara tingui tòpics.
I la Mònica, que també va anar a la fèria d'abril amb mi, i vam parlar amb un grup que són els Romeros de Huelva.
Em van agradar molt.
Em van agradar molt. Grans cantants i millors persones, no?
Sí, sí, i tant.
De totes maneres, primer Marta, introduir-nos a veure què és la fèria d'abril.
Doncs molt bé, Joan, com ja vas poder comprovar tu mateix i sabta passat, com has dit, la fira d'abril de Bona Vista acosta part de l'esperit de la coneguda fèria d'abril de Sevilla
a totes aquelles persones andalusas que viuen en terres catalanes.
Han estat cinc dies intensos de pesca i to frito, calamars de l'Andalusa i com no, no hi podia faltar una bona dosi de finitos,
que van fer que la festa no s'aturés en cap moment.
A més, també cal destacar de la fira d'abril de Bona Vista el nombre de casetes que hi han participat, les atraccions de fires, que m'han dit que la jaula va triomfar, no?
Home, home, la jaula famosa...
Després ho comentem.
Sí, sí, després parlem.
A més, a part, els concerts i moltes altres activitats que han fet gaudir no només el públic de raules andaluses,
sinó que també hi han participat les noves generacions ja nascudes aquí a Catalunya.
La fira d'abril de Bona Vista és una bona manera d'apropar tot el folclore, la gràcia i l'art andalus a la gent de Tarragona.
I a la vegada, a tots aquests andalusos que estan lluny de la seva terra,
és una bona excusa per recordar la seva tradició, els seus orígens i l'essència en general.
Sí, clar, de totes maneres, la fira d'abril, que vam parlar amb el Manuel Gené, que a continuació la sentirem,
que és l'organitzador de les fires, deia que cada vegada és un event més internacional,
que és una oportunitat a la cultura andalusa d'obrir les seves portes a la gent de fora,
a la gent que no sigui d'Andalusia o fins i tot estrangers.
Per exemple, Mònica, vam veure un munt de gent de fora, allà a la fira d'abril de Bona Vista.
Hi havia gent de tota mena, andalusos, tarragonins...
Sí, sí. De totes maneres, anem a escoltar el Manuel Gené, que és l'organitzador de les fires,
a veure què ens explicava.
Amb el temps s'acompanya molt,
i la veritat que està més ben muntada que els altres anys,
a les casetes principalment, i ha sigut un èxit, sí.
Això es va organitzar amb uns companys meus,
un dia que vam vindre aquí, no?,
i vam fer aquesta fira, que el feia quasi 20 anys que la fem, ja.
Què et poses a una fira?
Doncs que la gent la vol, tant al caràcter català com a andalus,
i totes les regions la volen.
És que aquest any està sortint de moment tot rodó.
Cada any hi havia molts problemes, barallis, i aquest any no n'hi ha cap.
En fi, estem contents per tota l'organització que hi ha avui.
Quan fort va ser el dia dels Romeros de la Puebla,
el que passa que quan van actuar, el temps no va acompanyar molt,
perquè va fer aire, feia fred, però no va estar malament.
Aquests dies, els crios els porten uns a pujar a les atraccions,
i els altres venen d'aquí, a les casetes de vall.
Per primera vegada hem vingut casetes de fora,
que no siguin de reguna solament.
Això és una cosa molt important perquè també arrastra gent de fora d'aquí,
del nostre contorn.
Són associacions, algunes són penyes.
Aquest any, de totes maneres, està molt més ben organitzat que els altres anys.
Són uns 35 o 40 mil persones que passen per aquí.
El temps d'acompany augmenta.
A les 11 ja estic aquí, hasta que tancen i me'n vaig cap a casa.
Ja és l'acostum, això és l'acostum.
63 anys crec que es poden aguantar moltes coses.
Piraire, en si, el que té de buscar és arrastrar la gent,
portar la gent a la fira.
Manera de portar-la, he organitzat una fira d'aquestes,
i així, entre una cosa i altra, fem una festa més,
i al mateix temps arrastrem gent pels atraccions.
Tot va compensar tota la cosa amb l'altra.
Comencem el mes de març, pràcticament,
ja a organitzar, a moure l'assumpte de les casetes,
a veure de qui ve,
ja comencem a veure els firaires que volen vindre,
en fi, és un complèix que treballem dos o tres mesos
amb això que l'any que ve s'haurà d'allargar una miqueta més.
L'any que ve, si s'organitza d'una altra forma,
procurarem portar a Salou, a les llegències de viatge,
donar-los unes invitacions perquè es portin turisme cap aquí.
Si segueix el tram aquest que portem d'organització,
crec que aquesta fira pot millorar molt,
i de segons diuen l'any que ve del terreno es transversalçat.
Sentíem en Manuel que amb la veu no gaire clara,
perquè...
Això de canta sevillana...
Sí, sí, ja portàvem uns quants dies
i ens va dir que es disculpéssim la seva veu
que ja portava allà i de fet s'ha notat,
i de fons se sentia la música de les diferents casetes
i la zona de l'Infierno, la zona de l'Infierno, gran zona,
allà hi havia la zona de totes les atraccions
i com bé has dit Marta, vam disfrutar molt amb la jaula,
una atracció que recomano a tothom
que vagi a la feria d'abril l'any que ve,
a part de les casetes on poden consumir...
Explica la teva experiència, però.
Home, la teva experiència és que va ser doble,
perquè no van tenir prou amb la primera.
Vau repetir?
I tant, sis euros en la jaula,
cada un dels meus amics i jo,
però l'experiència és més excitant i tot que el Dragon Can,
jo diria.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, doncs.
Sí, i a part del Manuel Janer,
vam parlar amb dos artistes
que estaven cantant a la casseta del PSC,
del Partit Socialista de Catalunya,
que són els romenos de Huelva.
No confondre amb els romenos de la Puebla.
Els romenos de Huelva són un grup
que porta ja 34 anys cantant,
com ara el sentirem,
i estàvem per allà cantant
i molt bona gent ens van concedir una entrevista,
que a continuació escoltarem.
De totes maneres, cal dir que la cançó,
abans que ens diguin qualsevol cosa,
hem de dir que la cançó és els romenos de la Puebla,
perquè hem buscat per tot arreu
alguna cançó de los romenos de Huelva.
No en trobàvem res, no ha sigut possible.
Res, no ha sigut possible.
Són exclusius.
És un prop exclusiu.
Home, doncs, no cantàvem malament, eh?
Hola, què tal?
Tarragona Radio.
Aquí estamos los romenos de Huelva.
Tomás y Nicolás.
Bueno, para lo que queráis, aquí estamos.
Nosotros llevamos en el mundillo este, bueno, prácticamente desde que nacimos, ¿no?
Lo que pasa es que Tomás y yo llevamos juntos unos 34 años aproximadamente.
y el vivir aquí en Cataluña, a pesar de que nos hemos acomodado a Cataluña, nos sentimos prácticamente identificados con esta tierra.
Pero claro, se entiende siempre que las raíces y la cultura de uno no se olvidan.
Hemos grabado cuatro discos y bueno, y aparte del hobby que tenemos, bueno, pues hacemos muchas cosas por Cataluña, ¿no?
Muchos gastos tienen, por barriada, por discoteca, o sea, por donde nos llaman, ¿no?
Estamos dispuestos para todo, ¿no?
Y afuera de aquí también hemos hecho alguna feria, como Tarifa, como Málaga, en fin, que hemos salido un poquito.
Ahora algo menos, pero vamos, que vamos haciendo cositas, ¿no?
Afortunadamente energía no sobra, ya se pudo comprobar la otra noche con los Romeros de la Puebla.
Son un grupo que son sesagenarios todos, pero bueno, eso no importa para que tenga ese timbre de voz tan bueno que tiene.
Nosotros afortunadamente también, como no tenemos malos vicios ni nada, pues también tenemos un buen típer de voz, lo hemos mantenido muchos años.
O sea, nosotros estamos cantando los mismos tonos de cuando empezamos hace 34 años.
O sea, no hemos bajado ningún tono de la canción, nos mantenemos en el mismo tono, alto.
Porque nos gusta cantar alto porque es que cuando tiene más brillo y se escucha bien y afortunadamente, como Dios nos ha dado esta voz que tenemos, pues la tiramos para adelante.
Y bueno, nuestro tema habla del amor, ¿no? Habla del campo, habla de la primavera, de las flores, ¿no? O sea, un poquito de todo, ¿no?
La sevillana es muy bonita porque, y la rumba, porque puedes expresar toda clase de sentimientos.
Como te ha dicho aquí mi amigo Tomás, desde el amor, pasando por los campos, por las marismas, pasando por la mar, el marinero, la persona preocupada por un asunto, la amistad, gente de la cárcel, todo, todos los temas.
De los seguros de Santa Lucia me voy a quejar, fíjate, que tengo hecho el seguro, me han bollado una puerta y no me la quiere pagar.
Ahí está, no podemos pedir más tampoco porque, claro, entendemos que detrás de todo esto hay unos gastos y quizás las personas no se pueden gastar todo el dinero que quisiéramos.
Pero bueno, lo entendemos y nada. Y le he hecho una mano aquí al compañero de Tomás, que es de Santa Lucia también.
Doncs com hem pogut escoltar, molt catxondos, molt bona gent, i bueno, si teniu alguna mà i alguna oportunitat d'escoltar-los, doncs aneu-hi perquè val la pena.
Anem justos de temps, Marta, així que ens veiem la setmana que ve, Joan.
I tu també, Mónica, ens veiem després, que em portes molts regalets, no?
Sí, sí, molts, molts.
Doncs fins ara.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, agafa el tren a Tarragona Ràdio.
Doncs toca repassar alguna de les magnífiques sèries que tant ens agrada, a la secció de televisió, amb la Meritxell Meia i amb la Monsi Aparicio.
Endavant, noies, endavant.
Fins ara.
Vamos allá.
Bisturí.
¿Qué número?
¿Tiene número?
MC.
Pues dame el primero que veas.
Doctora, que la paciente es muy importante.
¿Quién es?
La duquesa de Alba.
Por eso no la entendía cuando hablaba.
Bueno, vamos allá.
Primero le haré un corte en el pómulo.
Doctora, que esto es el pecho.
Ya decía yo que el tacto era muy blandito.
Bueno, pues hablar aquí.
Doctora, que esto es la papada.
¿Pero qué le pasa?
No lo sé, creo que tengo...
El síndrome de Ulises.
Y tú rimas aquí a una semaneta mes.
Sí, una setmaneta més, que hem estat infiltrades a una sèrie molt interessant.
Tan interessant que encara portem la bata blanca.
Sí, hem estat infiltrades a...
Síndrome d'Ulicef.
I us hem de dir que ha sigut una experiència única.
Jo em desmallava cada dos per tres.
És que tant de sang, tinc febre.
A veure, deixa't tocar, que tens febre.
Mira que t'he dit cops i cops que jo no era sang sinó pintura vermella.
I a més tenia sabor a tomates olis.
Però ens ho hem passat molt bé.
Hem vist més curts que en la Xovidal.
No hem dormit en 48 hores.
Hem vist fotos de com era la duquesa d'Alba als anys 80.
Horrible.
I hem tocat els pits de la Llora de Rocal perquè se'ls vol tornar a operar.
Calla, Montse, calla, quina imatge tan horrible.
Que caràctica que hi toc de les mans.
Era flonja, aquell.
Bueno, tot i per saber que hem...
A veure què sent el síndrome...
Tot això per saber què sent el doctor Ulisses.
Ah, el síndrome d'Ulicef.
Bueno, fem un repasset de la sèrie.
Ai, com no, és d'antena 3 i ara fan els llums a les 10 de la nit.
Alguns dels seus actors són el Miguel Ángel Muñoz.
La Tònia Costa.
El reciente incorporado Fernando Tejero.
L'Olivia Molina.
I molts...
Bueno, perquè sí, va.
I molts més que no coneix ni la seva pròpia mare.
Però anem, el que anem, és una sèrie sobre el niño pijito de la family.
Que quieres ser com el Doctor House, però acabas siendo com Emilia Aragón.
Se queda sin pasta i acabas con un gitanillo.
El gitanillo.
Què seria la sèrie espanyola sense els gitanos, eh?
Nada, na.
Ole.
Ole.
Ole, la guitarra.
És que els guiris tenen marcat l'itinerari.
Ver la Moncloa, visitar el Museu del Parador i hablar con un gitano.
I seguimos.
Amparito està muerta.
Amparito.
El misterio del rollo pingarrón.
Veureu, mentre la Monso jo estàvem agafant unes quantes tirites, perquè no sé vosaltres,
però jo sempre em quedo sense tirites a casa, vam veure un cos a terra.
Era una dona, Amparito, i mentre la Mèria agafava les tirites de dibuixets, jo vaig sentir això.
La madre que me parió, però si està tienta com la Mohama.
No, no, no, és que està dormida, és que té un soñor molt profundo.
Però t'acordes que això que te l'ha cargat?
Que jo no me l'ha cargat, que se ha morto sola.
¿Esta tienta com la Mohama?
Se l'han cargat?
Se ha morto sola?
Que sospitos, però és aquí maquillant.
El síndrome de Ulisses.
¿Qué tal, héroe?
Bien.
Bueno, me he sentido un poco bombero de película americana.
Sí.
La verdad que no te costó mucho saltar el fuego e ir a por el niño.
A veure, al meu poble, això se li diu tirar la canya, eh?
Però quina canya? Per si aquest tira a totes les xarxes en cera.
Però no és l'únic en tota la sèrie, acaben una mica sortidets, home.
Dale un beso a tu xurri, eh? Venga, de mis partes.
Vale, Rai, tranquilo que se lo daremos.
Si és que tu ves a dir-li el rollo meri, home.
Ja que estem amb el Rai, seguimos con él, que es el paio de la sèrie.
És un personatge que té unes frases tan xorres que al final, si t'adones,
és l'únic que li dona una mica de gràcia a la sèrie.
Escoltem-ne una.
Jonathan, hijo, ha el favor de quitarte el fideu ese de ahí de la boca
que me está dando fatiguita verte, coño.
Fatiguita verte.
Vamos, ni Ulisse ni na.
Aquí el Proto hauria de ser el Rai, perquè l'Ulisses, si és que no sap,
ni mantenia una conversa amb sa mare.
Estaba a punto de llamar a la policía.
A la policía, ¿por qué?
Están acosando.
¿Quién te está acosando?
Yo qué sé quién.
Me llaman y cuelgan, me llaman y cuelgan, me llaman y cuelgan.
Me llaman y cuelgan, me llaman y cuelgan, me llaman y cuelgan.
Ulisses, cariña.
Anda, vete a dormir.
Va una mica borratxo, eh, Miri?
Segur que es veu tot l'alcohol del botiquín, aquest.
Però tenim certa curiositat al voltant de...
El síndrome de Ulisses.
Què vol dir, això?
El síndrome de Ulisses.
També conegut com el síndrome de la migran, amb estès crònic i múltiple.
És un síndrome que et surt quan vas a una nova residència.
Doncs jo he notat que el dinyo no tingués aquest símptoma.
Aquest ja va tenir el síndrome de la Marujita Díaz.
Però seguim, dins la sèrie també hi ha d'altres personatges,
però que es limiten a discutir sobre les targetes de crèdit.
A ver, de qui fue la brillante idea de hacerle a tu madre
una tarjeta de crédito de nuestra cuenta común?
Toya.
Pues la próxima vez que tenga una idea así, no me hagas ni caso.
Si es que aquí se li ocult donar-li una tarjeta a la sogra.
La sogra, esa gran pesadilla.
¿Esto me estás hablando?
¿Qué?
¿Dónde estás?
¡Rey!
¡Rey!
¡Rey!
¡Rey!
¡Rey!
¿Y eso qué de ahora?
¿Eso era una dona?
¡Chucase!
Eran homens.
¿Eso a la sogra?
És que no.
A mi he perdut, eh?
Tu ho perdut, jo també ho estic perduda.
Bueno, som-hi, doncs.
Però deixem que es trobin els uns amb els altres
mentre nosaltres farem el momento de reflexión.
Miguel Ángel Muñoz, m'han parlat a los amigos abans de ballar,
o sigui, ara metge, què és això?
¿Qué será lo próximo? Gran hermano?
A mi gran hermano m'agrada, Mèria.
Bueno, i esa faceta de mèdicos sexys.
I fama també li agrada.
Que asco, que asco.
A veure.
Fama ja s'ha acabat.
A sort.
Bueno.
No ho deixo continuat, no?
Aquí em pareu plorar i tot.
Bueno, ja sap ser.
Amb la Cristiana ja en tenim prou.
Joan, sisplau.
Bueno, jo vull parlar de la faceta de mèdicos sexys, ¿vale?
Del mam, perquè ara soy el doctor Ulisses,
pero puedes llamarme Uli.
¿Le has superado nunca los pechos a alguna famosa?
¿Le has tuniado la cara a alguna de las amigas de Belén Esteban?
D'això tenim una queixa.
Per què sempre hem d'aguantar sèries d'hospitals?
Que si mèdico de família.
Que si anatomía de grey.
Que si house.
Que si hospital central.
Que si MIR.
I ara...
El síndrome de Ulisses.
I estem cansades que sempre passi el mateix.
Sí, el Joan ha intentat fer els...
I bueno, és igual.
He fet una mica tard, no?
No t'ha salido.
Bueno, i que sempre passi...
És el redoble.
Bueno, no ens agrada que sempre hi hagi els mateixos directors
o les mateixes sèries de metes.
Que sempre passa el mateix.
Sempre sonen els que pillen les malalties.
Que hi ha una plegada de sífilis.
Todos la tienen.
Esto es su doma y comorra.
Però bueno, arriba com sempre el moment de marxar
de la nostra sèrie, d'acord?
Aquest cop ja us direm que anem a l'internado
donde los misterios son por que CSI
y entre fantasmas.
Montse ve estar posant l'uniforme.
És que a mi no m'agrada el blau, Meri.
Bueno, però t'aguantes.
Ens veiem la setmana que ve
i prepareu-vos perquè després d'escoltar la nostra acció
no tornareu a dormir.
Bueno, dormir crec que sí que podrem tornar a dormir.
Que no, Montse, que no.
Fins la setmana que ve.
Si parlem de l'internado
hem de parlar de la Marta Torne, no?
o del Marcos o de l'altre, que no sé qui.
A la Marta Torne ens agrada més a tots.
Només a tu, noi.
Aneu-vos preparant.
Només a tu.
Bueno, bueno, la setmana que ve ja ho veurem, d'acord?
Vale, fins la setmana que ve.
Cada tijous a les 6 de la tarda
arriba el tren de Tarragona Ràdio.
Després d'escoltar un tros
d'una de les cançons de Miguel Ángel Muñoz,
el protagonista del Síndrome de Ulisses,
som-hi i anem amb la cultura de Tarragona,
amb la cultura que ens porten
l'Aida Testón i l'Adriana Monclús.
Bona tarda.
Bona tarda.
Avui suposo que amb propostes
al començament ja de maig, no?
Doncs sí, avui hem de dir que la secció de cultura
és de les més variades que hem portat mai,
perquè et portem moltes coses.
Et portem teatre, et portem còmic
i, com no, concerts.
Comencem... amb què comencem?
Comencem amb teatre, si et sembla bé.
Perfecte.
Doncs, comencem amb teatre,
perquè avui arriba el Teatre Metropol,
l'obra, una maleta, dues maletes,
tres maletes, de Claude Magnier.
La versió que podrem veure a Tarragona
està dirigida per Abel Forb
i, entre altres actors,
els destacats trobem a l'Aiol Beltrán,
a Montplans i al Joan Pere.
Perquè et feies una mica idea del guió,
Joan va d'un empresari
que és ric i que viu molt bé
amb la seva dona, la filla
i, sobretot, molts treballadors
al seu servei,
que li fan la vida bastant més fàcil
que ja ens agradaria a nosaltres.
Els problemes arriben
quan l'Àngel,
que és el seu home de confiança,
li demana un augment de sou
per poder demanar la mà
de la seva nòvia.
I què passa?
Que el protagonista,
que és el Joan Pere,
descobreix que aquesta noia
a qui li ha de demanar l'home a l'Àngel
no li fa gaire gràcia a ell
qui és aquesta noia.
Però no desvetllarem el nom
perquè, si no, no té gràcia
després l'obra, no?
Clar.
I la gent que hi vulgui anar,
quan ha de pagar?
Doncs les entrades estan
entre 20 i 24 euros
en funció del seient
i, si ho voleu veure,
el més important és
que és avui,
aquest vespre,
d'aquí una estona,
a les 9 i mitja,
al Teatre Metropol.
Queden entrades?
Que ho provin, no?
Sí, proveu,
aneu allà i ho veureu.
I també, si no,
hi podeu anar demà
a les 6 de la tarda
i a les 9 i mitja,
o sigui, doble sessió.
Demà, doble sessió.
Molt bé.
I demà divendres,
a dos quarts de 10,
arriben els Entri Calcau,
un grup de 4 nois de Bilbao
que es va formar l'any 2005
i que s'han fet famosos
gràcies al portal MySpace.
Ells mateixos es defineixen
com un grup alternatiu
amb referents del rock britànic actual
i de grups com Franz Ferdinand.
Hem de dir també
que una data molt important
per la seva carrera
va ser el 23 de juny del 2007,
quan van tenir l'oportunitat
de fer de teloners
del Rolling Stones.
Bueno, estem parlant
de paraules majors, doncs.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Doncs això no és tot.
El seu últim hit,
Limousine,
la cançó que estem escoltant ara,
segur que et sona
perquè és la mateixa
que sortia l'anunci
de la Champions de Canal Plus.
Ja deia,
jo estava intentant recordar,
sí, normal que em soni, sí, sí.
Sí, sí.
Doncs ja ho veus,
és un grup que de ben segons
se'n tindrem a parlar moltíssim.
I pels que vulgueu anar al concert,
les entrades valen 5 euros anticipades
i 8 de taquilla.
Això demà cau a dos quarts de 10, no?
Sí.
Bé, m'apunto, m'apunto.
Molt bé.
Doncs mira, divendres mateix,
quan s'acabi el concert,
això no és tot.
La festa al cau continua
amb Dizé i Gato
de la Sala Arratmetat de Barcelona.
Així que demà ens ho passareu bé, eh?
Demà teniu nit full.
Sí, demà teniu una nit completeta.
Així que ens veiem al cau.
Treballant, no?
Sí.
Com sempre.
Tu, Joan, llegeixes còmics?
Algun, algun japonès,
d'aquests que em recomana l'Anna.
L'Anna, no?
Sí, sí, sí.
Doncs escolta, perquè això t'agradarà,
perquè l'Aida i jo ahir vam anar
a la presentació de la primera setmana
del còmic a Tarragona,
al Teatre Bagatzem de Tarragona,
i ahir vam poder parlar
amb un dels membres de la revista
de l'Iròpolis,
que és una revista que està feta aquí a Tarragona
i que ja ha publicat 31 números.
Doncs la revista va ser l'encarregada
d'inaugurar l'acte
i nosaltres vam estar parlant
amb Hugo Plaza,
un dels dibuixants de la revista,
i també l'encarregat
del dibuix del cartell
de la setmana del còmic.
I ens explica això, si us sembla,
ho escoltem.
Som-hi.
Hola, bon dia, sóc Hugo Prades,
sóc un dels dibuixants
de la revista de l'Iròpolis
i estem aquí intentant
promocionar el còmic a Tarragona.
Són tres dies que terem d'actes
i esperem que s'apunteu.
És la primera setmana del còmic
que es fa a Tarragona
i avui es presenta en Deliròpolis.
Explica'ns una mica com ha anat
la trajectòria d'aquests 31 números
que s'han publicat fins ara.
Bé, la revista aquesta va sortir
arrel d'unes reunions amb Miguel.
Miguel venia d'Itàlia,
Miguel és el cap de la revista
i ha batallat
perquè puguin arribar a juntar-nos
i fer una revista de còmics
que no ha sigut gens fàcils
en aquests anys.
Sobretot perquè la gent
que treballa a la revista
té altres oficis a vegades
i fer una feina com és el còmic
que és tan laboriosa
no ha sigut fàcil,
no ha sigut gens fàcil.
Els primers números
van ser una mica de material
reciclat d'altres anys,
coses antigues
i aquests últims
ja és material més nou,
gent nova,
gent nova,
gent que ha fet de l'estranger
sobretot
que està fent un impuls
no tan important per la revista.
Quins autors podem trobar
dins la setmana del còmic de Tarragona?
Bé,
pese que deixem molta gent fora
perquè volem posar-la dintre
de gent que també
ha dibuixat per les comarques
i que no de moment
no surt en aquesta edició.
Els quatre que van començar
la revista
són els que estem aquí,
el Miguel Villalba,
el Ramon Sarlé,
Napi,
Waltok
de Torredembarra,
José Luis
també de Torredembarra,
ho cooperà des jo
i altres col·laboradors
estrangers
que ara no són els noms
perquè tornen una mica bastant,
però veia que són
bastant interessants.
Es deixen molta gent
però esperem que
anem un poc
a incloure
tota aquesta gent
que ens falta.
I quins són els actes
més importants
que podem anar a veure
durant aquesta setmana?
Doncs mira,
tenim a partir d'avui
a les 12 de l'inauguració,
després tenim
la Moràlia,
que és una gent de Lleida
que s'ajuda en termes
amb la gent de Tarragona
dibuixant-nos
i llavors farem caricatures
al mercat,
tant divendres com dissabte
estarem a disposició
de tothom.
Després també tenim
xerrades
a partir de la tarda
en dues exposicions,
una de la revista
que està a l'operativa
Tarragonense
i després una altra
que estarà
a l'hotel d'entitats
i altres activitats
que podeu trobar
al programa
que estan repartits
per a Tarragona.
És veritat
que Tintín va néixer
a Tarragona?
Aquest és un misteri
molt interessant
perquè resulta
que el Tintín
no sé si explicar-vos
tot
de què va
però
té moltes traces
de ser cert
i és una figura
us diré més o menys
que és d'època romana
i que se suposa
que Tintín
es va passar
amb això
per fer-se un personatge.
Les similituds
són increïbles.
I aquí encara
podeu trobar
en viu
gent que està dibuixant
que està fent coses
encara a mà
i molts d'ells
són gent
amb molta qualitat
i és una manera
de donar-se a conèixer.
Són gent de Tarragona
són gent que està treballant
aquí tota la vida
i això val la pena
conèixer-ho
i donar-nos un vol
per aquí
per saber com és
una part també
d'una cultura de Tarragona
perquè a vegades
es promociona molt
l'art
amb mayúscules
entre cometes
i altre tipus d'art
no queda tant a l'abast.
És interessant
també conèixer-se
aquest tipus d'art
que a vegades
inclús em sembla
que sobrepassa
moltes vegades
les idees
que té la gent
pel còmic.
El còmic no és mortadelo
el còmic no és només
el còmic book
ni el vanga.
El còmic també
a vegades
és una representació
de lo que un pensa
o diu
o sigui
que és el que hi ha
dintre d'un mateix.
Bé, com ja heu pogut veure
he fet una petita pífia
perquè
No passa res.
Se diu
Hugo
Brades.
No la tornem a liar.
Perdó.
Doncs què, Joan?
Aniràs a fer-te
una caricatura
al mercat o no?
Com?
Quan?
Doncs el divendres
i el dissabte
si vas al mercat
fan caricatures
i bueno
és molt interessant.
No estic molt acostumat
al mercat
però bueno
és un dia que val la pena
donar el son tomet
pel mercat
i fer-se una caricatura.
Vale, doncs potser n'hi passo.
Doncs ens veiem la setmana que ve.
Molt bé.
Fins la setmana que ve.
Adéu.
Adéu.
Doncs sí, ara toca la secció de cinema
i la secció de cinema
que l'Anna Tomàs
me'n recordo del teu nom, Anna
abans que em salen tiris a sobre
i la Cristina González
bona tarda.
Hola, què tal?
Em complireu la vostra promesa
de parlar-me d'Iron Man?
Espera't un moment
perquè...
Ja estàs.
Atenció, Anna està trista.
O sigui, cada setmana muntem un tema.
És que tu per què treus altre?
Tu, tu, tu, ens dones pas i ja està.
No treguis aquest tema
a les escamrosos.
És que no.
Què ha passat, Anna?
No, res, és igual.
Primer...
Digui-li el dia, Joan.
Primer començarem fent
el que sempre fem
que és presentant les pel·lícules.
D'acord?
Cristina, tu estàs preparada?
Jo preparadíssima, ja ho saps.
Doncs vinga.
Veig rencor aquí, eh?
Tres, dos, un...
Definitivamente quizás.
La Maia vol saber
com es van conèixer els seus pares
però el seu pare no li posarà fàcil
i li explicarà la història
en clau de trencaclosques.
Mi novio es un ladrón.
Comèdia romàntica
on un agent federal
ha d'arrestar el nòvio de la seva mare,
un refinat lladre d'art.
Xantaje.
Tres pilars.
Una parella enamorada,
èxit laboral
i una filla meravellosa.
Un cau i tot s'ensorra
amb els segrets de la seva filla.
La duquesa de l'Angais.
Si intentes seduir el teu home
rebutjant-lo contínuament,
potser que s'enfadi una mica, no?
Això és el que li passa
a la duquesa de l'Angais.
Ironman.
Ferit a l'Afganistan,
en Tony Stark
construeix una arma dura
que el manté en vida i escapa.
Un cop als Estats Units,
jura utilitzar el seu nou vestit
per salvar vides.
88 minutos.
Series capaç de resistir-te a la mort?
Un professor universitari
farà servir totes les seves armes
de supervivència
en saber que només li queden 88 minuts de vida.
I ara, Joan, t'ho explicaré.
Perquè avui em sembla que ploraré jo, saps?
Sí, no estàs plorant, ja.
És que la Cristina al final
no em va portar a veure Ironman.
Anna, que ja et vaig dir
que ho sento molt, però, jolín.
No passa res, Cristina.
Si jo et perdono.
Perquè al final em vas portar a veure Cashback,
que jo també en tenia moltes ganes.
I jo, i jo.
I Joan, tu l'has vist, Cashback?
No, no, no.
Com pot ser això?
Si és la pel·lícula perfecta per a tu, Joan.
Com que perfecta per què?
Mira, Joan, a Cashback
hi surten noies amb poca roba,
o gens.
Es juga a futbol.
I tot passa a Anglaterra.
Veus? Perfecta per a tu, Joan.
No, per a què va?
Mira, doncs mira,
no sé si alguna vegada hauràs tingut insòmni, tu, Joan,
però el protagonista, en Ben,
després de deixar la seva nòvia,
en pateix
i no sap què fer
amb les vuit hores de vida
que se li presenten al davant.
Així que decideix treballar
en un supermercat en el torn de nit.
Durant la pel·lícula
se'ns presenta el passat del protagonista,
el seu amic
i tots els companys de feina,
fins i tot al cap,
un poble home amb l'ego pujat.
Mira, la pel·li és una mica paranoica,
perquè el protagonista és capaç de parar l'acció que l'envolta
i així observar les persones,
prendre's un respir si ho necessita
i, en general,
poder captar la bellesa d'aquest món
que gira sense parar i pintar-la.
Vamos, paranoia,
però molt recomanable.
Sí, sí, molt
i no només perquè el prota s'ho valgui.
I aquesta música?
És que aquesta setmana
ens hem disposat a fer
un petit estudi antropològic
de les costums que tenen els terraconins.
Sí, ens hem posat les ulleres de sol
i els vestits d'espies
i hem descobert
les seves costums cinèfiles.
Endavant!
T'agrada anar al ciné, sol o acompanyat?
M'agrada més anar acompanyada.
Hombre, si és acompanyador,
però molt millor.
Bueno, depèn.
Acompanyada.
Acompanyat,
sempre millor acompanyat.
Acompanyada, clar.
Nòvia, nòvio, amics, família...
Bueno, si vas a veure una pel·lícula
en plan Déu mor
i tot això us m'agrada anar amb els amics
i si vaig a veure una, per exemple,
més, no sé, de parella,
diguéssim en el plan romàntica,
doncs millor la parella,
que no ho saps.
Nòvio, claramente.
M'agrada ir con un buen macho,
macho ibérico,
como Joan Rafael.
Quien sea, da igual.
Sí, millor parelles o amics.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè anar sol,
la veritat és que no...
el cinema no fa gràcia,
però bueno.
És igual amb qui sigui,
però acompanyada sola
és impossible anar al cine.
M'és igual.
Però sol no,
sol és com a atrist,
anar al cine sol.
Bueno,
és un rollete de verano.
Quines pel·lícules t'agraden?
Pues depende del día
que elija parir al cine,
però...
Més aviat d'acció.
Menos de acción.
Básicamente de todo.
Sí, Torrente i la mena bar.
Així anar al cine a plorar
no és lo meu.
Pues romanticonas,
así rollo que salga
el Maciomacona,
con esta, por ejemplo,
ahora no sé qué del oro.
Como locos a por el oro.
Eso, eso,
pues esa la tengo que ver.
Pues me agraden
més les pel·lícules d'humor,
sobretot les de Jim Carrey
i Sky Movie,
tipus d'aquestes.
Pues normalment he de dir
que no miro gaire cinema
ni català ni espanyol.
Easy d'easy.
Realment soc consumista
del típic cinema de Hollywood.
Dos tontos muy tontos.
Me agraden las pel·lícules d'acció.
Súper salidos.
Es una que dice
¡Oh, McLovin!
Lailo, lailo, la...
M'agraden més històriques
o en plan màfia, policía.
Tiburón.
I de...
que no te borreixis.
T'agrada menjar alguna cosa
mentre veus la pel·lícula?
Sí,
si no m'ho compro allà al cinema
sí, xutxeries.
Sí.
No, no,
normalment una gota d'aigua,
un xicle o algo.
Un gran bolso,
eso sí.
Para llevar al tín,
un gran bolso
y meter de tu.
Pues no porto res
i sempre em deixo un calerant
perquè,
com dic jo,
les palometes aquestes,
les crispetes,
van com si fossin d'or,
però no porto res.
I agafo una bebuda
amb els amics
i algunes crispetes
i ja està.
Sí, sí,
jo lo que suelo hacer
es llevarme a las palomitas de casa,
las meto en el microondas
i després ja,
si no me da tiempo
ser casa,
pues si voy a l'Eros
y me bajo abajo
y me compro unas cuantas cosillas.
Pues a veces palomitas
o chicles.
Sí,
peladillas.
Sí,
xutxeries
i beure.
Em fa molta ràbia
la gent que estàs menjant allí
al cine
i sentir la gent
que ho menja crispetes.
Bàsicament,
agua.
I pizza,
cuatro quesos
del Trasteberi.
Hi ha alguna cosa
que et molesti
quan vas al cinema?
Que la gent
detrás no calgui.
En principi
no em molesta res.
I que tirien palomitas
pel dalt.
No solo el de la gent.
Que me tiren palomitas
en la cabeza.
Els xutxs.
Me molesta
que el que me ven
a las entradas
no me chifle
cuando paso
porque todos sabemos
que yo soy súper sexy
xutxs
y se niega
a decirme
se niega,
se niega
y yo vengo
a comprar entradas
y chiflanme,
chiflanme
y no me chiflan nunca.
Xutxs.
Xutxs.
Que los de atrás
me den patadas.
Pues que el de adelante
tenga un cabezón
que no me deje ver
o que hablen o...
Así que se levanten
a me ahora
en medio de la peli
porque claro,
me tapan la visión.
En definitiva,
que a la gent
li agrada anar al cinema
acompanyada.
Que no suporta
que els altres
portin crispetes.
Que al cine
has d'anar
amb una bossa
ben gran.
Per ficar-hi de tot.
I que als nois
els agraden
les pel·lis d'acció.
A les noies
les romàntiques.
I una que diu...
na, na, na, na, na.
I ara,
la secció de curiositats.
Si no m'ho dius...
No m'ho crec.
A 88 minuts
li diuen
a Jack Graham
que només
li queden
88 minuts de vida.
Sabies
que és exactament
aquest temps
el que dura
la cinta
amb crèdits
inclosos?
Sabies
que el 1999
es va parlar
de Quentin Tarantino
per escriure
i dirigir
Iron Man?
Sabies
que Ryan Reynolds
protagonista
de Definitivament
Quizás
té por a volar
perquè un dia
al fer
paracaigudisme
al paracaigudes
no se li va obrir
a la primera?
Sabies
que el títol
original
de Chantaje
és Butterfly
on a Will
papallona
en una roda?
I ara
les estrenes
per demà.
Algo pasa
en Las Vegas
Speed Racer
Casual Day
L'antena
Cien Clavos
les xiques
de la lenceria
i ja està
i ja està
això és tot
et sembla poc?
i ara comencem
doncs
amb l'anàlisi
d'Iron Man
no?
Ah no
que no val
sempre igual
ho estàs fent expressament
la veritat és que sí
sempre la porto a veure
tot el que vols
això de la gent
que ha sortit de fora
hi havia gent
hi havia noies
que tenien bon gust
a l'hora
d'escoltar la seva companyia
hi havia infiltrats
aquí
hi havia infiltrats
ah perquè hi ha una noia
que t'ha tirat un piropo
és veritat
després parlarem amb ella
jo crec que estava una mica boja
sí ara ja
sí ara parlarem amb ella
sí sí sí
doncs apa
que vagi bé la setmana
adeu
Arriba l'autèntic TGV a la ciutat
cada dijous de 6 a 7 de la tarda
el tren a Tarragona Ràdio
i tu d'aquest queixa
són les 6 i 50 minuts
i per acabar el programa
doncs estem en la secció
de l'i tu d'aquest queixes
que últimament ha recobrat
la seva espiritualitat
les seves arrels
les seves arrels
de l'i tu d'aquest queixes
bona tarda Mònica
bona tarda Laia
bona tarda Joan
doncs avui
em sembla que
tornarem a ser
per uns moments
aquells vells temps
sí sí
a tu t'agrada això
però primer de tot
et volia preguntar
com ha anat la setmana
segur que has anat
a la platgeta
has sortit de farra
amb els amics
tot el dia mirant
el futbol
i la ve a la fea
la veritat és que aquí
vivíem de la vida loca
i vosaltres
bueno doncs corrant
molt bé Joan
molt bé digues que sí
el que has de fer tu
és divertir-te
passar-ho bé
lligar amb les turistes
això una mica només
anar de concerts
perquè
per què ho dius això
no sé Joan
és que no sé
Joan
només et queda un mes
un mes
un mes
un mes de què
un mes de vida
un mes del Pro Evolution
de la demo
un mes de què
de la vida de la fea
què què què
no no no no
només queda un mes per
les proves
els controls
les avaluacions
els exàmens
te'n recordes
quan anàvem a l'escola
i tot era superfàcil
i tan divertit
quina era la teva
assignatura preferida
doncs
a mi m'agradava
la música
perquè clar
jo volia ser com
amb bono
ja saps
a veure a veure
with so without you
quina veu eh
quina veu que tinc
jo també
jo també volia ser
saltadora de tanques
però la cinquena vegada
que em van enguixar
a la cama
a classe de gimnàstica
va ser com una revelació
és el que té
vaig comprendre
que Déu Nostro Senyor
no m'havia donat
aquesta finalitat a la vida
no
mira doncs jo Joan
volia ser filòloga
mira de fet
he triat un poema
pel Joan
perquè feia dies
que li volia recitar
gràcies
mira espera't
Joan
me gustas cuando callas
porque
estás como ausente
bueno
seguim
seguim
no tinc res a dir
per aquests moments Joan
t'estimem
perquè sabem
que has tingut una infància
molt dura
i que res d'això
no és culpa teva
i perquè vegis
que hi ha gent
que et comprèn
també com nosaltres
ara mira
mira el que els agradava
de petits
aquestes dolces criatures
la llengua catalana
la falda
de ortografia
i tot
jo era muy buena
però ara m'agrada
més del que són
les llengües mortes
plàstica
oye
y por qué no haces
un dibujo
yo te voy a enseñar
a hacer uno
hoy aquí
en Art Attack
así que m'agrada
en un lugar de la mancha
de cuyo nombre
no quiero acordarme
yo no
yo más que nada
es la naturaleza
naturales y cosas bestas
pero hay muchas rapaces
en nuestros bosques mediterráneos
entre ellas
el águila culebrera
la matemática
la historia
las ciencias sociales
la química
música
se me enamora
el alma
se me enamora
d'això
quan anava a l'escola
aquí
encara eren tendres
innocents
i no sabien
que tard o d'hora
haurien de decidir-se
lletres
o ciències
lletres
ella ja em penso
que nosaltres
dues milions
quedem amb les lletres
i per què
si a mi m'agradaven
les mates
bueno
sempre les suspenia
però a veure va
pregunta'm alguna cosa
2 més 5
més 3
menys 9
per 8
al quadrat
espera
espera
és que em penso
que millor
demano una mica d'ajuda
la veu del carrer
sabrà respondre
tot aquest
batibull de números
me la veu del carrer
me la veu del carrer
dos per dos
bueno
dos per una
dos
ui malament rai
3 per 8
ai
24
4 per 5 o 20
jo me la sé
sí
más de letras
topant de cap
en una i altra soca
puede escribir las versas más tristes esta noche
avançar en desma
pel camí de l'aigua
escribir por ejemplo
la noche es estrellada
se'n ve la vaca
tota sola
és cega
ostres
no em diguis això
no
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
os
sí
sí
Sí, així jo també me la sé, mira.
No s'hi val, això de despistar l'entrevistador, no s'hi val.
34, 52, 67...
Te la saps, te la saps, veig que domines el tema.
El que no sé és com hem pogut arribar a la carrera.
Havent arribat el Joan, tampoc no deu ser massa difícil, eh?
Pobre, no li diguis aquestes coses, que ell és molt llest i molt...
Ara també plores, serà possible, això?
Ja l'has fet plorar.
És que, sí, sí, el que tu vulguis, doncs que no et faci tanta pena, no?
Perquè el Joan no és qui sembla ser, no, no, no.
Ens ha tingut enganyades tots aquests anys, ens ha ocultat la seva doble vida.
Mira, mira, quines tècniques per aprovar els exàmens que ens han explicat els seus amics.
Estudiar, estudiar, estudiar.
Estudiar i a la matinada, perquè a la nit tinc son.
No té test, o en el boli, o a les mans, o coses així.
El apuntar-te a última hora a la mesa.
Suposo que això ho hem fet tots.
Un repàs general i hem d'anar a la mar de bé.
Estudiar, o sea, me poniaré...
La típica xuleta, la mà que et posaves nerviosa, suaves, i se t'esborrava tot.
Copiar de la companya, de tot.
He cogido una hoja d'examen i me la he copiado todo y la he presentado tal cual.
M'hem pillado una vegada i vaig dir que no ho tornaria a fer mai més de la meva vida
i no ho he tornat a fer mai més.
I els paperets enganxats sota la faldilla, llavors te giraves una mica la faldilla.
He fet de tot.
Sí, sí.
Jo un dia vaig provar això de la faldilla, però és que el Joan no parava de mirar-me.
Joan, sisplau, una mica de decència, que és la teva companya,
que les relacions amoroses a l'espai laboral no porten enlloc.
No, no, no.
Explica-ho, Joan.
Jo només n'hi ha de les respostes, eh.
Que ja ho sabem, que estem bones.
I que som sexis i encantadores i estupendes.
Però hauràs de sobreviure sense nosaltres fins la setmana que ve.
Això mateix, fins la setmana que ve, Joan.
Adéu-ho.
Doncs ja veieu, aquí la gent, no fa falta que tingui àvia, començant per un servidor.
Però bé, així que ens veiem la setmana que ve, Mònica i Laia.
I com bé deien elles dues, qui pogués ser nen una altra vegada, eh.
No només per evitar els exàmens, que ara ens preocupen, sinó per tornar a viure tots aquells records.
L'infància, per a molts, és la millor tapa de la vida.
Per això, avui et volem dedicar a aquesta cançó, que segur que et fa reviure vells moments.
És una cançó que segur que alguna vegada després d'aquesta sèrie és El gat còsmic és amb Doraemon.
Doncs així arribem al final del programa, perquè falten quatre minuts per les set.
I es saluden, com sempre, la Júlia Escofet, la Isabel Tozquita, la Marta Alcolea, la Meritxell Meia,
Montse Aparicio, Aida Testón, Adriana Monclús, Cristina González, Anna Tomàs, Laia Batlle,
Mònica Pérez, Marta Montagut, Núria Cartanyà i un servidor, Joan Rafael Mellado.
M'encanta aquesta cançó, anem totes les noies, que ja m'estan dient que vagi a cantar.
O sigui, que ens veiem la setmana que ve. Vinga, adéu.
M'encanta aquesta cançó, anem totes les noies, que ja m'estan dient que vagi a cantar.
M'encanta aquesta cançó, anem totes les noies, que ja m'estan dient que vagi a cantar.
M'estan dient que vagi a cantar.

M'estan dient que vagi a cantar.
M'estan dient que vagi a cantar.
M'estan dient que vagi a cantar.
M'estan dient que vagi a cantar.
M'estan dient que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
M'estan dient que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
que vagi a cantar.
Ah, ah, ah.
Tu sempre guañas
Doraemon.
Ah, ah, ah.
Tu sempre guañas
Doraemon.
Tant de molts no somnis
has vès inrealitat.
Has vès inrealitat
perquè en tinc un bon món.
amb Doraemon
no pot fer de recursos
en té molts.
A la butxaca màgica
trobarà imens per tots.
Un dia
podrem volar
un pas del dos.
Ah, ah, ah.
Tu sempre guañas
Doraemon.
Ah, ah, ah.
Tu sempre guañas
Doraemon.
Doraemon.
Doraemon.
Doraemon.
Doraemon.