Són dos quarts de dotze.
Doncs i aquí estem, altre cop, amb un nou tràfic d'abstraccions.
Recordeu que la setmana passada estàvem revisant dos discos
que han tret els dos popes, diríem, de la Modernó, des de fa ja 40 anys.
Porten 40 anys de carrera, ni més ni menys.
Tots dos han fet 60 anys en guany, el 2008,
i tots dos han tret un parell de discos força dignes, tal com es fa al pati.
El Jaume Sisa es presenta amb el seu Ni cap ni peus
i el Pau Riba li ha agafat la vena mística i canta Virus laics.
I avui continuarem escoltant un tema de l'un, un tema de l'altre
i començarem recuperant l'homenatge que li escriu el Jaume Sisa al Pau Riba
per refrescar la memòria.
Comencem, doncs, ja el tràfic d'abstraccions aquí a Tarragona Ràdio.
Animal electroàcid de son avi mig penjat
Té un forat negre al terrat
on hi habita l'home estàtic
entre folc i dioptria
Pasturant per l'univers
Amaneix música i vers
Amb la pedra de follia
Quan ressona la cançó
Inspirada del cantaire
Espornegen i s'enlairen
Estrelletes de colors
Noia de porcel·lana
Buscava llum en el teu mirar
I això era com buscar
Papallones blaves damunt la mar
Pel camí tradicional
Enrotllant les barretines
Però també per noves vies
És l'artista més total
De la còsmica visió
El desordre i el senderi
Un lleó tocat pel geni
Que es descalça de debò
Quan ressona la cançó
Inspirada del cantaire
Espornegen i s'enlairen
Estrelletes de colors
Sol d'allà una cel de glaç
Dins el calaix d'un armari
Daps de dona i un infant
Amb un regust animàtic
Ve de néixer està sorprès
Té uns grans ulls modigliani
Absents, tristos, verds i oberts
I una vida fins que els tanqui
De ses illes
Gri pau pau
A ciutat
Enriba
Arriba
Passa el temps
I ell no canvia
Tot es mou al seu voltant
Afinat
Afinat
Quan desafina
I telúric
Com volcà
O bruixot
Rellempegant
Sota un flaix
De llum divina
Quan ressona la cançó
Inspirada del cantaire
Espornegen i s'enlairen
Estrelletes de colors
Doncs era el Jaume Sisa
Tirant-li floretes
Al Pau Riba
De fet, el Sisa
Va fer el pregó de la Mercè
Enguany
I va començar
Recordant aquell bell tema
Del Pau
Que deia
Quan la Mercè està contenta
Somriu i pica de mans
Tots dos van de la maneta
I a la vegada
Cadascú la seva bola
I per altra banda
El Pau Riba
En el seu últim disc
Virus Likes
Canta la balada per un trobador
En aquest cas
Del Serrat
Ves per on
Les sabates
Foradades
La roba plena de pols
Contrac!
I a la boca tremolosa
Sempre hi porta un cant ben dolç
Contrac!
Contrac!
Contrac!
El país pel qual camina
No és altre que el seu país
Contrac!
Contrac!
Contrac!
Contrac!
Contrac!
I el vica
Ey!
Y el vica
¡Ell!
T Gan el sol!
Es altra vica al seu vi
El Viva
Feu tract!
No era estrany
en cap racó
Ja era vell
el trobador
No era estrany
en cap racó
Ja era vell
el trobador
Ella ha cantat
per princeses
en lluents
i grans palaus
I trep!
Ha saltat murs
ha obert portes
tancades
amb doble clau
I trep!
I trep!
Quan tenia
la veu clara
com la pell
dels seus amors
Cepi!
Fou!
I feu!
Quan a la nit
el tapaven
Acció!
Llençols blancs
brunats
amb flors
De calces!
Les flors
ja han perdut
l'olor
Ja era vell
el trobador
Les flors
ja han perdut
l'olor
Ja era vell
el trobador
Avui ha canviat
del cove
Ara que ha perdut
les claus
Entra!
Una barraca
de toves
Li sembla
tot un palau
Entra!
Entra!
Entra!
On la seva
cançó
s'alça
Per un plat
i un got
de vi
Entra!
Entra!
Entra!
Entra!
Entra!
Entra!
Entra!
Pastores
i taberneres
Per postres
amb les seves flors
de nit
De darrere!
Uuuuuh!
Tots s'esfullen
en la tardor
La tardor
Ja era vell
el trobador
Tots s'esfullen
en la tardor
La tardor
Ja era vell
el trobador
I demà
quan el sol surti
ha de seguir el seu camí
Trempant
Arribarà
en un altre poble
I se n'anirà
d'allí
Trempant
Com
Amb les sabates
furadades
La roba
plena de pols
Trempant
Com
Fu
I a la boca
Ja
La tromolosa
No!
Ei!
Endurarà
el seu cant
Ben dolç
Des d'alquera!
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
Lai lala
va recuperar en un tema del Joan Manel Serrat
i la setmana passada vam comentar
que el Francesc Pujols era un personatge crucial
tant pel Jaume Sisa com pel Pau Riba.
I ara anirem a escoltar del Sisa
el tema que li dedica.
És el savi de Martorell, en Francesc Pujols.
El secretari de la natura
puja a l'escala buscant els àngels
el quart graó respira i s'atura
diu amb veu alta allò que escriurà
dintre la torre ha passat les hores
d'un català que ho té tot pagat
matant un broc i l'aleta neu
o bé inventant un nou ritual
de la figuera en Salvador
pint als darreres de l'ample cel
seguint el purus de la tradició
Escolta el savi de Martorell
Escolta el savi de Martorell
Com un senyor que li fes de xòfer
a l'únic déu de cap religió
Tots dos es guarden a l'arquitecte
Més metafísic nat a riudons
Quan s'agermanen l'art i la vida
La bona taula i la mare ciència
Donen la mala filosofia
La poesia i les varietes
de la figuera en Salvador
Pinta els darreres de l'ample cel
Seguint el purus de la tradició
Escolta el savi de Martorell
Escolta el savi de Martorell
Combina rodes el mestre Llull
Vol lluminós del coneixement
Per convocar un ofici de llums
Visca en Pujols irònicament
Cercant amable
Sembra un somris
La veritat
Ai, qui la trobeix
Del caminant queden els camins
Del pensador al seu pensament
És el més nou
I també el més vell
Escolta el savi de Martorell
La veu més clara si vols consell
Escolta el savi de Martorell
La solució per desfer al cap d'ell
Escolta el savi de Martorell
Ja ho sentiu
Pujols, Llull, Dalí, Gaudí, Riba, Cisa
Tots sombats il·lustres
I ara escoltarem la part del Pau Riba
La part de la cançó en la que repassa
El rap hiperxiològic
Amb la base de la lletra
Del mateix Francesc Pujols
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel és una pedra que desperta al cel
Apagueu els ciris de l'altar
I les llànties penjades a les naus dels temples
Que des de la terra naveguem pel cel
Com les naus pel mar
Amb el llum encès
Com si sempre fos la nit
La llum de la veritat
Il·lumina més que els ciris
I les llànties enceses
El cel no s'hi apaguem
Les flanes que han cremat
Cap d'ells de blent
Muntanyes de cera
I enriuades d'oli
Però nota meu
Que Déu no és dintre els temples
Sinó els temples dintre Déu
Els temples dintre Déu
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel és una pedra que desperta al cel
Patxem els graons de l'escala de la vida
Com qui salta dins el cub
Amb els peus murats pel most de la barema
I munyint amb els peus el raïm
Com les mans munyent les vaques i les cabres
Fem rejar escales avall
El vi de la collita
Enviem un vesco amb qui envia l'esperit
Arrencant-se'l del cos
L'oferim el cor
Com qui s'arrenca el cor de l'esperit
Que l'altra vida
No és com aquesta
Que més de ser tan trista
Ens l'hem de guanyar
Ens l'hem de guanyar
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel és una pedra que desperta al cel
Pugem a toc de trompeta
No per guanyar la glòria del cel
Sinó per avastar-la amb les mandres de la terra
Com si el cel fos l'arbre i la glòria
El fruit de la tardor de la vida
Amadurat a la branca de la mort
Des del turó de l'home
El virem més enllà de les muntanyes
Llunyanes del bé i del mal
Com qui mira i escolta l'horitzó
Senyalat pel cant més llunyà dels canys
Que es responen els uns als altres
Els uns als altres
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel una pedra que desperta al cel
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel una pedra que desperta al cel
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel una pedra que desperta al cel
Baixem del turó de l'home a muntanya avall
Tocant la trompeta d'or i l'or de la trompeta
Com qui baixa del Montseny tocant el corn
El graó de les valls de les bèsties
Que corren i pasturen entre les herbes
Anunciant-los la veritat i la llibertat
Com si amb l'or del so de la trompeta
Ens poguéssim entendre
Oh, bèstia, ànima germana
Amiga en amiga o esclava nostre
Jo ens dic bèstia, ets
Oh, me seràs
Oh, me seràs
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel una pedra que desperta al cel
Baixem amb la veritat i la llibertat
Com si encara m'aportéssim un atxe encesa
Com el so de l'or de la trompeta
Illumina les tenebres dels protosous
Que viuen a la sang dels homes i les bèsties
Com els peixos dintre l'aigua
Encenem el foc de la febre que crema la sang
Que inflama el cap amb el dispari
Quan el malalt vomita la realitat amb imatges
Com els aliments malparillits
Que tornen a la boca
Tornen a la boca
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel una pedra que desperta al cel
Baixem al fons de les baixes de les muntanyes
Fins on naixen les arrels
Com si féssim ressonar els filons d'or de les mines
Entre els arbres, les mates i les herbes
Que amb les verdisses es barregen les unes amb les altres
Com el cant dels ocells
Encenem que canten tots alhora
Per tal que escampen el so de la trompeta
Així com el peixet es campa a les llavors
El so de l'hora ens enunciï
Que els fills de la terra seran àngels del cel
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'àngel una pedra que desperta al cel
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'Àngel, una pedra que desperta el cel
La pedra és un àngel que dorm a la terra
L'Àngel, una pedra que desperta el cel
Com us heu quedat després d'aquest rap hiperxiològic?
Suposo i espero que bé
El Pau Riba ha tret aquest virus laics
El seu propi segell que es diu Matriu Matràs
Si voleu contactar amb ell
Matriu Matràs arroba gmail.com
I dèiem col·laborar perquè en aquest disc hi col·labora un munt de gent
Hi col·laboren els Mil Simonis
Amb un membre tarragoní, l'Ivan, de Don Simoni Telefunken
Hi col·laboren també de Mortimers
Hi col·laboren els Mu
A més a més de més gent com la cobra principal de la nit
I el Caim, el seu fill Caim Riba
Que toca la guitarra elèctrica a la de l'Iniana Flor
Que vam escoltar en el darrer programa
I com que ja ens comença a prestar el temps
Doncs anirem escoltant ja l'últim tema per avui
Del Jaume Sisa
El Sisa ha tret ni cap ni peus en guany
I se li ha encomanat una mica la joventut del trentanyer Joan Miquel Oliver
El d'Antoni Afon, que li ha fet la producció i hi ha col·laborat molt i molt estretament
Escoltem El carrer del Pinso
Un altre repàs d'aquells de personatges rarets que fa sovint en Jaume Sisa
Al carrer del Pinso
Hi ha un racó, un supermercat enlluernat
Sempre es veu obert, no tancant mai
Intermitents són els neons
Un portet tramit a l'espaió
La mestressa talla el batallà
El perico mira el capital
I el moro musa la maró
I entra el premi Nobel i el pastor
Els xaperos mostren el parcal
Entren els turistes agrapats
Endavant comença la funció
Passen entusiastes campions
Un grup d'alumnes alterats
Joves pensionistes
A la White, el catequista
I el rector
Dones emprenyades amb el món
Homes amb perruques i crepats
Masoquistes del més tendre amor
Espies nazis camuflats
Meugues i travestis de nailons
La mà estorbadora, mà sensual
Corredors d'orgasmes
Al detall
Exhibicionistes de saló
Obsessius i psicoanalitzats
Voyer ser-hi algun violador
Fins i tot la tieta
I treu el nas
Ui, quin visti més engrescador
Senyoretes molt professionals
Corbo comercial
Sota control
Els papas i els nens
Amb el palmut
Els veïns ho troben natural
Manufacturades
Les puncions
I les fantasies
Delirants
Tot civilitzat
I familiar
Al carrer del Pin
S'ho hi ha un racó
Al carrer del Pin
I deixem el Jaume Sisa
Ja per avui
Ens falta encara
Posar una cançoneta
Del Pau Riba
I acabem ja
El tràfic d'abstraccions
Amb aquest parell de personatges
Que tots dos han complert
60 anys
Enguany
I que sembla ser
Que no tenen cap intenció
De jubilar-se
I de jubilació anticipada
Ni molt menys
Millor
Ho deixem aquí
Aquest parell donarien
Per fer programes
Durant tot un any
Però vaja
Aquesta és una mostra
Del que acaben de fer
Tots dos
L'un i l'altre
El Pau amb els virus laics
I el Sisa amb ni cap ni peus
Ens acomiadem
Precisament
Amb el colom
De la Pau
Del Pau
El color de la Pau
S'ha cagat
No hi fareu si no hi nau
Tot volant
Cap a un altre planeta
S'ha expulsat
El plomall
D'un sotrac
Ha volgut
Conservar
Les mans netes
Tirites
Tirites
Abandona
I s'emporta
La Pau
No hi fareu si no hi nau
El probleme
És de
Supervivència
No vol ser
Fet a l'ast
Nuclear
Tirites
Tirites
No vol ser
Tirites
No vol ser
Tirites
Tirites
Tirites
Alcol i macromina
Què farem
Sense el colom
Tirites
Tirites
Botanyes
De cotó
Què farem
Sense el colom
Tirites
Tirites
Tirites
Tirites
Y
Tirites
Tirites
amb el color de la pau.
Cagar!
L'excrement d'una olivera tendra
que caurà com estrellas fugaz
sobre el cap dels falcons de la guerra.
i de cotó
transmudat per l'acceleració
o transmudat pel contact atmosfèric.
El detritus colúmbic s'ha fos
i ha tornat a guanyar consistència.
És un olor, un gran olor.
Ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
Ha tingut un detall gloriós.
i ha tingut una dràmica vera.
Ha tingut una dràmica vera.
Ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
Ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.
i ha tingut una dràmica vera.