Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, això, bueno, jo excusar-me a l'audiència, que la setmana passada vaig haver de sortir corrents, crec que el Manel ja va comentar alguna cosa, les raons no venen el cas, i sí que és el segon programa de la cinquena temporada, que això és que ho volem remarcar.
La setmana passada Jordi ja ho vaig remarcar molt, cinquena temporada, sense patrocinadors, sense res, i al peu del canó.
Doncs bé, benvinguts.
Sí, posem música, posem música.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana, com és habitual, iniciem el programa amb un parell d'efemèrides, cadascuna triada per un dels membres del programa.
Després seguim, en aquest cas, amb el monogràfic avui preparat pel Manel, i un monogràfic força interessant sobre una cultura desenvolupada a l'illa de Sardenya.
És la cultura dels noracs.
També continuarem el programa amb les curiositats, que avui, per la gent que de tant en tant es passeja per la ciutat, si troba una estàtua equestre,
doncs explicarem una mica què significa si el cavall té una pota aixecada, si no en té cap, si en té dues, etcètera, etcètera.
És veritat, que aquí hi ha rotlla, no?
Aquí hi ha marro.
Hi ha marro.
Hi ha marro.
Hi ha fato, no?
Com diuen per les Terres de l'Ebre.
Hi ha fato.
Hi ha fato.
Continuarem amb avui fa 100 anys a Tarragona.
Ja sabeu que hi ha secció que habitualment mirem cap enrere, el diari de Tarragona, de tal dia com avui, en aquest cas 14 d'octubre 1908.
I seguirem amb les notícies, el nostre llibre, recomanat, i 30 minuts passa molt ràpid.
Estem discutint a veure qui dels dos enceta les efemèrides, Jordi, tu mateix.
No, home, però el cronològic va primer a la teva, que és l'any 1947, la meva del 64.
Doncs mira, saps què va passar tal dia com avui, un 14 d'octubre de l'any 47, fa 61 anys.
Doncs perquè per primer cop un avió va superar la velocitat del so.
Ostres, això és molt ràpid, no?
Sí, era un avió americà, el Bell X-U, que pilotat pel Charles Jäger, pilot de la USAF, de la United States Air Force,
doncs va aconseguir, amb aquell avió en què el model era un Bell X-U, però que va estar batejat amb el nom de Glamorous Glennis,
doncs sobrepassar aquesta velocitat, crec que són uns 350 metres per segon.
Tot i que hi ha controvèrsies, perquè un pilot alemany, Hans Guido Mütke, va afirmar que ell havia assolit la velocitat dels so dos anys abans,
més abans del 9 d'abril de 1945, amb un Mercer Schmidt 262.
O sigui que, però bé, qui ha quedat la història és aquest senyor, el Charles Jäger i el seu Bell X-U, el Glamorous Glennis, tal dia com avui, de 1947.
I un altre senyor que també ha passat a la història i per altres raons, en aquest cas és Martin Luther King, que l'any 1964 va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Nascut a Atlanta, a la ciutat de la Coca-Cola, l'any 1929, com ja molts de vosaltres sabreu, va morir assassinat el 4 d'abril de 1968.
Una frase seva que tothom recordarà és, he tingut un somni, i és una de les figures capdavanteres nord-americana de l'alliberament pacífic de la població negra als Estats Units.
Era un pastor protestant que va ser influït principalment per la política, per les actuacions de Gandhi, de la no violència.
Doncs això, tal dia com avui, de l'any 1964, va rebre el Premi Nobel de la Pau.
El monogràfic que intentarem, perquè avui és molt interessant, estic molt entusiasmant.
A banda que l'has viscut en persona, perquè has visitat el territori.
Sí, sí, per això he fet, perquè vaig quedar tan impressionat que he fet el monogràfic.
Espero que no sigui molt de rotllo, Jordi.
Si veus que m'enrotllo molt, me fots un catallot, d'acord?
No arribo, però bé, ja m'agradaria.
Avui parlarem d'una civilització, que penso jo que és important, que va ser que hi ha grans obres arquitectòniques,
però que no obstant, no és massa coneguda.
Perquè si diguéssim que parlem d'Egipte, o de Grècia, o de Roma, o dels Inques, o dels Maies,
algú diria, ah, jo he vist Apocalipte, o sé tot dels Maies.
Però, en canvi, si dic que parlem de la civilització noràgica, diran...
Sí, Mande.
Bé, a mi fa unes setmanes, quan em vas parlar dels noracs, la veritat, em va sonar xinès.
Doncs no, no és la Xina, que està aquesta civilització.
Per començar, situem-nos geogràficament.
Hi ha una illa entre el Mediterrani, entre la península ibèrica i la península itàlica,
que és l'illa de...
Sardenya.
Molt bé.
Una illa que està molt a prop, i més des que Ryan Henry viatja des de Girona, encara està més a prop,
i que va viure, com se desenvolupava en ella, esta civilització de la qual tractarem avui.
És una civilització que apareix al voltant de l'any 1600 abans de Cris,
però no cal, o no hem de pensar que va ser la primera.
Algú pot pensar, si és una illa, potser abans no estava habitada.
Doncs no.
La illa de Sardenya és una illa que té una població des de molt, molt, molt antic.
Sí, per la informació que jo tinc, d'abans, aproximadament, del 6.000 abans de Cris,
i de diferents procedències, ja sigui d'Àfrica, de la península ibèrica o d'Itàlia.
Sí, el 6.000 és quan ja es comença a conformar el conglomerat que portarà en aquesta civilització,
però molt anteriorment, pensa que s'ha localitzat al nord de l'illa un jaciment
on s'han trobat estris que pertanyen al paleolític mitjà,
que com a mínim 150.000 anys, o també més al sud,
s'han trobat també jaciments en presència humana del paleolític inferior
entre 35.000 i 10.000 anys abans de Cris.
Molt bé.
I el que tu dius, fa 6.000 anys comencen a confluir-hi gent de diferents llocs.
Les migracions, que avui en dia és un tema també molt quotidià,
les migracions, etcètera, que sembla.
Però bé, des que l'home o l'homo va sortir d'Àfrica, en principi sempre ha estat viatjant.
Sí, això els ho podríem dir en aquella colla que es van manifestar el domingo i passat aquí,
i que diuen que la raza i que fora gent d'altres llocs s'hi veguessin d'on venim i qui som.
Potser que llarien.
Doncs què va passar?
6.000 anys abans de Cris comença a arribar-hi gent que van conformant
l'ocàl·lo de cultiu que portaran en aquesta civilització de la qual parlarem avui.
Ja abans del 2000, abans de Cris, apareixen les primeres tombes monumentals
excavades a les roques, que la fantasia popular hi ha donat el nom de Domus de Janas,
que en Sart vol dir cases de fades.
Sí, perdona, ara que parles de fantasia popular,
en relació amb aquesta cultura prehistòrica del 1500 abans de Cris,
ja que abans parlàvem de Maïa, Egipte, etcètera,
també hi ha molta ciència-ficció i corrents pseudo-històriques?
Sí, suposo que sí, perquè és una cultura que encara no està potser prou investigada
o que hi ha llacunes i, bueno, hi ha...
Però tot el que donem aquí és amb rigor històric.
Sí, evidentment.
Ens oblidem de la ciència-ficció.
Sí, no, no, els extraterrestres no mantindran res a veure, segurament.
Doncs bé, a partir de l'any 1800 abans de Cris,
es comença a desenvolupar la nominada civilització de Bonanaro,
que serà el president immediat de la neuràgica.
és una civilització que reconeix, sobretot, per les seues ceràmiques,
amb ànses en forma de colze,
i per iniciar ja l'arquitectura monumental,
en les anomenades protonuragues.
Ara veurem què és una neuràgica, ara en parlarem.
I arribem ja a l'any 1600 abans de Cris,
punt de partida pròpiament dit d'esta cultura neuràgica.
Però, primer que tot, s'ha d'explicar d'on ve el nom.
Doncs bé, l'on ve de nuraga.
I què és una nuraga?
Què és una nuraga?
Una nuraga, aquesta paraula tan estranya.
Doncs bé, la nuraga és una torre de pedra,
després explicarem una mica més les característiques,
bàsicament és una torre,
i que constitueix la principal senya d'identitat d'esta civilització.
I una dada molt curiosa,
saps quantes n'hi ha a Cerdènia?
Centenars.
Centenars, mira.
Cerdènia té 24.000 quilòmetres quadrats.
Per fer-te una idea, Catalunya en té 32.000,
o sigui, és una mica més menut que Catalunya.
Doncs bé, se'n conserven 7.000.
7.000?
I alguns estudis, algunes fonts,
diuen que n'haguéssim pogut arribar a haver
10.000 o 20.000 o un número encara superior.
I un nuraga és una torre fortalesa, no?
Sí.
O sigui, que n'hi havia,
he fet la divisió matemàtica,
i em surt una nuraga cada 3,5 quilòmetres quadrats.
Quin rigor, quin rigor.
Tremendo.
Doncs bé, com he dit, que per l'any 1600 abans de Cris,
se consolida aquesta civilització
fruit de l'encontre de, com hem dit,
de diversos pobles i cultures de l'illa de Cerdènia.
Com t'ho he dit, bé, molt bé,
abans des de l'any 6.000 havia hi hagut migracions.
Però sembla que ser que al voltant d'aquesta data del 1800
comença a haver-hi una immigració més forta,
que és el que provocarà els canvis
que portaran a la Constitució d'aquesta civilització nova.
i van haver-hi canvis molt importants.
Per exemple, els habitants que hi havia en anterioritat,
en aquest 1800 abans de Cris, en aquesta data aproximada,
doncs convivien d'una manera relativament pacífica.
I es va passar en molt poc temps a un estil de vida molt més belicós.
El coure, per exemple, que era un element fins aleshores poc o gens utilitzat,
es va començar a utilitzar massivament.
I a les excavacions han aparegut una gran quantitat d'objectes metàl·lics
de naturalesa bèl·lica.
punyals, puntes de fletxes, etc.
Els arqueòlegs pensen que hi va haver una onada de nous habitants
pot ser atreta per la riquesa mineral de l'illa, no ho sé,
que va provocar aquests canvis.
I aquesta tesi la corroboren els treballes arqueològiques.
M'explico.
I és que si s'analitzen restes òssies de les tombes que hi ha d'aquest període,
les característiques somàtiques són de tipus indo-europeu,
mentre que les restes més antigues indiquen la presència d'individus
de característiques euroafricanes.
Per tant, sembla que hi va haver una onada migratòria molt forta
que és la que va provocar l'inici d'aquesta civilització
ja cap a l'any 1800 abans de Cris,
en aquesta primera civilització que es coneix amb el nom de Bonanaro
i a dos segles després, en la culminació del que seria la cultura neuràgica.
La civilització Bonanaro era principalment bèl·lica, guerrera.
És quan comença el canvi, ja.
És quan comença aquest canvi.
Anteriorment, o almenys no se'n troba tard,
sembla que hi havia unes formes de vida diferents.
Potser pel control del territori,
perquè clar, una illa, 24.000 quilòmetres quadrats,
creixement de la població,
hi ha conflictes per un recurs que és el sol.
Ara ho explicaré també, que és que eren pastors.
I els pastors necessiten molt de terreny per als seus ramats
i això provoca...
Ara ho explicarem una mica més.
Què va passar?
Doncs que a partir de l'any 1600 és quan ja es comencen a aixecar les nuragues pròpiament dites.
En la civilització de Bonanaro anterior havien aixecat proto-nuragues,
que són uns edificis que s'hi assemblen, però més rústics o no tan complexes.
I a partir d'aquest 1600 abans de Cris, fa 3.600 anys,
comencen a aixecar-se els nuragues.
La paraula nurague prové de la real nur,
que significa mund buit, monton pació.
Sí.
Mund buit.
És a dir, que no utilitzen res,
que comentaves abans fora de programa,
veien una fotografia que no utilitzen res
per entrar entre carreu i carreu.
Sí, és una tècnica de construcció de pedra seca.
Molt bé.
Van acumulant i, claro,
posteriorment queden mitjans quan s'abandonen derrumbades
i per això se'ls donen en llengües sardes de nom de nur,
de munt buit, de muntanya buida de dins.
La nuraga, com hem dit, és una torre cònica de pedres,
més estreta a la part superior que a la inferior,
amb base circular,
i com tu has dit, grans pedres,
són unes pedres de tècnica ciclòpia.
Recordeu la muralla d'aquí de Tarragona,
la part inferior?
Sí, sí.
Potser no són tan grans,
però és un estil molt semblant
de pedres col·locades una damunt l'altra,
sense cap tipus de ciment i de...
I n'hi ha de treballades, si no treballades, o...?
Estan...
Jo penso que estan lleugerament treballades,
se'ls dona una mica de forma
perquè encaixin una mica millor, sí.
Sí, sí.
Però no com a carreus, eh, tampoc.
Va.
I el més interessant se troba dins
d'estes torres, d'estes edificacions.
Són unes grans cambres que hi ha,
normalment una porteta per entrar,
un passadís i trobes unes cambres,
cambres que estan cobertes amb falsa cúpula.
La cúpula és una manera de cobrir un espai interior, no?
I en la cúpula el que es fa és,
quan se van pujant les pedres,
cada pedra encaixa perfectament en la de baix.
Sí, sí.
En canvi, la falsa cúpula,
les pedres se van col·locant una damunt l'altra,
però no encaixen perfectament.
La superior avança una mica més que la de baix.
No sé si m'explico.
Val, sí, sí.
Van avançant així,
a poc a poc van avançant,
col·locant una pedra damunt l'altra,
cada vegada més a prop del centre.
I així es va tancant, tancant,
fins que es tanca del tot la coberta.
I és un estil que utilitzen altres civilitzacions.
I a les noragues hi ha falses cúpules.
Hi ha falses cúpules a totes les noragues.
Util·licen altres civilitzacions coetànies,
com, per exemple, a Micenes,
però també molt més a prop.
No sé si heu passejat pels camps d'aquí de Tarragona,
que hi ha les casetes de pedra seca,
que s'anomena dels pagèsos,
que estan construïdes en la mateixa tècnica
que les noragues.
El que passa és que en una proporció molt més petita.
Les pedres són d'un tamany molt...
Però és exactament la mateixa tècnica constructiva
que aquests edificis de Cerdènia.
Tres segles més tard, cap al any 1300,
en aquestes torres,
que originalment s'aixecaven soles,
se'ls afegixen estructures adjacents
que conformaran les anomenades fortalets esnoràgiques.
O sigui, es passa d'una sola estructura...
Sí, d'una torre...
D'una torre a un conjunt.
I la torre central continua,
si hi ha dues torres més petites,
sis o set...
I mur...
I murs,
i es fa un complex molt més gran i interessant.
Per exemple, la que vaig visitar jo a Cerdènia,
l'anomenada nuraga l'ossa,
ve a haver l'estructura antiga,
molt ben delimitada,
però al seu voltant hi ha aquestes torres
d'unes dimensions inferiors,
però formant tot un complex molt gran.
I bé, què en sabem d'aquesta societat
que va aixecar aquests edificis?
Doncs bé, els nuràgics tenien
una entitat ètnico-cultural molt elevada,
però s'organitzaven en tribus.
O sigui, tenien una mateixa cultura,
però estaven...
S'organitzats en grups...
En tribus i les tribus en clans.
O sigui, era un conglomerat de petits grups.
I eren pastors serrans.
També agricultors, però sobretot pastors.
I com diem abans, Jordi,
d'aquesta societat tan béàlica,
les societats ramaderes
són més propenses a la guerra i a la divisió
que a la unió,
degut a que els pastors sempre necessiten
prats per als seus ramats
i ampliar el territori,
o anar-se movent, no?
I això implica, evidentment,
entrar en conflicte amb els veïns.
Amb els veïns o amb els agricultors.
Amb els agricultors i garrotades, segur.
Aquesta podria ser una de les explicacions
de tantes torres, també,
a més a més que utilitzessin
els diferents poblats,
els diferents...
per anar-se desplaçant
al llarg de l'any.
Mentre s'anaven desplaçant
en els ramats,
buscant sempre, suposo,
les zones amb més herba.
Com dic,
eren pobles de pastors,
organitzats en petites comunitats
i molt jerarquitzades,
que reconeixien com a cap
a un rei pastor,
un cap que tenia
màxims poders religiosos,
militars i polítics.
Així,
aquest cap local
viuria,
en teoria,
la Noraga,
dic en teoria
perquè hi ha
diverses interpretacions.
Entrarem en les esotèriques,
evidentment.
Sí, no,
les xempleries les deixen de banda.
Sí,
però hi ha,
que si havien sigut
realment fortaleses
o com...
Nosaltres hem agafat
una d'estes teories,
que era la casa
del cap de la tribu
o eren també temples,
realment van bé la funció
o potser van anar canviant també.
No se sap.
I al voltant de la Noraga
i el seu mur
s'han trobat després
d'altres restes
o no ho saps,
de construccions
d'altres...
Normalment van acompanyades
d'un poblat,
o sigui,
d'unes estructures
també circulars
que segurament,
segons esta teoria,
segons la qual
la Noraga seria
la casa fortalesa
del cap de la tribu
vivien en la resta
de subdisnòria.
Sí, perquè els oients
es puguin fer una idea
que seria com el castell medieval
i al voltant
un poble,
o un iogaret
o el que sigui.
I tot en estructura circular
paregut als castres
dels celts,
que hi ha.
I aquestes cases
més petites,
evidentment,
tenien un mur
aproximadament
d'un metre d'alçada
de pedra
i la resta
estaria construïda
en fusta
o en fibres vegetals.
Esta societat,
aparentment,
tan dividida,
estava unida
per les creences
culturals,
morals i religioses.
I en ocasions,
aquesta unitat espiritual
passava també
a ser unitat política.
I la prova
són els santuaris
neuràgics.
Se van aixecar
ja en l'època
de màxim esplendor
d'esta civilització,
entre el 1300
i el 900
abans de Cris.
I són conjunts
d'edificacions
que inclouen
diferents tipus
de construccions,
temples sagrats,
grans cercles
de pedres
que sembla ser
que eren
per assemblees polítiques,
àmplis espais
per fer negocis,
cabanyes per artesans
o per acollir
la gent que hi venia,
etcètera.
I és curiós
perquè en molts
d'aquests santuaris
actualment
hi ha iglesies,
hi ha ermites
i es fan peregrinacions
i a les peregrinacions
també s'hi fan mercats
que,
en certa manera,
recordarien
una mica
el que es feia
a l'antiguitat.
Sí, sí.
I tot això
fa pensar
que aquests grans santuaris
eren
grans centres
de reunió
a part de ser
centres religiosos.
Però hi ha
altres construccions,
ja anirem ràpid
per anar acabant
si no el temps
m'ho s'ha tirat damunt,
que són
que si mai
aneu a Sardenya
val la pena visitar
i relacionades
també amb la religió.
Per exemple,
les relacionades
amb el culte
a l'aigua,
els temples pou,
per exemple,
en són un bon exemple.
N'hi ha uns 40
a tota l'illa
i és que la religió
noràgica
era bàsicament naturalista,
fonamentada
en la duració
de diferents elements
de la natura
i Sardenya
que és una illa,
no hi ha aigua
en abundància,
doncs s'entén
que l'aigua
sigui un element
divinitzat,
no?
Estos pous
eren
un passadís
que baixava
unes escales
coberts també
amb falsa cúpula
i al fons
hi havia un manantial,
una font
i s'han trobat
objectes
que segurament
exbots
o que s'estiraven
en cerimònies,
no?
I a part també
la civilització
dels noràgics
d'adorar elements naturals
també es basava
en l'adoració
de dos divinitats principals,
la deia sa mare
i el déu bou,
penso que el bou
és un déu
o un animal
divinitzat
en tot el Mediterrani.
Hi ha altres civilitzacions
de l'època
que també l'adoren,
són simbols
de fecunditat.
i també destacarà
i per anar acabant
l'arquitectura
fúnebre
o relacionada
amb el món dels morts.
Són les anomenades
tombes dels gegants
que són sepulcres
monumentals
col·lectius
als quals
la creença popular
ha tingut el seu
tamany tan gran
va pensar que eren
també es podien haver
d'estar fets
per...
De gegants
però no,
eren col·lectius.
És que eren col·lectius,
eren enterraments
per a molta gent.
De tot un clan,
de tota una tribu...
Sí,
i normalment
anaven acompanyats
per uns petits menirs
anomenats
betilis
en llengua sarda
que segurament
estan relacionats
amb la fertilitat.
I a partir de l'any 900
comença
el declivi
d'esta civilització
abans de Cris
comença el declivi
coincidint
amb l'arribada
de comerciants fenicis.
Sí, sí.
Els fenicis
i posteriorment
els cartaginesos
s'aniran fent
en diferents parts
de l'illa
tot i trobar
una fortíssima resistència
per part dels autòctons
i aquesta resistència
continuarà després
quan Roma
ja es fa
en tot l'àmbit
del Mediterrani
està ben bé
l'època imperial
està aproximadament
l'època d'August
encara hi ha
documentades
revoltes
per això
evidentment
ja és
una altra història.
Més d'una vegada
us haureu passejat
pels carrers d'una ciutat
fins a arribar
a una plaça
on hi ha
una figura equestre
que normalment
està relacionada
amb un militar
ara no sé
si aquí a Tarragona
ni alguna
la Sílvia
que viu a Tarragona
potser ens ho podria dir
però bé
jo també
tu també
és veritat
hi ha alguna
Sílvia
crec que no
però bé
a Reus
tenim
el senyor Prim
el general Prim
sí perquè
Roger de Llúria
està de peu
està de peu
sí
doncs bé
avui a les curiositats
sabrem
què significa
que el cavall
tingui una posició
o tingui una altra
si en una estatua
d'una persona
a cavall
aquest
té les dues potes
en l'aire
vol dir que
aquesta persona
va morir en combat
si el cavall
té una pota frontal
en l'aire
significa que
va morir
de ferides
de combat
és a dir
no el mateix combat
sinó posteriorment
uns dies
unes setmanes
un mes
etc
i si el cavall
té les quatre potes
a terra
aquella persona
va morir
de causes naturals
està bé
i com està
el Prim
en les dues potes
el Prim
jo diria que en una
va morir
de ferides
d'atemptat
d'un atemptat
i si és d'un atemptat
no hi ha cap
possessió
i és més
ara aquí penso
que això no estaria relacionat
el gag
del Franco
al Polònia
crec que té una pota
i aquest senyor
sí
crec que sí
i crec que aquest senyor
no va morir
això seria interessant
d'escriure el Toni Soler
que tants llibres
d'història
també he escrit
i dir-li
escolta
hem trobat
una errada
a la Polònia
sí
bueno
se'n podríem trobar
moltes més
però bé
comencem bé
la cinquena temporada
avui fa cent anys
a Tarragona
avui fa cent anys
a Tarragona
no és que passessin coses
molt interessants
o molt emocionants
però
no deixa de ser curiós
aquí tenim un carrer
que es diu Samenov
tenim un què?
un carrer que es diu
doctor Samenov
no ho sé
sí
i aquest senyor
és el que va a crear
el Esperanto
i fa cent anys
ja es parlava
de Esperanto
aquí a Tarragona
bueno
avui no sé
si se en parla
gaire
però
hoy
diu
la notícia
el diario de Tarragona
a tal dia
a tal dia
com a buit
a 14 de octubre
de 19
buit
el següent
de hoy
deben empezar
las clases
de Esperanto
que el grupo
recientemente
constituido
en esta ciudad
darà en beneficio
de sus socios
las indicadas clases
se celebrarán
como ya dijimos
en una de las salas
del Instituto Provincial
cedida galantemente
por su digno director
la Junta de Gobierno
de Tarragona
Esperanta
nos ruega
recordemos
a los socios
del grupo
que las horas
de las clases
son de siete y media
a ocho y media
de la noche
Noticias
Noticias
¿Qui comença?
No, veis
començo jo
Simplement
recomanar
una exposició
que encara no s'ha inaugurat
però que té
molt, molt, molt
bona pinta
si a la inauguració
és el proper dimecres
22 d'octubre
l'exposició
és al MACBA
a Barcelona
una mica lluny
100 quilòmetres
però si agafem
el tren
per escapar-nos
un i a Barcelona
doncs no passarà res
porta per títol
Arxiu Universal
la condició del document
i l'utopia fotogràfica moderna
i en aquesta exposició
s'apleguen
centenars
de fotografies
i documents
des de les
fotointerpretacions
de Lewis Hine
de la primera
d'inicis
del segle passat
fins a una sèrie
d'obres actuals
encarregades
pel mateix museu
pel MACBA
a diferents fotògrafs
contemporanis
la mostra
parteix
dels textos
que es va escriure
August Sander
l'any 31
sobre la fotografia
com a llenguatge universal
i prenc com a referent
dialèctic
una exposició
celebrada
l'any 1955
al MoMA
de Nova York
recordem
el MACBA
Arxiu Universal
la condició
del document
i l'autopia
fotogràfica
moderna
a partir
del 22
d'octubre
jo porto
un parell
de notícies
cert Jordi
que moltes vegades
m'he queixo
que no cuidem
bé el patrimoni
romà
moltes vegades
no
sempre
sempre
sempre
però no som
els únics
he trobat
un parell
de notícies
que ve a corroborar
que el patrimoni
romà
molta gent
se'l passa
literalment
pel forro
i és que
Convergència
i Unió
ha denunciat
per exemple
a l'Ajuntament
de Barcelona
l'abandono
en què està
diversos trams
de la muralla
romana
de Barcelona
especialment
al carrer
subtenent
Navarro
i plaça
Emili Vilanova
sembla ser
que és un niu
de brossa
i que falta
una neteja
intensa
d'aquests trams
de la muralla
i ecologistes
en acció
també han denunciat
el lamentable
estat
en què es troba
l'ocixer romà
de Toledo
que jo puc
rebre
vaig estar
fa uns quants anys
i és una llestima
perquè
està pitjor
que el teatre
de Tarragona
sí
perquè
el teatre
de Tarragona
no hi ha parques
amb cotxes
sí
el poquet que queda
no hi ha parques
amb cotxes
dins
hi ha el cir
romà
de Toledo
hi ha parques
amb cotxes
damunt de les pedres
i és un autèntic
desastre
i és una llestima
perquè
és dels més ben conservats
i dels tres
que es pot veure
perquè n'hi ha sis
localitzats
a Espanya
i només se'n poden
apreciar
a simple vista
tres
el de Mèrida
Tarragona
i el de Toledo
i el de Toledo
no és que sigui
cap meravella
extraordinària
però
és un bon conjunt
i el tenen
completament olvidat
i ara
aquest grup ecologista
ho ha denunciat
o sigui que no som
no som els únics
que ens portin malament
en el patrimoni
romàtico
molt bé
dues notícies
una recomanació
d'una exposició
i tot seguit
passem a recomanar
un llibre
doncs bé
el senyor
ai
anava a dir
el senyor Ramon
el senyor Manel
ens recomana
el següent llibre
l'aventura catalanista
de la Palmavera
signat
per Pere Català
i Roca
publicat
per Edicions Municipi
del Gué
i té un total
de 368 pàgines
i és que aprofitant
la visita a Cerdanya
vaig contactant
la gent de l'Algué
on encara es parla
una miqueta
de català
i bueno
vaig aconseguir
aquest llibre
està editat
per Edicions Municipi
de l'Algué
o sigui
no crec que es pugui
trobar aquí
però que és interessant
perquè explica
com es produeixen
després de molt de temps
de separació
entre el que és
Catalunya i l'Algué
trobades
especialment
el reusen
Eduard Toda
i la gent de l'Algué
i com un grup
d'intel·lectuals
d'allà
doncs
formen un grup
anomenat
La Palma Vera
en què intenten
recuperar una mica
les arrels catalanes
i el català
i el llibre
doncs
explica d'això
va narrant
la trajectòria
de diferents
intel·lectuals
d'escriptors
de poetes
que al llarg
de la primera meitat
del segle XX
van intentar
fer renaixer
una miqueta
l'esperit català
per dir-ho d'alguna manera
dels
dels alguerencs
i La Palma Vera
també era el nom
d'alguna publicació
o no?
Hi va haver una publicació
també anomenada
relacionada
amb l'aventura catalanista
molt bé
això s'acaba Jordi
sí
arribem a la recta final
30 minuts
no donem per més
doncs la propera vegada
a la setmana
ho intentarem fer molt millor
però no podem prometre res
és la veritat
i
Manuel Magí
Jordi Ximeno
i la Sílvia
als controls
adeu-siau
d'ratu-siau
Fins demà!