Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
d'enguany del concurs La Sardana de l'any
i suposo que heu sentit per aquí el remol
de les boletes perquè ara ens toca
fer el sorteig de regal
entre aquells uïdors que voteu per mitjà de
Terrona Ràdio. És clar, podeu votar per
moltes emisores, podeu votar directament
a la Federació Sardanista de Catalunya
però si ho feu pels mitjans que després us
recordarem que controlem
des d'aquí de Terrona Ràdio
doncs teniu aquesta opció
de participar en sorteig de llibres
i discos, de temàtica sardanista
o similars de vegades. Maria?
És tu avui la mai innocent
avui no tenim el bombo
però tenim un altre sistema similar
doncs és el número 7
que correspon a la Rita Capdevila
d'aquella Tarragona
i anem ara cap a la Sardana
número 3, un cop més
amb la Copla Ciutat de Girona
i anem ara cap a la Sardana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui dissabte i demà diumenge a Múrcia a recitar els conjunts de les bars Santa Eulanya de Banyeres del Penedès
i el grup Sant Francisco de 6 de Múrcia.
I diguem que dissabte venent dia 11, dos quarts de nou del vespre a Reus,
al restaurant Mas d'en Ros, actuarà a la secció juvenil de les bars d'en Saire de Tarragona.
I tornem a la música. A banda del concurs de Sant Ana de l'Any, avui musicalment el programa el començarem
amb una composició de Rical Viladasau, l'Empordanet.
Fou premiada en el concurs musical Premis Francesc Basil, convocat a Figueres l'any 1988,
i la va dedicar el gran escriptor Josep Pla. El nom fa referència a la comarca del Baix Empordà,
ja que en Pla, en tots els seus escrits, l'anomenava així, l'Empordanet.
Escoltem-la interpretada per la Cobla, la principal de l'Avisbal.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Zombie
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Josep Maria Sarracan, Víctor Cordero, Martí Mont, Jesús Ventura, Concepció Ramió, Enric Ortí i Joan Jordi Baumala,
així com una obra concertant per a Flavial i Cobla, de Xavier Pagès, i una obra lliure per a Cobla, de Francesc Casó.
En el transcurs d'un concert colonitzat per Badalona Sardanista, el passat que el 11 de setembre es va donar a conèixer el resultat del segon certàmet musical Ciutat de Badalona,
Memorial Josep Bujol Busquets.
La veïada va tenir lloc al Teatre Zorrilla i la part musical de l'acte van a càrrec de la Cobla Marinada.
Segons el veredicte del jurat, el primer premi, dotat amb 2.000 euros, va correspondre a la sardana Passejant per Badalona, de Francesc Teixido i Ponce,
el segon premi de 800 euros per a la sardana Pujols de Badalona, de Jaume Cristal i Brunet,
i el tercer premi de 500 euros a la sardana Vespres de Calornos, de Gerard Pastor i López.
Parlem ara del resultat d'un concurs.
Es tracta del que va tenir lloc dissabte passat a Igualada, dins la fase de promoció del bàsic d'honor grans.
Hi competeixen les colles Blanc Espurna, de Sitges, Claró de Goges, de Banyoles,
Continuitat del Mugri de Torroella, l'aiguetant de Barcelona i Tarragona Dança.
La colla tarragonina va quedar en quarta posició en dues de la sardana i en cinquena en la tercera.
Ara les properes cites són demà a Cornellà de Llobregat, el dia 12 a Roda de Barà i el 9 de novembre a Balaguer.
Recordem també que pel que fa a la colla veterana a toc de dansa, també de Tarragona,
li queden dos concursos de campionat, el 19 d'octubre a Banyoles i el 23 de novembre a la plaça Sòller de Barcelona,
dues opcions per a fermar-se en la primera posició de la classificació.
I acabarem aquest apartat de notícies amb l'avançament de diversos esdeveniments
previstos per a les properes setmanes a les comarques tarragonines que ja ampliaran convientment quan correspongui.
De moment diguem que un concert i un concurs de colla sardanista seran els actes principals
de la celebració del 40è aniversari de l'agrupació sardanista l'Antina de Torredembarra,
els propers dies 18 i 19 d'octubre.
El dissabte serà un concert amb la participació de la Cobla Reu Jove i Núria Feliu amb funcions de rop soda
i l'estrena de diverses sardanes.
També s'homenatjarà Ramon Carbonell, el primer president que va tenir l'Antina en la seva fundació ara fa 40 anys.
L'endemà i diumenge es recuperarà el concurs de colles de Torredembarra,
durant el qual es farà la presentació de la nova vestimenta de la colla joventina,
apadrinats pels grups d'ençalles del Penedès.
Serà puntuable pel campionat territorial i comptarà amb la participació musical de la Cobla Reu Jove.
D'altra banda, coincidint el dissabte 18 amb part d'aquest acte,
a Reu s'inaugurarà el monument a la sardana obra de l'artista reuseng Ramon Ferran
i que aquests dies ja s'està instal·lant en una àmplia rotonda de l'Avinguda dels Països Catalans.
L'acte comptarà amb la participació d'escolars, de músics, de les Cobles locals
i representants d'entitats culturals reusenques.
I potser ens avançar activitats reusenques,
dèiem que el dia 8 de novembre a la tarda es celebrarà el concert del 50ari del patronat sardanista Reus,
que tindrà lloc al Teatre La Saia amb l'actuació de la Coral Polifònica de Puigreig i la Cobla Sant Jordi.
I l'última cita que de moment apuntarem en el programa d'avui,
com dèiem, pendents d'ampliar en propers programes,
és l'Assemblea Anual de la Unió d'Associacions de Plecs de les Comarques Meridionals,
que en guany es portarà a terme el dia 26 d'octubre a la 9 de Gaià.
Com és habitual, a més de l'acte assembleari també s'ha programat una ballada de sardanes
amb la Cobla a la principal d'Olot, un dinar de Germenó i un concert a la tarda a càrrec de la mateixa Cobla.
I continuem el programa amb més música.
Fa pocs mesos, el prestigiós celgel discogràfic Harmonia Mundi,
especialitzat en música selecta de l'Hareu del Món,
publicava el seu primer dit de sardanes, tot i que ja en distribuïa algun d'antic.
Aquest és el primer que ha promogut totalment i amb les característiques singulars d'aquesta editora.
A més de la qualitat dels intèrprets i dels enregistraments,
aquests s'acostumen a presentar en una caixa més gran de l'habitual
i també té força cura del disseny.
El disc La Sardana, música tradicional de Catalunya, no és una excepció
i ha comptat amb les interpretacions de la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
d'un repertori de 14 sardanes emblemàtiques de totes les èpoques i estils.
Des del Cant dels Ocells, de Pep Bertura, fins a Briònia, de l'actual director de la Sant Jordi,
hi trobem peces d'Enric Morera, Josep Ijoquim Serra, Juli Garreta, Pau Casals, Vicenç Bou,
Eduard Troldrac, Conrad Saló, Manuel Saberre, Puig Ferrer, Ricard Viladasau,
Fèlix Martínez i Comín i Francesc Casú.
També s'inclou un llibret amb comentaris generals
i sobre les sardanes enregistrades en català, castellà, francès i anglès.
Recordem que aquesta editora distribueix els seus discos arreu del món.
Escoltem-ne una d'aquestes sardanes que inclou aquest disc de recent aparició.
Paral·lada, de Josep Serra.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
és habitual, és el que toca en aquesta època de l'any,
i normalment els músics, ja amb les plantilles noves,
comencen normalment, si no hi ha cap dalt a baix,
si no hi ha alguna altra circumstància, pel carnaval.
És una tradició ja de fa molts anys.
Bé, el que dèiem és que en guany es preveia
que hi hauria potser més moviment de l'habitual
i sobretot afectant cobles de primera línia,
alguna coble de dalt de tot, com la Sant Jordi, per exemple.
I ja ha produït efectes secundaris,
i un dels que comentàvem era l'efecte, diguem-ne, dominó,
per dir-ho d'alguna manera, clar, si una coble d'aquestes
que estan a dalt de tot ha de buscar músics nous,
això produeix moviment, evidentment,
en la resta de cobles de categoris inferiors.
Van a buscar els millors cobles, els millors músics, perdó,
d'altres cobles, aquests han de buscar un altre, etcètera, etcètera.
Però el que ja s'apuntava era que algun d'aquests músics
que marxava de la coble de Sant Jordi
tenien intenció de muntar una coble nova.
I això ja s'ha confirmat.
Fins i tot els amics de la Sardana de Sitges,
que és la població on tindran la seva seu, la nova coble,
doncs ja ho han donat a conèixer al seu bolletí.
És a dir, que ja gairebé no és xafarderia,
sinó que ja és notícia,
que el proper mes de febrer,
ja es presentarà,
almenys començarà a fer les seves actuacions,
la nova coble Maricel.
És a dir, que ja té nom i tot.
i amb un nom molt propi de la vila de Sitges.
I si el conjunt de la coble està en consonància
amb la categoria dels músics que han tingut aquesta iniciativa,
que provenen a Sant Jordi,
doncs la cosa promet que serà una coble,
doncs també de categoria.
En tot cas, ens diuen que hi haurà bàsicament músics joves,
i esclar, això no està renyit amb la qualitat, ni molt menys,
almenys els últims anys dins l'àmbit de la música per a coble.
Doncs bé, bones notícies,
potser no tantes per a coble Sant Jordi,
que s'haurà d'espavilar a renovar la seva plantilla,
però sí, bones notícies en general
per al món de la sardana i de la música per a coble en concret.
I bé, diguem que teníem pendents dues ballades a Tarragona,
a motiu del temps,
doncs en guany ha plogut sortosament més que altres anys enrere,
i això ens va igualir dues ballades sardanes,
una del segle d'estiu,
amb la coble principal de Tarragona,
i justament la ballada del dia de Santa Tecla
amb la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona, precisament.
I ja s'ha confirmat que la ballada de la coble principal de Tarragona
es farà el dia 1 de novembre dissabte,
festiu però,
i tindrem aquesta ballada a les 12 al migdia
a la Rambla Nova de Tarragona.
El que no està concretat encara és l'actuació de la coble Sant Jordi,
però es parla, com ja apuntàvem,
de la possibilitat de transformar-la en concert
i situar-la al voltant de les festes de Nadal,
és a dir, un concert nadalenc.
Això és complicat, perquè, evidentment,
el pressupost és un altre,
les dates són també difícils, etcètera,
però s'està treballant en aquest sentit.
I hem apuntat abans que Reus aviat inauguraran
el seu monument a la Sardana.
Sabeu que totes les ciutats que han estat ciutat pubilla
disponen del seu monument a la Sardana,
n'hi ha de tota mena, de tots els estils
i per a tots els gustos,
però Reus tenia aquesta assignatura pendent.
Alguna altra ciutat que inicialment no es feia,
això del monument a la Sardana,
doncs ja fa temps que va recuperar aquesta assignatura,
però Reus fins ara no havia pogut.
I finalment, doncs sí, s'ha aconseguit,
però a més a més,
aquí ja potser entrem dins l'àmbit
de les opinions personals,
ho farà amb tota la categoria,
és a dir, un monument d'aquells,
potser dels més grans que hi haurà
arreu del país dedicat a la Sardana,
un monument espectacular
que ja s'ha estat instal·lant aquests dies,
aquella plaça, aquella rotonda
que hi ha a l'Avinguda dels Països Catalans a Reus,
plena de grues,
i instal·lant aquestes immenses barres
per d'alguna manera
que formaran aquest monument,
obra de Ramon Ferran,
l'artista reuseng,
i que s'inaugurarà, com dèiem,
el dissabte 18 d'octubre.
Serà una bona manera
de celebrar no només aquest centenari
del Sardana Reus,
el cinquantenari del patronat sardinista de Reus,
i de superar amb els creix,
com dèiem,
aquesta assignatura pendent
que tenia la veïna ciutat.
I abans avançàvem coses,
entre altres aquesta de la innovació del monument
al Sardana Reus,
on recordem que hi actuarà
en totes les cobles de la ciutat,
i una altra cosa que podem avançar,
per a més enllà,
per al mes de febrer,
és que la coral terragonina Augusta
està preparant per aquell mes
una actuació íntegrament
amb sardanes cantades,
és a dir,
pels que els agradi aquest tipus de sardanes,
sardanes cantades,
bàsicament títols clàssics,
però també amb alguna peça
d'autor terragoní no massa divulgada
i que mereix fer-ho.
N'anirem parlant, evidentment.
I deixem per al final,
hem deixat per al final
aquella xafraderia,
i és que,
més divertida,
que dèiem,
és que la setmana passada
al concurs d'Igualada
hi participava a la colla Torna Dança,
oi, Maria?
Sí.
Hi ballaves,
bé, un concurs de nit.
Molt de fred.
Sí, fred, ja,
que en aquesta època...
Sí, de fred, de fred.
Però hi va haver un detall curiós,
és que hi va haver un acte de protesta.
Sí.
Per una colla, a veure com va naixer.
Una colla infantil,
deu ser si són petits,
la Llitons,
doncs es va...
Jo no m'he d'anar a compte
fins al final,
quan ens van repartir uns papers
que posava que,
amb motiu de protesta,
perquè hi havia dos concursos
el mateix cap de setmana,
doncs els nois es vestien de noia
i les noies es vestien de noi.
Ah, mira.
I ballaven així tot el concurs.
I res,
van anar a repartir uns planfletos
i...
I bueno,
que la gent reia,
doncs jo fins al final
no me'n vaig adonar a compte de fet,
perquè clar,
els provocats senents...
Els infantils,
a més,
ara els nois porten el cabell llarg,
perquè està de moda,
i doncs clar,
si no t'hi fixes,
no ho acabes de veure.
Clar,
això hauria...
Si hagués estat una colla més gran,
s'hauria notat més.
Sí,
amb homes més peluts i tal,
doncs...
Sí,
sí,
sí.
Van i en faldilletes,
o segons com sigui vestit,
clar,
depèn,
perquè hi ha colles,
hi ha algun vestit més modernet,
que Déu-n'hi-do també.
Sí.
Clar,
si veu segons quin element,
allí,
algun mascle vestit,
aquell vestit,
doncs clar,
alguna noia,
sí,
sí,
no tant.
Però bé,
de totes maneres,
el toc reivindicatiu també...
Sí,
la taig la seva gràcia.
Home,
ha fet d'una manera,
dintre de la part així,
civilitzada,
perquè a vegades em visqueixes
amb més mala baba,
diguéssim,
no?
És una manera de queixar-se,
al marge de si és justificat o no,
doncs que no tens de ser,
mira,
divertida,
no?
Sí,
sí.
Mira,
una anècdota més,
dins el món de les colles.
Bé,
deixem-ho,
deixem les xafarderies,
anem a la música,
altra vegada?
Hm.
No,
deixem les sartanes ara,
de moment.
Sí,
una de les moltíssimes iniciatives musicals
que tenen al darrere el polifasec
i el músic Marcel Casellas
és la principal de la nit,
una singular formació
basada en els instruments de la cobla,
a la qual hi hafeix diversos instruments tradicionals
i una base rítmica
prèviament enregistrada.
Escoltem un dels temes del seu segon disc,
el cremallera de Núria.
Es tracta de l'anomenada
Marxa Mora de Llívia,
un dels temes que il·lustren la llegenda de Llívia
que es representa anualment en aquesta vila
a mitjan juliol.
Inclou un fragment del poema Nadur,
de Medziani,
traduït de la Masí per Carles Castellanos.
En aquest enregistrament també intervenen
Miquel Gil, a la veu solista,
i àtica Casmi, en el recitatiu.
Nadur, atendim.
Fins demòctat.
– Aquí montreré el cori.
Fins demòctat.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
1, 2, 3, 4, 7, 8.
Un disc singular com tots els de la principal de la nit
que van explicar una història en temps de maquis, de lluita antifranquista
amb un comissari, uns activistes
i tot això lligant les diverses peces del cremellera de Núria
que és com s'anomena aquest segon disc.
Anem acabant una última secció abans de dir-vos adeu
que és una qüestió que avui només podrem apuntar
però que valdrà la pena tenir en compte en propers programes.
I és que jo soc dels que pensen que el món de la sardana
no necessàriament ha de ser dolent això
però hi ha hagut masses mitificacions abans.
La sardana ha fet un paper de símbol de Catalunya, etc.
això molt bé, perfecte, però de vegades això ens ha fet distorsionar
una miqueta la realitat, sobretot els seus orígens.
La sardana actual, diguem-ho simplificant, era més esbojarrada
i més popular i d'esquerres que no pas el que ens han volgut vendre.
Alguns estudis seriosos, darrerament, que s'han donat a conèixer
i d'altres que sabem que s'estan realitzant
venen a confirmar aquestes idees.
Un d'ells, un estudi, una tesina, que la gironina Ana Costal,
actualment tenora de la cobla Vila de Blanes,
perdó, Vila Dolesa, va presentar el passat mes de juliol
a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fes referència, al voltant, centrada a Pep Ventura,
que és gran mite de la sardana, que no es tracta que el desmunti,
sinó senzillament que el matisa i molt.
Com deia, caldrà parlar-ne en propers programes
quan disposem de més temps.
I també d'altres estudis que sabem que s'estan fent
en aquesta mateixa línia.
Re, ara marxem.
Fem-ho amb un trosset, el temps que ens queda i fins a l'una de la tarda,
d'una sardana de dos autors, l'Àlex Fuentes i el Joaquim Givert,
amb la cobla Flama Farnés, s'ocenenca.
Fem-ho amb un trosset, el temps que ens queda i fins a l'una de la tarda.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb un trosset.
Fem-ho amb una trosset.
Doncs no res, segons per arribar a la una de la tarda.
Gràcies per estar amb nosaltres que ens heu seguit, Maria.
Sí.
Doncs fins al proper dissabte, a les 12 i uns minutets demà.
Atenció, no hi ha repetició el programa, demà hi ha concurs de castells.
Com passeu molt bé.
Adéu.