.
Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador, a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Un grup d'alumnes de tercer curs d'ESO de l'Institut de Sant Salvador
ha preparat el present programa per a l'espai radiofònic.
Obrim una finestra al món, de Tarragona Ràdio.
Bàsicament, el present programa pretén donar una visió global
del moviment musical del jazz.
La majoria de l'alumnat del tercer estudiem la història del jazz.
Hem intentat sintetitzar aquest moviment musical
i donar-vos-el a conèixer-li una forma amena.
Parlarem.
1. Què és el jazz?
2. El cinici.
3. Nova Orleans.
4. Els anys 20. Chicago.
5. Els anys 30. Nova York.
6. Els anys 40. El Vivo.
7. El jazz a partir dels anys 50.
8. El jazz a Catalunya.
Desitgem que us plega aquest programa.
1. Què és el jazz?
El jazz és un dels grans moviments musicals del segle XX
i, com a tal, inclou molts corrents diferents,
des de músiques vitals, directes i emocionals,
fins als corrents més intel·lectuals i vanguardistes.
Des dels seus inicis arrelats en la música popular
d'una petita zona als Estats Units,
el jazz ha esdevingut un fenomen musical ric,
variat i universal,
fusió entre la cultura afroamericana i els descendants europeus.
2. Els cinesis.
El segle XVIII comença el tràfic d'esclaus africans cap a Amèrica.
Quan arriba el segle XIX,
els esclaus negres americans
té una cultura molt diferent als seus avantpassats.
Els orígens del jazz es troben en els camps d'esclaus
que treballen en les plantacions.
Aquests camps poden classificar-se en
work zone, gospel song i blues.
Work zones.
Els esclaus s'ajudaven amb camps
en el seu dotreball a les plantacions de cotó
o de canya de sucre.
El ritme de treball servia de base
i s'acompanyaven amb el so de les eines.
Tenia un caràcter trist i melangiós,
però rítmic.
Molt sovint,
un treballador iniciava el cant
i els altres es ponien repetint
els mateixos versos que havia cantat el primer.
Gospel song era el cant religiós dels negres americans.
Els esclaus van trobar a l'església
un espai on retrobar-se com a col·lectiu
i on cantaven per l'esperança de trobar
un nou món després de l'amor,
igual per a tothom.
Però aquests cants religiosos
els feien seguint els seus estits habituals,
amb assuntacions rítmiques diferents
i transformacions a voltes fins i tot la melodia,
d'acord amb la seva manera de sentir la música.
Aquest cant, anomenat espiritual,
molt sovint seguia l'esquema de solista i cor.
Encara avui dia es pot sentir aquest tipus de música
en les congregacions negres d'Amèrica del Nord.
Blues.
En aquest cant, l'esclau negre expressava la tristesa
de la seva situació,
acceptant amb resignació el seu destí.
El clima del blues és lent, tricitent
i amb una certa dosi d'ironia.
El cantant s'identifica amb els sentiments de la lletra
i procura comunicar-lo al públic
amb tota la seva cruessa.
Els primers cantants professionals de blues
daten de finals del segle XIX
i viuen com els antics lliolars,
sense llar fixa.
Tot i que inicialment el blues
només era vocal,
aviat s'acompanya amb l'armònica, guitarra o piano.
3.
Nueva Orleans.
A partir de l'any 1865,
en què el president Lincoln declara
l'abolició de l'esclavitud,
alguns esclavos, un cop aliberats,
poden adquirir instruments musicals
en subastres populars
i els aprenen a tocar amb una tècnica pròpia,
intentant imitar el que fa amb la veu cantant.
organitzen de seves pròpies bandes i conjunts
i es dediquen a tocar en els locals dels barris baixos,
de les ciutats,
en especial a Nueva Orleans.
La música del jazz s'estén com una música de ball d'entreteniment.
Segons la categoria,
cada local es posava d'orquestra
o només d'un pianista.
És en aquesta època quan apareix el ragtime,
composició escrita inicialment per a piano
i que interpretaven els anomenats pianistes
de ragtime o entertainers.
En aquesta època encara no es parlava de jazz,
sinó de ragtime music.
Tot i que els nord-americans anomenen Dixieland
els estats situats al sur,
on es troba en Nueva Orleans,
la Dixieland Music
designa les imitacions de l'estil de Nueva Orleans
que feien els blancs.
Això es deu a que la primera orquestra
que va enregistrar música de jazz
va ser l'any 1917.
L'original Dixieland Jazz Band,
una orquestra de joves blancs.
A més a més,
a partir dels anys 50,
aquest gènere va ser practicat
sobretot per músics blancs.
Quan l'any 1917 es tanquen els locals
del barri mariner de Nueva Orleans,
els músics inicien un éxode massiu,
seguint el riu Mississippi
cap als estats del nord del país.
La primera guerra mundial havia començat
i les ciutats del nord necessitaven Madoura.
Els negres, però,
es veuen obligats a viure en barris separats dels blancs,
el Southside a Chicago
i el Harlem a Nova York.
4. El Sants 20, Chicago
En els locals de la ciutat de Chicago
és on es va poder escoltar
el veritable estil Nova Orleans
i on es va actuar els seus grans representants,
entre els que destaquen
King Oliver, la cruel Jazz Band,
Jerry Roll Morton,
el Red Hot Peppers
i Louis Armstrong
amb el Hot Five.
També els anys 20
són els anys del blues clàssic
amb la seva millor representant,
Bessie Smith,
coneguda com l'emperadriu del jazz.
Bessie cantava les realitats
de la misèria,
la presó
i els amors impossibles.
La seva obra enregistrada
la situa com a una de les figures
més grans del jazz vocal.
Juntament amb la beguda,
el jazz és el segon protagonista
en els locals noctuns de la ciutat
durant els anys de la Llei Seca.
És en aquesta època
quan es comença a anomenar
amb el nom de jazz
aquest estil de música.
També en aquest moment
és quan es treuen al mercat
els Reis Records.
un disc enregistrat especialment
per als negres que ajuden
a difondre el jazz
i el blues
per a tot el territori nord-americà.
De tot aquest ambient
sorgeix l'anomenat
Estil Chicago.
És l'edat d'or del jazz.
5. El Sens 30,
Nueva York,
la forta crisi econòmica
que va patir Amèrica del Nord
des del 1929
fins al 1934.
Marca la segona
gran migració de músics.
Aquest cop cap a Nova York.
Aquí,
la població negra
es concentra a Harlem,
un antic barri residencial
blanc de Nova York
que es troba
a l'illa de Manhattan.
A Kansas es desenvolupa
un estil basat en els riffs.
Frases curtes i incisives
que molts cops
segueixen l'esquema de pregunta
i resposta de la música africana
i en pulsacions de quatre temps.
el pianista
com Bassi
va desenvolupar
molt aquest estil
amb la seva orquestra.
L'any 1935
els Estats Units
ja havien sortit
de la crisi
i la música
que calia
en aquests moments
havia de ser
molt més comercial.
Així apareix
a Helmir
un nou estil
de jazz
batejat
amb nom dels fills.
L'any 1938
el clarinetista
Benny Goodman
fou proclamat
rei del swing
a Nova York.
A més,
va ser el primer blanc
que va desafiar
la segregació racial
integrant a la seva orquestra
músics de color.
als finals dels anys 30
el swing
s'havia convertit
en el negoci
més gran
de tots els temps
així com sona
Glenn Miller.
6.
Als anys 40
el bbop.
La crisi
que segueix
la segona guerra mundial
fa que les grans orquestres
desapareguin
i es transformin
en grups més reduïts
anomenats combos.
cap a la meitat
de la dècada
dels 40
com a rebuig
a la comercialitat
del swing
s'inicia
un moviment
anomenat
bebop
que buscava
noves sonoritats
i noves harmonies.
Els seus iniciadors
foren
el trompetista
DC Gales Pai
el saxofonista
Charlie Parker
el pianista
Talonius Monk
i el bateria
Kenny Clark.
set
el llast
a partir dels anys 50
a partir dels anys 50
es constaten
dues tendències
molt diferenciades
al món del llast
per una banda
hi ha els innovadors
seguidors del bbop
i que derivaran
en estils
molt diferents
i per altra banda
els que poden
anomenar
els nous clàssics
del llast
els que retornen
als orígens
i que també
donaran
lloc
a nous estils.
set
els innovadors
del llast
seran
seguidors
del bbop
i derivaran
principalment
en els estils
següents.
Cool Jast
és un estil
fresc
desapassionat
sense vibratos
ni expressions
emotives
on el swing
és substituït
per una pulsació
mecànica.
Un dels iniciadors
d'aquest estil
va ser
del trompetista
Miles Davis
al davant
de la serva
d'orquestra
Capitoll.
Ser stream
tercer corrent
és un moviment
que vol aproximar-se
a la música
culta europea
prenent com a referent
de 6 complexos
composicions
conegudes
obres de la música
clàssica
limitant
molt la improvisació.
El conjunt
més representatiu
d'aquest estil
és el
modern jazz
quartet.
Hardbop
apareixerà a Nova York
a mitjans
dels anys 50
com a reacció
als dos estils
anteriors
iniciat per joves
músics negres
que van voler tornar
a recuperar
el bebop
més radical.
Un dels conjunt
més representatius
són els jazz
messengers.
Frilles
Apareix a principis
dels anys 60
Els músics
volen follir
de la tonalitat
i retornar
a la llibertat
per improvisar
d'una manera espontània.
El saxofonista
Ornett Coleman
en serà
un dels principals
representants.
Jazz
modal
Aquest estil
es va iniciar
als anys 60
i consisteix
en deixar de banda
la tonalitat
i usar els modes
occidentals
de la música grega
medieval
i renaixentista
i els propis
de la cultura
músics representatius
John Coltrane
i Miles Davis.
Fusió
o jazz rock
va començar
com un intent
de barrejar
el jazz
amb la música
llatinoamericana
per acabar
introduint-hi
instruments elèctrics
característics del rock.
La guitarra elèctrica,
piano,
sintetitzadors
són representants
d'aquest estil
Miles Table
i Chic Corea.
Dins d'aquest corrent
hi podem trobar
el jazz llatí
que combina
jazz amb música
del carib,
és a dir,
romba,
mambo,
salsa
i també hi trobem
el jazz flamenc
que com el seu nom
indica
combina jazz
amb música flamenca.
Cal destacar músics
com
de la música afroamericana,
l'estil del jazz clàssic dels anys 30.
l'estil del jazz clàssic del jazz
punt 2.
es va definir el jazz clàssic del jazz.
hi ha un sector de jazz que prefereixen
prefereixen retornar als orígens.
a les ares de jazz.
a les ares de jazz clàssic del jazz clàssic del jazz clàssic dels anys 30.
a les ares de la música afroamericana,
aquests músics crearen els estils següents.
Rebabel,
als anys 50,
una sèrie de músics com Quincy Jones
van voler retornar a l'estil del jazz clàssic dels anys 30.
a recta,
amb blues,
es va definir com un estil de jazz simple,
directe, vocal, rítmic i ballable,
que es va defondre en el món
gràcies a les màquines de posatges
que hi havia als bars.
Jean Brom serà un dels seus màxims representats.
Gospel.
El seu desenvolupament es deu sobretot a Thomas Dorsey,
qui va voler dedicar-se a la música religiosa
i va incorporar sonoritats del blues i del jazz.
Amb el temps i sense abandonar les esglésies,
el gospel ha anat introduint-se en els espais
i ambients no vinculats a la religió.
Diversos cantants formants al gospel
canvien els temes religiosos per l'amor
o per temes socials,
donant lloc a la música so,
amb músics com Hot Israel,
Marvin Gaye, Diana Ross
o Aretha Franklin.
També sorgia la música funk,
que barreja el sol a menemens del rock.
Diuen que el seu creador
va ser el cantant de sol James Brown.
8. El jazz a Catalunya
El jazz va entrar a Catalunya com a música de ball.
A principi del segle XX,
a les sales de ball triomfaven el Ragtime,
el Cakewall, el Foxtrotx i el Charleston.
Totes aquestes novetats,
provenents de la cultura afroamericana,
s'anomenaven jazz.
I les orquestres de jazz catalanes
van haver d'incorporar nous instruments
com els saxofons i el jazz band,
que és com s'anomena la bateria.
Als anys 30,
algunes big bands americanes
van increure Catalunya
en les seves gires europees.
Això va acostar al públic català
l'autèntic jazz.
És important per la història del jazz català
la fundació del Hot Club de Barcelona
l'any 1934.
La dictadura franquista
es va mostrar totalment contrària al jazz,
però malgrat els enrebancs
van arribar novetats com ara el b-bop.
Durant els anys 50,
el jazz es va anar difonent cada vegada més,
provocant l'aparició de locals
com ara el mític Jamborí a Barcelona
i la creació de programes de ràdio.
Durant els anys 60,
igual que la resta del món,
el jazz català entra en crisi,
ja que van impactar més estils nous
com el rock o la nova cançó.
Però al llarg de les últimes dècades,
amb l'arribada dels nous corrents internacionals,
s'ha revifat el panorama jazzístic català.
Es creen un bon nombre de sales
on es poden escoltar
les noves generacions de músics catalans.
El músic més destacat que ha donat Catalunya
és el pianista Tete Montoliu.
I per acabar,
només dir que des de 1994,
la setmana abans de Setmana Santa,
la nostra ciutat acull el Festival Internacional
de Dixilan de Tarragona.
La veu serà l'eix temàtic d'aquesta quincena edició
on, de l'11 al 16 de març,
27 formacions protagonitzaran més de 100 actes
distribuïts per carrers, teatres, auditoris,
bars i restaurants de la ciutat.
Ens acomiadem amb una peça
que l'agrupació tarragonina,
Pixi Dixivan,
va interpretant l'edició passada del festival.
Esperant que aquest tastet
us animi a participar
i a gaudir de la festa
que ens proposa
la nostra ciutat.
Nosaltres,
al llarg d'aquest curs,
estem descobrint el jazz
i no ens ho pensem perdre.
Fins aquí,
el present programa.
Us han parlat els alumnes.
Christian Ballesteros,
Anna Duarte,
Xaimaya Clay,
Aranxa González,
Esther Hurtado,
Isairi Monasterios
i Laia Pérez.
Desitgem que us hagi agradat
aquest programa tan musical.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!