Gràcies.
A mitjans del segle XIX, la sardana i la formació musical que la fan possible, la cobla,
es van transformar en una relativament ràpida evolució que va significar, en definitiva,
a adaptar-se als nous temps, evitar la desaparició i l'oblit, com va passar amb altres manifestacions similars,
com el Contrapas, per exemple.
El següent pas, per arribar al punt més alt de prestigi per a la sardana i la música precoble,
fou quan els grans compositors catalans del moment, Morera, Toldrà, Lamot, etc., van decidir escriure'n.
Ara ja entrats de ple en el segle XXI, hi ha nous reptes i, sobretot, moltíssimes opcions i influències que arriben per totes bandes.
Ja m'ho he comentat moltes vegades que on més sembla que s'està sabent trobar el bon camí
és en el terreny musical.
Les col·laboracions dels músics de cobla, amb d'altres àmbits, és cada vegada més usual,
com ho demostren experiències ja velles, com les de la Dharma o el Santi Arisa,
però també altres més recents, com Guillemino o Dijous Paella, per dir-ne de ben diferents.
Però, a més de propostes com aquestes, que a vegades no van més enllà,
cal saber veure altres indicis d'un nou panorama.
Indicis, per exemple, com la incorporació com a directors de cobles, de joves valors,
en principi no vinculats amb la cobla,
com el tarragonès Xavier Pastrana, ara director de la cobla marinada,
amb una ja notable experiència en el món coral i orquestral clàssic.
O el cas del responsable artístic de la nova cobla tarragonina cosetània,
el reuseng alberg alzarà,
implicat en mil i una maneres d'entendre la música diferents,
de les quals, doncs, ara hi afegeix la cobla.
Això promet.
Molt bon dia.
Benvinguts.
Benvinguts.
Som aquí, altre cop, amb el programa de Sardanes.
Esbar-se i música per a cobla.
També.
M'agrada apuntar-ho sempre, això.
Digue-m'ho bé, eh?
A l'1, 2 i seguit, en el número 591.
I avui, altre cop, tu i jo.
La Maria Rosa, l'Àngel i el control, avui, amb la...
Amb la Sílvia.
Amb la Sílvia.
Que sense ella no podríem fer res.
Perquè, clar, els altres dos ja estan de ple en el que és el carnaval.
Què té a veure el carnaval amb les Sardanes?
Doncs més del que us penseu.
Molt, molt.
No pròpiament amb les activitats en si, sinó amb la gent que les fa,
que en el cas de Tarragona,
doncs bona part de gent de colles
estan implicats en algunes de les comparses
i dels esbars també.
Això que no me'ls oblidi mai.
Però nosaltres, com que tenim mira,
ho reconeixem,
i aquesta soberitat,
vinculació directa amb l'agrupació Serenista a Tarragona Dansa,
doncs la seva comparsa, La Petada,
doncs és una de les més trempades a Tarragona.
Molt bons, molt bons.
Directament.
I el David i la Maria són dels màxims,
entre els màxims responsables de la comparsa.
En aquests moments, en plena tasca,
preparatòria.
Ànims i per part nostra disposats d'acompanyar-vos
a aquesta horeta i mitja de programa aproximadament.
Arribarem fins a dos quarts de dues de la tarda
parlant-vos d'això, de sardanes, d'esbars i de música.
Però com la que aquest és, aquest és el nostre sumari.
Avui tindrem nova eliminatòria de la sarda de l'any,
esclar, encara ens trobem amb la primera fase,
però ja amb la recta final d'aquesta primera fase.
Avui et passarem a la de semifinals.
Parlarem en el tema...
Avui no tindrem convidats.
Avui ens ho farem tots nosaltres,
però el tema serà interessant i serà com un primer capítol,
perquè en aquesta època de l'any,
el Botans de Carnaval és el que toca en l'àmbit musical,
parlar de canvis de músics i en guany
amb moltes implicacions a les comarques tarragonines.
Ja ho sabeu, una cobla nova,
hi ha hagut força moviment en aquest sentit.
Començarem a parlar-ne avui d'això.
L'agenda, doncs, també pel mateix motiu,
el Botans de Carnaval, l'agenda de ballades, de concerts, etcètera,
és la més escarrancida de l'any,
però hi ha activitats, per exemple,
festa major de Solou i festa de la Calçotada,
demà a cadascuna d'elles
amb la seva corresponent ballada de sardanes.
A l'hora de fixar-nos en el panorama general
de l'activitat d'arreu del país,
destacar activitats com el cicle Coble-Coridan-Salplau
es va presentar fa pocs dies
i amb moltes propostes interessants,
en guany introduint dins el món de la cobla
un músic dels més prestigiosos
que han donat les comarques tarragonines.
Parlaram d'un dia singular que ha aparegut
en el qual hi participa,
és un dels artistes que hi participa,
diguem-ho així,
la cobla, la principal de l'abisbal.
De la cloanda del Campionat de Catalunya,
encara falten dies,
però ja van sabent coses
en què consistirà
i què tindrà lloc aquí a Tarragona,
seguirem escoltant música
del consell del passat 30 de desembre
en la presentació del disc
Tan sols un pas
i evidentment també escoltarem
alguna altra peça d'aquesta enregistrament
promogut per la grupació sardanista
Tarragona Dança.
Alguna cosa de xafarderies
i tot això,
tot plegat,
com dèiem,
fins a arribar a dos quart de dues de la tarda.
Comencem amb la sardana de l'any.
I arribem avui a la 18a eliminatòria
del concurs
la sardana de l'any
que la Federació Sardanista de Catalunya
convoca per tal d'escollir
per mitjà dels vots
dels oïdors de Tarragona Ràdio
i una trentena d'emissores
més d'arreu de Catalunya
la sardana
que obtingui el títol
de sardana de l'any.
Ens trobem en les darreres eliminatòries
de la primera etapa del concurs,
com dèiem fa un moment,
aquella en la qual
cada setmana
se'ns presenten quatre sardanes
a les quals cal triar-ne una
per tal que passi
a la fase següent,
la de semifinals.
En aquella nova tanda
se'n escolliran deu
que passaran a la gran final,
aquesta vegada
al Teatre Fortuny de Reus
el proper mes de maig.
Anem a escoltar
les sardanes d'avui.
La número 1
la interpreta
la Cobla Reus Jove.
La
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És un món, no?
Però nosaltres fem això, un sorteig modest,
amb discos, llibres de temàtica sardanista o similars.
I en aquest cas li ha tocat al Robert Casas.
Doncs vinga, encara ens queda una sardana de l'eliminatòria d'avui,
però anem ara a recordar de quina manera es pot participar
en el concurs de la sardana de l'any.
Un cop puguem completar l'audició de les quatre sardanes d'aquesta eliminatòria,
ja ens podeu enviar una carta indicant la sardana que us agrada més
i les vostres dades de contacte per si resulteu guanyadors
del nostre sorteig particular.
Podeu escriure a Tarragona Ràdio, vinguda de Ròmara,
número 5B, primer pis.
No sé per què ho diem, això, perquè la majoria...
Alguns truqueu per telèfon, a vegades,
però la majoria, majoria per correu electrònic.
És que avui en dia no s'escriu gaire, però ho hem de dir, per si de cas.
Bé, també podeu telefonar, com dèiem,
mentre realitzem el programa, un dos seguit,
el número 977-24-4767,
per dir-nos el que vulgueu, com sempre, però també per votar.
Fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment ho podeu fer per internet,
això que dèiem, que és l'opció més triada,
accedint al web de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat,
o bé al correu electrònic del nostre programa,
un dos i seguit, arroba, tarragonaradio.com.
I ara sí, escoltem la quarta arcedera d'avui,
i és la cobla Montgrins.
Fins a dos quarts.
Fins a dos quarts.
Fins a dos quarts.
Fins a dos quarts.
Fins a dos quarts.
Doncs ja hem escoltat les quatre sardanes d'avui,
del concurs La Sardanarany, com sempre,
us recordem un cop més que per poder participar en el sorteig
setmanal de llibres i discurs,
heu de votar per mitjà de Tarragona Ràdio,
per carta, vinguda de Roma, número 5B, primer pis,
per correu electrònic, a un dos i seguit, arroba, tarragonaradio.com,
o per telèfon al 977-24-4767,
mentre fem el programa.
tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat com a molt tard,
fins dimarts vinent, al vespreu.
Ja és prou sabut que tradicionalment és pels voltants de Carnaval
quan els músics feien els pertinents canvis de músics.
Sembla que això és d'aquesta manera,
ja que només ara és quan menys feina hi ha pels músics en comparació a la resta de l'any
i perquè antigament, per Setmana Santa, que ve després de Carnaval,
sempre havien estat força restringides les actuacions per motius religiosos.
Aquest costum de fer ara les renovacions de les plantilles es manté,
si més no, en l'àmbit de les coules i les orquestres de ball.
Ara és quan alguns músics es retiren
o hi ha un curiós ball de noms de músics o cantants
que van d'una formació a l'altra.
En el nostre programa també és habitual que fem un repàs dels canvis més importants.
No és la nostra intenció ser exhaustius,
però sí oferir una mossa d'aquest moviment d'intèrprets
que, lògicament, uns anys és més intens que els altres.
A les comarques terragonines,
on els canvis no acostumen a ser gaire nombrosos,
en guany sí que han estat especialment notables.
El motiu principal ja l'hem comentat diverses vegades,
la creació d'una nova coble a Tarragona
que ha comportat el corresponent pas de músics d'una banda a l'altra.
I on aquesta dinàmica s'ha fet notar més és a la coble a Reus,
ja que han estat set els músics que han marxat per formar la coble a Cossetània,
aquesta en seu a la ciutat de Tarragona.
Aquesta coble, a més, incorpora músics que havien format en altres cobles
i un parell de noves incorporacions inèdites
fins ara en aquest àmbit de la música.
Cal remarcar que aquí també és nou en la música per a cobles
el director d'aquesta coble a Tarragona, l'Albert Galsaraul Ibé.
És un reusanc jove, però amb una llarga i intensa experiència
en formacions musicals de molt divers caire.
Ha tocat, entre altres, amb l'orquestra La Padrina,
Sant Fairra i el Cir de les Mosseranyes.
Ha dirigit la colla de Caramelles als Tranquils de Reus,
el cor de l'aula de Sons de Reus i l'orquestra Simfim.
Ha col·laborat com a músic i arrenjador
amb whiskins metralla, canya d'or, la banda de Pere Mata,
Passo Cal, la xeranca coble Reu Jove, Cor Ciutat de Reus,
la banda de Festa Major, Bufa l'Odra, la Lira en Pustina,
la banda federal de Catalunya.
Actualment és el director de l'Orfeu Rausenc,
la coral infantil dels Somniadors, la coral vila de Falset
i, com hem dit, la nova coble cosetània de Tarragona.
És acordeonista i director de Tandarica Orquestari
i pianista de Pequeño, dos espectacles de passabarret juglars
i també acordeonista del grup de música celta Ocagolant.
Recordem que la presentació oficial,
abans ja hauran realitzat diverses actuacions extraoficials,
serà el diumenge 13 d'abril a les 8 del vespre
en un concert que tindrà lloc a l'antiga audiència.
El que fa la coble Reus, tot i com temia per la seva continuïtat,
atès que la marxa de 7 músics a l'hora d'un total d'11
és una situació realment difícil,
ens consta que segueix amb bona part de la plantilla renovada,
esclar, però demostrant que han pogut superar aquest tràngol.
Cal tenir en compte que han hagut de trobar nous Flaviol,
dos cibles, un tenora, un trombó i dos fiscorns.
Sembla que les places estan totes cobertes
i ja s'està treballant de cara a la nova temporada
procurant assimilar les noves incorporacions.
D'aquests nou músics, 7 ja tenien experiència en coble
i només dos, el trombó i un dels cibles,
són nous en aquest tipus de formació musical.
La coble Reus, doncs, segueix i aquest any ja podrà celebrar
els seus 87 anys d'existència.
On també hi haurà canvis és a les cobles Reus Jova
i la principal de Tarragona,
encara que no tan importants com els que hi ha hagut a la Reus.
En el cas de la coble Reus Jova,
la propera temporada recuperarà un dels músics
que havien fet el salt a altres formacions
de les comarques barcelonines o gironines.
Es tracta del trompet de Carles Martí,
que va arribar a la Reu Jova
prominent de la principal Rapitenca
i després va marxar a la ciutat de Cornellà.
Ara, les seves activitats musicals
l'han portat a treballar com a professor
a l'aula de metall del casal Camarlenc, de Camarles,
i a l'escola de la banda Unió Musical de Tarragona.
És un prometedor compositor de sardanes,
dues de les quals són el disc Tan sols un pas,
i representa l'únic canvi en aquesta coble Reusenca,
en substitueix Albert Llaurador.
I, de moment, acabem dient
que la coble a la principal de Tarragona
també experimenta un canvi,
en aquest cas, en la plaça de Contrabaix.
El fins ara intèrpret d'aquest instrument,
Joan Anglès, marxa a Madrid per qüestions d'estudis,
i el seu lloc l'ocupa l'Albert Pérez,
un jove de 16 anys procedent
de la coble i banda del col·legi
para Manjanet de Reus.
Sens dubte, en propers programes
podrem anar concretant més
algunes d'aquestes dades
i comentar els canvis més significatius
a les cobles més importants del país.
Avui, tal com vam fer
en els dos programes anteriors,
seguirem recordant el concert
del passat 30 de desembre
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
organitzat per l'agrupació
sartanista Tarraona Dansa,
durant el qual es va presentar el disc
Tan sols un pas,
i en el qual hi van intervenir
l'escobla Reus Jovell,
la principal del Llobregat.
I la primera peça que escoltarem
és la de l'únic compositor
dels que s'han inclòs en el disc,
que ja no és entre nosaltres,
Joan Juncà.
Tal com vàrem comentar
en la presentació del concert,
va néixer a Tarragona l'any 1927,
on hi va traspassar el 2003,
tot deixant una obra musical,
sobretot religiosa i sardanista,
notable i que considerem
mereixedora de ser més divulgada.
Durant anys, Joan Juncà
va compaginar la seva feina
com a funcionari amb la música,
actuant a diferents agrupacions
orquestrals característiques
d'aquella època,
com Los Azules,
José Fón y su Ritmo,
Continental, Savoy,
Mirador,
Bresamar i Garrido.
Per aquestes formacions
compongué gairebé
un centenar de temes.
des de boleros
a focs trots
i pas dobles.
La seva primera sardana,
Dolça Vesperada,
fou escrit l'any 1945,
però fou quan es retirà com a músic,
quan va iniciar amb força
la seva tasca creativa
més enllà de les ballables.
Va arribar a escriure
amb més d'una trentena de sardanes,
algunes premiades,
com Xaloc,
finalista del concurs
Pau Casals del 1980,
la plaça de la Font,
finalista del guardó
Sardana Augusta del 1986,
l'àvia Teresa,
dedicada a la seva esposa,
segon premi del concurs
Conrat Saló el 1987,
o Ramonet de Figueres,
finalista del dotzer
concurs musical
Francesc Basil
el 1989.
La sardana enregistrada en el disc
fou escrit l'any 1971,
de manera que és anterior
a la que podríem anomenar
la seva època daurada
com a compositor de sardanes
des del punt de vista quantitatiu.
La platja de Cambrils
és alegre,
vital,
balladora
i al mateix temps
dotada d'una qualitat musical
innegable.
Escoltem-la.
La platja de Cambrils
de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
La platja de Cambrils
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Top!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Actualment!
Brumpet!
Fins demà!
L'artic cosa!
Marec Pernat Brasón
Lluvall
I pel que fa a l'escola sardanistes
la primera cita d'aquest any 2008
serà la festa de Cluenda delagogució
a Catalunya
on s'acostuma a lliurar els premis d'aquesta competició
i altres gordons i reconeixements vinculats amb les colles,
però aquesta vegada la cita comporta altres celebracions.
Tal com vàrem avançar, la cloenda d'enguany serà a Tarragona
el diumenge 2 de març i coincidirà amb la cloenda
del 50è aniversari del casal tarragoní
i l'obertura del 50è aniversari de la Unió de Colles Sardanistes.
El programa d'actes preveu la celebració d'una ballada de sardanes al migdia
a la Rambla Nova amb la Cobla Cossetània
en una actuació prèvia a la seva presentació oficial
prevista pel mes d'abril en un concert a l'antiga audiència.
També hi haurà un dinar de germanor i a la tarda l'acta de cloenda,
pròpiament dit, al Palau de Congressos
durant el qual hi actuarà la Cobla Reu Jova.
Molt probablement, a hores d'ara,
molts aficionats ja deuen esperar l'inici de la temporada d'aplex.
De moment, el que podem anunciar és la presentació
de la corresponent guia dels aplex de la Sardana 2008.
Concretament, tindrà lloc el dissabte 16 de febrer a la tarda
al Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà.
I acabem aquest apartat de notícies.
Recordant que el nou disc tan sols un pas
amb sardanes d'autors de les comarques de Tarragona,
la major part amb nous valors,
no es distrudeix per les botigues,
sinó que cal adquir-lo a la Cobla Reu Jova,
a l'Agrupació Sardanista de Tarragona Dança
i a les entitats col·laboradores,
l'Agrupació Sardanista Lantina de Torredembarra,
els amics de la Sardana Cambrils,
l'Agrupació Sardanista Repitenca,
els danseires del Penedès i el Casal Tarragoní.
En el cas del Casal Tarragoní,
aquesta entitat anuncia que per aconseguir-lo
al preu de 15 euros,
es pot adreçar un correu a l'adreça
casaltarragoní arroba tinet.org
o anar directament a la seu del Casal Tarragoní,
al carrer Fortuny 23,
els dilluns entre dos quarts de nou i dos quarts de deu de la nit.
Amb l'Agrupació Sardanista de Tarragona Dança,
es pot contactar a l'adreça astgn arroba tinet.org
i personalment ben aviat
quan comenci el període d'assajos de les colles.
Havíem dit que acabaven les notícies,
però bé, tenim una nota que val la pena comentar,
una actuació anunciada pel proper 29 de gener,
dins el cicle Els Concerts de l'Acadèmia.
Es tracta de l'Escola Superior de Música de Catalunya,
que habitualment programa concerts amb alumnes i professors
d'aquest Centre Superior d'Ensenyament Musical d'aquí de Catalunya.
Un concert en el qual hi actuarà la Cobla de l'ESMUC,
dirigida per Xavier Pagès
i amb alguns músics col·laboradors
afegits als habituals de la Cobla
perquè interpretaran alguna peça amb aquestes característiques.
Hi ha obres d'en Garreta, d'Eduard Tuldrà,
del mateix director Xavier Pagès, La roda del temps,
que és una obra lliure per a Cobla, violoncel solista,
obres també d'en Josep Maria Ruera,
en la mota de Grinyón, de Joan Josep Blai i Salvador Brutons.
Aquests músics, com deia Col·laboradors,
seran de percussió,
Estafania Fortet i Mario Cortizo,
i el violoncel, el Jordi Claret.
Recordem el proper dia 29 de gener,
concert de la Cobla de l'ESMUC.
I ara, en la següent pàgina musical del nostre programa d'avui,
és de Justícia, que també escoltem una de les sardanes
que inclou el disc Tan sols un pas,
amb sardanes d'autors tarragonins
interpretades per la Cobla Reu Jove.
És la sardana Casal Tarragoní, de Tomàs Gilemembrado,
una peça que presenta una divertida anècdota,
molt pròpia d'aquest veterà músic,
fill d'Horta de Sant Joan,
resident a Barcelona des de fa molts anys,
però sempre vinculat amb la ciutat de Tarragona.
Quan el mestre Gile es va assabentar
que el casal tarragonista va preparant la celebració
del seu cinquantenari,
ell hi va voler col·laborar fins a aquesta sardana.
Cal tenir en compte, però,
que això succeïa tres anys abans de l'esdeveniment,
i l'argument que va donar
fou que tenint en compte la seva edat avançada,
potser ell ja no hi seria quan fos l'ocasió,
i per això la volia deixar escrita.
La veritat és que en Tomàs Gile
no només encara segueix entre nosaltres,
sinó que es manté en plenes facultats
i segueix composant.
La sardana Casal Tarragoní la va estrenar l'any passat
la Cobla, la principal de l'Ebisbal,
al Teatre Metropol, i ara, doncs,
la tenim enregistrada per la Cobla Reu Joa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I en aquesta època de l'any
aquesta sintonia
la de les safarderies
més apropiada que mai
perquè és música de Carnaval
del Carnaval de Solsona
per cert
mira
ens va agradar
i l'hem volgut
la vam incloure
ja fa bastant de temps
com a sintonia
d'aquesta part del programa
Ja ho hem comentat abans
el David, responsable
de les xafarderies, està molt liat
l'home preparant la comparsa
patada. Segur que ens ho expliquen, eh?
Quan vingui, segur que ens ho expliquen
tots els detalls. Sí, segur.
Fins que no hagi passat. Ell ho viu, ho viu
moltíssim. Però fins que no hagi passat no ens donar cap detall.
Res de res. No hi ha manera de saber les característiques
del... És que ni el color, ni res.
De la indumentària, res, res.
Ja ho he dit algun any aquí, alguna vegada,
que n'hem parlat aquí, que li han dit, va, home, digues alguna...
Tampoc, ni aquí. No hi ha manera, no hi ha manera.
Ni a micro tancar, ni res, res.
Però segur que promet,
a més, seguint la trajectòria dels últims
anys, doncs és una de les comparses
que no és de les que tenen
més pressupost, totes aquestes
coses exigerades que a vegades hi ha,
no és, tampoc,
de les més senzilletes, sinó que és d'aquelles
que amb autenticitat ens fan
el carnaval
de Tarragona, doncs dels
més vitals en aquests moments
a la ciutat de Tarragona.
I ara està en això, està en això, en aquesta tasca
plena de preparació de la comparsa
patada, que, tot sigui dit, és de les
comparses que potser no queden entre els primers
primers llocs, però sí de les que
aconsegueixen classificar-se cada any
per la rua de lluïment.
Ho dic bé?
Sí, sí, doncs com que no hi ha el David
a Sia Fredries, doncs res, es limiten
a això. Potser deixar constància una curiositat,
es donen el tacte de fer crítica
a gent d'altres, a companys d'altres mitjans
de comunicació, però fa uns
dies ja vèiem una crònica
bàsicament fotogràfica de les festes
de Sant Antoni a Vila Saca i
Cambrils, vèiem una fotografia
doncs molt artística, molt maga
de la ballada de Sardanes que es va fer a
Cambrils, i és curiós perquè veiem que
comprovem que hauria sigut el peu de foto
com una mena de traducció del castellà
al català, a partir d'una traducció
del català inicial, suposo, perquè
si no, no s'explica. Diu això, el dissabte
a Cambrils els amics de la Sardana es van reunir
per gaudir de la dansa més
antiga de les danses que es fan i es desfant.
Més antiga, més antiga.
Clar. Home, tot és
discutible, inclús la més vella, seria
discutible. L'original
és la més vella, però la més vella en ve
alta, bonica, ens refereix.
La maca. I algú
va interpretar que era la més antiga.
No, no és això. És una curiositat,
senzillament, que
a vegades veiem
repassant la premsa.
I altres curiositats, doncs, és que
properament, el 24
de febrer, hi haurà Sardanes a Saragossa.
Ah. Sí, suposo que
no sé si té res a veure ja amb
tot aquest esdeveniment que s'està preparant.
Podria ser, no? Ah, no ho sé.
La veïna comunitat.
Ai, com acaba de...
Ah, jo, sí. Una mica així.
Sé que hi havia intenció
de portar-hi Sardanes,
dins de les moltes activitats que segurament
s'hi faran, però el que sí
és segur és que el 24 de febrer
hi actuen les coses del Col·legi
Pare Mañanet,
on també seran, aviat,
això ja és un clàssic,
és a Maú,
al mes d'abril, també.
Crec que és vinculat
amb la casa catalana
d'aquella illa
i actua,
i actua.
A vegades hi han anat
amb acompanyament
d'alguna colla sardanista
i està bé, doncs,
que de tant en tant
la sardana
vagi
més enllà
dels límits estrictes
de Catalunya.
Els que
ens escoltem
en la repetició de diumenge
us ho estalviareu.
Com estem avui, eh?
Us ho estalviareu.
Per als que ens esteu escoltant
en directe,
aviat hi haurà el bolletí de notícies
i nosaltres hi arribarem
amb aquesta sardana
de Joan Segura,
canaulesa,
amb la joveniva de Sabadell.
Werk
âm
que
am
que
me
el
Fins demà!
Fins demà!
Però acabem d'escoltar el bollet i de notícies i després d'això seguim Om Lundos i seguit.
De moment anem a aquell espai musical singular fins al programa que anomenem La Reliquia.
Després de la relíquia totalment estripada de la setmana passada, avui mostrarà la seva vessant més seriosa.
Clar, i el Santa Maria...
Sí.
Me n'han parlat, eh?, d'aquella relíquia.
Sí.
Sí?
Sí, sí.
I què? Quines opinions?
Bé, maca, maca.
Hauríeu d'haver la cara que posa.
Amb tot el respecte, però, bé, la gent deia, però què sé això, eh?
Hi ha d'haver de tot, com dèiem.
Sí, sí, sí, mira, i a algú li agradarà, no?
I això que no van sentir tota la lletra.
No, no, a mi m'han dit que és interessant, bueno, interessant, diguem-ho així, de sentir-la tota.
Per analitzar-ho.
Exacte.
Bé, sóc, vinga.
Vinga.
Recordem.
Perfecte.
Recordem un dels millors instrumentistes que hi ha hagut en la història de la cobla.
Una afirmació tan categòrica la podem fer, ja que nombrosos entesos i aficionats en general
comparteixen aquesta opinió, molts dels quals fins i tot asseguren que fou el millor en el seu instrument.
Ens referim al tiple Joan Parès, bona part de la carrera del qual es va desenvolupar la cobla la principal de la Bisbal.
Malauradament, la salut el va apartar de la vida activa com a músic, quan encara podia haver seguit a les places i a les sales de concerts uns quants anys.
Avui el que us oferirem és un enregistrament realitzat en directe per Fermí Herrero, un bon aficionat i amic de Joan Parès,
en una actuació que devia tenir lloc als anys 80 del segle passat.
És tot un clàssic de Josep Vicent Xaixo, Carícies.
Sous-titrage MFP.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui que tenim prou temps, ho farem, això, sense estendre'ns excessivament.
Es tracta d'un nou llibre de Jaume Nonell i Lluís Sobirana,
Cent anys de Sardanes a Sabadell, 1906-2006.
No és per la primera vegada que aquests dos sabadellencs ofereixen un treball d'estudi
i anàlisi dels fets i esdeveniments del món de la sardana.
Aquesta vegada l'objectiu del seu treball és el de documentar els principals esdeveniments
protagonitzats per la sardana a la seva ciutat, Sabadell, al llarg d'un segle.
Una història que s'inicia el dissabte, 2 de juny de 1906,
amb la inauguració de la secció propagandística de la sardana
del Centre Català de la capital bellesana.
El nou llibre de Jaume Nonell i Lluís Sobirana
ve a ser l'actualització d'un anterior treball seu publicat el 1998
amb el títol La sardana a Sabadell ja ho ha exaurit.
Es torna a constatar, doncs, la vitalitat sardanista i musical d'aquesta ciutat
que ha generat al llarg dels 100 anys estudiats un bon nombre de cobles,
de músics i de compositors amb una obra important en quantitat i qualitat.
El llibre també inclou les ponències que especialistes
en diversos temes van exposant les seves intervencions
en la taula rodona organitzada en ocasió del centenari
amb Josep Maria Corman, que parla sobre entitats,
Jaume Nonell, sobre músics i cobles,
Núria Ferrer, de Colles i Concursos,
Josep Maria Sarracan, compositors,
Francesc Manaut, Apleix i Ballades,
Jordi Saura, literatura i discografia.
L'escriptor i estudiós de la sardana Lluís Sobirana
també ha portat a terme la recopilació de nombrosos poemes
del sabadellenc Ramon Rivera i Llobet
escrits per a il·lustrar les melodies de sardanes
tan populars com Llevantina, Maria de les Trenes o Bona Festa.
Ramon Rivera i Llobet va néixer a Sabadell
el 7 de setembre de 1882
i va morir el 2 de febrer de 1957.
L'escriptor, poeta i periodista
va col·laborar a diversos diaris del Vallès
i va dirigir la revista Teatràlia.
Va escriure obres de teatre
i com a poeta va publicar alguns reculls
i va obtenir diversos premis.
Ramon Rivera, conjuntament amb Joan Sarracan,
va escriure la lletra d'una de les sardanes
més famoses i populars de Vicenç Bou, Llevantina.
En solitari és autor de la lletra
de la popularíssima Maria de les Trenes
de Josep Caderra
i d'una versió de Bona Festa de Joret Vicenç Xaixo.
També va col·laborar amb els mestres
Cacià Casa de Mont i Narcís Paulís
posant lletra a diverses sardanes.
El nou llibre de Lluç Sobirana
explica la història de la versió cantada
de cada una d'aquestes sardanes
i d'altres no tan conegudes,
quan, on i en quines circumstàncies
van ser estrenades i reprodueix la lletra
tal com va ser escrita pel seu autor Ramon Rivera.
També vol ser un homenatge a la seva memòria
en el 50 aniversari de la seva mort
i una manera de reivindicar
el conjunt de la seva obra literària i teatral
injustament silenciada.
I tornem a la música.
Fa unes setmanes comentàvem
que entre les persones guardonades
en els Premis Nacionals de Radiodifusió,
Televisió, Internet i Telecomunicacions
que atorga la Generalitat,
hi havia una veteraníssima professional
de la ràdio que, dins la seva llarga experiència professional,
la sardana hi va tenir un paper destacat.
Es tracta de Francina Boris,
qui ja a la dècada dels anys 40
va començar a realitzar el programa Nostra Dansa,
tasca que va portar a terme durant 64 anys.
El guardó que li va ser atorgat
fou la menció d'honor dels esmentats premis.
Hi han estat diversos els compositors
que li han dedicat sardanes.
Nosaltres avui n'hem triat una,
la que porta per nom Per tu, Francina,
escrita per Joan Lluís Moraleda.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
L'interpreta la cobla Mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara recuperem una secció que abans l'hem avançada,
que és la de textos, que traiem això mateix,
doncs coses que trobem d'internet o de diaris, llibres, revistes,
coses que ens semblen importants.
Abans comentàvem dos llibres, però ara, com dius, sí, sí, anem una miqueta d'aquí cap allà,
perquè d'això constància ho havíem apuntat, que havia pregut, però molt ràpidament ho havíem fet.
es tracta del DVD que recull el concert final de la passada edició que es va celebrar a l'auditori de Cornellà el 26 de maig de l'any passat.
Es tracta d'un testimoni molt fidel, molt ben muntat, molt ben presentat d'aquella batllada on, evidentment, hi ha les sardanes finalistes,
hi ha les presentacions i la segona part, on sempre hi acostuma a haver un concert amb peces prou interessants.
En aquesta ocasió es recuperava el concert per a timbales i coble de 22, de Sant Timoles,
una obra certament atípica, on el protagonisme és de les timbales,
la marxa sobre motius populars de Joaquim Serra, peces prou escobles,
tot això interpretat per les dues formacions que hi van intervenir,
la principal de Llobregat i la juvenívola de Sabadell.
Hi ha imatges no només de les interpretacions de les cobles, sinó de l'ambient,
de personatges coneguts, famosos, que algun que es va deixar caure per a aquell concert
i, evidentment, el moment en què es dona a conèixer el resultat del concurs.
A l'anterior etapa de la seta d'any el que es feia és publicar un disc, un LP,
enregistrat en directe, els temps canvien i ara el que es fa és deixar un DVD
que permet una presentació molt més acurada i de molta més qualitat
d'aquell esdeveniment, d'aquella festa final de la Sardana de l'any.
I, darrerament, hem comentat la problemàtica de l'obra de l'Obregat Popular,
una entitat amb una llarga història, amb moltes realitzacions, però també amb una crisi.
L'Obregat Popular volia ser una mena de federació d'entitats de cultura popular
i, al final, dient-ho clarament, cadascú ha anat pel seu cantó,
hi ha la Federació Serranista i l'Agrupament dels Vars,
que són les dues grans àrees que treballava,
i apuntàvem la possibilitat que s'arribés a dissolta.
Si voleu saber la veritat, no sabem com està exactament la cosa,
sembla que continua, almenys això és el que es desprèn d'aquest article
que us llegirem, de Ricard Jové Ortoneda, un dels noms importants
en el funcionament del vol de l'Obregat Popular durant molts anys,
però que realment ja és un home, doncs, amb una certa edat
i que volia donar el relleu a noves generacions.
Primer, un escrit en què el preveia que s'havia de desoldre,
però en el que després va aparèixer en el bolletí
de l'Agrupament dels Vars d'en Saires,
doncs s'endevina una cosa totalment diferent.
Diu, vaig escriure aquest testimoni amb la convicció que l'Obre
no superaria aquesta darrera crisi
i per unir les meves conviccions a les dels altres
que tenien la mateixa impressió que jo.
Diria que tots o quasi tots els esvars,
per pròpia iniciativa, l'any 1985,
havien constituït el seu agrupament
i les entitats sardanistes, una mica més en sa
a la seva federació, i que davant
aquesta darrera crisi a l'Obre li mancarien suports.
No vaig poder ser present a l'Assemblea
i ho he lamentat extraordinàriament,
però sembla que tot i el pessimisme
que se respirava d'entrada, que es conformaria
durant tota la sessió.
Finalment, hi va haver un grup de persones
que se n'ha volgut fer càrrec.
Que la sort, la il·lusió i l'encerra els acompanyi
durant aquesta nova singladura, la necessitaran.
No m'agradaria, com tenia dit en el meu escrit anterior,
que el procés de la seva decadència
se n'és allargant artificiosament.
No m'agradaria gens,
i ho lamentaria extraordinàriament
per la memòria i el crèdit de la institució.
Que no es pensin alguns
que l'Obre és una entitat
que s'autososté per l'aire del cel.
Que pensin que el seu regiment desgasta
i que hauran de demostrar d'ara en endavant
que realment la volen revifar
i tornar-li aquella vitalitat,
aquella oreola d'identitat i grandesa
que havia tingut fins abans d'ahir mateix.
La sardana i la dansa secular
n'hauran de ser testimoni.
Desitgem-nos, doncs, sort.
Els en farà molta falta.
Ho diuen en Ricard Jové i Hortoneda.
I què tal?
Sí, per acomiadar al programa
ho fem amb una altra de les sardanes
del disc Tan sols un pas,
amb la Cobla Reu Jovem.
Una de les sardanes que no es van interpretar
en el concert del passat dia 30,
de presentació.
Una sardana plenament de plec,
d'aquelles que molts qualifiquen
d'obligada de Cobla.
La plec XL, dedicada a la plec del Baix Camp,
de Reus, es va estrenar en la seva 40a edició.
El seu autor és el representant
de la Cobla Reu Jove,
l'Eduard Sendra,
i, evidentment, l'interpreta
la Cobla Reu Jove, la plec XL.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
de la Cobla Reu Jovem.
Avui hem acabat amb una sardana
d'aquestes canyeres,
una sardana obligada de Cobla.
Però maca.
Bé, doncs acabarem d'aquesta manera.
Us deixarem ja amb la prèvia,
amb els esports i nosaltres tornarem
en ple carnaval, eh?
Que vagi molt bé.