Gràcies.
Setmana rere setmana, el programa de Tarrona Ràdio amb dos i seguit,
tractem de reflectir l'actualitat del món de la sardana, els esbars i la música per a Cobla.
Encara que a vegades fem mirades enrere a la història,
el més habitual és que exposem allò que passa en aquests àmbits de la cultura popular del país
i procurem fer-ho de manera desacomplexada però al màxim de rigorosa.
Això vol dir no estar-se de constatar els problemes, els vicis, les dificultats,
però sense que això ens faci oblidar allò que evidencia,
que malgrat tot és un àmbit vital i ple de propostes interessants.
Avui volem constatar la part més optimista de la sardana a Tarragona.
Avui hem convidat els components de les colles sardanistes més joves de la ciutat
i veureu, o escoltareu, que són nois i noies plens de vida,
engrescats al capdavall com tots els de la seva edat,
però que a més els agrada ballar sardanes.
Després ens deixarem portar per la seva companyia,
però no oblidem que aquesta és una experiència difícil per als seus responsables,
els que van al davant.
No es planeja avui dia tirar endavant qualsevol agrupació de gent jove
i menys una colla de sardanes.
N'hi ha, però, que ho aconsegueixen
i avui hem volgut comptar amb ells i amb la seva companyia.
Esclar que, habitualment, en el programa,
aquesta companyia, a menys d'una part d'aquests responsables, ja la tenim.
Molt bon dia a tothom.
Hola, què tal?
Però avui nosaltres no som els importants.
No, avui els protagonistes seran uns altres.
Aquí?
No creia que vinguessin, quasi bé.
Podríem fer tot ells.
L'estudio de Rona Ràdio ple a basar, de gent jove, aquí tots mirant-nos...
Vols dir que està ple, eh?
Molt jove, molt jove.
Vols dir que està ple, eh?
O no?
Ah, no ho sé, no sento ningú.
Ah, sí?
Que hi ha algú aquí.
Que saludi.
Sí!
Aquí tenim costum de saludar.
Oh, quina poca energia, de bon dematí.
Que hi ha algú aquí?
Sí!
Ara.
Aquelles agulletes que tenen el control ja estan totes, totes demunyegades.
ens diu la Núria, que avui està al control de salt.
El nostre programa de l'Undoll seguit, número 606.
Mira, cap i cua.
Mira.
Una nova oportunitat de posar-nos el dia del món de la sardana, dels esbars,
i de la música paracobla.
Com sempre, fent-vos per començar un sumari, un ràpid sumari,
d'allò que en principi tenim previst comentar-vos fins que acabi el programa.
Dos quart de dues de la tarda.
No ho sé, no ho sé, perquè avui en el programa pot passar de tot,
com podeu comprendre, amb tanta gent que ens acompanya,
però intentarem parlar-vos de la sardana de l'any.
La setmana passada va haver-hi la final d'aquesta última edició,
la 19a edició a Reus, al Teatre Fortuny,
i avui toca donar compte del resultat de quina és la sardana de l'any.
Parlarem després, evidentment tindrem la nostra agenda d'activitats,
que a l'hora de la veritat també us podeu imaginar que anirà condicionada pel temps,
i entre les moltes propostes ens il·lusiona que hi hagi un aplec nou
i ben apropet d'aquí a Tarragona, el primer aplec del Morell, demà mati i tarda.
Parlarem també de demà al vespre d'un concert de la principal de Tarragona
i l'Escola Cantorum de la Selva del Camp, a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Notícies que ens arriben de l'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya,
on la sardana, la cobla, hi té un paper també important.
Parlarem del tenoret, què és el tenoret?
Un instrument nou i vinculat parent de la tenora, com també és fàcil suposar.
Parlem de premis dels prevencers Basil, d'una nova plaça que portarà el nom de Joaquim Serra,
ja ho vam avançar la setmana passada.
dels premis Llum i Ombra i del concurs de fotografia de plec Baix Camp.
Suposo que hi haurà també xafarderies i, lògicament, hi haurà sobretot molta música.
Precisament, precisament, començarem amb això, amb la música.
I comencem el programa Complina la Promesa.
La setmana passada, una uïdora ens va telefonar demanant una sardana
per dedicar-la als seus pares, que celebraven les noces d'or de casats.
Naturalment, ho fem amb entusiasme i, a més, si es tracta d'una família de ferms sardanistes,
com ens consta que és el cas.
No ens van demanar cap sardana en concret, per això hem triat nosaltres.
Esperem haver encertat amb una vella composició d'Agustí Serratacó,
que recull unes melodies no menys atractives i força populars
d'una pel·lícula que segur que deu formar part dels seus records d'aquests 50 anys.
El so de la música és el nom de la sardana que interpreta la cobla contemporània
i que pren el nom original en anglès del film,
tot i que en castellà es va exhibir amb el títol de Somrisses i Làgrimes.
Per a vosaltres, Josep Gomis i Rosa Calbó. Per molts anys més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
l'any celebrat a Reus, van decidir el resultat
de la 19a edició d'aquest certamen
que promou la Federació Sardanista de Catalunya.
Els dos exècits a aquest títol
de popularitat els han obtingut
a Garcia, 10 i més, de Carles Santiago
i 30 anys a sac, d'Enric Ortí.
Cal dir que la votació feta pels assistents
al Teatre Fortuny de Reus va distribuir-se
força equitativament entre les 10 sardanes
finalistes, de manera que el resultat
es va decidir per uns marges de diferència
ben reduïts, com veurem després.
De moment, anem a escoltar la sardana guanyadora.
50 anys junts, de Joan Segura,
tal com la va interpretar la Cobla Reus Jogar.
Fortuny de Reus Jogar.
Fortuny de Reus Jogar.
Música
Música
Música
Música

Detallem tot seguit quins van ser els vots
obtinguts per cada una de les sardanes finalistes
d'aquesta 19a edició del concurs.
Com ja hem avançat, les diferències, sobretot
en alguns casos, són mínimes.
50 anys junts, de Joan Segura obté el títol de la sardana de l'any 2007
gràcies als 180 vots obtinguts.
A García, 10 i més, de Carles Santiago, va aconseguir el primer excècid amb 152 vots.
30 anys a sac, d'Enri Cortí va mereixer el segon excècid amb un total de 142 vots.
En quarta posició, amb 141 vots, es va classificar el canó de Palamós de Joan Lázaro.
135 vots van determinar que la cinquena sardana classificada
fos 50 anys de passió escrita per René Picamal.
L'àvia Teresa, de Carles Ràia, va ocupar el 6 de lloc amb 134 vots.
La setena classificada, faula sardana Santúria Reus, de Jesús Ventura, amb 107 vots.
La vuitena sardana va ser 100 anys de fraternitat de Martimón, que va obtenir 89 vots.
La penúltima de les deu finalistes de la sardana de l'any va ser
Torre d'en Barra Centenària, de Tomà Gira Membrado, amb 88 vots.
I Dols Ester, de Lluís Alcalà, es va classificar en desena posició amb 80 vots.
A més, a Reus també es va atorgar el trofeu Federació,
instituït com a premi de la crítica a partir de la valoració de les 80 sardanes
del certamen feta pels responsables dels programes de les 31 emisores de ràdio
que han pres part en les successives fases eliminatòries d'aquesta edició.
La composició que enguany ha obtingut el trofeu Federació de la sardana de l'any
ha estat 100 anys de fraternitat de Martimón.
Escoltem-la en versió que em va fer la cobla a Sabadell.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música

Música
Música
Música



Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
anys, eh? Però el gran drama
de les colles, sobretot d'aquestes edats, és que
aviat creixen, aviat passen a la colla gran.
Home, aviat, aviat. Pensa que nosaltres
els gaudim i els disfrutem molt, eh?
Perquè, clar, com que ens entren
amb 3 anys i fins als 14 anys
no se'n van, tenim
tenim nens per rato, eh?
Vull dir que no... Nosaltres els disfrutem
i al final també t'he de dir que als 14 anys
ja tenim unes ganes que
se'n vagin. Però, a veure,
bé, eh? En el bon sentit, eh?
Vull dir, perquè també això vol dir que han crescut
que els que arriben als 14 anys
això vol dir que els agrada la sardana, els agrada
ballar i els hi donem pas
a la colla juvenil, si n'hi ha
o bé a la colla gran, ja. Per exemple,
l'any passat ens van saltar
dos noies que
ara estan ballant actualment a la...
Bueno, fa dos anys, estan ballant a la colla
de Tarradona Dansa i amb una molt bona qualitat
perquè, doncs, clar...
Doncs mestres. Clar.
Ara aquí se'm cau la baba, no?
Vull dir, que han tingut una...
una bona base. I tenim aquí la Montse
que també està dreta, que no vol parlar
que és una de les altres responsables
de la colla i la Maria que no ha pogut
vindre del programa. Però, bueno...
Que sou els tres. Som els tres.
Som la trena
la trena de les colles petites.
I entre aquests
nois i noies que avui ens acompanyen
hem parlat amb alguna de les més
petitetes, però també n'hi ha alguna que
potser es fa pinta, vagi almenys, que és dels més grans.
Vine cap aquí, apropa't el micro.
però com et dius? Laura.
Quants anys tens, tu?
Bueno, 13.
Això vol dir que deu ser dels més grans
de... Sí.
De la Petits Tarradona dansa, ara.
És que fa molt poquet que els ha fet els 13.
Ah, doncs, felicitats.
Gràcies.
Escolta, com ho veus? I tu ja...
Quant portes a les colles?
Doncs, tres anys.
Tres anys?
Sí.
Aquesta és la quarta temporada.
Sí.
Així, però ja ho domines, això, de belles sardanes.
Bueno.
Sí, sí, sí.
Què?
Ara està així com a tímida, però...
Que sí, que sí.
Vinga, presentar-se uns quants més.
Vinga, aquí, en aquest micro n'hi ha dues...
Deuen ser molt amigues, però estan molt juntetes
aquí al costat del micro.
Dues noies.
A veure, com us dieu?
Jo, Marta.
Quants anys tens?
Vinga, digue'm els anys.
Jo en tinc sis.
I tu, Laura?
Set.
Set, set anys.
Si balleu a la colla...
Sí.
Quina colla?
A la xerina.
Ja heu ballat en concursos, no?
Sí.
I què, us ho passeu?
Ballant sardanes?
Sí.
Perquè, a veure, hi ha qui diu que és molt avorrit, això,
ballar sardanes.
Fa encara de dir, a vegades, potser, a vegades.
No.
Però és que em sembla que no només balleu sardanes.
Ara que sí, ara que sí.
Ai, quina vergonya.
Algú que vulgui explicar què feu, a més a més, de ballar sardà.
I algú...
Ui, ui, ja ja es tira...
Vinga, tu us ha aixequat el vas primer.
Qui ets tu?
Jo soc el Víctor.
Anys.
Onze fa poc.
Colla, que balles.
Jo al Petit Tarragona Dança.
Molt bé.
Digues, digues, què feu a part de ballar sardanes?
Doncs...
A part de ballar sardanes, a vegades, alguna vegada hem fet un joc.
Per això, com dius, també anem a concursos.
I em sembla que feu colònies, també, a vegades.
Sí, colònies també fem.
Un estiu, una setmaneta.
I excursions i coses d'aquestes.
Què és el que més t'agrada d'aquestes activitats així complementàries, diguéssim?
Les colònies, potser.
Sí, les colònies és el que més m'agrada.
Són un grapat de dies que perdeu de vista els pares, a que sí?
I en llibertat.
Qui havia aixecat el braç per aquí?
Els heu de demanar als monitors que us portin més d'una setmaneta.
Que la setmaneta és poc, eh que sí?
Eh que sí?
No, no, no, no, no.
Pensa que no només hi ha...
No només hi ha els nens, sinó que hi ha pares per aquí.
Hi ha pares que ens volen també col·locar als de un i dos anys.
Qui havia aixecat el braç per aquí?
Digues, digues.
Doncs que també a Pasqua...
Sí, no, i fèiem gestos que s'apropies el micro.
A Pasqua, doncs...
Qui ets tu, però?
A Judit.
Ah!
I tu, quants anys?
Onze.
Onze.
I doncs que a Pasqua també anem a l'ermita del lliuret i fem la Mona.
I també a Halloween, a casa de la Jasmina, fem Halloween.
Ah, és una de les components de la colla.
És a dir, que una miqueta, una miqueta de tot, eh?
I per Nadal, què fem per Nadal?
Al final d'any?
Un dinar.
Un dinar i també fem un festival, no?
Ah, sí.
I el febrer, què fem al febrer?
Anem a fer memòria.
Carnaval, vull dir que d'activitats, totes les que vulguis i més.
Sobren.
Molt bé, molt bé.
No, no sobren mai.
Falten, falten, no?
I com ho porteu, això dels assajos?
Quan assajou?
Allí aquí davant meu, a l'altra punta de taula, hi ha una noia que està molt seriosa a ella, fixada, mirant tot el que fem.
Aprofita'm que tens el micro davant.
Com et dius?
Maria.
Quants anys tens?
Set.
Set?
I si balles la xerinola, ah que sí?
Sí.
I què anava a preguntar?
A veure, ara fem això, els assajos.
Això, els assajos.
Quan assageu?
Els dissabtes.
Els dissabtes?
Molt bé.
I què feu? Com és un assaig?
A la colla es poseu, balleu cerdanes, vaja, no?
Sí.
Però practiqueu algunes coses, no sé, practiqueu els braços, per exemple?
Els braços amunt, o feu allò que fan els concursos del galop, coses d'aquestes?
Sí.
Sí?
I qui és qui...
Ara que no ens assenten, de tots els monitors de la colla, quin és el més sèrio de tots?
Qui és el més? Tu, tu, Laura, Laura, que ens ha aixecat el braç en seguida.
Qui és el més sèrio de tots?
El David.
El David, sí.
No sé si creure en això.
Hi ha discrepàncies, eh, veieu?
No sé si creu de mi.
La Montse és la més exigente?
Sí!
Està amagant.
Ara està acotada.
Està amagada.
Però és veritat, és veritat.
Ei, fem un incís.
Escolteu-me una sardana?
Vinga.
Però no serà una sardana qualsevol.
Oh.
Fa una estona, ja hem escoltat una sardana interpretada per la CUP La Contemporània,
una formació que produeix diverses col·leccions de discos, una de les quals formada pels seus espectacles amb sardanes singulars.
Si abans era música d'una pel·lícula, la que ara hem triat per dedicar-la als nostres convidats, agafa com a motiu principal dues melodies, segur que les coneixereu immediatament.
Les coneixien ja diverses generacions, segur que els vostres pares i els vostres avis, quan érem petits, ja les cantaven més d'una vegada.
No cal que diguem, en definitiva, quines són.
Podem fer fins i tot un concurs, però segur que en devinereu enseguida.
El nom és L'elefant i la vaca i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i la vaca i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i la vaca i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
L'elefant i el seu autor, el Geroni Velasco.
Gràcies.
Atenció, perquè ja que tenim tots aquests nois i noies
aquí a l'estudi de Terrona Ràdio,
els volem fer treballar, tu, que s'ho guanyin.
I ara que ens toca fer l'agenda d'activitats,
ells aniran llegint els diferents elements d'aquesta agenda,
els aplecs, les ballades, els concursos...
És traïdoria total el que hem fet,
perquè, pobrets, no s'ho han pogut mirar abans,
no s'han pogut estudiar ni res,
però som així de durs nosaltres, eh?
I en primer lloc, ells aniran passant per aquí,
poquet a poquet,
és a dir, que sigueu comprensius en tot el voltatge del programa d'avui,
i aniran oferint-vos aquesta agenda.
La primera, crec que és l'última adquisició de la colla, que sí.
Hola, qui ets?
Mira.
Mirant el micro, us plau tot, sempre mirant el micro.
Ets nova d'enguany de la colla?
Sí.
I com ho veus, això, de vosaltres sardanes?
Molt bé.
Que en sabies ja abans?
Sí.
Ai, en sabies, així no ha estat allò tot de nou, eh?
Qui te n'havia ensenyat al col·le, els papers?
Sí, al col·le.
Al col·le.
En quin col·le vas?
En tot el Clos.
Ah, mira, em sona molt aquest col·le.
Sí, i vaig cada dia, per mi.
Bé, doncs, aquesta nova locutora que s'estrena avui, aquest Arraona Ràdio, ens començarà a lligir els plecs.
Ens situem en el... avui mateix, si el temps acompanya, per exemple, hi haurà aquesta plec.
Quarta plec de Primavera de Porqueres, tarda al davant de l'Ajuntament, Cobles, la principal de Porqueres, Meravella i la principal de Banyoles.
Perfecte, escolta, que més volem.
Moltes gràcies.
Molt bé.
Següent.
Tenim un altre plec per avui, també.
Deuè plec de Barberà del Vallès, tarda i nit, a la plaça de Milenari, Cobles, Sabadell Contemporània, Juvenívola,
de Sabadell i Ciutat de Terrassa, amb concurs de colles improvisades.
Molt bé, moltes gràcies.
Passarà a demà, demà, demà, demà, demà, demà, dia 18, 15 plecs tindrem demà.
El 47è, a plaça de Figueres, al matí i a la tarda, al Parc Bosch, les Cobles seran la ciutat de Girona, la Bisbal Jove i Mediterrània
i dissabte al vespre, al Teatre al Jardí, 26è, Memorial Francesc Basil, amb les Cobles, ciutat de Girona i Mediterrània.
Molt bé, moltes gràcies.
Molt bé.
Més aplecs per demà.
Endavant.
El 19è, a plec de Polínia, matí i tarda, al Prac de la Creueta, Cobles, jovenivola, de Sabadell, milenària, de Reu Jove, el matí, concurs de colles improvisades.
Molt bé, Marta, moltes gràcies.
Escolta'm, Àngel, perdona que t'interrompi, però jo em penso que Maria Rosa i jo ja no tenim res a fer, eh, amb aquests futurs locutors.
Molt bé, més aplecs per demà.
24è, a plec de Sitges, matí i tarda, al Jardí de l'Hort de Can Fals, Cobles, Marinada, la principal de Llobregat, Sant Jordi, ciutat de Barcelona, ciutat de Cornellà
i contemporània, amb concurs de colles improvisades i concurs sardapista.
Sardapista, eh, a més a més els hi posem difícil, eh. Moltes gràcies.
Següent aplec per demà, que n'hi ha un grapat de plecs aquest cap de setmana.
39è, a plec de Torrelló, tarda, a la plaça de l'Alzinà, Cobles, Lluïsos, Vallpuig, Cobla i Flama de Farners.
Molt bé, més aplecs encara. Ara anem cap a les tardes de Lleida.
25è, a plec de Tàrrega, matí i la tarda, a la plaça del Carme, al Pati, Cobles, la principal de Bisbal, Vallpuig de Cobla,
jovenívola de Gramunt i Tàrrega jove.
I l'últim aplec d'aquest cap de setmana, de la dumenge, serà un aplec nou.
Primer aplec de Morell a les 11 del matí, a les 5 de la tarda, a l'Avinguda Catalunya.
I amb aquesta cobla?
A cobla costerània.
Cosatània! T'ho posem difícil, eh, Marta?
A les 10 del matí, esmorzar popular i la tarda, exposició a la colla d'en Cés del Penedes.
Els d'en Cés del Penedes faran una exhibició.
Bé, això són els aplecs per aquest cap de setmana, però anem cap al proper, el dissabte dia 24.
Deser aplec de Camp de Bànol.
Camp de Bànol.
I mira que...
Camp de Bànol.
Amb el fàcil que és dir-se Tarragona, Reus, no? S'han de dir Camp de Bànol.
Tarda i nit a les escoles municipals, Cobles, Ciutat de Girona, la principal Lulot i la Bisbal jove.
Molt bé, i un altre aplec per el dissabte minut.
22è aplec d'Esparraguera.
Tarda i nit a la plaça de la Sardana.
Cobles, Contemporània, Vila d'Olesa i Juvenivola de Sabadell.
A la nit, concurs de colles improvisades.
Molt bé, passem ara al diumenge, dia 25.
21è aplec de Sant Feliu de Guixols.
Al matí i la tarda, al Passeig del Mar.
Les cobles seran la ciutat de Girona, Cadaqués, Foment del Montgrí i la Flama de Farnès.
Un altre aplec també, per diumenge vinent.
aplec de Folgarios.
Folgaroles.
Tarda a la línia de Damunt, Cobles, Contemporània i Belluig.
Bellpuig.
Cobla.
Pobreta.
Quins noms us posem?
Qui ve ara? La Laura, vinga.
Cinque.
Cinquanta-quatre.
Cinquanta-quatre.
És que aquí, a veure, s'ha de dir, el guió estava preparat pels que fem habitualment el programa.
Està allò simplificat.
I escolta, nosaltres ja ens coneixem, ja teníem els nostres codis, diguem-ho així.
Ara els pobrets els hi posem aquí.
Digue-tigues.
Cinquanta-quatre.
Aplec.
de Santa Coloma, de Granmet, matí i tarda, la plec de...
del parc, nit a la plaça de la Bibla Cobles, la principal de la Bisbal Blanes, jo...
I la Joríbula de Sabadell.
Molt bé. I l'últim, però proper cap de setmana.
Dissetè, a plec de Vilafranca, del Penedès, tarda, al parc Tívoli, Cobles, Marinada, la principal de Llobregat i Reus, jove.
Moltes gràcies. Fem un descans a l'agenda, eh?
Deixem descansar, pobrets, que els hem fet... us hem posat en un compromís, eh?
Això ja ho deia, que és una traïdoria total, perquè amb alguns noms de pobles, a vegades rebuscats noms de cobles,
i a més és el guió escrit així en plan codi pels que fem habitualment el programa.
Bé, ara la següent peça ens la presentes, Maria Rosa, més que res perquè he perdut el vídeo, jo, ara, aquí en tot el...
Doncs la música que tot seguit escoltarem també la volem dedicar als nostres convidats d'avui.
Serà una mostra de les diverses experiències que darrerament s'han fet tot barrejant instruments de coble,
amb formacions musicals molt diverses i amb tipus de música també molt variats.
Ells són dijous paella i el disc, el que porta aquest mateix nom, és música alegre, desenfadada,
i en aquest cas va arribar a ser la sintonia de l'estiu de fa un parell d'anys a TV3.
És un crit a l'estació de l'any que molt probablement més agrada als petits,
per allò de les vacances, la platja, les colònies, que dèiem abans, etcètera, etcètera.
Que arribi l'estiu amb dijous paella.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a les sensacions,
per donar tot de màgia
a les coses d'aquest món.
L'art de fer reneixer
l'univers al seu voltant,
fan idees
tot el temps per endavant.
I tot i que és bonic
i ens ve de nou,
amb la primavera
no en tenim prou.
Que vivi l'estil,
que sortirem de casa,
que arribi l'estil,
que arribi Martínez,
que arribi l'estil,
i que treguin la terra.
Que arribi l'estil,
les fetes al carrer.
Sembla fer temida
per excitar les sensacions,
per donar un toc de màgia
a les coses d'aquest món.
L'art de fer reneixer
l'univers al seu voltant,
revifant idees
i tot el temps per endavant.
I tot i que és bonic
i ens ve de nou,
amb la primavera
no en tenim prou.
que arribi l'estil,
que sortirem de casa,
que arribi l'estil,
que arribi Martínez,
que arribi l'estil,
i que treguin les terresa,
que arribi l'estil,
les fetes al carrer.
que arribi l'estil.
que arribi l'estil.
que arribi lastig, que arribi lastig.
I després d'aquest parèntesi musical tan animat
i que haguéssiu hagut de veure com els nostres convidats cantaven
i ballaven, doncs seguim la gent parlant-vos de ballades de sardanes.
Per avui dissabte a la una, argentera, amb la cobla Miram Font.
A les 6 de la tarda, Cunit, a la plaça de Catalunya, amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Diumenge a vinent, a les 6 de la tarda, a la bo nostra, amb la cobla Cossetània.
Passem ara a parlar de colles sardanistes.
Per avui estava anunciada Juneda el primer concurs de galops de fantasia a Vila de Juneda.
Finalment sembla que s'ha suspès, per manca de mínim, diuen, de nombre de colles apuntades.
Sembla que la cosa ha anat una mica d'així...
Llàstima, no? Perquè el dissabte passada el David, que estava tan animat, i sí.
Però no s'havia anunciat en pregontalació, em sembla.
Ells diuen que tenen intenció de convocar-ho per l'any que ve, suposo que amb més temps.
Ben fet.
Doncs seguim. A les 10 de l'any al vespre, Girurella, la plaça de l'estació,
un or grup A i colles lliures.
Per el proper diumenge, que és a dir demà, dia 18, a dos quarts de 12 del matí,
a Torroella de Montgrí, als jardins de John Lennon, un or grans grup B,
territorial comarques gironines i colles lliures amb la cobla contemporània.
A dos quarts de sis de la tarda, a Berga, la plaça Viladumat,
territorial comarques barcelonines i colles lliures amb la cobla Pirineu.
Passem el proper cap de setmana, dissabte, dia 24, a les 10 de la nit, a Caçada la Selva,
el camp de futbol territorial comarques gironines i colles lliures amb la cobla Foment del Montgrí.
I l'endemà, diumenge 25, a dos quarts de 12 del migdia, a Mataró,
a la plaça de Sant Anna, un or a la vins, un or a infantils, un or a juvenils i colles lliures,
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
És el concurs, que va en la colla Xerinola, que sí.
I a dos quarts de sis de la tarda, també a Mataró, al Col·legi Valldèmia,
23è concurs individual de Sardana Reveses,
puntual pels campionats central, metropolità i nord,
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
I us parlem ara de concerts.
Demà diumenge a les 6 de la tarda, Reus, al Col·legi Par, a Mañanell,
un petit concert per la cobla del centre.
I també demà a les 7 de la tarda, aquí a Tarragona,
a l'Auditori de Caixa, Tarragona, amb la cobla La Principal de Tarragona
i l'Escola Cantòrum de la Salva del Camp.
Interpretaran peces en solitari i conjuntament.
Entrada lliure amb invitació, que cal recollir una hora abans
a la sala d'exposicions de Caixa, Tarragona.
I divendres vinent, dia 23, a les 10 del vespre,
Sant Pere de Ribes, al Centre Cívic de les Roquetes,
amb la cobla Marinada.
Presentació del disc 15 de 15,
amb motiu del 15è aniversari del grup sardanista Tamborí.
I ens havien passat el programa d'aquest concert de demà
de la cobla principal de Tarragona a l'Escola Cantòrum de la Salva del Camp.
Una primera part amb coral, amb peces com Senyor Sant Jordi,
Xenadà, Cançó dels Pastors i Sota de l'Hom.
La principal de Tarragona, Sola Interpretar a Ofrena,
de Rafael Guinubar, Gera una mana mora, d'en Ricard Bé de Sau,
una selecció de valls butxantistes, de Max Cabard,
i Puigoliu, el poema simfàtic de Joaquim Serra.
I finalment, l'última part, conjuntament,
Coral i Cobla interpretaran l'Empordà de Morera,
que tinguem sort, de Lluís Llac,
amb un arranjament d'Arrondant Somni,
amb Anu Sardar Puigferrer,
i La Flama de la Sardana, de Tomà Gil i Membrada.
I continuem.
Ens saludem, ens saludem per aquí.
És que ara estan animats, estan animats a parlar, i clar.
Ah, n'hem trobat algú.
Sí, eh?
Vinga, doncs continuem parlant dels esbars,
per avui dissabte a la tarda, a les 6, a Vilaseca,
la plaça de l'Església,
trobada d'esbars infantils i juvenils,
amb l'esbarra d'en Saire, Castell de Tona,
l'esbarra Olesà, la d'Olesa de Montserrat,
i l'anfitrió, l'esbarra Ramon d'Ulzina de Vilaseca.
Per demà, diumenge, tot plegat,
clar, condicionat, imaginem el temps, el clima,
al 52è pleg dels bars d'en Saire a Montserrat,
a partir de les 10 del matí,
a la plaça d'Albadia,
amb l'acompanyament de la Cobla Sabadell,
dirigida per Jordi Núñez.
I a dos quarts, 7 de la tarda,
en posta a la plaça de l'Ajuntament,
trobada de grups de jotes de les comarques meridionals.
A les 7 de la tarda, també de demà,
a Reus, a la sala Santa Llúcia,
l'esbarra Santa Llúcia,
presentarà la 17a temporada
d'actuacions participanti al cos de dansa i als bastoners.
I diumenge, a vinent, dia 25,
a les 12 del migdia,
al Pla del Penedès,
a la plaça de la Vila,
Roda, Catalònia, Infantil, Juvenil,
amb l'agrupació cultural i dansa i a Pla del Penedès,
Vitrac, dansa d'Igualada
i l'esbar Gaudí de Barcelona.
Passem ara a un apartat
que no menem activitats diverses,
que en principi no es poden encabir
en cap d'aquestes anteriors
que us hem ofert.
Per exemple,
el dissabte dia 17 de dia,
avui a les 10 de la nit,
al Centre Retesa de Gràcia,
actuació del grup El Santi Nové,
que inclou alguns instruments de cobla
dins el Festival Tradicionari.
S'ofereixen ball polc
amb una atenció especial
a les tornades tradicionals
de la Noia i el Penedès.
També presentaran el nou espectacle GUC.
I diumenge vinent,
a les 6 de la tarda,
la CUP de Ciutat de Reus
acompanyarà l'Àliga de Reus.
A la veïna Ciutat de Reus, evidentment.
I re, arribem al butlletí de notícies,
ja sabeu, tornarem després,
amb un trosset.
El temps que en aquest minut
gairebé dos minuts
que ens queda fins a aquesta hora,
amb una sardana en Tomàs i l'emembrada
amb la principal de Llobregat,
el Rodos de Sant Pere.
Colles, colles, colles.
Camp, camp, camp.
Accord.
All the way,
seguid saman.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un any, me diuen per aquí.
I tu com ho veus? I això de saltar, com ho porteu bé?
Que a vegades costa una mica això de saltar, no?
Sí.
Tu ja ho domines o estàs treballant tu ara?
Ai, quines trenes més maques, no te les havia dit, soma.
Són unes trenes aquí.
A veure, no sé si ho sentiu, aquesta fresa, que se sent de...
Aquest moviment estan ocupats, realment ocupats.
No sé si és tan gaire pel que els hi digui.
Per aquí hi ha algú que no ha parlat, tampoc.
Amb la boca plena, però sí que aixeca el dit.
Com et dius?
Pachi.
Pachi.
Què? Com ho portem?
Tu ja, em sembla que això de ballar a la colla ja ho portes dominats, saltes,
curs llars, un 3, un 2, sí?
Ja has ballat uns quants concursos.
Sí.
I, a veure, hi ha concursos que estan més bé que altres.
Tu en recordes algú que t'agradi més, els que has ballat?
Ara no te'n recordaràs, que ara t'agafo i sin sorpresa.
No ho sé, per exemple, van anar a Sitges, per exemple?
Sí, van anar a Sitges.
Hi havia gegants i tot.
També hi ha el Vendrell, que és un concurs que els agrada molt a Nai.
Ells saben que s'ho passen bé, però ara potser han recordat-se.
A Tarragona, aquest cas de la nostra.
I aquí, ah, em fan senyor.
Home, sí que, pobre, quedava aquí entre el David i la Maria Rosa.
Quedava enclotat, pobre.
Com et dius?
Bernat.
Bernat, quants anys tens?
Sis.
Sis anys i balles a la colla Txarínola, no?
Sí.
I a veure, ballar a Sardanes t'agrada?
Sí.
Sí?
És guai.
És guai?
Ah, molt bé, molt bé.
Què és el que més t'agrada?
Fere cursillats.
Fere cursillats.
I anar de concurs, també?
Sí.
Sí?
I fer el gol?
Anem a...
Sí?
Això ha de ser divertit, tots allà sortint.
Molt bé, molt bé.
Qui més tenim per aquí que no he parlat encara?
Eh, eh, eh, qui hi ha aquí?
Qui tenim?
La Mar.
La Mar.
Quin nom més maco.
Quants anys tens?
Nou.
Nou anys.
I balles a la colla?
Petit serragona dansa.
Què passa?
Que ballaves a la Txarínola a la Sardanes fa poc?
Que tu has pensat una miqueta?
Però no.
Sí.
Tu fas cara de dominar-ho, ja.
Eh?
Sí?
Bastant.
Bastant.
I repartir?
Encara no.
No.
Això de repartir és molt complicat, eh?
Qui reparteix a la colla?
Qui reparteix?
A Laura.
A Laura.
A Laura, qui és la Laura?
Està aquí amagada darrere?
Per això ja has parlat abans, però vina, vina, dona.
Això de repartir és difícil, eh?
Sí, però com que sempre acaba repartint-ho el David de la Monsa.
Oh!
Molt bé, molt bé.
Està prenent, està prenent.
Està prenent.
Però és la futura repartidora de la colla.
I aquí, mira, la tenia aquí al costat i deia que no vull parlar, no vull parlar, però al final fem parlar, eh?
Com et dius?
Júlia.
Júlia, quants anys tens?
Onze.
Perquè no volies parlar?
No ho sé, et fa vergonya.
Et fa vergonya? No, res, dona.
Passa res.
Ball de Sardanes.
Sí.
A la Petits Ferranadansa.
Sí.
I què, va bé, això?
Sí, molt bé.
Sí, i tu potser te'n recordaràs d'algun concurs, alguna exhibició, així que...
Mira, aquella em va agradar més que a la Sardanes.
El Vendrell.
El Vendrell, no?
Encors van fer jocs i tot, per dir, pels nens i nenes, no?
A part de ballar a la Sardanes, a part de ballar les Sardanes.
Bé, i el proper cap de setmana tindrem el concurs, el concurs a Mataró, i això vol dir que si participeu al campionat, ara ja clar, això els partits no sé si són gaire conscients, vol dir que...
O sigui, la diferència que hi ha entre concurs bàsic, territorial i concurs lliures, encara no ho reconeixen ells, no?
El que fa és que ells anar de concurs, doncs, és una festa, perquè, doncs, o bé anem amb cotxes particules o bé anem amb autocar i ja és passar el dia fora, dinar fora amb entrepans i...
I després ballar i veure altres nens com ells que ballen i vull dir que no estan sols, no?
Vull dir que, com que aquí t'ha raonat, doncs, és una minoria, els nens que ballen, doncs, també va bé que vegin que arreu de Catalunya, doncs, hi ha nens i nenes com ells, més petits i més grans que ells, que ballen Sardanes, i que s'ho passen també com ells.
A part d'aquests concursos, també hi ha una cita, suposo que participaran també en aquesta trobada a Montserrat.
Sí, el proper dia 1 de juny, les dues colles, anirem a Montserrat, doncs, a l'acte central de la Unió de Colles, que organitza a Montserrat 50 anys, i ho vol celebrar amb totes les colles en actiu que hi ha actualment a Catalunya.
Hem parlat amb tots els nostres candidats d'avui?
No, aquí tinc una noieta que tampoc ha parlat.
En qui tenim aquí? Aquesta petitona que ha de fer esforços per arribar al micro?
Qui ets?
La Gisela.
Gisela, quants anys tens?
Cinc.
Cinc anys? Que estàs una mica fònica, potser.
Sí.
Ai, doncs, t'agrada ballar Sardanes?
Sí.
Sí? No falles a cap assaig?
L'he posat compromís a algun, a algun, a algun.
Molt bé, nois. Escolteu, què us sembla?
Llavors, Àngel, aquí hi ha un dels components de la colla Petits de Rauna Dança que té algú que dir.
Ep, que ho digui.
Que és el Víctor.
Víctor, digues.
Que és molt incòmode això de no poder fer alguns concursos perquè només sóc un noi.
I hi ha 10 o 11 nenes.
Eh, però si això és un luxe, tio.
No, també la que m'has mirat.
Clar, clar.
Però a part d'això, què volies dir?
Doncs que necessitem nens que qui estigui interessat, doncs, que vingui, sí.
Com ho pot fer? A veure, teniu l'assaig, potser, directament, no?
Sí.
Quan assegeu els petits de la raó?
Doncs assegem els dissabtes, per la tarda, de cinc i mitja a cinc i mitja.
Ah, hi ha hagut un canvi.
Ai, no, de quatre mitja i cinc i mitja.
I això és a...?
A la cooperativa.
A la cooperativa obrera.
Ja els veureu, perquè quan comença l'assaig, allà es nota.
Ah, exacte. Es nota que estem allí.
Doncs això, no? Una crida a tots els nens i nenes de...
Bueno, no.
Bé, les nenes també.
Però més nens de 4 a 14 anys poden vindre a la cooperativa.
De 4 i mitja a 6 i mitja, que allà estarem esperant-los.
Què us sembla, nois i noies?
Sí, que us agradaria que vinguessin més, sí?
Sí!
Us ho passeu bé?
Sí!
Però si em vénen més, us ho posareu més bé encara.
Sí.
Moltes gràcies per venir a tots.
Ja ho sabeu, aquí nosaltres estem cada dissabte, ens podeu escoltar.
I podeu venir sempre que vulgueu, eh?
Gràcies per venir.
Gràcies.
Feu una salutació als que ens escolten.
Què tal? Sí?
Bon dia o alguna cosa així.
Acomiadeu-se.
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Molt bé, molt bé.
Sort que la Núria estava al tanto i ho va corregir.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Seguim el programa.
Tenim, com sempre, coses, com sempre quedaran coses al tinter, però teníem preparada més música i més música d'alguna manera vinculada amb els nostres convidats d'avui.
Doncs sí, ha estat triada pensant en aquests petits del grup de Tarragona Dança.
I és una sardana que, malgrat el seu nom, no està dedicada a la colla Xerinola, però sí que és una composició alegre i que també inclou una melodia tradicional prou coneguda.
A més, és una sardana força difícil d'interpretar i, per tant, de poder escoltar habitualment a la plaça, ja que és una obligada de dues tenores.
El seu autor, Ricard Viladasau, i la versió que escoltarem des de la Cobla Salvatana, amb els seus tenores, Josep Ferraz i David Martínez.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Xerinola.
Bé, anem ara cap a les notícies, ja hem acomiadat els nostres nombrosos convidats d'avui.
Ens hem quedat molt sols, no? Molt buit, això, ara.
Quina sensació, eh?
Sí, sí, la veritat, eh? Molt estranya.
Bé, anem a aprofitar el temps que ens queda per les notícies
i comencem dient que, en primer lloc, les que ens arriben de l'ESMUC,
és a dir, l'Escola Superior de Música de Catalunya,
el màxim nivell pedagògic musical del país.
Com ja hem comentat més d'un cop,
imparteix ensenyaments d'instruments de cobla
i fins i tot entre les formacions musicals a què disposa
hi ha la seva pròpia cobla.
Ara en parlem perquè l'ESMUC ha participat
en el segon Congrés Internacional de Música a Catalunya,
organitzat pel Consell Català de la Música
que es va desenvolupar a la seu central
de la Universitat de Barcelona els dies 8, 9 i 10 de maig.
Per a l'ocasió i en representació de l'escola
hi vam participar al quartet impromptu,
així com la cobla de l'ESMUC
que va interpretar una petita selecció de tres sardanes
prou representatives del que està l'evolució estilística
de l'escriptura per a cobla.
Concretament van ser juny de Júlia Garreta,
el testament d'Amèlia, de Ricard Lamota de Grinyon
i voluntariat de Martí Mont,
graduat en composició per l'ESMUC
i presentat al programa corresponent
com un dels valors més sòlids,
incorporats de manera recent
a la composició per a cobla.
La cobla de l'ESMUC va estar formada
en aquesta ocasió per Barbara Ardenuí,
Flaviol, Ivan Alcazo i Xavier Pinyol Tibla,
Joan Sala i Conrat Dalmau Tenora,
Mar Solanelles i Ramon Figueres Trompeta,
Oveigès García Trombó,
Pem Moliner i Joan Ballar Fiscorn
i Javier Vaques Contrabaix.
Tots ells dirigits als assajos
previs a l'actuació pel professor de l'escola
Marcel Sabaté.
D'altra banda, l'ESMUC també prepara actuacions
dels que anomena grans conjunts,
entre els quals hi ha la cobla,
estarà dirigida per Bernat Castillejo
el dijous 19 de juny
a la sala TT Montoliu de l'Auditori.
Interpretarà obres de Puig Ferrer,
Josep Maria Bernat,
Josep Maria Roera,
Jordi León, Marti Mont,
Manuel Oltra i Salvador Brutons.
Una altra notícia musical.
Durant l'actuació que va fer a Ripoll
la cobla Orquestra Salvatana
el dilluns passat, dia 12 de maig,
amb motiu de la festa major d'aquesta població,
el tenore Juret Ferraz
va presentar en societat un nou instrument.
Es tracta d'un tenoret que rep aquest nom
perquè les seves dimensions són més reduïdes
que la tenora,
si bé té pràcticament les mateixes utilitats.
Ferraz l'utilitza bàsicament
en els concerts d'orquestra,
en els quals la Salvatana fusiona
els instruments característics d'una gran orquestra,
amb alguns instruments de la formació de cobla,
amb la qual cosa obté uns resultats espectaculars,
bàsicament en l'apartat de melodies catalanes
que configura una part de la programació de concert.
El tenoret és un instrument de fusta
concebut pels constructors artesans
Alfons, Sibila i Pau Oriols.
Parteix de la tenora,
està feta amb fusta de ginjoller
i la seva característica més singular
és que la campana de metall
és més petita i no té claus.
Una altra és que només arriba a la nota de l'A greu,
a diferència de la tenora que arriba a fer un fa greu.
Aquest pot ser molt útil
per començar a introduir nens i nenes
que vulguin estudiar la tenora.
És més curt i menys pesat que una tenora
i, per tant, molt més manejable,
afirma Josep Ferraz.
També indica que té un timbre més brillant que la tenora,
el que fa que s'acobli perfectament a l'orquestra,
on s'utilitzen equips d'amplificació electrònics
i microfonia,
cosa poc habitual a la cobla.
Avui a les 10 de la nit,
el Teatre Municipal del Jardí de Figueres
serà escenari de la 26a edició
del Memorial Francesc Basil,
el certamen que cada any es convoca
en record d'aquest destacat compositor figuerenc
i que promouen l'Associació d'Amics de Francesc Basil,
el foment de la sardana Pep Ventura
i l'Ajuntament de Figueres.
La comissió organitzadora ha donat a conèixer
el títol de les cinc sardanes finalistes
que es disputaran els premis musicals
i el premi popular previstos en aquesta convocatòria.
Aquestes composicions són
Homenatge a un mestre,
Narcís Montoriol,
Nocturna Figueres,
Un somni de color rosella
i El cel siguis.
El concert del Memorial Francesc Basil
anirà càrrec de l'Escobla Ciutat de Girona i Mediterrània.
La setmana passada ja ho avançàvem
com a resultat d'una iniciativa de la Comissió Centenari
Joaquim Serra,
l'Ajuntament de Barcelona ha otorgat el nom de compositor
de Paralada a un espai urbà de la ciutat.
La nova plaça Joaquim Serra,
que es preveu inaugurar al setembre,
estarà ubicada al districte de Nou Barris.
Constituïda a redons de l'Agrupació Cultural Folclàrica Barcelona,
la Comissió Centenari Joaquim Serra
va reunir diferents persones de diversos àmbits
amb l'objectiu de coordinar i dinamitzar
diferents activitats per donar la màxima difusió a l'obra
i a la personalitat de Joaquim Serra.
Entre aquestes iniciatives ja ha destacat
afavorir una major presència social a Joaquim Serra
a través de l'increment dels espais urbans
dedicats a la seva memòria.
Tenint en compte que per a l'EDA,
Vila on va néixer, Castell Tarsol,
Vila on va retirar,
comptaven en espais dedicats,
Barcelona s'erigia com a gran deutora
d'aquest homenatge públic,
especialment perquè la immensa majoria
de la seva activitat artística hi estava vinculada.
Després d'un llarg procés administratiu,
la ciutat salda aquest deute històric
ubicant la nova plaça al districte de Nou Barris,
davant del Mercat de la Mare de Déu de Montserrat,
es preveu que les plaques pertinents
s'instal·lin al juliol,
mentre que la coordinadora d'entitats sardanistes
de Barcelona preveu festejar-ho al setembre.
Diguem que hi ha una població del Tarragonès
amb un carrer dedicat a Joaquim Serra.
Es tracta de Vila Seca,
concretament a la Sèquia Major,
un espai de nova urbanització
proper a Port Aventura.
Els carrers més propers porten els noms
de Lluís Mariano i Amadeu Vives.
Anem a més notícies.
El proper cap de setmana,
dins els actes del 21è plec de la sardana
de Sant Feliu de Guíxols,
es lliuren els guardons llum i ombra de la sardana.
Enguany el Premi Llum serà per a Consol Pérez,
que l'enverra a la Torre,
per la seva tasca d'ensenyament,
estimar i avallar la sardana a infants amb deficiències.
Pel que fa al guardó ombra,
enguany és més genèric.
El sardanista intransigent,
aquell que no accepta que una persona que vol aprendre,
se li posi al costat i en comptes d'ajudar-lo al rebutge,
així com aquell que no accepta cap mena de canvi
i actualització de la sardana
avui cotejant els actes que no són del seu agrat.
Aquestes són els, diguem-ne, els guardons
que es donen enguany.
Aquesta vegada no és una persona ni una entitat.
No, no, no. I molt clar, no?
Més genèric.
I una última notícia.
La colla sardanista Rosa de Reus
ha convocat una nova edició,
la 40-dozena del seu concurs de fotografia Plec Baix Camp.
Com és habitual,
és per obres en blanc i negre i o color,
no premiades en altres certaments
i de qualsevol format,
sobrepàs per tu de 30x40 centímetres.
Es pot presentar un nombre d'obres limitat,
però cada concursant tindrà opció un sol premi
dins del tema el qual opti.
Els temes són, per una banda, Plec Baix Camp,
per al qual cal presentar una col·lecció
de tres fotografies
realitzades durant la 40-dozena edició de la Plec,
el proper mes de setembre,
al Santuari Misericòrdia.
Les col·leccions no premiades
optaran el primer i segon premi dels dos temes.
I el segon tema també habitual
és costums tradicionals dels països catalans,
sardana, dansa, castells, festes,
gegants, bestiari, processons, etc.
Prompte al Premi d'Honor,
cal haver presentat una col·lecció de tres fotografies.
Les col·leccions no premiades
optaran el primer i segon premi d'aquest tema.
I la tremesa d'obres es pot fer fins al 31 d'octubre
a la seu de l'entitat convocant,
carrer de les Galanes 10, primer de Reus.
El veredicte i lliurament de premis
serà el dia 22 de novembre
a la Biblioteca Central Xavier Morós.
Així, allí, s'hi posaran les imatges
del 22 de novembre al 8 de desembre.
Pel que fa als premis,
per a cada un dels temes convocats,
un premi d'honor de 180 euros i trofeu,
el primer premi, 120 euros i trofeu,
i el segon premi, 60 euros i trofeu.
També hi haurà trofeus per als exècits.
I res, acabant el programa d'avui,
com hem dit, ben especial.
Al final hem tingut temps de les notícies.
Marxarem ja amb uns últims compassos de música,
una última sardana que ens permetrà
arribar fins als dos quarts,
a l'hora d'acabar el nostre programa.
Una sardana que interpreta una cobla
poc habitual per a aquestes comarques
i poc habitual al món discogràfic,
però sí, algun disc té enregistrat
és la principal d'Olot.
Una sardana que forma part
d'un disc que van publicar
amb motiu del seu centenari,
amb un títol prou explícit.
Ja som centenaris, de Josep Navarro.
A l'hora d'un discogràfic, de Josep Navarro.
A l'hora d'un discogràfic, de Josep Navarro.
A l'hora d'un discogràfic, de Josep Navarro.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!