Toc de Castell
Castellera torna a Tarragona Ràdio
Aquest dissabte amb una entrevista
a Miquel Vendrell, president del concurs
de la plaça de Braus de Tarragona
Toc de Castell, dissabtes
d'1 a 2 del migdia i diumenges
de 10 a 11 del matí
a Tarragona Ràdio, a Ona Valls
i des de qualsevol lloc del món
a tarragonaradio.cat
Per Sant Joan
Tarragona Ràdio
Preparem la nit més curta de l'any
amb una programació especial
Dilluns a partir de les 10
Farem el matí de Tarragona Ràdio
des de la plaça de la Font
i amb tots els protagonistes de la festa
I a partir de les 8 del vespre
una nit de revella i de música
sense parar fins a la matinada
Per Sant Joan
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat
i per internet
a 3 de doblas
tarragonaradio.cat
1, 2, 1, 2, 3, 4
3, 5, 9, 20, 20, 13, 9, 20, 13...
Fins demà!
Fins demà!
Menys habituals, però, de Berna n'hi ha, són aquells a qui els ha ensenyat un parent, els pares, posem per cas.
Molts saben ballar-ne perquè en un moment o altre, en un període més o menys llarg i intens, han format part d'una colla de competició.
I són moltíssims aquells que han participat en un dels nombrosos cursets a les escoles o als casals de gent gran.
Una altra cosa és que després realment practiquin allò que han après.
A la ciutat de Tarragona, però, mancava atendre un tipus de demanda potencial que pot ser tan àmplia com es vulgui
i que formen aquells que no són escolars, no són socis de determinats clubs de jubilats,
ni tenen, en principi, cap intenció d'integrar-se en una colla de concurs, és a dir, la immensa majoria de la població.
És el que ha fet l'agrupació sardanista Terrona Dansa, amb uns cursets que ja estan en marxa
i que han anat precedits d'una campanya atractiva i mesurada, com no volent estrar més al braç que la màniga.
El resultat pel que fa a la resposta de participants ha estat prou important,
amb un èxit assumible per les possibilitats de l'entitat,
però que ens fa pensar que si es disposés de prou mitjans, és a dir, locals en condicions,
i prou diners per fer una campanya més intensa i per poder disposar de més monitors
i convenientment remunerats, que de preparats n'hi ha força,
el balanç segurament seria encara molt més optimista.
Molt bon dia, benvinguts.
I ara sí, sembla que coincideix el bon temps amb l'entrada oficial a l'estiu, avui precisament.
I nosaltres, constants, seguint cada setmana, sigui hivern, sigui estiu, sigui primavera, sigui tardor,
la nostra cita amb l'actualitat del món dels sadans, els bars, la música a Pracobla,
en aquest espai, que aquí a Terrona Ràdio nomenem un dos i seguit.
Avui, en l'edició 611, amb un equip mesurat, estrictament mínim, podríem dir-ne,
amb el Lluís, el control de segure i un servidor de l'Àngel, davant del micro.
Anem a començar, doncs, fent-ho, com sempre, amb el nostre resum del contingut,
que us oferirem en aquest programa, que avui recupera l'horari, diguem-ne, habitual, d'una hora.
Fins a la una de la tarda.
I com és habitual, a mesura que ens anem endinsant en el bon temps,
que el nostre programa va adquirint més importància la ginda d'activitats,
les ballades de festa major o de festes, com la que s'està apropant,
aquesta festa de Sant Joan.
I la nostra agenda cada vegada més àmplia, aquesta setmana,
volem destacar la plec de les Borges del Camp, avui, en sessions de tarda i nit,
però n'hi haurà molts més, molts més de plecs arreu del país.
I com us deia, pel que fa a l'àmbit de les ballades,
moltes vinculades als focs de Sant Joan,
i d'altres a festes majors, en les que destaca, evidentment, aquesta setmana,
la festa de Sant Pere a Reus,
on hi haurà, a més a més, de moltes ballades sardanes,
el concurs de colles demà diumenge, actuacions dels bars, etcètera, etcètera.
Hi haurà, i una miqueta així, buscant aquella part més singular,
aquelles activitats que potser ens queden una miqueta lluny,
però val la pena remarcar,
demà diumenge, sardanes al cim del Canigó.
Aquí s'aprofita una miqueta per fer excursionisme,
simbolisme i les sardanes, evidentment,
i un homenatge al gran compositor Joaquim Serra.
En parlarem després, com també ho farem de l'homenatge,
que també ben lluny d'aquí, de Tarragona,
s'oferirà un compositor nascut a la nostra ciutat,
Josep Aguiló,
amb motiu del 50 aniversari del seu traspàs.
A Barcelona, però, hi ha cita important,
el moll de la fusta,
festa major de la cultura tradicional a Catalunya,
on s'hi ha volgut aplegar absolutament tot
allò que es pot encabir en aquest concepte
de festa major de la cultura tradicional i aquí al nostre país.
I, evidentment, hi haurà sardanes als bars i música per a Cobla.
Parlarem, entre altres coses,
a les notícies de resultats de concursos
i a l'apartat musical,
entre moltes, moltes peces que intentarem oferir-vos
fins a la una de la tarda,
la presentació d'un nou disc,
el nou disc que presenta la Cobla contemporània,
a l'audició número 5.
De moment, però,
començant amb aquesta part musical,
amb un autèntic clàssic de la sardana balladora,
Tossa Bonica, de Francesc Marrós,
un autor que en va fer moltíssimes de sardanes
i que van gaudir, de fet,
encara gaudeixent d'una popularitat extraordinària
en l'àmbit sardanista de plaça.
Tossa Bonica, possiblement,
sigui una de les composicions amb més èxit del seu autor,
si no la que més.
D'altra banda, fa uns anys hi havia qui assegurava
que era la sardana que s'havia enregistrat més vegades,
cosa que actualment potser caldria comprovar,
però, en tot cas, segur que conserva una posició destacada
en aquesta mena de rànquing.
Datada l'any 1951, Tossa Bonica pertany a la primera època de Marrós
com a autor de sardanes,
iniciada l'any 1942,
i en va seguir fent fins gairebé el seu traspàs l'any 1985.
La versió que escoltarem pertany a un enregistrament
dels últims anys 90 del segle XX,
produït per Antoni Pereira Fons,
que per diverses raons va restar inèdit
fins que fa uns mesos el va publicar
la discogràfica Disc Mèdic
com a número 6 de la col·lecció
Sempre a sardanes i sempre a cura de la cobla,
els mongrins.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I anem ara cap a la nostra agenda d'activitats, amb aquesta sintonia que la caracteritza, diguem-ho bé!
I comencem amb els aplecs per avui mateix, el tercer aplec de Sant Llorenç d'Hortons,
tarda i nit a la plaça d'Europa, amb les cobles La Flama Farners i Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
amb concurs de colles improvisades.
També el 33è aplec de les Berges del Camp, a les 7 de la tarda i a les 11 de la nit,
a l'Ermita de la Mare de Déu de la Riera, amb la coble Reu Jove.
Hi haurà un sopar de Germanó, per al qual cal fer reserva el telèfon 977 817 442.
Després ressopor amb coc ràpid i cava i final de festa amb valls puitsentistes.
Passem a la demà, domenja, dia 22, 36è aplec de Llançà, matí i tarda a la Pineda de les Esplanes,
amb les cobles Ciutat de Girona, la Bisbal Jove i Baix Empordà.
I també el 65è aplec de Matlleu, tarda, el passeig del Ter, amb les cobles La Flama de Farners,
vell Puigcobla i Lluïsus.
El dimarts, dia 24, és festiu i també algunes organitzacions aprofiten per fer el seu aplec.
El 4è aplec de Sant Hipòlit de Voltregà, per exemple, la tarda a les Masies, a la Cleva,
amb les cobles Ciutat de Girona, Genesenca i la Flama de Farners.
I també el 18è aplec de Gramunt, matí i tarda, el passeig Brufau,
amb les cobles Quatre Veïns, la Principal de Llobregat i Jumaní Bola de Gramunt,
amb concurs de colles improvisades.
I passant el proper cap de setmana, el dissabte, dia 28,
la 7è aplec de la Sardana de les Valls d'Andorra, a la tarda,
a la plaça del Poble d'Andorra-la Vella.
amb les cobles Ciutat de Terrassa, Marinada i Mediterrània,
amb concurs de colles improvisades.
Altra vegada aquí al Principat, a Catalunya,
el 4è aplec de Sant Esteve de Sars Rovires, a la tarda i nit,
a la pista coberta, amb les cobles Els Mongrins i la principal de la Bisbal.
I el 5è aplec de Covelles, tarda i nit també,
al Passeig del Mar, amb les cobles Jumoní Bola de Sabadell,
Contemporània i Ciutat de Cornellà,
a la tarda, amb concurs de colles improvisades.
I els aplecs els tanquem a la nostra agenda el diumenge, dia 29.
En primer lloc, la plec més llunyà,
el 13è aplec del Soler, a Catalunya Nord,
matí tarda, al Llac del Soler, amb les cobles Els Únics
i una altra no especificada.
També el 10è aplec de Sant Feliu de Pallarols,
matí tarda, als arbres d'en Casals,
amb les cobles La Principal d'Olot, la Flama de Farners i Marinada.
I el 46è aplec de Sabadell, matí tarda, a la Font de Can Rull,
amb les cobles La Principal de Llobregat, Jumoní Bola de Sabadell i Ciutat de Girona.
A la tarda, amb concurs de colles improvisades.
Per la mare de ballades de Sardanes,
avui mateix, a dos quarts de vuit del vespre,
Sant Carles a la Ràpita, a la plaça del Coc,
amb la coble La Principal Repitenca.
Demà, diumenge, la coble Reus viatja fins a Andorra,
a Escaldes, a Engordany, i farà dues ballades,
una ben aviat al matí, a les onze,
i l'altra a la nit, a les deu,
serà a la plaça dels Cú Prínceps.
Viljons dia 23, Sardanes, a dos quarts de set,
de la tarda, a Reus, a la plaça del Mar Cadal,
amb la coble Reus, dins la festa de recepció
i distribució de la Flama del Canigó.
A les vuit del vespre, a Torre d'en Barra,
al passeig marítim, amb la coble Blanes,
i a les nou, a Riu de Cols,
al camp de futbol sala, amb la coble Reus Jove.
Passem el dimarts, dia 24,
a les doze del migdia, dues ballades,
una a Llorenç del Penedès, amb la coble Mediterrània,
i l'altra a la pobla de Mafumet,
amb la coble Ciutat de Reus.
El dimecres, dia 25, a les dues quarts de set de la tarda,
a Reus, a la plaça Prim, amb la coble Reus.
Festa major, com dèiem abans,
a la veïna ciutat,
a l'endres, dia 27, a dues quarts de set de la tarda, també.
Igualment, a la plaça Prim,
aquesta vegada, però, amb la coble Reus Jove.
I, novament, Sardanes, el diumenge, dia 29,
a les set de la tarda, aquesta vegada,
a la plaça Prim, també,
i també, canviant altra vegada, amb la coble,
la coble Catània.
Deixem la resta de l'agenda per més endavant,
tornem a la música, i parlem de l'ideal d'en Clavier,
una dinàmica d'entitats sardanistes,
situada al barri de les Roquetes, a Barcelona,
responsable de nombroses activitats,
entre les quals destaca l'anomenat a plec de tardor.
Aquesta festa acostuma a cloure's
amb un concert al Palau de la Música,
on, igual que a les ballades del matí i de la tarda,
no és estrany que s'hi estreni alguna composició.
L'any 1991, per exemple,
es va donar connexió a una sardana
encarregada al compositor i director Joan Lluís Moraleda
per oferir-la, com a mostra de reconeixement,
a l'Orfeo Català,
anfitrió en els esmentats concerts.
És la sardana a les Roquetes de l'Orfeo Català,
que ara escoltarem interpretada
per la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
i que suggereix algun motiu
del cant de la senyera,
l'himne de l'Orfeo Català.
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
L'Orfeo Català
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Julian!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tornem-hi, tornem-hi a la música, ara amb la Cobla Contemporània,
que ha publicat un nou disc en una de les tres col·leccions que manté actualment.
Es tracta de l'Audició 5, integrat per una selecció de nou sardanes senceres,
de set tirades, inclòs el repicó de l'última, com és habitual a les ballades.
El disc s'obre amb una nova composició de Geroni Velasco,
dedicada a l'entitat Barberà amb la sardana,
en motiu del desènic aniversari del seu aplec i de la seva fundació.
És la peça titulada Ja en tenim 10.
En conjunt són sardanes de compositors actuals, tot i que d'estils diversos.
A més de l'esmentada, també trobem Ironies, de Martí Font Clara,
Mestre de Mestres, de Joan Verdés, Tres Violes, de David Estanyol,
Constància, d'Agustí Serratacó, Tots a la Festa, de Lluís Pujals,
Prada de Conflent, de René Picamal, per molts anys, de Jordi León
i Capital del Cava, de Joan Lázaro.
Cal remarcar que dins l'acord de col·laboració entre la ONG,
Mans Unides i la Cobla Contemporània,
els guanys a la venda d'aquest disc compacte
van destinats a tres projectes humanitaris de Melong,
al Camerún, Sarín, al Perú i desarmes, a Haití.
Ara escoltem les primeres tirades de la primera,
de les sardanes esmentades.
Ja en tenim 10, de Jeróni Velasco.
10, de JeróniCr
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja en tenim deu, la sardana d'estrena, que inclou aquest cinquè volum de la col·lecció de l'Audició de la Cobla Contemporània,
una composició característica d'en Geroni Velasco, balladora, engrescadora i que acostuma a entrar força bé al públic de les ballades i dels aplecs.
i recordem que estem a l'espera, sembla que estem a l'espera, sembla que és imminent l'aparició d'un altre volum d'una altra de les col·leccions de la Contemporània,
en elcommittee de la Setre Habit уров match isso, com és un part de l'escena resident , on i amb els ballades i les ballades sembla que impacten força i està a punt d'ap tornar al disc hi a més analític.
i també està en elaboració una altra de la col·lecció Contemporanis,
en aquest cas sardanes també de concert, dos curts, dos llars,
i amb sardanes d'autors actuals, plenament actuals.
Una característica que, com vèiem, també han adoptat aquesta vegada
en aquest disc de sardanes senceres, amb 7 tirades, de la col·lecció L'Audició.
Anem ara a les notícies.
I en la dinàmica més estiuenca, que adoptem a partir d'avui
en aquest horari d'una hora, amb més tranquil·litat,
això no vol dir que en algun moment donat en algun d'aquests programes
recuperem l'espai de l'entrevista o d'anàlisi d'algun tema més detingudament,
però en principi anirem dosificant una miqueta més les notícies,
les activitats amb més música, potser.
Doncs un primer bloc, en notícies.
Avui en tindrem també dos, potser més breus, que són habituals,
però així, convenientment, com deia, dosificats.
I comencem parlant que demà tindrà lloc una activitat sardanista
que ens queda força lluny als tarragonins, però que ara hi sé destacada.
El cas és que una cobla integrada per músics de diferents formacions,
aplegada sota el nom de Circumstàncies de Cobla Amistat,
interpretarà sardanes a Manuel Sardarra i Puigferrer,
i més ni menys que al Cim del Canigó, un lloc mític per als catalans,
en un dels punts àlgids del cicle de l'any
i amb música d'un dels compositors de sardanes més unànimament reconegut.
Aquesta serà la tercera ocasió que la sardana arriba al Cim del Canigó,
ja que cal consignar les experiències prèvies dels anys 1987 i 1997,
i ara ho farà portada pel foment de la sardana de Saret.
Músics sardanistes es trobaran, en principi, avui dissabte,
al refugi de Cortalets, des d'on demà domenja
i iniciaran l'ascensió per arribar a dalt del Canigó als vols del migdia
per interpretar i ballar sardanes, el que podríem anomenar a sostre de Catalunya.
Com hem dit, es recordarà la persona i l'obra de Manuel Sardarra i Puigferrer
en el centenari del seu naixement.
Puigferrer ha estat, sens dubte, un músic apreciat i ha mirat arreu del país,
però d'una manera força especial pels sardanistes seratans.
L'Ajuntament de Llagostera i l'agrupació d'enseires sardanistes
han organitzat conjuntament un acte de record al compositor Josep Aguiló
amb motiu del 50è aniversari del seu traspàs,
corregut en aquella població del Gironès el 27 de març del 1958.
L'acte es farà avui dissabte, dos quarts de deu del vespre, a la plaça de Catalunya,
amb la participació de la cobla genissenca de Taradell.
Josep Aguiló i Blasco van néixer a Tarragona el 1888.
Es va instal·lar a Llagostera el 1926 i 32 anys més tard, el 1958, hi va morir.
Era intèrpret de cornetí i va formar part de les cobles orquestres
com la principal de Casà, la principal de Girona i la principal de Llagostera.
Fu l'autor de diverses sardanes, però una va ser especialment popular,
sol rogenc, de lluïment de tenora.
Aguiló va encetar una faceta nova, a més a més,
en el món de la sardana i la cobla, la sardana publicitària,
escrivint la peça Anís del Tigre per a una empresa d'aranys de Munt.
I, com dèiem, dos blocs avui de notícies.
Deixem el següent per més endavant.
Ara obrim un altre espai dins del nostre programa La Relíquia.
Ja ho sabeu, a l'espai de la Relíquia viatgem pel temps mitjançant la música,
amb enregistraments veterans de sardanes, música per a cobla,
o vinculats d'alguna manera amb aquests àmbits.
Concretament, avui ens situarem a l'any 1964,
amb un disc de 45 revolucions per minut,
que inclou quatre sardanes interpretades per la cobla salvatana.
Aquest era el format més habitual en aquella època,
fins i tot més que el típic LP de 33 revolucions per minut.
La particularitat del que hem triat avui és que tot el seu contingut
estava dedicat al pintor Salvador Dalí,
que apareix a la fotografia de portada,
i fins i tot el títol de l'enregistrament és Sardanes a Dalí, així en castellà.
I al dors hi trobem aquesta dedicatòria, també era en castellà,
a Don Salvador Dalí, universal i único, sinceramente, los autores.
Aquests autors són Jaume Cristau, amb dues sardanes,
Manuel Cano i Josep Alberti.
Escoltarem la d'aquest últim,
qui justament aquell any va cloure una llarga etapa
de 19 anys com a director de la salvatana.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
La sardana porta el nom de Port Lligat.
la sardana porta el nom de Port Lligat.
la sardana porta el nom de Port Lligat.
ha fet un mínim de mitjans que es podien disposar en aquell moment i ara notem aquesta diferència
no només pel deteriorament que el disc hagi pogut experimentar al pas dels anys,
sinó també per la diferència de la qualitat de tota mena entre aquells discos
i els que es poden fer avui en dia, evidentment.
Era una relíquia de l'any 1964 amb la cobla salvatana,
un disc amb composicions dedicades a Salvador Dalí.
Alguna sardana d'aquestes darrerament s'ha recuperat amb un altre enregistrament actual,
fet amb tots els mitjans i alguna també s'interpreta tant en tant en alguna ballada.
Aquesta prova que hem escoltat, la veritat és que potser és la que menys de totes.
Bé, tornem a les notícies.
I tal com vam avançar en anteriors programes,
des d'avui i fins dilluns se celebra el moll de la Fusta de Barcelona,
la Festa Major de la Cultura Tradicional a Catalunya,
organitzada per la Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana.
S'hi fan cercaviles, espectacles, tallers, trobades i mostres
presentades en espais diversos com l'Esplanada, la Fira i l'Obrador.
La programació s'ha confeccionat a partir de les diverses propostes
rebudes de les agrupacions, coordinadores i federacions, membres de la Confederació.
En aquests moments hi deu estar actuant l'Esbar Sant Martí de Barcelona,
amb la Cobla la Principal del Llobregat a l'Esplanada.
A les 5 de la tarda s'oferirà l'espectacle Trencats i Seguits,
amb la Colla i l'Esbar Continuïtat de Torroella de Montgrí,
amb la Cobla la Principal de Terrassa a l'escenari.
A les 6 de la tarda es podrà veure l'Esbar Maragall de Barcelona a l'Esplanada.
a l'Esplanada. A les 8 del vespre al mateix lloc oferiran una exhibició
a les colles sardanistes laietans,
Maig, Mare Nostrum i Violetes del Bosc,
amb la Cobla la Principal de Terrassa,
que també interpretarà una ballada de sardanes.
Demà diumenge, dia 22, a dos quarts de 12 del matí,
actuarà l'Esbar Gaudí de Barcelona a l'escenari.
A dos quarts d'unes presentarà el llibre de Pompili Massa
Joan Comas i Vicenç, editat per l'Agrupament d'Esbars d'Ensaires,
amb la col·laboració de Ballets de Catalunya
i el grup de Socarrel a l'escenari.
I a les 6 de la tarda actuarà l'Esbar d'Ensaires Manresans a l'Esplanada.
A l'espai de les exposicions hi haurà, entre d'altres,
dels Esbars d'Ensaires, així com un audiovisual dels Aplecs de la Sardana.
També resten instal·lats un bon nombre d'estants,
entre els quals el de l'Agrupació de Aplecs Sardanistes
de les Comarques Ironines, l'Agrupament d'Esbars d'Ensaires
i la Unió de Colles Sardanistes.
Diumenge passat es va celebrar un nou concurs del Grup A
del Bàsic d'Honors Grans,
categoria en la qual hi participa la Colla Terranadansa.
de Palamós i aquests foren els resultats.
A la primera sardana,
primer lloc per a Violetes del Bosch de Barcelona,
amb 3 punts,
segon empat de les Colles en 6 de Manlleu
i Maig de Barcelona,
amb 8 punts cada una,
quart lloc per a Clorodagoiges de Banyoles,
amb 11 punts,
cinquè Terranadansa amb 15 punts,
i sisè Blanquespornà de Sitges,
amb 18 punts.
A la segona sardana,
primer Violetes del Bosch,
amb 3 punts,
segona Clorodagoiges,
amb 8 punts,
tercera Maig,
amb 9,
quarta en 6,
amb 11 punts,
cinquena Terranadansa,
amb 14 punts,
i sisè Blanquespornà,
amb 18 punts.
I finalment,
la tercera sardana,
en primer lloc Violetes del Bosch,
amb 3 punts,
tercer empat entre Clorodagoiges,
i en 6,
amb 9 punts i mig cada una,
cinquena Terranadansa,
amb 15 punts,
i sisè Blanquespornà de Sitges,
amb 18 punts.
Abans de començar,
el nostre comentari inicial,
fèiem referència als cossets de Sardanes,
aquests que està portant a terme
l'agrupació sardanista Terranadansa.
Estan en marxa, com dèiem,
però,
imaginem,
que si algú s'anima,
i si vol apuntar,
doncs,
encara l'enmetran.
Imaginem,
suposem que sí.
En tot cas,
recordem les dades,
són tres àmbits diferents,
un d'iniciació a la sardana
per a nens i nenes
de 4 a 14 anys,
es fan els dissabtes
de dos quarts de 6
a dos quarts de 7 de la tarda,
iniciació a la sardana
per a adults
a partir de 15 anys,
els dissabtes també,
de dos quarts de 7
a dos quarts de 8,
i perfeccionament
a la sardana
per a adults
i de 15 anys,
per a aquells que ja en saben,
però volen acabar de
perfeccionar
aquestes
habilitats seves
en la dansa.
Aquestes
es fan de dos quarts de 8
a dos quarts de 9
del vespre,
també,
en dissabte.
va començar el passat dia 7 de juny,
i s'han de desenvolupar
sempre en dissabtes
fins al dia 26.
Tot això,
la cooperativa obrera
Terracorència,
carrer Fortuny 23,
primer pis,
a la sala 2,
on podeu demanar per el David,
per la Montse,
o pels altres monitors
que tenen cura
d'aquests cursets.
Ja ho sabeu,
en aquest cas,
sense cap compromís
de participar en colla de competició,
evidentment,
si després us hi engresqueu,
doncs els fareu feliços,
però,
en tot cas,
aquests cursets oberts
a tothom,
senzillament,
pel desig d'aprendre
o de perfeccionar
a ballar sardanes.
I demà diumenge
és el dia de la sardana,
celebració que va instituir
l'obra del Ballet Popular
amb l'objectiu que fos
una jornada d'enaltiment
de la dansa
i d'afirmació de catalanitat.
Cada any s'escau
el diumenge més proper
al solstici d'estiu
i se celebra en ballades
a molts indrets
de Catalunya i del món.
Com a element unitari
d'aquesta celebració,
les manifestacions sardanistes
organitzades
per a comemorar
el dia de la sardana
o que coincideixen
en aquesta jornada,
es programa una peça
determinada
per tal que sigui ballada
arreu d'unes fa 100 sardanes.
Magdalena és el títol
de la peça proposada en guany
en el marc
de les comemoracions
del centenari
del naixement del seu autor,
el mestre Manuel Sedarra
i Puigferrer.
Datada l'any 1944,
Magdalena està dedicada
a la filla
del mestre Puigferrer
i té la particularitat
que recull un motiu
d'un ballable
que havia escrit ell mateix
per a l'orquestra bolero.
Ara l'escoltem
en versió de la cobla
la principal de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
eden!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
immens perquè és un grup de jazz
fa jazz, l'única particularitat
és que introdueixen una tenora
música tradicional
és això, és tot un
com deia, un debat i valdria la pena agafar
aquest punt, aquest programa
per introduir-lo en un d'aquests
congressos, això, debats
que s'organitzen sovint sobre
aquest tema. Ramics, a punt
de sonar a la una de la tarda
aviat després del butllet i notícies
a la primera edició d'en Guany del Toc de Castells
nosaltres tornarem
en repetició demà a partir de les 11
i en directe dissabte vinent a partir
de les 12 i uns minutets. Ho passeu molt bé.