El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Arribem avui al nostre darrer programa de l'any 2008,
any jubilar de Sant Fructuós Bisbe i Sant Auguri i Sant Eulogi d'Iacas.
Avui, dia 28 de desembre, s'escau la festa de la Sagrada Família.
Amb aquest motiu, avui no es permeten les misses de difunts, tret de les exequials,
i també s'humiteix la festa dels sants innocents.
Com els ha provat el Nadal?
Suposem i desitgem que ve.
Aquest és el desig d'en Santi Grimau, el control tècnic i de la qual els parla Montse Sabater,
i també del nostre company, en Didac Bertran,
que s'afegeix a aquest desig encara que no estigui aquí físicament,
però sí que ho està espiritualment.
El naixement d'un infant és tot un trasbalsament.
Just abans del part, tothom s'agita.
La matrona prepara els estris, la mare fa exercicis de respiració, el pare encara més.
Tota l'excitació acumulada durant els nou mesos d'espera
s'allibera de cop quan s'escolta el plor del nou nat.
Ja està fet.
Tothom riu.
Quin alliberament!
Han passat ja quatre dies del naixement de Jesús.
Els pares de la criatura han tingut temps de descansar.
Ara es poden mirar amb una mica de calma el que ha passat.
Amb l'infant als braços, Josep i Maria, no surten del seu estorament.
Volen donar gràcies, no saben com expressar la seva alegria.
Estones ploren, estones riuen.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El 5 de gener de 1964, en què Pau VI era a Nazaret,
durant la seva històrica visita a Terra Santa,
va dir, referint-se a la població de la infància i joventut de Jesús,
que Nazaret ens ensenyi què és la família,
la seva comunió d'amor,
la seva bellesa austera i senzilla,
el seu caràcter sagrat i inviolable.
En un temps en què es posa en qüestió què és una família,
com si en comptes de ser una institució natural
fos un convencionalisme humà,
algú ha escrit amb raó,
si tot és família, res no és família,
l'Església ens proposa un any més
celebrar la festa de la Sagrada Família,
exemple de totes les que se senten cristianes.
Quina festa més bonica!
Ens remeta Maria i Josep cuidant Jesús
mentre el nen, ens diu l'Evangeli de Lluc,
es feia gran, avançava en enteniment
i tenia el favor de Déu i dels homes.
I el mateix evangelista ens conta
que Maria conservava totes aquestes meravelles en el seu cor.
La casa devia ser senzilla,
com totes les de Galilea,
amb una cambra de fusteria.
En aquest marc sorprenent,
va voler transcorrer Déu la major part dels seus dies a la terra.
En la seva família,
com era propi en aquell temps,
el dia començava a la sortida del sol
amb el res d'una erosió,
la Shemá,
que diu al principi,
escolta Israel,
el Senyor és el nostre Déu.
I continuava amb una jornada de treball
artesanal en el cas del pare
i domèstic en el de la mare.
Les dones feien el pa,
començant per moldre el blat,
pastar la farina,
afegir-hi aigua i sal i una mica de llevat.
Anaven a buscar l'aigua,
a vegades,
a una font o a un llum o a un pou molt llunyans.
Que familiar que resultava tot això a Jesús.
En la seva predicació parlava del pa,
del llevat,
s'asseurà al costat d'un pou
i al final,
quan estigui clavat a la creu,
no li seran estranys el martell i els claus
que va veure utilitzar Sant Josep
en el petit taller.
Per designar Salvador,
Déu va voler que el seu fill
naixés d'una dona,
que passés gairebé
tota la seva vida d'incògnit.
Hem d'aprofundir en aquest misteri
que tant va sorprendre
els seus coetanis
que esperaven que el Mesías
arribaria de manera aparatosa
i amb gran esplendor.
La lliçó és que les situacions ordinàries,
el treball,
la vida de la llar,
són llocs privilegiats
per a la nostra trobada amb Cris.
I aquí hem de preguntar-nos,
deixem espai a Cris
en la nostra vida de cada dia
o l'omplen altres coses.
No es requereix res extraordinària
per albergar Jesús
amb la nostra família
i evitar que hagi d'anar
a un altre lloc
a la recerca de l'allotjament.
Un gest tan senzill
com venir a la taula
és un recordatori agraït
de la seva presència.
Resar el rosari
és una pràctica
que tradicionalment
manté la família unida.
La família de Jesús
no es redueix
a la Mare de Déu
i Sant Josep.
Nosaltres formem part d'ella,
però hem d'admetre-li
perquè en la seva humilitat
no va voler imposar una presència
sinó que truque a la porta.
Adeu-siau.
i Sant Josep.
L'església festeja avui
L'església festeja avui
la Sagrada Família
de Jesús,
Josep i Maria.
Les lectures estan amarrades
d'una mena d'eufòria contagiosa
que s'escapa
per tots costats.
Es diuen coses molt importants,
molt greus
i fins i tot,
però una mena de riure
mal dissimulat
s'escapa
per sota del nas
de tots els qui prenen la paraula.
En la lectura
del llibre del Gènesi,
el Senyor promet a Abram
una descendència nombrosa.
En un moment
de tanta solemnitat
no s'està de fer servir
el seu bon humor.
Mira el cel
i compta les estrelles
si és que les pots comptar.
Però això no és tot.
Abram i Sara
escollen pel seu fill
el nom d'Isaac,
que vol dir
riure en hebreu.
Isaac
és el testimoni viu
del bon humor de Déu,
ell
qui fa possible
l'impossible.
El salm
comparteix
aquest riure
meravellat
en cançó de lluança.
Tots els instruments
són pocs
per a dir
l'elogi
de les seves meravelles.
Alegreu-vos de cor,
vosaltres,
fills d'Abraham.
Rieu com ell va riure,
ell que va confiar
plenament
en la promesa
impossible de Déu.
Però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida.
A casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el que no
reçar
i dir
Tarragona
missionera.
Una finestra
a la realitat
missionera,
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda.
Una de les paraules
bíbliques
que escoltem
al dia
de la Sagrada Família
són aquelles paraules
del vell Simeó,
plenes de goig
i esperança
quan entenia
l'infant Jesús
als seus braços
digué
Ara,
Senyor,
deixa que el teu
servent
se'n vagi
en pau
com li havies
promès.
Els meus ulls
han vist
el Salvador
que preparaves
per presentar-lo
a tots els pobles.
Llum
que es
reveli
a les nacions.
Glòria
d'Israel
d'Israel
al teu
poble.
Ens porta
a vocar
la pregària
joiosa
de Simeó
el fet
que s'obriu
un nou
complex
parroquial
albània.
El gest
prové
de la diòcesi
de Maserata,
Itàlia,
que s'ha proposat
construir
aquest complex
a la localitat
albanesa
de Battore.
El 15 de novembre
es presentava
el projecte
a l'alcalde
de la localitat
on es construirà
la parròquia,
Cames,
on treballa
el sacerdot
de la diòcesi
de Maserata,
Patrici
Santinelli.
El projecte,
preparat
per un
arquitecte
italià,
ha estat
presentat
a la
delegació
albanesa
que ha viatjat
fins la localitat
italiana
pel bisbe
Montseller
Claudio
Giuliodoro
en presència
de l'alcalde
de Maserata.
L'Ajuntament
promou
a Albània
programes
de formació
i prevenció
social.
La delegació
albanesa
ha expressat
la seva gratitud
i s'ha compromès
a facilitar
tots els permisos
necessaris
per a la casa
de construcció.
També han valorat
el treball
de formació
promogut
pel pare
Santinelli
i pels religiosos
que treballen
a la comunitat
parroquial
i la seva
labor de formació
a través
de cursos
de costura
i informàtica.
Altre signe
de goig
i d'esperança
és
el que
s'acaba
d'inaugurar
a la diòcesi
de l'Anzou,
Xina,
un museu
per a recordar
la història
de la diòcesi
i el treball
dels missioners
estrangers
que portaren
el cristianisme
al país.
El museu
es troba
a les instal·lacions
de l'església
de Songshu,
a 300 quilòmetres
al sud-est
de l'Anzou,
la capital
de la província
xinesa
de Ganso.
Al museu
es troben records
i utensilis,
així com
estadístiques
i altres dades
de les diòcesis,
que recorden
els missioners,
també fotografies,
cartes
i antics missals
en llatí.
Molts dels objectes
exposats
foren conservats
per ancians
sacerdots
durant moltes
dècades.
Amb tot,
el 60%
del que s'exposa
ha estat donació
dels laics
de la diòcesi
que ho guardaren,
malgrat les persecucions
religioses
que s'esdevingueren
des dels anys 50
fins a finals
dels 70.
La diòcesis
té més de 40.000
catòlics
i 38 preveres.
L'any 1952,
tot el clergat
estranger
fou expulsat
de Xina
i la comunitat
va romandre
a la clandestinitat
fins als darrers temps.
Adéu-siau.

La lectura
de la Carta
als Hebreus
ens dona la clau
que fa possible
que tot aquest riure
no sigui
una alienació
dels problemes
del món,
sinó una veritable
expressió
de joia
alliberadora.
Gràcies a la fe,
gràcies a la fe,
gràcies a la fe
en el Déu d'Abraham,
d'Isaac
i de Jacob.
una fe
que ens permet
sortir de casa
sense saber
ben bé
on anem,
una fe
capaç
de treure
de les nostres
entranyes
ja mortes
una descendència
tan nombrosa
com les estrelles
del cel
i com els grans
de sorra
de la vora
de la mar.
Finalment,
en la lectura
de l'Evangeli,
l'eufòria
pren tonalitats èpiques.
Josep i Maria
assisteixen esturats
a aquest esclat
d'alegria
desbordant.
L'entrada
de la família
al temple
provoca
un aldarull
considerable.
Tots són crits,
lluances,
profecies,
proclamacions.
Escoltem-ho
a l'escenificació
que d'aquest fragment
de l'Evangeli
ens ofereix
l'Associació Bíblica
de Catalunya.
Després
escoltarem
la intervenció
de mossèn Joan Magí
comentant
les lectures
d'aquest diumenge.
Presentació
de l'infant Jesús
al temple.
Quan van complir-se
els dies
que manava
la llei de Moisès
referent a la purificació,
portaren Jesús
a Jerusalem
per presentar-lo
al Senyor.
Així ho prescriu
la llei del Senyor.
Tot primogènit mascle
serà consagrat
al Senyor.
Havien d'oferir
en sacrifici,
tal com diu
la llei del Senyor,
un parell de tórtores
o dos colomins.
Hi havia llavors
a Jerusalem
un home
que es deia
Asimeu.
Era just
i piatós.
Esperava
que Israel
seria consolat
i tenia el do
de l'Esperit Sant.
En una revelació,
l'Esperit Sant
li havia fet saber
que no moriria
sense haver vist
el Maciès del Senyor.
Va anar, doncs,
al temple
guiat per l'Esperit
i quan els pares
entraven
amb l'infant Jesús
per complir amb ell
el que era costum
segons la llei,
el prengué en braços
i beneï Déu dient
Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau
com li havies promès.
Els meus ulls
han vist el Salvador
que preparaves
per presentar-lo
a tots els pobles.
Llum que es rebeli
a les nacions.
Glòria d'Israel
al teu poble.
El seu pare
i la seva mare
estaven meravellats
del que es deia d'ell.
Simeu
va beneir-los
i digué a Maria
la seva mare.
Aquest infant
serà motiu
que a Israel
molts caiguin
i molts d'altres
s'aixequin.
Serà una senyera
combatuda
i a tu mateixa
una espasa
et traspassarà
l'ànima.
Així es revelaran
els sentiments
amagats
al cor de molts.
Hi havia també
una profetessa,
Anna,
filla d'Afanuel
de la tribu de Zer.
era d'edat molt avançada.
Havia viscut
set anys
amb el seu marit,
però havia quedat viuda
i ara ja tenia
84 anys.
Mai no es movia
del temple
i donava culte
a Déu nit i dia
amb dejunis
i pregàries.
Ella, doncs,
es va presentar
en aquell mateix moment
i donava gràcies
a Déu
i parlava de l'infant
a tots els qui esperaven
que Jerusalem
seria alliberada.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí
Bon dia,
amics.
El dia 28 de desembre
celebrem la festa
de la Sagrada Família.
Teniu unes lectures
molt boniques,
però és molt interessant
perquè,
per exemple,
la primera
del llibre
de Ben Sira
es diu
que el qui honra
el pare
expia els pecats.
també ens diu
que la pregària
del qui honra
el pare
serà escoltada
i, a més a més,
que plega un tresor.
I ho repeteix,
diu,
Déu no oblidarà
que t'hagis
a piedat
del teu pare,
no tindrà
en compte
els pecats
i mantindrà
la teva casa.
La paternitat
i maternitat
ve de Déu
i ens porta
a Déu.
Com podríem
resar el pare
nostre?
Fins a quin punt
ens ho ensenya
la paraula
de Déu,
tot això?
Mireu,
tractar amb els pares
és com
tractar amb Déu.
El respecte,
l'amor,
la delicadesa
de tracte
amb els pares
expia els pecats.
Com ho fem
perquè els pecats
es perdonin?
Acudim a Déu?
Tornem a Déu?
Adherim la nostra vida
a Déu?
La lectura
posa el tracte
als pares
al mateix nivell.
En Sant Pau
ens parla
de les relacions
familiars
entre nosaltres
mateixos.
Les nostres
relacions
familiars
es nodreixen
en el fet
que Déu
ens ha escollit
per viure
el seu amor
i saber manifestar
el seu perdó.
La submissió
que Déu demana
no pot anar
més enllà
de la seva
realitat divina,
la seva familiaritat
d'un Déu
entre les persones,
una família
divina.
és aquest
l'estil
que es demana
a la família
cristiana.
Més ben dit,
a la família
humana.
Amor
i relació
amb
natadat
al màxim.
I
l'Evangeli
ens parla
de la presentació
de Jesús
al temple.
Presentar
els fills
al temple
avui dia
és presentar-los
a la comunitat
de creients,
a l'Església.
Això es pot
fer
i es fa,
s'hauria de fer,
pel baptisme,
per la catequesi,
per la celebració
de l'Eucaristia.
Això és
oferir-los
el do
de l'autèntica
relació familiar,
del creixement
en harmonia
i solidaritat,
el do
de la visió
neta
de l'amor
i necessitat
dels altres
i de
la pròpia
ofrena
a Déu
en els altres.
de l'Eucaristia
Podem imaginar
l'escena.
Simeó
pren el nen
en braços
i esclata
a plorar
i a riure
tot barrejat,
igual que la mare
després d'infantar.
Aquell infant
és el motiu
que l'ha fet viure
durant tots aquests anys.
Déu compleix
sempre
les seves promeses
en la Bíblia,
de vegades
una mica tard,
però sempre
les compleix.
l'alegria
desbordant
de Simeó
no és tanmateix
una fugida
de la cruesa
i del dramatisme
de la vida.
Aquest infant
serà una senyera
combatuda
i a tu mateixa
una espasa
traspassarà
l'ànima.
D'altra banda,
Anna,
una velleta
entranyable
que passava
tot el dia
al temple
encenent espelmes,
es converteix de cop
en una profetesa
incendiària
que no té por
de parlar
obertament
de l'infant
a tots els que
esperaven
que Jerusalem
seria alliberada.
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
avui parlarem
de sindicats.
Pau Cisner,
en l'acte Eugès
i Matbeniens,
parla de la funció
important que tenen.
Tenen per objectiu
la representació
de les diverses
categories de treballadors,
la seva legítima
col·laboració
en el progrés
econòmic
de la societat,
el desenvolupament
del sentit
de la seva responsabilitat
per a la realització
del bé comú.
El treballador
té dret
a defensar-se
i a lluitar
per la seva dignitat.
moltes vegades
els drets
dels treballadors
es veuen
col·locats
per un sistema
que cerca
per damunt
de tot el guany
i el progrés
de l'empresa.
Joan Pau II
insistia molt
en que l'element
fonamental
d'una empresa
és la persona
i que els drets
d'aquesta
siguin del color
i de la nacionalitat
que sigui
estan molt per damunt
del benefici
de l'empresa.
Els sindicats
correspon
defensar les legítimes
aspiracions
dels obrers
i del treball.
Per tant,
primer,
cal que siguin ateses
les seves justes
reivindicacions.
El treballador
té dret
a un sou digne
amb el que pugui,
segons la doctrina
social de l'Església,
mantenir un nivell
de vida
veritablement humà
i fer front
amb dignitat
a les seves
obligacions familiars.
Cal reconèixer
que d'una centuria
en sa
s'ha millorat
en relació
amb els drets
del treballador,
però molt menys
del que es podia
desitjar.
Cal afirmar
que el sou mínim
amb el que
algunes empreses
s'acontenten
no és suficient
per poder fer front
a les despeses
personals
i familiars
i que el desequilibri
entre els sous
dels treballadors
i els dels gestors
de l'empresa
és molt considerable.
Hi ha també
un dret
reconegut
per l'Església
a participar
en els beneficis
de l'empresa.
La prospolua
no és deguda
només a les màquines,
sinó també
a l'atenció
i al treball
dels que hi intervenen.
Segon,
cal que el treballador
sigui tractat
com una persona
i no pas
com una eina
de treball
que tingui possibilitat
d'exposar
els seus punts
de vista
fins i tot
de cara
al millorament
de l'empresa.
Cal que disposi
d'una certa
estabilitat
en el treball.
La precarietat
ve moltes vegades
d'aquesta inseguretat
de cara al demà
i de la facilitat
en què algunes empreses
pretenen salvar
l'economia
acomiadant treballadors
sense pensar
en altres possibilitats
de major rendiment
de l'empresa.
Tercer,
cal que respecti
el dret
a la sindicació.
És,
moltes vegades,
l'única possibilitat
que té el treballador
de defensar
els seus drets.
Avui hi ha qui
sindica clandestinament
per por
a les represàlies
de l'empresa
i no sense motiu.
Són molts
els sindicalistes
que s'han vist
perseguits
i fins i tot
assassinats
per haver lluitat
a favor de la justícia.
Parlo del món
en general
encara que també
afecta el nostre país.
La lluita social
no és cosa
d'altre temps.
Continuen molts indrets.
només a Colòmbia
aquest any
ja van
38 sindicalistes
assassinats
segons
l'Escola Nacional
Sindical de Colòmbia.
Alguns sindicalistes
saben que s'hi juguen
la vida
perquè el poder econòmic
entén
ben poc de drets.
Espanya
més d'un sindicalista
ha estat
represaliat.
Aprofitem l'oportunitat
per reclamar
el deure de sindicació
per tots els treballadors
i d'una manera especial
per a aquells
que es consideren
cristians.
És un deure
de solidaritat
amb tots els treballadors
del món.
No podem esperar
que els problemes
es resolguin sols
quedant-nos a casa
tranquils.
Sense lluita
no es guanyen
les batalles
i aquesta
la tenim bastant perduda.
Espanya
segons la Vanguardia
del 18 de maig
només el 13
amb 8%
dels treballadors
estan sindicats.
Ja ho sabem
que els sindicats
no són perfectes
però tampoc
ho som nosaltres.
Si el món obrer
ha prosperat
és tant gràcies
a persones arriscades
que han sabut lluitar
fins al final.
Amics
fins un altre dia
si adéu plau.
Fins demà!
Com hem anat dient
al llarg
de tot el programa
eufòria
cant
esclat
riure
tot és excessiu
quan de la promesa
de Déu es tracta.
Els meus ulls
han vist el Salvador
que preparaves
per presentar-lo
a tots els pobles
llum
que es rebel·li
a les nacions
glòria d'Israel
el teu poble.
Així com Josep i Maria
així com Abraham
i Sara
així com Simeó
nosaltres també
esclatem de riure
perquè no ens ho creiem
perquè no ens ho podem creure
i és veritat
ens ha nascut
un infant
que és el Maciès
el Senyor.
Aviat deixarem enrere
l'any 2008
i encetarem el 2009
en el decurs
del qual
encara continuaran
part de l'any jubilar
dels sants màrtirs
fructuós
auguri
i eulògic
i també
de l'any de Sant Pau.
El nostre temps
d'enguany
s'ha acabat.
Els agraïm
la seva atenció
al llarg
de tots aquests mesos
i els convidem
a retrobar-nos
en aquest mateix punt
del diàl
el proper diumenge
que ja serà
l'any 2009
si Déu vol.
Fins aleshores
Feliz Anya!
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores