Són dos quarts de dotze.
Hola, bona nit, com cada divendres aquí a Tarragona Ràdio,
us saludem des del tràfic d'abstraccions.
I avui reprenem el sac costum de tenir un convidat
que ens vindrà a explicar unes quantes coses molt interessants.
Tenim avui amb nosaltres, aquí a Tarragona Ràdio,
el Lluís Potau, que ens parlarà de Bauhaus.
I no Bauhaus, aquest grup que sona de fons,
sinó Bauhaus, tot el moviment artístic.
En mitja hora, evidentment, no en tindrem prou.
Però vaja, intentarem fer el que puguem
perquè el Lluís ens expliqui
i tot un munt de mogudes que hi ha aquí preparades,
començant per aquesta tardor.
de fet, la setmana que ve mateixa,
i durant l'any 2009.
Hola, Lluís, què és això que sona?
Hola, bona nit.
Hola.
Això és Bauhaus?
És Bauhaus, el grup Bauhaus.
Sí.
I d'on va treure el seu nom, el grup Bauhaus?
De què ve això, de Bauhaus?
A veure, Bauhaus és l'escola alemanya d'art i disseny,
més o menys, podríem dir, art oficis,
que apareix a Alemanya en 1919.
Jo crec que és un moment molt important
de la història de la humanitat.
Tot just acabada la Primera Guerra Mundial,
que els va deixar tots amb cara de tontos.
Exacte.
Llavors, ja havia aparegut d'edat el 1913, 16, perdó, el 1916 havia aparegut d'edat i tota la corrent filosòfica que ja venia del segle XIX havia estat trencada per aquesta guerra que realment destrossa a tot Europa i realment es deixa sense ganes de crear d'edat.
No, però passa tot el contrari, no?
O sigui, quan després d'una guerra normalment és una pena, però realment és un moment d'inflexió important,
perquè l'humà o la humanitat torna a crear, no?
Encara que hi ha la gran dificultat d'aquest pensament que pots tornar a crear després del que has fet, realment.
Encara no s'havia acabat la inspiració creativa, artística, de pensament, realment una mica de tot, no?
Perquè els moviments socials són molt importants, a Alemanya apareix un partit comunista molt important, en aquell moment.
Llavors, fins a la Segona Guerra Mundial no s'acaba amb aquesta creació, amb aquesta voluntat de creació.
Ui, ui, ui. Acabem d'escoltar aquest Dark Entries, Entrades Fosques, per començar a anar païnt tot això que ens estàs explicant.
D'acabem d'escoltar aquest Dark Entries.
D'acabem d'escoltar aquest Dark Entries.
Doncs, amb el Lluís Potau, com estàvem dient, avui revisarem una mica el programa, el que es pugui explicar d'aquest programa d'activitats que se prepara des d'aquí de Tarragona
per celebrar el centenari ja del naixement, de Bauhaus, i tu vens com a representant, podríem dir, de l'associació d'antics alumnes d'art, quadres, ni més ni menys,
i això és una entitat que s'ha creat aquí a Tarragona.
Sí, això es crea al curs passat, més o menys la idea està de començar l'any del curs passat, i ja som legals des de fa un mes.
Sí. Llavors, la idea de l'associació és, a part també de donar un suport als estudiants d'història de l'art, de tot tipus,
la cosa anirà creixent, clar, de moment acabem de començar, és començar a fer coses, o sigui, activitats, projectes culturals,
i aquest de la Bauhaus, Experiència, que comença el 2009 i té una tirada llarga, realment la intenció és ser molt llarg,
potser fins al centenari també, aquest centenari, crec que és molt interessant, perquè realment el que crea la Bauhaus
és una cosa que està a tot arreu, encara ho veiem al carrer, a les nostres cases, als edificis,
o sigui, no és un estil, un moviment que hagi desaparegut ni molt menys, tot l'opuntament.
Exacte, és d'aquests moviments que potser sense que la gent sàpiga molt bé, això és Bauhaus,
t'ho trobes, té una aplicació quotidiana.
Sí, sí, o sigui, tu pots trobar des d'arrere de dos, làmperes, maneres de fer escales
dins dels edificis, els mateixos edificis, encara que potser la idea d'ells en un altre que no ho pas,
tan tancats, de cara a fora, tenien intenció sempre que es veiés el que s'estava fent dins,
que és una de les coses importants de la Bauhaus, la manera de creació, la manera de crear
i la manera d'ensenyar, no? O sigui, que no hi hagi un tancament a la gent de fora, no?
Tenien la... una de les grans idees de la Bauhaus és la socialització de l'art,
que a l'art arribi a tothom. Llavors, si no mostres el que realment estàs fent dins de l'escola,
també és una manera de tancar, i menys en aquell moment, no?
És un moment, tampoc, que és això, s'ha de ser després de la Guerra Mundial.
Llavors, el que realment... la voluntat és...
És una mica... a veure, hi ha una mica de... com ho diria?
Els acusen o els... d'això, de socialistes, de comunistes.
Hi ha una rama, al final, crec que és la segona, tercera època de la Bauhaus,
a partir de 1925, que tira més cap a el... un socialisme, realment, no?
Potser, no estic molt segur, eh?
Influenciat pel constructivisme rus, del moment, no?
Per exemple, Rochenko i tal.
La intenció és molt... és el... no només aquest... socialitzar l'art,
sinó també socialitzar la manera de treballar.
O sigui, la manera de treballar...
El professor no és damunt de la tarima, no és una... és teoria pura,
sinó que realment el professor està... o el mestre està creant el teu costat.
Tothom molt tocant de peus a terra, no?
Exacte, sí, sí, sí, exacte.
Sense aquests afanys artístics, romàntics, com d'estar per sobre de tot
i separats del populatxo, diríem.
Exacte, sí, sí, sí, i també és aquesta intenció de la producció artística
aprofitar el que és el moment industrial, no?
O sigui, de... de que... la producció en sèrie de l'art.
Aquí comença la producció en sèrie de l'art.
A veure, hi ha una opinió meva, no?
Que passa amb Dada i passa amb la Bauhaus, no?
Que tot això, doncs, bueno, més o menys, va evolucionant d'una manera
que Dada, bueno, Duxem agafa un tamboret i una rodada de bicicleta,
la posa damunt en una exposició.
I cola.
I cola i tothom es queda parat.
I avui en dia, doncs, te posen una caixeta de fusta, pintada vermell i tal,
i te diuen qualsevol cosa, també.
Cuidado, a veure, és la meva opinió, eh?
La Bauhaus passa una mica, això és algo semblant, no?
O sigui, avui en dia, no critico tot, eh?
El disseny, ni molt menys, o sigui, hi ha coses realment interessants,
però avui en dia te trobes qualsevol cosa, doncs, de disseny, de això, tal i qual, no?
I realment és una evolució que ve des de llavors, no?
És això portat a l'extrem?
Potser sí, però hi ha coses molt interessants, eh?
S'estan fent coses molt interessants avui en dia, des de tot a les rames de l'art, eh?
O sigui, en això no dic que no.
Tornant a la Bauhaus i en aquest projecte que esteu engegant tot just,
vosaltres, com a associació, esteu funcionant,
però també compteu, això és molt important,
amb suports institucionals i suports públics, podríem dir.
De moment, sí, se pot dir que sí.
A nivell d'universitat?
A nivell d'universitat, sí.
Sembla que a la universitat li agrada la idea,
amb reunions que hem tingut amb la vicerectoria d'estudiants,
Maria Bargalló, amb el dega de lletres, el doctor John Stein,
amb el cap de Departament d'Història, Mancio Isla.
Sembla que sí, sí, la idea m'agrada molt, no?
I, clar, els camins se van obrint.
Llavors, el primer camí és la propera Setmana de la Ciència,
que es celebra del 19 al 21 de novembre,
al Palau de Congressos d'aquí de Tarragona.
Exacte, doncs anem a explicar una miqueta aquest programa
i anem concretant.
Molt bé.
Comenceu dimecres, dia 19,
amb la presentació de l'associació,
l'associació d'antics alumnes d'art,
a càrrec d'Enric Llebat,
i conferències sobre el què i per què de la Bauhaus,
a càrrec de José Carlos Suárez.
Aquesta gent tenen un pes dins de la universitat.
José Carlos Suárez.
El Suárez és molt conegut a nivell d'art contemporani.
Sí, bé, en tot l'estat, realment.
I continueu a la tarda, a les 5 de la tarda,
amb una conferència titulada
El teatre de la Bauhaus a càrrec de Joan Pasqual.
Ell és el director de l'aula de teatre de l'ORB.
Aquest any l'aula de teatre,
a més d'altres grups que s'obriran,
sobre un grup de, podríem dir,
com un laboratori, un experiment de teatre
sobre el teatre de la Bauhaus.
El teatre de la Bauhaus realment va ser
una de les activitats que li va donar més...
més una imatge cap a fora, no?
O sigui, alguna cosa que realment pots mostrar
de cara al públic d'una manera més evident, no?
i d'una manera més col·lectiva, potser, no?
Ho portaven a bastants puestos, al teatre.
I de quins autors podríem parlar
dins del teatre de la Bauhaus?
El teatre de la Bauhaus ho porta,
fonamentalment, Oscar Schlema.
Schlema.
Schlema és el gran creador del teatre de la Bauhaus.
És un personatge molt interessant
perquè és...
mentre la Bauhaus es basa molt en la forma cúbica
o la manera que tenim,
qui més o menys sap del tema, no?
Més quadriculada.
Quadriculada.
La mentalitat aquesta quadriculada alemanya.
Exacte.
Doncs no, ell parla de la corba,
de la importància de la corba.
Fins i tot arriba a parlar de la mística de la corba.
Perquè Schlema és el que té aquelles figures
que dansen, que són fetes com de boles, no?
Com uns ninots fets de boles.
Exacte.
Ell ja és artista plàstic anteriorment, no?
És pintor i la seva pintura ja va encaminada cap a aquesta idea
de la línia curva, no?
De que realment ell diu que a la natura no hi és,
no hi són d'una manera evident,
si al microcosmo,
avui dia si agafem un microscopi,
sí que veurem formes més...
angoloses, pot dir-ho dir,
però la natura no existeix,
el cub, sobretot.
Llavors ell parla que el realment humà
i el natural és realment la línia curva.
La curva.
Les mujeres de verdad tienen curvas.
No us oblideu.
Muy bien, sí señora.
Entiendo, es cierto.
A ver si aprendemos todos.
Continuem amb aquest programa d'activitats.
Estàvem a dimecres 19.
El dia 20 teniu una altra conferència.
Explica'ns sobre la plataforma d'artistes
a càrrec de Vanessa Hernández.
Sí.
Primer de tot vull dir que
hem format un grup molt interessant,
bastant variopinto,
que ho podríem dir.
Gent que vam començar,
vam començar quasi tots
en la primera promoció d'Història de l'Art,
jo soc de la segona,
l'on és de Rubí i el Virgili,
i hi havia més...
Era una espècie de poti-poti de tot,
artistes, gent que venia de...
amb uns interessos,
gent que venia del...
que havia en aquell acabat una carrera,
gent que va començar,
que venia de batxillerat,
es diu encara això?
Sí.
Perdó.
Del batxillerat, no?
O sigui, que hi ha una mica de tot, no?
I, per exemple,
Enric Llevat,
Vanessa Hernández,
Cinta Mata,
Uli Silveti,
són més o menys artistes,
són artistes, no?
Són artistes.
i Vanessa és una de les...
que formen part del grup aquest d'artistes
més o menys de pensament i creació contemporània,
que s'ha format a Tarragona,
i volen fer, a més a més,
la presentació també amb el nostre projecte.
Jo crec que és una cosa molt interessant
que hi hagi una plataforma,
perquè a Tarragona tenim una mancança d'això.
Sí, potser sempre hi ha hagut molta gent
fent feina a nivell individual,
però poc moviment col·lectiu.
Sí, exacte.
I hi ha una altra cosa també
que ens apropa una mica a la Bauhaus,
que encara que tot se fa de una manera molt seriosa,
l'ambient de la Bauhaus és molt alegre.
És una creació d'alegria...
Lúdic.
Lúdic, sí, realment, sí.
I, a més a més,
una de les coses importants de la Bauhaus
és les festes, no?
Fan cinc festes a l'any,
potser algun any se fan més festes.
Realment, amb idees molt creatives, no?
No recordo ara, no ho estic molt segur,
però crec que hi ha una festa de la línia,
de la línia, no?
O sigui, de disfreses, però de la línia.
Sí, sí.
Festes temàtiques.
Sí, sí, temàtiques, no?
Però temàtiques, realment, amb una idea de creativitat.
I hi ha una profunditat, clar, enorme.
M'ha deixat llegir un moment?
Espera, si et sembla, fem una pausa.
Molt bé.
Posem un tema de Bauhaus,
fent honor al tema d'avui,
i així agafem aire per continuar bombardejant
a l'audiència amb tota aquesta informació tan interessant.
M'ha deixat llegir un moment d'avui.
M'ha deixat llegir un moment d'avui.
M'ha deixat llegir un moment d'avui.
M'ha deixat llegir un moment d'avui.
M'ha deixat llegir un moment d'avui.
M'ha deixat llegir un moment d'avui.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit