Són dos quarts de dotze.
Són dos quarts de dotze.
Són dos quarts de dotze.
Segurament seran dos programes, perquè en un sol no en tindrem prou.
Es tracta de repassar les dues últimes perles que han tret aquest any mateix, fa poquets mesos, el Pau Riba i el Jaume Sisa.
Com dèiem, programa ping-pong d'aquests dos personatges que se'ls considera els dos xalats de la nova cançó,
que sempre van anar per lliure, i ara sembla que tanquen una mica el cercle.
Es retroben i van anar fent esses d'aquestes que fan ells tan bé.
Comencem escoltant un tema del Pau Riba, del seu últim disc, Virus Laics, que es diu Deliniana Flor.
En un port arrasarà del vent.
I ben guardat de l'ona traïdora, hi ha un delit, delit, i ha trafegat.
En salvar un llegut del fill de l'art, de la mar tempestuosa.
El llegut, no tu, senyal de peix i feixos de corall.
Crans o llagostes d'operó, el gros ventre ple de flors.
Robada d'enginy, preciós tresor.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Si hi ha una flor de rinc,
de viat s'hauria de ser.
I la de rinc n'hi ha una flor fora per mi.
I la de rinc n'hi ha una flor fora per mi.
I la de rinc n'hi ha una flor fora per mi.
I la delia, entre les flors.
Si de la deliera delies, delies serà, per força delia,
la flor més flor.
És la de l'Itàlia, serà gala, tu jur la França, serà fixer, tu jur la França, eh, que és que sé.
Delicat, el delicat, delineant.
Salvador, Salvador, Salvador, Salvador, Salvador, Salvador, Salvador, Salvador.
Now it's time to say good night, good night.
Salvador, Salvador, Salvador, Salvador, Salvador, Real Madrid.
Com heu pogut comprovar, era un homenatge del Pau Riva a Andalí.
Ell el va conèixer de jovenet allà dalt a Cadaqués i suposo que va quedar marcat com tothom que el va conèixer en aquest superpersonatge.
I llegirem un fragment de text que apareix aquí en el disc, en el virus laics, l'última perla que ha editat el Pau Riva, que diu així.
Els bigotis de Dalí assenyalen l'hiperxiologi o religió científica de Pujols.
Francesc Pujols, un personatge important també, després en parlem.
La religió científica de Pujols ens fa pujar i baixar per l'escala de la vida i de l'escala de la vida saltem a l'escala de l'enteniment de Llull,
tal com apareix representada al peu del monument que el vell soldat alquimístic té erigit al cor del conglomerat Montserratí d'Àngels Durments,
que no són altres que aquells aquí Verdaguer enviar a serrar els Pujols originals per dar-los formes sorprenents,
precipicis i alçàries, a fi de fer-ne el més insòlit palau, fins que caigueren exhausts i ara dormen l'angèlica Pau.
El Pau, com podeu comprovar, continua estant com una regadora i el Jaume Sisa es fa jove.
L'escoltem en un tema que ens envia des de la lluna, des del seu últim disc, Ni cap ni peus.
Des de la lluna faig volar coloms, em menjo la pruna, em menjo els torrons.
Des de la lluna et vull veure venir orelles de punxa i un pirulí.
Esclata el Big Bang, el fons del cervell, carrets de bombers,
ocells nuclears, màquina del temps.
Des de la lluna, tisora i paper, i una supercorda per lligar-ho bé.
Des de la lluna, tisora i paper, i una supercorda per lluna, tisora i paper, i una supercorda per lluna.
Esclata el Big Bang, el fons del cervell, carrets de bombers,
ocells nuclears, ocells nuclears, màquina del temps.
Des de la lluna, tisora i paper, i una supercorda per lligar-ho bé.
Des de la lluna et vull veure venir orelles de punxa i un pirulí.
Des de la lluna, faig volar colons, em menjo la pruna i em menjo els torrons.
Em menjo la pruna i em menjo els torrons.
Em menjo la pruna i em menjo els torrons.
Doncs era el Cisa, que continua tan galàctic com sempre.
De fet, ha estat triomfant. Durant aquest mes de setembre ha estat fent el pregó de la Mercè
i el dia abans del seu aniversari, que és precisament per la Mercè,
va tancar les festes de Barcelona, convocant els 35 músics galàctics que encara ronden per allà
i es veu que s'ho va passar pipa, l'home.
I continuem amb aquest ping-pong.
Pau Riba versus Jaume Cisa, que de fet ja van treballar junts,
van fer un espectacle junts que es deia Actors Gramàtics,
en el qual recitaven poesia, i últimament es van tirant floretes mútuament.
Ja ho escoltarem això més endavant.
Tornem al Pau. El Pau amb una dan sardana.
Quan surt la lluna, en aquesta terra,
el meu cor s'enterra,
com un pinyol de pruna,
quan surt la lluna,
El meu cor s'enterra belluga i s'esquerda germina la lluna.
Quan surt la lluna d'aquest mar, ara s'ha latit.
La-la-la-la-la... El meu cor s'encalma, com un tronc immens.
Com arbre sense fulles, quan surt la lluna.
La-la-la-la-la-la... El meu cor s'envaire i les mans s'embranquen.
Per robar la fruita del cel.
La-la-la-la-la-la-la...
La-la-la-la-la-la.
La-la-la-la-la...
Tan sardana, tan sardana
Tant sardana, tant sardana, que la lluna ja és molt alta.
Tant bo Flauga i tambourí, que la lluna, que la lluna, que la lluna ja és aquí.
Tant sardana, tant sardana, que la lluna ja és molt alta.
Tant bo Flauga i tambourí, que la lluna, que la lluna ja és aquí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Trem els prucs i els més valents,
tots golafres innocents.
Com un marrer que la pastisseria
volem trenar i jugar tot el sant dia.
Quanta llum més setmanes té
per saber el que no sabem.
Quanta festa el cor anhelen,
quines ganes no l'empenyen.
L'existència és un esplet
de camins amples i oberts.
Si somiant estem després.
Com un marrer que la pastisseria
volem trenar i jugar tot el sant dia.
Com un marrer que la pastisseria
volem trenar i jugar tot el sant dia.
Com un marrer que la pastisseria
volem trenar i jugar tot el sant dia.
Doncs ara,
després de passar una estona a la pastisseria,
ens posem solemnes,
tornem a escoltar el Pau Riba
i del seu disc Virus Likes,
la seva espectacular versió del Virulai.
Escolteu, escolteu.
Música
Serra, serra amb una serra,
serra amb un xerrat.
Serra, serra aquesta serra,
fes-la amb un xerrat.
Estel,
ull que mira des del cel.
il·luminau...
La catalana taula.
Guiàulus cap al cel.
Guiàulus cap al cel.
Guiàulus cap al cel.
En serradorn.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...




...
...
...


...

...
...