Fins demà!
I ens retrobem després de tres mesos i mig, gairebé d'unes vacances molt llargues.
Torna el nom Vinguis amb Històries.
El que passa és que avui tot s'ha de dir, estarem una mica coixos perquè l'altra part del programa,
senyor Jordi, per alguns problemes no ha pogut assistir avui aquí a l'estudi.
O sigui que tocarà portar tot el fet del programa i farem el que podrem.
Avui farem un programa una mica especial per començar aquesta cinquena temporada del nom Vinguis amb Històries
i és que parlarem d'Històries, sí, però el monogràfic el centrarem més que en la història, en el present.
En els problemes i solucions d'aquestes problemes del planeta en aquest tombant de segle, en aquest començament de segle XXI,
uns problemes que no poden deixar indiferents a ningú.
Parlarem una mica també d'altres coses, de la Fundació de la República Democràtica Alemanya,
parlarem de diverses treballes que s'han fet arqueològiques, com sempre, a Egipte,
i per acabar també parlarem d'un llibre que potser no és ben bé d'història,
però que també el deixarà de ser curiós i molt interessant.
Afemèrides
I avui parlem d'una efemèride que, si no m'equivoco, si els meus contes no seran, fa 59 anys.
Doncs sí, va ser un 7 d'octubre de l'any 1949 que es creava l'antiga República Democràtica Alemana.
La República Democràtica Alemana, RDA, també coneguda com a Alemanya Oriental o Alemanya de l'Est,
va ser la resposta dels russos a la creació, uns mesos abans, de la República Federal Alemana.
I és que quatre anys abans havia acabat la Segona Guerra Mundial i les potències guanyadores
havien separat Alemanya en quatre grans blocs.
La part de l'Est havia quedat sota el domini dels soviètics
i la part de l'Oest sota el domini d'anglesos, americans i francesos.
Les tres parts de l'Oest van crear la República Federal Alemana
i, com dic, els russos van respondre creant aquest país que va sobreviure
fins a l'any 1990, quan les dues alemànies van decidir reunificar
en el que va ser la segona reunificació a Alemanya.
Tot això passava un 7 d'octubre,
aquesta creació de la República Democràtica Alemana,
un 7 d'octubre de l'any 1949.
El monogràfic d'avui l'enfocarem, com ja he dit abans,
no a parlar d'històries passades, sinó del present, del moment actual.
Un moment, aquest canvi de segle que hem tingut,
i aquest inici del segle XXI, prou complicat,
prou complicat no només per aquesta crisi econòmica i financiera
que ens sentim parlar cada dia,
sinó per altres problemes,
que també ens sentim parlar d'una manera bastant freqüent,
que realment pinten una perspectiva una mica fosca,
segons com s'ho vulgui mirar,
d'aquestes anys que poden vindre.
Avui ens centrarem en 7 problemes
que existeixen a nivell planetari,
però també, a la seva vegada,
en 7 signes de progrés d'aquests problemes.
O sigui que potser les coses tenen solució
i potser, si hi posem remei,
no acabaran o no seran tan negres com se pinten.
I per començar, parlant d'aquests problemes
que pateix el nostre planeta i la nostra civilització,
evidentment hem de començar parlant
de l'anomenat escalfament global.
I és que molts científics
prediuen un ascens del nivell del mar
i violents fenòmens atmosfèrics
a causa de l'efecte hivernacle
generat per la utilització de combustibles fòssils.
Des del segle XVIII
que s'estan utilitzant combustibles fòssils,
primer el carbó i després el petroli,
d'una manera cada vegada més extensa.
I això fa que el nivell de CO2 a l'atmosfera
augmenti d'una manera molt considerable.
Segons alguns investigadors,
el canvi climàtic que s'està produint
al nostre país, aquí a Espanya,
suposarà per a mitjans de segle
un augment de la temperatura mitjana anual
d'entre 2 i 2 graus i mig.
I és que això que pugui semblar potser poca cosa,
algú pot pensar, bé, 2 graus potser no estan,
realment pot afectar i molt
tant a les plantes, als animals,
com a la nostra pròpia activitat.
Hem de pensar que els últims 10.000 anys
el planeta Terra ha gaudit d'un clima
realment molt estable, fet inusual,
si es miren els estudis del clima
dels últims 100-150.000 anys
i realment, si vinguessin canvi realment forts,
tal com està articulada la nostra societat,
podria comportar uns problemes realment molt, molt, molt greus.
però bé, aquesta part negativa
també té la seva part positiva o d'esperança,
podríem dir, és allò que en podríem anomenar
pensar en verd.
A partir de la conferència de Rio de l'any 1992,
una nova sensibilitat enfront a les repercussions
de l'activitat humana sobre el medi ambient
ha fet que lentament, això sí perquè costa,
però que lentament es prenguessin mesures correctores.
L'any 1997, la majoria dels països industrialitzats
reunits a Kyoto, si no m'equivoco, al Japó,
van acordar reduir les emissions globals,
tot i que els Estats Units van retirar el seu recolzament a l'acord
duint potencials danys, diguéssim, per la seva economia.
A l'hora s'han multiplicat des de llavors les iniciatives populars
en defensa del medi ambient impulsades per una xarxa internacional
d'activistes cada vegada més densa i facilitada a la seva tasca
per l'extensió i l'ús d'internet.
Jo penso que estem en un moment en què és cert que hi ha una consciència
que s'ha de fer alguna cosa, però potser encara no ha arribat
el moment en què realment se facin coses de veritat.
Potser tindrà que la naturalesa mostrar alguna de les seues cares menys amables
perquè la gent que té poder se n'adoni que sí que cal fer realment alguna cosa.
Un altre dels problemes al qual s'enfronta el nostre món, el nostre present,
és l'asset de petroli.
El consum de petroli va augmentar un 14% durant els anys 90.
Actualment ha encara augmentat molt més,
degut sobretot al desenvolupament de països com l'Índia o sobretot la Xina.
La combustió de petroli genera al voltant del 40% dels 22.000 milions de tones
de diòxid de carboni que cada any deixem anar a l'atmosfera.
No són xifres, és poca cosa, 22.000 milions de tones.
Les mostres de gel extretes de les capes més profundes de les glaceres
mostren que actualment el nivell d'aquest gas del diòxid de carboni
a l'atmosfera és el més alt dels darrers 420.000 anys.
O sigui que això, aquestes dades volen dir alguna cosa.
I davant d'aquest problema també tenim solucions possibles.
Per exemple, els transports alternatius.
Els cotxes híbrids a base d'electricitat i gasolina
ja estan reduint les emissions de diòxid de carboni al Japó, a Europa o als Estats Units.
La ciència i la tecnologia també tracten d'eliminar totes les emissions dels vehicles.
Un dels dissenys d'hipercar funciona amb una pila de combustible d'hidrogen
i les seves emissions, o sigui, el rebuig del motor és aigua pura.
A més, els patinets elèctrics anuncien una nova forma de desplaçar-se.
N'hi ha moltes formes de trobar transports alternatius.
El problema també continuen sent els interessos econòmics,
gegantins, descomunals, que hi ha al voltant del petroli.
I això fa tema també que realment ens prenguin en sèrie totes aquestes alternatives
fins que el petroli sigui realment massa car,
degut a la dificultat ja d'extracció.
I veurem si llavors potser serà massa tard per prendre mesures.
Un altre problema al qual també s'enfronta d'una manera significativa el planeta
és el retrocers dels aiguamolls.
Els aiguamolls, que són aigua dolça o salada,
eliminen contaminants i ofereixen un hàbitat a peixos,
aus migratoris i d'altres animals, des de l'Amassònia fins ara,
però els aiguamolls estan desapareixent a causa de l'agricultura,
de la construcció d'embassaments i d'això que n'anomenem desenvolupament.
Es calcula que el 50% dels aiguamolls del planeta van ser destruïts
durant el passat segle XX, poca cosa.
I bé, què podríem fer?
O quina és l'alternativa davant d'aquest problema?
Doncs a la Conferència de les Nacions Unides,
que es va celebrar a Estocolm ara fa set anys, l'any 2001,
es va aprovar un tractat per al control d'una dotzena de compostos químics organoclorats,
amb l'objectiu d'aconseguir que l'aigua i l'aire siguin més nets.
La Convenció sobre contaminants orgànics persistents
tracta sobre la restricció o eliminació de determinades substàncies,
com el clordà, el DDT o els PCBs.
La prohibició dels CFS, l'any 1987, que destrueixen la capa protectora,
ha posat fre a l'emissió d'aquests productes,
que era un dels màxims destructors de la capa protectora 2O.
Altres problemes que tenim també, la construcció de preses.
Ja que construint preses,
se modifiquen els cursos del riu i es creen llacs artificials
que alteren les migracions dels peixos i inundacions d'interès cultural.
Per exemple, l'any 1950,
hi havia al món 5.000 grans embassaments.
L'any 2000, la xifra havia arribat fins als 45.000,
fet que suposa un promig de dues noves grans preses al dia,
i sabeu on està la meitat d'aquestes preses?
Doncs a la Xina,
a aquest gran gegant que s'està desenvolupant a un ritme vertiginós
i que, evidentment, ho fa sense tindre en compte
cap tipus de mesura per protegir el medi ambient.
Amb 185 metres d'alçada
i uns dos quilòmetres de longitud,
la presa de les tres gorges que s'està construint a la Xina,
al riu Yangtze,
obligarà a emigrar gairebé dos milions de persones
i es calcula que, quan estigui a ple funcionament,
l'any que ve, l'any 2009,
les seves aigües inundaran unes 97.000 hectàrees de sol agrícola.
Davant de totes les tres destruccions,
tenim algunes alternatives,
algunes iniciatives per fer
o per entendre la forma de viure
d'una manera, podríem dir, més sostenible.
Per exemple, l'ecoturisme.
Entenem per ecoturisme l'activitat turística
responsable que es realitza emparatges naturals
sense perjudicar el medi ambient
i, a més a més, aportant beneficis a la població local.
Amb un índex estimat de creixement anual del 30%,
l'ecoturisme i els beneficis que d'ells s'esperen
han portat els governs de nombrosos països
a desenvolupar el desenvolupament de lleis
que protegisquen àrees naturals i les cultures tradicionals.
El que passa és que queden algunes incògnites a l'aire.
Realment, què és aquest ecoturisme?
Una operació de màrqueting
o és realment una actitud responsable
davant del medi ambient?
Això, deixem la pregunta a l'aire.
Un altre dels problemes
als quals s'enfronta el nostre món
és la destrucció dels esculls de coral.
Els esculls de coral són al llarg
de la quarta part de les espècies marines.
Els oceans han perdut aproximadament
el 27% dels seus coralls
només en els darrers 50 anys,
el 16% del qual durant l'episodi del Niño de l'any 1998.
Els biòlegs estan investigant
una tendència a la decoloració o blanquejament
deguda a l'expulsió de les algues
de l'interior dels pòlips de corall
a causa de l'augment de la radiació solar
i de la temperatura de l'aigua,
que sovint produeix la mort del corall.
Els pescadors han accelerat el deteriorament
d'aquests esculls de coral
amb l'ús d'explosius
i cianurs per matar i capturar peixos
al voltant dels esculls.
Davant de tota aquesta destrucció,
un altre camí d'esperança
seria el reciclatge.
Les grans empreses estan adonant
que la conservació dels recursos naturals
pot ser rentable.
Per exemple, l'any 2000,
Xerox va reciclar el 80% dels residus
sòlids no perillosos
generats a les seves factories.
També gràcies al reprocessament
va evitar que 72 milions de quilos
de residus electrònics acabessin als abocadors.
En el moment que Xerox estalvia
centenars de milions de dòlars a l'any
va demostrar que el desenvolupament sostenible
era alhora un bon negoci.
Això pot ser un bon ganxo
perquè les altres empreses s'hi apunten.
I un altre problema també
al qual ens enfrontem
la sobreexplotació pesquera.
La tecnologia permet pescar més peixos
dels que els oceans són capaços de reposar.
En conseqüència,
les poblacions d'algunes espècies
com per exemple la tonyina o el bacallà
estan desapareixent.
A l'hora que les captures disminueixen
en un ritme d'un 1% anual,
els científics proposen
delimitar amples franges de l'oceà
i declarar-les reserves marines
perquè les poblacions es puguin recuperar.
L'opinió pública encara no és conscient
d'aquest problema
degut a que la piscicultura
o els avenços tecnològics
en la indústria pesquera
s'han combinat
per mantenir controlat el preu del peix
al mercat,
ocultant així
la reducció dels recursos marits.
davant d'això
una altra solució
o un altre camí d'esperança
que sí que podem obrir
que serien per exemple
els edificis verds.
L'arquitectura sensible
als problemes medi ambientals
té efectes molt positius
sobretot a la reducció
del consum energètic.
Un bon exemple d'això
són els edificis
amb cobertes de panells solars
o la seu de
Chespic Bay Foundation
a Maryland
on s'han instal·lats sanitaris
que efectuen
el compostatge dels residus,
cisternes per recollir l'aigua de pluja
i panells solars
per regenerar l'electricitat.
Aquest edifici consumeix
la tercera part d'electricitat
i la dècima part d'aigua
que un edifici convencional
de mida similar.
Per tant, com vèiem
per una part
hi ha elements molt negatius
però per altra
hi ha elements d'esperança
els quals ens tindríem
que agafar
per intentar que
aquests problemes
als quals ens enfrontem
no ens acabessin
estallant o explotant a les mans.
Finalment parlarem
d'un altre problema greu
que són els residus nuclears.
Pensem que al món
hi ha actualment
uns 440 reactors nuclears comercials
dels que cada any
surten aproximadament
10.000 tones
de combustible radioactiu
esgotat.
Els residus
plantegen un risc
de fuites accidentals
i també poden ser objecte
d'atacs terroristes.
Als Estats Units
161 milions de persones
viuen
a menys de 120 quilòmetres
d'un depòsit
de residus nuclears
emmagatzemats
a nivell del sol.
O sigui que també
és per donar-hi voltes
i pensar si realment
caldria buscar
alternatives
als residus nuclears.
I finalment
acabarem també
amb una altra nota positiva
podríem dir
perquè no es vegi
un panorama tan negre
que és la reducció
de la pluja àcida.
Els anys 80
els països desenvolupats
van començar a reduir
les emissions
de diòxid de sofre
substituint el carbó
utilitzat
com a combustible
a les centrals tèrmiques
per gas natural
i per varietats
més netes de carbó.
I també gràcies
als catalitzadors
i a l'ús
de combustibles
més nets
els cotxes
emeten
menys òxid
de nitrogen
i per exemple
l'acidesa
de la pluja
a la Gran Bretanya
s'ha reduït
a la meitat
en 15 anys.
Per tant
ens movem
en aquesta balança
que es mou
cap als dos costats
però que realment
hauríem d'intentar
trobar
camins
que ens portessin
a un desenvolupament
més sostenible
i que la nostra
civilització
pogués continuar
sense haver de patir
conseqüències greus
en aquests
propers anys
i properes dècades.
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
recordeu que era
la secció
que dedicàvem
a repassar
la premsa
d'aquí
de la ciutat
justament avui
fa 100 anys
un 7 d'octubre
de l'any
1908
i anem
al diari
de Tarragona
d'aquell dia
i més concretament
a la gacetilla
de quejas
diu el següent
parla d'un succès
de l'éunido
diu
a les 2-4
de la tarde
de antayer
se dirigía
a una familia
de esta ciudad
a una finca
de su propiedad
por el boquete
de lo que fue
Presidio del Milagro
para que usase
una idea
al anfiteat de Roma
cuando de pronto
vio aquella
que un tren
de los que conducían
piedra a muelles
se les echaba encima
el que guiaba el carro
pudo con un supremo esfuerzo
desviar al animal
que tiraba de éste
mientras que el maquinista
hacía esfuerzos titánicos
para parar el convoy
cosa que consiguióse
a medio metro escaso
del carruaje
sin esta circunstancia
las cuatro personas
que iban en el carrito
tal vez hoy
no lo contaran
pues si bien
salieron afortunadamente
ilesas
el susto recibido
fue más que recular
convendría
para evitar futuros
y funestos accidentes
se colocara
un guardia
a la entrada
de dicho boquete
y también continúa
y también continúa
hablando de trens
la siguiente queixa
dice
el express de valencia
llegó ayer
con más de una hora
de retraso
con veo
los retrasos
de los trens
era una cosa ya
que existía
hace sentados
si por la frecuencia
con que llegan retrasados
los trenes
de la compañía
del norte
a esta ciudad
tuviéramos
que llamar la atención
de las autoridades
solo con las protestas
y reclamaciones
dirigidas
a tan poderosa compañía
tendríamos material suficiente
para ocupar
diez periódicos
del tamaño
del nuestro
pero como sabemos
que de protestar
solo sacaremos
lo del negro
del sermón
nos abstendremos
de hacerlo
dejándolo
para mejor ocasión
no envinguis
amb històries
curiositats
sabeu quin va ser
el primer anunci
emes per televisió
perquè suposo
que tothom
esteu
més que fars
de veure anuncis
per televisió
doncs bé
el 30 de juny
de l'any 1941
fa 67 anys
si no compto malament
a les 9 de la nit
va començar
les seves emissions
la WNBT
de Nova York
avui la WNBC
amb un combat
de box amateur
des de la Jamaica Arena
només hi havia
4.000 aparells
de televisió
que podien sintonitzar-la
la WNBT
va ser la primera emissora
amb llicència comercial
per a la programació
de televisió
l'endemà
el primer de juliol
de 1941
a la 1 i 29
a la 1 i 29
minuts del migdia
les 13 i 29
va començar
les seves emissions
de forma regular
i a les 2.30
es va emetre
el partit de bèstbol
que enfrontava
els equips
Brooklyn Dodgers
i Philadelphia Phillies
durant la retransmissió
del partit
es va produir
el primer anunci
i més
per televisió
de la història
durant 10 segons
en la part inferior
dreta dels televisors
va aparèixer un cartell
anunciant els relotges
Buloba
mentre que una veu
en off
llegia un text
l'empresa
anunciant
va pagar
per aquest espai
publicitari
la quantitat
de 9 dòlars
4 dòlars
per l'anunci
i altres 5
per l'ús
de les instal·lacions
notícies
i per començar
l'escripció de notícies
d'esta cinquena temporada
del
No vingués amb històries
com no tenien
que anar a Egipte
ja sabeu que
a Egipte
es fan troballes
d'una manera
bastant freqüent
i en aquest cas
s'ha trobat
una gran estàtua
de granit
del faraó Ramsés II
al delta del Nil
és una estàtua
d'un metre i mig
aproximadament
d'alçada
i que pertanyia
a una estàtua
que es pensa
que va poder arribar
a medir
uns 4 metres i mig
d'alçada
s'ha trobat
a la part nord d'Egipte
al delta del Nil
a un nasciment
anomenat
Tel Basta
estava enterrada
a uns 2 metres
de profunditat
s'espera
que
en les excavacions
que continuaran
s'hi puguin trobar
més restes
de l'estàtua
i del que sembla ser
un temple
dedicat a aquest faraó
a Ramsés II
i sense anar tan lluny
també
us volem parlar
d'una exposició
que s'acaba d'obrir
a Alacant
si us interessa
l'escultura romana
és una exposició
sobre el retrat
romà
bustos
d'emperadors
com Neró
Marc Antoni
etc.
se reuneixen
fins al dia
6 de gener
un total
de 32 peces
escultòriques
des del segle I
abans de Cris
fins al segle III
de la nostra era
està en el Museu
Arqueològic Nacional
d'Alacant
si passeu per Alacant
i ho voleu veure
ja us sabeu
podeu entrar a veure
estes
Rostros de Roma
és una mostra
organitzada
per Caja Mediterrània
si us voleu esperar
fins al mes de gener
la mostra
vindrà a Barcelona
també a Palma
de Mallorca
València
i Múrcia
tot són peces
trobades a Espanya
peces de gran
qualitat
i una part
de la mostra
està dedicada
a retrats
imperials
a retrats
d'emperadors
i una altra
a retrats
de personatges
anònims
en la majoria
de casos
però també
de gran
qualitat
i també
ens faríem
ressò
també
de
saber
la polèmica
sobre
ja ho sabeu
les fosses comunes
i el senyor Garçon
Garçon
ha rebut
un llistat
de
133.708
persones
desaparegudes
que sembla ser
que es tindran
que començar
a intentar
averiguar
com van morir
on
on estan
enterrades
i a veure
què es fan
els seus cossos
ha estat molt bé
aquesta iniciativa
arriba potser
una mica tard
però almenys
es podrà
dignificar
la memòria
de tota aquesta gent
hagués mort
al bando
que hagués mort
però que
d'una manera injusta
romant enterrada
a qualsevol lloc
i que ja seria
hora
que per fi
poguessin ser
enterrats
com domana
i restaurat
podríem dir
el seu honor
i avui per acabar
sí que tenim un llibre
si recordeu
al final
de la passada temporada
vam estar uns quants programes
sense llibre
avui
no hem parlat
ben bé
d'història
hem parlat
una mica
d'este
present
una mica
incert
al qual vivim
i tampoc
parlarem
d'un llibre
d'història
no us pensésseu
que haguéssim
dit
que un programa
d'història
res d'això
però
si pensem
que
Disney
forma part
de la història
del segle XX
o almenys
de la cultura
popular
del segle XX
i de moment
del que portem
de XXI
doncs este llibre
segurament
us pot interessar
és un llibre
que porta per títol
El ratoncito feroz
Disney
o el fin de la innocència
està escrit
per un professor
d'educació
de la Universitat
de Pensilvània
Henry Giroux
doncs que ha escrit
aquesta obra
molt crítica
està editat
per la Fundació
Germán Sánchez
Ruy Pérez
l'edició
que tinc a les mans
crec que si no recordo
malament
és l'any 2001
i el preu del llibre
està a la voltant
dels 15 euros
és una edició
molt crítica
amb tot el món
generat per Disney
i aquest món
que tots tenim tan present
que tots els que
menys menys
en un problema
als 30-40 anys
han mamat
i fort
de joves
i
és una altra manera
d'enfocar-ho
d'obrir
totes les sombres
que s'amaguen
detrás de tot
aquest món
de felicitat
i de puresa
i d'innocència
i realment
és un llibre
que et fa obrir els ulls
i pensar
ja ho sabeu
si voleu descobrir
alguna coseta més
sobre Disney
i les coses
que s'amaguen
detrás
El ratoncito feroz
Disney
o El fin de la inocència
publicat per Fundació
Germán Sánchez
Rui Pérez
Bé, estem arribant ja
al final del programa
normalment ens quedem curts de temps
i avui potser
n'ha sobrat una mica
esperem ja la setmana que ve
poder tindre el company Jordi
i que realment
estes problemilles
que ja han sortit
no siguin res
i ja poder fer
un programa
com els que us tenim
acostumbrats
comencem
la cinquena temporada
ja
quatre temporades
ja comencem
a tindre un cert
queixer
i comencem
amb més ganes
que mai
i a veure
aquesta nova temporada
tenim un bloc
que l'estem actualitzant
que no vol dir
perquè no me'n recordo
com sempre
Jordi
el que se'n recordava
l'estem actualitzant
perquè des del mes de febrer
que l'havien deixat
bastant oblidat
però la setmana que ve
ja el tindrem actualitzat
ja ho direm
i com sempre
que si voleu
escriure qualsevol cosa
o comentari
crítica
constructiva o destructiva
el que vulgueseu
ho podreu fer
en aquest bloc
com us dic
estem treballant
estamos en ello
i la setmana que ve
ja ho passarem
i res més
fins aquí
no vingués amb històries
primer programa
de la cinquena temporada
i ens retrobem
la setmana que ve
adéu-siau
el rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
no vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i the fàs el
i anden ja
Fins demà!
Fins demà!