This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Un programa més
desde Tarragona Radio
de Habaneras, desde el Balcó.
Aquest, el número 259.
Aquest, el número 259.
Aquest, el número 259.
Quisiera en una coplica mi cariñico encerrar.
Vieron, vieron y los que viven verán.
Ojitos más resalados que los que en tu cara están.
Ojitos más resalados que los que en tu cara están.
Nació verde y el tiempo la maduró.
Mi corazón nació libre y el tuyo lo cautivó.
Mi corazón nació libre y el tuyo lo cautivó.
De la mano me llevaste a la escuela del amor.
Y el corazón me robaste a la escuela del amor.
Y el corazón me robaste a la primera lección.
y el corazón me robaste a la primera lección.
y el corazón me robaste a la primera lección.
Son tus ojos dos estrellas.
y el corazón me robaste a la primera lección.
Mi corazón me robaste a la primera lección.
Y tu cuerpo un capullito que ha nacido en un rosal.
Mi corazón se parece a un pájaro volado.
Mi corazón se parece a un pájaro volado.
Que todo el valle recorre saltando de flor en flor.
Que todo el valle recorre saltando de flor en flor.
El grup Vieja, Noé i de Saravos ens ha oferit del seu registre titulat
Les Aves i les Flores, habaneres.
Lletres de cancioners d'Arregó
i les músiques d'alguns pobles que han recolgut en treballs de camp.
Ara seran l'Empordanet.
Una habanera escrita por Josep Miquel Servia Ifiga
y la música de Ricard Vila de Sau.
Ulls Verse.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
de la mar. Si no,
se'ns morirà.
Ho dic perquè
la manera que ve a continuació, interpretada
per l'Orfeó en voces crevillentines,
que va tindre el seu origen
en l'any 1986
com Orfeó
de l'Acadèmia Euterpe
de Crevillent,
interpretaran una manera que diu
«Dicen que
se muere el mar».
«Dicen que se muere el mar».
«Dicen que se muere el mar».
«Dicen que sus aguas lloran».
«Dicen que lloran».
«Dicen que el rumor de las olas
es que el nido despidó».
«Dicen que se muere el mar».
«Dicen que esorbe un veneno».
«Que calcinando sus senos
quema su fecundidad».
«Olas que tristes lloran».
«Tristes lloran».
El grito lanzado al viento
que haga los hombres sentir
que de ellos es el lamento,
que de ellos es el morir.
Si se muere el mar,
morirá la brisa
y sin ella la vida no podrá respirar.
Si se muere el mar,
morirá el pobre,
morirá ilusiones de amor.
Cada despertar
de esperanzas que alumbra
nuevo despertar
si se muere el mar.
Si se muere el mar,
morirá la brisa de ella.
Intentem, doncs, que no sigue així.
Llop de mar es cantan
una banea de Ramón Carreras.
El Llop de mar.
El Llop de mar.
Amb 70 anys a l'esquena,
la pipa sempre flor de llavi,
contemplant la nit serena,
voler amar si paseja un avi.
Tota la vida gronxant per les ores,
en su vestu caminant a l'atzar.
contemplant la nit serena,
es paseja un llop de mar.
Quan el temporal i l'altre d'un tonem.
Implava les veles d'un vell bergantí,
joves i aferrat al pal de maçana,
cridava ben fort,
el mar és per mi.
El mar és per mi.
I ara que ja és vell,
al vespre no marxem.
Ja no va la pesca,
ja no té companys.
Només va a passeig i enyorra la xarxa.
Camina feixuc pel pes de tants anys.
i ara que ja és vell,
al vespre no marxem.
ja no va la pesca,
ja no té companys.
Només va a passeig i enyorra la xarxa.
Camina feixuc pel pes de tants anys.
La teclas blancas i negra del piano del cubà Enrique Chia
emetran a les notas de la habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
Adiós lucero de mis noches o el adiós del soldado.
de la habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
La habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
La habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
La habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
de la habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
de la habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
La habanera de Francisco Suárez i Josep Maria Garravito.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!