El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del campanar.
Arribem al diumenge 14 de desembre, tercer diumenge d'Advent.
En aquest matí els saludem, com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i la que els parla Montse Sabater.
La litúrgia d'aquest diumenge, tercer d'Advent, ens convida a viure l'alegria perquè el Senyor és a prop i a ser testimonis de la llum.
I precisament aquesta tarda els minyons escoltes i les noies guies de Catalunya de la resta d'Espanya, de Portugal i de Gibraltar
rebran la llum que ve de ballem i que cada any el moviment Escolta té cura de repartir arreu del món.
L'esdeveniment, que s'inscriu en el marc de l'any jubilar, tindrà lloc aquesta tarda a les 6 a l'amfiteatre romà de Tarragona.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
En un vell acudit gràfic, un pare de família feia un invent perquè els seus fills advertissin la seva presència i l'escoltessin.
Havia buidat un televisor i hi havia posat el cap.
L'humorista denunciava la desmesurada afició dels nens per la pantalla.
Però haurien de preguntar-nos si són els fills els culpables d'aquesta obsessió
o els pares mateixos amb la sovintentrada absència de la llar
durant la qual la televisió o els videojocs exerceixen de manera electrònica.
La vida actual concedeix a vegades al treball un temps excessiu.
No tant pel còmput d'hores finals, que per fortuna estan sotmeses a la llei gràcies a les conquestes socials dels treballadors i sindicats,
sinó per una organització de l'horari en ocasions poc racional.
En aquests casos, la família s'enresent.
La convivència a la llar perd la riquesa que ha de tenir principalment.
La vida de relació, fins i tot de descans.
L'atenció dels pares envers els fills i el mateix diàleg seré entre marit i muller.
Els avis i persones contractades, procedents moltes vegades d'altres països, cuiden els nens.
És una gran ajuda la que presten i, feliçment, podem comptar amb la seva ajuda sempre generosa.
Però els pares són insubstituïbles i no s'ha de considerar normal que cap d'ells no sigui a casa
quan arribin els nens amb ganes d'explicar les seves petites o grans satisfaccions i tragèdies.
I encara és menys normal que algun d'ells només pugui veure els seus fills
quan ja dormen o els caps de setmana
o que es trobin tan cansats que no tinguin ganes de mantenir una conversa
com les que mantenien en altre temps.
Per descomptat, ningú no es cull per gust un estil de treball
que produeixi aquests desajustaments familiars.
No obstant això, són una realitat que convé corregir
com ja s'ha fet en altres països del nostre entorn europeu.
Per tot això, he considerat molt positiva la celebració a Tarragona
del Tercer Congrés per a Racionalitzar Oraris Espanyols,
en el qual se m'ha convidat a participar.
Confio que el fruit de les diverses ponències i taules rodones
que s'hi han fet influeixi perquè es produeixin canvis d'hàbit
que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones.
Encara que ho deixi per al final,
no és menor la consideració que desitjo fer a favor
que la família cristiana, retrobada gràcies a horaris més racionals,
tingui la sosseg necessari per a llegir amb freqüència l'Evangeli
o resar junta, conscients que no són l'èxit o els diners,
encara que es necessiti un mínim de benestar material,
sinó Déu, qui guarda la casa i té la clau de la felicitat.
Adeu-siau.
La tarda del diumenge 7 de desembre,
la Catedral de Tarragona es va omplir amb els sons de la Divina Litúrgia
en ritu catòlic vicentíno-ucraïnès,
a la qual va assistir un gran nombre de persones procedents d'Ucraïna
i d'altres indrets de l'Europa de l'Est.
Va ser una cerimònia impressionant per diversos motius.
Per la comodadora dimensió mistèrica i d'adoració de la Divina Litúrgia
i pel recolliment i el fervor amb què era seguida pels fidels.
El silenci, trencat només per la veu del celebrant i els cants litúrgics,
era quelcom viu, palpable.
Les llàgrimes corrien per els rostres,
de trets eslaus de molts dels assistents visiblement emocionats.
Igualment emocionant, sentida i participada,
va ser la celebració de la Festa de la Mare de Déu de Guadalupe.
La catedral es va omplir de persones procedents de l'Amèrica Llatina,
ja que aquesta celebració jubilar
estava dedicada especialment als mexicans i llatinoamericans.
Una imatge de la Mare de Déu de Guadalupe,
facsímil de la que miraculosament va quedar marcada
en la Tilma de Sant Juan Diego,
la devoció dels llatinoamericans per aquesta advocació mariana
es va apelesar de manera evident.
Cal dir que la imatge, certificada per l'arcabisbe
i el vicari general de Guadalupe,
quedarà a Tarragona per a la seva veneració.
Va ser molt emotiu escoltar a l'interior de la catedral,
els cants dels mariachis
i veure els valls típics d'aquelles llunyanes terres.
Com en el dia dels ucraïnesos,
el senyor arcabisbe va pronunciar una sentida humil·lia.
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra, ben segur que el mossèn
hauria de fer el favor
Tarragona missionera.
Una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies.
Adéu-vos guarda.
De tant en tant ens arriben noves
dels nostres missioners i missioners,
originaris de les comunitats i parròquies del nostre arcabisbat.
Un d'aquests és el pare Lluís Solefà,
bisbe de Trujillo a Honduras,
que uns mesos ja va estar entre nosaltres i ens escrivia.
Gràcies per tants detalls que tinguéreu amb mi.
També volia compartir tot el que suposa
que l'Església s'esforci en renovar la seva vocació missionera,
dedicant-hi al mes d'octubre.
La missió es fa cada vegada més exigent
perquè, com tu bé ens dius,
el nostre poble va entrant més
en la pèrdua de sensibilitat envers l'Evangeli.
Ens va dient, precisament és per això
que la missió és cada vegada més urgent i necessària.
La sembra és cada vegada més gran
i potser cada vegada hi ha menys obrers.
O potser no.
Ho hauríem de pensar bé tot, això.
No fos cas que sigui veritat
que cada vegada hi ha menys persones que van a missa,
però que no hi sigui veritat
que n'hi ha menys persones que se senten missioneres.
Qui sap si no, n'hi ha més que abans.
Quan ser missioners només s'entenia
com a vocació dels sacerdots i religioses.
Continua.
Vaig assistir al Congrés dels bisbes sud-americans
perquè penso que val la pena treballar a Amèrica Llatina
per tal que sàpiga donar de la seva pobresa,
com diu la pregària del Domum 2008.
És un signe que la vocació missionera
desperta vocacions missioneres.
És senyal que la vocació missionera
és un signe de la maduresa de cada església particular.
El bisbe Lluís aboca el record de casa dient
quan repasso el testimoni dels màrtirs llatino-americans
no deixo de tornar a agrair el testimoni de Sant Fructuós,
d'auguri i d'eologi.
D'Orient fins a Occident, deia Sant Fructuós.
De l'Occident fins a l'Orient.
Per tot el món, en qualsevol direcció,
també de sud a nord i de nord a sud.
L'Evangeli té molt que dir a la humanitat,
que va perdent la brúixola de cap a on camina.
L'Església no la pot perdre.
Que l'any jubilar de Sant Fructuós
ens sigui un renovat entrenament
de com seguir el camí del Senyor
des de les petjades dels nostres màrtirs.
Darrerament ens arriben noves
de com la seva gent ha sofert
per causa de les inundacions
durant els mesos de setembre a novembre,
tot just després de deu anys
dels desastres de l'huracà mig.
Quasi un centenar de morts,
700.000 afectats.
Trujillo mateix s'ha vist aïllada
per la caiguda de ponts
i la desfeta de carreteres.
A la seva carta pastoral,
amb motiu de l'any jubilar,
l'arcabisbe Jaume ens recorda.
També tindrem un record agraït
per tants missioners i missioneres de Tarragona
que arreu del món expressen
la missió universal de l'Església.
Durant aquest any jubilar,
pregarem per tots els nostres missioners
i ens comprometem
més per aquesta missió a gentes.
Vull que no se sentin sols,
que sàpiguen que els estimem,
que els tenim presents
i que ells, els nostres missioners i missioneres,
preguin també per nosaltres.
Adeu-siau.
El 10 de desembre del 2008,
el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona
va tenir lloc la presentació del llibre
de Setmana Santa a Tarragona,
Imatges i paraules,
un volum pulcrament editat
per a l'Arola Editors,
a cura de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona.
En absència del senyor alcalde,
va presidir l'acte la senyora Rosa Maria Rossell,
tinent d'alcalde de Cultura,
Patrimoni Històric i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquí acompanyaven el senyor Joaquim Julià,
president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona,
i monsenyor Jaume Pujol,
arcabisbe metropolità de Tarragona i privat,
encarregat de presentar el llibre.
En llocs preferents,
regidors del Consistori Tarragoní,
representants de la Diputació de Tarragona,
de les diferents confreries i germandats
i els autors.
El senyor arcabisbe va iniciar el seu discurs
preguntant-se si a prop del Nadal
es podia parlar de la Setmana Santa
per a respondre a ell mateix dient
que a prop del Nadal es pot parlar de Setmana Santa
perquè Jesús va venir a redimir-nos.
Déu es va fer igual a nosaltres en tot,
menys en el pecat,
per alliberar-nos de les urpes de la mort eterna.
Déu, a través de Jesús, germà nostre,
ens va adoptar com a fills
i ens va obrir de bat a bat les portes de la joia,
sense final.
Nadal és el primer acte d'una història
que té el seu apíleg gloriós a la Pasqua,
però abans hi hagué una Setmana Santa.
Després va felicitar públicament
els curadors d'aquesta edició,
els senyors Quim Mas Carseller,
Joan Manchón Vés i Quim Vendrell Moreno,
perquè aquest llibre és quelcom més
que un recull d'imatges més o menys boniques
o d'articles més o menys encertats,
han assolit la fita de fer-nos arribar
bona part del batec dels cors
que provoca la Setmana Santa de Tarragona.
A continuació, el prelat va aglossar
les fotografies en conjunt,
mencionant els diferents fotògrafs
i els articles fent un brevíssim resum
de cadascun d'ells,
com una mena de tast
per no treure les ganes de llegir el llibre.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
s'acosten a dalt.
El fill de Déu ve a plantar la seva tenda
i la planten enmig dels pobres.
Ahir i avui.
Encara que els pobres no el reconeguin,
estarà enmig d'ells,
viuran enmig d'ells.
Farà seus els seus jamecs
i les seves angoixes.
Serà un mes de la colla.
Ell ve a obrir per a tots
ells una escletxa d'esperança.
Ve a anunciar-los la bona nova,
a ells i a tots els que tinguin esperit de pobre,
els que no confien en els déus falsos del poder,
del prestigi, del diner
o de la disbauxa.
S'ha fet pobre entre els pobres
per enriquir-nos amb els seus dons.
De pobres en som tots,
però a vegades dissimulem,
ens volem creure que som rics
perquè tenim coses,
moltes coses,
com si les coses poguessin omplir la nostra vida.
Però quan mirem endins,
ens trobem buits,
amb la fredor d'una sala fosca,
a la que no hi entra mai el sol.
Zacarias ho va dir molt bé.
Ens visitarà un sol que ve del cel
per il·luminar els que viuen a la fosca
i a les ombres de la mort
i guiar els nostres passos per camins de pau.
Aquest és el nou horitzó
vers el qual ens adreça el Nadal.
Ell ha vingut a encetar un món nou
per a tota la humanitat.
Ell és la veritat
i a la veritat només s'hi arriba
pels camins d'humilitat.
Ell és la llum,
però per assolir-la
se n'ha de tenir fratura.
Ell és la vida,
però la vida només s'hi arriba
morint a nosaltres mateixos
i a tot allò que ens aferfega i ens buida.
Ell és la llibertat,
però per arribar a la llibertat
cal trencar moltes cadenes.
No hi arribarem mai
mentre ens adornem
amb cadenes d'or
o de plató
o de lleutó és igual
i les lluïm
com si fossin la nostra diadema.
Ell ha vingut a llibertar-nos
amb la condició
que nosaltres ens deixem alliberar.
A la llibertat només s'hi arriba
per camins de renúncia
i d'austeritat.
Ens creem lliures
perquè no ens manca res,
però no ens adonem
de tot el que ens sobra
i que ens entrebanca
a l'hora d'avançar
perds la plenitud.
En tenim prou
en quatre andròmines
a les que ens abracem
com si fossin
el font única
de la nostra joia interior
i no ens adonem
que la veritable riquesa
no està pas fora de nosaltres
sinó en el nostre interior.
La butxaca no soc jo.
No serveix de res
tenir la butxaca plena
si tinc el cor buit.
Senyor, allibereu-nos de l'engany.
Feu-nos descobrir la riquesa
del portal de Belém.
Deixeu-nos experimentar
l'alegria dels pastors
i ens adonarem
que la felicitat veritable
ve de l'altre cantó.
Feliços els pobres
perquè d'ells és el regne del cel.
És ja avui.
Només així
descobrirem la llibertat
dels fills de Déu
i la veritable grandesa
de l'amor
d'un amor infinit,
fet criatura
per salvar la humanitat
del seu orgull
i de la seva suficiència.
Barreres infranquejables
per retrobar-nos amb Déu
i amb nosaltres mateixos
i assolir la meta definitiva.
Cal que sapiguem donar la mà
al qui passa pel carrer
carregat amb el sac
de les seves decepcions
i les seves angoixes.
Estem en temps de vaques flaques
i aquestes solen donar poca llet.
Quan la font no raja
els primers de sadegat
són els pobres.
Feu que aprenguem
a compartir el molt o poc
que ens queda
i que siguem capaços
fins i tot
de passar gana
mentre hi hagi germans
que s'estan morint de fam.
Amics,
fins al proper dia
si adeu plor.
Les instal·lacions
de la Casa de l'Arcabisbat
van acollir
el dijous 11 de desembre
una roda de premsa
en la qual es va presentar
als periodistes
el llibre
Fent Camí
de mossèn Josep Pasqual
delegat diossessar
de Missions
de l'Arcabisbat de Tarragona
i la nova edició
de la jornada
Sembradors d'estels
prevista pel mateix 11 de desembre
a partir de dos quarts
de quatre de la tarda
a l'església
de Sant Antoni de Pàdua.
Acompanyaven
a mossèn Pasqual
la senyora
Montserrat Eixalà
companya de Missions
i autora
dels dibuixos
que il·lustren
la segona part
de Fent Camí
mossèn Joan Magí
col·laborador
en l'edició
del llibre
i rector
de la parròquia
de Sant Pere i Sant Pau
i la senyora
Rosa Hidalgo
membre del col·legi
del Carme
de Tarragona
escola participant
en la jornada
Sembradors d'estels
i responsable
de la dinàmica
d'aquesta jornada.
mossèn Josep Pasqual
ens explicava així
les motivacions
del llibre
que es va presentar
a la premsa
el passat dijous
i que es presentarà
al públic
el proper dijous
18 de desembre
a l'església
de Sant Antoni de Pàdua
i a dos quarts
de nou
del vespre.
Les mans
aquest fent camí
que
posat d'aquesta manera
no m'ho acabo de creure
em ve de nou
perquè realment
això
el que volia ser
no era altra cosa
que
uns apunts
unes vivències
que havia escrit
en aquell temps
mogut
per el que estàs vivint
per el que senties
per el que creies
amb ganes de comunicar-ho
i que
mira
em feia gràcia
de conservar-ho
com un record
perquè a vegades
la memòria
flaqueja
fins que un dia
aquests apunts
van caure en mans
d'una mare
ella se'ls va mirar
em penso que
amb molt d'amor
i em va dir
mossèn
això s'ha de publicar
i jo li vaig dir
que no valia la pena
que no
al cap d'un temps
bastant temps
penso que va ser dos anys
em va preguntar
si ho havia fet
jo li vaig dir
que no ho havia fet
aleshores
va posar
un posat molt seriós
molt imperatiu
i em va dir
mossèn
aquestes coses
les ha de publicar
que els nostres fills
necessiten coses
com aquestes
de les altres
n'hi ha massa
m'ho va dir
de tal manera
que li vaig dir
que m'hi posaria
però
donant-li un toc
que és el que ha sortit ara
no sé si encertat
que volia que la paraula de Déu
il·luminés els fets de vida
i per això
vaig demanar
l'ajut
de Sant Joan Magí
i ens vam posar a treballar
tot seguit
i sí
hem anat buscant
un fent de vida
la paraula de Déu
la paraula de Déu
el fent de vida
i ha sortit
diríem
aquests apunts
pels amics
o per les persones
que s'ho estimen
un petit llibre
amb dues parts
una part diferenciada
de l'altra
l'una part
són els escrits
que van sortir
publicats
gairebé tots
il·lustrats
amb fotografies
que ambienten
el lloc
i l'acció missionera
del lloc
on estàvem
i una segona part
que són fruit
d'unes gravacions
que vam fer
per ser radiades
però que no mai
van ser radiades
al retornar
les vaig recuperar
i les vaig transcriure
il·luminant-nos
també amb la paraula
de Déu
i amb dibuixos
fets per la monstruata
i xalà
que pel fet
d'estar allà baix
vivint
i haver empalpat
aquella vida
ho ha plasmat bé
com un realisme
molt gran
és
diria una acció
de gràcies
al bisbe
que em va enviar
a Bonigol
i va ser una altra cosa
que un fruit
de voler
fer atensar
a Vipo
a Tarragona
entenent que
la missió
és una cosa
de tots
no d'unes persones
fruit d'una comunió
que s'expressa
donant vida
i comportant
allò que es creu
als altres
per la seva banda
la senyora Montserrat
Eixalà
ens comentava
les il·lustracions
del llibre presentat
els dibuixos
abans
és una mica
una mostra
del baixatge
d'allà
a l'Àfrica
on vam estar
i resulta
que
veureu
que estan fets
amb tinta xinesa
són molt senzills
però el que volen
és més
expressar
el sentiment
que pas
una còpia
fidel
de la realitat
els sentiments
perquè si s'hi fixeu
sobretot
amb els peus
i les mans
jo em va cridar
l'atenció
quan vaig arribar
a l'Àfrica
que els peus
i les mans
com anaven calçats
no?
eren grans
i forts
i aquí
podeu veure
que els peus
quasi no hi són
per què?
perquè
vaig intentar
o intento sempre
quan faig
una obra
de posar-hi
el sentiment
més que
la figura
o el figuratiu
perquè
quan veies
la gent
que dansaven
i caminaven
és com si flotessin
com si no tinguessin
ni peus
ni mans
era una figura
al vent
com donava
gràcies a Déu
sobretot
quan els veies
que dansaven
durant la missa
i veies
que ho feien
d'una manera
tan natural
que
realment
el que em va impactar
van ser
aquells peus
aquelles mans
tan fortes
i segures
a la terra
i en canvi
quan vaig posar-me
a pintar
aquest
així
van desaparèixer
dic
no ho tinc de forçar
i com la meva idea
sempre ha sigut aquesta
només us vull dir això
doncs que la millor
ho trobareu
fer realçar
això
la simpleza
inclús
la pluma
feta
amb molta
delicadesa
cosa que
el peixatge
i tot
és fort
i els colors
tot és molt viu
i en canvi
és aquella pau
que trobes
amb la situació
i llavors
és el reflex
aquest
més aviat
és el que busco
amb les meves obres
en guany
el dia dels sembradors
d'estels
va girar al voltant
de la celebració
de l'any jubilar
i van participar
uns 600 alumnes
de cinquè
i sisè curs
de set escoles
concertades
de Tarragona
abans de l'activitat
la seva responsable
la senyora
Rosa Hidalgo
ens explicava
en què consistiria
la jornada
que dit sigui
de passada
va ser un èxit
l'acte
es realitza
cada any
pels voltants
de Nadal
i l'objectiu
que té
bàsicament
la finalitat
que té
és enviar
els nens
i les nenes
de cinquè
i sisè
de primària
a recordar
que és Nadal
i que el motiu
del Nadal
que celebrem
és el naixement
de Jesús
per fer aquest enviament
el que primer fem
és un acte
un acte
a l'església
de Sant Antoni
fem aquest any
abans ho havíem fet
a la catedral
i llavors
aquest acte
girarà al voltant
de dos moments
importants
de reflexió
en un primer moment
hi haurà
una escenificació
d'una lectura
de l'Evangeli
de la paraula
del Sant Brador
realitzada
pels alumnes
de primer de l'ESO
i en un segon moment
hi haurà
el que és
les pregàries
realitzades
per cada una
de les escoles
que han participat
i que participen
en aquest acte
les pregàries
aniran al voltant
dels projectes socials
que aquest any
l'Arcabisbat
amb motiu
de l'any jubilar
havia proposat
per a treballar
cada escola
ha triat
un dels projectes
ha realitzat
una pregària
i allà
en el moment
de l'acte
se realitzarà
la lectura
de la pregària
i al mateix moment
es col·locarà
la icona
de l'any jubilar
que és l'amfiteatre
amb les tres flames
on figurarà
també
el nom
del centre
i el nom
del projecte
en un panell
que tindrem
llavors els nens
han treballat
per una banda
aquests projectes
i tot el recordatori
que hem fet
de Nadal
l'acte és molt senzill
presiderat
pel senyor
marcabisbe
farà ell
l'enviament
i bé
estem molt contents
i la canalla
participa amb molta il·lusió
que això és el més important
de tot
Enguany
per primer cop
des del 15 al 19 de desembre
a l'Aure en Cinemes
que es troba
en el Parc Central
de Tarragona
i organitzada
per la Delegació
Diusessana
de Pastoral de Joventut
es farà
la Setmana
de Cinema Espiritual
sota el lema
L'Altra Mirada
resulta
que estem acostumats
a una forma
de mirar al cinema
que tendeix
únicament
al criteri
de diversió
anar a algun altre lloc
separar-se
apartar-se
de la via
potser massa sovint
es busca l'evasió
certament
que el cinema
pot ser diversió
i evasió
però si preguntéssim
als seus inventors
els germans Lumière
o alguns dels seus genis
Georges Méliès
Charles Chaplin
Sergei Heisenstein
Ziga Berthoff
etc.
ens dirien
que és quelcom més
que hauria de ser
quelcom més
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí
Bon dia amics
El dia 14 de desembre
ens trobem
en el tercer diumenge
d'Advent
Avui
se'ns recorda
que tenim
l'Esperit Sant
però s'ha de veure
que el tenim
perquè
quan ens bategen
Jesús
té el baptisme
de l'Esperit Sant
rebem l'Esperit Sant
quan ens confirmen
rebem l'Esperit Sant
doncs
diu
l'Esperit del Senyor
Déu sobirà
reposa sobre meu
el Senyor
el Senyor
m'ha ungit
m'ha enviat
a portar la Bona Nova
i per això
clamo el Senyor
ple de goig
per tant
com puc demostrar
jo que tinc
l'Esperit
o com demostraré
que funciona en mi
l'Esperit del Baptisme
l'Esperit de la Confirmació
com ho demostraré
doncs
proclamant la Bona Nova
als pobres
doncs
alliberant
tots els captius
de qualsevol mena
d'esclavitud
de l'esclavitud
doncs
de mentalitat
de l'esclavitud
fins i tot corporal
de l'esclavitud
doncs
fins i tot
de les modes
del que sigui
l'important
és que això
ens dona
alegria
perquè la meva ànima
celebra el meu Déu
que m'ha mudat
amb vestits
de victòria
per això
la meva ànima
celebra el meu Déu
i
Sant Pau
ens pot dir
actuant així
i diu
viviu sempre contents
i ens diu
no sofoqueu l'Esperit
no m'enspreieu
els dons de profecia
ensamineu-ho tot
i quedeu-vos
amb el que és bo
allunyeu-vos
de tota mena
de mal
i
l'Evangeli
ens presenta
el Joan Baptista
que actua
tal com ha d'actuar
van allà
a preguntar-li
doncs
qui era ell
diu
i Joan
va saber
donar el testimoni
li diuen
que ets el Macies
tu
diu
no
no ho sóc
doncs
que ets el Elies
no
que ets el profeta
no
doncs
qui ets
doncs
sóc la veu
d'un que crida
en el desert
adreceu el camí
del Senyor
i clar
doncs
li pregunto
i per què bateges
doncs
perquè m'han enviat
a batejar
preparant
un baptisme
superior
al meu
i aquest baptisme
superior al meu
el donarà
un que està entre vosaltres
i encara
si encara no el coneixeu
perquè aquest bateja
amb l'Esperit Sant
tots els que estem batejats
hem de proclamar
la Bona Nova
amb la nostra vida
si no
com ho podem demostrar
perquè estem escrits
i tenim un paper
que diu
que hem estat batejats
tal dia i tal l'altre
doncs
si nosaltres
proclamem
la Bona Nova
manifestarem
la grandesa
del Senyor
a més a més
es tracta
de descobrir
la presència
de Déu
entre nosaltres
perquè
sabrassin
el seu amor
i la nostra
fidelitat
el nostre culte
és la comunió
com més
l'experimentem
més alliberats
per Jesús
ens sentirem
som instruments
del Crist
que salva
ens necessitem
tots
per poder
veure
amb més plenitud
la presència
del Crist
hem d'aconseguir
que totes
les nostres
celebracions
batejats
confirmacions
matrimonis
creixin
en autenticitat
quins lligams
tenim
que no ens deixen
ser lliures
perquè
hem de proclamar
la llibertat
hem descobert
la presència
de Déu
què ens manca
en quins moments
de la vida
proclamem
més la grandesa
del Senyor
ens esforcem
per poder-ho fer
en tots
els moments
ens interessa
descobrir
la presència
de Déu
entre nosaltres
quins passos
donem
en matem
tothom
a la nostra comunió
de què ens allibera
Jesús
què podem fer
perquè les nostres
celebracions
creixin
en autenticitat
i ja ens queda
poc temps
només recordar
que el proper divendres
dia 19 de desembre
a la catedral
i a les 9 del vespre
hi haurà
l'extraordinari concert
que amb motiu
de l'any jubilar
oferirà
l'escolania
de Montserrat
les entrades
es poden adquirir
a les oficines
de Caixa Penedès
la recaptació
es destinarà
al manteniment
de la casa d'acollida
Sant Auguri
repetim
serà el 19 de desembre
divendres
a les 9 del vespre
i a la catedral
el concert
de l'escolania
de Montserrat
i això és tot per avui
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i fins al diumenge vinent
si Déu vol
feliç setmana a tothom
feliç Feli
Fins demà!