El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions en aquest matí del diumenge 14 de setembre, 25è diumenge del temps ordinari.
Com sempre els desitgem un bon dia als nostres companys Santi Grimau al control tècnic,
en Didac Bertrani, la que els parla Montse Sabaté al micròfon.
Hola, bon dia amics i amigues oïdors.
Avui l'Evangeli és una profecia, és a dir, un esguar en el mirall de la realitat que ens endinsa
en la seva veritat més enllà del que ens diuen els nostres sentits.
La creu, la santa creu de Jesucrist, és el tron del Salvador.
Per això, Jesús afirma que el fill de l'home ha de ser enlairat.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Quan us arribin aquestes ratlles, estarem acompanyant el Sant Pare Benet XVI en el pelegrinatge que fa a Lourdes
a un motiu del 150è aniversari de les aparicions de la Mare de Déu.
Abans haurà passat unes hores a París i haurà celebrat una missa multitudinària el dia 13.
Durant tot aquest any se celebra a Lourdes un any jubilar, com nosaltres a Tarragona,
per commemorar un aniversari singular de les aparicions.
150 anys.
S'hi esperen uns 8 milions de pelegrins de tot el món.
També els que no podeu estar presents físicament a la gruta de les aparicions
podeu unir-vos a aquesta celebració i rebre les gràcies del jubileu.
Tot esperant el que ens digui el Sant Pare,
penso que ens pot ajudar el fet de recordar quin és el nucli del missatge
que en les 18 aparicions a la gruta de Massabiel ens volgué deixar la Mare de Déu.
Recordeu que les aparicions són l'any 1858,
és a dir, quatre anys després de la solemne definició del dogma de la Immaculada Concepció.
La Mare de Déu li diu a Bernadette
«Jo sóc la Immaculada Concepció».
Podem pensar que es tracta d'un acte d'agraïment del cel per la definició del dogma,
alhora que es presenta ella mateixa com a mare i model de puresa
per a un món que està molt necessitat d'aquesta virtut.
També ressalta en el missatge, i en això s'assemble el de Fàtima,
el fet que sigui escollida Bernadette com a instrument,
és a dir, una persona senzilla, com els pastorets de Fàtima,
que ens fan valorar les virtuts de la humilitat i la pobresa.
Des de les hores s'han besat innumerables gràcies
de guaricions físiques i espirituals
que van encaminades a la conversió a Cris en l'Església,
curacions que ens recorden la necessitat de la pregària,
de la conversió i de la confiança en Déu.
Finalment, la importància del res del Sant Rosari,
la Verge es presenta amb el Rosari a la mà en totes les aparicions,
i la necessitat de la creu i de la penitència
per demanar pels més desvalguts i pels pecadors
ens ajuden a entendre el missatge de l'Urdes
anant més enllà de la simple petrició per les malalties físiques.
Ho sabem molt bé els de l'Hospitalitat de l'Urdes
que cada any pelegrinem a l'Urdes
i la nostra mare ens dona tantes gràcies espirituals.
Totes les intervencions de la Mare de Déu
mitjançant revelacions particulars,
de les quals tenim constància abundant en els últims segles,
són una crida a la conversió,
a la confiança en Déu i a la pregària.
No oblidem mai que tenim una Mare bona al cel,
que ens estima i que vella per nosaltres tot ara.
Acudim-hi confiadament.
Adéu-siau.
Avui el papa Benet XVI,
com ens ho ha recordat el senyor Cabisba,
peregrina l'Urdes,
un indret que convida a la pregària,
a la penitència i a la conversió.
El perdó és un do,
una gràcia que procedeix de la mort
i de la misericòrdia de Déu.
Per Jesús el perdó no té límits,
sempre que el penediment sigui sincer i veritable,
però exigeix obrir el cor a la conversió,
és a dir,
obrar amb els altres segons els criteris de Déu.
Amb el cor tots ens adherim al papa
i al nostre Cabisba en aquest peregrinar
on la Mare de Déu es va aparèixer a Santa Bernadeta
ara fa 150 anys.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
quan es parla de crisi,
les paraules que salten immediatament són
flexibilitat,
privatització,
deslocalització.
El desideràtum de l'Església
de veure l'empresa com a comunitat de persones
continua majoritàriament sent un somni.
El que preocupa és el guany,
el benefici,
el progrés material de l'empresa.
No culpo a l'empresari,
el sistema funciona així.
Els treballadors
continuen sent per damunt de tot
mà d'obra,
el servei de la producció.
Cal reduir despeses,
moderació salarial.
I quan es parla de moderació salarial,
sempre es pensa en els de baix,
rarament s'inclouen els sous dels gestors
o dels responsables de l'empresa.
Pobresa sobre pobresa.
Els pobres no tenen ni vot ni veu.
Sí,
els sindicats aixequen el crit,
però els manca força persuasiva
o la influència suficient per fer replantejar les coses.
Ja ho sabem que en temps de crisi,
les empreses,
sobretot les petites,
es veuen assetjades
per una competència,
moltes vegades injusta i opressiva,
sobretot pels detentors del gran capital.
És certament una lluita,
però en aquesta lluita
els qui tenen les de perdre
normalment són els treballadors
i sobretot els desgraons
més baixos dins l'escala laboral.
L'OIT,
Organització Internacional del Treball,
deia en l'informe anual de 2007
el món del treball
és objecte d'una profunda transformació.
Els desplaçaments sectorials
estan fent que les antigues imatges
sobre ocupació única
i treball a jornada completa
resultin anacròniques
i desfressades
com a guies de futur.
Són precisament el sentit d'inseguretat
que acompanya avui
les diferents formes del treball
no estructurat
i la manca de garanties de futur,
les que plantegen reptes seriosos
pel segle XXI.
En efecte,
el tipus de treball que ha privat
durant molt de temps
és d'un treball estable
dins una mateixa empresa
amb vocació d'estabilitat
a llarg termini.
El pas que anem,
cada vegada l'empresa
serà menys una societat de persones
i si no és una societat de persones,
què és?
Un conglomerat de màquines
i de peces
d'un gran enganatge
que funciona gairebé automàticament.
Les màquines i les peces
es poden suplir
i canviar amb molta facilitat
sempre que calgui.
Igualment passa amb els treballadors.
Aquests són avui
les perspectives de futur dels treballadors.
El treball s'està deshumanitzant.
Joan Pau II deia
en l'Elaborem Exercents
que la peça clau
dins l'àmbit de la producció
és la persona,
que no és un objecte
sinó un subjecte
revestit d'una dignitat
i d'uns drets inalienables.
Qualsevol treballador
val més
i mereix molta més consideració
que tot l'engranatge material
de l'empresa.
Avui la persona
com a tal no existeix,
no compta.
Hi ha productors i consumidors.
És la instrumentalització
de l'home
al servei de la productivitat.
I això certament és greu.
Aquesta situació
no lliga en absolut
amb la doctrina social
de l'Església.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plau.
La passada setmana
vam encetar
al parlar
del nostre full dominical.
Què hi podrem trobar
aquest diumenge?
Doncs,
a la primera pàgina
tenim l'escrit
del senyor Arquabisbe
amb motiu
de l'estada
del papa Lourdes,
el mateix que hem escoltat abans
i que podem llegir
ara amb atenció.
A la segona,
les lectures de la missa dominical
i la litúrgia
i un breu centural
de la setmana.
I què ens ofereix
la tercera?
La secció
Paraula en dins
amb un comentari
sobre l'Evangeli d'avui
de mossèn Homer Bal
i la secció
Des del claustre
que escriu
el pare Lluc Turcal,
prior del monestir de Poblet.
Aquesta vegada
el pare Lluc
ens parla
sobre l'esperit.
És un escrit
amb molt de suc.
I la quarta
deu ser
l'habitual poti-poti?
Més aviat sí.
La convocatòria,
el dit i fet,
les notes
de l'any jubilar
i un petit reportatge
sobre els treballs
de restauració
de l'òrga
de la catedral.
Ah,
i no ens oblidem
un recordatori
que fa referència
al dia 19 de setembre,
és a dir,
el proper divendres.
En aquest dia
farà quatre anys
que es va produir
l'entrada
a Tarragona
i la consagració
episcopal
del nostre senyor
arquivisbe,
monsenyor Jaume
Pujol,
Balcells,
per molts anys,
oi?
Sí,
per molts anys
que tingui el senyor
arquivisbe.
La setmana passada
vam iniciar
per gentilesa
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
la radiació
de l'Evangeli
d'avui.
Com ho tenim això?
Doncs,
el nostre company
amic Santi Grimau
ja el té a punt.
Escoltar-ho
serà una bona introducció
als comentaris
sobre les lectures
d'avui
que immediatament
ens oferirà
mossèn Joan Magí.
Hi havia un dels fariseus
que es deia Nicodem.
Jesús li respongué.
Ningú no ha pujat mai al cel
fora d'aquell
qui n'ha baixat,
el fill de l'home.
I així com Moisés
va enlairar la serp
en el desert,
també el fill de l'home
ha de ser enlairat
perquè tots els que creuen
tinguin en ell
vida eterna.
Déu ha estimat tant
el món
que ha donat
el seu fill únic
perquè no es perdi
cap dels que creuen en ell,
sinó que tinguin
vida eterna.
Déu no ha enviat
el seu fill al món
perquè el món
fos condemnat,
sinó per salvar-lo
per mitjà d'ell.
La Bona Nova
Comentari sobre les lectures
dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El diumenge, dia 14 de setembre,
celebrem la festa
de l'exaltació
de la Santa Greu.
Les lectures d'aquest dia
ens marquen un camí
perquè ens diu, diríem,
d'aquesta manera,
qui miri el fill de l'home
salvarà la vida.
Per tant,
és un camí de mirar cap amunt
i cap amunt,
concretament,
a la creu de Jesús.
No per la creu,
sinó per la creu,
perquè a la creu vens
la mort
i la creu
és el començament
de l'exaltació
del mateix Jesús.
Sovint,
tot fent camí,
ens ve la temptació
d'acabar la paciència,
com els israelites
en el desert.
Voldríem sortir
del desert,
trobar més aigua,
millorar el menjar,
i llavors
poden sortir
tota una sèrie
de serps
que ens enllobernen
i ens piquen de mort.
Jesús,
des de la creu,
ens ensenya
la manera
de fugir
de les picades
o curar-nos
d'elles.
És el perdó
i l'amor
que ho soluciona
tot.
És entendre
la força
de la convivència
i de caminar
junts.
Si volem sortir
del desert,
cal que el transformem
en terra
de conreu,
perquè
nosaltres,
diu
l'escriptura,
concretament
la segona carta
de Sant Pere,
nosaltres
diu,
tal com ell
ens ha promès,
esperem
un cel nou
i una terra nova
on regnarà
la justícia.
Jesús
ens ensenya
el camí
a l'experiència
de la comunió,
la que ell
viu amb el Pare
i l'Esperit Sant,
com a paraula
que és de Déu.
Ens la comunica
perquè també
nosaltres
la puguem viure.
en la situació
de pagat,
pecat i de legalitat
humana,
es fa difícil
entendre l'amor
i la comunió
que Déu ens ofereix.
Jesús
ho afronta
per amor
nostre,
sempre fidel
a la voluntat
del Pare,
per a no fallar
mai
en les interpretacions
sempre limitades
de la condició
humana.
Serem feliços
si seguim
el seu camí.
Déu
vol que tots
tinguem
vida eterna.
Per això
cal posar
el vi nou
en vots nous.
Ens cal
sortir
del despistament
que ens condueix
per camins
estèrils
i sense sortida.
Ens convé
fiar-nos
més
de l'amor
de Déu
que de les nostres
solucions.
Mirem Jesús
enlairat.
El que sembla
un fracàs
pels homes
despistats
és la solució
de l'amor
i del perdó
que Déu
proposa.
és l'únic culte
que ens posa
dins la seva comunió.
Un culte
que traspassa
tots els vels
i totes
les rúbriques
humanes.
El culte
de Jesús
enlairat.
A tu
em presento.
Vull fer
la teva
voluntat.
Suprimeix
doncs
el que deia
primer
i ho substitueix
pel que diu
després.
I precisament
perquè
ell ha complert
la voluntat
de Déu
nosaltres
hem estat
santificats.
per l'ofrena
del cos
de Jesucrist
feta
una vegada
per sempre.
A partir del proper
dijous
18 de setembre
torna
la pregària
per les vocacions
amb exposició
del Santíssim
Sagrament
a la Capella Major
del Seminari
al carrer de Sant Pau
número 4
de Tarragona.
També es pot rebre
el Sagrament
de la Reconciliació.
L'horari serà
de dos quarts
de set de la tarda
a dos quarts
de nou
del vespre
tots els dijous.
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la
delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les
esglésies.
Déu vos guarda.
Tal com
proposàrem
la darrera setmana
seguim oferint
en petits fragments
el missatge
del Papa
Benet
en motiu
del Dòmon
la Jornada Mundial
de les Missions
que celebrarem
el proper
19 d'octubre
i ens va dient
La humanitat
necessita
ser alliberada
i redimida
La creació
mateixa
pateix
diu Sant Pau
i alimenta
l'esperança
d'entrar
en la llibertat
dels fills
de Déu
Així
ens diu
Sant Pau
L'univers creat
espera i m'impaciència
que la glòria
dels fills
de Déu
es rebel·li
plenament
L'univers creat
es troba
sotmès al fracàs
no de grat
sinó perquè
algú
hi ha sotmès
però manté
l'esperança
que també
ell serà
alliberat
de l'esclavatge
de la corrupció
i obtindrà
la llibertat
i la glòria
dels fills
de Déu
Sabem prou bé
que fins ara
tot l'univers creat
gemega
i sofreix
dolors de part
i no solament ell
també nosaltres
que posseïm
l'esperit
com a primícies
del que vindrà
gemeguem
dins nostre
en l'han de ser
plenament fills
quan el nostre cos
sigui redimit
Aquestes paraules
són vertaderes
també en el món
d'avui
La creació
sofreix
La humanitat
sofreix
i espera
la verdadera llibertat
Espera
un món diferent
millor dit
espera la redempció
i en el fons
sap que aquest món
nou
esperat
implica
un home nou
implica
fills de Déu
Mirem més de prop
la situació
del món d'avui
El panorama internacional
si per una part
presenta perspectives
de desenvolupament econòmic
i social
prometedores
per l'altra
presenta
a la nostra atenció
algunes
greus
preocupacions
en el que fa
referència
al futur
de l'home
Molt sovint
la violència
marca les relacions
entre els individus
i els pobles
La pobresa
oprimeix milions
d'habitants
les discriminacions
i a cops
les persecucions
per motius racials
culturals
i religiosos
empenyen
moltes persones
que han fugit
dels seus països
per a buscar
en altres llocs
refugi
i protecció
El progrés tecnològic
quan la seva finalitat
no és la dignitat
ni el bé
de l'home
ni està ordenat
vers un desenvolupament
solidari
per la seva potencialitat
de factor
d'esperança
i més fàcilment
corre el risc
d'accelerar
desequilibris
i injustícies
ja existents
Fins aquí el Papa
Nosaltres
ressaltem
que
un exponent
d'aquests
desequilibris
són els 11.800 nens
malnodrits
que al sud
d'Etiòpia
reben l'ajut
de l'organització
Metges Sense Fronteres
La falta de pluja
la pobresa
són factors
que en aquesta zona
s'arribi
a situacions límits
Metges Sense Fronteres
a més de l'atenció
als infants
ha establert
una xarxa
de 12 punts
per a distribuir
aliments
proporcionant
racions selectives
d'aliments
compostes de soja
moresc
oli
i sucre
Adéu-siau
El proper dia 19 de setembre
divendres
a dos quarts de vuit de la tarda
i a la sala Sant Roc de Valls
l'Institut d'Estudis Ballencs
organitza la presentació del llibre
a l'entorn de Carles Cardó
Diàleg de l'exili
amb Joan de Borbó
Comte de Barcelona
obra del senyor
Lluís Maria Montconill
Zirac
Aquesta presentació
anirà a càrrec
del senyor Jordi Porta
president
de l'Òmnium Cultural
Aquest mateix llibre
serà presentat
el dia següent
dissabte
dia 20 de setembre
a Tarragona
Serà a les 7 de la tarda
i al pati
de Casa Canals
al carrer Granada 11
En aquesta ocasió
la presentació
anirà a càrrec
del doctor
Antoni Jordà
de Gat
a la Facultat
de Ciències Jurídiques
de la Universitat
Rovira i Virgili
I ja que parlem
de notícies en futur
fem-ho també en passat
El Col·legi
La Salle de Tarragona
va ser el marc
els passats dies
8, 9 i 10
de la 37a
trobada
de rectors
i formadors
de seminaris majors
de tot l'Estat
i que organitzava
la Conferència Episcopal
Espanyola
que va ser inaugurada
pel nostre senyor
arcabisbe
En què consistia
aquesta trobada?
Ens ho explica
el pare Jesús Rico García
secretari
de la Comissió Episcopal
de Seminaris i Universitats
Nos hemos reunido
este año
en Tarragona
con el motivo
del año jubilar
de San Fructuoso
y compañeros mártires
para el 37
encuentro
de rectores
y formadores
de seminarios mayores
sintonizando
con el sentir
de la Iglesia
será sobre
la palabra de Dios
en la formación
sacerdotal
El próximo mes
de octubre
se celebra
el sínodo
de obispos
precisamente
sobre la palabra
de Dios
en la vida
y misión
de la Iglesia
Habrá cuatro ponencias
vendrá el secretario
de la Congregación
de Educación Católica
que dictará
la ponencia
sobre la palabra
de Dios
alma de la teología
otra desde el punto
de vista espiritual
la palabra de Dios
fundamento
de la oración
personal
y el padre
Germán Arana
jesuita
desde un punto
de vista más
metodológico
y pedagógico
hablará de la palabra
de Dios
en el proceso
de formación
sacerdotal
Don Armán Puch
iniciará
el congreso
con la ponencia
de la palabra
de Dios
en la vida
de Jesús
y en la vida
de los primeros
cristianos
este es
el contenido
del encuentro
que conjunto
con la celebración
con el diálogo
y en cambio
de opiniones
de los que participan
nos da una riqueza
grande
sobre el momento
de los seminarios
mayores
en España
sus inquietudes
sus esperanzas
y un poco
el sentir
de lo que
la iglesia
piensa
que debe ser
esa formación
sacerdotal
Tenim entes
que hi va haver
quatre ponencias
força interessants
mossèn Armán Puch
de la nostra
xidiócesi
de Gà
de la Facultat
de Teologia
de Catalunya
en feia una
titulada
la palabra
de Dios
en Jesús
y en la primera
comunitat cristiana
El doctor
Armán Puch
ell mateix
ens fa un resum
de la seva ponencia
La meva intervenció
ha versat
sobre la paraula
de Déu
en la vida
de Jesús
i en la comunitat
cristiana primitiva
A mi em sembla
que la vida
de Jesús
té tres moments
importants
al començament
de tot
hi ha
la seva familiaritat
amb la paraula
de Déu
que li ve
via de la seva
educació
d'un judaïsme
fervorós
pietós
en molt de contacte
amb els salms
però
alhora
després
s'obre una perspectiva
molt nova
que és la perspectiva
de la seva proximitat
amb Déu
de manera que
no seria just
parlar només
de Jesús
com un home
que prega
sinó que cal dir
que Jesús
de Nenceret
Maciès i Senyor
prega
des d'una
proximitat
absoluta
des d'una
immediatesa
amb el Pare
d'aquí ve
que
des del primer
moment
aquesta pregària
sigui
una pregària
que no pot ser
mai la nostra
del tot
perquè nosaltres
tenim
evidentment
un llast
que és
les nostres
mancances
el nostre pecat
que l'hem de
evidentment
superar
amb la petició
de perdó
cosa que amb Jesús
no passa
d'altra banda
Jesús
és la paraula
és a dir
és aquell
que
incorpora
en la seva persona
la presència
de Déu
en la història humana
i automàticament
qui vulgui
atensar-se
ell
no solament
aprendre a llegir
els textos bíblics
sinó que a més a més
aprendre a llegir-lo
a ell
és a dir
a la confessió
de fe
sabrà que ell és
no solament
aquell profet
aquell rabí
que parlava
sinó la paraula
mateixa
de Déu
encarnat
en l'història humana
això té una importància
molt gran
per la vida
de l'església
i per la vida
espiritual
de cadascú
l'església
és aquella
que escolta
el ressuscitat
es nodreix
la seva paraula
es posa en oració
per rebre
l'esperit
rem l'esperit
i el comunica
al món
i aquests processos
aquestes etapes
són molt importants
per a fer
que la paraula
de Déu
sigui
centralment
el nostre referent
l'església del segle XXI
té un gran repte
que és
fer que aquest segle
sigui el segle
de la paraula
de Déu
en aquesta 37ena
trobada
de rectors
i formadors
de seminaris majors
de tot l'estat
tot va ser
gra fort
efectivament
cal remarcar
la presència
de l'arcabisbe
Monsenyor
Jean-Louis Bruguet
secretari
de la Congregació
per a l'Educació
Catòlica
aquest
el càrrec
del Vaticà
ens va resumir
així
la seva ponència
en el mes
de noviembre
pasado
el papa
me nombró
secretario
de la Congregació
de la Educació
Catòlica
és a dir
de les universitats
de les seminaris
i de les escoles
catòlices
des de llavors
estoy fent
una visita
en Europa
i després
en el món
entera
me invitó
aquí
la comisió
de seminarios
de la conferència
española
para tratar
un tema
muy interesante
que és
el tema
de la formació
de los seminaristas
por la
palabra de Dios
por la escritura
i jo tenia
el sujeto
el tema
de la
escritura
como
como
como el alma
como el alma
de la teología
es decir
que
la escritura
da
confiere
la personalidad
la identidad
a toda
la teología
i van participar
moltes
persones
en aquesta
trobada
de
rectors
de seminaris
uns 80
rectores
de tot
espanya
així com
diversos
membres
de la
comissió
episcopal
de seminaris
i universitats
com ara
el seu
president
monsenyor
Josep
Ángel Saiz
bisbe de Terrassa
el vicepresident
monsenyor
Agustí Cortés
bisbe de
Sant Feliu
així com
els membres
d'aquesta
comissió
monsenyor
José María
Iangües
bisbe de Cuenca
monsenyor
Rafael Zornoza
bisbe auxiliar
de Getafe
i naturalment
el nostre
senyor
que bisbe
es va parlar
de quina és
la situació
dels seminaris
d'Espanya
monsenyor
Jean-Louis
Bruguet
secretari
de la congregació
per a l'educació
catòlica
a pregunta
del nostre
company
Santi Grimau
va fer
aquesta anàlisi
de l'estat
de la qüestió
a Espanya
i al món
sí
és una situació
molt diversa
molt diversa
per exemple
en Portugal
estava
en Portugal
la semana
pasada
me dijeron
que el número
de vocaciones
estaba subiendo
un poco
en cambio
en Francia
está bajando
bastante
se mantiene
más o menos
en Italia
en América
Central
el número
aumenta
de manera
tremenda
el doble
el triple
en África
también
en Asia
en Alemania
se bajó
mucho
es decir
que
no se puede
decir
que el problema
que tiene
la iglesia
hoy en día
es la falta
de sacerdotes
depende
de los
países
naturalmente
en una sociedad
secularizada
es más difícil
favorecer
para la comunidad
cristiana
favorecer
las vocaciones
pero
yo tengo
esperanza
es decir
que
en Francia
por lo menos
las regiones
que
se
secularizaron
al principio
tienen
ahora
una cifra
un número
de vocaciones
que está subiendo
para chicos
para hombres
no
para mujeres
y haurem
de comenzar
a pensar
en acabar
abans
però
recordar
que
avui
14 de setembre
es fa la festa
en honor
de la Mare
de Déu
de la Salut
a la seva
ermita
de Tarragona
si algun amable
oidor
s'anima
encara podrà assistir
encara tenen
una hora i mitja
a la solemne
eucaristia
i repartiment
del Pa Beneït
després
començaran
els actes lúdics
a les 12 del migdia
sortida dels nanos
i entreteniment
per la mainada
a dos quarts
de sis de la tarda
concert de l'agrupació
Coral Serrallo
finalment
a dos quarts
de vuit del vespre
la cloenda
de la novena
en honor
de la Mare
de Déu
de la Salut
i cant
de la Salve
també aquest vespre
a les 8
i a l'església
de Sant Jaume
Apòstol
d'Ull de Molins
hi haurà
un gran concert
d'orga
a càrrec
de Monsenyor
Valentí Miseracs
director
del Pontifici
Institut
de Música Sacra
de Roma
el qual
interpretarà
obres pròpies
i d'autors
de diverses èpoques
i ara sí
ha arribat el moment
de convidar-nos
fins al diumenge
vinent
si Déu vol
amics i amigues
del Campanar
feliç setmana
a tothom
i ams
Fins demà!