Arxiu/ARXIU 2008/PROGRAMES 2008/
Transcribed podcasts: 232
Time transcribed: 6d 7h 16m 2s
Time transcribed: 6d 7h 16m 2s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a tothom.
Bon dia, benvinguts.
Nova edició de l'1, 2 i seguit.
La número, aviam...
Ai, ho tenia amagat ara.
La 610.
Déu-n'hi-do, eh?
És número rodonet, també.
Sí, maco, maco, m'agrada.
Escolta'm, avui no més tu i jo, l'Àngel i la Maria Rosa.
Que no n'hi ha prou.
Sí, oh, ni tant, ni tant.
Ah, perfecte.
I la Núria, el control, la sola.
I la Núria, sense ella sí que res.
Jo, feliç.
Però, escolta, no, em refereixo que els altres...
Estem a finals de cursos i de coses i la gent té feina.
Hi ha gent molt vinculada al món de l'ensenyament, tu mateixa, però avui tu...
No, avui descanso, avui descanso, vinga, va.
I això d'acabar els cursos, doncs el David, per exemple, doncs Prouliat, altres com a estudiants, com a Maria...
Però escolta'm una cosa, a part d'això, avui venint i pensava,
siguem conscients que avui hi haurà gent que ens escoltarà des de la platja,
perquè és el primer cap de setmana que fa aquest bo, que convida anar a la platja.
Per tots aquells que sigueu, doncs vinga, aprofiteu i...
Avui és una suposició, però ens consta que altres anys,
perquè alguns oïdus ens ho fem saber, que sí, que ens escoltàvem des de la platja,
amb el transistor, escoltàvem-nos i seguim.
Clar que sí.
Doncs què us hem preparat per avui, però els de la platja i allà on sigueu,
doncs és això, aquest resum que us oferim, com cada setmana han començat el programa.
Avui tindrem un tema destacat, com sempre, un tema de portada, si voleu dir-ho així,
que serà Músics per la Cobla, una entitat diferent, atípica, que es dedica a promoure,
no pas actuacions al carrer, ni ballades, ni concerts, en principi, tot i que en puguin haver fet algun,
sinó promouen enregistraments musicals de Cobla, però d'aquells que ni bojos les marques comercials publicarien,
perquè no són comercials, però sí de molt bona qualitat.
I d'altra banda, també convoquen, entre altres activitats, les beques Josep Maria Bernat per a Músics Joves.
Parlarem, ja ara sí, a l'hora de les activitats al carrer de la Plec d'Altafulla,
un dels molts que se celebren aquest cap de setmana,
i a nosaltres ens agrada remarcant començar el programa, el que hi ha més a propet a la ciutat de Tarragona.
Serà demà, en sessions de matí i tarda.
I a Tarragona també hi haurà sardanes, serà una ballada que el casal tarragoní promou
amb la idea de donar la benvinguda a l'estiu.
Encara falten uns dies, però ells així de xulos se celebren demà, demà diumenge, a la Rambla de Tarragona.
I una trobada infantil dels bars, en aquest cas organitzada per les barres de Santa Tecla,
una trobada amb els més petits de diferents esbars d'arreu del país,
serà demà al matí al Moll de Costa.
I a l'hora de fer una repassada al panorama de l'actualitat,
ja més enllà de les comarques tarragonines, activitats prou interessants,
iniciatives de vegades ja veteranes, com el Premi Floricel Rosador,
destinat a guardonar persones amb llarga trajectòria dins l'àmbit de la sardana.
També és lliure, que és cap de setmana.
Aquell concert que d'alguna manera apuntava en el comentari inicial,
el concert de l'ESMUC amb la Cobla de l'Escola Superior de Música de Catalunya.
També haurem de lamentar altres parts de persones destacades,
més o menys vinculades a l'àmbit de la sardana, als esbars, la música per a Cobla.
Per exemple, el Teodor Garriga, un nom mític dins el món de la ràdio,
però també veureu que ha vinculat al món de la sardana.
La Festa Major de la Cultura Pobla i Tradicional serà el proper cap de setmana,
però avui nosaltres ja avançarem en algunes coses,
en un programa en el qual també estrenarem tres,
ni més ni menys que tres discos nous de sardanes.
I comencem amb música.
El proper mes de novembre es compliran 15 anys del grup sardanista Tamborí,
entitat de Sant Pere de Ribes,
que ha promogut l'edició discogràfica de sardanes
dedicades a aquesta població de la comarca del Garraf
per tal de commemorar aquest efemèrida.
15 de 15 és el títol genèric d'aquest nou CD
que han registrat la Cobla Marinada
i que es va presentar el passat dia 23 de maig.
Un títol que reflecteix els 15 anys d'activitat sardanista Sant Pere de Ribes
i 15 sardanes directament vinculades als sardanistes del grup Tamborí.
D'aquestes 15 sardanes, 10 són inèdites discogràficament
i 3 d'aquestes 10 es van enregistrar
en el mateix concert de presentació del disc.
Es van estrenar en el mateix concert, volia dir.
Són la sardana, centre de gravetat de Joan Jordi Boumala,
obligada de Contraballs, per tu Joan, de Dolors Viladric
i 15 de 15, de David Estanyol.
Completen l'àlbum l'obligada de Cobla, Tamborinada, de Carles Sagarra,
la de Dos Flaviols, Sant Pere i Sant Pau, de David Puertas,
la de Tenora, Estrella de Plec, de Joret Maria de Munt,
els primers 10 anys, de Daniel Gasulla, Amics del Tamborí, de Jordi Paulí,
el Crestell de Sotarribes, de Joret Vinarós,
Amics de les Roquetes, de Carles Santiago,
la Marsella i en Joan, de Xavier Forcada,
Tamborí Endavant i Plaça Llobregat, de Tomàs Gilemembrado
i Tot és Començar i Sal i Punteig, de Joan Lázaro.
Escoltarem la sardana que obre el disc
i que li dóna nom 15 de 15, de David Estanyol,
dedicada al grup sardanista Tamborí
i, segons l'autor, molt especialment,
el seu incansable capdavanter, Joan Ramírez i Lucas.
És la cobla marinada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I en l'apartat del tema d'avui
parlem d'una entitat amb unes característiques poc habituals,
músics per la cobla.
Ells es defineixen com una entitat cultural sense ànim de lucre
que té com a finalitat preservar i difondre la música catalana
i molt especialment la música per al conjunt cobla.
Una de les seves principals activitats
és la publicació d'enregistraments discogràfics,
bona part dels quals a càrrec de la cobla de cambra de Catalunya,
formació creada per col·laborar amb l'entitat,
integrada per a alguns dels millors músics del país
i que no es realitza cap altra mena d'actuacions.
Són discos concebuts sota criteris de qualitat
i, per tant, lluny dels plantejaments comercials habituals.
Abans de cada enregistrament es realitza una tasca d'investigació,
sovint per localitzar peces de gran qualitat però obridades.
Quan s'escau també es realitzen tasques de restauració o d'arranjament
per recobrar còpies originals a vegades en mal estat.
Al marge de les obres dels clàssics,
també es donen a conèixer composicions actuals.
La tasca d'investigació va més enllà dels discos
i, de fet, al seu web s'hi pot trobar informació
sobre els compositors més importants,
amb mostres musicals, MP3,
i partitures d'algunes de les obres, en PDF,
i una base de dades que està en fase de creació
en la que hi constaran totes les composicions per a cobla
i per als seus instruments, de les quals es disposa de materials.
Fins ara ha aparegut la integral sardanista de Joaquim Serra
en quatre volums, així com monogràfics de Francesc Basil,
Honorat Vilamanyà, Antoni Català, Enric Casals,
Josep Maria Vilà, Manel Oltra i Agustí Burgunyó.
També s'han publicat discos amb música sinfònica per a dues cobles,
un sobre el memorial Joaquim Serra,
a més d'altres monogràfics dedicats a autors
com Fèlix Martínez i Comín, Josep Marimón i Narcís Paulís.
Igualment han aparegut discos com l'anomenat
Sardanes Retrobades, Nídia, amb música contemporània per a cobla,
150 anys de la tenora, Les Deu de Sardana i Cobla Fusió.
En ocasions són produccions assumides totalment per músics per a la cobla
i en d'altres en col·laboració amb altres entitats.
En principi, les interpretacions van a càrrec de la cobla de Cambra de Catalunya,
com dèiem, però en altres s'encarreguen a la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Pel que fa a les properes edicions previstes per músics per a la cobla,
s'anuncia dins la col·lecció Clàssics un disc dedicat a Fèlix Martínez Comín.
També es preveu la redició de l'integral de Sardanes per a cobla
de Joan i Ricard, la mote de Grinyon.
L'any 2002, Músics per a cobla va promoure l'enregistrament
d'un primer CD de sardanes del mestre Joaquim Serra i Coromines,
que incluïa les 15 primeres cronològicament parlant
i que van ser dirigides pel mestre Jordi León.
Posteriorment, Jesús Ventura i Concepció Romió
dirigiren respectivament el segon i el tercer CD
i el 2007, l'any del centenari del naixement del mestre,
es va editar el quart que va dirigir Salvador Brutons
i que completa la integral de les sardanes per a una sola cobla.
També el mes d'abril de 2007, la mateixa cobla de Cambra de Catalunya
ha enregistrat diverses obres per a dues i tres cobles
que, conjuntament amb altres enregistraments fets anteriorment
per a la mateixa formació, configuraran un 5e CD
amb la totalitat de les obres d'aquestes característiques,
per a dues cobles, les sardanes, Primaveral i a Montserrat,
i les obres, la fira, la presó de Lleida
i la marxa sobre motius populars catalans,
i per a tres cobles, l'obra, introducció i dansa.
Pel que fa a les obres per a una sola cobles,
publicarà un 6e disc amb el recull dels enregistraments
que la cobla Sant Jordi i Ciutat de Barcelona
ha realitzat en els darrers anys,
promovent també un enguany, un disc,
amb les obres encara no enregistrades.
La previsió és que els dos CD que falten
es publiquen en el transcurs del present 2008.
Finalment, un altre projecte prou important
de músics per a la cobla
serà l'enregistrament de la integral de sardanes
per a cobla de Juli Garreta.
Al marge de les produccions discogràfiques,
actualment l'altre gran focus d'activitat
de músics per a la cobla
és la beca per a joves instrumentistes de cobla
Josep Maria Bernat i Colomina.
va ser convocada per primera vegada l'any 1994
per iniciativa de l'Ajuntament de Bellpuig
i de l'entitat Amics de Josep Maria Bernat
per tal d'honorar la memòria d'aquest compositor
nascut a Barcelona l'any 1925
i mort a la mateixa ciutat el 1992.
Josep Maria Bernat va ser un dels compositors
més importants de música per a cobla
de la segona part del segle XX.
A les seves més de 30 sardanes
cal afegir la producció d'importants obres per a cobla.
També fó director de diferents formacions coblístiques,
la Mediterrània, la Juvenil de Bellpuig
i la Tres Turons, també de Bellpuig.
Totes tres de la seva fundació
fins a la sobtada mort del mestre,
així com d'altres com la Sabadell.
Però la seva relació amb Bellpuig
i amb els joves instrumentistes de les cobles locals
va anar molt més enllà d'una simple relació musical
entre director i deixebles.
En Josep Maria es convertia en un vilatà més,
una persona perfectament integrada a la vida local,
d'aquella iniciativa de donar el nom
de Josep Maria Bernat a aquesta beca.
Des de l'any 2005, una vegada dissolta
de l'Associació Amics de Josep Maria Bernat
en favor de músics per a la cobla,
és aquesta nostra entitat
i l'Ajuntament de Bellpuig
qui convoca la beca que compta
amb la col·laboració de la Diputació de Lleida
i de l'Institut d'Estudis i l'Ardencs.
Resiguir la relació dels joves instrumentistes,
menors de 20 anys en el moment de la seva participació,
que des del 1994
han estat premiats amb la beca
o amb algun dels seus exècits,
permet comprovar que al cap dels anys
comencen a ser ja noms il·lustres
entre els instrumentistes de cobla,
Jordi Jiménez, el trombó,
Jabel Gregori, el Flaviol,
Josep Colla, la tenora,
Carles Arruz, la trompeta,
la Núria Font, la tenora, etc.
Ja és vigent la convocatòria
de la quinzena beca
Josep Maria Bernat
per a joves instrumentistes de cobla.
Estrà d'assada a estudiants d'instruments de cobla
que no hagin complert els 21 anys
el dia 31 de desembre de 2008.
No hi podran participar els guanyadors
del Premi d'Ange Anteriors,
però sí els que hagin estat guardonats amb exècits.
Els organitzadors han designat una obra
amb acompanyament de piano
per a cada instrument
que serà enregistrada pels optants a la beca
i haurà de ser enviada
amb la resta de documentació requerida
per formalitzar la inscripció.
El jurat qualificador,
previa audició de tots els enregistraments rebuts,
seleccionarà un màxim de quatre finalistes,
la llista dels quals es donarà a conèixer
durant la primera setmana d'octubre.
Aquests accediran a les proves de la jornada final
que tindrà lloc a Bellpuig
en una data de terminar
en els mesos de novembre o desembre.
En aquesta jornada final,
el jurat escoltarà en audició privada
tots els finalistes
que hauran d'interpretar l'obra obligada
més una de lliure l'acció,
d'una durada entre 3 i 7 minuts.
El lliurament dels premis
es farà a Bellpuig el dia 6 de gener de 2009
en el tradicional concert de Reis
en el qual el guanyador de la beca
haurà d'interpretar una peça a decidir
amb la cobla designada
per actuar en l'esmentat concert.
La beca es convoca amb caràcter individual
i està dotada amb 2.500 euros
encara que el jurat podrà distribuir lliurement
l'esmentada de dotació
en forma de premi i o accessits
segons els mèrits demostrats pels finalistes.
Les inscripcions s'han de formalitzar
abans del dia 15 de juliol.
Recomanem obtenir prèviament
les bases completes
a l'Ajuntament de Bellpuig,
a Músics Peracobla
o al seu web.
I completem aquest espai dedicat
a l'entitat Músics Peracobla
escoltant un exemple
de les produccions discogràfiques
publicades fins ara.
Serà una de les sardanes del disc
dedicat a un compositor poc divulgat
però amb una obra de gran qualitat,
Juret Marimón i Figueres,
fou d'Eixeble d'Enric Morera
i destacar com a pianista i director
d'Orfeons,
així com a professor de música
en centres escolars.
És autor de música coral
lit, cambra,
un concert per a piano i orquestra
i un bon nombre de sardanes,
un bon nombre dels quals
van ser premiades també
i molt poques mínimament divulgades
com Núria,
per a dues cobles,
i m'estimes.
Ara escoltarem Complanta
que va ser premiada
en els Jocs Florals de Balls
celebrats el febrer de 1931,
tot i que no va ser estrenada
fins l'any 1977.
S'enclou en la suït sisena
per a Cobla
com un dels seus temps.
La interpreta
la Cobla Sant Jardí,
ciutat de Barcelona.
S'enclou en la suït sisena
de Barcelona.
S'enclou en la suït sisena
de Barcelona.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
de Barcelona.
S'enclou.
I donem pas ara
a la nostra gent de sardanista
pels propers dies
i comencem parlant-vos
dels aplecs avui mateix
al 14è plec
Viletes del Bosch
a Barcelona
tarda i nit
al Pla de la Catedral
amb les cobles
Marinada,
la principal del Llobregat
i Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
A la nit,
concurs de colles improvisades.
També avui
al 14è plec
de Cap Pont,
a Lleida,
tarda i nit
al Pavelló Blau
dels Camps Elisis
amb les cobles
Municipal de Lleida,
Quatre Vents
i Vellpuig-Cobla
amb concurs
de colles improvisades.
I al 22è plec
Notur de Mataró,
tarda i nit
al pati
de la Residència Municipal
Sant Josep
amb les cobles
la principal del Llobregat,
juvenil,
la de Sabadell
i Lluïsos.
I demà diumenge
un bon grapat
de plecs també.
El 57è plec
de Tolosa
de Llenguadoc
matí i tarda
a la plaça de Rebelinc
amb les cobles
Combojili
i la principal
de Banyoles.
El 54è plec
d'anglès
matí,
tarda i nit
al Parc
de la Font del Canyo
amb les cobles
Cadaqués,
Ciutat de Girona
i la Bisbal Jove.
A la tarda
el lliurament
del trofeu
Florecel Rosa d'Or.
El 57è plec
de Cardedeu
tarda i nit
al Parc
de Pompeu Fabra
amb les cobles
Montgrin,
juvenil,
la Sabadell
i la principal
de Llobregat.
A la tarda
concurs
de colles
improvisades
i al matí
concurs
de colles
sardanistes.
El 27è plec
del Parc
de Llobregat
matí i tarda
al pati
del Centre Artesà
amb les cobles
Ciutat de Cornellà,
juvenil,
la de Sabadell
i Baix Llobregat.
Al matí
hi haurà
concurs
de colles
improvisades.
Encara més aplecs
al 62è
aplec
de Taradell
a la tarda
al Pujoló
amb les cobles
Genissenca,
Lluïsos
i Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona.
I finalment
per demà
diumenge
al 8è
aplec
d'Altafulla
a les 11 del matí
i a les 4 de la tarda
al Parc
del Comunidor
amb les cobles
Reu Jove
i Juvení
Vola de Gramunt.
A la tarda
hi haurà
concurs
de colles
improvisades
i dinar
de Germanó.
Cal fer les reserves
del 6,55
6,77
6,43
I anem al proper cap
de setmana
amb una miqueta
més lleuger
de plecs
ja ho veureu
Dissabte dia 21
tercer plec
de Sant Llorenç
d'Hortons
tarda i nit
a la plaça d'Europa
amb les cobles
La Flama
de Cernés
i Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona
amb concurs
de colles
improvisades.
I al 33è
a plec
de les Borges
del Camp
a les 7 de la tarda
i a les 11 de la nit
a l'ermita
de la Mare de Déu
de la Riera
amb la coble
Reu Jove.
Hi haurà
un sopar de Germanó
per al qual
cal fer la reserva
el telèfon
977
817
442
després
ressopor
amb coc ràpid
i cava
i al final
de festa
amb valls
votsentistes.
I el domenge
dia 22
el 36è
a plec
de Llançà
matí i tarda
a la Pineda
de les Esplanes
amb les cobles
de la ciutat de Girona
amb la Bisbal Jove
i baix a Empordà.
I al 65è
a plec
de Manlleu
a la tarda
al passeig
del Ter
en les cobles
la Flama
de Farnés
Bellpuig
Cobla
i Lluïsos.
Per la mare
de ballades
de Sardanes
avui mateix
a les 6 de la tarda
a Cunit
a la plaça
Catalunya
amb la coble
Ciutat d'Arreus.
A les 7 de la tarda
a Reus
al Col·legi
Paramanyanet
l'actuació
de la coble
del centre
dins la festa
de l'alumna.
I a dos quarts
de vuit
a Sant Carles
de la Ràpita
la plaça
del Coc
amb la coble
la principal
Rapitenca.
Demà diumenge
a les 12
del migdia
a Creixell
amb la coble
Reus.
A les 12
també
a la Juncosa
del Montmell
amb la principal
de Tarragona
a Cloanda
d'un curset
de Sardanes
i exhibició
de la colla
d'en Saires
del Penedès.
I a les 7
de la tarda
aquí mateix
a Tarragona
a l'Arra
amb la nova
amb la coble
Cossetània.
Passem ara
el dissabte
dia 21
a dos quarts
de vuit
del vespre
a Sant Carles
de la Ràpita
la plaça
del Coc
amb la coble
la principal
Rapitenca.
I pel diumenge
dia 22
a les 11
del migdia
i a les 10
de la nit
d'Escaldes
d'Angordany
a Andorra
a la plaça
dels Coprínceps
amb la coble
Reus.
I la nostra agenda
ara
amb l'apartat
de Colles
Sardanes
demà
domenja
a les 11
del matí
a Cardedeu
al parc
de Pompeu
Fabra
49
concurs
de Colles
Lliures
amb la coble
la principal
del Llobregat.
A les 12
del migdia
Sant Feliu
del Llobregat
a la plaça
de la Vila
campionat
territorial
de les comarques
barcelonines
i colles
lliures
amb la coble
a la ciutat
de Terrassa.
A les 6
de la tarda
Palamós
a l'esplanada
del port
Honor Grans
grupat
territorial
comarques
geronines
i colles
lliures
amb la coble
Flama
de Farners.
I per diumenge
a vinent
dia 22
a les 6
de la tarda
Esparreguera
a la plaça
de la Sardana
Honor
Veterans
i colles
lliures
amb la coble
Arrasó.
I a dos
quart de set
a Reus
la plaça
de la Llibertat
ja en festes
majors
de Sant Pere
el 43è
concurs
per a colles
lliures
amb la coble
Reus Jove.
I us parlem ara
d'esbars
demà diumenge
a dos quarts
d'una del migdia
a Tarragona
al Moll de Costa
la trobada infantil
amb les seccions
infantils
de l'esbar
Santa Tecla
que és l'anfitrió
de l'esbar
Santa Llúcia
de Reus
i del grup
de danses
de l'Aleixà.
També demà
a les sis
de la tarda
a l'espluga
Francolí
al Teatre
del Casal
s'oferirà
l'espectacle
Antologia
amb les bars
Sant Martí
de Barcelona.
I també
a les sis
a Reus
a la residència
Icas
les bars
d'en Saire
de l'Orfer
Rausen.
I tanquem l'agenda
amb aquell apartat
final
que és una miqueta
potipòtic
i cap de tot
activitats diverses
i serà per avançar
el que després
comentarem
a les notícies
els propers dies
21, 22 i 23 de juny
proper cap de setmana
de setmana llarg
se celebrarà
al Moll de Fusta
de Barcelona
la Festa Major
de la Cultura Tradicional
a Catalunya
organitzada
per la Confederació
d'Agrupacions
de Cultura Tradicional
Catalana.
Hi haurà
cercaviles,
espectacles,
tallers,
trobades,
actuacions d'esbars,
ballades de sardanes
i mostres
presentades en espais diversos
com l'embalat,
l'esplanada,
la fira i l'obrador.
I tornem a la música
i avui començàvem el programa
amb una estrena discogràfica
i encara en tenim dues més dependents.
La segona és un nou disc monogràfic
amb composicions de Joan Lázaro,
un dels autors que més treballa
en els últims anys
i que a poc a poc
s'ha fet un lloc
en les programacions
de les cobles.
El disc l'han registrat
la Cobla i els Montgrins
i inclou 11 sardanes
i una suït
per a Cobla i percussió
escrita ja fa un temps,
l'any 1996,
que porta el nom
de Perfils
i que va dedicar
el grup dintre el bosc
de Manresa
al qual Lázaro
ha estat molt vinculat.
Ells l'any 2001
també els va dedicar
la sardana
dintre el bosc
Canellador
també inclosa en el disc.
Les altres sardanes
datades entre el 1988
i el 2008
són el nostre plec,
Fabria d'Argent,
la Catedral del Vallès,
l'Anna dels ulls encisadors,
el Lluís i el Dani,
d'Oll de Coratge,
l'Albert de Vilafant,
Terraferma,
Fermegent,
Dos de Bons
i la que dóna nom
al disc,
Abinent,
que té la particularitat
poc habitual
però no inèdita
d'estar dedicada
a una empresa comercial
d'abast mundial,
Vilardell Portí,
amb motiu
del seu 50è aniversari.
Escoltem-la,
Abinent,
de Joan Lázaro
amb els Montgrins.
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a oferir la història dels parlaments de Catalunya.
I podem dir que va ser la seva manera, d'entrador de Garriga,
d'entrar dins l'activitat radiofònica més enllà de les activitats purament amateres
que havia realitzat fins a aquell moment.
I encara fa un altre esment aquesta vinculació a l'activitat satanista ja a la postguerra,
amb activitats mitjançant la cobla Barcelona,
una cobla que havia patit alguns dels seus membres,
repressàlies, ja que havia estat una de les cobles oficials de la Generalitat
en l'època de la República de la Postguerra.
Molts d'aquests músics van patir, com dèiem, aquestes repressàlies oficials
i la represa de la cobla va requerir el suport de moltes iniciatives,
evidentment, a nivell particular.
Són diversos aspectes que trobem en aquest llibre,
una cobrida de Radio Sociació de Catalunya d'aquest personatge
que, com deia, és tot un dels grans noms de la ràdio del país.
I enfilem la recta final de la primera part del programa
fins que arribarem a la una de la tarda.
Fem-ho amb aquella secció musical del nostre programa
que anomenem La Relíquia.
Avui a La Relíquia bitjarem a l'any 1961.
Serà amb la cobla Orquestra Meravella,
una formació que sempre ha gaudit d'un gran prestigi com a orquestra,
però que, poc o molt, sempre ha actuat també com a cobla.
Durant força anys van registrar molts discos de sardanes
amb un repertori ampli i variat,
un dels quals és el que avui recuperem.
Es tracta d'un disc senzill,
d'aquells de 45 revolucions per minut,
amb quatre sardanes que aleshores l'any 1961 eren autèntiques novetats.
Amb tot, nosaltres hem triat la menys divulgada de totes,
malgrat que és una composició prou remarcable,
de Josep Viader, prestigiós director de corals
i excel·lent compositor i arranjador.
És autor, per exemple, de la versió oficial dels Segadors per a coral.
La seva producció sardanista no és massa àmplia,
però força original i de qualitat.
La podríem situar en un estil comparable a autors
com Manel Saderra i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla meravella era
Cant de Tardor.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
3, 4 minutets per arribar a la una de la tarda.
M'ha escoltat la relíquia on notava que tenia anys d'aquest disc del 1961 i això sembla que ha suscitat les ganes d'intervenir al programa d'un dels nostres més fidels oïdors, el Ramon Tondo.
Oi que sí? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Que ens volies comentar alguna cosa d'aquest disc, Ramon?
No, no, precisament d'aquest disc no, d'una relíquia supernova.
A veure, digues, digues.
Mira, ja sabeu de la meva dèria per Tarragona, per la sardana, per Martimón, per internet...
Un munt de coses, eh?
Tot això, i m'ha sortit, he tingut una sorpresa.
L'Ajuntament de Tarragona ha muntat una cosa que es diu el Club dels Tarragonins,
i, doncs, com a qualsevol club que es presiï, doncs, té un himne,
i, mira, l'himne del Club dels Tarragonins és d'en Martimón.
No em diguis.
Sí, sí, sí.
És una cosa fantàstica.
A veure, pels que no ho sàpiguen, Martimón és un dels noms de la composició superacobla,
doncs, que jo diria que ja sona molt i bé, però jo crec que té molt de futur, eh?
Ai que sí?
Sí, sí, sí.
És el futur de la música peracobla, per qui va?
Sí, sí, un compositor revolucionari que està revolucionant la sardana,
i direu, m'he trobat que l'himne del Club dels Tarragonins
té l'himne autor Martimón.
El trobareu a internet.
Ahà, molt bé.
A la pàgina del Club dels Tarragonins.
No és per coble, clar.
No és per coble, en aquest cas.
No, no, no, no.
Però vaja, mira, és un punt, doncs, mira.
Per cert, suposo que sabràs que està intervenint en el món ara
de les músiques per al cinema i tot això.
Sí, sí, sí.
Encara ens el prendran, eh?
Cap a Hollywood, tot això.
Encara ens el prendran.
Home, per ell molt bé, però sempre pots, mira, com el Borgunyo,
doncs, malgrat viure molts anys als Estats Units,
va seguir escrivint sardanes.
Doncs a veure, si es donés el cas...
Ara està preparant un concert per piano i coble.
A veure, a veure, amb què ens sorprèn.
Ahà, ahà.
Com sempre, segur que ens sorprendrà
i l'haurem d'escoltar amb moltíssima atenció.
Molt bé, molt bé.
Doncs, escolta, Ramon, tu ves que ets dels meus, eh?
Allí remenant per internet i trobes coses, eh?
De tant en tant.
Sí, sí, barreges Sardana, Timón, Tarragona
i, mira, surt l'himne del Club dels Tarracorins.
Dic, a veure què és això.
Bé, ja el buscarem, ja el buscarem,
perquè encara que no sigui per coble,
doncs, mira, un músic que destaca dins de l'àmbit de la coble
valdrà la pena que el puguem escoltar.
Però molt gràcies.
Vinga, i una bona reliqui avui, eh?
Molt bé.
Bé, menys d'un minut per arribar a l'una de la tarda.
Deixarem això que soni aquesta mateixa sintonia, eh?
No sé, si et sembla bé.
Oferirem el bolletí de notícies,
posar-nos el dia de l'actualitat arreu del món
i després tornarem a partir de la una i uns minutets
amb l'última, l'última part del nostre programa.
Fins ara.
Tornem-hi, tornem-hi a la segona part de l'1, 2 i seguit.
Per cert, recordeu que avui serà l'últim,
l'últim programa d'aquesta temporada en aquest format,
d'una hora i mitja, aproximadament, setmana vinent.
Comença la seva temporada del programa de Castells d'aquesta casa
i nosaltres retornarem d'aquell format habitual
d'una hora, de 12 a una de l'etapa.
Avui aprofitem, doncs, aquests minuts que ens queden,
fins a dos quarts de dues.
Començarem fent-ho amb música i amb la formació
amb la qual comencem sempre el nostre programa,
des que l'Espai Serranista, Terrona Ràdio,
es diu 1, 2 i seguit, l'Elèctrica d'Arma.
Com és prou sabut, aquesta formació sempre ha basat la seva obra
en una sonoritat molt particular,
que en diverses ocasions ha comptat amb la participació
d'instruments de coble, o fins i tot d'una coble sencera.
Després d'aquell primer i mític concert de l'any 1981,
quan més van aprofundir en aquest terreny,
fó el 2005, amb l'espectacle La d'Arma, l'Arma,
el joc de la coble i el rock,
novament amb la participació de la coble mediterrània.
En va quedar com a testimoni un àlbum doble
enregistrat altra vegada a la Palau de la Música,
on es van oferir molts temes nous,
però també versions dels que es van oferir 24 anys enrere.
És el cas de Màter Marítima,
un tema signat per tots els membres de la d'Arma,
però que comptà amb els arranjaments
per a coble del desaparegut Esteve Fortuny.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ens han deixat portar durant una estona, valgo la pena, amb la Mediterrània immersa al mig de l'espectacle de l'elèctrica d'arma.
I ara, el segon bloc de notícies, ens havien quedat unes quantes dependents, i doncs vinga, som-hi.
la Federació Cerdanista Catalunya disposa de nou un gabinet de premsa, i una de les primeres coses que aquesta ha fet és allò que acostumen a preparar aquesta mena de departaments.
Unes quantes dades estadístiques.
En aquest sentit comunica que la Federació té constància que durant el passat mes de maig es van programar 297 actes en tot Catalunya, amb la Cerdana i la música per a Cobla com a protagonista.
Els actes es van repartir de la manera següent, 209 ballades, 49 oplecs, 18 concers i 17 concursos.
També hi estan comptats els 4 actes dedicats als bars i altres danses catalanes.
Per al juny hi ha previst 343 actes que es reparteixen entre 276 ballades, 44 aplecs, 10 concerts, 8 concursos i 5 dedicats als bars i altres danses catalanes.
Segons les dades que ha pogut recollir la Federació Cerdanista Catalunya, la distribució dels actes de la primera quinzena de juny és aquesta.
De l'1 al 8, un total de 89 actes repartits en 66 ballades, 18 aplecs, 3 concerts, un concurs de colles i un dedicat als bars i altres danses catalanes.
Durant la setmana del 9 al 15 de juny, 70 actes repartits en 50 ballades, 12 plecs, 4 concerts, 3 concurs i un dedicat als bars.
El total de la primera quinzena de juny és de 159 actes.
I potser caldria remarcar que es tracta de les activitats recollides en el Servei d'Informació que des de fa bastants anys ja porta a terme la Federació Cerdanista Catalunya.
Realment des de fa molts anys ho fa l'Agrupació Cerdanista Barcelona, l'Agrupació Cultural Folclòrica Barcelona, exactament, i darrerament el suport de la Federació Cerdanista Catalunya.
I ho dic perquè és una tasca realment important, perquè serveixen informació cerdanista als mitjans de comunicació, principalment a mitjans com nosaltres, que realitzem espais cerdanistes,
però és un dels moltes fonts d'informació que disposem. És a dir, que no és exhaustiu, és impossible, és impossible que s'arriben a recollir totes les activitats.
En definitiva, el que vull dir és que segurament la realitat són molts més els actes reals que s'arriben a fer.
De totes maneres, està bé que es donin a conèixer aquestes dades, perquè demostren que realment hi ha molta activitat, malgrat tot.
Dimarts vinent, dia 17 de juny, tindrà lloc a l'acte de cluenda de l'any Joaquim Serra, celebrat bàsicament al llarg del 2007.
Les cites a les 7 de la tarda a l'Ateneu Barcelonès, al carrer de Canuda, número 6 de Barcelona.
Intervindran Jordi Núñez, Concepció Ramió i Abili Fort, així com Jesús Ventura,
que actuarà com a presentador i moderador.
L'entitat Músics per la Cobla i l'editorial Clibis presentaran les publicacions commemoratives del centenari de Joaquim Serra,
mentre que el pianista Jordi Massó l'haurà a la ballada amb la interpretació, entre d'altres peces,
de l'adaptació lliure per a piano del poema sinfònic Puig Soliu.
Els propers 21, 22 i 23 de juny se celebrarà el Moll de Fusta de Barcelona
i la Festa Major de la Cultura Tradicional a Catalunya,
organitzada per la Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana.
Hi haurà cercaviles, espectacles, tallers, trobades i mostres presentades en diversos espais
com l'Esplanada, la Fira i l'Obrador.
La programació s'ha confeccionat a partir de les diverses propostes rebudes
de les agrupacions, coordinadores i federacions membres de la Confederació.
El dissabte 21, a dos quarts de dotze del matí,
actuarà l'Esbar Sant Martí de Barcelona,
amb la Cobla la principal del Llobregat, l'Esplanada.
A les cinc de la tarda s'oferirà l'espectacle Trencats i Seguits,
amb la Colla i l'Esbar Continuïtat de Torroella de Montgrí.
Avui estem així com a...
Una miqueta.
No, no es nota, va, vinga, seguim.
Vinga, endavant.
Actuarà amb la Cobla la principal de Terrassa, a l'escenari.
A les sis de la tarda actuarà l'Esbar Maragall de Barcelona, a l'Esplanada.
A les vuit del vespre, també a l'Esplanada,
oferiran una exhibició d'escolles sardanistes
Laietans, Maig, Mare Nostrum i Violetes del Bosch,
totes de Barcelona, amb la Cobla la principal de Terrassa,
que també oferirà una ballada de sardanes.
I pel que fa el diumenge dia 22, a dos quarts de dotze del matí,
actuarà l'Esbar Gaudí de Barcelona, a l'escenari.
A dos quarts d'una es presentarà el llibre de Pompili Massa,
Joan Comas i Vicenç,
editat per l'agrupament d'Esbar d'Ensaires,
amb la col·laboració de Vallets de Catalunya,
i el grup de Sao Carrel a l'escenari.
I a les sis de la tarda l'actuarà l'Esbar d'Ensaires Manresans,
a l'Esplanada.
I val la pena remarcar una activitat d'aquest cap de setmana,
ho hem apuntat a l'agenda, però, com dèiem,
ara i sí destacada.
La trobada dels bars infantils i juvenils,
amb la participació de l'Esbar Santa Llúcia de Reus,
el grup de danses de l'Aleixà i l'Esbar Santa Tecla de Tarragona,
que es farà demà al migdia al moll de costa de Tarragona.
oferiran, per exemple, danses com el Vall de Cascavells,
per l'Esbar Santa Llúcia de Reus, Punta i Taló, el Santa Tecla,
el Vall de la Cibada, el grup de danses de l'Aleixà,
el Vall de Gitanes, l'Esbar Santa Llúcia,
el Vall de Cascavells, el Vall de Cintes de les Preses,
Contrapassinxina, és a dir, tot aquell repertori
que és més a l'abast dels més petits,
els bars infantils, les seccions infantils i juvenils dels esbars,
i que, en definitiva, són el futur,
el futur d'aquestes entitats,
que, com això potser de vegades ens passa a tot arreu,
tots es queixen de la manca, potser de dansaires,
que no hi ha els que voldrien,
però, com podem comprovar, encara hi ha formacions amb força,
amb vitalitat,
a aquest arragona amb dos esbars importants,
i un d'ells, en aquesta ocasió,
prioritzant aquesta trobada dels bars infantils i juvenils,
que, recordem, ho serà a dos quarts d'una del migdia,
al moll de costa.
I tornem ara a la música,
i arriba el moment de presentar un altre disc de recent aparició al mercat,
el tercer d'avui.
Es tracta d'un altre monogràfic d'un autor,
Sigfrig Galmany.
Nascut a Cabrils, al Maresme,
a l'any 1966,
és autor de música diversa,
cançons,
avaneres i sardanes.
Va començar a escriure en la sardana l'any 1974,
però no ha estat fins a dates molt recents,
quan s'ha decidit a promocionar de manera ferma aquestes obres,
sobretot promovent enregistraments a càrrec de la cobla als mongrins.
El que ara ens ha arribat és el tercer,
inclou 12 sardanes i una peça de concert anomenada Melodia.
Ara escoltarem la primera de les sardanes que trobem en aquest disc,
que precisament porta el títol de
Sardanes dedicades i una melodia.
S'anomena Gisela
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure Cartag
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
costava de classificar el llibre
si era un llibre de memòria
si era una autobiografia
si era una novel·la
potser tot plegat una miqueta
en tot cas el Jordi de jovenet
va ser músic de cobla
després com sabeu presenta el programa
de televisió
Nídia
ha tingut contactes amb músics
ha treballat sobre músics clàssics
i tot això, diferents d'aquests moments
són els que descriu
en aquest llibre
els recrea d'alguna manera
insisteixo, no vull llegir ni cap trosset
dir res més
sinó recomanar-vos-el
és un llibre publicat en un editorial
potser no de les més grosses
però sí de les que és fàcil trobar
en qualsevol llibreria
edicions de 1984
en la seva col·lecció Mirmanda
i insisteixo
plenament recomanable
ho deixem aquí
temps potser per escoltar
no sé si tota
però almenys una part d'una última sardana
del nostre programa
una composició de Jaume Avila i Melik
ànima en el seu moment
de la cobla
a la principal del Llobregat
però ara l'escoltarem
aquesta sardana
de Pallagia Sant Andreu
interpretada per l'altre cobla
de Cornellà
la ciutat de Cornellà
i eten
a la suite de la pena
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a tothom.
Bon dia, benvinguts.
Nova edició de l'1, 2 i seguit.
La número, aviam...
Ai, ho tenia amagat ara.
La 610.
Déu-n'hi-do, eh?
És número rodonet, també.
Sí, maco, maco, m'agrada.
Escolta'm, avui no més tu i jo, l'Àngel i la Maria Rosa.
Que no n'hi ha prou.
Sí, oh, ni tant, ni tant.
Ah, perfecte.
I la Núria, el control, la sola.
I la Núria, sense ella sí que res.
Jo, feliç.
Però, escolta, no, em refereixo que els altres...
Estem a finals de cursos i de coses i la gent té feina.
Hi ha gent molt vinculada al món de l'ensenyament, tu mateixa, però avui tu...
No, avui descanso, avui descanso, vinga, va.
I això d'acabar els cursos, doncs el David, per exemple, doncs Prouliat, altres com a estudiants, com a Maria...
Però escolta'm una cosa, a part d'això, avui venint i pensava,
siguem conscients que avui hi haurà gent que ens escoltarà des de la platja,
perquè és el primer cap de setmana que fa aquest bo, que convida anar a la platja.
Per tots aquells que sigueu, doncs vinga, aprofiteu i...
Avui és una suposició, però ens consta que altres anys,
perquè alguns oïdus ens ho fem saber, que sí, que ens escoltàvem des de la platja,
amb el transistor, escoltàvem-nos i seguim.
Clar que sí.
Doncs què us hem preparat per avui, però els de la platja i allà on sigueu,
doncs és això, aquest resum que us oferim, com cada setmana han començat el programa.
Avui tindrem un tema destacat, com sempre, un tema de portada, si voleu dir-ho així,
que serà Músics per la Cobla, una entitat diferent, atípica, que es dedica a promoure,
no pas actuacions al carrer, ni ballades, ni concerts, en principi, tot i que en puguin haver fet algun,
sinó promouen enregistraments musicals de Cobla, però d'aquells que ni bojos les marques comercials publicarien,
perquè no són comercials, però sí de molt bona qualitat.
I d'altra banda, també convoquen, entre altres activitats, les beques Josep Maria Bernat per a Músics Joves.
Parlarem, ja ara sí, a l'hora de les activitats al carrer de la Plec d'Altafulla,
un dels molts que se celebren aquest cap de setmana,
i a nosaltres ens agrada remarcant començar el programa, el que hi ha més a propet a la ciutat de Tarragona.
Serà demà, en sessions de matí i tarda.
I a Tarragona també hi haurà sardanes, serà una ballada que el casal tarragoní promou
amb la idea de donar la benvinguda a l'estiu.
Encara falten uns dies, però ells així de xulos se celebren demà, demà diumenge, a la Rambla de Tarragona.
I una trobada infantil dels bars, en aquest cas organitzada per les barres de Santa Tecla,
una trobada amb els més petits de diferents esbars d'arreu del país,
serà demà al matí al Moll de Costa.
I a l'hora de fer una repassada al panorama de l'actualitat,
ja més enllà de les comarques tarragonines, activitats prou interessants,
iniciatives de vegades ja veteranes, com el Premi Floricel Rosador,
destinat a guardonar persones amb llarga trajectòria dins l'àmbit de la sardana.
També és lliure, que és cap de setmana.
Aquell concert que d'alguna manera apuntava en el comentari inicial,
el concert de l'ESMUC amb la Cobla de l'Escola Superior de Música de Catalunya.
També haurem de lamentar altres parts de persones destacades,
més o menys vinculades a l'àmbit de la sardana, als esbars, la música per a Cobla.
Per exemple, el Teodor Garriga, un nom mític dins el món de la ràdio,
però també veureu que ha vinculat al món de la sardana.
La Festa Major de la Cultura Pobla i Tradicional serà el proper cap de setmana,
però avui nosaltres ja avançarem en algunes coses,
en un programa en el qual també estrenarem tres,
ni més ni menys que tres discos nous de sardanes.
I comencem amb música.
El proper mes de novembre es compliran 15 anys del grup sardanista Tamborí,
entitat de Sant Pere de Ribes,
que ha promogut l'edició discogràfica de sardanes
dedicades a aquesta població de la comarca del Garraf
per tal de commemorar aquest efemèrida.
15 de 15 és el títol genèric d'aquest nou CD
que han registrat la Cobla Marinada
i que es va presentar el passat dia 23 de maig.
Un títol que reflecteix els 15 anys d'activitat sardanista Sant Pere de Ribes
i 15 sardanes directament vinculades als sardanistes del grup Tamborí.
D'aquestes 15 sardanes, 10 són inèdites discogràficament
i 3 d'aquestes 10 es van enregistrar
en el mateix concert de presentació del disc.
Es van estrenar en el mateix concert, volia dir.
Són la sardana, centre de gravetat de Joan Jordi Boumala,
obligada de Contraballs, per tu Joan, de Dolors Viladric
i 15 de 15, de David Estanyol.
Completen l'àlbum l'obligada de Cobla, Tamborinada, de Carles Sagarra,
la de Dos Flaviols, Sant Pere i Sant Pau, de David Puertas,
la de Tenora, Estrella de Plec, de Joret Maria de Munt,
els primers 10 anys, de Daniel Gasulla, Amics del Tamborí, de Jordi Paulí,
el Crestell de Sotarribes, de Joret Vinarós,
Amics de les Roquetes, de Carles Santiago,
la Marsella i en Joan, de Xavier Forcada,
Tamborí Endavant i Plaça Llobregat, de Tomàs Gilemembrado
i Tot és Començar i Sal i Punteig, de Joan Lázaro.
Escoltarem la sardana que obre el disc
i que li dóna nom 15 de 15, de David Estanyol,
dedicada al grup sardanista Tamborí
i, segons l'autor, molt especialment,
el seu incansable capdavanter, Joan Ramírez i Lucas.
És la cobla marinada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I en l'apartat del tema d'avui
parlem d'una entitat amb unes característiques poc habituals,
músics per la cobla.
Ells es defineixen com una entitat cultural sense ànim de lucre
que té com a finalitat preservar i difondre la música catalana
i molt especialment la música per al conjunt cobla.
Una de les seves principals activitats
és la publicació d'enregistraments discogràfics,
bona part dels quals a càrrec de la cobla de cambra de Catalunya,
formació creada per col·laborar amb l'entitat,
integrada per a alguns dels millors músics del país
i que no es realitza cap altra mena d'actuacions.
Són discos concebuts sota criteris de qualitat
i, per tant, lluny dels plantejaments comercials habituals.
Abans de cada enregistrament es realitza una tasca d'investigació,
sovint per localitzar peces de gran qualitat però obridades.
Quan s'escau també es realitzen tasques de restauració o d'arranjament
per recobrar còpies originals a vegades en mal estat.
Al marge de les obres dels clàssics,
també es donen a conèixer composicions actuals.
La tasca d'investigació va més enllà dels discos
i, de fet, al seu web s'hi pot trobar informació
sobre els compositors més importants,
amb mostres musicals, MP3,
i partitures d'algunes de les obres, en PDF,
i una base de dades que està en fase de creació
en la que hi constaran totes les composicions per a cobla
i per als seus instruments, de les quals es disposa de materials.
Fins ara ha aparegut la integral sardanista de Joaquim Serra
en quatre volums, així com monogràfics de Francesc Basil,
Honorat Vilamanyà, Antoni Català, Enric Casals,
Josep Maria Vilà, Manel Oltra i Agustí Burgunyó.
També s'han publicat discos amb música sinfònica per a dues cobles,
un sobre el memorial Joaquim Serra,
a més d'altres monogràfics dedicats a autors
com Fèlix Martínez i Comín, Josep Marimón i Narcís Paulís.
Igualment han aparegut discos com l'anomenat
Sardanes Retrobades, Nídia, amb música contemporània per a cobla,
150 anys de la tenora, Les Deu de Sardana i Cobla Fusió.
En ocasions són produccions assumides totalment per músics per a la cobla
i en d'altres en col·laboració amb altres entitats.
En principi, les interpretacions van a càrrec de la cobla de Cambra de Catalunya,
com dèiem, però en altres s'encarreguen a la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Pel que fa a les properes edicions previstes per músics per a la cobla,
s'anuncia dins la col·lecció Clàssics un disc dedicat a Fèlix Martínez Comín.
També es preveu la redició de l'integral de Sardanes per a cobla
de Joan i Ricard, la mote de Grinyon.
L'any 2002, Músics per a cobla va promoure l'enregistrament
d'un primer CD de sardanes del mestre Joaquim Serra i Coromines,
que incluïa les 15 primeres cronològicament parlant
i que van ser dirigides pel mestre Jordi León.
Posteriorment, Jesús Ventura i Concepció Romió
dirigiren respectivament el segon i el tercer CD
i el 2007, l'any del centenari del naixement del mestre,
es va editar el quart que va dirigir Salvador Brutons
i que completa la integral de les sardanes per a una sola cobla.
També el mes d'abril de 2007, la mateixa cobla de Cambra de Catalunya
ha enregistrat diverses obres per a dues i tres cobles
que, conjuntament amb altres enregistraments fets anteriorment
per a la mateixa formació, configuraran un 5e CD
amb la totalitat de les obres d'aquestes característiques,
per a dues cobles, les sardanes, Primaveral i a Montserrat,
i les obres, la fira, la presó de Lleida
i la marxa sobre motius populars catalans,
i per a tres cobles, l'obra, introducció i dansa.
Pel que fa a les obres per a una sola cobles,
publicarà un 6e disc amb el recull dels enregistraments
que la cobla Sant Jordi i Ciutat de Barcelona
ha realitzat en els darrers anys,
promovent també un enguany, un disc,
amb les obres encara no enregistrades.
La previsió és que els dos CD que falten
es publiquen en el transcurs del present 2008.
Finalment, un altre projecte prou important
de músics per a la cobla
serà l'enregistrament de la integral de sardanes
per a cobla de Juli Garreta.
Al marge de les produccions discogràfiques,
actualment l'altre gran focus d'activitat
de músics per a la cobla
és la beca per a joves instrumentistes de cobla
Josep Maria Bernat i Colomina.
va ser convocada per primera vegada l'any 1994
per iniciativa de l'Ajuntament de Bellpuig
i de l'entitat Amics de Josep Maria Bernat
per tal d'honorar la memòria d'aquest compositor
nascut a Barcelona l'any 1925
i mort a la mateixa ciutat el 1992.
Josep Maria Bernat va ser un dels compositors
més importants de música per a cobla
de la segona part del segle XX.
A les seves més de 30 sardanes
cal afegir la producció d'importants obres per a cobla.
També fó director de diferents formacions coblístiques,
la Mediterrània, la Juvenil de Bellpuig
i la Tres Turons, també de Bellpuig.
Totes tres de la seva fundació
fins a la sobtada mort del mestre,
així com d'altres com la Sabadell.
Però la seva relació amb Bellpuig
i amb els joves instrumentistes de les cobles locals
va anar molt més enllà d'una simple relació musical
entre director i deixebles.
En Josep Maria es convertia en un vilatà més,
una persona perfectament integrada a la vida local,
d'aquella iniciativa de donar el nom
de Josep Maria Bernat a aquesta beca.
Des de l'any 2005, una vegada dissolta
de l'Associació Amics de Josep Maria Bernat
en favor de músics per a la cobla,
és aquesta nostra entitat
i l'Ajuntament de Bellpuig
qui convoca la beca que compta
amb la col·laboració de la Diputació de Lleida
i de l'Institut d'Estudis i l'Ardencs.
Resiguir la relació dels joves instrumentistes,
menors de 20 anys en el moment de la seva participació,
que des del 1994
han estat premiats amb la beca
o amb algun dels seus exècits,
permet comprovar que al cap dels anys
comencen a ser ja noms il·lustres
entre els instrumentistes de cobla,
Jordi Jiménez, el trombó,
Jabel Gregori, el Flaviol,
Josep Colla, la tenora,
Carles Arruz, la trompeta,
la Núria Font, la tenora, etc.
Ja és vigent la convocatòria
de la quinzena beca
Josep Maria Bernat
per a joves instrumentistes de cobla.
Estrà d'assada a estudiants d'instruments de cobla
que no hagin complert els 21 anys
el dia 31 de desembre de 2008.
No hi podran participar els guanyadors
del Premi d'Ange Anteriors,
però sí els que hagin estat guardonats amb exècits.
Els organitzadors han designat una obra
amb acompanyament de piano
per a cada instrument
que serà enregistrada pels optants a la beca
i haurà de ser enviada
amb la resta de documentació requerida
per formalitzar la inscripció.
El jurat qualificador,
previa audició de tots els enregistraments rebuts,
seleccionarà un màxim de quatre finalistes,
la llista dels quals es donarà a conèixer
durant la primera setmana d'octubre.
Aquests accediran a les proves de la jornada final
que tindrà lloc a Bellpuig
en una data de terminar
en els mesos de novembre o desembre.
En aquesta jornada final,
el jurat escoltarà en audició privada
tots els finalistes
que hauran d'interpretar l'obra obligada
més una de lliure l'acció,
d'una durada entre 3 i 7 minuts.
El lliurament dels premis
es farà a Bellpuig el dia 6 de gener de 2009
en el tradicional concert de Reis
en el qual el guanyador de la beca
haurà d'interpretar una peça a decidir
amb la cobla designada
per actuar en l'esmentat concert.
La beca es convoca amb caràcter individual
i està dotada amb 2.500 euros
encara que el jurat podrà distribuir lliurement
l'esmentada de dotació
en forma de premi i o accessits
segons els mèrits demostrats pels finalistes.
Les inscripcions s'han de formalitzar
abans del dia 15 de juliol.
Recomanem obtenir prèviament
les bases completes
a l'Ajuntament de Bellpuig,
a Músics Peracobla
o al seu web.
I completem aquest espai dedicat
a l'entitat Músics Peracobla
escoltant un exemple
de les produccions discogràfiques
publicades fins ara.
Serà una de les sardanes del disc
dedicat a un compositor poc divulgat
però amb una obra de gran qualitat,
Juret Marimón i Figueres,
fou d'Eixeble d'Enric Morera
i destacar com a pianista i director
d'Orfeons,
així com a professor de música
en centres escolars.
És autor de música coral
lit, cambra,
un concert per a piano i orquestra
i un bon nombre de sardanes,
un bon nombre dels quals
van ser premiades també
i molt poques mínimament divulgades
com Núria,
per a dues cobles,
i m'estimes.
Ara escoltarem Complanta
que va ser premiada
en els Jocs Florals de Balls
celebrats el febrer de 1931,
tot i que no va ser estrenada
fins l'any 1977.
S'enclou en la suït sisena
per a Cobla
com un dels seus temps.
La interpreta
la Cobla Sant Jardí,
ciutat de Barcelona.
S'enclou en la suït sisena
de Barcelona.
S'enclou en la suït sisena
de Barcelona.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
S'enclou.
de Barcelona.
S'enclou.
I donem pas ara
a la nostra gent de sardanista
pels propers dies
i comencem parlant-vos
dels aplecs avui mateix
al 14è plec
Viletes del Bosch
a Barcelona
tarda i nit
al Pla de la Catedral
amb les cobles
Marinada,
la principal del Llobregat
i Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
A la nit,
concurs de colles improvisades.
També avui
al 14è plec
de Cap Pont,
a Lleida,
tarda i nit
al Pavelló Blau
dels Camps Elisis
amb les cobles
Municipal de Lleida,
Quatre Vents
i Vellpuig-Cobla
amb concurs
de colles improvisades.
I al 22è plec
Notur de Mataró,
tarda i nit
al pati
de la Residència Municipal
Sant Josep
amb les cobles
la principal del Llobregat,
juvenil,
la de Sabadell
i Lluïsos.
I demà diumenge
un bon grapat
de plecs també.
El 57è plec
de Tolosa
de Llenguadoc
matí i tarda
a la plaça de Rebelinc
amb les cobles
Combojili
i la principal
de Banyoles.
El 54è plec
d'anglès
matí,
tarda i nit
al Parc
de la Font del Canyo
amb les cobles
Cadaqués,
Ciutat de Girona
i la Bisbal Jove.
A la tarda
el lliurament
del trofeu
Florecel Rosa d'Or.
El 57è plec
de Cardedeu
tarda i nit
al Parc
de Pompeu Fabra
amb les cobles
Montgrin,
juvenil,
la Sabadell
i la principal
de Llobregat.
A la tarda
concurs
de colles
improvisades
i al matí
concurs
de colles
sardanistes.
El 27è plec
del Parc
de Llobregat
matí i tarda
al pati
del Centre Artesà
amb les cobles
Ciutat de Cornellà,
juvenil,
la de Sabadell
i Baix Llobregat.
Al matí
hi haurà
concurs
de colles
improvisades.
Encara més aplecs
al 62è
aplec
de Taradell
a la tarda
al Pujoló
amb les cobles
Genissenca,
Lluïsos
i Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona.
I finalment
per demà
diumenge
al 8è
aplec
d'Altafulla
a les 11 del matí
i a les 4 de la tarda
al Parc
del Comunidor
amb les cobles
Reu Jove
i Juvení
Vola de Gramunt.
A la tarda
hi haurà
concurs
de colles
improvisades
i dinar
de Germanó.
Cal fer les reserves
del 6,55
6,77
6,43
I anem al proper cap
de setmana
amb una miqueta
més lleuger
de plecs
ja ho veureu
Dissabte dia 21
tercer plec
de Sant Llorenç
d'Hortons
tarda i nit
a la plaça d'Europa
amb les cobles
La Flama
de Cernés
i Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona
amb concurs
de colles
improvisades.
I al 33è
a plec
de les Borges
del Camp
a les 7 de la tarda
i a les 11 de la nit
a l'ermita
de la Mare de Déu
de la Riera
amb la coble
Reu Jove.
Hi haurà
un sopar de Germanó
per al qual
cal fer la reserva
el telèfon
977
817
442
després
ressopor
amb coc ràpid
i cava
i al final
de festa
amb valls
votsentistes.
I el domenge
dia 22
el 36è
a plec
de Llançà
matí i tarda
a la Pineda
de les Esplanes
amb les cobles
de la ciutat de Girona
amb la Bisbal Jove
i baix a Empordà.
I al 65è
a plec
de Manlleu
a la tarda
al passeig
del Ter
en les cobles
la Flama
de Farnés
Bellpuig
Cobla
i Lluïsos.
Per la mare
de ballades
de Sardanes
avui mateix
a les 6 de la tarda
a Cunit
a la plaça
Catalunya
amb la coble
Ciutat d'Arreus.
A les 7 de la tarda
a Reus
al Col·legi
Paramanyanet
l'actuació
de la coble
del centre
dins la festa
de l'alumna.
I a dos quarts
de vuit
a Sant Carles
de la Ràpita
la plaça
del Coc
amb la coble
la principal
Rapitenca.
Demà diumenge
a les 12
del migdia
a Creixell
amb la coble
Reus.
A les 12
també
a la Juncosa
del Montmell
amb la principal
de Tarragona
a Cloanda
d'un curset
de Sardanes
i exhibició
de la colla
d'en Saires
del Penedès.
I a les 7
de la tarda
aquí mateix
a Tarragona
a l'Arra
amb la nova
amb la coble
Cossetània.
Passem ara
el dissabte
dia 21
a dos quarts
de vuit
del vespre
a Sant Carles
de la Ràpita
la plaça
del Coc
amb la coble
la principal
Rapitenca.
I pel diumenge
dia 22
a les 11
del migdia
i a les 10
de la nit
d'Escaldes
d'Angordany
a Andorra
a la plaça
dels Coprínceps
amb la coble
Reus.
I la nostra agenda
ara
amb l'apartat
de Colles
Sardanes
demà
domenja
a les 11
del matí
a Cardedeu
al parc
de Pompeu
Fabra
49
concurs
de Colles
Lliures
amb la coble
la principal
del Llobregat.
A les 12
del migdia
Sant Feliu
del Llobregat
a la plaça
de la Vila
campionat
territorial
de les comarques
barcelonines
i colles
lliures
amb la coble
a la ciutat
de Terrassa.
A les 6
de la tarda
Palamós
a l'esplanada
del port
Honor Grans
grupat
territorial
comarques
geronines
i colles
lliures
amb la coble
Flama
de Farners.
I per diumenge
a vinent
dia 22
a les 6
de la tarda
Esparreguera
a la plaça
de la Sardana
Honor
Veterans
i colles
lliures
amb la coble
Arrasó.
I a dos
quart de set
a Reus
la plaça
de la Llibertat
ja en festes
majors
de Sant Pere
el 43è
concurs
per a colles
lliures
amb la coble
Reus Jove.
I us parlem ara
d'esbars
demà diumenge
a dos quarts
d'una del migdia
a Tarragona
al Moll de Costa
la trobada infantil
amb les seccions
infantils
de l'esbar
Santa Tecla
que és l'anfitrió
de l'esbar
Santa Llúcia
de Reus
i del grup
de danses
de l'Aleixà.
També demà
a les sis
de la tarda
a l'espluga
Francolí
al Teatre
del Casal
s'oferirà
l'espectacle
Antologia
amb les bars
Sant Martí
de Barcelona.
I també
a les sis
a Reus
a la residència
Icas
les bars
d'en Saire
de l'Orfer
Rausen.
I tanquem l'agenda
amb aquell apartat
final
que és una miqueta
potipòtic
i cap de tot
activitats diverses
i serà per avançar
el que després
comentarem
a les notícies
els propers dies
21, 22 i 23 de juny
proper cap de setmana
de setmana llarg
se celebrarà
al Moll de Fusta
de Barcelona
la Festa Major
de la Cultura Tradicional
a Catalunya
organitzada
per la Confederació
d'Agrupacions
de Cultura Tradicional
Catalana.
Hi haurà
cercaviles,
espectacles,
tallers,
trobades,
actuacions d'esbars,
ballades de sardanes
i mostres
presentades en espais diversos
com l'embalat,
l'esplanada,
la fira i l'obrador.
I tornem a la música
i avui començàvem el programa
amb una estrena discogràfica
i encara en tenim dues més dependents.
La segona és un nou disc monogràfic
amb composicions de Joan Lázaro,
un dels autors que més treballa
en els últims anys
i que a poc a poc
s'ha fet un lloc
en les programacions
de les cobles.
El disc l'han registrat
la Cobla i els Montgrins
i inclou 11 sardanes
i una suït
per a Cobla i percussió
escrita ja fa un temps,
l'any 1996,
que porta el nom
de Perfils
i que va dedicar
el grup dintre el bosc
de Manresa
al qual Lázaro
ha estat molt vinculat.
Ells l'any 2001
també els va dedicar
la sardana
dintre el bosc
Canellador
també inclosa en el disc.
Les altres sardanes
datades entre el 1988
i el 2008
són el nostre plec,
Fabria d'Argent,
la Catedral del Vallès,
l'Anna dels ulls encisadors,
el Lluís i el Dani,
d'Oll de Coratge,
l'Albert de Vilafant,
Terraferma,
Fermegent,
Dos de Bons
i la que dóna nom
al disc,
Abinent,
que té la particularitat
poc habitual
però no inèdita
d'estar dedicada
a una empresa comercial
d'abast mundial,
Vilardell Portí,
amb motiu
del seu 50è aniversari.
Escoltem-la,
Abinent,
de Joan Lázaro
amb els Montgrins.
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
de Joan Lázaro
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a oferir la història dels parlaments de Catalunya.
I podem dir que va ser la seva manera, d'entrador de Garriga,
d'entrar dins l'activitat radiofònica més enllà de les activitats purament amateres
que havia realitzat fins a aquell moment.
I encara fa un altre esment aquesta vinculació a l'activitat satanista ja a la postguerra,
amb activitats mitjançant la cobla Barcelona,
una cobla que havia patit alguns dels seus membres,
repressàlies, ja que havia estat una de les cobles oficials de la Generalitat
en l'època de la República de la Postguerra.
Molts d'aquests músics van patir, com dèiem, aquestes repressàlies oficials
i la represa de la cobla va requerir el suport de moltes iniciatives,
evidentment, a nivell particular.
Són diversos aspectes que trobem en aquest llibre,
una cobrida de Radio Sociació de Catalunya d'aquest personatge
que, com deia, és tot un dels grans noms de la ràdio del país.
I enfilem la recta final de la primera part del programa
fins que arribarem a la una de la tarda.
Fem-ho amb aquella secció musical del nostre programa
que anomenem La Relíquia.
Avui a La Relíquia bitjarem a l'any 1961.
Serà amb la cobla Orquestra Meravella,
una formació que sempre ha gaudit d'un gran prestigi com a orquestra,
però que, poc o molt, sempre ha actuat també com a cobla.
Durant força anys van registrar molts discos de sardanes
amb un repertori ampli i variat,
un dels quals és el que avui recuperem.
Es tracta d'un disc senzill,
d'aquells de 45 revolucions per minut,
amb quatre sardanes que aleshores l'any 1961 eren autèntiques novetats.
Amb tot, nosaltres hem triat la menys divulgada de totes,
malgrat que és una composició prou remarcable,
de Josep Viader, prestigiós director de corals
i excel·lent compositor i arranjador.
És autor, per exemple, de la versió oficial dels Segadors per a coral.
La seva producció sardanista no és massa àmplia,
però força original i de qualitat.
La podríem situar en un estil comparable a autors
com Manel Saderra i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla meravella era
Cant de Tardor.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
La sardana que van registrar la cobla i Puigferrer o Conrat Saló, per exemple.
3, 4 minutets per arribar a la una de la tarda.
M'ha escoltat la relíquia on notava que tenia anys d'aquest disc del 1961 i això sembla que ha suscitat les ganes d'intervenir al programa d'un dels nostres més fidels oïdors, el Ramon Tondo.
Oi que sí? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Que ens volies comentar alguna cosa d'aquest disc, Ramon?
No, no, precisament d'aquest disc no, d'una relíquia supernova.
A veure, digues, digues.
Mira, ja sabeu de la meva dèria per Tarragona, per la sardana, per Martimón, per internet...
Un munt de coses, eh?
Tot això, i m'ha sortit, he tingut una sorpresa.
L'Ajuntament de Tarragona ha muntat una cosa que es diu el Club dels Tarragonins,
i, doncs, com a qualsevol club que es presiï, doncs, té un himne,
i, mira, l'himne del Club dels Tarragonins és d'en Martimón.
No em diguis.
Sí, sí, sí.
És una cosa fantàstica.
A veure, pels que no ho sàpiguen, Martimón és un dels noms de la composició superacobla,
doncs, que jo diria que ja sona molt i bé, però jo crec que té molt de futur, eh?
Ai que sí?
Sí, sí, sí.
És el futur de la música peracobla, per qui va?
Sí, sí, un compositor revolucionari que està revolucionant la sardana,
i direu, m'he trobat que l'himne del Club dels Tarragonins
té l'himne autor Martimón.
El trobareu a internet.
Ahà, molt bé.
A la pàgina del Club dels Tarragonins.
No és per coble, clar.
No és per coble, en aquest cas.
No, no, no, no.
Però vaja, mira, és un punt, doncs, mira.
Per cert, suposo que sabràs que està intervenint en el món ara
de les músiques per al cinema i tot això.
Sí, sí, sí.
Encara ens el prendran, eh?
Cap a Hollywood, tot això.
Encara ens el prendran.
Home, per ell molt bé, però sempre pots, mira, com el Borgunyo,
doncs, malgrat viure molts anys als Estats Units,
va seguir escrivint sardanes.
Doncs a veure, si es donés el cas...
Ara està preparant un concert per piano i coble.
A veure, a veure, amb què ens sorprèn.
Ahà, ahà.
Com sempre, segur que ens sorprendrà
i l'haurem d'escoltar amb moltíssima atenció.
Molt bé, molt bé.
Doncs, escolta, Ramon, tu ves que ets dels meus, eh?
Allí remenant per internet i trobes coses, eh?
De tant en tant.
Sí, sí, barreges Sardana, Timón, Tarragona
i, mira, surt l'himne del Club dels Tarracorins.
Dic, a veure què és això.
Bé, ja el buscarem, ja el buscarem,
perquè encara que no sigui per coble,
doncs, mira, un músic que destaca dins de l'àmbit de la coble
valdrà la pena que el puguem escoltar.
Però molt gràcies.
Vinga, i una bona reliqui avui, eh?
Molt bé.
Bé, menys d'un minut per arribar a l'una de la tarda.
Deixarem això que soni aquesta mateixa sintonia, eh?
No sé, si et sembla bé.
Oferirem el bolletí de notícies,
posar-nos el dia de l'actualitat arreu del món
i després tornarem a partir de la una i uns minutets
amb l'última, l'última part del nostre programa.
Fins ara.
Tornem-hi, tornem-hi a la segona part de l'1, 2 i seguit.
Per cert, recordeu que avui serà l'últim,
l'últim programa d'aquesta temporada en aquest format,
d'una hora i mitja, aproximadament, setmana vinent.
Comença la seva temporada del programa de Castells d'aquesta casa
i nosaltres retornarem d'aquell format habitual
d'una hora, de 12 a una de l'etapa.
Avui aprofitem, doncs, aquests minuts que ens queden,
fins a dos quarts de dues.
Començarem fent-ho amb música i amb la formació
amb la qual comencem sempre el nostre programa,
des que l'Espai Serranista, Terrona Ràdio,
es diu 1, 2 i seguit, l'Elèctrica d'Arma.
Com és prou sabut, aquesta formació sempre ha basat la seva obra
en una sonoritat molt particular,
que en diverses ocasions ha comptat amb la participació
d'instruments de coble, o fins i tot d'una coble sencera.
Després d'aquell primer i mític concert de l'any 1981,
quan més van aprofundir en aquest terreny,
fó el 2005, amb l'espectacle La d'Arma, l'Arma,
el joc de la coble i el rock,
novament amb la participació de la coble mediterrània.
En va quedar com a testimoni un àlbum doble
enregistrat altra vegada a la Palau de la Música,
on es van oferir molts temes nous,
però també versions dels que es van oferir 24 anys enrere.
És el cas de Màter Marítima,
un tema signat per tots els membres de la d'Arma,
però que comptà amb els arranjaments
per a coble del desaparegut Esteve Fortuny.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ens han deixat portar durant una estona, valgo la pena, amb la Mediterrània immersa al mig de l'espectacle de l'elèctrica d'arma.
I ara, el segon bloc de notícies, ens havien quedat unes quantes dependents, i doncs vinga, som-hi.
la Federació Cerdanista Catalunya disposa de nou un gabinet de premsa, i una de les primeres coses que aquesta ha fet és allò que acostumen a preparar aquesta mena de departaments.
Unes quantes dades estadístiques.
En aquest sentit comunica que la Federació té constància que durant el passat mes de maig es van programar 297 actes en tot Catalunya, amb la Cerdana i la música per a Cobla com a protagonista.
Els actes es van repartir de la manera següent, 209 ballades, 49 oplecs, 18 concers i 17 concursos.
També hi estan comptats els 4 actes dedicats als bars i altres danses catalanes.
Per al juny hi ha previst 343 actes que es reparteixen entre 276 ballades, 44 aplecs, 10 concerts, 8 concursos i 5 dedicats als bars i altres danses catalanes.
Segons les dades que ha pogut recollir la Federació Cerdanista Catalunya, la distribució dels actes de la primera quinzena de juny és aquesta.
De l'1 al 8, un total de 89 actes repartits en 66 ballades, 18 aplecs, 3 concerts, un concurs de colles i un dedicat als bars i altres danses catalanes.
Durant la setmana del 9 al 15 de juny, 70 actes repartits en 50 ballades, 12 plecs, 4 concerts, 3 concurs i un dedicat als bars.
El total de la primera quinzena de juny és de 159 actes.
I potser caldria remarcar que es tracta de les activitats recollides en el Servei d'Informació que des de fa bastants anys ja porta a terme la Federació Cerdanista Catalunya.
Realment des de fa molts anys ho fa l'Agrupació Cerdanista Barcelona, l'Agrupació Cultural Folclòrica Barcelona, exactament, i darrerament el suport de la Federació Cerdanista Catalunya.
I ho dic perquè és una tasca realment important, perquè serveixen informació cerdanista als mitjans de comunicació, principalment a mitjans com nosaltres, que realitzem espais cerdanistes,
però és un dels moltes fonts d'informació que disposem. És a dir, que no és exhaustiu, és impossible, és impossible que s'arriben a recollir totes les activitats.
En definitiva, el que vull dir és que segurament la realitat són molts més els actes reals que s'arriben a fer.
De totes maneres, està bé que es donin a conèixer aquestes dades, perquè demostren que realment hi ha molta activitat, malgrat tot.
Dimarts vinent, dia 17 de juny, tindrà lloc a l'acte de cluenda de l'any Joaquim Serra, celebrat bàsicament al llarg del 2007.
Les cites a les 7 de la tarda a l'Ateneu Barcelonès, al carrer de Canuda, número 6 de Barcelona.
Intervindran Jordi Núñez, Concepció Ramió i Abili Fort, així com Jesús Ventura,
que actuarà com a presentador i moderador.
L'entitat Músics per la Cobla i l'editorial Clibis presentaran les publicacions commemoratives del centenari de Joaquim Serra,
mentre que el pianista Jordi Massó l'haurà a la ballada amb la interpretació, entre d'altres peces,
de l'adaptació lliure per a piano del poema sinfònic Puig Soliu.
Els propers 21, 22 i 23 de juny se celebrarà el Moll de Fusta de Barcelona
i la Festa Major de la Cultura Tradicional a Catalunya,
organitzada per la Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana.
Hi haurà cercaviles, espectacles, tallers, trobades i mostres presentades en diversos espais
com l'Esplanada, la Fira i l'Obrador.
La programació s'ha confeccionat a partir de les diverses propostes rebudes
de les agrupacions, coordinadores i federacions membres de la Confederació.
El dissabte 21, a dos quarts de dotze del matí,
actuarà l'Esbar Sant Martí de Barcelona,
amb la Cobla la principal del Llobregat, l'Esplanada.
A les cinc de la tarda s'oferirà l'espectacle Trencats i Seguits,
amb la Colla i l'Esbar Continuïtat de Torroella de Montgrí.
Avui estem així com a...
Una miqueta.
No, no es nota, va, vinga, seguim.
Vinga, endavant.
Actuarà amb la Cobla la principal de Terrassa, a l'escenari.
A les sis de la tarda actuarà l'Esbar Maragall de Barcelona, a l'Esplanada.
A les vuit del vespre, també a l'Esplanada,
oferiran una exhibició d'escolles sardanistes
Laietans, Maig, Mare Nostrum i Violetes del Bosch,
totes de Barcelona, amb la Cobla la principal de Terrassa,
que també oferirà una ballada de sardanes.
I pel que fa el diumenge dia 22, a dos quarts de dotze del matí,
actuarà l'Esbar Gaudí de Barcelona, a l'escenari.
A dos quarts d'una es presentarà el llibre de Pompili Massa,
Joan Comas i Vicenç,
editat per l'agrupament d'Esbar d'Ensaires,
amb la col·laboració de Vallets de Catalunya,
i el grup de Sao Carrel a l'escenari.
I a les sis de la tarda l'actuarà l'Esbar d'Ensaires Manresans,
a l'Esplanada.
I val la pena remarcar una activitat d'aquest cap de setmana,
ho hem apuntat a l'agenda, però, com dèiem,
ara i sí destacada.
La trobada dels bars infantils i juvenils,
amb la participació de l'Esbar Santa Llúcia de Reus,
el grup de danses de l'Aleixà i l'Esbar Santa Tecla de Tarragona,
que es farà demà al migdia al moll de costa de Tarragona.
oferiran, per exemple, danses com el Vall de Cascavells,
per l'Esbar Santa Llúcia de Reus, Punta i Taló, el Santa Tecla,
el Vall de la Cibada, el grup de danses de l'Aleixà,
el Vall de Gitanes, l'Esbar Santa Llúcia,
el Vall de Cascavells, el Vall de Cintes de les Preses,
Contrapassinxina, és a dir, tot aquell repertori
que és més a l'abast dels més petits,
els bars infantils, les seccions infantils i juvenils dels esbars,
i que, en definitiva, són el futur,
el futur d'aquestes entitats,
que, com això potser de vegades ens passa a tot arreu,
tots es queixen de la manca, potser de dansaires,
que no hi ha els que voldrien,
però, com podem comprovar, encara hi ha formacions amb força,
amb vitalitat,
a aquest arragona amb dos esbars importants,
i un d'ells, en aquesta ocasió,
prioritzant aquesta trobada dels bars infantils i juvenils,
que, recordem, ho serà a dos quarts d'una del migdia,
al moll de costa.
I tornem ara a la música,
i arriba el moment de presentar un altre disc de recent aparició al mercat,
el tercer d'avui.
Es tracta d'un altre monogràfic d'un autor,
Sigfrig Galmany.
Nascut a Cabrils, al Maresme,
a l'any 1966,
és autor de música diversa,
cançons,
avaneres i sardanes.
Va començar a escriure en la sardana l'any 1974,
però no ha estat fins a dates molt recents,
quan s'ha decidit a promocionar de manera ferma aquestes obres,
sobretot promovent enregistraments a càrrec de la cobla als mongrins.
El que ara ens ha arribat és el tercer,
inclou 12 sardanes i una peça de concert anomenada Melodia.
Ara escoltarem la primera de les sardanes que trobem en aquest disc,
que precisament porta el títol de
Sardanes dedicades i una melodia.
S'anomena Gisela
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure pensant en una de les seves netes.
i la va escriure Cartag
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
costava de classificar el llibre
si era un llibre de memòria
si era una autobiografia
si era una novel·la
potser tot plegat una miqueta
en tot cas el Jordi de jovenet
va ser músic de cobla
després com sabeu presenta el programa
de televisió
Nídia
ha tingut contactes amb músics
ha treballat sobre músics clàssics
i tot això, diferents d'aquests moments
són els que descriu
en aquest llibre
els recrea d'alguna manera
insisteixo, no vull llegir ni cap trosset
dir res més
sinó recomanar-vos-el
és un llibre publicat en un editorial
potser no de les més grosses
però sí de les que és fàcil trobar
en qualsevol llibreria
edicions de 1984
en la seva col·lecció Mirmanda
i insisteixo
plenament recomanable
ho deixem aquí
temps potser per escoltar
no sé si tota
però almenys una part d'una última sardana
del nostre programa
una composició de Jaume Avila i Melik
ànima en el seu moment
de la cobla
a la principal del Llobregat
però ara l'escoltarem
aquesta sardana
de Pallagia Sant Andreu
interpretada per l'altre cobla
de Cornellà
la ciutat de Cornellà
i eten
a la suite de la pena
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!