Tarragona en blanc i blau, el programa de l'Espanyol a Tarragona Ràdio.
La bandera, blanc de cor i blau d'esprit, són colors forjats en la noblesa, amb honor portant per tot el món, com un camp de molt a nostra terra, la terra de l'Espanyol.
Balsam d'oli, pel que fa a l'entorn espanyolista, després de la victòria aconseguida diumenge passat al camp del Getafe, Getafe 0, Espanyol 1, com estem dient ara mateix, 3 punts que resulten un balsam d'oli,
perquè, degut a les 3 derrotes consecutives de l'equip, el propi Valverde va dir que podríem entrar més que en un bache, doncs bé, amb sort també, però bé, la sort també, com tots sabeu, els bons aficionats al futbol,
entra dins d'aquest meravellós esport, patint, patint, patint, els 3 punts en joc van caure dins del serró blanqui blau.
Gol de nou de Jonathan, que està demostrant una vegada més que el fitxatge d'Everton, en aquest cas, doncs bé, ha estat, o pot ser, una simple anècdota.
Debut també important, com a dada d'aquest partit de Rufete, amb participació directa, directa, directa, del gol que va suposar el 0, com hem dit abans, per part del Jonathan,
que deixen en aquests moments, en aquesta situació, tercers, novament son a Champions, degut al fracàs dels equips perseguidors, amb 39.
punts. Van dormir, per tant, aquesta setmana també dormirem, aquests 7 dies, en zona, en zona, com dèiem abans, en zona de Champions.
Un altre del que ha estat aquesta setmana nota d'interès dins de l'entorn espanyolista ha sigut la renovació o no renovació del jugador Ferran Coromines.
Corom és conegut per tota l'afició. El Pedro Tomàs sembla bastant enfadat amb el representant del jugador blanqui blau, el Josep Maria Orovic,
el seu representant, dient, doncs bé, que sembla que aquest senyor no es vol posar en contacte amb el club,
quan aquest ha dit més d'una vegada que la primera opció del jugador sempre serà l'espanyol.
També ha dit el Josep Maria Orovic en relació amb aquesta petita crítica que ha fet del Pedro Tomàs sobre aquest tema de la renovació del jugador Coromines,
que per què parla aquest senyor referint-se al Pedro Tomàs si ell totes les converses, totes les negociacions que ha fet han estat amb el Paco Herrera.
Sembla ser també que el club està en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona
per buscar un local de cara, com tots sabeu ja, al futur trasllat de l'equip a Cornellà, al Prat.
Doncs bé, sembla que el club està disposat a negociar amb l'Ajuntament, l'Ajuntament de la ciutat, Condal,
un local, en aquest cas, que seria la seu referencial, per dir-ho d'alguna manera, del club a la ciutat de Barcelona.
Es faria, en aquest cas, seria d'atenció al soci, com a seu de la pròpia fundació del Real Club Deportiu Espanyol,
i també com una secció del futur museu que, com tots sabeu ja, es vol portar a terme.
Sembla estrany que s'intenti negociar amb una entitat, en aquest cas amb l'Ajuntament de Barcelona,
quan, atenció, anem a donar aquí una dada, que en parlarem també llarg i tendida, com diuen per allà a baix aquesta nit,
encara el club no ha pagat un duro, ni un duro ni un euro seria ara, del lloguer de Montjuïc.
Tots sabeu que hi ha hagut èpoques, doncs bé, de bastant de rebombori, que ens demanaven 100 milions de pessetes de lloguer.
Doncs bé, tant de rebombori, tant de rebombori.
Avui hem sabut aquí, al Tarragona, en blanc i blau, que el club encara no ha pagat ni un euro dels 5, 6, 7, 8 anys,
de tots els anys que portem, en aquest cas, jugant a l'estadi olímpic de Montjuïc.
Per tant, un altre deute més que afegir a les lliades delicades i taranyinoses arques blanquiblaves.
I si això no ha estat tot, sembla ser que, tots recordeu que el Dani, el nostre actual president,
va ser el que va firmar la venda de Sarrià, ni que encara alguns ho vulguin negar.
Bé, per necessitat, perquè sigui, el nostre actual president va firmar la sentència, en aquest cas,
de l'enderroc de l'estadi de Sarrià.
Doncs bé, malauradament, això tampoc s'acaba aquí.
Sembla que pels tractes entre l'Ajuntament, per aquella època, estem parlant d'an 96-97,
entre el club i també l'Ajuntament de Barcelona, com a condició per requalificar els terrenys de la demolició de Sarrià,
el club es va comprometre, en aquest cas, a sufragar, pagar, en majúscules, en aquest cas,
uns túnels, els túnels de Mitre, en aquest cas, que havien de passar per sota del que era abans l'estadi espanyolista.
Doncs bé, el deute abans que hem dit de l'estadi de Montjuïc, que encara no s'ha pagat un duro,
tornem-ho a repetir, hem d'afegir encara a aquest deute que té el club amb el consistori barceloní,
un tema que, com han dit abans, poc conegut, o més ben dit, gens conegut,
per part de l'afició blanca i blava i del món futbolístic en general,
que aquesta nit, amb el Moïsès Llorent, redactor del diari Gas, i amb el Josep Prost,
també el tindrem en directe, ens parlaran més sobre aquest, creiem que, molt, molt delicat tema.
I res més. Parlem també, a part d'això, del baix moment de l'equip,
no pel que fa referència a la situació classificatòria, com han dit,
tercesa amb 39 punts, sinó, bé, tots reconeixem també, o han de reconèixer,
que bé, que malgrat la victòria, la meravellosa victòria,
pels àmica victòria del diumenge passat, doncs bé, l'equip no està jugant,
doncs de la manera que ho feia a principis de temporada.
Aquest és el menú que us hem presentat avui, aquí, el Tarragona en blanc i blau,
com tots avui estem a Tarragona, ràdio 96.7 de la freqüència modulada,
al control tècnic Sílvia García, i que us està parlant Manel Sant Roma.
Molt bones i pàriques nits a tots.
Al restaurant Les Moles, d'Ull de Kona,
hi trobaràs una cuina d'autor, original i novedosa,
on podràs gaudir d'un àpat amb tranquil·litat, intimitat i un servei molt acurat.
I si has de celebrar el teu casament o la comunió del teu fill,
ho pots fer al nou Saló de Banquets, per més de 350 convidats.
Si vols marcar la diferència i que tothom recordi la teva celebració,
ara ja tens el que estaves buscant,
restaurant Les Moles, d'Ull de Kona.
Per a reserves, pots trucar al 977 57 32 24
o visitar la pàgina web lesmoles.com.
Restaurant Les Moles, d'Ull de Kona, patrocina Tarragona en blanc i blau.
Dels paratges naturals de Talamanca,
us presentem els embotits amb més sabor.
Els únics embotits artesans amb nous sabors, aromes i textures
que ens traslladaran als orígens més autèntics
de les exquisideses d'aquest país.
Els embotits de Quatsabor.
Quatsabor, els autèntics embotits de Talamanca.
Troba'ls a la secció de xarcuteria al tall dels millors establiments.
Espanyol, espanyol, espanyol, espanyol.
Espanyol, espanyol, espanyol, espanyol.
A la grada i a la gespa, l'espanyol ens ha unit.
Esportiva, la bandera, blanc de cor i blau d'esprit.
Som pura nit.
Bonne nit, Moixer Llorent, redactor del diari AS.
Bona nit.
Estàs aquí?
Estic aquí, present.
Cap problema amb el fil telefònic?
Cap problema.
Benvingut de nou aquí al nostre, al teu programa,
el Tarragona en blanc i blau.
Moltes gràcies.
També saludem, com no, Josep Prost, company.
Hola, bona nit.
Bona nit.
No sé si estaràs de viatge, estaràs a casa.
Sí, estic a l'autopista.
Estàs a l'autopista, correcte.
Parat, suposo, no? Parat, no?
A tu vas.
Com va el tràfic?
Això t'anava a preguntar.
80, perquè estem aquí a l'autopista de Tarragona,
que això és...
Està la cosa molt fotuda, no?
Bé, lògicament no hem citat avui els nostres dos convidats
per parlar, lògicament, del trànsit que pot portar més o menys
l'autopista a pesat, no?
Companys, per qui vulgui contestar.
Victòria, com hem dit abans a la presentació balsàmica,
doncs bé, per molts motius, no?
Tres punts aconseguits a Getafe, que bé, de moment,
sembla, sembla, doncs que vam parar una miqueta
a aquesta crisi de tres derrotes seguides consecutives
per l'equip, no?
Per què vulgui començar?
Home, una victòria balsàmica, importantíssima,
s'aturaven una ratxa de tres derrotes consecutives,
una quarta hagués obert els dubtes,
si se'm permet expressió, el cagazo generalitzat.
Perfecte l'expressió.
El record del Valladolid,
l'any que va baixar a segona,
la darrera vegada que va baixar a segona,
també tenia trenta i pico punts a la primera volta
i va acabar baixant a segona divisió.
Clar, ja comences a pensar
en totes les desgràcies possibles,
o sigui, com a la fi del món,
que això no s'aixeca, que comences a veure el calendari,
que si el recret pot guanyar aquí,
bueno, comences ja a fer unes càbales
que, evidentment, l'equip va saber aturar
i, sobretot, s'ha de felicitar
el conjunt, evidentment,
el Jonathan,
perquè ha demostrat que amb dos partits
pot fer gols,
que no feia falta que portessin un altre futbolista,
i el Rufete,
que després d'una lesió que anava per dues setmanes
i ha estat quatre mesos aturat,
doncs que no se li ha oblidat jugar a futbol,
l'equip amb ell ha guanyat profunditat per la dreta
i ha guanyat els centros d'un futbolista sensacional
i, evidentment,
el poder respirar tranquil·lament
perquè en l'arribada del Rufo
una altra vegada a l'equip,
possiblement un fitxatge,
el verdadero fitxatge d'hivern d'aquest espanyol,
de l'espanyol d'aquesta temporada,
l'equip pot guanyar
amb moltes més variants ofensives
a l'hora de plantejar un partit.
Està clar, Moïsser Llorenç.
Josep Prost,
no sé si vols afegir alguna cosa més
amb aquesta balsàmica,
com hem titulat avui aquí a la presentació
Victòria 0-1 davant del Getafe.
Bueno, estic bastant d'acord amb el Moïsser.
Sobretot perquè,
t'ho pregunto perquè sembla que s'han tranquil·litzat
bastant els ànims.
Dijors passat vam comentar aquí
que la gent començarà a parlar una mica massa, no?
Continuem sent
un club cagat,
un club caguetes, no?
Perquè aquest sentiment
que transmet el Moïsser
en 36 punts
encara ens podem plantejar
que podem baixar a segona divisió
és perquè hem tingut uns darrers anys
que les hem vist de tots colors
i fa que
encara no tinguem la mentalitat
d'un club guanyador.
I això
és preocupant, no?
Tots en 36 punts
puguem passar de l'eufòria
al pessimisme més gran
i del pessimisme més gran
a la depressió profunda.
Exactament.
Però,
deixem-me que us digui una cosa.
L'important d'aquesta victòria és
que, evidentment,
el capdavant de la classificació,
exceptuant el Madrid i el Barça,
primer i segon,
està molt enganxat tot.
És com un xiclet, no?
Tot està compactat.
I el bonic d'aquesta temporada
és tenir clar
que l'espanyol pot arribar a Champions,
pot arribar a l'UEF
o es pot quedar sense res.
D'acord?
Evidentment,
si et quedes sense res,
no passa res
perquè el teu objectiu és la permanència.
I si arribes a Europa
una altra vegada,
felicitats.
Ara,
la reflexió és
el bonic d'aquest espanyol
en una temporada
que acaba el maig
és entrar a la recta d'inici
de la segona volta
amb uns partits,
amb un calendari a casa
bastant factible,
hòstia,
amb la il·lusió
que pots arribar a la Champions.
O sigui,
que no sigui una temporada
que arribes a la jornada 30
i estigui tot decidit
ni per dalt ni per baix.
No.
Anem a lluitar
per un punt interessant
que pugui ser
entrar a jugar a Europa.
O sigui,
que després pots quedar
sense entrar-hi,
no passa res.
però sí,
almenys està a la lluita,
està al Rubell de l'ou
que és el que interessa.
Correcte.
Sí,
Josep,
endavant.
Home,
això saps que sempre
estem bastant d'acord
amb bastantes coses.
Amb algunes no,
amb algunes no,
eh?
Amb algunes no.
Amb el de Morlanes
que encara ens deu la visita.
Ah,
correcte,
ens deu la visita.
El Morlanes
i l'Antonio Martín.
això se'm recordarà
tota la vida,
eh?
Home,
Moisés.
Això ho tinc gravat,
però vaja.
Vale, vale.
Endavant, Josep,
sí.
Es perdona tot,
es perdona tot.
No,
el que volia dir és que
jo crec que l'Espanyol,
partit a partit,
si no ens mirem
el partit
a dues jornades,
si no,
diumenge
és la nostra primera gran final
davant del recre,
que amb el canvi
d'entrenador
vindrà motivat,
vindrà amb un concepte
de joc diferent
ni serà un partit
difícil,
serà el típic partit
d'una 0-2-1
si ho aconseguim
tirar endavant.
L'Espanyol
ha de mirar partit a partit,
però a mi el que em preocupa
i ho he transmès
d'altres vegades
és que hem de ser conscients
que jugar a la Champions,
amb tots els meus respectes,
si hi arribem
no és com jugar a la UEFA
i la Champions passa a factura.
Exactament.
Un arma de doble filo,
vols dir, no?
Si el club no té realment clar
que hem de portar
quatre jugadors
de nivell,
i quan dic nivell
és que
Albert de cada diumenge
tingui dubtes
ja a fer la convocatòria
qui deixa fora,
qui no deixa fora,
i entre els 18 competitius
15-11 juguen,
jo crec
que podem tornar
a passar
com a altres anys,
que juguem
Champions
fins on arribem
i que cada diumenge
ens estiguem jugant
i estiguem mirant
què fan els altres
per allunyar-nos
de la cua.
Això, de totes maneres,
això que has comentat...
Això és la gran por
que em fa
perquè penso
que no ens portaran
gran cosa.
Josep, això mateix
que acabes de comentar
ara fa un moment,
ho van comentar
també aquí
el dijous passant,
recordo que era
principalment
el Josep Maria Ricord
va comentar,
bé, doncs també
ens preguntàvem
quina podia ser
la possible
davallada
de física
de l'equip,
i el Josep Maria Ricord
doncs bé,
va argumentar
crec que perfectament
que bé,
jo crec que Valverde
ha plantejat
els directius,
en aquest cas
els consellers del club,
fins a on volen arribar,
què és el que volen
aconseguir
amb aquest equip.
I lògicament
no hi ha un duro
per fitxar
perquè tots sabem
que estem agafats
de les pilotes
pels bancs
pel futur
crèdit sindicat,
doncs bé,
tenim el que tenim
i estic d'acord
en tu
en que si,
ojalà,
ojalà,
doncs poguessin jugar
l'any que ve
a la Champions,
però crec que això
seria més mal que ve
doncs pel club,
no?
Perquè,
per això que estem dient,
no?
Perquè sembla que
no s'estapa
la labor
doncs de portar
com dius tu,
cracs que marquin
realment la diferència
i fer un paper digne,
no solament a la Champions,
sinó aquí mateix
a la Lliga Espanyola,
no?
Mira,
em deixo que us apunti
una cosa
d'això que esteu parlant.
Ara,
quan m'ha trucat la Sílvia,
o sigui,
fa 10 minuts,
estava parlant
amb el Paco Herrera
i no tenen un duro.
Però si això
ho estem dient
i ho sap tothom.
No, no,
però escolta'm una cosa,
escolta'm una cosa,
per això
encara té més motiu
d'il·lusió
el poder arribar
a la Champions.
Tu t'agafes
el model anglès
de competició,
l'altre dia,
mira,
dilluns i dilluns
vaig estar
a Londres.
Uns temes professionals,
unes qüestions personals,
vaig estar a Londres.
I el dilluns a la tarda
vaig quedar
amb el Guillem Balaguer,
que és el corresponsal
del diari
és Anglaterra
i una de les estrelles
de l'Sky TV,
diguéssim,
el Digital Plus
a Espanya,
doncs Anglaterra.
Molt bé.
Vosaltres sabeu
què cobra
un equip anglès
per pujar
de categoria
o per mantenir-se
una categoria
de televisions?
Sabeu què cobra?
No en tenim ni idea.
Jo almenys
no en tinc ni idea.
30 milions
de lliures.
No,
és que són...
Sabeu què són 30 milions
de lliures?
Són 7 mil milions
de peles, eh?
Sí.
El que signen
les televisions allà,
o sigui,
aviam si m'entenc,
l'Espanyol està negociant
el contracte,
que si en TV3,
que si en Mediapro,
per l'any que ve.
el que fan les televisions
aquí,
o el que et donen
o ho embargues
d'entrada
o ho manipules bé,
o sigui,
i l'Espanyol
no ho sap manipular bé
pel credit sindicat,
pels deutes
que arrossega,
el que sigui.
Però tu,
amb la pasta
que cobres a televisió,
tu és un montón
aquí competitiu.
Estàs dient
el mateix
que estem dient
aquí,
Moisés,
que potser seria
un arma de doble filo
entre la Champions,
perquè declaracions del mateix
Pedro Tomàs
han dit
que no hi ha calés,
tu mateix ho acabes
de confirmar,
vol dir no odiem nosaltres mateixos
per fer un equip
encara lluny.
No, no,
és que
és inadmissible,
tenien fitxat
a Sebastián Proll,
l'austríac,
i això és notícia,
el tenien signat,
va venir aquí a Barcelona
de visita amb el Paco Herrera,
i el Sebastián Proll
ha fitxat al Werder Bremen,
si no m'equivoco.
Ha fitxat al Werder Bremen.
Correcte.
Es vitànic,
que el tenien signat
davantè argentí
davant fil,
el Nàpols
ha doblat
l'oferta de l'Espanyol,
i no solament
ha doblat l'oferta de l'Espanyol,
sinó que van fil
l'ha negat.
Imagina't l'oferta
que poden tenir
per aquest jugador.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Sí, clar,
i després
doncs has d'anar a buscar
doncs a l'Everton de torn.
M'entens de què et vull dir?
Clar, és que tan bé...
Realment,
jo crec que
després de guanyar dues copes
els darrers sis anys,
evidentment que una tercera
faria molta il·lusió,
com si la guanyessin cada any,
però jugar a la Champions
i poder anar
a Londres
amb un camp
amb l'Himna de la Champions
i veure un partit
de futbol anglès allà,
que ens poguessin permetre
aquests jugs
els que hi poguéssim anar
o que el club fes un esforç
perquè hi anés molta gent,
és un plaer, no?
Però clar,
després hi ha la realitat
que no pots baixar,
que tens que fer
una lliga digna, no?
Tens que fer una lliga digna
perquè si vas a la Champions
i et té que passar factura
com l'he passat a la Real
o l'he passat al Celta,
pot ser molt bonic,
però...
O el Sevilla,
o t'has deixat el Sevilla
aquesta temporada.
I fixeu-vos que el Sevilla,
al meu entendre,
com a plantilla,
té dos equips
pràcticament iguals
i està tenint
5-6 lesions
i la feina que té
per fer cada diumenge
un equip competitiu.
Per tant,
on te vaig
és el que estic dient
que si no venen
4 o 5 jugadors
que puguem tindre
18-19 jugadors
que cada diumenge
tinguem problemes
per fer l'equip
per massa qualitat,
ho tenim molt difícil.
O sigui,
ho tenim difícil
perquè tornarem a patir
i no vull ser
pájaro de malagüero,
però jo crec que patirem.
Exactament.
I si només queda
amb un patiment
i ho tirem endavant,
doncs no passa res.
Ojalà, ojalà.
Però en algun any
jugant en foc
ens podem fer treball.
Ojalà.
i no oblidem,
perdó,
no oblidem
que Tamudo
de la penya
l'ho feta
un any més
i jugant
50-60 partits
de temporada
el tanto,
que ja estàs veient
el que ha passat.
El tanto.
No voldria
que els nostres oïdors
tinguessin
la impressió
per aquestes paraules
tant del Josep
com meves pròpies
com la del Moïsès
que bé,
no exigem més que ningú
que l'equip
es classifiqui
per Champions,
però clar,
el que estem parlant
és de
en quines condicions
podem afrontar
aquesta categoria
o aquesta competició
en cas
que s'aconsegueixi.
I com estem dient ara,
doncs bé,
pràcticament,
i proves paraules
del Pedro
de les del mateixos
encarregats del club,
en aquest cas,
del tema de fitxatges,
doncs bé,
les notícies
sembla que són
de Sabadones.
Companys,
molt ràpidament
deixem el que és
el tema esportiu.
Moïsès,
tu he comentat abans
quan han parlat
tu fora de micròfon
i també amb tu,
Josep,
el tema aquest
que sembla
que els deutes
s'estan acumulant
cada vegada més
amb aquest club.
Sembla ser
que encara no s'ha pagat
un duro
ni un euro
pel lloguer de Montjuïc,
un tema que va causar
molt de rebombori,
protestes per part de la gent,
enfrontaments
potser amb l'Ajuntament
de Barcelona
amb les autoritats,
però bé,
la realitat
és que encara
no s'ha pagat
un duro
ni es pagarà
i això no és tot,
sembla ser també
que per la requalificació
dels terrenys
de la venda
de Sarrià,
el club va
firmar un compromís
amb l'Ajuntament
de Barcelona
per la cessió
en aquest cas
dels terrenys
de l'antic Sarrià
que es comprometria
el club
a pagar
o subvencionar
en aquest cas
un túnel,
el famós túnel
de Miteon.
Sembla que també
és un deute més
que hem de sumar
perquè tampoc
el club s'ha rescat
la butxaca.
No oblidem tampoc
que va ser el propi
president actual
Dani
qui va firmar
la venda
de Sarrià.
Companions,
si voleu afegir
alguna cosa més
amb aquesta
decebedora
per desgràcia
encara notícia,
no?
Com un deute
de 800.000 euros
són?
No res,
són 4 xavos,
no?
No,
el que passa
és que
és un tema
complicat,
és un tema
ferruc,
un tema...
De complicat
no té res,
a veure,
si un senyor
no es pot comprar
en Mercedes
doncs no te pots
comprar en Mercedes,
a veure,
i si tu et compromets
amb una cosa,
és que és el que dèiem
abans també
amb el cas
del senyor
Sibastien Javier,
el Terrabelles,
amb tot el tema
de l'avió,
amb tot allò
que al final
ha acabat
amb un bluff,
no?
El que fot realment
és que sempre surti
el nom de l'espanyol
amb temes,
en aquest cas,
aliens,
el que és simplement
el món de l'esport,
el món de futbol,
que és el que hauria de ser,
no?
Però escolta'm una cosa,
és que potser del Barça
es tapen,
o potser del Madrid,
jo no parlo solament
del Barça,
perquè si no sembla
que sempre estiguis
mirant el mateix costat.
Aquests no m'interessa,
a mi m'interessa
el meu club.
Correcte.
I veig que està sortint
a la premsa groga,
està sortint sempre
amb notícies
de deutes,
tapant una mica
el que és l'èxit
d'aquesta temporada
a nivell de Lliga,
no?
Per culpa sempre
dels mateixos personatges
que malauradament
encara estan regint
el nostre club.
Sí.
Això és el fotut.
I continuaran regint
l'espanyol,
evidentment.
Però,
però...
Esperen que no durin massa.
És un deute
que s'ha anat pagant
molt a poc a poc,
però que queden encara
800.000 euros.
I això no ho sabia la gent.
No.
I això es va destapar
el darrer dimarts
en una reunió
que va tenir
el Batllà de Barcelona,
Jordi Greu,
amb Pere Alcover,
amb Pere Alcover,
el consejal d'Esports
de l'Ajuntament de Barcelona,
i amb Pedro Tomàs,
el director general
esportiu,
financer,
de tot,
de l'espanyol.
Super Pedro Tomàs.
Correcte.
Correcte.
Llavors,
sí que és trist,
però jo penso
que en aquest moment
la gent està més pendent
de...
Aviam,
els deutes amb alegria
no és que es paguin,
es porten millor.
T'ho imagina,
que estàs a...
No,
entenc-me.
Com un conseller
que em va dir,
escolta,
tu no pagues una casa
o no pagues un pis
amb una targeta de crèdit.
I li vaig contestar,
senyor,
no paguem un pis
amb una targeta de crèdit,
però escolta,
jo si no tinc
un puto duro al banc,
lògicament,
el pis no me'l donaran.
Anem a veure.
Una cosa és que ara surti,
quan estàs tercer classificat
a la Lliga
en posició de Champions,
amb dos partits seguits
a casa,
important el diumenge,
importantíssim,
possiblement dissabte
a les vuit de la tarda
a l'estadi olímpic
davant del Sevilla,
evidentment es veu
aquesta notícia
que pot detonar
tristesa
per part dels...
O sigui,
detonaria més tristesa
amb els seguidors de l'Espanyol
si l'equip estigués enfonsat.
Van terceris,
bueno,
doncs una deuta més,
una deuta menys,
què passa,
m'entens?
Moisés,
Josep,
Tamudo continua fent gols.
No,
Tamudo ara no,
ara es marca Jonathan.
Ara no,
o es marca Jonathan.
Josep,
estàs aquí encara?
Estàs molt callat,
t'hi veus molt callat,
Estaves escoltant amb atenció
el que estaven comentant
aquí el Moisés i jo?
Si vols afegir alguna cosa?
Sí,
és clar,
el Moisés sempre té
bona informació
i és un llibre de cultura
per escoltar.
Què en penses d'aquests
dos bollos,
per dir-ho d'alguna manera,
que hem d'afegir malauradament
a tot el que ja portem
i tot el que vindrà malauradament?
Com sempre,
la política oscurantista
d'amagar les coses,
les coses com sempre
al final acaben sortint,
sempre hi ha allò.
Bueno,
a veure,
jo crec que l'Ajuntament
i TV3,
a part que no puguen
estar d'acord
amb quan hem arribat
a les finals,
però TV3,
el tractament que ens ha donat
i tal,
econòmicament
i a l'hora de fer el gesto
l'han fet.
Menos mal de TV3.
I des del club...
Sí,
però després,
després és
puta Barça
i puta TV3,
m'entens?
que quan marca un gol,
quan marca el Jonatas,
marca el Jonatas
a Glasgow,
en lloc de la gent
cantar espanyol,
espanyol o Barça-Barça,
el Cristi tindrà
puta Barça
i puta TV3.
Però què t'he quedat
al Barça i TV3 aquí?
T'ho ha de veure.
Deixem-nos en pau,
que prou feina tenen.
És una mica
el que s'ha venut
des de la directiva,
el que no s'ha aclarat.
Ara,
si tu tens una persona
que t'esponsoritza,
que et fa guanyar diners,
que t'ajuda...
No, que et manté viu,
que et manté viu.
Que et manté viu,
com a mínim,
com a mínim,
has d'intentar
transmetre la realitat
i no donar-la diferida
perquè llavors
passa que el públic,
el gran desconeixedor
o una part d'aquest públic
embesteix
contra qui no ha d'embestir,
i mentre ens preocupi més
el de fora
que la nostra pròpia entitat,
mai serem un club gran.
Aquí està,
aquí està lo fotut,
no?
Mai serem un club gran.
No,
és que sempre
sempre aniràs
acomplexat,
m'entens?
Gràcies, gràcies.
És el que deies tu
quan t'he sentit
parlar abans,
Moisés.
Sí.
Totalment d'acord.
O sigui,
jo també deia,
hòstia,
amb 36 punts,
la feinada
que hi haurà ara
a fer 6 o 9 punts
en tota la segona volta,
no?
Sí, sí, sí.
Perquè les bases
de club
i d'entitat
dels darrers anys
som cagats,
som un club
acomplexat,
som un club
que, bueno,
que ara no toquem
de peus a terra
perquè creiem
que el que ens està passant
és una mica
de sort,
és perquè hem tingut
un entrenador coherent
que sàpigut fer les coses,
una plantilla
que està donant
el 120%
de les seves possibilitats,
però al final
la realitat
és...
És que continuem
seguint l'espanyol.
Companys,
malauradament,
sentim tallar
la vostra connexió,
però estem ja
a dos minuts
just del punt
de les 10 de la nit.
Gràcies.
Ja són les 10.
Malauradament,
el temps passa volant.
Moïsella Orenra,
de tot el dia Arias,
benvingut de nou,
gràcies per les teves repressions
i bé, saps que aquí
t'ho torno a repetir,
tens casa teva.
Molt bona nit.
Bona nit.
Josep Prós,
bona nit també.
Bona nit.
Fins dijous que ve,
suposo,
m'has assegurat
que vindràs
pel proper dijous
aquí a l'estudi
de Taràona Ràdio.
T'esperem aquí.
En el Tomàs
com en el Moïsès
han de baixar
fer una calçotada
que els pagaran, eh?
Perfecte.
T'aprenem la paraula.
Perquè ho sap.
Aprenem la paraula.
Josep Prós,
bona nit, company.
Gràcies.
Gràcies.
I això està tot per avui.
Recordad'ho més,
Espanyol,
Recreativa de Huelva,
proper diumenge,
cinc de la tarda,
Recreativa de Huelva
que porta en aquest moment,
en concret,
cinc partits
entre Lliga i Copa
sense aconseguir la victòria.
I bé,
tot fa pensar,
doncs,
que els tres punts
blanquiblau en aquest cas.
També és un d'aquells partits
que podríem pensar,
no els que són més pessimistes,
però també,
inclús,
la gent optimista
és d'aquells partits
trampa
que bé,
d'haver-los guanyat
els tres punts,
doncs bé,
esperem i desitgem
que la decepció
no torni una altra vegada
al que és l'entorn
del club.
Sembla ser que
el Jarque
serà dubte
fins al proper divendres,
fins demà.
Demà els metges
diran ja
si serà factible
la seva alineació
com a titular
i podrà jugar
en aquest cas
a l'equip
contra el Recreativo del Bar.
Recordeu una altra vegada
diumenge a les 5 de la tarda.
L'autocar de la Penya de Tarragona
sortirà com cada dia de partit
a les 3,
3 de la tarda
de la plaça
Imperial Tarraco
i pel proper dijous
se'ns ha confirmat
la seva assistència
aquí a l'estudi de Tarragona,
Ràdio Tarragona,
Blanc i Blau,
el Josep Maria Piera,
exmembre de la plataforma
3.0.
Us donar la seva opinió
sobre l'actualitat
de l'equip.
I això ha estat tot,
amics,
per avui.
Sílvia García,
com sempre el Controtècnic
que us està parlant
Manel Sant Romà.
Molt bones
i pàriques nits
a tots.
A Tarragona Ràdio
es parla de l'espanyol.
Tarragona
en blanc i blau.
Sempre el teu li va als respectes
Tens resó del nostre anel
Però al damunt de la gespa
No hi ha cap...