Diumenge i les doig del misdíagerebé,
per tant, des de Tarragona Radio.
Tens d'Havaneras, a través del programa
Havaneras des del Balcó.
Diumenge i les doig del mes.
Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles manava cada jour de sol a sol amb sa flauta acompanyat.
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen.
Serà veritat que de nit s'és com la plata, tothom qui el veu es queda ple de llorança.
Digue'm tu sol que vens d'una altra contrada, has vist el mar.
Tot amb la vida he viscut aquí del Pla a la muntanya i fer diners no he pagut per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un mediterrà que en té l'encista d'unzella.
Sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mare caldella.
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen.
Serà veritat que de nit s'és com la plata.
Tothom qui el veu es queda ple de llorança.
Digue'm tu sol que vens d'una altra contrada, has vist el mar.
Tot amb la vida he viscut aquí del Pla a la muntanya i fer diners no he pagut per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un mediterrà que en té l'encista d'unzella.
Sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mare caldella.
On les zones van i venen al compàs de l'havenera.
Però jo mai n'he vist al mar.
Arxau, un duet de Palafruixia
ha obert el nostre programa amb l'habanera de Narcís Oliver i Josep Bastons,
mariner de terra en dins.
I ara del del Maresme, barca de mitjana.
I una habanera, l'Antònia Vilàs.
mare, buise pescador.
A un poble de pescadors, entre el mar i la muntanya,
una mare del seu fill l'inculcà que fora frara.
A dalt d'un vell monestir, un jove amb l'habits de frara,
tot contemplant el blau mar, tot contemplant el blau mar,
així a sa mare li parla.
Mare, buise pescador, no m'obliguis dolça mare,
ja sé en quanta buitor, et deixar l'amor del pare.
Mare, buise pescador, buise pescador.
Mare, buise pescador, no m'obliguis dolça mare,
no m'obliguis dolça mare, no m'obliguis dolça mare,
que sóc fill de pescadors.
i malgrat el teu dolor, ja tinc les benes salades.
Mare, vull fer-me la mar,
Mare, vull fer-me la mar
I que em brengin les onades.
A un poble de pescadors
Demà la verge de la carme
Prega una mare en fervor
Veient la mare arribada
Prega que torni al seu fill
Que marxa amb la mare en calma
I mentre resa plorant
En aquest precis instant
Torna el fill i agir i parla
Mare, vull ser pescador
No m'obliguis dolça mare
Ja sé en quanta buitor
Et deixar l'amor del pare
Mare, vull ser pescador
Vull ser pescador
Vull ser pescador
I no, frara
Que sóc fill de pescadors
I malgrat el teu honor
Ja tinc les venes salades
Mare, vull fer-me la mar
Mare, vull fer-me la mar
I que em brengin les onades
Mare, vull ser
Mare, vull ser pescador
De la revista
Alrededor del Mundo
Datada el 30 de maig
De 1901
Llega això al següent
El George W. Wells
És una magnífica goleta
De 6 palos
Circunstancia que le hace ser único
En el mundo
Sus dimensiones
105 metros de eslora
15 metros de manga
Y 7 metros y medio de alto
Sus palos
Hechos con magníficos ejemplares
De pino de Oregón
Alcanza la altura
De 53 metros y medio
Sobrecubierta
Con su velamen
Podría hacerse una vela
Para la Giralda de Sevilla
Dos mira Verón
De Sevilla
Y una goleta
Esparla la habanera
De Antonio Burgos
Y Carlos Cano
Quins porta el grup
De Lleida
Boira
Habaneras de Sevilla
Aún recuerdo el piano
De aquella niña
Que había en Sevilla
La novia del embarcado
Nunca la siesta dormía
Solan los corredores
De mecedora
De consola y lorito
Sueña el querer
Que a Cuba se fue
Que aquella mujer
Está tocando el piano
Escribe en sus blancas manos
Cartas de amores
Que han de volver
Ay, goleta antillana
Ay, cuánto lo quería
Que era trigo
Su pelo cuando embarcaba
Era nieve
El pañuelo
Que a Dios decía
Ay, suspira la fuente
Ay, dormita el pregón
La copla de un pianillo
Se va metiendo
Por los balcones
Navegan los caleones
Que hay en los cuadros
Del corredor
Se va en bolea
Se va en bolea
Se va en bolea
Se va en bolea
La boleta en el río
Se va en bolea
Que viene de San Lucas
Con la marea
Viva Sevilla
Y los barcos que salen
A las Antillas
Y los barcos que salen
A las Antillas
Viva Triana
Y los barcos que vienen
Y los barcos que vienen
Desde La Habana
Se calla el pianillo
Tras los visillos
Suena el piano
Que dulce
Lo toca ahora
La novia del embarcado
Las mecedoras bailan
Sus habaneras
Con su son de caoba
Manigua y ron
Y se abre el balcón
Suspira el pregón
Ay, barrio del baratillo
Tienes color de murillo
La siesta triste
De aquel salón
Ay, barrio del baratillo
Ay, adiós me hagan
Ay, barrio del marino
Ay, novio marinero
Ay, Capitán de mi puerto
que blancas son las velas de tu boleta
que secretas las penas de mi pañuelo
¡Ay, que se fue pa' Cuba!
¡Ay, que venga por Dios!
¡Ay, que venga por el río con su boleta desde Sanlúcar!
¡Que esta copla de azúcar pone más dulce mi corazón!
¡Se bambolea!
¡Se bambolea!
¡Se bambolea la boleta en el río!
¡Se bambolea!
¡Que viene de Sanlúcar con la marea!
¡Viva Sevilla!
¡Y los barcos que salen pa' las Antillas!
¡Y los barcos que salen pa' las Antillas!
¡Viva Triana!
¡Y los barcos que vienen!
¡Y los barcos que vienen!
¡Desde La Habana!
Teresa Berganza y la seba maravillosa y magistral Veo
interpreta la famosa habanera de la ópera Carmen
¡Y los barcos que vienen!
¡Y los barcos que vienen!
¡Y los barcos que vienen!
¡Y los barcos que vienen!
¡Lavor de Gonozaíllices!
¡No群 prem巧 que vienen!
¡Nужne peôts a privadas!
¡Y los barcos que vienen!
L'un d'un qu'on l'appelle
S'il lui convient de refuser
Rien, il va me le souffrir
L'un parle bien, l'autre se tais
C'est mon truc que je préfère
Il n'a rien dit, mais il me plaît
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
Il n'a jamais, jamais connu de moi
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime
Si je te me progorde à toi
Si tu ne m'aimes pas, si tu ne m'aimes pas, je t'aime
L'amour
Si je t'aime, si je t'aime
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
L'amour
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!