Gràcies.
El món dels esbarts d'en Saires és, efectivament, tot un món dins la cultura catalana.
Un col·lectiu d'entitats més variat del que a vegades pot semblar vist sense gaire atenció,
ja que clou des dels grups més modestos fins a altres que gozen oferir espectacles de gran envergadura
i sovint ambició artística.
També hi ha diversitat en les actituds, en les maneres d'entendre la dansa,
que van des de les que cercen la màxima fidelitat a la tradició
fins als que exploren els líbits sempre indefinits de l'avantguarda,
l'avantguarda particular dels esbarts.
Un món vital, encara que no ha mancat de problemes, com tot organisme viu, en definitiva.
Una bona manera de començar-vos al seu web, molt recomanable,
o el seu bolletí intern anomenat punt informatiu,
que vol ser un reflex fidel de tot allò que afecta els esbarts.
En el darrer número, per exemple, es parla d'això, d'aquests problemes i reptes,
el més greu dels quals sembla que és la dificultat de trobar dansaires masculins.
I, esclar, seria una llàstima que això comprometés massa
les moltes idees que és evident que hi ha als esbarts.
La setmana vinent, per exemple, l'esbar dansaire de Tarragona
torna a oferir el seu mosaic tarragoní,
obligat per l'èxit de públic que va tenir fons mesos en la primera sessió.
Molt bon dia a tothom.
Bon dia, benvinguts.
Benvinguts al programa número 607, eh?
Déu-n'hi-do. Anem sumant, anem sumant.
Vam dir que celebraríem els 600 i...
Doncs mira, farem un altre morrador.
Estem per feina, per feina, per feina i apa.
En tot cas, cada setmana, aquí, Fidels a la Cita, a Tarragona Ràdio,
amb l'un d'uns i seguit, portant-vos la actualitat en un dels esbarts,
les sardanes i la música per a cobla.
Avui en un dia d'aquells que em sembla que tindrem de tot pel que fa al temps, eh?
Avui ha pogut, fa vent, de tant en tant treu el nas al sol...
I així seguirà, diuen, doncs mira.
És variat.
Farà patir a tots els organitzadors, sobretot ballades, a plaques al carrer,
aquestes activitats que tenen lloc a l'aire lliure,
aquí a Tarragona, amb aquestes activitats al voltant del món romà,
que tant viu la ciutat,
i tantes altres coses que, quan ve la primavera,
celebren arreu del país.
Nosaltres centrarem, de moment, en aquesta hora i mitja de programa,
centrarem la nostra atenció d'això que dèiem,
els esbarts, les sardanes, la música per a cobla.
I aquest és el nostre particular sumari d'avui.
I així amb tot aquest ímpetu que sempre que començem el programa
m'havia deixat de presentar-nos, és de bona educació.
I tant.
Dic qui som, eh?
La Núria, el controlador de so.
Sí, avui el David, l'Àngel i una servidona.
El David que corre per aquí, i és, eh?
I és per aquí a la casa?
Sí, però ja ho heu entès, ara mateix.
Però hi és, i és.
A més a més, avui el David es responsabilitza,
a més a més de posar cullerades sempre que creu oportú
i de les safraderies,
del tema principal del nostre programa.
Atenció, una mena de cursos molt interessants,
molt ben preparats, pel que he pogut veure per aquí en el fullotó,
però això deixarem que ho comenti ell.
Després de les notícies, després de les notícies,
després de l'agenda, evidentment,
molts aplecs, ballades, etcètera, arreu del país,
però això, a les notícies,
tornarem a parlar d'aquests guardons llum i ombra,
que ja apuntàvem la setmana passada,
que avui enduríem només una miqueta a una cosa més,
alguna cosa més,
dins l'àmbit dels esbars del centenari
de l'esbar de català de d'Ansaires,
una entitat molt veterana,
possiblement el més veterà dins d'aquest àmbit.
Aquest mosaic tarragoní que prepara novament
el d'Ansaires de Tarragona el proper cap de setmana.
Anirem cap a Girona,
perquè el seu conservatori disposa de coble pròpia, ja.
I avançant coses,
pel proper cap de setmana,
aquesta pleca de colles a Montserrat,
acte central del 50 aniversari
de la Unió de Colles Sardanistes,
i anirem canviant,
a part de mirar endavant,
mirar enrere els Premis Francesc Brasil,
que es van lliurar la setmana passada,
del cicle Ballades d'Estiu,
que enguany tindrà novetats aquí a Tarragona,
presentarem un disc,
el disc de danses,
d'arranjaments de danses tradicionals
per a coble de Joaquim Serra,
les xafarderies, etcètera, etcètera.
Tot això fins que arribem a dos quarts de dues de la tarda.
I comencem el programa amb una magnífica sardana
de Manel Serrer Puigferrer,
compositor del qual enguany, recordem-ho,
es commemora el centenari del seu naixement.
En el segon volum, en realitat,
un doble CD de la seva obra completa
dins l'àmbit sardanista,
hi trobem, entre altres,
Sant Feliu Enca,
escrit l'any 1979
i dedicada al poble on va néixer
els pares i els germans de l'autor,
Sant Feliu de Pallarols.
En aquests discos ontològics
s'hi recullen enregistraments nous
i altres desrealitzats als anys 1985, 86 i 87,
però donen el nivell de qualitat
tan interpretatiu com tècnic de l'enregistrament.
Sant Feliu Enca és de les que ens permeten
recordar una principal de l'abisbal excepcional,
amb els germans Parès, el Flaviol i el Tible,
Lluís Toret, el segon Tible,
o els fiscors a càrrec de Josep Casú i Josep Riu Mallor,
per exemple.
Llavors ja hi era el tenor a Josep Gisper.
Escoltem-la.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De sempre, dins del món de la sardana, hi ha hagut un neguit per donar a conèixer aquesta
dansa de l'ensenyament
ningú no hi ha ensenyat
i ara riu el David
és veritat
i això d'anar a ensenyar sardanes
tots ho han fet els que hem estat en colles
poc o molt, i gent que no està en colles
però cadascú parla pel seu
moltes vegades
amb voluntarisme
però no sempre
de manera ben muntada i ben estructurada
hi ha hagut moltes iniciatives en aquest sentit
fent cursets de monitors
etcètera
i l'ensenyament concret aquí a Tarragona
una experiència de molts anys amb els cursets
a les escoles, a les que el David
és un experimentat responsable
tot i que avui
no és precisament d'això el que volem
destacar, sinó
perquè si bé també hi ha
ensenyaments a la gent gran
i d'això també vam tenir una mostra
no fa pas massa
potser que demà, almenys aquí a la ciutat de Tarragona
mancada
d'ensenyament oberta a tothom
a qui vulgui presentar-se
no dic que no n'hi hagi
però que ara em sortirà
ei que a la canança per exemple
fem un curset
d'acord
però potser faltava una cosa
ben preparada
ben organitzada
ben divulgada
de cara a tota la ciutat
i que tothom sapigui on ha d'anar
per aprendre a ballar sardanes
en principi
sense cap més compromís
exacte
i tinc la sensació
que la cosa va per aquí
amb això que heu preparat
l'agrupació sardana
i l'estat
a la nena
almenys és el que s'intueix
perquè et fullo tot en mono
tan ben presentat
que m'has posat aquí
damunt de la taula
que dóna la impressió
que acaba de sortir d'impremta
ara està encara calent calent
a veure a veure
d'acabar això
ha sortit del forn
explica
a veure
en principi la idea
va sorgir
de fet ens ho van
proposar els pares
dels nostres nens
de les colles infantils
i a la vines
perquè tenien aquesta inquietud
d'aprendre
a ballar sardanes
ja que
doncs
els seus fills
les ballen
i quan ens hem de desplaçar
en concursos
audicions
a plecs
etcètera
doncs clar
ells fan
d'espectadors
o el que perdona
que diuen molts
d'aguantador
de jaquetes
i de bolsos
i doncs això
a veure
està molt bé
perquè tu quan ets pare
i veus el teu nen
fent una activitat
et cau la bava
però clar
en el món de la sardana
quan portes ja
tota la temporada
de concursos
al final dius
ostres està molt bé
però
també
podríem aprendre
nosaltres a ballar
i almenys
les de germanor
o les d'audicions
o les ballades de plaça
doncs ens podríem
posar
amb els nens
i aprendre
i això
doncs
ens ho van plantejar
l'equip de monitors
de les colles petites
i ens ho van plantejar
de fer un curs
no només
adreçat als pares
sinó també
un curs
adreçat
a tota la població
de Tarragona
abarcant
doncs
també
totes les edats
i
doncs
fent
d'aquesta manera
doncs
fer un curs
adreçat
a totes aquelles persones
interessades
han d'aprendre
a ballar sardanes
que també actualment
doncs tampoc
no existeix
hi ha de tant
algun curset
van sortint
cosetes
però vull dir ara
aquí a nivell
de Tarragona
doncs així
no es feia
esclar
perquè si tu
t'anaves
per exemple
en una colla
anaves en una colla
i dius
vull aprendre
a ballar sardanes
ningú et deia que no
però que les colles
tenen els seus assajos
tenen la seva feina
i això també
els hi posa
una miqueta
en un compromís
perquè clar
també et sap greu
dir que no
algú que et vingui de fora
que vol aprendre
a ballar sardanes
però clar
tu estàs
preparant la colla
de competició
i si li dius que no
doncs és fer-li
com un lleig
perquè és també
barrar-li les portes
i si dius que sí
clar
has de dedicar
a dues o tres persones
amb aquesta gent
que ve nova
i no et pots dedicar
a la colla
vull dir que
és una cosa complicada
quan et ve gent
a les colles
gaire tothom
va amb la idea
de ballar
en un concurs
al principi
exacte
la gent que ens hem anat
trobant
són gent que vol aprendre
bàsicament
els cursos i els passos
de canvi
hi ha gent que també
ens ha anat venint
volent aprendre
a repartir
o a interpretar
vull dir que
és una cosa
que aquí
faltava
i ens hem engrescat
i a més
muntant-ho bé
veig
perquè aquest fulletó
hi ha tots uns horaris
unes inscripcions
a veure
anem-ho a detallar
una miqueta
potser
nosaltres ho hem dividit
en tres grans blocs
un seria
un curs atreçat
a nens i nenes
de 4 a 14 anys
i això ho farem
tots els dissabtes
de les 5 i mitja
a les 6 i mitja
de la tarda
diguéssim que això serà
per no barrejar
nens i adults
i llavors tenim
altres dos blocs
que
un seria
d'adults
a partir de 15 anys
i
que seria
per gent
que comença de zero
gent que no sap
ballar sardanes
i que vol iniciar-se
en la dansa
i això ho farem
els dissabtes
de 6 i mitja
a 7 i mitja
també a la cooperativa
obrera
i llavors el tercer gran bloc
és perquè hi ha gent
que ja en sap ballar
i vol perfeccionar
o bé l'estil
o vol
aprendre a repartir
o vol aprendre a interpretar
o el que ens demanin
i això ho farem
els dissabtes
de 7 i mitja
a 8 i mitja
vull dir
seran 3 hores intensives
que dedicarem
cada dissabte
doncs això
a ensenyar
durant 9 setmanes
és un curs
que durarà 9 setmanes
i a més a més
hem volgut
fer coincidir
el final
del curs
que els portarem
a ballar sardanes
a una de les audicions
d'estiu
clar
perquè així
ja fem més festa
a més
una classe pràctica
exacte
i també que vegin
la realitat
vull dir que
està molt bé
que hagin après
aquestes setmanes
a la cooperativa
amb nosaltres
però llavors
els portarem
l'últim dia
a l'audició
de la Rambla
doncs que ballin
juntament amb
les altres gent
que allí estarem
gent de colles
gent que no són de colles
vull dir que
nosaltres
tenim moltes ganes
estem molt engascats
i això
començarà
el proper
dissabte
dia 7 de juny
molt bé
i fem
doncs el mes de juny
i el mes de juliol
és una prova pilot
que enguany
l'hem volgut fer
així també tenim
els pares dels nens
doncs que ja sabem
que
estan molt interessats
vull dir que
de gent
en tindrem
segur
exacte
i llavors també
el que hem volgut
pretendre amb això
és difondre-ho
doncs a tota la població
no
anirem deixant
doncs l'íptics d'aquests
per diferents
llocs de Tarragona
comerços
establiments
llocs d'interès
que sabem que passa molta gent
també tenim
l'agrupació
disposem d'una base de dades
doncs també
ho enviarem
via correu
i aquí a la ràdio
també
donem veus
que tots aquells
que ho vulguin
i estiguin interessats
doncs que ja saben
es poden adreçar
al programa
o bé
directament a la cooperativa
que ens vinguin a veure
recordo que comentàvem
fa poc
ho comentàvem
amb les xafarderies
a la paradeta
que van muntar
a Tarragona Dansa
per Sant Jordi
per Sant Jordi
que hi havia gent
que els hi preguntava
sí, sí, sí
es van trobar
que
si sabien
d'algun lloc
on pogués aprendre
a Vall de Sardanes
doncs ara
mira
ja l'han trobat
una oportunitat
una oportunitat
sí, sí
observo que també
hi ha una inscripció
sí
sí, sí, sí
és una manera
de fidelitzar la gent
perquè tampoc
és una quantitat
exacte, ha sigut
una miqueta simbòlic
doncs perquè
ens hem trobat
que si pagues
per poc que paguis
doncs sempre
ja tens una miqueta
el compromís
i després també
doncs per
perdó
per assumir
les petites despeses
que puguem tindre
perquè
doncs també
l'últim dia
se'ls obsequiarà
amb un petit
refrigeri
per la canalla
sobretot
doncs també
comptarem amb material didàctic
perquè puguin jugar
i puguin aprendre
home i no
són quantitats
que va
estem parlant
t'apuntes a qualsevol
rockada
és més a nivell simbòlic
són 5 euros
vull dir
que tampoc
hi ha diferents preus
en tot cas
socis o no socis
exacte
perquè també tenim pares
que
doncs paguen la quota
com a socis
com a col·laboració
per l'agrupació
i dir
doncs mira
ja que són socis
doncs els hi ha
de
de tindre en compte
una miqueta
oi ve que aquí
a la part darrere
del folletó
aquí aneu a vendre
el producte
exacte
tens mil i unes raons
per inscriure't
per ballar sardanes
per compartir
per gaudir
per fer país
per fer cultura
per amistat
per aprendre
per fer intercanvis
per viure la tradició
per conèixer
per saltar
per divertir-se
per fer amics
per riure
per fer sortides
home a veure
dic que és per fer promoció
però no és
és la realitat
no és mentida
és el que ens hem trobat nosaltres
el que es troben els balladors
de la nostra agrupació
i el que nosaltres volem
i pretenem
transmetre
ja t'ho dic
està fet amb moltes ganes
molta il·lusió
esperem que tingui
molt d'èxit
que puguem
fer aquest curset
en aquests tres blocs
que hem esmentat
i no res
ja t'aniré dient
com van les inscripcions
ho tindràs així
a primera mà
molt bé
fem un repàs ràpid
a les dades
doncs sí
mira
comencem
el dissabte dia 7 de juny
fins al dissabte dia 26 de juliol
són nou setmanes
en les quals
un
són totes dissabtes
menys
el
dia 25 de juliol
que és un divendres
que és on
anirem
amb tota la gent
que ha fet aquest curset
a ballar
a la Rambla
i llavors
tenim
tres horaris
perquè tenim
tres
categories
per entendre's
de 5 i mitja
a 6 i mitja
serà per nens
de 4 a 14 anys
de 6 i mitja
a 7 i mitja
serà per gent adulta
que s'iniciï
a la dansa
i de 7 i mitja
a 8 i mitja
gent adulta
doncs que vulguin
perfeccionar
el que ja saben
això ho farem
a la cooperativa
obrera
que està al carrer
Fortuny
número 23
al primer pis
a la sala
número 2
hi ha uns telèfons
aquí
hi ha uns mestres
i monitors
que tindran
impressionants
agradables
simpàtics
els que segueixen
el programa
ja ho hauran
deduït
sí sí sí
vull dir que
estaran
molt a gust
diguem els telèfons
sí
qui vulgui
doncs es pot adreçar
o bé al
666 56 13 58
i que pregunti
per Montse
o al 647 21 36 49
i que pregunti
per David
en tot cas
escolta
si algú no ha pogut
apuntar
perquè ara estàs
conduint
a la cooperativa
els dissabtes
a la tarda
exacte
o imagino
que el web
de la grupació
sardanista
també podran trobar
aquesta informació
sinó també
molt bé
molt bé
doncs seguirem parlant
eh David
i tant i tant
i continuem
amb el nostre programa
en música
i el passat diumenge
dia 11 de maig
es va presentar
a Castell Tarsol
l'enregistrament
sonor en disc
compacte
d'algunes
de les instrumentacions
que el mestre
Joaquim Serra
va fer per
els bars d'en Saires
la majoria d'elles
no havien estat mai
enregistrades
o si ho havien estat
generalment
amb les deficiències
pròpies de l'època
en què ho foren
es tracta
d'una iniciativa
de l'agrupament
dels bars d'en Saires
que així ha volgut
contribuir
a la celebració
de l'any Serra
amb aquest recull
de danses tradicionals
interpretades
per la príncipa
del Llobregat
dirigida per Jordi Núñez
i Pallarola
i la participació
de Ferran Armengol
a les percussions
s'hi poden trobar
arranjaments
com la dansa
de Castell Tarsol
el ball del Roc
del Roc Ladereny
les majorales
del De Molins
l'esponyolet
de Berguedà
el ball de la Coca
de Sant Llorent de Morunyx
el ball de Prada del Rossinyol
de Benavent
el Pallars
la filosa
de Banyoles
la marsuliana
que és una dansa
de creació
la glossa
de la cançó
a Mallorca
el ball de Pastera
també de Mallorca
per la de l'U
de Bèlgida
el País Valencià
i el cèlebre galop
de banderetes
de Castelló de la Palau
el llibre del disc
presenta un breu comentari
de cada dansa
i les il·lustracions
a més de mostres
de representacions
d'algunes danses
reproduccions
de diverses partitures
originals
de Joaquim Serra
la que ara escoltarem
és per la de l'U
de la que se'ns diu
que Bèlgida
com a moltes altres localitats
de la vall del Baida
són molt comuns
els jotes
les jotes
els boleros
com aquesta peça
una de les primeres
que originàries
del País Valencià
va instrumentar
el mestre Serra
i ho puc Gasol
ambitès
a Béłgida
enfmi
i
els
a Béłg Rudy
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Bopenedès...
Bitrac Dança d'Igualada...
i l'Esbar Gaudí de Barcelona...
Dissabte vinent, dia 31 a dos quarts de vuit del vespre, a Tarragona, al Teatre Metropol,
també en parlarem després a les notícies, però diguem que actua l'Esbar d'Ensaida a Tarragona,
i la cobla a la principal de Llobregat, amb l'espectacle Mosaic Terrauni.
I pel diumenge 10 de juny, des d'aquest dia i fins al dia 6, l'Esbar Català de Dansaires,
acompanyat per una cobla de tres quartans, participa en els actes del Bicentenari de l'Ibe i a Demàsc a Síria.
a Síria. I el mateix diumenge
11 de juny, molt més apropet, aquí
a l'Arbós, a la llaconeta, s'assessió infantil
de les barres Sant Julià de l'Arbós.
I acabem la nostra agenda
dient-vos altres activitats, com són
que demà diumenge a les 6 de la tarda, Reus,
la Cobla, Ciutat de Reus, acompanyarà l'Àliga de Reus.
Imaginem que s'ha dins els actes
de Corpus, en què hi participen
elements del seguici,
festiu de la veïna
ciutat. Bé, dit això, tornem
a la música. Fem-ho ara
parlant que domenja vinent,
com hem vist, tindrà lloc la placa de colles
sardanistes a Montserrat. Ara us proposem
escoltar una de les sardanes més populars
de les moltes que s'han escrit dedicades
a aquella muntanya, els de Gotalls.
Ho farem amb un enregistrament recent de la Cobla
Marinada, que va editar el grup sardanista
Maig, de Barcelona, ja que l'autor
Ricard Castells era fill del mateix barri
on té la seu aquesta entitat, Sant Andreu.
Castells Fou, abans que res, un prestigiós
director coral i, de fet, la versió
cantada d'aquesta sardana
s'ha divulgat força, però la versió instrumental
de la que en va tenir cura Joaquim Serra
també ha estat molt popular. Escoltem, doncs,
els de Gotalls amb la Cobla Marinada.
és aByter Bomba.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I arribarem a la una,
és a dir, l'hora del butllet i notícies
que marca la separació entre els dos blocs,
les dues parts del nostre programa,
de l'undó seguit,
i arribarem amb una sardana,
en una sardana d'aquelles de plec,
balladores més desenfadades,
una sardana d'enjoquim soms,
amb la cobla mediterrània,
Pineda,
20 anys de plec,
i recordeu,
després del butlletí de notícies,
tornarem la resta del programa,
l'undós i seguit.
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit.
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit.
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit.
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit,
i seguit,
d'unos i seguit,
de l'unos i seguit,
de l'unos i seguit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I què, David? Tenim xafarderies?
Sí, que en tenim, sempre en tenim, no?
Sempre?
Bueno, sempre no, però bueno, si no ens l'estreiem.
A vegades són més allò, eh? Més picants, més suggerents que altres, clar.
Ja de tot, ja de tot, com sempre.
Escolta'm, que saps que ara així a micro tancat amb la nostra estimable companya, la Maria Rosa...
Estimable i estimada.
Estimada i estimable i estimadíssima.
Avui estàs una mica punyent, diguem-ho així.
Com el dia.
No, que està així entre un ombudit solet.
Compreneu, més u i dos, perquè a vegades us dic que val la pena venir-nos a visitar per veure...
I tant, això és com un pressing catch, però...
Ja volíeu, ja volíeu.
Papa, això és avui, no més els d'altres dies, no? Va, vinga, va.
Escolta'm, doncs el que et deia, que ho dèiem...
Què deia jo?
Que ara que està tan de moda el ditxós àlbum jubilar, doncs no hem descobert amb tots els seus fulls,
amb tots els seus fulls no hem descobert la sardana.
Home, és que en aquella època...
Vols dir que no hi havia ja a l'inici de l'essència de la sardana?
No.
Dança sencera, que l'he n'hi ha hagut sempre.
Per això.
Però el que sí que t'he dit mitja en broma, i no ho és broma, és que el que t'he dit...
La colla, Terragona Dansa, per exemple, que organitgeu tantes activitats i demés,
hauria estat bo, si se n'hagués pogut assabentar en el seu moment...
Això tens tota la raó.
...de repartir vosaltres cromos, potser només dient els dissabtes...
No, no, però jo el problema crec que és que la informació tampoc no ha arribat a l'agrupació.
Exacte, això és el que vull dir.
Perquè jo també...
Que si potser us hagués arribat, no hagués estat de més...
Va, és allò de procurar estar a tot arreu, eh?
No, no, no, però avui ha estat bé.
És seguir això que hi ha molts llocs que donen aquests cromos, i no sé, perquè hi ha uns llocs que et donen...
Sí, hi ha llocs que hi vas i se'ns li ha de donar el cromo i res més, però hi ha llocs que hi vas i et donen el propaganda seva...
Clar, i hauria estat molt bé.
Ah, veus?
Això ens hauríem d'enterar.
Però clar, si ningú ens ho va dir...
Clar.
No, res.
Bé.
Escolta'm, abans de tot, que hem engegat avui sense recordar el telèfon, perquè la gent ens truqui i pugui dir el que vulgui, és el 977-24-4767.
Esperem les vostres trucades.
Amb molta il·lusió.
I la Núria ens posarà aquest so de telèfon...
I això indicarà que tenim una trucada.
Aprofita el temps.
Ai, vale, perdó, perdó.
Escolta'm, que ho hem comentat abans, que la Taronadansa va tindre el seu segon bàsic, Gironella, i doncs tampoc no va ser...
Mira, trona, ja comença a tronar.
No va ser tampoc un dels seus millors dies.
El que passa que l'esperança no l'han de perdre mai, no?
Des d'aquí els animem que continuïn assajant fort, lluitant, no per anar arrascant, doncs, un 4 i un 3.
Si hi ha una classificació, hi ha uns que van davant, els altres que van més avall, i això va canviant, i cal lluitar, clar que sí.
Escolta'm, després també, pensant, pensant, saps allò que heu dit a les notícies?
La Maria Rosa em farà una cara i ja veuràs.
Ai, ai, pobra, ni la gent deu dir aquesta.
Els premis llum i ombra.
Llum i ombra.
Podríeu fer els nostres.
Podríeu muntar un concurs.
Ah, que sí, clar.
A vosaltres.
Sí.
Què pensaves, Maria Rosa, què pensaves?
No, no, no, és que esperava que vèria que deies.
No, jo què sé, que la gent...
I que participi la gent.
Clar, i que ell proposi una llum i una ombra.
Al voltant del món de la sardona.
Exacte, de Tarragona.
I llavors, al final, fem un sorteig de qui hagi trucat, no de qui hagi dit,
doncs, l'ombra, no sé qui, o la llum, no?
Bé, això s'ha de madurar, ja en parlarem.
Prenem nota d'això, Àngel, prenem nota?
Sí, sí, mira, mire, ho apunto aquí.
Vinga, molt bé.
Llum i ombra.
Bé, podríem mirar de ser originals com nom, però...
Bueno, els fítricos d'aquells, no?
Ah, jo.
Ptea i...
Oi, perre...
I aquesta nit què farem?
Avui, el xicli 4, no?
Ah, sí?
Mira què estic assabentat, jo.
Àngel, en quin moment...
Ai, què fa?
Què vol dir, això?
Què ha trucat, eh?
Fixi't si ens sorprèn que el David una mica més...
Quin insurt.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, amb qui tenim el gust de parlar?
Amb en Ramon Tondo, no sé si m'acoblo.
Sí, no...
Perdona, que avui el personal aquí està sensibilitzat.
No, no, no, se sent bé, eh?
Tenen l'engraç que vent al damunt i et dic...
No, no, se sent bé, se sent bé.
Digues, Ramon.
Això és bo, això és bo.
És un vell conegut del programa, eh?
Més que vell en el sentit que fa molt de temps que el coneixem.
Però a nosaltres ja ens agrada que ens truqui la gent vella, la gent jove, els que escolten sovint, els que no.
Digues, Ramon.
No l'espatllis, no l'espatllis.
Mire, doncs, us volia trucar dissabte passat, però vaig pensar que això és un cop massa fort, trucaràs amb el cop calent.
Ui, avui ens critiques a nosaltres?
No.
Ah.
Va de ser d'anar de l'any.
Ah, de l'any.
Ole, ole, ole.
De Reus.
Absolutament, absolutament...
No hi estàs d'acord, doncs?
Deixa-ho parlar.
Ai, vale, vale.
A veure, crec que és una decepció el resultat de la votació popular, encara que...
Mire, si això és democràcia o no és un autobús de l'equip parat davant de la porteria, no?
Poder és democràcia d'autobús.
El resultat és una sardana que, de veritat, no es mereix, per mi, ni està a la final, però absolutament decebut.
A part que es van quedar, a part que es van quedar, a sardanes que es mereixien arribar a la final pel camí...
Van quedar desbancades, moltes d'interessants, sí, sí.
Però, vaja, les que hi havien arribat, n'hi havia moltes que li donaven 40 voltes.
Passa que això és un risc, ja sempre diuen.
Diuen que si contessis la gent que va venir amb autocar de la població suposadament interessada, no decideix.
no donava per tant, com per ser... a decidir un...
Se sap, però, quan s'hi van anar o no?
Sí, se sap quins caben, quan s'hi veu un autocar i compren les entrades col·lectivament, això se sap.
Diuen que no, ara.
I a més era un vot per persona.
També hi ha una altra teoria que diuen que hi havia... com que s'han de votar dues sardanes, dues,
que hi havia gent que votava la que li interessava i votava la que, suposadament, una que...
que ell imaginava que no sortiria.
Que no guanyaria.
I que això va afavorir segons risc, també.
Hi ha mil teories.
No ho sé, no sé quina és la culpa, però el resultat és decepcionant.
Dubto que puguem sentir aquesta sardana o que estiguem castigats a sentir aquesta sardana
amb gaires aplegs o amb gaires ballades.
A part d'això?
A part d'això.
Escolta.
Molt decepcionant, la Cobla Sabadell.
Sí?
La part musical.
Sobretot.
Sobretot les primeres sardanes que va tocar, menys mal que l'Enric Ortí,
no hi era quan van tocar la primera sardana, perquè si no, puja a l'escenari i els diu
per teus que ja la tocaré jo.
Molt bé, molt bé.
Molt decepcionant, també, el programa de la part de concert.
La segona part, no?
La segona part, excepte el petit ballet imaginari, res de risc i res comprometedor.
És clar que es va mirar que fossin sardanes que estiguessin relacionades amb la ciutat de Reus,
però n'hi ha de relacionades amb Reus que val la pena sentir en un concert, i sobretot en un concert com aquell.
Sí, sí, sí, d'acord, eh?
Sortosament vaig trobar una cosa molt bona, i si et toca a l'Àngel, si et toca a alguna part, doncs, felicitats.
Els programadors van triar una sardana que ens marca un camí per anar caminant,
que és la sardana del Marc Timón, com per donar-li el Premi Federació.
El Premi Federació, sí.
Si et toca a alguna part, felicitats, Òngel.
Home, després tots votem.
Si no, com que el vot és secret, doncs, tu no diguis res.
No cal que ho diguis.
Bueno, almenys, doncs, una cosa bona vas trobar, no?
Sí, sí, i també...
Home, però sap greu, no?
Sap greu que...
Com se pot mesurar això, no?
Com se pot?
Amb un ambientat, amb una il·lusió...
Sí, però llavors, els resultats tampoc no són els que...
Home, històricament...
Històricament, amb la sardana de l'any, poques vegades han coincidit el vot aquest de la crítica,
que es deia abans, amb el popular.
Jo recordo que la primera vegada que va passar va ser l'Aplec de Tardó,
d'en Conrad Saló, que tothom va dir,
mira, la primera vegada ha coincidit el vot popular, diguéssim,
dels estents allí amb el Premi de la Crítica.
Ara, coses bones, doncs, jo què sé,
trobes allà a Picanal, a Lázar, a Ortí, al Martimón,
totes les patums allà al teatre, doncs, fantàstic,
la presentació, fantàstica, molt bé.
Ara, el resultat...
Clar, no és el...
Home, i a més a més, vull dir...
No valgui la pena tant d'esforç.
Clar, amb la gent que hem anat parlant, també,
t'he de dir que molta gent coincideix amb tu.
Vull dir que el resultat no és el que molta gent esperava.
I les apostes que es feien, tenint en compte, doncs,
que va, vinga, deies, contrar-se, segur que hi haurà...
No guanyarà el que jo crec,
per exemple, gent que pensa com jo,
però segurament guanyarà el Sardana,
perquè és més popular i tal, però tampoc va guanyar...
És que tampoc vull ser que guanyi la que m'agrada a mi,
però almenys una que valgui la pena.
Però va, després diré que soc un negatiu.
No, home, no.
Vull acabar amb una cosa positiva.
I el vespre vaig estar a la presentació d'un nou CD
a Sant Pere de Ribes, a les Roquetes,
que ha editat el grup Tamborí Endavant.
és un CD amb 15 sardanes,
tres estrenes,
i voldria fer menció
en una estrena d'en Veu Mala,
es diu Centre de Gravetat,
i és una obligada de contrabaix.
jo no li coneixo cap més obligada de contrabaix
d'escrita per un contrabaixista.
Ahir mateix en Veu Mala deia que qualsevol cosa que escrigui
serà usada en contra seu, no?,
perquè és una obligada de contrabaix molt i molt compromesa
per un contrabaix.
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Doncs mirarem d'aconseguir aquest disc.
Enseguida que puguem.
Ramon, se'ns acaba el temps.
Sí.
Gràcies.
A tu.
Gràcies per tu.
Adéu.
Adéu, bon dia.
Això et passa, David,
per demanar que la gent truqui?
Ara no tens temps per la sèfardria.
Jo quasi que prefereixo això,
perquè hi ha una inquietud i s'ha de dir ben fet.
Està bé que la gent opini.
Home, ara l'ideal seria que avui ja no,
però la setmana que ve hi ha algú que pensi diferent.
Al contrari.
I fem un debat.
I llavors, d'aquí 15 dies, els convidem.
Cara a cara.
Un cara a cara.
Va.
Estan a punt de caure els dos quarts,
dos quarts de dues de la tarda.
Aquí hem d'acabar.
Gràcies per estar amb nosaltres.
Estamos a la repetició a les 10
i dissabte que veia altra vegada en directe
a partir de les 12 i uns minutets.
Fins demà.
Adeu.