Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Un grup d'alumnes de tercer curs d'ESO de l'Institut de Sant Salvador
ha preparat el present programa per a l'espai radiofònic
Obrim una finestra al món, de Tarragona Ràdio.
Bàsicament, el present programa pretén donar a conèixer
el municipi veí dels Pallaresos.
En l'actualitat, la majoria de l'alumnat dels Pallaresos,
un cop ha cursat l'educació primària al centre educatiu Sant Sebastià,
segueix la seva escolaritat a l'Institut de Sant Salvador,
que dista pocs quilòmetres del seu nucli de població.
Un servei diari de transport i menjador facilita aquest desplaçament.
Alumnes de l'Institut Provinents dels Pallaresos
hem preparat aquest programa per tal de donar a conèixer el nostre municipi.
Parlarem.
1. Situació geogràfica.
2. Breu pincellada històrica i demogràfica.
3. Festes i patrimoni cultural.
4. La colla llegantera, els nans, els gegants Badó i Tiana i la molassa.
5. Compte de presentació del Badó i la Tiana.
6. Un arquitecte important per als Pallaresos, Josep Maria Jujol.
Casa Bufarull, Casa Fortuny.
Acabarem el programa amb la secció La finestra oberta a Sant Salvador,
parlant amb l'alcaldessa Anna Ramos.
desitgem que us plagi aquest programa.
6. Situació geogràfica i economia.
Situació.
El municipi dels Pallaresos es troba situat al mar i esquerra del riu Francolí,
a uns 120 metres sobre el nivell del mar i amb una extensió d'uns 5,53 quilòmetres quadrats.
L'any 2006 comptava amb 3.346 habitants,
població que no para de creixer a causa de l'augment d'urbanitzacions i zones residencials.
Actualment, els Pallaresos s'ha convertit en una ciutat dormitori de Tarragona,
ja que es troba a només 6 quilòmetres d'aquesta ciutat.
Les urbanitzacions actuals, Pallaresos Parc, Jardins Imperi, Hostalets Verds i Els Plans.
Economia.
Tradicionalment, l'economia bàsica dels Pallaresos ha estat l'agricultura de secar,
consistent en avellaners, emellers, garrofers, oliverers i vinya.
L'orografia i la composició del sol fa que només s'hagi conreguat la meitat del terme,
restant l'altra meitat coberta de pinars i garrigues.
D'ençà dels anys 60, la tendència, però,
ha estat l'abandonament de l'agricultura enfront de la indústria,
la construcció i els serveis.
A més, la proximitat amb Tarragona afavoreix la puxança del sector terciari.
2. Breu-pincellada històrica i demogràfica.
Història. La història dels Pallaresos és força desconeguda,
ja que en romans pocs documents antics que en facin referència.
Es considera que els repobladors del camp de Tarragona
que s'establirien en aquest nucli provenien dels Pallars
i d'aquí la denominació d'aquest poble.
L'esmen més antic conservat de la població és del 1392,
en un recompte dels habitants de la nomenada comuna del camp.
Durant l'edat mitjana, els Pallaresos fos considerats un raval de Tarragona
i la seva església, Sant Salvador, depenia del capítol catedralici.
Densada al segle XVIII, la població dels Pallaresos ha crescut considerablement.
Tanmateix, durant tot el segle XX, ha estat força estable,
fins als dos últims decenis, en què ha augmentat de manera espectacular.
A l'entorn del nucli antic, els Pallaresos s'han creat cinc urbanitzacions,
sent la més poblada els Jardins Imperi.
Demografia. Parlem de l'evolució demogràfica dels Pallaresos al llarg dels anys.
Cal tenir en compte que fins l'any 1553 les dades que es posseixen comptabilitzen a fugatges.
Es pot estimar la població entre 6 i 8 persones per fugatge, és a dir, per casa.
1.392, 14 focs, 1.411, 11 focs, 1.497, 4 focs, 1.553, 7 focs.
Entre 1.392 i 1.553 per la meitat de població segons les dades dels fugatges dels pobles de la comuna del Camp de Tarragona.
Les dades de població 1717 al 1981 són de la població de fet, que inclou els presents i els transsegüents segons els cens de la població.
L'augment demogràfic del segle XVIII també afecta els Pallaresos.
1.717, 89 habitants.
I 1.787, 243 habitants.
El 1.857, assoleix la màxima xifra de 404 habitants.
Al llarg del segle XIX i fins al 1981 es mantindrà per sota dels 400 habitants.
Les dades de 1990 fins a l'actualitat són de la població de dret.
1.990, 563 habitants.
1.994, 1.094 habitants.
1.996, 2.179 habitants.
2.000, 2.537 habitants.
2.004, 3.000 habitants.
2.006, 3.346 habitants.
Com es pot comprovar amb aquestes dades, la població s'ha multiplicat per 10 en les últimes dècades.
2.000, 3.000, 4.000, 5.000, 6.000, 6.000, 5.000, 6.000, 6.000, 7.000, 7.000, 6.000, 7.000, 4.000, 6.000, 5.000.
3.000, 5.000, 6.000, 6.000, 7.000, 6.000, 6.000, 7.000, 6.000, 7.000, 6.000, 7.000, 7.000, 7.000, 8.000, 7.000, 7.000, 7.000, 8.000, 7.000, 9.000, 8.000, 9.000, 9.000 tributants.
3. Festes i patrimoni cultural
Els Pallaresos celebren dues festes majors,
la d'invern en honor a Sant Sebastià el dia 20 de gener
i la d'estiu en honor a Sant Salvador el dia 6 d'agost.
Patrimoni, quan a patrimoni cal destacar les runes del castell baix medieval de Penayonga,
prop del nucli de Pallaresos Parc, anomenat popularment el Castellot.
Tanmateix, el gruix del patrimoni artístic Pallaresenc
el configura l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Lluyol,
realitzada al municipi entre el 1914 i el 1945.
4. La Colla Gigantera
Els nans, la Molassa, els gegants Bado i Tiana.
Els nans, dades generals, noms.
Matelladora, alcaldessa, pobilla, vella, moro, alcalde, vell i cuiner.
Data d'estrena, 1979.
Constructor, taller i l'ingeni de Barcelona.
Història, cada un té un personatge.
Tenim en primer lloc l'alcalde i l'alcaldessa que representen l'autoritat en el municipi.
Després tenim els vells que representen la gent gran als fallerers,
perquè també els hem de tenir en compte.
També tenim el cuiner i la netejadora,
que volen representar els serveis que pot oferir i ofereix el nostre poble.
També trobem la pobilla i el moro.
La pobilla simbolitza la joventut del municipi.
I el moro representa les diferents races que poden conviure els falleresos.
Els gegants, Badó i Tiana.
Dades generals.
Noms.
Badó i Tiana.
Alçada.
Tres metres i mig.
Pes.
Badó, 33 quilos i mig.
Tiana, 30 quilos, 700 grams.
Data d'estrela.
11 de septembre de 2004.
Data de bateig.
24 d'octubre de 2004.
Padrins.
Giegants del Serratllo de Tarragona.
Història.
Uns joves van proposar a l'Ajuntament dels Pallaresos la construcció d'uns gegants per al poble,
ja que només hi havia vuit capgrossos.
L'Ajuntament va acceptar la proposta i a l'abril del 2004 es va iniciar la construcció dels gegants
a un taller que es va improvisar, amb l'ajuda de dos monitors que sabien utilitzar el cartró, pedra i altres elements.
Els gegants van començar a tenir forma l'11 de setembre del 2004.
Es va realitzar la presentació dels gegants coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya fent una cercavila.
El 24 d'octubre del 2004 s'esdevingué la primera trobada gigantera dels Pallaresos,
on els gegants van ser batejats amb els noms de Badó i Tiana.
Els seus padrins van ser els gegants del barri del Serratllo de Tarragona.
Els noms dels gegants provenen dels patrons dels Pallaresos.
Badó és una abreviació de Salvador, Sant Salvador,
i Tiana és una abreviació de Sebastià, però en femení Sant Sebastià.
Els gegants representen dos pagesos del camp de Tarragona.
Estan fets en cartró, pedra i les estructures de fusta.
Els vestits van ser confeccionats per el grup de dones de la Fer de la Dona, dels Pallaresos.
Des del gener del 2005, la colla gigantera dels Pallaresos és membre de l'agrupació de colles giganteres de Catalunya.
La Molassa
Dades generals
Nom
Molassa dels Pallaresos
Alçada
2,62 metres
Llargària
2,80 metres
Pes
57 quilògrams
Data d'estrena
5 d'agost de 2007
Data de bateig
6 d'agost de 2007
Constructor del CAP
Joan Miró Lloró de la Serra d'Almos
Constructor de l'estructura
Josep Maria Roig i Carlos Brunet, dels Pallaresos
Història
La Molassa va ser estrenada des del marc de la Festa Major dels Pallaresos 2007, en un espectacle realitzat per membres de la colla en Bengales.
Llum, so, personificant el mal i la bolleria donant pas a l'aparició i la presentació pública de la Molassa dels Pallaresos, que després d'haver estat descoberta sota una tela vermella va vellar el so en directe de la presó del rei de França, en la companyia elèctrica d'arma, en concert dels Pallaresos.
La esercabila de Festa Major del dia següent de la seva estrena va ser batallada pel mosèndes Pallaresos.
Sí, conté presentació en Badó i la Tiana.
És l'hora baixa al camp de Tarragona. Hora de plegar i deixar el tros per anar cap a casa. El sol il·lumina amb els darrers rajos les paredes del mas mentre la marinada fa moure les branques de les oliveres.
En Badó, un fadrí jove i eixerit dels Pallaresos, observa com els pampos empresos pel vent van corrent entre les rengleres dels avellaners. Sort que en guany no ha plogut massa i s'ha pogut plegar les avellanes ben ixutes.
També s'ha enllestit el vermà, una excel·lent collita. En guany s'elaborarà un magnífic vinovell.
Al poble se celebra la festa de Berema i avui, aquest vespre, jo en ball. Hi haurà molta animació perquè vindrà gent dels pobles, del voltant fins i tot pujaran fangrits de Tarragona a festejar les nostres pubilles.
Segur que hi haurà xiquetes ben boniques per ballar. En Badó està badant una mica i se n'adona que si no s'espavila farà tard a l'embelat.
Ha hagut d'anar al mas del Martí on viu el seu oncle perquè li donés l'escriptura de compravenda d'una finca de avellaners.
I és a punt d'arribar a casa quan veu una noia pel camí que barreja la vinya. El braç hi dóna un cistellet amb herbes i va molt mudada.
Camina distreta i porta la faldilla graciosament esemengada agafant-se la sova amb la mà.
De cop i volta veu en Badó. Deixen a la faldilla de seguida i el saluda amb un tímic però bonic som siure.
Bona tarda, Badó.
En Badó obre uns ulls com un cabàs, però aixec, si és la tiana. Porta un vestit amb un estampat molt fill i elegant,
cobrint-li les espatlles, un mocador de blonda i dues cabells castants recollits al clatell.
En Badó pensa...
Que bonica que és. El darrer cop que l'havia vist escurava soques d'avellaners i anava tota d'espentirava.
I guaita, quin goig que fa!
Bona tarda, Badó. Li torna a dir a la tiana en veure la cara de Badó que li ha quedat.
Bona tarda, tiana. Caram, no t'esperava a trobar-te aquí. Vindràs al ball, oi? Fas molt de goig.
Tiana es posa una mica vermella i amb la mà es recull el cabell per tercera orella. I sense deixar de somriure, li diu...
Gràcies. Tu també estàs molt eixerit, però portes la barretina una mica torta.
Tiana deixa el cestellet d'herbes a terra i amb molta cura li posa bé la barretina. El pobre Badó no s'ho pot creure.
Mentre es queda arropit d'espatlles i deixa que tiana li arregli la barretina, pensa...
Però realment li ha agradat a aquesta noia. No ho hauria cregut mai.
Una deliciosa olor a sa llolida, farigola i orenga omple l'aire.
Tiana s'aparta una miqueta i se'l mira amb els seus ulls verds.
Ara estàs bé. Així estàs més pinxo. Ui, sóc una gocerada.
No, ets molt amable. Altres noies només riuen i fan befa quan un porta la barretina una mica torta.
I aquestes herbes que es fan tan bona olor...
Les ha acollit la meva àvia a la font de la mina i m'ha demanat que em portés unes quantes a la tieta Josefina.
Em vas d'anar al ball. M'hauria d'afanyar perquè allí m'esperen la Maria, la Núria i la Margarida.
I anirem juntes, saps?
Bé, doncs ja ens veurem allà. També ja aniré amb els amics, en David, en Daniel, l'Aleix...
Però, oi que em concediràs l'honor de ballar amb mi?
Esclar que sí. Pobre de tu si no em treus a ballar al ball del Fanalet.
Et regalaré el Fanalet més bonic que hi hagi.
Bador, diu ella una mica nerviosa.
Val més que no xerrem massa perquè si ens veu alguna dona del poble ja saps com són.
Ell somriu i li diu...
Sí, ja ho sé. No pateixis. No sabeu ningú. Només aquell d'allà dalt.
Li diu mentre assenyala l'arcàngel Sant Gabriel, que corona la magnífica torratge de Can Bufarull.
Natiana, rient, recull el cistellet de terra i ha preso el seu pas tot com hi ha dansa del Bador.
Ens veiem al ball. Fins ara, Bador.
Fins ara, Natiana.
En Bador encara es va quedar una estoneta contemplant amb els seus ulls color avellana com ella s'alunyava i de tant en tant es girava amb una bonica rialla als seus llavis.
I ell, plantat en aquell racó de camí, va sentir com el seu cor s'enamorava d'aquella pubilla mentre es jurava que els seus noms quedarien gravats per sempre allà, al Pi Grós.
I així és com aquesta parella dels Pallaresos es va enamorar, entre camps de vinyes i vinyaners.
I així és com han nascut aquests gegants, amb amor.
Heu-s'aquí amb Bador i la Tiana.
Escrit per Margarida Ramon, colla gegantera dels Pallaresos, 24 d'octubre de 2004.
Batets dels gegants dels Pallaresos, Bador i Tiana.
6. Un arquitecte important per als Pallaresos, Josep Maria Lujol.
Lujol va realitzar l'edifici de l'Ajuntament i les escoles.
La Casa Andreu, l'Ageixa de Finestra de Cossule, les reformes de la Casa d'Emilia Fortuny i els saltars laterals i el Sagrari de l'Església de Sant Salvador.
L'obra més destacada, però, és la reforma de la Casa Bufarull.
Parlem de la reforma de la Casa Bufarull.
El 1914, Josep Maria Lujol inicia la reforma de la Casa Bufarull, a petició de les seves propietàries, Dolors i Pepita Bufarull,
a qui coneixia dels estius que havia passat a la secuita.
Les germanes Bufarull, propietaris així, mateix de terres de cultiu,
havien decidit renovar la Casa Pairal i proporcionar-li una altra imatge, d'acord amb la seva situació social.
Els canvis s'anaven produint en relació als guants de les germanes que ho tenien de les collites.
Això explica per què el procés d'ampliació i transformació d'aquesta casa es va prollongar durant 17 anys.
Aquesta transformació, malauradament, no es va veure acabada a causa dels problemes econòmics dels seves propietàries.
Hem d'agrair a les germanes Bufarull la confiança que depositaren en l'arquitecte Lujol
perquè aquest dissenyés una nova casa, que es diferencia completament de tot el que hi havia per als seus voltants,
fins a arribar a ser una de les hores més valuoses i significatives de la producció llujoliana.
El primer element enoblidor de la casa és la porta d'entrada, en forma d'arc de mig punt.
Porta de dos batents que està ornamentada amb velles eines del camp.
Fesos que ja no es feien servir, però Lujol es incorpora com un zelieu ornamental,
que de vegades s'incrusta com una mena de formació vegetal que neix en prena fusió en la fusta.
En obrir els batents hi trobem un element de caràcter lúdic.
En el perfil superior hi ha dues figuretes de fusta.
Són un gat i un gos, animals domèstics per excel·lència.
Un altre element interessant és l'espiel col·locat a la cantonada del hall,
en forma d'armella per a observar, des de la cuina, qui entra a la casa.
En aquesta entrada tenim una gran porta amb originals vidres de formes piramidals,
dissenyats per Lujol i executats pel seu gran col·laborador, Àngel Bru,
qui també va fer els mobles i la resta dels treballs de fusta.
L'interior de la casa és més tradicional.
Respon a un plantejament més convencionalment burguès,
també visible a casa seva, segons diferents autors.
Lujol, a més, dissenya part del mobiliari i dels llums.
Si en la façana que dona a l'interior de la població
la intervenció fou més discreta,
la transformació i la seva genialitat es fa palesa en la façana posterior,
la que s'obre als camps de cultiu i que domina el paisatge d'aquesta regió,
en una façana asimètrica,
dominada per la galeria Neumudella
i per la torre que sobressurt del conjunt.
Amb aquesta galeria d'arcs apuntats,
que recolzen sobre delicades columnes de ciment armat,
Lujol torna a fer servir les galeries característiques
de les masies del segle XVII i XVIII.
L'interior d'aquest espai està pintat de blau i té un arremblador amb motius decoratius.
És magnífica la relació que s'estableix entre el color de la galeria
i el blau del cel d'Espallaresos, en plena sintonia armònica.
També és interessant la deixa de finestra esquerra,
realitzada com altres obres de Lujol,
que treballa el metall com si tractés de cordes que pot obligar i nuar amb tota facilitat.
Descoses del costat sobressurten les originals finestres de les cantonades
i els magnífics desgrafiats,
en els quals baseia la cal·ligrafia i les seves originals formes
que en combinen amb estels i estelitzacions d'ocells.
Segurament, l'element més important en la transformació que fa Lujol d'aquesta masia
és la torre de l'escala.
És aquesta torre la que domina sobre el conjunt,
a part de presentar una original composició i coronament.
Tenim una escala que condueix al terrat,
protegit per una barana i coronat per una escultura de l'arcàngel Sant Gabriel.
Aquesta coberta és un dels punts forts del recorregut,
amb planta d'estrella de vuit puntes.
està recoberta amb trencadís de marbre blanc,
ceràmica i vidre.
L'utilització d'objectes com plats, gots i un porró
ens mostren la seva capacitat d'aprofitar qualsevol material,
donant-nos un nou contingut.
L'arcàngel Gabriel és una obra particular.
La seva cara reproduïs la mascareta d'una persona,
però aquest caràcter realista es contraposa al vestuari de xapa de roure,
saura a un cos de xivint al pan i amb una textura de gran modernitat,
i a la mateixa utilització que es fa d'aquesta escultura,
com un parallams i penel.
Inicialment, aquest arcàngel tenia unes grans sales i un eix de rotació
que li permetia girar d'acord amb el vent.
Recentment, la família propietària de la casa
li haurà restaurar l'interior de la torre
i l'arcàngel li tornaren a col·locar les sales que, el 1937,
faren tretes per por que l'edificació es confongués
amb el campanar d'una església i pogués ser objecte d'un atemptat.
El terrat té una barana de ferro,
amb dues telleres per encendre les fogueres la nit de Sant Joan
i en d'altres ocasions.
Tot aquest conjunt recolza sobre un estel de vuit puntes
que correspon al nombre que en té la Rosa dels Vents.
La labor de reixeria és força important.
Els balcons de la cantonada són una altra mostra
de la seva capacitat creadora.
El jardí té una font que és per ella mateixa
un conjunt escultòric de gran senzillesa.
Construït amb pedra i maó,
té com a brollador una escultura fantàstica.
per acabar, volem fer esment a una petita habitació
amb una finestra que dóna al jardí que pot ser la saleta de música.
Tot el mobiliari de la casa està realitzat per Jujol,
moble tocador, mirall.
Enfront de la casa i formant de part,
tenim un edifici anex, destinat a magatzem i rentador.
Jujol crea aquest espai cuidant tots els aspectes,
prescindint del caràcter secundari a que estava destinada.
El banc, el test per a les plantes.
La pèrgola del seu interior està conformada
per arcs parabòlics que s'entrecreuen.
Tota una bellesa.
La casa Fortuny
Coneguda com Calandreu,
espaiarensos, plaça de l'iglesia.
Jujol va rebre l'encàrrec de la viuda de Fortuny
remodelar la seva casa,
una de les més grans de la població,
i que amb la casa Bofarull
conformen les dues residències més notables de la població.
Aquesta casa, estructurada en tres nivells,
planta baixa, pis i golfes dels orígens en el segle XVI,
amb importants modificacions al segle XIX.
Jujol havia d'intervenir exteriorment i interiorment.
La façana no es va acabar de remodelar,
però els canvis fos significatius.
La galeria del pis superior fos restaurada i convertida en mirador.
Obrir diferents finestres i recobrir la porta principal,
d'arc de mig, rodó, amb planxa de coure.
Així l'envellir i la convertir en un artístic relleu
en el qual una gran part dels claus presenten una petita peça corba.
Senyar inequívoc, Jujol ià.
Atès que aquesta casa és coneguda popularment com Cal Andreu,
dins de la seva línia simbòlica decorativa.
L'arquitecte col·loca la creu de Sant Andreu
en el disseny de la porta i en el terra de l'entrada.
La resta del paviment està formada per peces col·locades diagonalment,
envoltant-ne d'altres petites de ceràmica.
En entrar a la part esquerra trobem un banc,
element molt característic de Jujol,
vorejat de ceràmica.
Jujol mostra una vegada més la seva capacitat per inventar i crear.
Així, transforma els lavabos existents a l'esquerra de l'escala
que dóna l'accés al primer pis,
en un espai amb cert caràcter escultòric,
per la puresa de les seves formes,
pel lloc d'obertures i pel contrast amb la pedra de la resta del conjunt.
Sobressurt també en aquest hall el gran finestral que dóna el menjador,
i en realitat una paret cortina,
un element de gran modernitat,
que malgrat l'ús dominant de les rectes encaixa perfectament dins l'entorn.
La finestra oberta a l'institut.
En cada programa parlem i donem a conèixer
alguna persona o entitat que treballen per al servei
i la millora de la comunitat.
Avui volem donar a conèixer l'alcaldessa dels Pallaresos,
nena Ramos.
Ella ha assumit la responsabilitat de l'alcaldia
després de les últimes eleccions municipals.
Benvinguda.
Hola, encantada de estar aquí amb vosaltres.
¿Es considera una persona que lluita pel que vol?
Creu que és una persona afortunada,
perquè ha aconseguit ser l'alcaldessa dels Pallaresos?
Bueno, la veritat és que sí,
perquè pongo todo mi empeño quan surja alguna cosa en mi vida
que pot ser interessant
o que pot millorar un poc tant en mi cotidianitat
com la de mi entorn.
No, també diria que disfruto molt amb les causes perdides
i amb els grans retos.
Afortunada, pues, la verdad és que sí,
aunque al principi me asustava un poc la idea,
principalmente por mi inexperiencia.
Creo que casualment soy una persona que aprendo mucho
i aprendo rápido
i sé dejarme asesorar,
que això és molt important.
A dia de avui em sento plenament capacitada
i orgullosa per gestionar els interesses de mi poble,
que al fin i al cap és el que més importa.
Quina diferència troba entre el poble d'abans i el poble d'ara
des de que és l'alcaldessa?
A veure, per allò que em arriba
o per petits comentaris que se me fan,
crec que existeix un clima de tranquil·litat i confiança,
que això és primordial.
Sentir que pots confiar en qui gestiona el teu benestar,
els teus drets i el teu diner
és la principal base que sustenta una estabilitat municipal.
Un tema que ens afecta a tots nosaltres.
¿Te he previst un local per als joves?
A veure, en principi comentaros que ja existe en el Casal,
aunque molta gent no lo sabe,
el que es de l'àrea de Juventud del Conserco Marcal,
donde podéis allí acudir a hablar con las asesoras de Juventud del Conserco Marcal
i hi ha una pequeña aula de informàtica.
Però com ja sé que no està molt ben ubicada,
perquè a la gent no li agrada molt baixar a esa zona,
va haver un canvi de ubicació
i, per suposo, que el Casal sea molt més grande i molt més cómodo.
I sí que està contemplat,
es estar preparant uns plans de Juventud
i crec que s'agirà moltes ideas interessants
tant en matèria de diversió
com d'aprenentatge, etcètera,
que quizás facin una Juventud més participativa en el poble.
¿Quins projectes té per al futur del nostre poble?
¿Quins canvis s'ha fet?
¿Creo que els ciutadans ja s'han adonat d'aquests canvis?
A veure, projectes moltíssimos
i ojalà que lleguen tots a un bon puerto,
que segur que així serà.
Però, antes de tot,
vull dir que els meus projectes són els projectes d'un equip.
Doncs, ante tot, cal deixar clar que no gobierno jo sola,
que som un equip de sis persones
que conjuntament gestionem
amb consenso i confiança mutua entre nosaltres
tot el referent a la vida municipal.
Els projectes més immediats,
principalmente la dotació de servicis al municipi,
que sabés que ens faltan moltíssims.
El polideportivo, el CAP, un centre cívico, la guardería.
També facilitar a ubicació de empreses
en el nostre término municipal
que aporten tanto ingresos
como que generen puestos de trabajo.
També queremos mejorar la seguretat ciutadana,
la viària, etcétera, etcétera.
Son muchísimos, me faltaría tiempo.
Y aunque he hablado de los más voluminosos
y los más difíciles de llevar a término
por la burocracia, principalmente,
también existen pequeños proyectos
que igualmente son importantes,
como arreglar la piscina,
arreglo de parques, bueno, etcétera.
La otra pregunta era...
Que quins cambis ha fet
y si creo que el ciutadán
se ha dado una de los cambios.
Bueno, sí, eso sí.
Creo que nadie dudará
que el cambio más importante de todos
es la instalación, por fin,
de la ESO en el pueblo
para el curso 2008-2009,
que es una reclamación
que se remota en el tiempo
de todas las gestiones municipales
que se han hecho
y que por fin se ha conseguido.
Sé perfectamente
que para muchísimas familias del pueblo
y de pueblos vecinos
ha sido una noticia
muy celebrada y agradecida.
También se ha cambiado
la circulación en el entorno
de César y Sebastián,
que era un caos, vamos.
Y creo que se ha solucionado
un poco el grave problema circulatorio
que había en el entorno.
En el término de fiestas
también se ha sufrido
un considerable cambio,
pues se ha promocionado este año
las fiestas de invierno
con la colocación de la carpa
en la pista polideportiva
para poder celebrar
tanto la fiesta de fin de año
conjuntamente,
tanto la gente del pueblo
como gente que ha venido de fuera,
y también varias actividades
tanto culturales, deportivas, etc.
Y reflotar un poco
la fiesta de San Sebastián,
la fiesta de invierno
que la teníamos
como un poquito abandonada.
Buscamos que las fiestas
sean mucho más participativas
y mucho más interesantes
para todo el mundo.
También ha habido pequeños cambios
que parecen que no sean importantes
pero que son muy esenciales
para el día a día.
La forma de trabajar,
la forma de atender a la gente,
la contratación de personal,
el boletín municipal
que también se ha reflotado,
bueno, etc.
Y para acabar,
¿vondría agradecer
alguna cosa
a los sus ciudadanos?
A ver, pues sí,
muy breve.
Su apoyo
a los que nos apoyan
y las críticas constructivas
a los que no.
Creo que todos en su medida
y a su manera
solo quieren
lo mejor
para los payaresos
que eso es lo más importante.
Agraeimos
la seva presencia
y las respostes
que han contribuido.
Sens dubte,
el mejor conocimiento
del pasado,
del presente
y el futuro
de la Junta de los Pallaresos.
Muchas gracias.
Y yo agradeceros a vosotros
que hayáis pensado en mí.
Me habéis hecho pasar
un mal ratillo
porque, repito,
no me gustan los micrófonos,
pero estoy encantada
de estar con todos vosotros,
de verdad.
o no me gustan los micrófonos,
Fins aquí el present programa.
L'han fet possible els locutors
Garar Aujo, Rubén Díaz,
Miguel Gil, Sara Laceras,
Laura Moix i Judit Moreno.
Deseem que us hagi agradat.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.