Què tal, com estem, Jordi?
Molt bona tarda, ja estem a l'antena, sí?
Sí, la Sílvia diu que sí.
Sí, sí, sempre de pressa i corrents, com és habitual.
Això del directe és meravellós.
Sí, és fantàstic.
Sí, a mi me pone, de veritat.
Te pone?
Me pone, sí.
És el millor de la setmana.
Pràcticament.
Pràcticament.
No, que no em senti que la meva dona, si no...
Molt bé.
Benvinguts al No vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
I, bueno, volia posar alguna cua a aquesta frase ja tan habitual al nostre programa,
però ara ben bé, no sé què dir.
Bé, és el programa que es mereix la ciutat, o el camp de Tarragona...
O potser no.
O potser no.
Cinquena temporada, quart programa d'aquesta cinquena temporada.
Benvinguts avui, 28 d'octubre de 2008.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana, com és habitual, iniciem el programa amb les efemèrides,
una que porta el Manel, una altra que porto jo, ja la sabreu més endavant.
Continuarem amb el nostre monogràfic i també una de les coses habituals al nostre programa
és que normalment no escolto el Manel i no fa ni cinc minuts m'ha dit de què anava el monogràfic
i no me'n recordo.
Impressionant.
Sí, sí, del tot.
Vosaltres penseu que això...
Avui parlarem de la restauració de la Capilla Sixtina.
Molt bé.
Del fresco del Miguel Àngel.
Molt bé.
Continuarem, com és habitual, amb les curiositats.
Avui fa 100 anys a Tarragona, notícies,
i ja 30 minuts passen volant, s'acabarà el programa i...
Segurament.
I ens veurem la propera setmana.
Afemèrides.
28 d'octubre de l'any 312, fa molt de temps, ha plogut, 312 de la nostra era.
Els emperadors Constantí i Maxensi es van enfrontar a les afores de Roma en la gran batalla del pont Milvi.
L'origen de l'enfrontament el trobem en el sistema de govern dissenyat uns anys abans per Dioclesià,
la tetrarquia, on el poder quedava dividit en quatre dirigents i l'emperi separat en dues parts.
Des de feia sis anys, els dos personatges que s'havien proclamat emperadors estaven enfrontats
i finalment els seus soldats es van trobar a les afores de Roma.
En va sortir victoriós Constantí.
La llegenda parla de la visió que la nit anterior a la batalla va tenir l'emperador,
on Crist li mostrava una creu dient-li que amb aquell signe guanyaria.
La història semblava estar adaptada pels autors cristians,
però és cert que un any després, mitjançant l'anomenat Edicte de Milà,
el cristianisme va deixar de ser una religió perseguida dins de l'imperi romà.
I molts anys més tard, en concret l'any 1962,
l'URSS retirava els míssils de Cuba i els Estats Units es comprometien a no envair l'illa.
Tot això s'iniciava amb una relació a tres bandes entre Cuba, la Unió Soviètica i els Estats Units.
L'any 1961 esclatava i arribava la victòria de Fidel Castro a l'illa de Cuba.
També el mateix any el Pentàgon i altres emigrants cubans intentaven un intent frustrat d'invasió de l'illa,
l'abadia de los coxinos.
I a partir d'aquella època aproximadament els Estats Units van instituir un blocatge econòmic i polític a Cuba.
Paral·lelament, el règim cubà va intensificar les seves relacions amb la Unió Soviètica.
Castro va permetre la instal·lació de bases de míssils soviètics a l'illa,
fet que va provocar la crisi internacional del 62-63,
que va acabar amb la retirada d'aquests coets després de negociacions entre Washington i Moscú,
en les quals el govern cubà no va ser consultat.
Tot això en un context molt més ampli que era la Guerra Freda,
que avui en dia sembla ser que està tornant, que potser no era tan freda,
i que era més o menys, podríem definir com l'expressió emprada,
per a caracteritzar l'atenció que en el període comprès entre el 47,
a finals de la Segona Guerra Mundial i l'any 1991,
vau posar d'una banda els Estats Units, el bloc occidental i de l'altra l'Unió Soviètica i el bloc comunista.
Avui tenim un monogràfic bastant dens d'aviso,
espero tindre temps, o sigui que anirem ràpidament per matèria.
I és que avui parlarem d'una de les restauracions a nivell artístic
segurament més importants que s'han fet en tota la història de l'art.
És la restauració dels frescos de la Capilla Sixtina,
que es va dur a terme entre els anys 1980 i 1999.
Tan important va ser aquesta neteja que es va fer en aquestes pintures
que s'ha arribat a dir que tot llibre sobre Miguel Àngel haurà de ser reescrit,
perquè Miguel Àngel va passar de ser un pintor considerat un pintor de colors foscos,
i imatges molt obscures, a descobrir-se realment que era un pintor de colors molt vius
i unes imatges realment molt clares.
Bé, en els 500 anys de vida dels frescos de la Capilla Sixtina,
les restauracions i neteges han estat múltiples,
no només han estat aquesta última a la qual dedicarem avui l'atenció.
Sembla ser que molt aviat, l'any 1547,
apenès sis anys després que Miguel Àngel hagués acabat el judici final,
ja s'escriuen d'anys al sostre, o sigui, a la volta,
pel que sembla ser aparició de salitre i d'algunes esquerdes.
Estos problemes estarien derivats de les filtracions d'aigua des de la planta superior.
El salitre va ser combatut pels primers conservadors
amb oli de nou, oli vegetal,
que provocava que els depòsits de salitre fossin transparents i no es beguessin.
No els eliminava, sinó que simplement els dissimulava.
I uns anys més tard, ja el 1625,
es va a terme una restauració més gran,
que consistia en la neteja del sostre,
amb telles de lli i també fregant-hi trossos de pa.
Inclús es va a utilitzar pa humit per netejar
els llocs on hi havia brutícia més encallada.
L'informe dels restauradors afirma que es va aconseguir la neteja
prèvia dels frescos que van quedar tal com estaven al moment de ser pintats,
sense produir-los cap dany.
A més a més, es pensa que també hi van aplicar-hi,
tot i que no ho citen els informes,
estos restauradors, segurament per a preservar els secrets del seu ofici,
que van aplicar capes de vernís per rehabilitar els colors.
Que això, posteriorment, ja ho explicarem,
donava brillo a les pintures i realçava els colors,
però tenia efectes negatius a la llarga.
Per això no ho especificen a l'informe.
Potser sí, no ho sé.
O potser també perquè no volien desvetllar exactament
quina era la tècnica que utilitzàvem per a restaurar.
Posteriorment, hi ha principis del segle XVIII,
entre 1710 i 1713 s'edur a terme també una restauració molt més completa,
encara, de la mà del pintor Aníbala Matsuoli i el seu fill.
Van utilitzar esponges humides amb vi grec per netejar les capes de mugre
creades pel sutge i la brutícia del depòsit grassenc de la restauració prèvia.
O sigui, el vernís i l'oli de nou que havien ficat
podien tindre els seus efectes positius en un primer moment,
però s'enganxava la brutícia i al final creia una capa fosca.
Doncs bé, Matsuoli va treballar tota la volta,
reforçant el contrast, repintant alguns detalls.
També van repintar algunes àrees que havien perdut el color
per culpa de les taques de salts.
I en aquests casos també es van aplicar capes de vernís.
La penúltima restauració es va fer important als anys 30 del segle XX,
entre 1935 i 1938 concretament,
i va tindre com a objectiu bàsic consolidar algunes àrees
de la capa de pintura a l'extrem est de la capella
i eliminar només parcialment la mugre i la brutícia.
Centrem-nos però ara en aquesta gran restauració dels anys 80 i principis dels 90.
Els treballs preliminars van començar l'any 79
i l'equip de restauradors va prendre com a referència
per a restaurar i que no es fes cap animalada
les anomenades regles per a la restauració d'obres d'art
que un any abans havia establit el director del Laboratori Vaticà
per a la restauració de pintures, Carlo Pietrangeli.
A més, aquesta era l'entitat que controlaria tots els treballs de restauració.
Els restauradors van descobrir tot un llistat de danys i problemes als frescos de Miguel Ángel.
Mireu, l'interior de la capella, especialment en el sostre,
estava cobert per una mescla de fum de les veles compost de cera i sutge.
A més a més, sobre les finestres, que era la principal font de ventilació,
les llunetes estaven pràcticament opaques
per fum i els gasos exteriors provenents de la contaminació ambiental de Roma.
O sigui que en pocs anys, només de la contaminació dels cotxes,
s'havia degradat molt.
A més, les filtracions d'aigua, que ja n'hem parlat,
van arrastrar salts del morter de l'interior de les parets de l'edifici,
depositant-la en la superfície dels frescos.
Per sort, la finesa de la transparència de la pintura que va utilitzar Miguel Ángel
permetia que aquestes salts passessin a través d'ella
i es depositeixen a la part de fora i no es quedessin dins.
Si la pintura hagués sigut més gruixuda,
segurament el que hagués passat és que la pintura s'hagués abombat
i hagués acabat caient.
I, com ja hem comentat també,
les restauracions anteriors havien deixat la seva marca als frescos,
amb gràcia animal, oli vegetal,
que feia transparents aquests cristalls de sal,
però que, com hem dit, acumulaven molta brutícia.
Les capes de vernís, també.
I, a més a més, sobre aquestes capes,
doncs s'havien pintat detalls
que intentaven definir els trets de les figures.
I també s'havien col·locat claus de bronze per fixar el guix,
però que, en aquests moments, ja al 1979,
estaven provocant esquerdes.
Baix d'aquest munt de porqueria,
però els restauradors van descobrir
que els frescos originals de Miguel Ángel
estaven intactes.
I es van posar a mans de la feina,
marcant-se uns punts que haurien d'assolir.
Primer que tot,
calia estudiar els frescos minuciosament
per trobar les solucions més adequades.
També es van marcar com a objectiu
registrar cada part de les operacions
amb arxius, fotografies i pel·lícules.
També calia utilitzar
els procediments i materials més senzills,
ampliament provats,
que no fossin danyins
i que, un cop fets aplicats,
no fossin irreversibles,
sinó que es poguessin desfer
en cas que vegués que allò no hagués funcionat,
en cas de necessitat.
També calia reparar esquerdes
i danses estructurals
que amenaçaven l'estabilitat de la pintura,
eliminar les capes de brutícia i mugre
degudes, bàsicament, a la combustió de les veles
durant cinc segles,
eliminar les reparacions dels restauradors
que havien intentat contrarrestar els efectes del sutge,
eliminar totes aquestes capes d'oli i de gràcia animal
que s'havien utilitzat
per contrarrestar les salts
i també eliminar cúmuls cristal·lins de salts
que havien blanquejat algunes zones.
També calia conservar les superfícies
que estaven en perill de despreniment
i restaurar les zones
on el deteriorament havia destruït
els colors originals.
Per tant, caldria
reomplir les esquerdes
i pintar-les amb un color semblant.
I també mantenien petites zones
sense restaurar.
Com a testimoni, de cara al futur,
de quines tècniques s'havien aplicat
en aquestes restauracions de segles passats.
És curiós també que
van utilitzar els mateixos forats
a les parets per posar els seus endamis d'alumínic
que els que havia utilitzat Miguel Àngel.
Evidentment, en uns materials molt més lleugers,
però van aprofitar-ho.
La primera part de la restauració física
va ser tornar a pegar qualsevol àrea de guix
que aproximadament media 5 mil·límetres
que pogués estar en perill de desprenes.
Això es va fer injectant resina
de polivinil acetat.
O sigui, és com una espècie de ciment
que es col·locava detrás del guix
que estava en perill de desprenes
i el consolidava.
A més, se van eliminar les agarraderes de bronze,
com hem dit, que s'havien utilitzat
en principi per estabilitzar la superfície,
però que estaven causant esquerdes
i van ser sellades.
També els pigments,
que no estaven prou ben adrits,
se van consolidar
amb l'absorció de resina acrílica diluïda.
I per netejar la superfície
se van utilitzar diversos dissolvents.
Per eliminar el sutge
se va utilitzar aigua destil·lada.
Els retocs i repintades
d'antigues restauracions
es van treure amb un dissolvent gelatinós,
aplicat en diverses etapes
i eliminat finalment també amb aigua destil·lada.
Les efluorescències
o taques de sal de carbonat càlcic
se van tractar
aplicant una dissolució
de dimetilformamida.
El darrer pas va ser
aplicar una dissolució dèbil
d'un polímer acrílic
per consolidar i protegir la superfície
i netejar fons també.
Van haver-hi zones
que van tindre que retocar els colors
per integrar el material en esquema.
Aquestes zones,
al meu dibuix original,
l'havia desaparegut,
doncs se van repintar
amb traces verticals de pinzell.
Fet que des de baix,
des del terra,
no es nota,
però que si ho veus de prop
veus clarament
que és una zona
que està restaurada modernament.
Això estem parlant
de principis dels 80.
va començar el 80
i els frescos de Miguel Àngel
se va acabar la restauració
al 94.
Després la resta
que hi ha més frescos
d'altres pintors
a la Capella de Cristina
va acabar el 99.
Un cop acabada
la restauració,
però els frescos
s'enfrontaven a perills
que en els segles anteriors
no existien,
com en la contaminació ambiental
de Roma
i també les multituds
de turistes
que passen cada dia
per la Capella de Cristina
i que alteren
la humitat,
la temperatura,
que provoquen pols,
que poden aportar
microorganismes,
etcètera.
De fet,
la capa de mugre
realment protegia
els frescos
i després de la neteja
calia prendre mesures
importants
per a que els frescos
no quedessin
indefensos.
I aquestes mesures
van ser les següents.
Tancar de manera permanent
les finestres
de la Capella
i instal·lar un sistema
d'aire condicionat
per evitar
l'entrada
de la contaminació
ambiental
de l'exterior.
O sigui que l'aire
ja no entra directament
per les finestres,
entra per aquest sistema
d'aire condicionat
que no només controla
la temperatura
sinó que també
monotoritza
els canvis
d'humitat relativa
entre els mesos
d'estiu i hivern
per a que
els canvis atmosfèrics
tinguin lloc
d'una manera gradual.
A més a més,
l'aire proper
a dalt
al sostre,
a la volta,
està templat
mentre que la part baixa
és més fred.
Això fa que circula
més ràpid,
provocant
que les partícules
de brutícia
que puguin haver
caiguin al terra
en lloc de pujar
cap al sostre.
I a més,
existeixen també filtres
per a bacteries
i contaminants químics.
O sigui que
està bastant ben protegida.
Per cert,
saps qui va pagar
les despeses
de restauració?
Qui va pagar
les despeses?
No saps.
Doncs van ser
japonesos.
La Nippon Television
va financiar
la restauració
amb 4,2 milions
de dòlars
a canvi
de gravar
en exclusiva
tot el procés.
Però això
ja és una altra història.
No en vinguis
amb històries.
Curiositats.
Avui parlem
a l'apartat de curiositats
sobre el doctor Jekyll
i el Mr. Hyde.
I és que tothom
té una cara
i una creu
o una doble cara.
Robert Louis Stevenson
descrivia
a la seva novel·la
L'estrany cas
del doctor Jekyll i Mr. Hyde
la doble personalitat
d'un respectable metge
que de nit
es transformava
en un personatge
dolent,
malèvol,
antisocial,
etcètera, etcètera.
Tot i que es tractau
d'un personatge
de novel·la,
l'escriptor escoçès
es va inspirar
en la vida
de William Dickon Brody.
I pensareu
que era un assassí en sèrie.
Doncs no.
Simplement era
una avenista d'Edimburg
que construïa mobles
pels rics
de la seva ciutat.
Com que de dia
tenia un accés lliure
a les cases
en les quals treballava
va començar a fer còpies
de les claus
dels seus clients
per entrar a robar
quan es feia de nit.
Ningú va sospitar d'ell
fins que un dia
el van enxampar
atracant
o assaltant
una oficina d'impostos.
Va ser detingut
i a més a més
va ser penjat
davant de 40.000 veïns.
Déu-n'hi-do.
Només per robar.
Però clar,
portava molts anys
en robant.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Avui fa 100 anys
a Tarragona
tenim
una nota de societat.
Que maco.
Sí, mira,
és que tampoc hi havia
gaire coses interessants.
No ho sé.
L'any...
Jo per un moment
vaig pensar
que ja arribarem
a la grip
espanyola famosa,
però no va ser l'any de buit,
clar.
Tendria que ser buit
fa 90 anys.
Sí.
Bé, què mos diu?
Diu-me un següent.
Aparegut 28 d'octubre de 1908
al diario de Tarragona.
Notes de societat.
Un elegante joven,
hacendado,
hijo de un teniente fiscal
que fue
de esta audiencia,
ha pedido la mano
de una hermosa
y esbelta señorita
hija
de un médico oculista.
Ambos
residieron en esta ciudad
durante su infancia
y viven actualmente
en Barcelona.
Se ha fijado
el día 14 de noviembre
para la boda
del distinguido joven
abogado don José Masó
con la bella
y elegante señorita
Teresa Dalmau.
Y continúa
en...
también la lista
de espectacles.
En este caso
el teatro principal,
de un fiesta
de la música
dedicada
al fomento
de las escuelas
que sostiene
el Ateneu de Tarragona.
acontecimiento artístico
para la noche
del jueves
por la concertista
pianista
Emma Chacón
que no sabemos
si tiene algo que ver
en la ministra
de Defensa.
Discipula
de Malats
y Granados
con la cooperación
de don José Catalá
Orfeo Tarragoní
y compañía dramática
de este coliseo.
Entrada
y butaca
una peseta
entrada general
50 céntimos
y sabes que
tenemos patrocinado?
Ah sí,
una otra vez.
Sí.
Ens faremos d'hora, eh?
Sí.
Uy, siento...
Es la nuestra bella femenina.
Endavant, Silvia.
Hola, companys.
Doncs sí, ja tenim.
I a més a més,
també porta calé, eh?
Sí.
Encara que ara,
tal com està la gent
que porta això,
no sé si amb la història
de la crisi
afectaria gaire llavors, eh?
Allà llavors.
Com que fa cent anys
era forta la casa.
Sí, sí.
Potser la moneda
fa cent anys
molt més avui a dir.
Com estava la peseta, no?
Com estava la peseta.
Doncs vinga,
anem al patrocinador.
Som-hi.
J. Marsans
Rof
e Hijos
Barcelona.
Compre i venda
de valores
al contado.
Complementación de órdenes
en las bolsas de España
y del extranjero.
Cambio de monedas
y billetes nacionales
y extranjeros.
Compre i venda
de bonds de poste
y postal orders.
Giros,
préstamos,
cuentas corrientes,
seguros de cambio.
Dirección telegráfica.
Marsans Rof,
Barcelona.
J. Marsans Rof
e Hijos
Barcelona.
Patrocinia
el Nombinguis Amhistorias.
Bé, Manel,
en quin any estem?
2008.
2008.
molt bé.
A mi m'ha sobtat molt
aquesta setmana
una notícia
com a titular
portava el següent.
Liberan un vecino de Murcia
d'entregar a un conde
un quilo de trigo
a l'anyo.
És a dir,
aquest senyor
estava,
bueno,
saps tot el que són
les imposicions
i contribucions històriques
sobre el conreu,
sobre mercaderies,
sobre l'ús d'infraestructures
com seria en aquest cas,
impostos com podrien ser
el Delma,
l'Almodí,
el votatge,
etcètera,
etcètera.
Impostos de l'edat mitjana.
Molt bé,
impostos típics
i contribucions típiques
de l'edat mitjana
o inclús de l'antic règim.
Doncs es veu
que un jutjat de Murcia
ha llibrat a un veí
de la pedania d'Espinardo,
això a Murcia,
de l'obligació
que tenia
de lliurar
dos quartillos
de trigo,
aproximadament
és un quilo
d'aquest cereal,
cada 24 de juny
a Luis Bertran
escrivà de Romaní
i Sant Menat,
comte de Sàstago.
Aquest veí
d'Espinardo
va sol·licitar
al jutge
que s'ha d'anul·lès
aquest cens
que gravava
el magatzem
del qual
ell és propietari
però que es trobava
dins de les finques
del comte.
És a dir,
que ell pagava
aquest impost
amb un quilo
de blat
aproximadament l'any.
A més a més,
és curiós,
cada 24 de juny,
no sé si es presentava
a les portes
del castell.
S'hauria de presentar
el seu quilo
de blat,
no?
Esperant
que li obrissin
i que el noble
al revés
a la sala
de recepcions,
etcètera.
A la torre
de l'homenatge.
Sí,
a la torre
de l'homenatge,
no sé.
Doncs sembla ser
que aquesta sentència
assenyala
que sobre la finca
de la que forma
part aquest local,
aquest magatzem,
aquesta finca
ha aparegut registrada
una càrrega
a favor
d'escrivada romaní
que la va rebre
per herència
de la seva germana,
segons una escriptura
otorgada
el juny
de l'any 1912.
El que és curiós
és que
molts anys després,
el 2008,
gairebé
100 anys després,
encara
el camperol
aquest
estigués
obligat
a cada 24 de juny
a anar pagant
aquest ciu.
I si no hagués pagat,
què hagués passat?
No se sap.
Doncs no se sap.
El que sembla ser
que el jutge
va convocar
en diferents ocasions
a la Pà...
Al Comte.
Al Comte
i tot això
i als seus hereus,
però no va,
mai es va presentar
a ningú,
no hi va haver
cap tipus de resposta
i finalment
la resolució judicial
dona per acabada
aquesta càrrega
que passava
sobre la finca
i
el
pobre camperol
que gairebé
vivia en plena
de mitjana
en aquest sentit
doncs ja no haurà
d'entregar
cada 24 de juny
els dos quartillos
de trigo
que com diem
aproximadament
és un quilo
de plat
a l'any.
De totes maneres,
Jordi,
jo fa
bastants anys
recordo
haver sentit
una notícia
similar
i si no recordo
malament
també era
per a zona
de Múrcia,
crec.
També
d'una
família
que pagava
crec que era
en gallines,
aus de corral
també
cada any o així
tenien una obligació
de pagar
o sigui que suposo
que de restes
d'estes
encara en deu quedar
alguna
segurament
si
potser per tradició
igual sí
a veure
un quilo de plat
tampoc és cap
no és tant
però que és curiós
que encara hi ha
petjades
d'això
de l'antit règim
del món feudal
que per desgràcia
a nivell mundial
n'hi ha moltes més
en països
del tercer món
però bé
això també és una altra història
i jo porto
una notícia
de pedres
de pedres
com tu dius
sempre de pedres
però en aquest cas
no és d'Egipte
perquè últimament
no sé què passa a Egipte
bueno
el blog que traia notícia
s'ha mort
i llavors
no trobo notícies
d'Egipte
però en aquest cas
sí que apareix
una notícia
d'una troballa
que s'ha fet aquí
a Tarragona
de quina època
diries que és
no ho sé
d'època romana
ah va
pensava que volies
que concretés
el segle o l'any
aquí
s'hi trobessin
a l'Egipte
d'Egipte
d'Egipte
al costat del Teatre Metropol
bueno
del Jardí del Metropol
al carrer Armanyà
doncs unes excavacions
que s'hi han fet
s'hi han trobat
un mosaic
del segle I
de la nostra era
sembla ser que
el novembre
del passat 2007
la mateixa empresa
Cote 64
que s'està
que s'està excavant
ja va localitzar
un primer mosaic
al mateix lloc
sembla ser que era
d'una
d'una casa
d'una casa
important
i aquesta casa
hauria estat
derribada
en època romana
i reconvertida
després en una zona
d'activitat
industrial
de fet
han trobat
dos sillars de pedra
col·locats de forma vertical
que
se pensen
en els arqueòlics
que podria formar part
d'algun tipus
de premsa
i al fons
i el mosaic
que hi ha representat
no
no hi ha
o sigui
el primer que es va trobar
fa un any
era
de les tasseles
de blanc i negre
però sense
no especifica
que fos
de cap dibuix
i ara
diu que el que s'ha trobat
ni formes geomètriques
ni animals
no
diu que és de fons
de color rojeng
però no
explica que hi hagui
cap dibuix
el que sí que
fa referència
és la presència
d'una franja
de terra
de color negre
de cendres
que apareixen
bastants llocs
de Tarragona
que sembla ser
que va haver-hi
un gran incendi
allà pel segle III
a meitat del segle III
que n'hi ha alguns
que diuen
que va ser
degut a les invasions
bàrbares
saquejada
la ciutat
saquejada
el que sí
no sé
el que sí que sembla ser
que el segle III
Tarragona
va sofrir
un cop bastant dur
i que
apareix reflexada
en aquesta terra
de color negre
o sigui de destrucció
d'incendi
i aquesta és la notícia
que trobàvem
des d'aquí
de Tarragona
no em portes cap més
home si vols
parlem també
dels sillars
del Médol
has sentit
de la polèmica
no n'he sentit
explica'm
allà a la cantera
del Médol
al costat de l'antiga
340
que ara s'està construint
la variant
hi ha un monticle
d'uns 15 metres d'alçada
format bàsicament
per sillars
de pedra
inacabats
que sembla ser que eren
com les escombraries
del Médol
de la cantera romana
i passa per damunt
la nova carretera
la variant
i allí va haver-hi
una empresa
que va començar
que crec que era
cota 64
va començar a fer
unes excavacions
després ara
la Generalitat
ha dit
que els resultats
d'aquestes excavacions
no li convenç
han otorgat
continuar l'excavació
a una altra empresa
en la qual comporta
un retard de diversos mesos
l'obertura
de la nova carretera
no ho sé
ja veurem
el que està passant
el que és curiós també
és que
no s'haigués fet res
per evitar-ho
per passar la carretera
pel costat
i intentar salvar
este
este monticle
de pedres
este escombraria
en romana
avui no cal córrer
per acomiadar-se
avui m'ho s'ha tradicionat
una mica el temps
és curiós
perquè jo portava
potser és això
a part
portava un monogràfic
jo molt llarg
i després s'ha fet
elàsticament
s'ha fet més minut
més curt
jo t'he fet córrer
és veritat
que no paraves
de donar-me patades
per baix de taula
feia gestos
en plan
que el temps s'acaba
però bueno
de totes maneres
si pots anar a veure
la Capilla Sixtina
jo t'ho recomano
sí
cal dir també
que van haver-hi
moltes crítiques
a la restauració
però això
sempre passa
és igual que sigui
el Castell de Falset
o bueno
que això és una veritat
el Castell de Falset
jo m'apunto
les crítiques
o sigui
la muralla de Tarragona
van dir que s'havien cargat
part dels colors originals
que no podia ser
que Miquel Àngel pintés
en aquells colors
tan bonics
i tan preciosos
però la veritat
és que queda molt millor
ara
i es veu molt més neta
sobretot si
compareix imatges
dels frescos
abans de la restauració
i després
és realment impressionant
molt bé
Auxiau
aquí s'acaba
quan no vinguis a mi històries
la Sílvia García
al control tècnic
Manel Magí
Jordi Chimeno
i ens fan un senyal
que jo no veig
perquè està
contrallum
no sé què passa
obre micro
Sílvia
Sí
us ho dic
que tenim repetició
el dissabte
ja confirmada
després
dels ja tardes
a partir de les 4
la gent que no hagi pogut sentir
el programa avui
perquè
qüestions climatològiques
a millor adverses
no els hi ha deixat
que tenen el dissabte
per la segona oportunitat
molt bé
doncs ja sabíem
el dissabte a quina hora
a partir de les 4
després dels ja tardes
molt bé
què us sembla
bé no
crec que no ho faré
de mitja ja
t'escoltaràs Jordi?
no
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau