Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde...
Ella me habló en la bahía, Tarragona Radio.
Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde el balcó, comienza...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras, desde el balcó...
Avaneras...
No hi ha ningú que la vulgui, tant com l'estimo jo.
Una gent que t'empenta des del Palpín i l'an.
Una raça valenta, d'on són els fots els nens.
És un poble que estive, la vida i el reval.
Son de la terra enferme, son del país català.
Son de la terra enferme, son del país català.
De Josep Baró, el grup Barril de la terra ferme.
Han interpretat la manera terra ferme.
I un altre grup del Segrià, de Lleida, de la capital.
Aquest serà el grup Boira.
Una balada, una balada que a mi m'agrada moltíssim.
Per això a vegades la poso i perquè l'escolteu.
La veritat és que val la pena.
La lletra del gran poeta Tofolmus de Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
Ja pensant que t'enllaçava.
I dins la fresca de l'aigua sentia
com els teus, com els teus, com els teus, ja vist besava.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
La lletra del gran poeta Tofolmus de Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
Deseado Mercabal, una altra Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
Deseado Mercabal, una altra Menorca.
La música de Deseado Mercabal, una altra Menorca.
que Déu guardava per tu.
És com una altra Menorca.
És com una altra Menorca.
Pagesetes,
on he fet el teu altar.
Ets com una altra Menorca,
filla d'es vent i la mar.
T'he trobada
per un rústic casal
entre tanques
i adreceres
qual miracle
es va fer realitat
que et som-hi
de nits enrere.
I entre els braços
forts com si fossin branques
el teu cor
tot tremolava.
Dolça meva,
quan s'esteves gaudes,
dolçament,
dolçament,
acariciaves.
Ets com una altra Menorca,
plena de pau i de llum.
sols allà té
les belleses
que Déu guardava
per tu.
i és dintre teu,
pageseta,
on hem fet el teu altar.
a on hem fet el teu altar.
Ets com una altra Menorca,
filla d'es vent i la mar.
filla d'es vent i la mar.
i la mar.
Us ha agradat?
Espero que sí.
Escoltarem altres vegades.
I ens n'anem a la Catalunya Nord,
concretament al Rosselló,
perquè d'allí,
escrita pel Lluís Torrent,
el grup Llotja de Mar
canta
traginera.
Repicàvem la cint del matí
a Sant Llorenç de Cerdà
i pels carrers del Modí
del castell.
Sentíem ja
la trucada
dels castellers
com un encant
cristallit.
Cap del bosc
els reginers
s'apuntaven
a fer camí.
Un batall
de feradura
pels curiols
malempedrats.
i marxaven
per altures
amb celclars
o embrumats.
Xiubertades,
grits o gemells,
quan Rostoi
anava pujant,
i altres gines
renegava,
tirant matxos endavant.
i altres gines
endavant.
Quan arribaven
al volt
sobre les places
carboneres,
ara passa
carrega vast,
s'arriols
o rulls
de castanyer.
Baixant,
pujant i cridant
del canigo
a les alberes
i fins que el sol
se m'agrava
se feina
el treginer.
I ara
em torno a recordar
a nous anys
de la meva infància
amb soroll d'aquell bestial
l'aire encimant
el picotí.
santa l'oe del treginer,
santa l'oe del treginer,
tots vestits
amb tanta elegància,
òptims de vena
i brenes
i algun
baral de pijer.
Jean Picard,
la cinc del matí,
els senyures
de ser dalt
i pels carris
del molí
o del castell.
No sentim ja
la trucada
dels cascadets
com un encamp
que es tregui.
Cap al bosc
els veginers
no agafaran
més el camí.
Forajós
de fer de dures,
els muriols
malampadrats,
tot és calm
a les altures,
amb cel clars
o amb bromes.
Això era un altre món,
però ara no veurem més,
perquè s'ha acabat l'història
de matxos i traginers.
preixiners,
preixiners,
preixiners,
preixiners,
preixiners.
T'agiré
Vaig la direcció de José Antonio Lamas
la Coral Aires de Cádiz
ens porta d'una gravació realitzada en directe
d'una manera popular
en la lletra trobem un parell de
com diria, entre cometes
insinuacions que li diu el negre a la negra
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Dulce
La Caña Kawis
Me encontré con una murada que demostrarlo a su delantar.
Quiéneme, niña, quiéneme, niña, quiéneme siempre.
Quiéneme, quiéneme tanto, quiéneme tanto como te quiero.
Y al cambio de sol yo pegaré la caña dulce, la dulce caña,
la caña dulce y el buen café, que a mí me gustan, que a mí me encantan,
la caña dulce y el buen café.
Sus ojos eran astroles como las olas del mar de amor,
y su cinturita curvada como la caña del pescador.
Y su cinturita curvada como la caña del pescador.
Quiéneme, niña, quiéneme, niña, quiéneme siempre.
Quiéneme, niña, quiéneme tanto, quiéneme tanto como te quiero.
La caña dulce y el buen café, que a mí me gustan, que a mí me gustan,
la caña dulce y el buen café, que a mí me gustan, que a mí me encanta la caña dulce.
Cinturita, que a mí me gustan, que a mí me gustan, que a mí me gustan,
tan...
que ya no existeix com un grup de vaneres actualment,
però que van deixar unes gravacions impressionants, com aquesta.
Aquesta lletra de Glòria Cruz, música de Càstor Pérez.
El duet I, vestida de nit.
Pinto les notes d'una vanera blava com l'aigua d'un mar en tig,
blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de gavina, dourada de imatges, vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules del temps,
complint els versos, sense neguit,
els pins m'abracen,
sento com calla,
el vent s'emporta tot l'horitzó.
si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat.
d'aquest món d'enyorança, amor i calma
per fumar de lluna, foc i relor.
si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el racó.
escampant amb canyellet totes les cales
i en petxines, fer-los un braçó.
els vells en parlen, plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció,
joves encara, forres i valents,
prínceps de xarxa,
herois de tempesta, amics del bon temps.
els ulls i mentes,
el meu cor cercarà,
noves històries del temps,
vaixells que tornen,
vaixells que tornen,
d'un lloc de sol,
porten tonades,
enamorades,
dones i pàtria,
veles i flors.
si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes
del passat.
D'aquest món d'enyorança,
amor i calma
per fumar de lluna, foc i relor.
si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el racó,
escampant amb canyella totes les cales
i empatxines,
i empatxines fer-lis un braçó.
i empatxines fer-lis un braçó.
I ens n'anem amb els pescadors
de Garbí i de Ramon Carreras
cantant els braus del nord.
i ens n'anem amb els pescadors de la taverna.
I ens n'anem amb els pescadors de la taverna.
El parc encara és a Po,
els pescadors són a la taverna,
Entre ells es desitgen sort, encara que pensin amb la galerna.
Les dones se caixen, cantes es braçolen a bord a ballar.
Totes tristes els seus fills contemplen
i totes tremolen pensant amb la mà.
El cantabri valent, les onades aixecen,
va bufant el poder i les barques no venen.
I lluny a l'horitzó, la primera ja es veu.
17 homes marxarà i en tornen veu, i en tornen veu.
17 homes marxarà i en tornen veu, i en tornen veu.
El seu vent de serena, la mare estava talment en calma.
Tot ell era ben tallat per una barca lleugera i galana.
De sota i sense avisa, n'arriba una plena i una altra després.
I la marca amb estrès i esperat s'emporta de popa a set mariners.
El cantabri pel vent, les onades aixecen, va bufant el poler.
I les barques no venen, i lluny a l'horitzó, la primera i els veu.
Disset homes marxaran i en tornen veu, i en tornen veu.
Disset homes marxar, i en tornen veu, i en tornen veu.
El grup Morralla canta de Carles Casanovas i Josep Bastons, el meu secret.
Conec una caleta reserada, que el vent hi arriba sense fer remor.
El mar tampoc negosa d'estorbar-la, i el temps s'hi atura si parlem d'amor.
Jo sé d'una caleta reserada, que ningú més no sap per on s'hi va.
Si vols t'hi portaré, jo l'estimada, i al teu costat el temps s'aturarà.
T'ensenyaré els racons d'aquella cada, t'explicaré els secrets que hi guardo jo.
Sabràs com és de dolça una besada, i quanta màgia té una nit d'amor.
Si vens amb mi a conèixer aquell baratge, t'estimaré com mai ningú ho ha fet.
Damont la fina sorra de la platja, coneixeràs el roig del meu secret.
T'ensenyaré els racons d'aquella cada, t'explicaré els secrets que hi guardo jo.
Sabràs com és de dolça una besada, i quanta màgia té una nit d'amor.
Si vens amb mi a conèixer aquell baratge, t'estimaré com mai ningú ho ha fet.
Damont la fina sorra de la platja, coneixeràs el roig del meu secret.
Jo sé una caleta reserada, que ningú més no sap el seu camí.
on guardo aquell secret noia estimada, que a prop de Palamor vaig descobrir en mi.
A Palamor.
Múria Cartanyà i Javier Pardina, des de Tarragona, ràdios d'Amadeu,
amb aquest final de Habaneras, des del Balcó.
El diumenge a les 12 del migdia tornem amb vosaltres. Us esperem. Bona setmana.
de Cayos y de Manduares, de Guajiros y Palmares, oíos y de su amor.
Mulata es, Mulata es, la Cubanita, que allá en La Habana me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café, de buen café.
Mulata es, Mulata es, la Cubanita, que allá en La Habana,
con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Música
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera, con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Música
Música
Música
Música