Un diumenge mes inicien des de Tarragona Radio.
Habaneras desde el balcón.
El dia és prop del mar i al pas del vent mar enfora vas volant fins arribar a la platja solellada, platja de dolços records.
Bon dia i nit i festada, l'anirà dels meus amors.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O si igual que tu cabines el mar pugues travessar, fins arribar a la platja on tan dolça recordar.
i veure la imatge bruna en un suau despertar de la nina que entre somnis m'és tan gran de cariciar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I veure la imatge bruna en un suau despertat
de la nina que entre somnis n'és tan grat de clariciar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per oferir-te el meu cop, jo et portaria neix i perles,
i arrecadem-les, i arrecades d'or.
I la noia en gran amor deia adéu al mariner,
mentre ell allò et cridava, espera'm que tornaré.
Però els anys passen i ell no ve, i la noia tot plorant,
cada dia està esperant, cada dia està mirant, si torna el seu mariner.
La-la-la-la-la-la-la-la...
Però els anys passen i ell no ve, i la noia tot plorant,
I la noia tot plorà, cada dia està esperant, cada dia està mirant, si torna el seu mariner.
I la noia en gran amor, deia adeu al mariner, mentre ell talló i cridava, espera'm que tornaré.
Però els anys passen i ell no ve, i la noia tot plorà, cada dia està esperant, cada dia està mirant, si torna el seu mariner.
Si torna el seu mariner.
El primer diumenge de febrer es va celebrar al Teatre Principal de Balls, la segona mostra de la Vanera.
A més dels dos grups que hem sentit, hi participarem dues més.
Ara serà Trams, també de Balls, cantant d'Antònia Vilàs, mare, bullse, pescador.
El poble de pescadors
El poble de pescadors
Entre el mar i la muntanya
Una mare al seu fill
L'inculcar que fora frare
Ai, frare
A d'algun vell monestir
Un jove amb amic de frare
Tot contemplant el l'home
Tot contemplant el l'home
Ai, si a sa mare li parla
Mare
Mare, vull ser pescador
No m'obliguis, dolça mare
Ja sé en quanta buidor
A treixar l'amor del pare
Mare, vull ser pescador
Vull ser pescador i no, frare
Que sóc fill de pescador
I malgrat el teu dolor
Jo tinc les venes salades
Mare, vull fer-me la mà
Mare, vull fer-me la mà
I que embressin les onades
I que embressin les onades
El poble de pescadors
No pescadors
Davant la verge del Carmen
Prega una mare en fervor
Veient la mare privada
Ai, mare, sí
Prega que torni el seu fill
Torni el seu fill
La marxa la mare en calment
I mentre resa plorant
En aquell precís instant
Torna el fill
Torna el fill i així li parla
Mare, vull ser pescador
No m'obliguis, dolça mare
Ja sé en quanta buidor
A treixar l'amor del pare
Mare, vull ser pescador
Vull ser pescador i no frana
Que sóc fill de pescador
I malgrat el teu dolor
Jo tinc les venes salades
Mare, vull fer-me la mà
Mare, vull fer-me la mà
Un ser pescador
Vull ser pescador
I el quart grup present a la mostra d'aquest any va ser els pescadors del Francoli de Montblanc. Els escoltem a La Vanera escrit el 1977 per Narcisa,
Quart grup present a la mostra d'aquest any
va ser Els pescadors del Francolí, de Montblanc.
Els escoltem a l'habanera escrita el 1977
per Narcissa Oliver i Josep Bastons,
mariner de terra endins.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
...

...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...

...



...
...
...

...







...
...
...
...
...
...