.
Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador, a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Un grup d'alumnes de segon curs d'ESO de l'Institut Sant Salvador
ha preparat el present programa per a l'espai radiofònic
Obrim una finestra al món, de Tarragona Ràdio.
Bàsicament, el present programa pretén donar a conèixer el club vòllibol
més representatiu de les nostres comarques tarragonines,
el club de vòllibol Sant Perí i Sant Pau.
Donarem una pinzellada històrica global.
Descubrem la realitat actual i intentarem donar una perspectiva de futur.
En aquesta tasca ens han estat de gran ajunt les orientacions
del nostre professor d'educació física.
Gràcies a ells aquest programa pot fer-se realitat.
Parlarem.
1. Els inicis, 1977-1984, del col·legi al club.
2. Del primer equip a la Lliga a Sebol, 1984-1996.
3. La Lliga a Sebol, des del 1996.
4. D'Europa a la Federació Espanyola Voleibol, 1999-2002.
Acabarem el programa amb la secció de la finestra oberta a Sant Salvador.
Parlem amb el president del club, el senyor Diony Camacho.
Desejem que us plagi aquest programa.
Comencem ja.
Comencem ja.
1. Els inicis, 1977-1984, del col·legi al club.
L'any 1977, un grup de pares del col·legi públic Sant Pere i Sant Pau,
de la ciutat de Tarragona, encapçalats per Alfonso Perriàñez,
decideix fomentar la pràctica del vòlegol.
A la temporada de 1979-80, l'equip infantil masculí del col·legi assoleix
els són campiones de Catalunya.
Aquest èxit i el gran nombre de practicants en edat escolar
fan que, el 23 d'abril del 1982,
dins del propi col·legi es formalitzi l'acte constitucional del club vòllibol Sant Pere i Sant Pau.
Durant els dos anys següents, es compagin en les competicions escolars i federades,
utilitzant les instal·lacions esportives del col·legi públic Sant Pere i Sant Pau,
gràcies al suport de la seva associació de pares,
del seu claustre de professors i de l'Ajuntament de Tarragona.
El palmarès d'aquesta etapa contempla 11 títols escolars,
7 de masculins i 4 de femenins,
2 sots campionats escolars de Catalunya
i, a nivell federat, 11 campionats provincials
a les categories cadet i juvenil, tant masculina com femenina.
2.
Del primer equip a la Lliga se vol 1984-1996.
L'any 1984 es constitueix el primer equip sènior absolut,
sota la direcció de José Ángel González.
L'equip assoleix dins de la seva primera temporada
el campionat provincial i l'ascens a tercera divisió.
A la temporada 1985-86,
l'equip queda campió i embatut a tercera divisió
i juga, per primera vegada, la fase d'ascens a segona divisió.
Asens, que s'olirà a la següent temporada,
la 1986-87.
La nova categoria genera un nou problema al club,
que fins aleshores continuava competint
i entrenant les instal·lacions del col·legi públic,
en exercir una pista coberta per a la celebració dels partits.
Aquest fet va provocar que l'equip hagués de buscar un pabelló
per a poder competir.
La manca de recursos s'obriga a adoptar solucions sempre provisionals.
S'ha d'abandonar el barri, de Sant Peri i Sant Pau,
per a jugar als partits i els pabellons no són sempre els més adients,
com la temporada que es va fer servir una discoteca del Morell, d'Aragonès.
Amb aquesta inconvenienza,
a les següents temporades no s'assoleix cap ascens,
tot i que es conciliïda l'equip a segona divisió.
tanmateix durant aquest període.
Es reforça la base del club amb equips infantils,
cadets i un excel·lent juvenil.
A més a més, es creen campus i escoles de voleibol,
que ajuden a difondre aquest esport.
L'any 1990 s'inaugura finalment el pabelló municipal de Sant Peri i Sant Pau,
i l'equip torna a competir al seu barri.
La temporada 1991-92 suposa el campionat de segona divisió
i l'ascens de primera divisió en superar el play-off
que es va disputar precisament al pabelló de Sant Pere i Sant Pau.
A la nova categoria, l'equip comptarà per primera vegada
amb dos jugadors estrangers,
Oleg Guavaref i Ilmer Snigels.
Amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona,
el club continua amb la seva tasca de formació i difusió del voleibol,
així com la competició a tots els nivells,
aconseguint dos campionats de Catalunya consecutius,
1993-94 i 1994-95.
A la categoria cadet masculí va ser del futur equip juvenil
que aconseguirà el campionat d'Espanya.
La temporada 1995-96 és de bé històrica per a la jove institució.
Sota la direcció de Vladimir Bouveski s'assoleix la Lliga Catalana,
el campionat de primera divisió i l'ascens a la divisió d'honor,
la màxima categoria del voleibol estatal.
Després és superar el play-off disputat a Gijón.
César, no, no, no, no, never don't lie.
You can run if you want, but you can't hide.
Telling you it's the truth, don't you ask why.
César, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Emotions come.
3. La Lliga se vol, des del 1996.
La temporada 1996-97 suposa el debut del club a la màxima categoria del voleibol estatal.
Les condicions que acompanyen aquest debut no són del tot favorables i no s'aconsegueix cap patrocinador privat.
I l'equip és el més jove de la tota competició, amb quatre jugadors de 18 anys.
Però la il·lusió i l'esforç dels jugadors i tècnics de suport, els aficionats i comerciants de Sant Pere i Sant Pau, així com el de l'Ajuntament de Tarragona, fan que l'equip aconseguissi mantenir-s'hi a la Lliga se vol.
Després de superar el play-off de la permanència i guanyar, per segona veda consecutiva a la Lliga catalana.
Aquest éxit de la permanència del primer equip a la Lliga se vol va acompanyar pel campionat d'Espanya aconseguit per l'equip juvenil masculí i altres campions catalans i provincials d'altres categories a la temporada on se celebrava el 15è aniversari del club.
A la temporada 1997-98 continuava la progressió de l'equip. Es classificava a la vuitena posició de la Lliga se vol, fet que va permetre disputar el play-off pel títol, on va caure en front del campió l'Unicaja d'Almeria.
Però l'èxit més important va venir a la Copa del Rei, on l'equip va aconseguir classificar-se per primera vegada per a la fase final d'aquesta competició, on va caure en front del futur campió del nou, l'Unicaja d'Almeria.
A més a més, va continuar els èxits dels equips de les categories bases als diferents campionats. Un altre cop títols catalans de júnior, juvenil, cadet masculí i cadet femení, així com el campionat provincial de juvenil femení.
I es va consolidar i augmentar l'estructura de formació i promoció del voleibor.
A la temporada 1998-99, l'evolució del primer equip a la Superlliga se vol continua. Acaba la competició en setena posició i obté una victòria històrica a la seva pista en derrotar per primera vegada el Numancia Cajaduero de Soria, que acabaria adjudicant-se el títol.
Però és a la Copa del Rei un altre cop on s'obté una nova fita. La fase final d'aquesta competició es va celebrar a Calafell, baix Penedès.
Als quarts de final, el Sant Pell i Sant Pau va guanyar el Granada i va jugar les semifinals contra Iversus de Màlaga.
El conjunt aragoní va començar molt fort i es va adjudicar els seus primers sets. La major experiència i l'aportació de la banqueta, les andaluses van permetre capturar el marcador i arribar a la final.
Per la seva banda, l'equip cadena femení va realitzar el seu campionat de Catalunya, demostrar la fortaleça del vòllibol fase del club.
Fins demà!
De Europa a la Federació Espanyola de Vòllibol, 1999-2002.
La temporada 1999-2000 torna a ser la històrica pel club vòllibol Sant Pere i Sant Pau.
No es produeixen grans canvis a la plantilla i la feina del tècnic Vladimir Bogogoski consolida la evolució de l'equip,
que acaba la fase regular de la Lliga en quarta posició, empatat amb el tercer classificat, Iversus de Màlaga,
que només supera el Tarragonins per un set en el comput total.
Aquesta classificació otorga el dret de jugar el play-off pel títol.
El rival és l'unicaja d'Almeria.
Una setmana abans de començar l'eliminatòria es diu a la Copa del Rei a Elegido, Almeria.
El Sant Pere i Sant Pau no pot repetir l'excel·lent paper de la temporada anterior,
on va arribar a les semifinals, en caure a quarts de final contra el Pepsi Asturvisa de Gijón.
De tota manera, el fet que al final d'aquesta competició la guanyi l'unicaja d'Almeria
enfront el numància caja duro de Sòria,
fa que el Sant Pere i Sant Pau aconsegueixin la seva classificació per a jugar a la competició europea,
fita mai aconseguida en l'història esportiva de la ciutat de Tarragona.
Així doncs, el playoff contra l'unicaja d'Almeria tenia tots els atractius possibles.
El pavelló de Sant Pere i Sant Pau es va omplir com mai per veure el primer partit de l'eliminatòria
entre el conjunt d'Aragoní, que volia celebrar la seva plaça europea i el nou campió de la Copa.
El partit no va decebre i va ser tremendament intens.
No es va resoldre fins al cinquè i definitiu set.
Després de dues hores i mitja d'emoció, va guanyar, finalment, l'unicaja per 3-3 a 2
amb un parcial de 26-28, 28-26, 24-26, 25-21 i 13-15.
El conjunt andalús va setenciar l'eliminatòria a la seva pista i va acabar adjudicant-se el títol.
Però l'èxit del primer equip no va venir sol.
El segon equip del club, el júnior masculí, amb una plantilla formada exclusivament per jugadors de casa
i sota la direcció de José Ángel González, va solir l'ascens a la primera divisió nacional,
la tercera categoria de voleibol estatal, en adjudicar-se de forma brillant el playoff que es va disputar a Catagena.
L'equip jovenil masculí, per la seva banda, va solir la tercera posició al campionat de Catalunya
i els equips jovenins es van consolidar a les seves categories.
A la temporada 2000-2001, malgrat la participació a una competició europea,
el club veu frenada la seva progressió.
L'economia condiciona la composició de l'equip.
Jordi Jens, Jenny Da Silva, Christian Grijalvo i Goran Aleskov.
Causen baixa i només s'incorporaran Dan Fischer, col·locador estadounidense,
que disputarà molts partits com a rematador a causa de la mancança d'efectius
i el jove atacant Rubén Antequera.
A la Lliga les coses no van anar bé i l'equip va salvar la categoria en extremis,
patint fins a la darrera jornada.
El fet més positiu de la temporada va ser, sens dubte,
la participació de la Copa Espanyola de voleibol.
El club va aconseguir l'organització d'uns dels tornellos de la segona fase de la competició.
Entre el 24 i el 26 de novembre de 2000, el pavelló de Sant Pere i Sant Pau
va viure jornades d'un gran voleibol amb la presència de
Fayakos Paus de Xipre, el Ajaveu Innsbruck d'Àustria i el Nolico Maseig de Bèlgica,
que es va adjudicar el torneig i que disputarà la final de la competició.
En acabar la temporada, Alfonso Periàñez deixa la presidència del club
i cedeix el càrrec a Enrique Maria.
La temporada 2001-2002 acaba el descens de l'equip de la Lliga Federació Espanyola de Voleibol.
L'equip es reforça amb l'arribada dels col·locadors Roger Ferregüela i Enric Vescos,
que substitueixen Jordi Vives i Dan Fischer.
També s'incorporen Alex Batnov, que torna a Tarragona després de 3 anys i un Montsolanas.
L'equip es mostrarà sempre molt irregular.
Guanya la Lliga Catalana, però a la competició estatal protagonitza una molt ardolenta segona volta
que el condemna al playoff per la permanència,
on ja no seria capaç de remuntar la situació.
A nivell institucional, Enric Maria deixa el càrrec a mitja temporada
i el substitueix Agustí Gasol.
Fins demà!
La finestra oberta a l'institut.
En cada programa parlem i donem a conèixer alguna persona o entitat
que treballen per al servei i la millora de la comunitat.
Avui volem donar a conèixer el senyor Dioni Camacho,
president actual del club de voleibol Sant Prè i Sant Pau.
Benvingut!
Hola, què tal?
Primer que tot, com ha anat la president Lliga?
Quines han estat les dificultats i la classificació final?
Ha sigut una Lliga molt complicada, molt difícil,
perquè ja van començar amb cinc lesionats
i això va haver de canviar tota l'estratègia de tota la temporada.
Una Lliga que pensàvem que anava a ser plàcida va acabar sent bastant complicada.
ens va obligar a fitxar jugadors, ens va obligar...
Després els hem anat recuperant, però clar, fins a l'últim moment no ens hem salvat.
Finalment hem acabat en la novena posició, que és una zona tranquil·la,
perquè no entrem ni al playoff per al títol ni al playoff per al descens,
així que estem força contents, no?
Malgrat totes les dificultats que hem tingut, doncs estem contents.
Com està cura de la pedrera?
Hi ha un bon ambient?
Els joves hi estan afeccionats?
S'impliquen?
A veure, sí, estem...
El nostre principal objectiu és d'ensenyar el vòlei a la màxima gent possible, no?
Estem treballant amb força nois i noies, amb força escoles i instituts.
El problema és que de vegades ens falten entrenadors per arribar a tothom, no?
I estem en un pas que estem intentant formar entrenadors, formar àrbitres,
per intentar arribar a més gent, no?
L'ambient sempre és bo, en un equip de vòlei no hi ha...
Sempre és bo, hi ha molta camaraderia, està molt bé, no?
I tots els joves, la veritat, que quan comencen no ho deixen.
Sempre volen més i a més estan agafant un bon ambient,
un bon...
Un bon...
Una bona ganes de competir, i això és bo, no? Per nosaltres.
Tenim entès que vareu celebrar el 25è aniversari del club.
Quins són els actes més destacats d'aquesta efemèria?
Doncs...
Bueno, un dels actes principals va ser un torneig a nivell català d'escoles,
on van celebrar, doncs, les 12 hores, unes 12 hores amb equips de tot arreu.
També diversos torneixos de vòlei i platja,
que, bueno, van congregar força gent.
La veritat, vam batre un rècord en el torneig de Sant Magí,
que vam tenir uns 140 participants.
I després...
Bueno, també vam fer diversos actes més,
com celebració amb un pastís pels socis,
vam fer un pastís de 25 metres per celebrar-ho,
i, vaja, va estar molt bé, eh?
Quines són les dificultats econòmiques?
Quins ajuts es reben tant institucionals com privats?
La veritat és que per mantenir un club com aquest és molt complicat.
Necessitem molts calets.
És un club que es dedicava professionalment a aquest esport
i és molt complicat, no?
De moment, la major ajuda és de l'Ajuntament de Tarragona.
Sense ells no haguéssim pogut mantenir la categoria.
I, a part d'això, també ens rebem ajudes de la Generalitat,
del Consell Català d'Esport,
pel tema d'esport base i de la Diputació, no?
En el tema d'ajudes privades, doncs, estem més necessitats, no?
Perquè les empreses a Tarragona no ens ajuden gaire.
No ens ajuden les empreses químiques,
per exemple, tenen un gran complès petroquímic,
doncs, d'aquestes potser ens ajuda una o dues.
I d'altres empreses comercials, doncs,
a part que l'aportació és poca per el que necessitem,
hi ha molt poca ajuda, la veritat.
L'afecció per el bolivolls
està a tots els barris i a la ciutat de Tarragona?
Ho estem intentant.
De moment, estem en un àmbit una miqueta reduït, no?
Nosaltres ara estem intentant,
amb el programa Esforç de la Carta de l'Ajuntament,
arribar a totes les escoles i instituts.
Intentem estar en l'horari escolar,
ajudant el professor d'Educació Física.
Però la nostra intenció és donar aquest salt
i passar a l'extraescolar, no?
I recuperar moltes escoles que ja teníem abans
i que per falta d'entrenadors, etc.,
doncs, no han pogut ser-hi.
I així, fer una lliga més forta aquí a Tarragona,
com, per exemple, la de Lleida, no?,
que és molt forta,
i intentar arribar a aquest nivell de competitivitat
i de participants, no?
Es parla d'un nou pavelló.
És cert? Com està aquesta qüestió?
Doncs, sembla que sí.
La decisió no és nostra.
El tema del pavelló,
l'Ajuntament ha de fer diversos equipaments
per a la ciutat,
de cara als llocs del Mediterrani del 2017,
que de moment som candidats,
i una d'aquestes, doncs, nosaltres,
aquest any, per exemple,
hem hagut de jugar fora del nostre pavelló habitual,
del pavelló Sant Pere i Sant Pau,
perquè no donaven les dimensions adequades, no?
L'alçada era una miqueta baixa,
tenia poca graderia,
i la nostra necessitat és urgent, no?,
perquè, si no, no podrem competir a aquesta,
a la Divisió d'Honor.
Llavors,
s'està pensant en fer un pavelló nou
a la zona universitària de Sazelades,
que tindrà una capacitat
d'entre 3.000 i 5.000 persones,
per poder encabir
els equips més o menys professionals de la ciutat
i també a
de cara als llocs del Mediterrani
que tenen un equipament força important.
Per acabar,
quines són les perspectives del futur?
Bé, són una miqueta complicades.
En el terreny de l'equip professional,
per exemple,
hi ha un canvi normativa
i la Federació Internacional
ha fet una reducció d'estrangers en totes les lligues.
Llavors,
aquesta temporada només podrem tenir dos estrangers en pista,
de moment,
perquè cada dia canvia aquesta normativa,
i això ens complicarà una mica
la contractació de jugadors,
perquè el problema dels jugadors nacionals
és que són molts més cars que els estrangers,
i per això
ens farà
per descomptat
un problema econòmic,
o ens afegeix un problema econòmic
a tot això.
Després,
la cantera
la continuarem millorant
i la continuarem cuidant.
De fet,
nosaltres,
amb aquesta normativa,
no serem un dels equips més perjudicats,
perquè tenim una cantera
que podrà nutrir
el primer equip,
i això
ens dona bones perspectives de futur.
I, clar,
el nostre interès
és anar pujant cada dia,
un esglareu cada dia.
L'any que ve,
el nostre objectiu és el play-off,
i els següents ja serà
tornar a Europa,
jugar a Europa, etcètera.
Voldria afegir alguna cosa més?
Bueno,
que
vosaltres esteu a l'àmbit de les escoles,
a l'àmbit de l'institut,
nosaltres,
doncs,
hem de fer un esforç
per estar amb vosaltres
als instituts
i fer bola
i a les escoles,
i també vosaltres,
si us agrada
i això,
doncs,
heu d'intentar
convèncer
els
profes,
la gent
de l'Associació de Pares
d'intentar fer equips,
i que
aquest és el futur
del Bola i a Tarragona.
nosaltres tenim una equipa
a Divisió d'Honor
perquè primer va haver una escola
que va començar
i es va posar seriosament
amb això.
Doncs,
això podria ser
molt més gran
si tothom
fes voler a les seves escoles,
que de moment
no és així,
però ho aconseguirem,
vaja.
Agraïm la seva presència
i les respostes
que han contribuït.
Sens dubte,
el millor coneixement
del passat,
del present i del futur,
de l'esport,
del voleu i la Tarragona.
Moltes gràcies.
Fins aquí el present programa.
L'han fet possibles locutors,
Ismael González,
Lluís Rodríguez,
Julio Baudín,
Aixa Cardona
i Javier Baelo.
Decidem que us hagi agradat.
Fins la setmana vinent!
Els dimecres i els diumenges
a Tarragona Ràdio
obrim una finestra al món.
Segona temporada
del programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius
de Sant Salvador i Torreforta
dins el Pla Educatiu d'Entorn.
Dimecres a dos quarts de quatre
i diumenges a dos quarts de dotze
obrim una finestra al món
a Tarragona Ràdio.
de Aixa Cardona
i Javier Baelo.
Comencem a tres.
La página de ràdio.
Degras mmme.
Eli.
La página de ràdio.
El rappenas.
Mà no Grab.
Postado
Aix.