Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Desde Tarragona, radio, programa número 250, sin un D
Ella me habló en la bahía
Habaneras, desde el balcón
Ego de amante en la luz
Mantenla
Verla escondida en el mar
Mantenla
Porque el rostrío bordó
En su precioso acendal
Astro del ímpido amor
Mantenla
En su precioso acendal
Mantenla
Mantenla
Verla escondida en el mar
Porque el rostrío bordó
En su precioso acendal
Mantenla
Mantenla
Mantenla
Mantenla
Mantenla
Verla escondida en el mar
Mantenla
Verla
Porque el rostrío bordó
En su precioso acendal
Astro del ímpido amor
Mantenla
Mitiba
En el civil
видели el mar
Partido del cielo azul
Acariciada ilusión
Esa línea eres tú
Dejake amarte
En tu regalo
Tus suaves brazos
Con los míos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara dorms sobre la platja, com de serra el costellà,
té la fusta ben correcada, tot el cas s'estàs parlant,
tot el cas s'estàs parlant, sols hi queda la carcassa.
Qui diria que altre temps té l'altei de la mar brava
i se'l cau al llarg camí de Garbí a Tremontana.
On sou ara en Mariners, amics meus que jo embarcava,
i la canya del timó que m'ha ferma governada.
Què s'ha fet d'aquests volers, que a la lluna li cantava.
Ai, torneu-me a marandins, amb la vela desplegada.
Ai, torneu-me a marandins, amb la vela desplegada.
Un bailet s'encompatit i acostant-se a la carcassa,
no ploris més, li va dir, tornaràs a la mar brava.
El teu nom jo posaré a la prova de ma planxa,
i amb lletra d'or que dirà, i amb lletra d'or que dirà,
sóc l'estel de matinada.
Jo seré, don Mariners,
vella barca abandonada,
i amb la vel la volarem
altre cop
per les onades.
a la canya del timó que m'ha ferma governada.
A la canya del timó que m'ha ferma governada.
Què s'ha fet d'aquells volers, que a la lluna li cantava.
Ai, torneu-me a marandins, amb la vela desplegada.
A la lluna li cantava.
A la lluna li cantava.
Ai, torneu-me a marandins, amb la vela desplegada.
Ai, torneu-me a marandins, amb la vela desplegada.
I ara serà el duet, el duet, que en aquests moments ja no existeix com a tal grup,
però que ens va adreixar moltíssimes, moltíssimes gravacions, molt malgrat totes.
Entre elles aquesta lletra de Gloria Cruz, meravellosa poetessa i meravellosas lletres que té sempre.
Música de Castor Pérez, vestida de nit.
Música de Castor Pérez, vestida de nit.
Pinto les notes d'una vanera,
blava com l'aigua d'un mar en tir,
blanca d'espuma, dolça com l'aire,
gris de gavina, dourada d'imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules en el temps,
complin els versos, sense neguit,
els pins m'abracen, sento com calla,
el vent s'emporta tot l'horitzó.
Si pogués fer-me escata i amagar-me la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança, amor i calma,
per fumar de lluna, foc i relor.
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el racó,
escampant amb canyella totes les cales
i en petxines, fer-los un braçó.
Els vells en parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció,
joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen el meu cor cercaran
noves històries del temps,
vaixells que tornen d'un lloc de sol,
porten tonades, enamorades,
dones i pàtria, veles i flors.
si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat.
D'aquest món d'enyorança, amor i calma,
per fumar de lluna, foc i ron.
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el racó,
escampant amb canyella
totes les cales
i amb petxines
fer-lis un braçó.
i amb petxines
fer-lis un
un braçó.
i amb petxines
i amb petxines
i amb petxines
i amb petxines
fer-lis un
un braçó.
I d'una gravació en directe
efectuada a Palamós l'any 2000,
el grup Porvó
canta lletra de Carles Casanovas
i música d'Emili Joanals,
Malal d'amor.
Música
Si del mar tu fossis les onades,
jo em voldria ser el rocà
i esperar les teves abraçades
amb esguitxos de salant.
I si fossis el mar blau,
jo voldria ser la nau
que navega el teu cos
pam a pam, com una manja l'os.
Per què em sé malalt d'amor
si tu no hi ets?
Per què enyoro el teu besant
si tu te'n vas?
Per això i qualcom més
vull saber de sempre al meu costat.
Si del cel tu fossis les estrelles,
jo em voldria ser la nit
per poder lluir-les molt més belles,
dibuixades al meu pit.
i si tu fossis valer,
jo em faria mariner.
Per tenir ben a prop
el teu cor
quan bufi vent de cop.
Per què em sé malalt d'amor
si tu no hi ets?
Per què em sé malalt d'amor
si tu no hi ets?
Per què em sé malalt d'amor
si tu te'n vas?
Per això i qualcom més
vull saber-te
per què em sé malalt d'amor
si tu no hi ets?
Per què em sé malalt d'amor
si tu no hi ets?
Per què em sé malalt d'amor
si tu no hi ets?
Per això hi cal com més
Vull saber-te sempre al meu costat
Per això hi cal com més
Vull saber-te
Vull saber-te
Vull saber-te
Al meu costat
I una molt coneguda manera
que podeu cantar tots a casa
les veus dels pescadors i
la vella Lola
Cuando en la playa la vella Lola
Su larga colal gociendo va
Los marineros se vuelven locos
Y hasta el piloto pierde el compás
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
Sentía yo
Sentía yo
Cuando en la playa
Sacó el barriuelo
Me saludó
Me saludó
Luego, después
Luego, después
Se acercó a mí
Se acercó a mí
Me dio un abrazo
Y en aquel lazo
Feliz morir
Después de un año
No me dio un año
No me dio tierra
Porque la guerra
Me lo envidió
Salí del puerto
Donde se hallaba
La que adoraba
Mi corazón
Se acercó a mí
Añuelos
Me saludó
Me saludó
Luego, después
Luego, después
Se acercó a mí
Se acercó a mí
Me dio un abrazo
Y en aquel lazo
Feliz morir
La cubanita
Lloraba triste
Estaba sola
Y en alta mar
Los marineros
La consolaban
No llores, Lola
No llores más
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
¡Sentía yo!
¡Sentía yo!
¡Sentía yo!
¡Sentía yo!
Cuando en la playa
Sacó el pañuelo
Me saludó
¡El sol!
¡El sol!
Luego, después
Se acercó a mí
Se acercó a mí
Me dio un abrazo
Y en aquel lazo
Feliz
Morir
Y si esto
Aixó
Era la bella Lola
Doncs mira
No sé por qué
Acabemos en el meu aví
De Ortega Monasterio
Está claro
Interpreta
Barca de Mitjana
El meu aví
El meu aví
El meu aví
Va a anar a Cuba
A bordo del català
El millor barcó de guerra
De la flota d'Ultramar
El timorel i el nostre amor
I catorze mariner
I catorze mariner
I catorze mariner
Eren nascuts a Calella
Eren nascuts a Calella
Eren nascuts a Calella
Eren nascuts a Palme
Ferre
Quan el català
Eren nasc 밥
will gebruiken
Se metai
i dones a Santa
Murder
Fins de Catalunya, feien un cremà.
Mans de la guitarra solíem cantar, solíem cantar.
Fins de Catalunya, fins al català.
Arribaren temps de guerres, de perfidies i traïcions.
I en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Els mariners de Calella, el meu avi, amics de tots.
Varen morir a coberta, varen morir al treu del canó.
Quan el català sortia a la mar,
cridava el meu avi, apa nois que estar.
Els mariners de bordo no varen tornar.
No varen tornar.
Tingueren la culpa els americans.
Quan el català sortia a la mar,
els païs de Calella, feien un cremà.
Mans de la guitarra solíem cantar, solíem cantar.
que el català, feien un cremà.
que el català, feien un cremà.
I si ella ens va parlar des de la bahia,
nosaltres us hem parlat, concretament Núria Cartanyà, des del control,
ha parlat però ha fet possible aquesta gravació i aquest programa també.
I qui us parla, Xavier Pardina, us hem oferit.
El programa número 255 de Habaneras,
des del Balcó, des de Tarragona, Radio.
I ja sabeu que cada diumenge a les 12 del migdia estem aquí per oferir-vos sabaneras,
cançons marineres, algun altre ritme com el balses o boleros.
Fins al llimatge, doncs, a les 12.
Béu-vos-hi, com us he dit.
Béu-vos-hi, com us he dit.

Béu-vos-hi, com us he dit.