El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar, en aquest matí del diumenge 23 de novembre,
Solemnitat de Jesucrist, Rei de l'Univers, amb la qual es tanca l'any litúrgic.
Com sempre, abans de començar la nostra missió, els saludem en Santi Grimau, el control tècnic,
i en Didac Bertran i la que els parla Montse Sabater, els micròfons.
Bon dia a tothom en aquest final d'any litúrgic.
El proper diumenge, si Déu vol, entrarem a l'Advent i estrenarem un nou cicle de lectures, el bé.
Avui Jesús ens parla del judici definitiu.
I amb aquesta il·lustració metafòrica d'ovelles i cabres,
ens fa veure que es tractarà d'un judici d'amor.
Serem jutjats sobre l'amor, ens diu Sant Joan de la Creu.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Una de les grans mancances dels homes del nostre món
és potser haver perdut l'experiència dels propis límits
que dona a viure la malaltia de manera plenament humana.
A la Sagrada Escriptura es pot trobar aquesta referència,
així com la percepció que hi ha una misteriosa relació entre la malaltia i el pecat,
la qual cosa permet també entendre que la malaltia pot tenir un valor redemptor.
Els avenços de la medicina són espectaculars.
Li hem de donar moltes gràcies a Déu,
així com també hem d'encoraixar les investigacions científiques
perquè siguin plenament humanes i portin l'home a viure amb més dignitat.
Al mateix temps, percebem un desig de tenir-ho tot,
també la guarició de la malaltia, de seguida, immediatament,
i demanem i exigim a la classe sanitària que faci contínuament miracles.
Com sabeu, avui tenim obert a la nostra societat un debat sobre l'eutanàsia,
la mort digna, les cures paliatives,
és a dir, sobre la malaltia i els moments finals de la vida humana.
Aquest debat no és fàcil
i ens hi juguem coses molt importants
relacionades amb la dignitat de la persona i els seus drets fonamentals
que tenen la dificultat afegida d'una certa confusió lingüística.
Penseu, per exemple, en les ambigüitats
amb què s'utilitzen els conceptes eutanàsia i mort digna.
Els cristians hem d'imitar Jesús en la seva compassió pels malalts,
ajudant-los de debò a humanitzar els moments de la malaltia.
Ell, amb la seva passió i mort, ha donat un nou sentit al sofriment.
És la certesa que el Reine de Déu és a prop
i amb ell la victòria sobre el pecat, el sofriment i la mort.
Per això hi ha un sacrament específic per aquest moment,
l'unció dels malalts.
Tots tenim a la vora persones malaltes o grans
que es veuen disminuïdes en les seves capacitats
i que necessiten de nosaltres cura, protecció, ajuda
i, sobretot, el bàlsam de la caritat,
de la veritable estimació.
Si perdéssim aquesta capacitat d'ajuda,
estaríem perdent una d'aquelles coses
que ens fan més plenament humans,
la capacitat d'estimar,
donant-nos nosaltres mateixos en servei dels altres.
Penseu que els que es troben en aquestes situacions
moltes vegades el que més necessiten
no són les coses materials,
que també els hi hem de proporcionar,
sinó la companyia que combat la soledat
i l'efecte que els ajude a sentir-se útils i estimats.
L'experiència de moltíssims metges,
infermeres i personal sanitari
demostra que, quan és veritable cura
de les persones que pateixen,
aquestes són més felices
i viuen els moments finals de la vida
en plena humanitat.
Privar-los d'aquesta possibilitat
és arrabassar-los un dret veritable que tenen.
Adéu-siau.
Parlàvem abans del judici final,
on serem jutjats sobre l'amor.
Com diu un altre místic,
Sant Ignasi de l'Ullola,
en la seva meditació
Contemplación para alcanzar amor,
l'amor s'ha de posar més en les obres
que en les paraules.
I l'Evangeli d'avui és ben il·lustratiu.
Cada obra de caritat que fem
la fem a Cris mateix.
Perquè tenia fam
i em donàreu a veure.
Era foraster
i em vau acollir.
Anava despullat
i em vau vestir.
Era a la presó
i vinguéreu a veure'm.
Més encara,
tot allò que fèieu a cadascun
d'aquests germans meus,
per petit que fos,
m'ho fèieu a mi.
Aquest passatge evangèlic
que ens fa tocar
ben bé de peus a terra,
posa la festa del judici de Cris-rei
en el seu lloc.
La reialesa de Cris
és tota una altra cosa
que la prepotència.
És, simplement,
la realitat fonamental
de l'existència.
L'amor
tindrà
la darrera paraula.
Avui s'escau
la jornada
del voluntariat de Càritas
i el dia
del Sense Sostre,
on es reuniran voluntaris
i treballadors de Càritas.
Serà d'aquí a pocs minuts
a dos quarts de Déu
al Seminari de Tarragona.
La feina de Càritas
consisteix
en posar en moviment
la corrent
del Servei Caritatiu,
expressió de l'amor
a l'Església,
i ho fa concretament
a través del testimoni profètic.
Per altra banda,
aquesta tarda
s'inicia
la temporada musical
a l'Abisbal,
la dinovena tardoral
d'Orga al Penedès,
amb el concert
de Santa Cecília
amb el cor
Zongora
i Jonathan Carbó
a l'Orga,
sota la direcció
de Montserrat Meneses.
Tindrà lloc
a l'Església
parruquial
de Santa Maria
de l'Abisbal
del Penedès
a dos quarts
de set de la tarda.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Amics,
alguna cosa
s'està movent
a nivell internacional
per a la concòrdia
entre les diverses religions.
Ja fa temps
que es parla
de diàleg
i d'oblidar
els enfrontaments
que s'han perpetuat
durant segles
i que han fet
molt de mal
no sols
a les mateixes
confessions
religioses,
sinó fins i tot
a la mateixa societat.
Entre els catòlics
a partir del Consell
Vaticà II
s'han fet passos
molt importants
no sols
a nivell de base
sinó fins i tot
a nivells simals.
El novembre
de l'any passat
l'Assemblea General
de les Nacions Unides
va convocar
per primera vegada
a la història
de les Nacions Unides
un debat
sobre diàleg
i cooperació
intercultural
i interreligiosa
per la pau.
I això
al màxim nivell.
Dos dies
de reflexió
presidits
pel secretari general
de les Nacions Unides
Van Kimun.
van assistir
més de 80 estats membres.
Alguns dels governants
van cedir
al seu lloc
els dirigents religiosos
del seu país
i això
en un Parlament Mundial
en el que estan representats
tots els estats del món.
Vull fixar-me avui
d'una manera especial
en un pas important
que s'ha fet
en el món islàmic.
Alguna cosa
s'està movent
també en aquest àmbit
de cara a una major
comprensió
entre les diverses religions.
Sempre hi ha hagut
dins el món islàmic
però potser més ara que mai
creients
que senten una inquietud
per actualitzar
el missatge
de Mahoma.
Dins de l'islam
és molt fort
el corrent conservador
i fins i tot
fonamentalista
però soterràniament
s'està alimentant
un corrent de renovació
que a la llarga
pot donar fruits abundants.
Quan vaig ser al Marroc
em vaig hostejar
a casa
d'un cessador francès
i aquest em deixà
un llibre
sobre l'islam
del futur
estava escrit
per un musulmà
el mossèn francès
em va encarregar
que no el portés
d'una manera visible
vaig tenir molta cura
de portar-lo
sempre amagat.
El que més em va sorprendre
de aquesta visita
va ser
la xerrada
que ens va fer
a uns quants sacerdots
el director
de la Universitat Islàmica
de Fès.
Després de parlar-nos
de l'amistat
que teníem
determinades personalitats
del món catòlic
ens va dir
l'Església catòlica
ha canviat
molt d'uns anys
d'ençà
nosaltres
encara no
aquesta encara no
ens va animar
pensant que
no era qualsevol
el qui ho deia
sinó el responsable
de la formació musulmana
a la universitat
però últimament
s'ha donat un fet
que revela
que s'estan fent
passos seriosos
impensables
fa pocs anys
el rei
de l'Aràbia Saudita
Abdalà
Bin Abdul
Lassiz
el Saud
custodi
dels dos santuaris
més importants
de l'islam
la Meca
i Medina
va tenir una entrevista
el 7 de novembre
de l'any passat
amb el papa
Benet XVI
el cap
segons els musulmans
del món infidel
per a parlar
ni més ni menys
que de la col·laboració
entre musulmans
cristians
i jueus
del món
el maig d'aquest any
el mateix rei
ha promogut
una reunió
al màxim nivell
de savis
i olemes
de les diverses
escoles islàmiques
a la Meca
per detectar
del diàleg
interreligiós
fruit d'aquesta reunió
va ser el compromís
de convocar
per part de la Lliga
Musulmana Mundial
una conferència
sobre el diàleg
que es va celebrar
a Madrid
el mes de juliol
d'aquest any
amb representants
al màxim nivell
de les principals
confessions
religioses
les paraules
les paraules
del rei
abdelà
van ser
sorprenents
és Déu
qui ha volgut
que hi hagi
diverses religions
i per tant
el que ens correspon
a nosaltres
és treballar conjuntament
per atrobar la pau
aquestes paraules
diteses fa 15 anys
per qualsevol imant
hauríem pogut
mereixer
fins i tot
pena de mort
vol dir que
fins i tot
en el món islàmic
que sembla
tan impermeable
alguna cosa
s'està movent
alegrem-nos-en
i donem-ne gràcies
a Déu
Amics
fins un altre dia
si a Déu plau
En aquesta solemnitat
de Jesucrist
rei de l'univers
el mateix Jesús
ens mostra
que el sentit
de la reialesa
o potestat
és el servei
als altres
Ell afirma
de si mateix
que era mestre
i senyor
i també
que era rei
però exercia
el seu mestratge
rentant els peus
dels deixebles
i regnar
donant la vida
Jesucrist
regna
primer
des d'un
humil bressol
una menjadora
i després
des d'un tron
força incòmode
és a dir
la creu
Doncs a propòsit
podríem escoltar
el fragment
de l'Evangeli d'avui
que ens brinda
l'Associació Bíblica
de Catalunya
i després
el comentari
sobre les lectures
d'avui
que ens ofereix
el seu president
mossèn Joan Magí
Doncs molt bé
El judici final
quan el fill
de l'home
vindrà
ple de glòria
acompanyat
de tots els àngels
s'asseuran
al seu tron
gloriós
tots els pobles
es reuniran
davant seu
i ell
destriarà la gent
els uns dels altres
com un pastor
separa les ovelles
de les cabres
i posarà
les ovelles
a la seva dreta
i les cabres
a la seva esquerra
Aleshores
el rei dirà
als de la seva dreta
Veniu
beneïts del meu pare
rebeu en herència
el regne
que ell us tenia preparat
des de la creació
del món
perquè tenia fam
i em donàreu menjar
tenia set
i em donàreu beure
era foraster
i em vau acollir
anava despullat
i em vau vestir
estava malalt
i em vau visitar
era la presó
i vinguereu a veure'm
Llavors
els justos
li respondran
Senyor
quan et vam veure
afamat
i et donàrem menjar
o que tenia set
i et donàrem beure
quan et vam veure
foraster
i et vam acollir
o que anaves despullat
i et vam vestir
quan et vam veure malalt
o a la presó
i vinguerem a veure't
el rei
els respondrà
us ho asseguro
tot allò
que fèieu
a un d'aquests germans
meus més petits
a mi m'ho fèieu
després dirà
els de la seva esquerra
aparteu-vos de mi
maleïts
aneu al foc etern
preparat per el diable
i els seus àngels
perquè tenia fam
i no em donàreu menjar
tenia set
i no em donàreu beure
era foraster
i no em vau acollir
anava despullat
i no em vau vestir
estava malalt
o a la presó
i no em vau visitar
llavors
ells li respondran
senyor
quan et vam veure
afamat o assadegat
foraster o despullat
malalt o a la presó
i no et vam assistir
ell
ell els contestarà
us ho asseguro
tot allò
que deixàveu de fer
a un d'aquests més petits
m'ho negàveu a mi
i aquests
aniran al càstig etern
mentre que els justos
aniran a la vida eterna
però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el favor
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
bon dia
amics
el dia 23 de novembre
celebrem
el diumenge
34
i últim
de durant l'any
i clar
com és l'últim
de l'any litúrgic
se celebra
la festa
del Cris Rei
o sigui
aquest Jesús
que havent
ha complert
la purificació
dels pecats
s'assegué
a la dreta
de la majestat
a les altures
aleshores
aquest Jesús
és el bon pastor
és el qui ens condueix
és aquell qui
tot allò que fa
ho fa
perquè tinguem vida
la tinguem en abundància
com el pare
li ha dit
que ho fes
i per això
la primera lectura
de S'equiel
és Déu mateix
qui ens vol conduir
a reposar
és
Déu mateix
qui vol
que
tots
siguem
tinguem
les mateixes
oportunitats
que ell
ens ha donat
i que tots
puguem exercir
els dons
que ens ha donat
i que no siguem
egoistes
i no
ens aprofitem
dels altres
això
ens ho diu
ell mateix
en aquesta imatge
del bon pastor
que ens ofereix
el profeta
S'equiel
i
Sant Pau
ens diu
si Crist
ha ressuscitat
com a primícia
de tots els que han mort
si la resurrecció
de Jesús
és l'eficàcia
és la força
que tot allò
que ell
ha fet
ha dit
ha ensenyat
és el que condueix
a l'autèntica alegria
a l'autèntica
comunió
i
a l'Evangeli
doncs
estem
a la part final
d'aquella gran arcada
de l'Evangeli
de Sant Mateu
que comença
amb les benhaurances
el sermó
de la muntanya
i acaba
a l'últim sermó
el del judici
quan Jesús
diu
veniu
beneís
del meu pare
rebeu en herança
el reina
que ells havia preparat
des de la creixió del món
i per què tot això?
perquè tenia fam
i en donar-ho de menjar
tenia set
i en donar-ho de beure
era foraster
on vau acollir
anava despullat
en vau vestir
estava malalt
i en vau visitar
era a la presó
i vinguére-ho a veure
mireu
Déu
té cura de nosaltres
Déu ens estima
i ens vol sempre amb ell
a la vinya
al banquet de noses
cal però treballar
entre tots
per suprimir
tot allò
que no ens fa nets
davant Déu
ni els altres
només així
podrem ajudar-nos
cap a la resurrecció
i al trobar-nos
amb Déu
serem jutjats
per l'amor
tot allò que fem
un dels nostres germans
per petit que sigui
ho fem a Jesús mateix
ens ho diu ell
els justos
de l'Evangeli
demostren
una gran naturalitat
ja que no recorden
d'haver complert
obres de misericòrnia
és així
com ens valora
el Senyor
és així
com ens aprecia
com ens estima
que tot
vol dir el mateix
que arribem a respectar
tant el desvolgut
que sapiguem
trobar-hi Déu
i això
Jesús
no ho oblida
ni en aquesta vida
ni en l'altra
cada vegada
que anem a missa
vivim el moment
de la consegració
escoltem la invitació
de Jesús
que ens ofereix
el seu cos
i la seva sang
com a aliment
de vida de regne
ens diu ben clar
que és un cos
entregat per nosaltres
i una sang
vessada
per la remissió
dels pecats
de tothom
aquesta és la realitat
que acceptem
en la comunió
la realitat
que la fa eficaç
quan cadascú
amb el guiatge
de l'esperit sant
donem culte a Déu
menjant el cos
de Crist
preneu
mengeu-ne
bebeu-ne tots
amb el nostre cos
convertit
en altar
del nou testament
el passat dia 15
a la seu
de l'institut
d'estudis
bellencs
va tenir lloc
un interessantíssim
seminari
sobre la figura
de mossèn Carles Cardó
amb motiu
del 50è aniversari
de la seva mort
aquest seminari
junt amb una magnífica
exposició
va estar promogut
per la parròquia
de Sant Joan Baptista
amb el recolzament
de l'Ajuntament de Valls
i de l'Institut d'Estudis
Bellencs
mossèn Carles Cardó
prevera
literat
traductor
i pensador
és una de les figures
capdals
de la Catalunya
del segle XX
la qual cosa
justifica plenament
aquest homenatge
retrospectiu
el mossèn Josep
Bufarull
archiprès
de l'alt camp
li preguntàrem
el per què
de tot plegat
doncs
un any
de commemoració
del 50è aniversari
de la mort
de Carles Cardó
simplement
és una ocasió
una ocasió
per conèixer
la seva persona
el seu pensament
i evidentment
no només
com una mirada
vers el futur
vers aquell personatge
sinó
precisament
preveient
veient
l'actualitat
del seu pensament
i del seu capteniment
doncs
de passar-lo avui
perquè creiem
que tant per l'Església
com també
per la nostra societat
personatges com ell
són permanents
en aquest sentit
per tant
doncs
això justifica
la publicació
de llibres
de conferències
i avui mateix
que estem acabant
el seminari
aquesta tarda
doncs
vol dir
que hi hem dedicat
tot un dia
però encara ens queda
en resta alguna cosa
i fins i tot
s'adonarà la idea
de commemorar-lo
anualment
de manera que volem
fer d'alguna manera
cada any
un recordatori
perquè el personatge
continua sent
important per nosaltres
i pel futur
doncs
del capteniment
eclesial
i social
i polític
de la nostra nació
Per altra part
el senyor Jordi París
membre de la comissió
organitzadora
del cinquantè aniversari
de la mort
de Carles Cardó
li preguntàrem
com va néixer
aquesta iniciativa
De fet
la comissió neix
per commemorar
els cinquanta anys
de la mort
del Carles Cardó
Aleshores
l'iniciativa surt
per part de la
Parc de Sant Joan
i que després
implica
l'Institut d'Estudis
Vallencs
i l'Ajuntament
de Valls
en l'organització
d'uns actes
que el que pretenen
és recordar
la figura
del Cardó
molt més enllà
del seu nom
de fer un redescobriment
de la seva figura
i de la seva
la potència
del seu pensament
i de la seva acció
tant quan era aquí
com quan va estar
a l'exili
El seminari
va comptar
amb diverses ponències
pel matí
giraren
a l'entorn
de la figura
de Carles Cardó
Eus a sí
el resum
que de la primera
el pensament
teològic
de Carles Cardó
ens feia
mossèn Josep Gil
teòleg
Després d'una lectura
crec que
suficientment
inaprofundida
i distesa
dels escrits
de Carles Cardó
jo he intentat
dir
diverses coses
primera
la més important
potser és
que no podem buscar
ni podem trobar
perquè no hi és
en Carles Cardó
un pensament
teològic
sistemàtic
de manera que
més aviat
el seu pensament
teològic
respon
a situacions
en què es troba
cada moment
que en aquell moment
ha de respondre
a una situació
i ella porta
la seva
visió
teològica
altra punt
molt important
seria
la Cristologia
o sigui
Jesucrist
fill de Déu
per ell
és molt important
aquest tema
i és un tema
en el qual
vull dir
ell
pren possessió
posició
davant d'altres
maneres d'entendre
la naturalesa
de Jesús
una última cosa
que m'he intentat
d'explicar
en la meva aportació
seria
la
la importància
de l'experiència
de l'exili
en el cas
d'aquesta persona
l'exili va significar
per ell
una autèntica
reestructuració
del seu pensament
i d'aquí surt
el Cardó
teòleg
poeta
més eminent
el teòleg
i el poeta
que hi ha
darrere
del càntic nou
que és realment
un text esplèndid
del doctor
Cardó
Els aspectes
nacionalistes
i filosòfics
del doctor
Cardó
foren l'eix
de la ponència
del doctor
Jordi Giró
professor de filosofia
de la Universitat
Ramon Llull
Carles Cardó
com a pensador
ha estat
important
sobretot
perquè
tradueix molt bé
tota la mentalitat
tradicional
del tomisme
i en aquest sentit
diguem
l'expressió
de la meva ponència
ha estat
recordar
quins han estat
els elements
fonamentals
d'aquesta aportació
sobretot també
veient com això
s'aplica
en l'àmbit
del nacionalisme
i en l'àmbit
de la política
El Cardó
literari
va ser tractat
pel filòleg
i biògraf
de l'esmentat personatge
Lluís Maria
Monconill
El perfil literari
de Cardó
el podríem resumir
en quatre vessants
o quatre aspectes
Primer
el sentit
que ell té
de la llengua
ell és absolutament
coherent
en tant que
la llengua
constitueix
la personalitat
humana
de cada un dels homes
i constitueix
la personalitat
de l'escriptor
de manera que
un escriptor
que no domina
la llengua
el considera
amb una certa
incapacitat
per arribar
a integrar
absolutament
una obra literària
del tot
constituïda
Cardó
també
fa referència
a una espècie
d'assesi
com un treball
de poliment
de l'obra literària
i això
ho emmarca
sobretot
en el món
de la traducció
diu que
la traducció
és la sisalla
amb la qual
tot lingüista
tot home
que cultiva
la llengua
ha de passar
per l'experiència
de la traducció
per una part
la traducció
és la gran oportunitat
per la llengua de Catalunya
en uns certs moments
i per l'altra part
és la gran ocasió
perquè
la llengua
i el patrimoni
literari
de Catalunya
s'enriqueixin
de fora de Catalunya
antics
i moderns
l'estil
de Cardó
és molt particular
perquè
si bé
representa
que
està
molt
enveïnatge
amb l'estil
diríem
de clamatori
de l'oratòria
Cardó
creu
que l'estil
ha de ser
una comunicació
amb el
lector
i amb això
ell vol copiar
Sant Agustí
Per la tarda
el seminari
es va centrar
en com
Carles Cardó
formularia avui
la seva proposta
nacionalista
una relectura
del document
episcopal
Arrels Cristianes
de Catalunya
una revisió
pel segle XXI
Els aspectes polítics
es va tractar
el molt honorable
senyor
Joan Rigol
ex-president
del Parlament
de Catalunya
Cardó
diu que Catalunya
és una nació
i una nació
és una cultura
i és uns valors
de l'esperit
que intenten
aglutinar
totes les persones
perquè realment
puguin exercir
com a tals
com a persones
com a ciutadans
i sobretot
expressades
a través
de l'alta cultura
i de la llengua
del nostre país
i nosaltres
tenim
l'obligació
si volem
seguir
Cardó
d'integrar
tots aquests
fets nous
d'immigració
de globalització
i d'un cert
economicisme
perquè Catalunya
continuï vigent
amb aquesta visió
donació
que té Carles Cardó
Finalment
els aspectes
eclesials
de l'obra
del Prevera
Ballenc
els va desenvolupar
el director
de l'arxiu històric
Arxidio Cessà
de Tarragona
mossèn Manel Fuentes
Cardó
com totes les persones
poliàdrica
es veu afectat
d'una manera
important
per la Guerra Civil
perquè abans
de la Guerra
havia defensat
una tercera via
enfront d'aquells
que anem partidaris
del catastrofisme
havia intentat
un diàleg
amb la societat
malgrat això
pateix l'experiència
de la persecució
i de l'exili
i aleshores
en lloc de fer
com alguns
que retornen
cap a posicions
més retrógrades
el que farà
certament Cardó
és mantenir
la seva posició
i per tant
de treballar
a favor
de tot allò
que és el diàleg
Reprenent la nostra agenda
caldrà dir
que el dia 27
dijous
hi haurà una nova sessió
del seminari
Cinema i Història
Tàrraco
i l'inici
del cristianisme
Persecucions
i màrtirs al cine
amb la projecció
de la pel·lícula
Barrabàs
de Richard Fleischer
a la sala d'actes
del Museu Nacional
Arqueològic
de Tarragona
a la plaça
del rei
número 5
a dos quarts
de 7
de la tarda
i el dia 28
tindrà lloc
la inauguració
del Pessebre
Bancaja
a l'antic
mercat central
de Tarragona
a la plaça
Corsini
Aquest pessebre
conceptuat
com un dels més
grans del món
ocupa una superfície
de 300 metres quadrats
i consta
i consta de més
de 1.200 figures
romandrà obert
fins al dia 6
de gener
A casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer el
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guarda
Moltes vegades
parlem de les obres
missionals
pontifícies
altres vegades
simplement
diem
les OMP
que són
les inicials
d'aquesta
organització
missionera
que el papa
Pius XI
assumi com a pròpies
del papat
d'aquí
els pontifícies
La seva tasca
principal
és la de fomentar
i atendre
l'acció missionera
de l'església
arreu del món
Organismes
diferents
directament del papa
són quatre
En cada diòcesi
el suprem responsable
n'és el bisbe
qui nomena
un delegat seu
el qual
en nom del bisbe
fa d'animador
de la dimensió
missionera
de l'església
i se'l nomena
directió
diocesà
de les obres
missionals
pontifícies
El nom
d'un d'aquests
organismes
és de l'obra
missional
pontifícia
de la propagació
de la fe
Fou l'any
1819
que un alumne
del seminari
Solpicià
de París
escrivi una carta
a Paulina
Gericot
jove cristiana
i compromesa
i li explica
les immenses
necessitats
de les missions
de l'Àsia oriental
En Paulina
nascé
una gran inquietud
d'ajuda
que contagia
un grup
d'obreres
i d'una fàbrica
de Lión
allí començar
la gran obra
missionera
de la propagació
de la fe
els papes
Lleó XIII
Sant Pius
de Zé
i Benet XV
la recolzaren
Fou Pius XI
el que
1922
la declarar
obra
missional
pontifícia
Altra dels organismes
és l'obra
missional
pontifícia
de Sant Pere
Apòstol
la inquietud
la inquietud
d'Estefania
Iacotenc
i de la seva filla
Joana
Joana
Vigar
responent
a la crida
del vicari
apostòlic
de Nagasaki
ja l'any
1888
posar
els fonaments
del que seria
més tard
l'obra
pontifícia
de Sant Pere
Apòstol
en atenció
al foment
de vocacions
natius
i a tenir-ne cura
el papa
Pius XI
l'any
1922
també
la declarar
obra
missional
pontifícia
el tercer
dels organismes
és l'obra
missional
pontifícia
de la infància
missionera
precisament
Fou un pastor
un educador
un apòstol
mossèn
Borfin
Jansson
bisbe
de Nancy
que a fi
de donar
un caire
missioner
a la devoció
al nen
Jesús
creia
un moviment
de nens
cristians
per l'ajut
i la salvació
dels nens
pagans
així va néixer
el 19 de maig
de 1843
l'associació
de la santa
infància
a la qual
Pius XI
declarar
obra
pontifícia
l'any
1922
el bisbe
de Nancy
rebia
urgents
cartes
dels missioners
de Xina
que demanaven
ajut per salvar
els infants
a causa
de la pobresa
de les famílies
els nens
eren eliminats
o abandonats
pels seus pares
i morien
sense rebre
el baptisme
el bisbe
va parlar
de tot això
amb alguns adults
però evidentment
per ells
Xina
estava molt lluny
i a més
França
estava compromesa
en la difusió
de la propagació
de la fe
sorgida
20 anys
abans
i molt activa
en l'ajut
de les missions
la idea
de la santa infància
pren forma
després d'una
entrevista
amb Paulina
Gericot
a Londres
1842
seria
una mena
de propagació
de la fe
per als infants
adeu-siau
amigues
i amics
és tot per avui
fins al diumenge
a vinent
si adeu-plau
feliç setmana
a tothom
a tothom
d'un
d'un
d'un