Música
Molt bona tarda, benvinguts al No en Vinguis amb Històries, quan són les 9 i 31 minuts.
Acaba de canviar el reiatge, quan som superpuntuals per iniciar el programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Manel Magí, Sílvia García i un servidor, Jordi Ximeno, com estem?
Bé, bé, bé, molt bé.
També saludem a tota la nostra audiència, sempre fidel, i que avui tampoc ens està fallant,
tot i que hi ha dues grans notícies a nivell internacional per fer un seguiment detallat.
d'una banda, les seleccions nord-americanes, per una altra banda, que està jugant el Barça.
Tu creus que tenim molts oients que estan votant en aquests moments a les seleccions americanes?
Home, però avui en dia, podent escoltar ràdio per internet, no m'estranyaria que hi hagués algun tarragoní,
per exemple, vivint a Seattle, o a Washington, o a San Francisco.
Jordi, a Seattle, a Seattle, a Washington, o a San Francisco, o a Frisco.
Bé, doncs, si algú m'ho escolta per a aquelles contrades, les nostres salutacions.
I benvinguts al No em vinguis amb històries.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
I després de la presentació, doncs, el sumari.
Sumari, com és habitual, iniciem el nostre programa amb una efemèride,
bé, amb dues efemèrides.
La primera ens portarà el 4 de novembre de 1780, que ens explicarà el que va passar,
i la segona, el 4 de novembre de 1979.
Una segona efemèride que també lligarà per entrar al monogràfic,
que tracta sobre la revolució islàmica a l'Iran, l'any 1979.
Continuarem el programa amb avui fa 100 anys a Tarragona,
és a dir, la nostra retrospectiva, la nostra mirada cap enrere,
cap a la premsa, en concret, al diari de Tarragona.
Avui amb una visita reial.
Amb una visita reial.
Amb una visita reial.
A Tarragona, eh, a Barcelona.
Sí, a Barcelona, molt bé.
I també amb un anunci, tenim un patrocinador.
Sí, i avui, si no m'equivoco, és algo de...
salts minerals.
Sals minerals, m'adéu.
I, bueno, l'important és treure pasta i treure calé, doncs sí.
Digues que sí.
I per acabar, curiositats, que...
Sí, de la curiositat podem deixar anar una frase, una cita,
bueno, sí, una frase, una expressió, millor dit.
A veure si saps de què va.
Coming out of the closet.
Avui...
És com diuen la curiositat d'avui en dia, però en anglès.
Coming out of the closet.
Estàs molt anglosaxó, eh?
Oh, yeah.
Serà perquè hi ha eleccions norteamericanes.
I com és habitual, notícies i tancarem el programa.
Afemèrides
4 de novembre de l'any 1780.
Aquell dia es va iniciar una gran rebel·lió indígena al Virregnat de Perú,
encapçalada per José Gabriel Condorcanqui,
conegut com a Tupac Amaru II.
José Condorcanqui era un índia adinerat dedicat al comerç,
possiblement descendent del darrer inca, Tupac Amaru.
La causa d'esta rebel·lió indígena va ser la nomenada Mita,
o obligació imposada als indígenes de treballar les mines
i els abusos dels corregidors.
I va començar tal dia com avui, com hem dit, de l'any 1780,
a la localitat del Perú de Pluma.
José Condorcanqui va encapçalar immediatament aquell moviment,
adoptant el nom de guerra de Tupac Amaru II.
Tot i que l'origen de la revolta va ser, com hem comentat,
estes abusos que hi havia per part de la corona,
ràpidament es va convertir en una guerra racial,
indígenes contra europeus i criolls.
Al capdavant d'un exèrcit nombrós,
el senyor Tupac Amaru II va derrotar un exèrcit de 1.200 espanyols,
però poc després acabaria sent derrotat
exactament el 8 de gener del 1781.
I saps, Jordi, què li van fer a aquest senyor per haver-se revelat?
Buf!
T'ho explico?
Explica.
Tot i que ha passat a Halloween, però...
Sí, doncs bé, el 18 de maig de 1781,
tres mesos i escaig després d'haver estat derrotat,
el senyor Tupac Amaru II va ser obligat,
primer que a presenciar l'execució dels seus aliats,
amics, de la seva dona, dels seus quatre fills,
després li van tallar la llengua
i el van intentar desquartitzar viu,
llegant-lo per les quatre extremitats a quatre cavalls,
tot i que, atenció, no ho van aconseguir.
Això els colonitzadors europeus, i en concret espanyols,
que anaven a, en teoria, a Amèrica,
a civilitzar, a evangelitzar, etcètera.
Doncs bé, com que no el van aconseguir desquartitzar d'aquesta manera,
li van tallar el cap,
després sí que el van fer a trossos
i van plantar a cada una de les províncies
que s'havia revelat un braç, una cama o el cap.
Tot i que va fracassar este primer intent de revolta,
doncs això va ser la primera llavor que,
dècades més tard,
acabaria fructificant en la independència de Perú
i de les colònies espanyoles a Amèrica.
Sí, però almenys, sí.
Tupac Amaru era indígena, no?
Sí.
Sí.
Després, bueno, ara em diràs, repelent,
però bé, la independència iniciada a partir de 1810, etcètera,
quan els franceses ja no eren tants moviments indígenes,
sinó que eren més criots, etcètera, etcètera,
o burgesia que controlava l'economia
però no controlava el govern i la política.
Però bé, repelent, digueu-ho.
Segona efemèria, 1979, 4 de novembre 1979,
l'Ambaixada dels Estats Units a Teheran
va ser assaltada per estudiants islàmics,
tal dia com avui, de l'any 79,
4 estudiants militants van prendre l'Ambaixada nord-americana a Teheran,
a l'Iran, i van retenir contra la seva voluntat
52 ciutadans dels Estats Units durant 444 dies,
com a protesta per la negativa de Washington
d'extradir el xar, Mohammed Reza Pahlavi, per ser llotjat.
El xar, que tenia el suport americà, havia abandonat l'Iran
després de ser derrocat durant l'execució musulmana.
Curiosament, l'any 2005,
5 d'aquests 52 ciutadans nord-americans,
65 dels hostatges dels secrets de l'Ambaixada nord-americana a Teheran,
van reconèixer per televisió i pels diaris
la cara del nou president iranià com un dels seus segrestadors.
La biografia oficial del president
ja deia que el conservador Mahmoud Ahmadinejad
estava orgullós d'haver format part del moviment estudiantel
que va segrestar l'Ambaixada.
Posteriorment, diferents investigacions, etcètera, etcètera,
no han confirmat que Ahmadinejad fos un dels segrestadors.
I el senyor Buss, doncs, com obrint la boca i opinant com va fer sempre,
va dir, ara no recordo ben bé les paraules,
però va dir alguna cosa similar de
si ara no tenim proves, ja sortiran.
O sigui, ja les fabricarem, no?
És possiblement.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
I després d'haver preparat aquesta efemèride
de tal dia com avui, del 4 de novembre del 79, a l'Iran,
doncs, un després va tenir curiositat per saber
de què tractava, en aquest cas, la revolució islàmica a l'Iran.
Per començar, situem-nos geogràficament.
L'Iran és un d'aquells països que estan al Golf Pèrsic,
limita amb diferents països, com el Turcamistan, Afganistan,
Pakistán, Irak, Turquia i Azerbaiján,
i també limita amb el Mar Caspi i amb el Golf Pèrsic.
La seva població actual està al voltant de 71 milions de persones
i ocupa una superfície de més d'un milió i mig de quilòmetres quadrats
i, com ja us podeu imaginar o com ja podeu arribar a saber,
la seva capital és Teheran.
Però retrocedim enrere del temps i anem cap a l'any 1973.
En aquesta, revolució islàmica.
Anomenem revolució islàmica el procés revolucionari
que va tenir lloc a l'Iran entre els anys 78 i 79,
pel qual, o per mitjà del qual, els integristes islàmics
i els seus seguidors van deposar el xar de l'Iran,
Muhammad Reza Pahlavi.
Els revolucionaris estaven encapçalats per un líder religiós exiliat,
l'ayetolà Khomeini, que va fer caure la monarquia laica
i va proclamar la república islàmica a l'Iran.
El nou règim va rebutjar qualsevol influència d'Occident
i va ser dirigit d'acord amb els ensenyaments islàmics xiïtes.
xiïtes.
Us preguntareu, i el Manel segurament ho estarà fent,
què és el xiïsme?
Jo no m'ho pregunto perquè ja ho sé, però ho pots explicar.
Perfecte.
Doncs és una secta islàmica, és un sector de l'islam,
sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l'islam,
que sosté bàsicament que l'única interpretació vàlida de l'Al-Qurà
és la dels imans, i no pas la de la suna.
Per afegir, ara arribaria a què és la suna.
Doncs la suna és el costum habitual de Mahoma
que té valor de norma per als creients,
és a dir, tot el que havia fet Mahoma té valor de norma
o de dret islàmic, en aquest cas.
Però abans d'aquesta revolució islàmica dels anys 78-79
hi ha tota una sèrie de precedents,
és a dir, com es vivia abans de la revolució.
L'any 63, és a dir, en retorsionem uns quants anys enrere,
el xamuhamad Reza Pallavi va posar en pràctica
una sèrie de reformes socials, econòmiques i polítiques
conegudes com la revolució blanca,
i no té res a veure amb els detergents.
Entre els canvis introduïts destacava, per exemple,
la concessió de més llibertats a les dones
o, per exemple, la preminència de l'educació laica sobre la religiosa.
Això, doncs, va criar cert malestar,
molt de malestar entre els dirigents religiosos
que també han perdut el seu poder i autoritat moral,
sobretot entre els xiïstes tradicionalistes,
que avui en dia, per exemple,
la majoria de la població és practicant,
és musulmana xiïta.
El 89% de la població de l'Iran
és d'aquesta, o practica aquesta religió.
Com anàvem dient,
tota aquesta sèrie de reformes,
conegudes com la revolució blanca,
posaven o qüestionaven el poder preponderant
de la religió.
I durant aquest deceni de 1960,
l'actitud del Xaba continuava
provocant el descontratament de xiïtes tradicionalistes,
que, curiosament, com comentàvem,
constituïen una gran part de la població.
O sigui, que el Xaba el que volia potser era occidentalitzar...
Irán.
Però, a Irán, per exemple,
tu que domines més l'antiguitat,
a Irán hi ha grans restes arqueològiques
d'un imperi antic, que seria...
Persia.
El Persa, molt bé.
Doncs, coincidint amb les celebracions de commemoratives
del 2.500 aniversari de l'imperi persa islàmic,
aquestes celebracions van ser interpretades
pels sectors més religiosos
com tot una ofensa i tot un insult,
ja que consideraven que la veritable data fundacional
de l'Iran modern
no era 2.500 anys abans,
sinó l'arribada de l'islam al segle VIII.
Clar, i s'ha buscat l'època de més grandesa,
que havia estat l'imperi persa dels Aquemènides,
i, de fet, ho va celebrar en uns fastos increïbles,
crec que va ser al voltant del 1970,
que va anar-hi tots els representants de països
i de monarquies, de tot el món i tal.
Sí, sí, i això no va agradar gens als xiïtes,
perquè, per ells, l'inici de l'Iran actual
o l'Iran modern era amb l'arribada de l'islam,
amb la religió musulmana.
Després, també, d'altra banda,
el descontentament davant de la política del Xà
va començar a estendre's ràpidament per altres sectors,
degut a diferents raons,
però, d'una banda, els estudiants i els intel·lectuals
també rebutjaven el sistema de govern autocràtic,
és a dir, aquell sistema de govern en què el poder del governant
és considerat que deriva d'ell mateix
i no reconeix cap altre,
no reconeix cap límit a la seva situació,
i a Manel ara mateix li estan fent uns signes
en pla de queixa, dient que no farà el futbol,
no miris la televisió.
I després, també, certes queixes
per la corrupció de la família reial,
perquè un de les grans recursos naturals
que té l'Iran és el petroli,
però l'explotació d'aquest petroli
durant els anys 60-70
estava en mans de multinacionals
que pagaven directament...
La riquesa de l'extracció del petroli
no arribava al poble iraní,
sinó que sempre acabava
en mans de les multinacionals,
per una banda,
i també de la família reial del Xa
i de les seves amistats molt més directes.
Què ho dius?
M'añadir, Jordi,
jo que vaig ser un gran lector de lectures
allà pels anys 80,
el Xa i la seva família
eren uns habituals de la premsa rosa.
Sí.
Jo m'estranyaria que trepitjessin Marbella
en més d'una ocasió.
Segurament, segurament.
Després van estar exiliats i...
Sí, i tant.
Després el malestar també va arribar
entre els membres de la burguesia
i tota una sèrie d'altres canvis
i programes de desenvolupament
de la Revolució Blanca,
doncs, durant els anys 70,
no van donar els resultats que s'esperava.
I així, per una banda,
trobem els religiosos enfadats,
la burguesia enfadada,
els estudiants enfadats,
els intel·lectuals enfadats,
però no tots coincidien
amb el fanatisme de la religió
o dels musulmans xiites.
Tots aquests factors van contribuir
a l'aixecament d'un senyor,
que és el senyor Khomeini,
el qual, al començament del deceni del 70,
era un ayatolà relativament desconegut.
però Khomeini disposava de certes aptituds
per les quals, bueno,
que no tenien altres dirigents.
Bàsicament eren tres aptituds,
volem dir.
En primer lloc, semblava no tenir cap por,
va ser l'únic ayatolà o l'únic religiós
que es va atrevir a criticar obertament
la Revolució Blanca del Xà
al mateix any 1963,
en què s'iniciava,
en segon lloc,
es presentava com un home del poble,
és a dir, d'igual a igual amb tothom,
i condemnava les injustícies
del règim, injustícia entre cometes,
també del règim del Xà,
en nom de les masses oprimides.
I en tercer lloc,
i potser més important,
Khomeini va ser capaç de transformar
l'islam xiita en una ideologia atractiva
per a molts grups.
I és que els musulmans xiites,
en un inici,
esperen l'arribada del dotzer imà,
però no...
Sempre s'havia mostrat
al marge de la vida política,
i només se centraven en la vida religiosa.
I aquesta passivitat del xiisme,
Khomeini la va reconvertir
cap a una activitat política,
a més a més.
I fins i tot va encoratjar els iranians
que el concediressin a ell mateix
com a el gran imà messiànic.
I doncs un cert culte
de la personalitat
del mateix Khomeini
com s'ha produït
al llarg de la història
amb altres personatges,
curiosament dictadors,
com poden ser Hitler, Stalin, Mussolini...
Un culte important.
Jo recordo imatges de la seva mort,
no ho recordo exactament l'any,
però i de multituds tremendes
que acompanyant el fèretre,
realment impressionant.
Sí, sí.
doncs aquest culte,
que curiosament és també característic
d'altres règims dictatorials,
etcètera, etcètera.
L'any 63,
el Txà va fer expulsar Khomeini
de l'Iran,
es va dirigir cap a la ciutat
iraquiana de Najaf,
que és una ciutat sagrada
pels xiïtes,
i des de la qual va difondre
el seu missatge
als seus seguidors
o als seus compatriotes.
Uns anys després,
el 78,
el govern irakià
va expulsar Khomeini
del país
davant la temor
o el temor
que la seva doctrina
també provoqués
revoltes a l'Iraq,
i el senyor
es va dirigir cap a França.
A França
va trobar l'exili
que necessitava
i des de França
enviava cintes gravades
amb les seves consignes
revolucionàries,
és a dir,
des de l'exterior
mantenia viva
la flama
d'aquesta
revolució islàmica.
Anem en concret
a la revolució.
L'any 78
els opositors
al règim del Xà
havien tingut
diversos enfrontaments
amb les tropes
del règim del Xà,
etcètera,
però el més important
d'aquests
va ser el conflicte
que es va produir
un 8 de setembre
del 78
a Teran,
quan els soldats
van obrir foc
contra 20.000 manifestants.
Com ja us podeu imaginar,
hi va haver morts,
ferits,
presoners,
detinguts,
etcètera,
etcètera.
Uns mesos després,
molts joves
van tornar
a sortir
als carrers,
van cremar comerços,
bancs, botigues,
de begudes,
alcohòliques
i altres símbols
que estiguessin relacionats
amb l'Occident,
que ells consideraven
que eren signes
i símbols de corrupció.
La tensió
va augmentar
al desembre
amb l'arribada
del Muharram,
que és el més sagrat
musulmà,
el qual
considera
el martiri
de Hussein,
el net del profeta
i un dels primers
dirigents xiïtes.
Aquest mes,
el senyor
Khomeini,
ja des de l'exili,
va convocar
els shenanians
per començar
el mes
de l'heroïsme mític,
el mes que el líder
dels musulmans
es va ensenyar
a lluitar contra tots els tirans,
en aquest cas els tirans
per una banda
el txà de Pèrsia,
el txà de l'Iran
o per una altra banda
també
el que serien
tots els símbols occidentals.
Es van aprofitar
la coincidència
amb les celebracions religioses
també per
iniciar la revolució.
El gener del 79
el txà va fugir del país
i moria
al Qaire,
a Egipte,
l'any següent.
Khomeini
va retornar a l'Iran
el febrer del 79
i va imposar
el seu control
sobre el nou govern
però curiosament
va obligar
a dimitir
el primer ministre
del Txà
i el va substituir
curiosament
per un polític
conegut per les seves tenències
liberals i democràtiques
un senyor anomenat
Médic Bazargant.
Aquesta elecció
a nivell internacional
va sobtar molt
perquè
l'Ayatollah Khomeini
escollís
a una persona
liberal i democràtica
i va fer pensar
que a molts observadors
internacionals
que el nou govern
acolliria
un ampli espectre d'opinions
i que seria
més o menys tolerant
fet que no es va produir.
i tal dia com avui
per exemple
com ja hem comentat
a l'Efeméride
després que els Estats Units
haguessin permès
que el xarra
d'assistència del Mèdic
als Estats Units
en un principi quatre
però després centenars
d'iranians
van assaltar
l'ambaixada nord-americana
a Teheran
prenent com a
presoners
hostatges
a
52 persones.
El conflicte
es va finalitzar
curiosament
després també
amb l'arribada
de Ronald Reagan
després de
reemplaçar
Jimmy Carter
a la presidència
dels Estats Units
i
doncs
aquesta
pressa d'ostatges
també va servir
per mobilitzar
els estudiants
islàmics
radicals
contra
Bazargan
i fer-lo
destituir
del càrrec.
Com és habitual
amb la
ui
anem molt malament
de temps
m'hauries d'avisar
anem fatal.
Com és habitual
hi va haver
repressió
exili
de tota l'oposició
porques polítiques
i religioses
i
com és habitual
bé
amb tot règim
així dictatorial
hi va haver lluites
i confrontacions
entre conservadors
musulmans conservadors
i musulmans reformistes
a favor
d'una
constitució
més o menys
conservadora
a favor
o en contra
de la propietat
o de què havia
de ser
de la propietat
de la terra
i de les indústries
etcètera
i el que també
va donar
molta força
a l'Iran
de Khomeini
va ser
la guerra
iniciada
per l'Iraq
al setembre
de 1980
ja que
l'Iran
va oblidar
les seves disputes
internes
i enfront
de la idea
de la pàtria
i defensem
la pàtria
etcètera
es va enfrontar
contra el seu
país veí
en aquest cas
l'Iraq
que
el signe
de la guerra
va canviar
al voltant
de l'any 1982
gràcies a que
l'Iraq
no l'Iran
feia servir
nens màrtirs
per la guerra
és a dir
la utilització
de nens soldats
bàsicament
la revolució
es va
institucionalitzar
a poc a poc
amb tota una sèrie
de mesures
etcètera
i com que no tenim temps
doncs a mi em sap greu
però ho he de tallar aquí
i potser hauríem de dir
que
encara continua
i encara continua
i encara continua
dins d'esteis del mal
que va nomenar
el senyor Bush
sí, sí
però aquest eix del mal
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
i avui fa 100 anys
a Tarragona
recollim
aquesta notícia
que apareixia
al diari
de Tarragona
tal dia com avui
4 de novembre
de
1908
sí, no?
fa 100 anys
1908
sí, sí
1908
parla de la visita
que va fer el rei
rei Alfons XIII
perdó
a Barcelona
i més concretament
se centra
en la presència
del rei
en un espectacle
de teatre
al teatre Romea
perdó
digo el següent
a la función catalana
que anteanoche
se celebró
en el teatro Romea
en honor del rei
don Alfonso XIII
asistió
como era de esperar
numerosísima concurrencia
que llenaba por completo
las localidades
y el piso principal
y entre la que figuraban
muchas familias
de la buena sociedad
presentando la sala
brillante aspecto
los antepechos
de los palcos
así como las columnas
del salón de descanso
habían sido adornados
con plantas tropicales
y crisantemos
a la derecha del escenario
se había colocado
el escudo de Cataluña
y a la izquierda
el de Barcelona
ambos cobijados
con banderas catalanas
y del antepecho central
del segundo piso
pendía una gran bandera española
que en el centro
ostentaba el escudo real
el palco destinado
a su majestad
estaba formado
por dos del primer piso
junto al escenario
y estaba adornado
con gusto exquisito
apenas instalado
el monarca
en su palco
y acallados
los aplausos
y vivas
empezó la representación
de la comedia
en tres actos
la dida
su majestad
tenía tal deseo
de conocer entera
la obra de Federico Sole
que había expresado
a los organizadores
su deseo
de que no empezase
la representación
antes de que se hallase
en el teatro
así se hizo
y en efecto
su majestad
siguió atentamente
el desarrollo del asunto
celebrando muchas
de sus frases
y sobre todo
el trabajo escénico
de Federico Sole
también el señor
Maura
primer ministro
el señor Maura
dio muestras
de interesarle
grandemente
la obra
terminada
la representación
salió el rey
con su acompañamiento
siendo nuevamente
ovacionado
al entrar
y salir del teatro
el público
estacionado en la calle
y las personas
que llenaban
los balcones
de las casas
contiguas
aclamaron
calurosamente
a su majestad
muy bien
o sea que
un piloteo
impresionante
cada monarquía
como se va
hoy en día
también
y directo
al nuestro patrocinador
¿curt o llarg?
¿cómo lo valeu?
¿como el café
os dejo triar?
Llarguet
¿no?
Llarguet
estén muy largo
a mi me agrada
el micrón
pero el café
ven por feina
ven por feina
ven por feina
Mediana de Aragón
el mejor purgante
el más suave
el más económico
no irrita jamás
caga ideal
dosis de 25 gramos
toda familia
debe tener
Mediana de Aragón
estas sales
son genuinamente
naturales
y se obtienen
por evaporación
instantánea
de las aguas
de Mediana
de Aragón
véase en el prospecto
incluido en la caja
precio
un real cada caja
de venta
en farmacias
y droguerías
depósito
peolozaga
10 entre suelo
o sea que
la cual cosa
demuestra
que fa 100 años
también había estreñimiento
sí sí
no has deixat
dir al final
sí perdona
Mediana de Aragón
Sílvia
Mediana de Aragón
patrocina
el No em vinguis
amb històries
toma ya
No em vinguis
amb històries
curiositats
Molt bé Manel
tu alguna vegada
has
coming out
of the closet
Sí normalment
Sí?
Tu has sortit
de l'armari
aleshores
Coming out
of the closet
Sí
Jo em pensava
que closes
No
closet
Closet
Bueno
clar
no ha de ser
una traducció literal
Els països
anglosaxons
s'utilitza
aquesta expressió
pel que nosaltres
diem
sortir de l'armari
és que aquest modisme
sortir de l'armari
tan de moda
actualment
té un origen
que remunta
fa més de 100 anys
L'expressió
va ser utilitzada
per primera vegada
l'any 1869
per Carl Heinrich
Ulrich
pioner del moviment
pels drets
de lesbianes
gais
bisexuals
i transexuals
Amb ella
volia animar
els homosexuals
a donar a conèixer
la seva condició
i plantar cara
a la societat
davant les continues
discriminacions
que patia aquest col·lectiu
Dos anys abans
és a dir
l'any 1867
Ulrich
s'havia convertit
en el primer homosexual
en declarar-lo
declarar-ho públicament
en un discurs
davant el Congrés
de Juristes Alemanys
a Múnich
on va sol·licitar
una solució
a una resolució
per a l'eliminació
de les lleis
en contra dels homosexuals
que eren severament
perseguits
sent acomiadats
de les seves ocupacions
acomiadats
o acomiadades
de les seves ocupacions
bandejats
i o castigats
amb penes de presó
Què et sembla?
Bé, jo em pensava
que era
una frase més moderna
Sí, jo
la veritat
m'imaginava això
algo similar
Sí, aquest té l'origen
al 1863
1869
Surti de l'armari
Notícies
I avui
més que una notícia
en concret
és que
no porta res
Sí, no, no
comentem un article
que apareixia
en un diari
del País Basc
el Correo Digital
Sí
que parla d'una troballa
que es va fer
fa un parell d'anys
exactament
que es va fer pública
el 8 de juny
de l'any 2006
per l'equip d'arqueòlegs
del senyor
Elisio Gil
que treballen
a Irunya-Veleia
Irunya-Veleia
és una ciutat romana
un creixement
d'una ciutat romana
que està a uns 8 quilòmetres
de Vitoria
Vitoria
i què van trobar aquí?
perquè abans m'ho has explicat
i m'he quedat
anonadado
Doncs bé
com dic
el 8 de juny
de l'any 2006
van
van
fer
van donar a conèixer
un conjunt
de 270 inscripcions
i dibuixos
fetes sobre fragments
de ceràmica
datats en la segona meitat
del segle III
Sí
però
on ressaltaven
una representació
que és
si és que fos certa
era la més antiga
de la crucifixió de Crist
hi havia també
paraules escrites
però més sorprenent
és que hi havia
paraules en eusquera
però sobretot
jeroglífics
egipcis
això en un primer moment
se va explicar
doncs que
la casa on se van trobar
hauria sigut
d'una família
doncs important
i que haguessin
contractat un mestre
doncs per ensenyar
els seus fills
egipcis
egipcis
la cosa és
força estranya
només 4 mesos després
ja van començar
a sortir
els primers dubtes
els primers que va expressar
va ser el catedràtic
de lingüística
ineuropia
Joaquín Gorratxategui
és a dir
hi ha opiniens per tot
i els que defensen
d'una polèmica
tremenda
l'arqueologia
ficció
exacte
que diuen que
que allò no quadra
i que allò no pot ser
no?
home
molt
jo crec que no quadra massa
però
és estrany
per exemple
dalt de la creu
on està Jesús
hi apareix la inscripció
rip
que és típic de les tumbes
en lloc d'Inri
sí
o altres coses
que no quadra
per exemple
algun nom
com el nom
Nefertiti
sí
apareix
nítidament
en jeroglífics
o Nefertiti
sembla ser que no és
un nom
pròpiament egipci
sinó que és una convenció
feta pels egiptòlegs
del segle XIX
o potser
que no sigui
que els egipcis
no tinguin un origen basc
un origen
clar
llegir-ho a l'enrevés
no ho sé
sigui com sigui
diuen que
per Nadal
de fet s'ha anat retrasant
diran alguna cosa
perquè s'està portant
una investigació
per esbrinar
si realment
aquestes peces
són veritables o no
però
no se sap mai
suposo que diran
alguna cosa
que els arqueòlegs
i els historiadors
facin la seva feina
amb llibertat
de forma crítica
i després de Nadal
sabrem alguna cosa
esperem
això sembla que s'acaba
sí
la Sílvia ens fica
a la sintonia de fons
queden menys de 30 segons
no una mica més de 30 segons
gràcies al nostre públic fidel
com hem dit
fa 30 minuts
aproximadament
doncs
no hi ha hagut cap notícia
rellevant a les seleccions
nord-americanes
i el Barça segueix empatant
com que
moltes gràcies
per estar aquí
i ens retrobem la setmana que ve
i sí
ens retrobem la setmana que ve
i per cert, ràpid
el Manuel i jo
vam anar a buscar
roballons
o bolets en general
i vam fer una recollida
fantàstica
impressionant
us ho vam passar
molt bé
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
a
l'an
a
a
a
a
a
a
Gràcies.