This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Entre Amids, todas las voces del sur aquí.
Donde entendemos la diversidad como riqueza.
La diversidad como riqueza.
La diversidad como riqueza.
La diversidad como riqueza.
Conmigo aquí a Rocío León.
Rocío, ¿qué tal? Buenas noches.
Casi físicamente, porque virtualmente estoy siempre, ¿no?
Vía telefónica.
Alguna vez has fallado, pero bueno, sí, tienes razón.
Buena nit y bienvenidas a todas.
Y saludos a la audiencia cibernauta.
Que creo que la tenemos.
Tenemos un poquitín de audiencia cibernauta.
Muy bien.
Quien no nos acompaña hoy es Ricard, el otro colaborador habitual.
Problemas laborales han impedido estar aquí con nosotros.
Le enviamos de todas maneras un saludo porque puede ser que nos esté escuchando.
Rocío, ¿te parece?
Vamos con el tema que nos ocupará hoy.
Este fin de semana, en Constantí, se presentará en el marco de la segunda fiesta de la llengua,
la segunda fiesta de la llengua, se presentará el libro
El meu Constantí, 26 relats, 26 relats de nous visitants.
Y para hablarnos un poco de qué va este libro, de qué va esta publicación,
pues hemos invitado, tenemos aquí a Dolors Fortuny,
que es primera teniente de alcalde de l'Ajuntamiento de Constantí,
responsable de l'àrea de benestar social, família, inmigración y enseñamiento, entre d'altres.
Buena nit, Dolors.
Y consellera comarcal, Dolors, benvinguda.
Buena nit, gracias.
Y también tenemos a Tomasa Molina, que es regidora también de este ayuntamiento,
en concreto se ocupa, entre otros, de l'àrea de seguridad ciudadana.
Buenas noches, Tomasa.
Buenas noches.
Bueno, Dolors o Tomasa, a ver, este libro, el meu Constantí, ¿qué contiene?
¿Qué podemos esperar de él?
Pues, com té, es un llibre molt planer, molt agradable, molt fàcil de llegir,
ple de vivències, ple de sentiment i de records de totes aquelles persones,
bé fa, bé fa si uns mesos, uns anys, o bé fa si 30 anys, 40 anys,
que van abandonar el seu lloc de residència, bé sigui el seu país o la seva ciutat i que van venir a viure a Constantí.
Creus que aquest llibre ens ajuda a entendre com ens veuen els nouvinguts, la gent nouvinguda?
Sí, penso que ajuda tant a entendre ells a nosaltres com nosaltres a ells,
perquè aquí hi posen de manifest els seus sentiments, el que pensen, com ens veuen,
i això penso que és positiu i ajuda a la bona convivència entre tots.
Cuando habláis aquí de inmigrantes, no estamos hablando solamente de la imagen que hoy en día
podríamos tener de un inmigrante, que alguien que viene, no sé, de Pakistán, de Marruecos, de Perú,
sino que, por ejemplo, aquí es gente que viene de otros lugares de España, ¿no?
Y que ha llegado en diferentes épocas incluso.
Sí, sí, sí. Aquí hi ha uns... Bé, nosaltres vam voler que tothom hi estés inclòs,
vull dir que no quedés ningú al marge, i vam agafar persones que fa...
Mira, hi ha una senyora, concretament la Lluïsa, que és la segona persona castellana
que va vindre aquí a Constantí.
Ella ens explica aquí al llibre que quan ella va arribar només hi havia una família castellana a Constantí,
i li deien la Maria Castellana.
I després va venir ella i ens explica com va ser el seu recorregut,
des del seu poble natal fins a Constantí.
i hi ha una frase que jo destacaria, espera't, a veure si la trobo,
que ella diu que quan ella va deixar el seu poble, que ella el va vendre, al poble.
Espera't, faig anar 51, espera't.
La Lluïsa també és la que deia al diari, o al diari agafava la frase de
He llorado mucho, pero estoy muy feliz de estar aquí, ¿no?
Sí, sí, sí.
Ella ho va passar francament malament quan va arribar a Constantí,
perquè es va trobar molt sola, la societat dels anys 50...
Ella venia de Córdoba.
Exacte, sí, espera't, de Lucena.
Quan va arribar, no era el Constantí que tenim avui en dia,
que estem acostumats a la multiculturalitat, a gent de tots els llocs, de totes menes.
Vull dir, avui llavors era una altra cosa, la societat era molt més tancada.
I a quién va dirigido?
En quién habéis pensado para que sea el lector de este libro?
Doncs mira, principalment per la gent de Constantí,
perquè coneguin els seus nous veïns, els seus nous bilatants,
i després també és una eina que ens ajudarà a treballar a l'escola.
Ara ha estat, no sé si ho sabeu, ha estat molt de moda aquells llibres de lectura fàcil,
que hi ha dues col·leccions, una, per exemple, que la fa a l'abadia de Montserrat,
i que també, per exemple, també presentarem el llibre el dia dins del mar de la festa de la llengua.
Llavors, els que donem classes de català, ens trobem amb un problema,
que tenim persones que arriben a l'escola, al municipi,
i que són persones cultes i acostumades a llegir amb la seva llengua,
però que quan aprenen una altra llengua, doncs els hi costa.
No teníem materials adients per a aquestes persones,
perquè, òbviament, hem de llegir llibres de nens o novel·les juvenils,
però uns llibres adequats, com podem llegir nosaltres amb la nostra llengua, no hi eren.
Llavors, s'han fet aquests llibres que es diuen de lectura fàcil perquè facin de pont
per a totes les persones que són neolectores amb una altra llengua que no és la seva.
I aquest llibre ens ajudarà a l'escola per això,
perquè està fet amb un llenguatge molt planer, molt assequible,
de fàcil comprensió.
Aquest llibre és el primer d'una col·leció de diversos, no?
Aquest, el meu Constantí?
No, començarà...
Esperem, esperem, ja tenim pensat el de l'any que ve, eh?
Ja el tenim pensat.
La veritat és que sí.
Quan hablas de l'escola, és l'escola d'educació d'adultos, no?
Sí, sí, sí.
Perquè tots els autors de els diferents relatos són estudiantes de l'escola, de català,
de l'escola d'adultos.
Llavors, sí, sí, tots venen a l'escola.
Fins i tot n'hi ha un autor que és conegut d'aquesta emissora de ràdio,
que és el Basir.
El Basir ha estat alguna vegada aquí a l'emissora,
ha col·laborat amb nosaltres i té un escrit molt xulo.
Sí, sí, va col·laborar també.
Les temàtiques són diverses o hi havia un tema concret o què...?
No, no, no se'ls hi va posar cap tema concret.
Ells podien escriure sobre el que ells pensaven,
sobre la seva experiència, sobre la seva arribada,
sobre com ens veuen.
¿Qué difusión se le va a dar a este libro?
Si yo quiero conseguirlo, por ejemplo, ¿qué tengo que hacer?
Doncs, en principi, venia la segona festa de la llengua de Constantí,
que la sacarem el dissabte.
Sí, el pròxim dissabte, a partir de les 5 de la tarda,
farem la lectura d'aquests relats i també farem una xocolatada.
Hi haurà xocolata i coca per tothom, jocs pels nens,
i portarem inflables i aquestes coses.
I a on? A quina parla, Constantí?
Sí, a la plaça de les Escoles Velles.
Esperem que el temps acompanyi i que no tinguem de tancar-nos dins el pavelló.
I si no podem anar-hi i volem el llibre?
Doncs, el dia de Sant Jordi també tenim intenció de sortir al carrer,
allà a Constantí, i posarem unes paradetes de llibres,
on també, un juntament amb les ampes de les escoles i de l'IES,
doncs el regalaré.
El regaleu?
Sí, sí, sí.
No està a la venda?
No, no està a la venda, el regalem.
Molt bé.
Sí, que s'esgotaran, no ens hem d'espavilar,
perquè això de trucar a l'Ajuntament per aconseguir un llibre va ser difícil, no?
Home, ens reservarem alguns per l'Ajuntament.
Sí, hem fet, sembla que són 800, 800 exemplars,
i llavors l'Ajuntament se'n reservarà uns quants, aquí dins.
I ens donarem un a cada un dels nostres alumnes.
Ya se n'ha acabado, porque con los alumnos que tienen la dolor en la escuela, ya se n'ha acabado.
¿Todos los alumnos han colaborado o solamente algunos?
Alguns, alguns.
És que no podíem fer un llibre...
L'any que ve farem una altra temàtica i col·laboraran uns d'altres.
¿Cuántos alumnos tenéis allí, más o menos?
Al voltant de 400 alumnes.
Sobretot dones.
Pràcticament sí.
Normalment dones.
Sí, també hi ha homes, clar.
La immensa majoria són dones.
Són muchos, no m'imaginava jo, por ejemplo,
cuando me hubo dicho 400 me quedaba sorprendent.
Jo pensaba en 40, 50...
No.
Que la població immigrada de Constantí és considerable, no?
Perquè arriba al 17%, més o menys.
Et quedes curta.
Sí, em quedo curta.
El 20...
Llarg.
El 21, 21 i media.
De on arriben fonamentalment?
Bueno, pero este libro, la inmigración que hay en este libro, es tan inmigrantes como yo.
Yo no me siento inmigrante en mi pueblo.
Mi pueblo para mí ahora es Constantí.
Sí, pero el 21% de la población de origen de fuera de Cataluña, de ese 21%, ¿de dónde llegan más?
Bueno, tenemos todas partes.
La mayoría son magrebíes.
Hay de algún país más de África y también latinoamericanos.
Aunque también tenemos de la Europa del Este.
Bueno, es que me parece que tenemos 20 y tantas nacionalidades.
Argentins, els primers són els marroquins, els argentins.
A mi em sona molt de l'Argentina aquí.
Hi ha un col·lectiu considerable també d'Argentina.
Sí, sí, sí.
I d'Equatoriana.
I d'Equatorians i de romanesos.
I de romanesos.
També tenim un col·lectiu bastant important de paquistanesos.
Ahora, si os parece, vamos a escuchar una de esas canciones que te gustan a ti.
Estas de las que te gustan, eh, Rocío, ya lo verás.
A mí siempre me gusta la música de nepones.
Y cuando volvamos, seguimos hablando un poco más del municipio de Constantí
y de sus políticas de integración.
¿Te parece?
Perfecto.
A mí siempre me gusta la música.
A mí siempre me gusta la música.
Mi unicornio azul ayer se me perdió.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
A mí siempre me gusta la música.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Y desapareció
Cualquier información
Bien la voy a pagar
Las flores que dejó
No me han querido hablar
Mi unicornio azul
Ayer se me perdió
No sé si se me fue
No sé si se extravió
Y yo no tengo más
Que un unicornio azul
Si alguien sabe de él
Le ruego información
Si en mi luna y yo
Yo pagaré
Mi unicornio azul
Se me ha perdido ayer
Se me fue
Mi unicornio y yo hicimos amistad
Un poco con amor
Un poco con verdad
Con su cuerno de añil
Pescaba una canción
Saberla compartir
Era su ocasión
Mi unicornio azul
Ayer se me perdió
Puede parecer
Acaso una obsesión
Pero no tengo más
Que un unicornio azul
Y aunque tú
Y aunque tú vienes a dos
Yo solo quiero aquel
Cualquier información
La pagaré
Mi unicornio azul
Se me ha perdido ayer
Se me fue
Que acierto Luis
Estás un poco ñoño
Desde que eres padre
Pero a mí me encanta
Esta faceta tuya
Tengo que decirlo
No me recuerdes lo de padre
Porque dejaba mi niña
Llorando cuando venía
Y casi hoy no hay problema
Dolors
Con el micrófono cerrado
Me comentabas
Una cosa que no querías
Que pasara desapercibida
Lo de TV3
Ah sí, sí
Que Constantí
Aquest any
Hem fet la cinquena edició
De Voluntaris per la Llengua
I soc al municipi de Catalunya
Que té un índex
Més elevat
De parelles lingüístiques
Comparat a la resta de Catalunya
Aquest any hem arribat
A les 100 parelles
Que són molt més
Que les de Tarragona
Molt, sí
Hi ha més parelles
Només en porcentatges
I en números
Sí, sí
En porcentatge
La ràtio
És la més alta de Catalunya
I el programa de TV3
TV3 està elaborant un programa
Sobre el voluntariat lingüístic
I vindran a Constantí
A gravar
Escolliran una sèrie de parelles
Del nostre municipi
I faran un programa
Per TV3
I què fan les parelles lingüístiques?
Doncs fan de tot
El que diu la normativa
Diguéssim
És que
S'han de trobar
Durant 10 setmanes
Un cop
Una hora a la setmana
Però hi ha parelles
Que ja fa dos i tres anys
Que són parelles
I es troben cada dia
I van a comprar juntes
Van al mercat
Surten
Més que parelles
I són amics
I això ajuda molt
A fomentar
I a fer créixer
El teixit social del municipi
A la convivència
I a la integració
És molt important
Per la integració
Això es nota
Perquè a Constantí
Si n'hi ha un porcentatge
D'immigració
Tan elevat
I no n'hi ha
Conflictes
Veïnals
Ni entre diferents cultures
I ho tenim aquí al costat
Ho sentiríem
I no se sent
Parla mai
De conflictes culturals
A Constantí
No, no
No en tenim
De conflictes culturals
Des de l'escola
Sempre hem apostat
Per la bona relació
I l'harmonia
I la bona convivència
Entre tots
I fem accions
Tant encaminades
A ajudar
Els immigrants
A integrar-se
Com accions
De cara a la població
Per tal de sensibilitzar-la
Que ara
Aquesta nova realitat
Que tenim
Per exemple
Fem
Un dia
Un dia
De tant en tant
Doncs dediquem la tarda
A donar a conèixer
Un determinat país
Per exemple
Ho hem fet
Amb Argentina
Amb Romania
Amb Bulgària
Polònia
Al Marroc
Colòmbia
I llavors
La gent d'aquell país
Doncs prepara
Productes
Del seu país
Menjars
Baixa d'internet
Informació
I documentació
I després
Ho exposa
A la gent
A la gent
Del poble
I això ajuda molt
I això ja fa temps
Que feu
Perquè Tomàs
Jo recordo
El any pasado
Estuvimos
O hace dos años
Ya
O hace dos
I tres
Estuvimos en una fiesta
Allí en el Parque
De los Presidentes
Ah sí
Yo estuve también
Ah tú también
Es verdad Luis
Y era
Comimos muy bien
Como si hubiera sido
Como si hubiera sido
La fiesta del Cordero
No era la fiesta del Cordero
No era la época
Pero hicimos una fiesta
Con la comunidad
Magrebí
Fue importantísimo
Porque llevamos a la fiesta
Tanto hombres como mujeres
Había lo mismo
La comida que había allí
Todas la prepararon ellos
Todas
La fiesta fue
Un mito en Cataluña
Porque hasta en ese momento
No se había conseguido
Unificar hombres y mujeres
En una fiesta
Y además con gente
Del país
La preparó el PSC
Aquella fiesta
El PSC de Constantin
Y sí, sí
Fue un éxito
De hecho
Están deseando
Que hagamos otra
Yo también
Yo también
De todas formas
Ellos son un encanto
Cuando se integran
Y son generosos
A la hora de traer comida
Y de traer
De hacer cosas
De presentarlo bien
Sí, sí
Incluso de escribir
Y colaborar en libros
De hecho
Muchas de las culturas
De los lugares de procedencia
De muchos inmigrantes
En cuestión de acogida
O de recibimiento
Son
Yo creo que
Están
No diría más avanzados
Pero sí que tienen un sentido
De la hospitalidad
Más grande que el nuestro
De hecho
Yo creo que uno de los chicos
Que salía
De los autores
De este libro
Que salía en el artículo
Del diario de Tarragona
Lo comentaba
Un venezolano
Creo que era
Sí, el Jonathan
Decía que bueno
Que en su país
No sé si era este chico
Yo creo que sí
Que en su país
Lo normal es que cuando alguien
Llega al barrio
Que la gente le reciba
Y salga
A buscarle
Y que aquí era diferente
Y que eso para él
Fue al principio
Un hándicap
Que luego lo ha superado
Y demás
En relación a lo que comentabas tú
Que ellos en seguida
Salen a la calle
O ofrecen
Y cada vez que se hace
En la escuela
Una fiesta
La escuela es una fiesta
Siempre hay algo
Que celebrar
En aquella escuela
Si a la gente
De la comunidad magrebí
Se les pide
Que hagan algo
Las bandejas
Que llegan a traer allí
Son
Siempre se acaban
Por eso
Dolores
¿Por qué no
Feu un esforç
Para arribar al Berlusconi
Y explicarle
Cómo se integra
La población
Y cómo podan
Conviure
Las diferentes culturas
Y que no faci
Las salvalladas
Que volfei
Que faci
Las declaraciones
¿Qué han de pensar
La gente inmigrada
Cuando diu
Cerraremos las fronteras
Del país
Y estableceremos
Más campos
De detención
Para identificar
A los extranjeros
Sin empleo
Podriem fer
Una embaixada
Allá
A Itàlia
A parlar amb ell
A veure
I explicarle
Una miqueta
El que fem aquí
A veure si li interessa
Bueno
S'hauria de fer
La propera vegada
Que es faci
Una cirurgia estètica
D'aquestes
Semblava
Més jove
Que mai
Aquesta campanya
En setenta y pico anys
Semblava
Molt més jove
Doncs la propera vegada
Que es faci
Una lobotomia
Una cosa
A la llesta
Sí
Quizás no
No haya que ir tan lejos
A la hora
De buscar
No hay que irse a Italia
Pero
Muchas veces
Tenemos ejemplos
He empezado con mamporrazos
Que va a ser el dirigente
Del país que está ahí al lado
A mí me preocupa
Lo que está pasando
En Europa
Ahora mismo
De esa manera
De derechizarse
Por todo lo que comporta
La sociedad en general
Pero a la población
Inmigrada en particular
Y lo que afecta
A las relaciones
Interpersonales
Interculturales
Y Berlusconi
Es un claro ejemplo
De lo que está pasando
Yo creo que ahora
Vivimos en una islita
En un paraíso
Fíjate
Tener que llamar paraíso
La situación en la que estamos
En España
Por culpa de toda esta gente
Volviendo un poco a lo que es
No centrándonos tanto
En algo que quizás
Nos queda un poco lejos
No demasiado
No demasiado
Pero como es Italia
Pero ahora tenemos
Un nuevo ministro
De trabajo
De inmigración
No se ha estrenado
Diciendo semejante barbaridad
No, ni mucho menos
Ni el presidente del gobierno
No, no, no
Pero bueno
Quiero decir
Como yo realmente aquí
Muchas veces
Soy tu contrapunto
Y muchas veces hago
Ataco
Sí, pero el debate
En vestidura
Que hizo Zapatero
Está años luz
Y en el
Pero déjame
Déjame que diga
Que he de reconocer aquí
Públicamente
Que las declaraciones
Del señor Corbacho
A mí me han gustado
Porque, por ejemplo
Ha dicho alguna cosa
Que yo llevaba tiempo
Esperando que un político
Lo dijera
Lo dijera
Como por ejemplo
Es que hay cosas
Que no escuchas
No, no, no
Pero estas
Las reconozco
Que a mí me han gustado
Por ejemplo
En una entrevista
El señor Corbacho dijo
Si antes había
Diez personas
Con derecho a una beca de comedor
Y ahora son veinte
No debemos llevar la política
De que se la
No debemos llevar la política
De que se la damos
A los diez últimos
Que han llegado
Lo que debemos hacer
Es aumentar las becas de comedor
Para que las tengan los veinte
Yo hacía
Bueno, hacía años
No
Un discurso de un ministro
De trabajo
De inmigración
O ministro, secretario
De estado
O presidente
Que hablara en esos términos
Y hace tiempo
Que no lo escuchaba
El presidente del gobierno
No dijo en su debate
De investidura
Luis
Esta es la línea
Que está llegando
Este gobierno
Afortunadamente
Yo aplaudo estas declaraciones
Y aplaudiré más
Si ves que lo hacen
Si veo que lo hacen
Y estaré vigilante
Pero bueno
Igual que otras veces
Yo aquí me he mostrado duro
Con ciertos comentarios
Por ejemplo
Del señor Montilla
En campaña electoral
Aquí reconozco
Que
Yo aplaudo eso
No sé
Vosotros como lo veis
Es así como ha de ser
Para no tener conflictos sociales
Que no
Que tenguemos las becas
Y las ayudas
A los últimos
Que han arribado
Sinó
Que las puguem ampliar
Y mantener
Porque todos
Y tienen acceso
Y nadie se nos sentía exclós
Claro
Porque esto
Muchas veces
Aquí es donde se inician
Los grandes conflictos
Porque el conflicto
Yo antes tenía una beca
O una plaza de guardería
O no sé
O iba al CAP
Y en el CAP
Antes no tenía que hacer cola
Y ahora tengo que hacer
¿Quién tiene la culpa?
Pues mira
Estos que han llegado
No
Lo que pasa es que
Un CAP
Estaba pensado antes
Para 10.000 personas
Y ahora hay 25.000
Claro
Pero estos discursos
No son los que habitualmente
Estos razonamientos
No son los que habitualmente
Copan los debates electorales
Pre-electorales
Aunque no sean electorales
Las legislaturas
Y yo
Esto lo aplaudo
Ya veremos
Si el señor
Tenemos un rayito de esperanza
Y ahora veremos
Bueno
A mí me gusta
No puedo decirlo así
Igual que otras veces
Reparto
Esta vez no
Antes me comentabais
Que en el marco
Ya
Separándolo un poco
De lo que es el libro
Hay una serie de actividades
En el marco
De la Festa de la Llengua
Interesantes
Y una conferencia
Creo que querías anunciar
Para mañana
¿Verdad?
Bueno
Dins del marco
De la Semana Cultural
Ah, de la Semana Cultural
Sí, la Semana de la Cultura
I de la Salut
Que celebrem
Bueno, demà s'inicia
Amb un plat fort
Amb la presència
De la conferència
Que farà el senyor
Eudal Carbonell
Hem pogut aconseguir
Ja feia temps
Que anàvem al darrere
Que vingués a Constantí
A fer una conferència
I demà
Demà ho farà
A les 7 de la tarda
A la sala
Pau Casals
I de què anà
I de què anà
Doncs dels seus temes
Eh
Del relacionat
Amb les seves investigacions
I de la seva manera
De veure
La societat
I l'home
I també farà referència
A la immigració
Ara que
Has comentat
Alguna cosa
De salut
Abans explicaves
Abans d'entrar
Dintre de la sala
Aquesta
Que hi ha un projecte
Constantí
Relacionat
Amb el tema
De salut
Si volem fer
Igual que fem una acollida
Quan arriben els immigrants
Tenim tot un protocol
D'acollida
Constantí
Es diu
Constantí
Et dona la benvinguda
Doncs ara farem
Una acollida
També
En l'àmbit
De la salut
Avui ho hem parlat
Amb la directora
Del CAP
I hi haurà
Un professional
Que tindrà
Els nouvinguts
Sobretot els nens
Pel tema
De les vacunes
Perquè no es pugui
No retardi
La seva arribada
A l'escola
Perquè a vegades
Perquè no tenen
Les vacunes
Complertes
Tarden
A poder ser
Escolaritzats
I després també
Per les persones
Que acaben d'arribar
Que tenen malalties cròniques
Doncs
Que no
Que no tinguin
De tardar
No tardin
Per exemple
Si un necessita
Insulina
Doncs perquè
L'hi puguin posar
L'hi puguin posar
Ràpid
I després
A aquesta persona
Si fa falta
Un traductor
Doncs hi haurà
Un traductor
Que li farà
Tota la seva història
Clínica
Les malalties
Que ha patit
Vull dir
Dedicarà
Un temps
A ell
Per poder
Establir
Els criteris
I per poder solucionar
Tots els problemes
Que tingui
Referents a la salut
Pues
Como siempre
Se nos ha pasado
El tiempo
Rapidísimo
Dolors Fortuny
Primera
Teniente
Alcalde
De l'Ajuntament
De Constantí
Responsable
De l'Àrea
De Benestar Social
Família
Integració
Ensenyament
Tomasa Molina
Regidora
De l'Ajuntament
I responsable
De l'Area
De Seguridad Ciudadana
Muchísimas gracias
Por estar aquí
Con nosotros
Ha sido un placer
A vosotros por invitarme
Felicitats
Por la buena gestión
Gracias
Tomasa
Esperamos
Otra fiesta
Como aquella
No te voy a decir
Que vendáis
Muchos libros
Porque los regaláis
Pero bueno
Que regaléis muchos
Gracias
A ti Rocío
Te espero aquí
La próxima semana
El próximo miércoles
El próximo miércoles
Aquí en Entre Amics
En Tarragona Ràdio
Hasta la semana que viene
¡Suscríbete!