El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, estimats amics i amigues del Campanar.
Arribem el diumenge 21 de desembre, quart diumenge d'Advent, a les portes de Nadal.
Com sempre, abans de començar, els saludem molt afectuosament en Santi Grimau, el control tècnic, i la que els parla Montse Sabater.
Per segona vegada, en aquest camí d'Advent cap al Nadal, se'ns ofereix la figura de Maria de Nazaret,
la primera en la festa de la Immaculada.
Potser aquell dia pensàvem més en tot el que Déu somiava en aquella noia,
que després, per una gràcia especial, havia de ser la plena de gràcia, així, en majúscula.
Avui potser, contemplant-la en l'anunciació, la meditem més en la seva lliure responsabilitat,
com a fidel als plans de Déu, la cara i la creu d'una mateixa moneda, d'or pur de llei.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
La nit de Nadal de l'any 1223 va sorprendre Sant Francesc d'Assís a prop de Rieti, petita localitat italiana.
Se li va acudir celebrar-la a l'ermita de Greccio, reproduint l'escena del naixement de Jesús.
Va fer una barraca de palla i va demanar prestat un ase i un bou als veïns.
Com que la nitere freda va col·locar un ninot en el lloc corresponent al nen Jesús.
La llegenda ha volgut envellir el fet afirmant que a l'hora del naixement el ninot va esclatar en plos.
El que no és llegenda és que la idea de reproduir el naixement del Messias es va estendre per tota Itàlia
i després per tot el món, a cada lloc segons el seu arc singular,
de la qual cosa és bona prova el llibre que va publicar una religiosa de la nostra arxidiócesis
que ha treballat molts anys al Japó.
Ja fa diverses setmanes que tot anuncia el Nadal.
Els llums penjats pels carrers, els arbres també il·luminats,
detalls propis d'aquestes festes als aparadors,
anuncis a la televisió i la venda de loteria,
tot esperant que la sort ens faci rics.
També gràcies a Déu encara es fan pessebres a moltes cases
i alguns de gran valor artístic a les ciutats.
La riquesa, això no obstant, no es troba en la festa ni en la loteria,
sinó en aquesta cova, en aquest nen indefens,
pedra angular sobre la qual se sosté l'Església.
Una presència i una doctrina que alhora inspira una civilització al calendari
de la qual marca el seu naixement des de fa 2.000 anys
amb un abans i un després.
Fa uns dies hem celebrat el 60è aniversari
de la proclamació per part de les Nacions Unides
de la Declaració de Drets Humans.
Aquella declaració ens recorda que la persona humana,
per la seva dignitat, té una sèrie de drets inalienables,
començant pel de la vida.
Nadal és el moment en què Déu es fa un de nosaltres
en un lloc i moment precisos i inhospitats.
Entra en la història i d'una manera inefable
entra per a quedar-se,
no per a ser-ne arraconat després
com si no tingués lloc en una democràcia
com no en tenia a la posada.
Ell és la garantia dels drets dels homes i les dones.
Ningú no podrà ja menosprear el proisme
si vol seguir els seus ensenyaments.
Per contra, ens va ensenyar a servir els altres
tal com ens va mostrar amb el seu exemple,
fins i tot el dia que va celebrar el seu pa de comiat
amb els seus deixebles,
quan es va assenyir una tovallola
i es va aginallar per rentar-los els peus.
El temps que portem d'any jubilar
ha servit a molts per acostar-se a Cris i als germans.
En les últimes setmanes d'aquest temps jubilar
aprofitem el Nadal.
És una època propícia perquè Jesús neixi en el nostre cor.
Només així tindrà sentit l'esperança d'any nou, vida nova,
que ens deixem aquests dies.
Adéu-siau.
El pereninf del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili
va acollir el dimarts 16 de desembre
la presentació del llibre d'Orient a Occident,
el culte de Sant Fructuós de Tarragona al món.
L'acte va comptar amb les intervencions de Francesc Javier Grau,
rector de la Universitat Rovira i Virgili,
l'Andreu Muñoz, president de l'Associació Cultural Sant Fructuós,
i Francesc Javier Rius,
vicepresident de l'Associació Cultural Sant Fructuós.
I coordinadors del projecte,
Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona
i Monsenyor Jaume Pujol,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
L'esmentada publicació,
editada i coordinada per l'Associació Cultural Sant Fructuós
i patrocinada per l'Arcabisbat,
la Diputació i l'Ajuntament de Tarragona,
ha estat editada en català, castellà i anglès.
El llibre recull 57 llocs de culte de Sant Fructuós
escampats per tot el món
i que es distribueixen per les següents àrees geogràfiques
Espanya, França, Itàlia, Cuba i Uruguai.
Són un total de 226 pàgines
que contemplen la història, l'art i l'etnografia
d'aquests llocs de culte
acompanyats per fotografies a tot color.
El senyor arcabisbe,
que va tancar el torn d'intervencions,
va apuntar que l'any jubilar
obre un camí per redimensionar
el patrimoni de la ciutat
i, a més, va voler agrair
a l'Ajuntament i a la Diputació
l'ajuda rebuda per l'elaboració del llibre.
Monsenyor Jaume Pujol
va cloure la seva intervenció
desitjant un molt bon Nadal
a tots els presents.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
el lema de Càritas per Nadal d'aquest any és
Una societat amb valors
és una societat que té futur.
La qual cosa vol dir, traduït en termes negatius,
que una societat que no té valors
no té futur.
I quan parlem de valors,
evidentment no parlem de valors de borsa.
Nosaltres, entre la borsa o la vida,
preferim la vida.
I ens inclinem sempre per la vida,
però per la vida de tothom.
Pensem que és molt més valosa
la vida d'una persona,
sigui qui sigui aquesta persona,
que no pas tot l'or de la banca
o de les grans institucions financeres.
Hi ha qui no pensa així
o actua com si no pensés així.
En una societat capitalista com la nostra,
el diner passa a primer terme
i aquest és valorat per damunt del valor vida.
Les pel·lícules ens en són un bon testimoni.
Per diners es pot matar,
es pot atropellar tots els drets de les persones,
fins i tot el dret a la pau.
Són els interessos econòmics
els que promouen les guerres.
El petroli val més que la vida
de milions de persones.
És trist,
però al nostre món
es mou en aquests paràmetres.
Cal veure aleshores
quins són els veritables valors,
aquells pels quals val la pena
de donar la vida.
Són tots aquells que ajuden
a la realització de l'home com a persona
i de la humanitat
com a comunitat viva i agermenada.
Tot allò que faci progressar la història
en aquesta direcció
està per damunt de tots els volors materials.
El seny
que l'home sigui capaç de pensar
i de conduir la seva pròpia existència
sense necessitat de lleis
que el condicionen i el manipulin.
La llibertat.
Sense llibertat no hi ha home.
Però tenint ben entès
que quan parlem de llibertat
parlem de la capacitat
de decidir per a mi mateix
sense coaccions internes ni externes.
No és fer el que em dóna la gana.
Això és el contrari de la llibertat.
És fer allò que sé que he de fer
encara que em costi o em mortifiqui.
Que només és cert
que la seva pròpia satisfacció
no serà mai de lliure.
La sensibilitat.
Saber-nos com moure
davant el sofriment d'altres persones.
participar de les seves alegries
i de les seves penes.
La solidaritat.
El sentit de comunió amb els germans
siguin del color o de la raça que siguin.
L'amistat.
Poder confiar en una altra persona
i que aquesta sàpiga
que pot confiar en nosaltres.
L'amor afectiu i afectiu
que ens posa al servei dels altres
i no pas al revés.
Que ens fa mirar els altres
com a part de nosaltres mateixos.
I la pau.
Sobretot la pau interior
sense la qual no és possible
pensar en una pau universal.
Cal tenir coratge
per saber acceptar la realitat
i fer-la nostra
i saber lluitar amb els altres
per un món diferent
de tots i per a tots.
Afegeix-lo amb díptic
que s'ha editat per Nadal.
Si no t'agrada viure
en una societat anònima
coneix els teus veïns
i escolta'ls.
Coneixer i escoltar.
Dues actituds no massa fàcils.
Coneixer l'interior de les persones.
La realitat més profunda
dels qui es mouen per el nostre.
Ens queixem a vegades
que els altres no ens comprenen.
Però ens cal preguntar
fins a quin punt
nosaltres ens esforcem
per conèixer
i comprendre les persones
que ens envolten
i les no tan properes.
I escoltar.
Tots tenim pressa
a buidar els nostres neguits
en els altres,
però sabem escoltar
en silenci
i amb calma
els neguits
i les preocupacions
de les altres persones.
per a poder dialogar
de veritat
tant a nivell de persones
com d'institucions
el primer que cal
és saber escoltar
i valorar
el que diu l'altre
pensant que pot tenir
almenys part de raó
si no és que la té tota.
Amics,
fins un altre dia
si a Déu plau.
El nostre vocabulari humà
i per tant també religiós
té un reguitzell
de paraules
que expressen
la nostra condició humana.
Fent una petita reflexió
permeteu-me a dir-vos
en tres
que ens retraten
ja siguin
les petites
o grans decisions
que aprenem
al llarg de la vida
de cada dia.
Són les paraules
sí,
no
i potser.
Les trobo
entranyables
gràvides d'humanitat
d'heroïsme
de flaquesa
de llibertats
no massa lliures
de dubtes
i d'il·lusions.
Són el leif motif
de la petita
o gran història
dels nostres anys
carregats
de fidelitats
a Déu
a l'Evangeli
als germans
i germanes
o de flaqueses
d'infidelitats
a nosaltres mateixos
i al Senyor
Ell sí,
sempre fidel.
El no
és barruer,
sembla una porta
que es tanca
bruscament,
un finestral
que es patega,
té figura
de rostre
enfadat,
sovint
ens hem comportat
com un no,
tancant el cor
a les esperances
nostres
i dels altres,
ens hem entussudit
a tancar
les finestres
a la llum,
hem regatejat
crides
i motivacions
que el Senyor
de la vida,
la quotidiana
o la sorprenent,
ens va proposant.
I què dir del potser?
És l'explicació
del dubte,
de la desconfiança,
del no veure-hi clar,
del voler assegurar-se
les espatlles,
de l'excessiva prudència.
Quants potsers
revelen
la nostra covardia,
el càlcul
i la por,
el sí,
però no.
Quan en la nostra vida
cristiana
hi domina el potser,
es pot convertir
en mediocritat,
en taviesa.
Però també el Senyor
coneix
de quin fang
estem fets
i ens concedem
com diuen
el benefici
del dubte.
I ara
podríem escoltar
el fragment
de l'Evangeli
que es llegirà
a la missa
d'aquest diumenge.
Anunci
del naixement
de Jesús
El sisè mes
deu enviar
l'Àngel Gabriel
en un poble
de Galilea
anomenat
Nazaret
a una noia verge
unida
per a cor matrimonial
amb un home
que es deia Josep
i era descendent
de David.
La noia
es deia Maria.
L'Àngel
entrà
a trobar-la
i li digué
Déu t'ha guard
plena
de la gràcia
del Senyor.
Ell
és amb tu.
Ella es va
atorbar
a sentir
aquestes paraules
i pensava
per què
la saludava
així.
L'Àngel
li digué
No tinguis por
Maria
Déu t'ha concedit
la seva gràcia.
Tindràs un fill
i li posaràs
el nom de Jesús.
Serà gran
i l'anomenaran
fill de l'Altíssim.
El Senyor Déu
li donarà
el tron
de David
el seu pare.
Ragnarà
per sempre
sobre el poble
de Jacob
i el seu
regnat
no tindrà fi.
Maria
pregunta
a l'Àngel
Com podrà
ser això
si jo sóc
verge?
L'Àngel
li respongué
L'Esperit
Sant
vindrà
sobre teu
i el poder
de l'Altíssim
et cobrirà
amb la seva ombra.
Per això
el fruit
que naixerà
serà sant
i l'anomenaran
fill de Déu.
També
Elisabet
la teva parenta
ha concebut
un fill
a les seves belleses.
Ella
que era tinguda
per estèril
ja es troba
al sisè mes
perquè per Déu
no hi ha res
impossible.
Maria
va dir
Sóc l'esclava
del Senyor
que es compleixin
amb mi
les teves paraules
i l'Àngel
es va retirar.
La Bona Nova
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
Bon dia
amics
el dia 21
de desembre
arribem
el diumenge
quart d'atvent
últim diumenge
d'atvent
ja abans
de Nadal
i és molt interessant
aquest diumenge
se'ns diu
que nosaltres
som el casal
de Déu
diu
que David
quan volia
fer Déu
un temple
i Déu
li diu
no home no
si jo
sóc jo
qui et faré
el temple
per a tu
és ell
qui et farà
un casal
li diu
el profeta
Natan
i per això
doncs
què ens cal fer
doncs
el mateix
que diu
el Saum
Senyor
cantaré
tota la vida
els teus
favors
i
Sant Pau
ens diu
que
Jesús
té el poder
d'enfortir-nos
en l'Evangeli
un Evangeli
anunciat
per tots els apòstols
i que Pau
també
anuncia
i aleshores
quina és
la missatgera
en aquest cas
doncs
és Maria
la dona forta
Maria
que rep
l'anunci
de l'àngel
Déu te guard
plena de gràcia
del Senyor
ell és amb tu
i a més a més
li diu
i no tinguis por
Maria
i li diu
l'Esperit Sant
vindrà sobre teu
i el poder
de l'Altíssim
et cobrirà
amb la seva ombra
i què diu Maria
doncs diu això
que es compleixin
amb mi
les teves paraules
com en que bat
les noses de canals
i dirà
feu tot el que ell
us digui
mireu
aquest temps
d'advent
és bonic
donar-nos
en compte
del que hem dit
Déu és el nostre
paris
i es pregava
dient
oh si és que
enscessis
el cel
i baixessis
Jesucrist
en qui hem rebut
tota mena
de riqueses
ens diu
que vigilem
perquè no sabem
quan vindrà
l'amo
de la casa
i també ens diu
qui m'estima
guardarà
la meva paraula
i el meu pare
l'estimarà
i vindrem
afestada
en ell
però per això
cal que ens preparem
preparem el camí
l'alegria
que gaudim
al costat de Déu
ens crea la necessitat
de fer-la arribar
a tots els seus fills
tots els homes
i les dones
d'aquest món
no ens podem acontentar
amb la colla
de les celebracions
Déu també ens promet
i ens ensenya
a nosaltres
a ser un grup
més ombrós
un poble
que de tan gran
ningú pugui comptar
nosaltres
ja no bategem
només amb aigua
perquè tenim
el baptisme
de Jesús
i ell bateja
amb l'esperit sant
i l'esperit sant
ens dona seguretat
de viure
les promeses
de la salvació
per deixar ben clar
a tothom
la bondat de Déu
que ens vol
engalanats
retirant
vestits de dou
m'ha enviat
a portar
la bona nova
als pobres
a curar
els cors desfets
a proclamar
els captius
la llibertat
i els presos
el retorn
de la llum
a proclamar
l'any de gràcia
del Senyor
Joan i Maria
van donar testimoni
també em van donar
fructuós
aguriològi
avui
els testimonis
som nosaltres
l'Evangelis
enforteix
el lloc on som
i vivim
diguem com Maria
que es compleixin
amb mi
les teves paraules
així
l'esperit sant
ens fa temple
de la Trinitat Divina
l'esperit sant
ens santifica
i ens fa saltar
d'alegria
si el tenim
com Maria
ens veurem
per poder-lo
transmetre
a tothom
amb aquestes disposicions
tindrem
un nou Nadal
més entès
i més viscut
amb alegria
l'alegria de la comunió
amb el Pare
Fill i Esperit Sant
del que acabem de sentir
es pot deduir
que Advent i Nadal
són els temps
del Si
així va intuir-ho
un infant
que volia fer
el pessebre
i només tenia
la cova
li faltaven
ni més ni menys
que Jesús
Josep i Maria
i la solució
va ser genial
i sobretot
profundament teològica
va pintar un cor
dibuix infantil
sens dubte
però amb una paraula
de colors
a dintre
un gran Si
i ell
que no havia fet
cap curs
a cap facultat
de teologia
va explicar
que el Nadal
és la gran festa
del Si
les raons van ser
intuïtives
perquè és una festa
alegre
i el Si
és alegre
després
nosaltres
reconduirem
aquesta meravellosa
intuïció
d'un nen
d'algú que està
dins del regne
del cel
amb altres motius
que també
ens acosten
al cor de Déu
Nadal
és la festa
del Si
de Déu
a la humanitat
un Si
sense cap mena
de dubte
com el d'una noia
del poble
Maria
el Si
d'una noia
que es llença
en el buit
com el precaigudista
que es tira
segur que s'obrirà
que l'acollirà
a la mà tendra
i poderosa
de Déu
i Maria
anirà arrossegant
interrogants
al llarg
de la seva vida
de mare
i ho guardarà
tot en el seu cor
mentre li torna
a la memòria
del cor
aquell primer Si
però l'actitud
dels seus companys
d'una ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el cor
per estar
i dir
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu
Déu
el fet del Nadal
el celebrar
el Déu
amb nosaltres
ens mou
a felicitar-los
les festes
saber-se estimats
per Déu
fins al punt
que s'ha fet
un de nosaltres
ens omple de goig
aquestes festes
ens fan mirar
amb dolor
vers aquells llocs
estimats
on els nostres
missioners
diocesans
sembraren
llavors d'esperança
i ara
s'ofreixen
el desastre
de la guerra
ens referim
a Goma
a la zona
del Kivu
el secretari
general
de l'ONU
Van Kimon
va demanar
aturar
urgentment
els enfrontaments
a la República
Democràtica
del Congo
alhora
que va expressar
una gran alarma
per l'escalada
de violència
a la província
congolesa
de Kivu
del Nord
el govern
de la República
Democràtica
del Congo
ha rebutjat
negociar
directament
amb el líder
rebel
Laura Nkunda
que ha amenaçat
de derrocar
el poder
de Kinsassa
si l'executiu
congolès
no accepta
negociar
directament
amb ell
el cap
de la guerrilla
Tutsi
ha advertit
que són
a les portes
de Goma
la capital
de la regió
de Kivu
Nord
i que
algunes tropes
ja s'han
infiltrat
a l'aeroport
de la ciutat
tot i això
Nunda
ha assegurat
que va decretar
la treva
unilateral
quan va veure
el patiment
de la població
que fugia
dels enfrontaments
en un comunicat
Ban Ki-moon
ha afirmat
que la intensificació
i expansió
del conflicte
a la República
Democràtica
del Congo
està generant
una crisi
humanitària
de dimensions
catastròfiques
que amenaça
tota la regió
Per la seva banda
el titular
de l'ONU
també ha lamentat
l'ús de civils
com a escuts humans
i ha condemnat
els atacs
deliberats
a aquesta població
després
de demanar
a les parts
implicades
fer tot el possible
per restaurar
l'alt o el foc
i evitar
un major patiment
als habitants
de la regió
ha instat
a posar-hi
fi
a les amenaces
contra la ciutat
de goma
i a detenir
els atacs
al personal
de l'ONU
i d'altres
organismes
humanitaris
així com a
permetre'ls
l'accés
a les comunitats
que requereixen
assistència
També
Ban Ki-moon
ha manifestat
una preocupació
especial
pel suposat
intercanvi
de foc
d'armes
pesades
a la frontera
entre la República
Democràtica
del Congo
i Ruanda
i ha repudiat
l'aparent atac
dirigit
als cascos
blaus
de l'ONU
a Ki-Bunda
Un altre punt
important
és l'armant
col·lapse
de la disciplina
en les unitats
de les forces
armades
congoleses
que s'han dedicat
a saquejar
els llogarets
En aquest sentit
el secretari
general
de l'ONU
ha exhortat
el govern
d'aquest país
a no escatimar
esforços
per recobrar
el control
sobre les seves
tropes
i detenir
els atacs
al personal
de l'ONU
D'altra banda
han comiat
els treballadors
militars
i civils
de la missió
de l'ONU
en la República
Democràtica
del Congo
que fan
tot el possible
per protegir
els civils
en tan difícils
circumstàncies
Glòria a Déu
a dalt del cel
i a la terra
pau als homes
que estima el Senyor
adeu-siau
L'Advent litúrgic
l'Advent litúrgic s'està acabant
però no l'Advent humà
inhumà
ple de nos
de sis
i de potcers
i exercint
d'homes dels temps
homes i dones
siguem agosarats
a predir
que després
de tantes borrasques
marees negres
església dubitativa
societat
que tanca els ulls
a la llum de Nadal
violències
de les armes
i de les idees
vindrà una bonança
sobretot
el cor
el cor
que és allí
on abans que els llavis
s'hi coven
sis
nos
i potcers
quina paraula
ens puja
de dins nostre
si és cert
que necessitem
un temps
per escriure
els nostres
crismes
de felicitació
no ens oblidem
que el Pare
ja ens l'ha enviat
fa temps
amb el segell
del Si de Maria
i aquest crisme
té rostre d'infant
felicitem-nos
bon Nadal
a tothom
i fins al diumenge
vinent
si Déu vol
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
i fins al diumenge
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo
de la Cielo