Bona nit, comencem aquí un altre tràfic d'abstraccions
Des de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de Tarragona
Avui ens dediquem a repassar un disc que es diu
Etnopunk, Around the World with Attitude
És a dir, un recopilatori editat pel subsegell d'Emi, Emisphere
Dedicat una miqueta a la música ètnica
Tot i que això és del 1995
En aquella època potser encara no havia arribat el boom aquest de la música ètnica
O altrament dita, músiques del món
Que és un epítet que per cert detestem
Perquè ja em direu quina música no és del món
Després d'haver començat ja despotricant una mica
Direm que aquest disc té una presentació molt acurada i molt atractiva als ulls
Recordem el títol
Etnopunk, Around the World with Attitude
I avui és un d'aquells programes on ens posarem en ridícul
Intentant pronunciar idiomes dels quals no en tenim ni idea
Però vaja, esperem que la música ho compensi
I comencem ja amb una curiositat
Són els Ciudad Jardín, uns espanyols
Curiosament representants d'Espanya en aquest projecte
I aquest grup Ciudad Jardín no se'ls coneixia precisament ni per etnos ni per pang
Sinó que més aviat el que feien era un pop bastant intel·ligent
Amb lletres elaboradetes
La seva aportació en aquest recopilatori es titula Mireme Miss
La seva aportació en aquest recopil d'Espanya
La seva aportació en aquest recopil d'Espanya
A mi aquí somos así
Me veo capaz de abandonar a una amiga
Deje señorita que la lleve a un lugar
Venga y confíe en mí
Toda el alma de mi pueblo explotará
Ante su pequeña nariz
Si hace rato de eso que me dijo
Hace un rato en el hotel
Usted se aburriría allí sin salir
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Aquí somos así
Me veo capaz de traicionarla
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Aquí somos así
Me veo capaz de abandonarla
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Aquí somos así
Me veo capaz de traicionarla
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Aquí somos así
Me veo capaz de abandonarla
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
I fem un salt directes cap al Japó
Mírenme a mí, ves tan malís de mí
I aprofitarem aquesta música que ve del Japó
per llegir un text que ens arriba també des d'una persona que ara mateix viu al Japó
Ella es diu Peter Loipold
Va passar uns anys aquí a Tarragona
I ara està instal·lat allà fent feines de les seves molt interessants
I col·labora amb la revista Catalunya
La revista que edita la CGT
Concretament en el número del gener d'aquest any 2008
Apareixia un text titulat
La feina del mou motos
I diu així
La competència global porta especialment llocs de treball de baixa qualificació a països de sous baixos
L'automatització ja fa temps que destrossa sobretot aquests llocs
Al mateix temps no aconseguim elevar tothom a un alt nivell d'educació
On podem trobar feina digna per a aquesta gent?
Es pot intentar pensar en nous treballs amb molta creativitat
Però també podem aprofitar tota la informació que avui dia ens arriba
i mirar què hi ha en altres països
Un exemple molt inspirador es pot trobar al Japó
Tots coneixem els problemes d'espai d'aparcament que crea la nostra societat cada cop més motoritzada
Al mateix temps, a molta gent la vida accelerada no li permet aparcar
Per exemple, una moto amb tota la diligència possible
Per tant, l'espai queda infrautilitzat
Corregir aquest fet, que causa, entre altres coses, la simentificació progressant del nostre món
és una feina prou senzilla
però difícil d'automatitzar i impossible d'exportar
L'oportunitat ideal per crear una nova ocupació
El mou motos
Les motos deixades d'una manera negligent
les col·loquen posicions completament rectes
i al costat, justament, de la següent moto
Deixa l'espai aprofitat al màxim
i l'ordre en les motos aparcades és també un plaer per l'ull de l'observador
Aquest és el tipus de feina que falta a Catalunya
Aprenem, doncs, del Japó
Sí, sí, sobretot aquí a Tarragona i en altres llocs
suposem que també on s'hi pots fer nosa
i ocupar dos llocs, millor que millor, no?
Aquest últim comentari era meu
però el text d'abans, recordem-ho, era del Peter Leupold
i li agraïm la seva aportació a la revista Catalunya
l'esforç que fa per redactar en català
perquè ell és alemany
i li desitgem que s'ho passi molt bé allà al Japó
i que continuï prenent cosetes tan interessants
Recordem que hem escoltat Parxa Club des del Japó
i el tema es deia Katami Buxi
i ara comença la disbauxa
perquè anem cap a Polònia
el grup que representa Polònia en aquesta recopilació
es diu alguna cosa així com
Ras Duat Tsi
i el tema es titula
Itak Vartot Tzik
més o menys
El tema es deia Katami Buxi
i el tema es deia Katami Buxi
El tema es deia Katami Buxi
Nikt nikogo nie broni
Nikogo nie każe
Wszystko można zastąpić
Czego nie można powtarzać
Powietrza, które nas dzieli
Płytkiego oddechu nadziei
Lęku przed sobą i wreszcie
Siebie samego i jeszcze
Całej serii pomyłek
Jeśli jesteś kim dotąd nie byłeś
Teraz nie musisz tłumaczyć
Czego nie myślisz
Można zobaczyć
I tak warto żyć
I tak warto żyć
I tak warto żyć
I tak
Nikt nikogo nie każe
Nikogo nie broni
Zanim cokolwiek się zdarzy
Wszystko można zapomnieć
Wolność, co niepokoi
Podstęp, którego nikt się nie boi
Wiarę, która przenika
Miłość, której każdy dotyka
Całą serię pomyłek
Jeśli jesteś kim dotąd nie byłeś
Teraz nie musisz tłumaczyć
Czego nie myślisz
Można zobaczyć
I tak warto żyć
I tak warto żyć
I tak warto żyć
Nikt nikogo nie broni
Nikogo nie każe
Wszystko można zastąpić
Wszystko można zastąpić
Czego nie można powtarzać
Powietrza, które nas dzieli
Płytkiego oddechu
Braku nadziei
Wiary w siebie i jeszcze
W siebie samego i jeszcze
Całej serii pomyłek
Jeśli jesteś kim dotąd nie byłeś
Teraz możesz tłumaczyć
A to co myślisz
Niewiele znaczy
I tak warto żyć
I tak warto żyć
I tak warto żyć
I tak, Marto, życ, i tak.
I tak, Marto.
I ara ens retrobem amb uns vells coneguts que ens arriben des d'Itàlia, són els Mau Mau, aquests encara estan en actiu, acaben de passar una altra vegada de gira pel nostre país i van actuar a Tarragona ja fa més de 10 anys.
La seva col·laboració en aquesta recopilació es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
La seva col·laboració es titula Maquet Manà.
I de senzapane i bolleta.
E si va sotto el sole, si stringono gli occhi a scontare gli errori del tempo.
Si va, e si va, e si rotola via.
Nelle terre occupate, le certezze rubate, non hanno più melodia, solo il ritmo che va.
I de senzapane i bolleta.
La giù dove la valle si stringe, in un collo d'imbuto, l'orgoglio della nazione ostruisce completamente il passaggio.
Ricordiamoci dei bocconi amari, delle zuppe di pesce avariato, di sputi e di offese, di carote e pastori, dei soffiatori del vento del nord.
E si va sotto il sole, si stringono gli occhi a scontare gli errori del tempo.
E si va, e si va, e si rotola via.
Nelle terre occupate, le certezze rubate, non hanno più melodia, solo il ritmo che va.
No, no, no, no, no, no, no.
La rosa!
La rosa!
Paz, paradis!
Paz, paradis!
Paz, paradis!
Paz, paradis!
Paz, paradis!
Paz, paradis!
Paz, paradis!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
I continuem amb aquestes músiques ètniques,
presuntament, i pang, presuntament.
Escoltem ara uns brasilers que es diuen Paralames de Successo.
Aquests també havien sonat bastant per aquí, per a les nostres terres, i per cert,
no sabem què se n'ha fet.
En qualsevol cas, podem escoltar ara el tema que es titula Naumestre que odia.
És a dir, no em facis malbé el dia, sisplau.
Fins demà!
!
!
!
!
!
I ara ja per acabar, una gent que ens arriben de Suècia, que es diuen Hedningarna,
i el seu tema s'hi titula Iboton.
Aquesta gent estan catalogats com a Medieval Folkgrunge Extraordinaire,
Aixica, Tela Marinera.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
i començar per recopilacions com aquesta de l'etnopunk.
I a més, hi ha moltes músiques maques per descobrir, i recordem que no sempre tenen per què ser en anglès.
I dit això, ens anirem acomiadant ja per avui d'aquest tràfic d'abstraccions.
no sense abans dir ràpidament la frase de la setmana, que avui és de Winston Churchill, Solemnitat.
Diu així, només és a la nit que llueixen els estels. Com ara mateix. Bona nit des de Tarragona Ràdio.
!
!
!
!
!
!
Bona nit
Bona nit
Bona nit