Gràcies.
Avui fa una setmana es va presentar oficialment
el primer congrés de l'associacionisme cultural català
promogut per l'Ens de Comunicació Associativa,
una organització de recent creació
que pretén aglutinar les federacions existents en aquest terreny
des de l'agrupament d'esbars a la Federació Sardanista,
passant per la Coordinadora de Balls de Bastons
o la Federació d'Acords de Clavé, entre molts altres.
Això vol dir que hi conflueixen, bàsicament,
aquelles persones que treballen per la cultura del país
en la seva vessant menys professionalitzada.
És la Catalunya dels Ateneus, dels grups de teatre amateurs,
de les colles de bestiari, de castells o les sardanistes,
dels foments, les corals o els esbars.
Són entitats que han treballat sempre a contracorrent,
menys valorats pels estaments oficials,
que no hi han estat clarament en contra,
menys preiats pels que es diuen professionals,
sarts directors teatrals, tècnics, gestors
i dinamitzadors culturals, bàsicament.
Ara, aquest associacionisme cultural
que havia caracteritzat Catalunya
sembla que no viu els millors moments,
paradoxalment, quan es fan més activitats que mai,
ja que, o casualitat, la majoria les controlen
les administracions o depenen de les seves subvencions.
Suposo que d'això i de moltes coses més
se'n parlarà en aquest congrés,
on cal esperar que es pugui fer sentir la veu
de les associacions sense ànim de lucre.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Dia de Carnaval.
Jo posant aquests estrescenten d'entrenes per aquí.
Exacte, però bueno, ja està bé.
Sí, sí.
I segur que molts dels que ens escolten
s'estan acabant de preparar,
així que es vesteixen o es pinten
o fan un mos perquè avui...
muntant la carrossa.
Exacte.
Sempre queden coses d'última hora.
I això ens en podrien explicar moltes coses,
ja ho faran.
Ja ho faran.
A pilota passada els nostres companys.
Sí, perquè ara segur que ja són nervis aquí, allà, allà.
Avui és el gran dia del Carnaval.
Avui 592 programes de l'un i dos seguit.
Ara però us parlarem bàsicament
de sardanes, dels bars i de música per a coblar.
I avui, doncs, l'Àngel, una servidora, la Maria Rosa
i el control tècnic, la Sílvia.
Repetim l'alineació de la setmana passada.
Exacte.
Les disposats a iniciar aquest programa
que bàsicament té aquest contingut
que ara us resumim.
Una setmana més amb una eliminatoria de la sardana de l'any
ja en recte final pel que fa a la primera fase.
Després vindran les semifinals.
Parlarem i amb això entrarem a fons
en la qüestió que he apuntat a la introducció
de l'Ens de Comunicació Associativa
i del Congrés d'Associacionisme Cultural Català.
Ho farem amb el president d'aquesta organització.
Serà als voltants de la una de la tarda.
A les notícies parlarem del centenari del Palau de la Música.
Aquesta gran institució de la música del país
compleix, doncs, un segle de vida
i hi haurà celebracions al voltant d'aquest fet.
Reunions de l'AUX, preparatòries per la nova temporada
amb les colles, però l'AUX també serà notícia
al llarg de l'any, a part del Campionat de Catalunya,
evidentment, perquè en guany celebra el 50 aniversari.
I les celebracions, que seran força completes, segons sembla,
començaran a Tarragona lligant-ho amb la cloanda
d'un altre 50 aniversari, el del casal tarragoní.
Un tema del qual ja han parlat en anteriors programes
i poquet a poquet es van sabent més coses.
Un reconeixement d'aquí a una setmana
que farà la Diputació de Tarragona
els danseiris del Penedès, les xafateries i la música,
tot això, fins cap allà a dos quarts de dues de la tarda.
Nou programa, doncs, començant, com és habitual,
amb la sardana de l'any.
Nova eliminatòria del concurs, la sardana de l'any, la dinovena,
i això vol dir que és la penúltima de la primera fase d'aquesta temporada.
D'aquí 15 dies, doncs, començarem la tanda de semifinals.
De moment, avui us oferirem quatre noves sardanes,
totes estrenades durant l'any 2007,
que opten el títol de sardana de l'any.
Això ho determinaran els vots dels oïdors,
que n'han de triar una cada setmana.
Finalment, en quedaran deu,
que seran les que arribaran a la gran final,
el proper mes de maig, al Teatre Fortuny de Reus.
Anem a escoltar les quatre sardanes d'avui.
La primera la interpreta la Cobla,
la principal del Llobregat.
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Tarragona Ràdio
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Freus
fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fortuny de Reus
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem a fer ara els sortells d'un obsequi, un llibre, un disc, entre tots els oïdors que vau participar en el concurs de la setmana passada.
I ara m'hi fico un pare.
Jo em que estava, doncs, dient tot això...
No, ara, ja!
El bombo!
Vinga, el bombo!
És que qui té la llista és ell i jo...
Ai! No, no, veus com ha de venir el David, que jo...
Mira, el 28.
28!
Déu-n'hi-do!
Correspon a la Maria Domènech, de Tarragona.
Per cert, ara aquí penso...
Em fa gràcia perquè vam rebre entre els vots d'aquesta setmana
i hi havia una que deia el meu vot, Sardana número 3, en aquest cas, i hi havia un comentari,
que normalment, doncs, és el vot allò estricte i tal.
Diu, hi ha setmanes que es fa difícil de trigar, diu una dels comunicants, la Rosica Barrós,
que és una de les habituals participants al concurs de la Sardana de l'any.
És a dir, aquesta setmana ha tingut problemes per decidir-se.
Hi ha alguna setmana que ha sigut temps molt clar, això, t'ho és veritat, no?
Que dius, ui, aquestes...
Però hi ha alguna que...
M'ha fet gràcia perquè, a més a més, va posar-te en lletres grosses el missatge, eh?
I ja es veu, després, quan fem el recompte de vots, hi ha hagut alguna setmana, no?
Que anaven molt igualades, les...
Bé, però en aquest cas, no ha sortit la que ha votat ella, potser era amb la que dubtava,
mira, ha sortit la número 4, va com va això.
I el sorteig ha portat, com han dit, el Premi a la Maria Domènech de Tarragona.
Ara passem a escoltar la Sardana número 3 d'aquesta setmana, aquesta vegada és la Cobla Reu Jove.
A la Maria Domènech de Tarragona.
A la Maria Domènech de Tarragona.
A la Maria Domènech de Tarragona.
A la Maria Domènech de Tarragona.
A la Maria Domènech de Tarragona.
A la Maria Domènech de Tarragona.
A la Maria Domènech de Tarragona.
A la Maria Domènech de Tarragona.
podeu enviar una carta indicant el número de la composició que preferiu, les vostres dades de contacte per si resulteu guanyadors del nostre sorteig particular.
podeu escriure a Tarragona ràdio o a la Maria Domènech de Tarragona.
també podeu telefonar mentre realitzem el programa un dosi seguit al número 977-24-4767 fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment ho podeu fer per internet accedint al web de la Federació Sardana de Catalunya, fet.sardanista.cat,
o bé al correu electrònic del nostre programa un dosi seguit arroba tarragonaràdio.com.
Ara sí que anem a escoltar la Sardana número 4, la interpreta la cobla mil·lenària.
mil·lenària.
mil·lenària.
Absolutament
Visió
Plata
Visió
Pr soprattutto
五
Dec
Not
i són coses que passen
estem en directe a Terraona Ràdio
a l'Espai 592
de l'1-2 seguit
i a vegades passen coses
doncs això amb els DVDs és més fàcil
que amb els vells i les peus
a vegades la tècnica ens enganya
i és que aquesta no era l'eliminatòria
aquesta setmana
les sardanes que hem escoltat
aquestes eren les de la setmana que ve
mira, tot això que teniu
si us ho heu pres notes i tot això
bé, hem de rectificar
i ara sí que escoltarem
les quatre sardanes d'aquesta setmana
començarem, evidentment
per la sardana número 1
que això sí, tal com hem dit abans
això ja és correcte
la que la interpreta és la cobla
la principal del llobregat
allestatков?
com a79
l'espoies
és plaer
o no
tanquem
o no
helense
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I anem canviant de coble.
Aquesta setmana, tota l'eliminatòria de cada una de les sedanes sonen cobles diferents.
I la número 3 la interpreta la coble reu jove.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I anem cap a l'última, cap a l'última, cap a l'última, cap a l'última, cap a l'última, cap a l'última, cap a l'última, cap a l'última, cap a la sardana número 4 d'aquesta 19a eliminatòria de la primera fase del concurs de la sardana de l'any 2007, per triar la sardana de l'any 2007.
és la cobla mil·lenària.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ja hem escoltat les quatre sardanes d'avui del concurs de la sardana de l'any.
Com sempre us recordem que per poder participar en el sorteig setmanal de llibres i discurs heu de votar per mitjà de Tarragona Ràdio, per carta, Avinguda de Roma, número 5B, primer pis, per correu electrònic a un dosi seguit arroba tarragonaradio.com o per telèfon al 977 24 47 67 mentre fem el programa.
Tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
I obrim la nostra agenda d'activitats que poquet a poquet, de moment encara de manera molt tímida, es va engrescant.
Per exemple, com que nosaltres oferim la agenda de vuit en vuit dies, és a dir, fins al proper cap de setmana, ja apareix el primer aplec de la temporada, almenys aplec oficial dels que apareixen a la guia, que encara no s'ha presentat.
De fet, és l'aplec de Navarcles, dimenge vinent, dia 10, 28a edició, a la tarda al pavelló municipal amb les cobles juvení volà de Sapadell, Marinada i Lluísos, amb concurs de colles improvisades.
I pel que fa a ballades de sardanes, avui mateix, a la una del migdia, d'aquí una estoneta, a l'Aleixà, a l'ermita de Sant Blai, amb la cobla, la principal de Tarragona.
Demà diumenge, a dos quarts d'una, a dos migdia, a Calafella, a la plaça Catalunya, amb la cobla, Paramanyanet.
I passem a diumenge vinent, a dos quarts de dues del migdia, a Cunit, a la plaça Catalunya, amb la cobla, ciutat de Cornellà.
A tres quarts de dotze, a Covelles, a la plaça de la Vila, amb la cobla, Rassó.
A les dotze, a Vilafranca del Penedès, a la Rambla, amb la cobla, Reu Jova.
I a les dotze, també, a Banyeres del Penedès, amb la cobla, la principal de Tarragona.
I us parlem ara de colles. Demà diumenge, a dos quarts de dotze del migdia, a Cervera, al Casal, hi haurà el nou concurs individual de sardanes-reveses,
puntual per al campionat comarcal de Ponent, amb la cobla, Jovenívola de Gramunt.
I de moment, al campionat de Catalunya, això de Reveses, perquè a diumenge vinent, dia 10, a la cinc de la tarda, a Olot, al Casal Marià,
hi haurà el concurs individual de sardanes-reveses, amb la cobla, ciutat de Girona.
I acabem l'agenda, parlant-vos d'altres activitats, per l'issabte vinent, a dos quarts de set de la tarda, a Tarragona,
al saldo de plens de la Diputació, l'acte de reconeixement de la Diputació de Tarragona
a la colla sardonista d'en Salles del Penedès, per la seva trajectòria.
I participarà a la cobla, la principal de Tarragona.
I un cop més, avui escoltarem música de la que es va interpretar en el concert del passat 30 de desembre
a l'Auditòria de Caixa Tarragona, organitzat per l'agrupació sardanista Tarragona Dança,
donant el qual es va presentar el disc Tan sols un pas,
i en el qual hi van intervenir l'Escobla Reu Joven, la principal del Llobregat.
Una de les sardanes que s'hi van interpretar i que està inclòs en el disc Només un pas
és 90 flames per una sardana.
El seu autor és el tarragoní Rafel Guinovari Bellmunt.
Nascut l'any 1964, és filòleg, professor d'institut
i des de fa 20 anys intèrpret de tenor a la cobla, la principal de Tarragona,
de la que anés també representant.
El seu contacte amb el músic tarragoní Joan Juncà l'impulsar a composar.
I d'aquesta tasca van néixer algunes sardanes.
Pluja d'Estels, Mestre i Amic, dedicada precisament a Joan Juncà,
L'Infant i la Reina, Maria Neus, Som d'Aniversari,
Toc de Dansa, dedicada a aquesta colla del grup Tarragona Dansa,
La pleca de Valllosera és regal d'aniversari.
90 flames per una sardana va ser escrita l'any 2005
per celebrar el 90è aniversari del Mestre Gil i Membrado
amb qui l'uneix una bona relació d'amistat.
Es va estrenar la Rambla Nova durant l'homenatge
que la ciutat va dedicar al Mestre Gil.
Hi podem distingir motius musicals ben coneguts
i propis de les cançons d'aniversari
i també té la particularitat que l'acabament de llars
és diferent a cada una de les tirades.
La va interpretar la cobla, la principal del Llobregat.
La reina de l'aniversari
La reina de l'aniversari
La reina de l'aniversari
La reina de l'aniversari
La reina de l'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
L'aniversari
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'Anna sovint. De moment, però,
l'UX ja s'està preparant la nova temporada
competitiva i anuncia, per a dissabte
vinent, diverses reunions prèvies que
tenen lloc a la seva seu social
al carrer de Sant Quintí, número 14 de Barcelona.
A així, a dos quarts d'onze del matí,
estan convocades les colles grans, a tres quarts
de dotze, les colles que vulguin participar al
campionat de punts lliures, que hauran de decidir
el format que ha de tenir aquest àmbit, i a un quart
d'una del migdia, s'hauran de trobar els representants
de les colles a la vines, infantils,
juvenils i veteranes.
Fa 50 anys que un grup de colles
s'uniren per constituir una associació que els
conferís la identitat corporativa necessària
en aquells moments que el règim polític
de l'època restringia els drets de reunió
i associació, i per posar ordre al
col·lectiu de sardanistes de competició.
Així va néixer la Unió de Colles Sardanistes.
En aquest mig segle, les colles
sardanistes de competició, sublogades a l'UX,
han estat protagonistes de tota mena
d'esdeveniments, tant sardanistes com també
socials i esportius, destacant fites
com els magnífics espectacles oferts
en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
l'any 1992,
en el Fòrum de les Cultures i altres
esdeveniments esportius, com la inauguració
del Camp Nou del Futbol Club Barcelona
fa 50 anys. Però, pel damunt de tot,
destaca la tasca primordial
de la coordinació de tots els concursos
de colles sardanistes i l'organització
dels campionats de Catalunya.
Les pàgines viscudes per les colles durant
aquests 50 anys i el paper important que han tingut
a la sardana, en el seu conreu,
o ensenyament, etcètera, ha demostrat
sobradament l'estraordinària vitalitat,
capacitat d'evolució i innovació
d'aquest col·lectiu de sardanistes.
Per això, la Unió de Colles fa 50 anys
i ha preparat un seguit d'actes commemoratius
que tindran lloc del març del 2008 al març
del 2009. Un programa d'actes que
inclou des d'assertaments musicals de composició
de sardanes, edició de discos,
activitats lúdiques pel jovent de les colles
amb concerts de música, concerts de sardanes,
conferències, exposicions
amb fotogràfiques itinerants, fins a l'acte central
de l'aniversari que s'esdevindrà a Montserrat
el mes de juny amb una plec de colles,
així com altres activitats de format
més petit.
I tal com vam avançar en el nostre programa,
l'inici de la celebració del 50è aniversari
de l'UX coincidirà amb la cloenda
del Campionat de Catalunya 2007
i també amb la cloenda del 50è aniversari
del Casal Tarragoní. Tot plegat serà
el proper diumenge dia 2 de març aquí,
a Tarragona. Les activitats començaran
el dissabte dia 1 amb un concert de rock català
al Port Esportiu, seguit d'una llarga nit
de festa. Segons l'UX, s'està mirant d'oferir
ofertes especials per a aquells que es vulguin
allotjar en hotels de la ciutat Rodalies.
El dia 2 està prevista una recepció
a l'Ajuntament de la ciutat a les 10 del matí
per seguir a dos quarts d'11 amb una visita
guiada per la Tarragona històrica.
Al migdia, ballada de sardanes la Ramla Nova
amb la nova Cobla Cossetània.
Seguirà un dinar de germanor al Palau de Congressos
i ja a la tarda, a la sala August del Palau
de Congressos, cerimònia de lliurament
de trofeus del Campionat 2007
que comptarà amb la participació musical
de la Cobla Reu Jove.
I del conjunt de les colles sardanistes
un cas concret o una agrupació de colles
de vegades surten
als concursos més d'una anella
perquè dissabte vinent la Diputació de Tarragona
dedicarà un homenatge a la colla sardanista
d'en Saïs del Penedès en un acte
que es farà a dos quarts de set de la tarda
al Palau Provincial.
Aquesta institució vol reconèixer la tasca
que du a terme la colla de Gana
de les comarques tarragonines
que a més és la segona més antiga de tota Catalunya.
Els danseires del Penedès
s'han destacat en la defensa, difusió i promoció
de la sardana
així com per la seva particular forma
d'entendre el món sardanista
atès que genera tot tipus d'activitats
concursos de colles, audicions, concerts
ballades, espectacle
així com l'ensenyament de la sardana a les escoles.
Totes aquestes activitats
ultrapassen l'àmbit local i comarcal
propis de la colla
i abasten gran part de la demarcació de Tarragona
sense oblidar la difusió de la sardana
en els viatges internacionals
que anualment realitzen.
Un any, per exemple, preveuen visitar l'Oest dels Estats Units
viatge que iniciaran el proper 18 de febrer
i no tornaran fins al dia 28.
Allí estaran, visitaran, entre altres indrets,
San Francisco, Iosmit Park,
Las Vegas i el Gran Canyon del Colorado.
Evidentment, com és habitual en ells,
també hi ballaran sardanes
en més d'una ocasió.
El reconeixement que ara ha de dir
que la Diputació de Tarragona
als danseies del Penedès
ja s'havia d'haver fet l'any passat
en el marc dels actes commemoratius
del seu 60è aniversari
per bé que s'ha ajornat
a causa de les eleccions
i la conseqüent renovació
del govern de la Diputació.
L'acte institucional es desenvoluparà
a la sala de plens
de la Diputació de Tarragona
el dissabte 9 de febrer
a dos quart de set de la tarda.
Després dels parlaments
i d'un petit concert,
la colla ballarà a la Santa Espina
pel significat especial
que té aquesta sardana
en el simbolisme i el sentiment dels catalans
i així ara que fa poc
que s'han complert 100 anys
de la seva estrena,
els danseies del Penedès
i la Diputació de Tarragona
volen reconèixer aquesta realitat.
La festa continuarà
al pati central del Palau
que està tot cobert
amb una cúpula de vidre
on hi haurà una ballada de sardanes
per a tots els assistents
en la qual els danseies del Penedès
també ballaran sardanes de lluïment
i punts lliures.
La part musical anirà càrrec
de la cobla principal de Tarragona
i l'entrada serà lliure.
Aquest any 2008
també serà any de celebracions d'aniversaris
pel que fa a compositors.
Segurament el més destacat
serà el centenari
del naixement de Manuel Saderre i Puigferrer,
un autor que amb les seves sardanes
va contribuir moltíssim
a la popularització
de les sardanes de qualitat.
En la mateixa línia
d'un Conrad Saló
i pocs més
va saber trobar el punt ideal
en què es combina
en qualitat musical,
originalitat
i atractiu
per als balladors.
Inicialment no va ser gaire comprès,
però amb el temps
es va guanyar tota mena
de públics sardanistes.
El concert del passat 30 de desembre,
del qual abans ja hem escoltat
una de les sardanes
que s'hi van interpretar,
també s'hi va programar
una de les peces
més característiques
d'aquella primera època.
Escrit a l'any 1942,
està inspirada,
com en el cas
d'altres sardanes seves,
com l'enomàtica Somni,
en el Llac de Banyoles.
En aquest cas,
a la sardana Llac Encantat,
Puigferrer
recrea musicalment
diverses llegendes
sobre aquell indret
amb fades
i un drac inclosos
que podrem trobar
suggerits en la sardana.
En la foscor de la nit,
el drac empaita les fades
en una acció descrita
pels fiscors
en el començament dels llars.
Finalment,
el monstre aconsegueix
una presa
i tota la cobla
acaba la sardana
amb un cant d'element
de la resta de fades.
La van interpretar
conjuntament les cobles
la principal de Llobregat
i Rau Jove.
i Rau Jovem,
i Banyoles.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
rins demà!
amb Jordi!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Reprenem el fil de l'un doi seguit.
Després d'aquí el botlletí de notícies.
Si esteu en directe, el dissabte se l'heu estalviat com dèiem,
si el que esteu escoltant és la repetició de domenja del nostre programa.
Com sempre parlant-vos de sardanes, dels bars, de música,
Música Pracobla, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Primer, un bloc d'una hora de durada,
i ara anem cap al segon,
un segon que ens portarà fins a dos quarts de dues de la tarda.
Fins ara us hem ofert la nostra agenda eliminatòria de la seda de l'any.
Lamentem aquell petit error, però res, més val que ens obri,
que no pas que em falti les notícies,
una miqueta, una miqueta reta de xafarderies
i la música que sempre ens va acompanyant al llarg del nostre programa.
I començava amb música, aquesta segona part.
Després d'haver escoltat sardanes del concert de presentació del disc Tan sols un pas,
amb sardanes d'autors terragonins i interpretades per la Cobla Rau Jove,
el farem amb una de les que inclou aquest enregistrament.
És una de les dues que podem trobar de Ramon Soriano,
ballaudor de colles sardanistes al Vendrell primer,
a la Lira i després als danseires del Penedès,
on és el director tècnic.
Després de cursar estudis de solfeig i piano,
Mercè Ramon, escriu la seva primera sardana a la colla de la Vila dels Àngels l'any 2003
i la dedica als danseires del Penedès pel 57è aniversari d'aquesta colla.
Seguiran altres títols, com Danseires del Penedès per a Pau Casals a l'ONU,
estrenada a l'any Nova York el 2003,
en l'homenatge que aquesta colla va retre a Pau Casals a les Nacions Unides.
També és autor de danseires arroba 59,
inclòs en el disc Tan sols un pas.
La que escoltarem és Mercè Rialera, dedicada a l'any 2004,
a la seva filla, la interpreta la Cobla Rau Jove.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, entrem dins el tema del programa
que avui volem dedicar
a aquest
primer congrés
de l'associacionisme cultural català, que s'anuncia per properament,
ara concretarem qüestions, dades i dates,
i que es va presentar dissabte passat al Real Cercle Artístic de Barcelona.
El que millor, doncs, que per saber aquests detalls,
aquesta filosofia d'aquest congrés,
que parlem amb el president de l'entitat que el convoca,
l'Ens de Comunicació Associativa, el senyor Antoni Carné.
Molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Senyor Carné, primer, potser per situar-nos una miqueta,
parlem, expliquem per a tothom qui no ho sàpiga encara,
què és l'Ens de Comunicació Associativa.
Bé, l'Ens de Comunicació Associativa és, diguem, com una confederació,
nascuda fa cosa d'un any i mig,
arrel d'una acció sociocultural que es va fer a tot Catalunya
i que es deia de base al territori,
i que la conformen actualment 17 federacions,
o associacions, agrupacions de la cultura popular catalana.
Possiblement les de més pes específic,
per quant a un volum d'activitat,
estem parlant de la Federació de Costa Clavé,
Movingoló Català, la Federació de Sardanistes,
geganters, castellers, esbargents aires,
el col·lectiu La Roda, etcètera,
fins a 17 en total.
Aquesta és la configuració actual de l'Ens de Comunicació Associativa,
i és una organització que està basada en tres pilars fonamentals.
Un és crear un espai de debat i diàleg entre les federacions que constitueixen l'Ens
per reflexionar sobre temes que ens puguin ser comuns de la cultura popular
i de l'Associació Socialista en general.
Un segon punt seria assolir una fita important,
que és que les activitats puntualment importants d'aquestes federacions
tinguin repercussió en els mitjans de comunicació.
i un tercer punt és també establir un espai també
per donar-nos a conèixer i participar, diguem,
defensar els nostres punts de vistes amb l'administració pública
i, evidentment, també amb gestors públics de la cultura.
Potser seria excessiu dir que vol ser una mena de lobby?
Home, posat entre cometes, per això...
Efectivament, posat entre cometes.
Hem après una cosa, que tenim punts comuns de treball.
Hem esmolat ja aquella manera de fer que a vegades les entitats
de diferents activitats culturals ens miràvem de reull.
Ens coneixem, compartim experiències, treballem conjuntament
i defensem, evidentment, interessos de l'associatisme cultural popular català en general.
no només defensar-ho, sinó intentar que tinguin una presència social cada vegada més important
i ens autoobliguem a marcar un camp de treball per posar-nos al dia,
encara més al dia, i replantejar-nos el futur.
I és evident que, bé, ens sentim parlar sovint,
que la cultura poble catalana és molt, molt important, molt rica,
però potser falta això, defensar-ho més adequadament, no?
Pot ser un camí, aquest.
Sí, a veure, el que està molt clar és que l'associatisme cultural català
és el que, amb 150 anys i més d'història,
és el que ha modulat el model social que tenim avui en dia.
Aleshores, evidentment, encara no té aquest protagonisme,
però sí que té un espai de presència que hi pot treballar molt
amb problemàtiques socials a través de la cultura popular
i, evidentment, què plantegem nosaltres en qüestions, per exemple,
que l'administració està regulant ser-hi presents,
què us diria jo, per exemple, amb això de la divulgació,
de la comunicació, els mirants de comunicació,
hem demanat formalment, cosa que permet la llei,
la nostra permanència, o sigui, el poder estar presents
en el Consell, o sigui, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
perquè, a més, la llei ho permet i entenem que hi hem de ser-hi, no?
I la segona proposta, també, és tenir una presència
que fins al moment no està contemplada
en el tema del Consell de les Arts,
que també està en baix en aquests moments del Parlament de Catalunya.
Per què?
Doncs perquè entenem que podem dir moltes coses
amb la nostra iniciativa cultural.
I aquesta experiència encara abriu, potser, de l'ENS,
com la valora, de moment, el funcionament,
si s'ha aconseguit algun fet pràctic ja,
o quines perspectives hi ha?
Sí, el veurem molt bé.
De fet, quan nosaltres vam començar fa un any i mig,
és el que deia abans,
que ja veníem d'aquesta iniciativa,
que era l'Estat de Bàs del Territori,
que era una diagnòsia com estava amb la iniciativa cultural en el país,
i que feia unes propostes de futur,
que realment aquestes propostes de futur a l'ENS se les va fer seves,
i l'any passat es van presentar al Parlament de Catalunya,
a la Comissió de Cultura, a tots els partits polítics,
per tal que algunes de les propostes que es fessin,
a veure si podíem instar el govern que legislés sobre elles.
O sigui que, d'alguna manera, ja teníem un arrencament bastant sòlid,
sabíem molt bé en què nosaltres ens implicàvem,
què és el que anàvem a fer,
i ja teníem les bases molt enteses,
i amb les quals nosaltres hi creiem profundament.
Això, evidentment, dona una força de treball,
de realització puntualment important.
Què hem assolit en aquest temps?
Doncs el que deia.
La presència en el Parlament de Catalunya,
amb un parell de vegades,
i que tenim un diàleg continuat amb diputats,
justament per les temàtiques nostres,
o sigui que se'ns reconeix en aquest aspecte
ser portaveus d'un grup important del sistema cultural català.
Estem negociant el tema, com us deia abans,
de la participació en el Consell de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals,
i el que tenim, sí, molt estructurat
és com una oficina de premsa,
amb un periodista al davant,
que està abocant, i hi ha molta informació,
els mitjans de comunicació,
alguns d'ells ja se'n fan ressò d'activitats rellevants
en certs moments de les diferents federacions
que hi estem implicades.
En principi, són federacions,
els socis o els organismes adherits.
Hi ha com alguna condició, un límit?
No sé si sempre s'entén de la mateixa manera
el que és una federació.
Com està regulat, això?
Sí, a veure, nosaltres, amb els altres estatuts,
per formar part és a ser agrupació, federació, associació, etcètera.
És a dir, aquella organització que en el seu sí
hi ha una sèrie d'entitats.
És a dir, si, per exemple, en el país hi ha 300 o 400 grups
amateurs de teatre que estan configurats
dins la federació de grups amateurs de teatre,
aquesta federació pot ser dins l'ENS.
Per què això?
Perquè les federacions, agrupacions o associacions,
digueu-lo com vulgueu,
el que són és els porten veus
i són els que acullen una sèrie d'entitats
que tenen la mateixa activitat cultural
i que, per tant, corporativament aquestes federacions
són capaces de reflectir
quines són les necessitats de tota aquesta gent,
aquests grups d'activistes culturals.
Hi ha unes quantes d'aquestes federacions
que, diguéssim, són les que ho van iniciar,
després hi han anat atenint d'altres.
Hi ha alguna assignatura pendent,
alguna agrupació que encara no hi sigui,
que potser es cregui important que hi sigui?
Com està?
Sí, a veure, nosaltres vam començar amb quatre federacions
i ja dic que fa un any i mig,
en aquests moments som 17,
val a dir que nosaltres no anem a darrere ningú.
El que hem fet és fer una política
d'informar quins són els objectius de l'ENS,
donar-ho a conèixer,
les avantatges o la necessitat possiblement ben entesa
de que tots plegats mirem de compartir experiències,
per això organitzem el Congrés aquest
d'Escens del Quadral Català
i el que hem fet és una política d'anar a buscar gent
o sigui, federacions per incorporar-les.
D'aquestes 17 que som,
han vist la necessitat que tens,
han vist les avantatges que comporta,
han vist que poden trobar-hi un espai,
això que abans hem de diàleg, de reflexió,
i més a més,
de poder incorporar en els seus col·lectius
experiències d'altres federacions
i s'han anat incorporant.
O sigui, això a nosaltres ja ens agrada que sigui així,
perquè hi ha una transversalitat
i una transparència absoluta
i les federacions veuen
que el que s'està treballant és coherent,
que té molt de pes
i que realment tots aspirem,
d'alguna manera,
als mateixos objectius.
Sí, ara es proposa que és primer congrés
de l'associacionisme cultural català.
Com es planteja?
Aquest congrés, de fet, ja ha començat,
va començar el mes d'octubre,
té dues vessants inicials del punt de sortida.
Per una banda,
a veure, val a dir que en aquest congrés
està convidat a participar-hi a tothom,
o sigui, no tan sols les federacions
que tenim associades a l'Ens,
sinó totes les que hi ha al territori
poden participar-hi
i donem el mateix suport, exactament igual,
inclús en un moment determinat de tot el procés
hi poden participar-hi
persones individualment actives
dins de l'associacionisme cultural.
Llavors, el punt de sortida
està basat en dos camps.
L'un és que aprofitar
tot aquest període congressual
perquè les federacions facin a casa seva
unes jornades,
el seu propi congrés,
els seus seminaris,
digueu-li el nom que vulgueu,
que serveixi
de sacsejada interna
perquè es plantegin a aquestes federacions
com estan fent les coses,
quines possibilitats de millora tenen,
de cara al futur com s'ho volen plantejar,
o sigui, aspecte a nivell intern
de la seva pròpia activitat.
I, paral·lelament amb tot aquest període
que s'acaba el mes de maig,
nosaltres hem fet una proposta
de quatre temes que són transversals
perquè totes les federacions els treballin.
I aquests temes és el tema del fet migratori,
de la immigració,
un segon tema és l'educació i la formació,
un tercer tema són els mitjans de comunicació
i un quart tema són les relacions intergeneracionals,
les relacions entre gent jove i no tan jove.
Per què es debatin entre tots,
entre tots les federacions?
Al final de maig,
la secretaria de l'organització
recollirà les propostes que venen de les federacions,
es penjaran durant un parell de mesos
a internet,
a un fórum d'internet
perquè persones actives
s'hi puguin pronunciar i puguin dir-hi la seva.
I, passat el període de vacances,
al setembre,
totes aquestes,
el treball de les secretaries
s'envirà a les...
Com que la secretaria que farà
és rebre tota la documentació de les federacions
i reunir-ho amb un document únic
i hi haurà qüestions
que alguna federació s'hi haurà contemplat
i altres no,
es retornarà a les federacions
perquè hi diguin la seva
i el congrés que es farà el 4 i 5 d'octubre
a la Palau de Montjuïc,
aleshores,
les federacions aquelles
que no hi haguin,
els punts que estiguin en desacord
seran els que entre tots es debatran.
I, a la vegada,
també es debatran els aspectes
aquests transversals,
aquests quatre temes comuns
que ens interessen a tots plegats.
Amb tot aquest procés
hi haurà un altre en paral·lel
en el qual totes les federacions
faran una aportació de gent jove,
o sigui, cada federació aportarà dos, tres,
les persones que necessiten,
que creguin convenient de jovent,
perquè facin el mateix treball
de l'estudi dels quatre temes transversals
a manera individual, autònoma,
perquè no es vegin condicionats
per les federacions
i a veure què hi diu el jovent.
I tenen el seu propi espai en el Congrés
també per debatre les seves conclusions.
Evidentment que nosaltres tenim molt il·lusió
amb aquests temes transversals
perquè entenem que són qüestions
que no només afecten el futur
de la cultura popular,
sinó també a la societat en general.
a veure a partir d'aquí quina aportació podem fer-hi.
I tot el que doni el Congrés en aquest,
el 4 i el 5 d'octubre,
perdó, el 5 o el 6 d'octubre,
nosaltres el que farem
és fer una proposta al Parlament
de les conclusions que ens surtin.
En la presentació es va llegir un manifest
amb to d'humor,
diguem irònic,
però amb un contingut
que permet reflexionar.
És una visió potser una miqueta
molt crítica
amb la situació actual,
relacions amb institucions.
Ara potser seria massa llarg lligir-lo,
sencer,
però si ens en podria fer 5 cèntims.
Sí, va ser un manifest
que nosaltres el volem publicitar
perquè a veure que en el moment
del sala d'actes
en què es feia lectura
del virament dels parlaments,
del conseller
i del delegat de la Diputació, etcètera,
una persona que nosaltres,
perquè el guió de l'acte
el portava els grups de mateus de teatre,
va ser un guió molt ben estructurat,
on hi tenien tota presència,
tota una mostra de cultura popular,
doncs una persona
que s'ha passat per president d'un Ateneu
va fer lectura d'un manifest
en el qual el títol bàsic
era dir pleguem,
i aleshores en el moment de la sala
aquesta persona va dir pleguem,
i pleguem perquè tot està fet,
pleguem perquè en aquests moments
el català és un idioma
que és el nostre idioma
que s'utilitza,
no és només vehicular,
sinó tothom l'utilitza de tot arreu,
al carrer, a casa, a la justícia,
pleguem perquè tot està fet,
les persones participen al 100%
en les entitats associatives,
els socis se senten completament
implicats en la gestió cultural,
les administracions aboquen
quantitats de diners
fins al punt que nosaltres ja
no sabem quines més propostes
fer perquè totes estan ja consolidades,
els mitjans de comunicació
s'esbarallen per veure
quina notícia donem a conèixer, etcètera,
o sigui, era fet amb aquest sentit,
irònic,
i que després resulta que era un son
que tenia aquell president,
i la pregunta era pleguem,
i la conseqüència vam dir
no, no, no, no podem plegar,
però d'alguna manera
marcant les mancances
que encara tenim,
no només de temes econòmics,
com pugui ser de temes
de jutges institucionals,
sinó també de maneres de fer
de l'administració,
o dels mitjans de comunicació.
Doncs bé, moltes gràcies, senyor Antenic Ernest,
esperem que aquest congrés
realment sigui fructíferi
i la tasca, evidentment,
habitual
de l'administració associativa.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Bon dia.
Senyor Toni Garnet,
president de l'administració
de comunicació associativa,
un organisme que segur
que donarà tema
per parlar-ne
durant d'art temps,
perquè sembla
tot molt ben organitzat,
molt ben estructurat.
Anem ara
a la relíquia.
I avui la relíquia ens porta
a l'any 1992
amb un disc
d'un dels personatges
més difícils de definir
del panorama musical actual,
Pascal Comelade.
Ho podríem resumir
tal com fa Wikipedia,
que diu que és
compositor
i multiinstrumentista.
Les seves obres
són sovint molt curtes,
de dos o tres minuts,
i gairebé sempre
instrumentals.
D'ells s'ha arribat a dir
que és un roquer
ultra-minimalista
o un clàssic postmodern.
Fa música d'avantguarda
sense oblidar les arrels.
És la definició
que ofereix la Wikipedia.
En diverses ocasions,
com l'AD ha col·laborat
amb Cobles
i en diversos dels seus discos,
hi ha inclòs
sardanes
i altres danses catalanes,
encara que concebudes
d'una manera peculiar,
com no podia ser
d'altra manera.
És el cas dels discos
música-pop-dances
de Catalunya Nord
i els dos volums
de pop-sancs del Rosselló,
amb Gerard Jaquet.
És autor de la sardana
L'espinosa ètica
de la Santa Espina
i de la sardana
dels desemparats.
Aquesta darrera
és la que podem trobar
en el disc
que portem avui al programa,
Tràfic d'abstraccions,
del 1992.
Pascal Comelade
s'encarrega
dels pianos,
Pierre Bastent
del violí,
Marc Cunningham
de la trompeta,
Pep Pasqual
de la tenora
i el clarinet,
Oriol Perutxo
de la bateria
i el poeta
Enric Casasses
del Triangle.
És la sardana
dels desemparats.
de la trompeta,
de la trompeta,
de la trompeta,
magistrat a la trompeta,
de la trompeta,
Letrui A pioneer
de la trompeta
number
di la trompeta,
i i el assignor
a la trompeta,
i el sensièl petit,
i el admPH ontoura
i elepherans
de la trompeta,
i el amb platforms
de la trompeta,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tornarem demà enregistrats
a les 10 del matí i setmana que ve
en directe a les 12 i una miqueta més.
Molt bona setmana!
Fins demà!