Tarragona Ràdio
Ja pots veure les millors imatges de la mitja marató Ciutat de Tarragona.
Fins al 27 de gener, al Pati Jaume I de l'Ajuntament
trobaràs l'exposició del certamen fotogràfic de la mitja marató.
Organitza el Patronat Municipal d'Esports
i patrocina'n Espimsa, Autoritat Portuària, Covega,
Gràfiques Givert, Fiat Assegurances i Fort Tarragona Center.
T'ho recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Arriba el Carnaval a Tarragona dilluns 4 de febrer al Teatre Metropol.
No et perdis el quart concurs de Drag Queens
i la presentació per primera vegada fora de concurs
del nou fenomen Drag King.
Viuen directe al major esclat de glamour, colors i sensualitat mai vist.
Compra ja la teva entrada a les taquilles del Teatre Metropol
per només 3 euros.
T'ho recomana Tarragona Ràdio.
I've got all my love to give and I'll survive, I will survive, yeah, yeah.
24 degrees
Fins demà!
Fins demà!
I em refereixo a treballs fets amb rigor i des d'una perspectiva científica,
ja que estudis fets amb més bona voluntat que amb una sòlida base metodològica, mai n'han faltat.
En aquest sentit, destaca la recent aparició del llibre Corre la sardana,
Valls, Jogues i Conflictes, realitzat per un ampli equip d'especialistes i que ja vam comentar oportunament.
Més recentment ha aparegut dins la col·lecció Mós, de la revista de cultura popular Som,
el Diccionari de Cobles, del segle XIV al XXI, signat per Jordi Puerto.
És una valiosa aportació, en primer lloc, perquè, encara que sembli increïble,
no hi havia cap publicació genèrica d'aquest tipus.
És el fruit de deu anys d'investigació pacient i acurada,
i el resultat, el primer cop d'ull, és força reaixit.
Si més no, com a fixació dels diversos treballs esparços, inèdits, que sí existien,
i de recopilació de molts materials més, així com de dades fruit de la memòria de múltiples informants.
Naturalment, hi ha moltes mancances, algunes inevitables en una obra d'aquesta mena,
però altres, evitables, aquestes sí, si l'autoria no s'hagués limitat a una sola persona.
Aquesta havia de ser inexcusablement una obra col·lectiva, com la que hem esmentat abans,
al marge del corpus d'informants i colobrodors, com més gran millor que hi pugui haver,
com també era el cas del llibre Corre a la Sardana,
tot i que la matèria amb la qual calia treballar, tot i ser considerable,
no era tant com en el diccionari.
De totes maneres, l'aportació, positiva, valuosa,
i cal considerar-la un primer pas.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia, benvingut.
Benvinguda.
Benvinguda, gràcies.
Tu també, benvingut.
Avui estem solets, tu i jo.
Més que res perquè la Maria Rosa avui s'estrena en l'any.
En l'any, exacte.
Exacte, exacte.
I que sí, que la gent em perdoni perquè mira quina veu, una mica engargullada que es diu.
Però bé, perquè hi ha tants angustipats, doncs mira, sóc una més.
Amb ganes.
Amb ganes.
Amb ganes de tornar-hi, de parlar-vos de sardanes, bars, de música paracobla.
Avui amb el programa número 590, de l'1, 2 i seguit.
I com sempre, aquest començament, fent-vos un resum, una síntesi,
d'allò que hem preparat en el programa d'avui.
Doncs una setmana més tindrem en el nostre programa una eliminatoria del concurs la sardana de l'any,
quatre sardanes més, sardanes noves inèdites, estrenades, això sí, al llarg de l'any 2007, inèdites en quant a publicació radiofònica.
I després, ja entrant en matèria, parlarem avui de la Cooperativa Obrera de Terraconense,
un tema que es capa, se'n va més enllà, evidentment, de l'habitual del nostre programa,
però que també hi està implicat.
L'apartat de notícies, un recordatori, el Premi Agustí Borgunyó.
Aquesta setmana es capa el termini de presentació de propostes del primer congrés de l'associacionisme el proper cap de setmana.
I també parlarem de la colla sardinista d'ensenyants del Penedès.
Sempre és notícia, però aquesta setmana s'apleguen una sèrie d'àmbits, de qüestions.
Han publicat un au que preparen un dels seus apassionants viatges i atractius viatges
i, com sempre, realitzen cursets d'ensenyament.
L'agenda, encara que sembli rar, estrany en aquesta època d'anys, doncs Déu-n'hi-do.
Encara actes dins l'àmbit de les festes de Sant Antoni,
festes majors com les de Salou, Constantí i la Canonges, sense sortir del Tarragonès.
I en la part musical, doncs, seguirem fent referència al concert del passat 30 de desembre
amb un enregistrament que vam efectuar en directe
i, evidentment, també escoltarem algun tall del disc que es va presentar en aquell concert.
Encara que avui no tindrem amb nosaltres el David, sí que tindrem cefarderies.
I tot això fins que arribem al dos quarts de dues de la tarda.
I per començar, la ja anunciada eliminatòria de la Sardana de l'Any. Anem-hi!
Arribem avui a la 17a eliminatòria del concurs de Sardana de l'Any
que la Federació Sardanista de Catalunya convoca per tal d'escollir,
per mitjà dels vots dels uïdors de les emissores,
que, com Tarragona Ràdio, col·laboren en aquest certamen,
la Sardana considerada la millor entre les que es van estrenar durant l'any 2007.
Una setmana més escoltarem quatre sardanes, i cal que no escolliu una.
La que rebí més vots passarà a la fase de semifinals,
una nova tanda d'eliminatòries on es decidiran les finalistes
que s'interpretaran en directe a la gran final del Teatre Fortuny de Reus
el proper mes de maig.
Anem a escoltar les sardanes d'avui.
La número 1 la interpreta la cobra de tardor.
La número 1 la interpreta la cobra de tardor.
La número 1 la interpreta la cobra de tardor.
La número 1 la interpreta la cobra de tardor.
Aquesta era la primera de les sardanes de la 17a eliminatòria del concurs
La Sardana de l'any.
Vèiem ara quines van ser les sardanes de la setmana passada
i quina puntuació van obtenir.
La Mariela farà el possible.
Sí, així mi sap greu, però bé.
Doncs mira, que em perdonin amb aquesta veu.
La sardana número 1 era les 4 sirenes d'Eduard Cendra,
que va rebre 269 vots.
La número 2 era parella compenetrada de Mil i Joanals,
amb 137 vots.
La número 3 el cel de Sils de Josep Cassú, amb 269 vots.
La número 4 Santúria Reus de Jesús Ventura, amb 332 vots.
Així passa la fase de semifinals, aquesta darrera.
És curiós, crec que és la primera vegada,
almenys en aquesta nova època del concurs d'Asa de l'any,
que hi ha dues sardanes que reben exactament el mateix número de vots.
Crec, eh? No ho he comprovat.
aquests 269 vots entre les 4 sirenes d'Eduard Cendra
i la parella...
Perdó, no, l'alçal de Sils de Josep Cassú,
també amb el mateix nombre de vots.
En totes maneres, la guanyadora, com vèiem,
és una altra sardana dedicada a Reus,
la Santúria Reus de Jesús Ventura.
I ara escoltem la sardana número 2 d'avui.
És la cobla contemporània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que me'n van sortir...
Bueno, això és típic, és típic, per això que surten
a la taula. Ara, mira-la.
Molt bé, molt bé. Doncs mira, molt baixet
avui, però bueno. El número dos.
Avui baixet, avui que han tingut
un munt de participació,
s'ha notat que... Però el dos també va participar.
Sí, sí, esclar, esclar. És que la setmana
passada hi havia, com he pogut comprar, dues
sardanes dedicades a Reus,
o vinculades amb Reus,
i tenim molts uïdors a Reus,
i això ha ajudat que hi hagi més participació.
No, no ha d'haver dit llàstima, no, no,
perquè ha sortit quan hi haurà, almenys s'ha passat
a la fase següent
una d'aquestes sardanes.
I a veure, el número dos, correspon...
Ei, em sembla que la coneixem.
La Maria Gils. Ai, una miqueta.
Em sembla que la coneixem, eh? De Tarragona,
en aquest cas. Doncs molt bé.
Anem a escoltar
ara la sardana número tres d'avui.
Li correspon, no? Ja ho diem, donant com per fet
un llibre o un disc
dins de la temàtica habitual
del nostre programa.
Doncs deia que anem a escoltar
la sardana número tres d'avui,
becàrrec de la cobla contemporània.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.

de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.

de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
He deies humà.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
doncs encara ens queda una sardana
de la interactòria d'avui
però anem ara a recordar
de quina manera
per participar en el concurs de la sardana de l'any.
D'aquí uns pocs minuts, un cop haguem escoltat
les quatre sardanes d'aquesta eliminatòria,
ens en queda una encara, ens podreu enviar una carta
indicant la sardana que us agrada més
i les vostres dades de contacte per si resulteu guanyadors
del nostre sorteig particular.
Podeu escriure a Terraona Ràdio,
avinguda de Roma número 5B, primer pis.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa
un dos i seguit, al número 977-244767,
fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment ho podeu fer per internet
accedint al web de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat,
o bé al correu electrònic del nostre programa,
un dos i seguit, arroba tarragonaradio.com.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
Aquesta la interpreta la Coulas Raujove.
i seguit, arroba tarragonaradio.com.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
i seguit, arroba tarragonaradio.com.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
I ara sí, escoltem la quarta sardana d'avui.
Doncs ja hem escoltat les quatre sardanes d'avui del concurs de sardana de l'any.
Com sempre, us recordem que per poder participar en el sorteig semanal de llibres i discos,
heu de votar per mitjà a Tarragona Ràdio.
Per carta avinguda de Roma, número 5B, primer pis.
Per correu electrònica, un dos i seguit, arroba tarragonaradio.com.
o per telèfon al 977 24 47 67 mentre fem el programa.
Tingueu en compte que només estaran considerats els vots que ens hagi arribat,
com a molt tard, fins dimarts vinent al vespre.
Fins demà!
Seguim amb un dos i seguit, ja ho sabeu, un programa on, en principi,
parlant de sardanes, dels bars, de música per a com l'avui,
però ens hem volgut ocupar d'una qüestió que, evidentment, també estan implicats en aquests àmbits,
però va més enllà, perquè volem parlar d'una entitat tarragonina,
amb llarga història, i bé, no, tampoc és qüestió de descobrir res,
perquè suposo que llegiu diaris, i aquests dies se n'ha parlat.
La cooperativa obrera, tarragonense, ha sortit a la premsa,
vaja, perquè hi ha una crisi, llavors volem aclarir-ho,
i què millor que fer-ho, amb la seva presidenta, la Maria Teresa Valls.
Hola, bon dia.
Que avui ens acompanya.
I també Sagi Sirinax, ex-president i membre del Consell Rector de la Cooperativa.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara sí, potser, que no teníem el micro posat.
Ara sí.
Bon dia.
Havíem agafat de sorpresa.
Què passa, què passa a la cooperativa?
Doncs...
Hi ha directes.
Doncs passa que, tal com diuen aquests diaris,
diu que hi ha un problema econòmic.
Aquest problema ve de molt enrere,
no és el que s'hagi generat ara en quatre dies,
sinó que, com sabeu, com sap la gent,
i com has dit tu, la cooperativa és una entitat molt antiga,
que té 100 anys, la cooperativa,
i la casa l'any 14, el 2014, en farà 100, també.
Per tant, estem parlant d'una entitat amb una solera, com a mínim.
Creu de Sant Jordi, etcètera, etcètera.
I fa uns 20 i molts anys,
doncs es va fer una remodelació de la casa,
perquè estava molt deteriorada pel pas del temps,
per altres històries que ara no venen al cas,
i es va decidir conjuntament amb l'Ajuntament
fer-la tal com la coneixem ara, de dintre.
Aleshores, aquesta distribució, tal com està feta,
està pensada per ser un hotel d'entitats,
perquè en aquell moment a Tarragona no n'hi havia,
i l'Ajuntament i el Consell Rató d'aquell moment
que hi havia la cooperativa, va creure convenient
d'apoyar aquesta idea i fer aquesta distribució.
Evidentment, un hotel d'entitats i un centre cultural com és,
sempre s'havien fet uns plans
pensant que allí hi havia d'haver un diner públic.
Mentre es feia tot això,
hi va haver una moció de censura,
com alguns recordareu, d'altres no,
perquè sou molt joves.
I llavors es va estroncar tota aquesta història.
És a dir, aquest diner públic de l'Ajuntament,
per l'hútil d'entitats,
pel primer pis de la cooperativa,
que els que hi esteu ja el coneixeu,
no van arribar mai.
Des de llavors ens estem parlant de molts anys,
i sempre s'ha anat amb una sabata i una esperdenya...
Això anava a dir, perquè ha passat molt de temps.
Molts anys.
Ha passat molt de temps.
Poc o molt ha anat funcionant.
Sí, ha anat funcionant i ha anat cobrint gastos.
O sigui, el dia a dia.
Però quan hi ha un entrebanc,
quan hi ha una cosa que s'ha d'arreglar,
quan hi ha no sé què,
aquí ja es complica molt la història.
Què passa ara?
Clar, d'aquesta remodelació que estem parlant,
fa molts anys,
i ara, com totes les cases que ha quasi 30 anys,
doncs s'han d'arreglar,
i les canyeries no sé què,
i les portes no sé quantos,
i el terra no sé què més.
No es pot fer això.
Si, tal com està ara,
si amb l'economia que té el dia a dia de la cooperativa,
les entitats totes paguem,
dic paguem perquè jo també soc d'una entitat que també pago,
els llogues corresponents,
les nostres aportacions corresponents a l'economia de la casa,
però evidentment,
tampoc som unes entitats prou potents
com per pagar molt més
i pagant-se unes obres d'aquí allà.
Aleshores, fa tres anys,
tenim fet un projecte arquitectònic de la casa,
de remodelació de tot el primer pis,
teatre, restaurant, bar, baix,
i un segon pis.
Això també ha costat bastants diners fer el projecte,
però està fet per millorar la casa.
Ara arriba un moment que aquesta casa
o s'ha d'arreglar i s'han de fer apanyos d'aquests que diem del dia a dia
o s'ha de fer una cosa ben feta.
Un centre cultural al mig de Tarragona,
que no n'hi ha d'altres,
si no et sigui dit de pas,
que es manté amb diner privat,
no ho pot aguantar això.
Vull dir,
allò es manté de les quotes de les entitats i dels socis.
Res més.
Llavors,
el que estem dient
és que si Tarragona,
si la ciutat de Tarragona,
i en aquest cas els nostres representants
a l'Ajuntament,
volem continuar tenint un centre cultural al mig de Tarragona,
doncs aquí hem de fer un cop de cap.
Aleshores,
a partir d'aquí,
esperem alguna cosa.
Aquesta cosa es transforma
en una proposta,
en aquest cas de l'Ajuntament o de la Generalitat,
que ha sortit aquests dies als diaris,
que pot ser aquesta o pot ser una altra.
A mi tot m'assembla bé.
Però la cosa és que si no hi ha
una injecció d'alguna cosa,
allà s'ha de tancar la porta
perquè no es pot aguantar més.
Perquè es genera un deute constant.
I llavors,
si fóssim una empresa
de debò que s'hi coés,
perquè és una cooperativa de consum,
o funcionés com una empresa,
evidentment faria molt temps que estarien tancats.
Per tant,
si vol dir tancar,
és igual l'activitat que s'hi faci dintre.
Si sigui la casa de les detres,
sigui la de la música,
sigui la de la...
no sé què,
la dels globus de paper,
vull dir, és igual.
Però o s'arregla la situació econòmica
o allà dintre hem de tancar
i, evidentment, llavors anem tots al carrer.
Però heu parlat
que en el seu moment
hi va haver un canvi,
un canvi polític,
que va tenir conseqüències negatives,
o almenys no va representar
aquella aportació que es preveia.
Però hi ha hagut un altre canvi.
Sí, esperem que sigui positiu.
No ho detectat, potser.
No, a veure, sí que hem detectat.
A veure, nosaltres hem tingut converses
i per això hi ha una proposta
que jo la trobo personalment molt interessant,
o sigui,
definir, potser, segurament,
més les activitats que es fan,
però aquesta és una proposta
que és una idea
que s'ha d'elaborar
i s'ha de parlar
i ens hi hem de posar ja,
perquè no podem estar un any parlant
de veure què hi farem,
perquè llavors no aguantarem.
Vull dir, bastant abans
ho haurem tancat.
Llavors, el que nosaltres demanem
és aquesta pressa
que nosaltres tenim,
que reconeixo que
ho dic jo,
però parlo en nom d'uns quants,
perquè em toca dir-ho a mi,
però tenim una pressa nosaltres,
els altres no sé si en tenen de pressa,
però jo sí,
perquè els bancs no perdonen.
Actualment,
què hi ha,
o què d'alguna cosa
del que era la cooperativa?
És a dir,
l'origen de l'entitat
és una cooperativa,
però això ja,
lojalment,
no sé com es troba.
A veure,
cent anys enrere,
uns socis
es van inventar
una cooperativa de consum.
Aquesta gent
tenien la seva marca de pasta,
de fer pa,
repartir la llet, etcètera,
tenien diferents botigues
escampades per Tarragona,
fins que a un moment determinat
compren un solar,
que en aquell moment,
doncs imagineu-vos
a quina visió van tenir aquesta gent,
perquè, clar,
estem parlant de cent anys enrere,
que allà,
que aquella zona
estava tota desmanegada,
no?
És com ara que és el centre,
no?
Compren un solar
i fan un edifici.
Aleshores,
a baix,
on ara hi ha la cafeteria
a la cantonada,
era la botiga
de la cooperativa.
Allà es venia tot això
que deia jo,
i d'altres coses,
però tot això.
I on hi ha el teatre,
el magatzem,
era el magatzem
de la botiga.
Per això
li vam conservar
el nom.
Aleshores,
a dalt hi havia un teatret,
no sé si us en recordareu,
hi ha un restaurant petit.
Sí.
i, bueno,
hi havia hagut entitats
allotjades a dalt,
hi havia el Club Escax Tarragona,
el Casal Tarragoní,
ja no em recordo més.
L'Òmnium també va ser un temps.
Però això era més posterior,
ja parlo de...
Abans,
abans.
Sí, molt abans,
molt abans, molt abans.
Després va haver-hi la guerra
pel dintre mig
i aquestes coses
i la història va canviar molt
perquè tot això
doncs se'n va anar a l'aigua
i es va quedar,
em sembla que inclusive
va haver un gimnàs a baix,
etcètera.
Vull dir que va canviar molt
l'activitat,
tot i que sempre s'hi han ballat
Cerdana,
o sigui,
el Terrat també,
a més a més.
Però és clar,
el Terrat, per exemple,
és una cosa dels que s'ha d'arreglar.
Avui en dia no podria ser ballar-li.
No ho sé,
però intueixo que no.
Sí,
però jo recordo
que m'han explicat
que evidentment jo no ho he vist,
però que...
que miris meus,
molt directes,
han ballat el Terrat.
I, bueno,
al Terrat el que volem
és aixecar un segon pis,
però per aixecar un segon pis,
doncs...
què es pot fer?
Perquè a més a més
és un edifici catalogat
i amb totes les normatives
i el projecte
ja ho contempla tot això, no?
El que volia dir és que,
a veure,
actualment la cooperativa
és una entitat cultural,
diguem-ho així,
legalment.
No, a veure,
la cooperativa
és una cooperativa de consum,
tal com era en el seu moment
i està dintre de la llei de cooperatives.
Llavors,
quan es van modificar la llei,
vam modificar també els estatuts,
bueno,
qui era en aquell moment,
i aquest consum
és un consum cultural.
Seríem una mica,
una mica com l'abacus,
és a dir,
tothom que entra a la cooperativa
pot ser soci de la cooperativa,
que no ho és,
però,
vull dir,
quan vas a comprar
amb una cooperativa d'aquestes,
et diuen,
si et vols fer soci,
et donen un carnet
i pagues uns diners
i ets un soci, no?
Després,
et convoca mai a cap reunió,
però ho ets.
Però podia ser una cosa d'aquest tipus,
entens?
El que passa,
què passa?
Si en aquest moment
aquest consum cultural
no surten els números
per cap costat,
el consum haurà de ser
d'una altra cosa.
Aleshores,
quin és el plantejament?
Home,
doncs els socis
tenen allà un local,
tenen un espai
al metge de Tarragona,
que ja té novis.
Evidentment,
està clar que les entitats
no poden
fer grans aportacions més,
no?
Econòmiques,
segurament que no.
S'ha d'anar a parar,
evidentment,
a la Generalitat,
Ajuntament,
que facin alguna aportació
i donar-li forma a tot això.
Clar,
i llavors,
a partir d'aquí,
és quan ens fan aquesta proposta,
no?
D'acord,
podien fer això.
Vale,
doncs molt bé.
La Casa de les Lletres.
La Casa de les Lletres.
Llavors,
aquí també hi estiguin allotjades
entitats que tinguessin
a veure amb les lletres
i tota l'activitat
de cantar-la
cap a les lletres.
Evidentment,
des de les lletres
es pot anar a parar
a molts llocs,
a la música,
al teatre,
bueno,
és un punt de partida,
segurament,
no?
Però,
doncs,
bueno,
doncs això.
Si volem això,
doncs ja,
vinga,
què hem de fer?
perquè ens corre pressa.
Definitiu,
ha fet un toc d'atenció
general.
i no sé si,
vaja,
això ja és una primera resposta,
en principi,
aquesta proposta de l'Ajuntament,
no?
Sí,
la resposta de l'Ajuntament
la tenim
i ells eren també la nostra,
però...
Estic d'acord amb això.
No coincidim,
eh?
Endavant,
endavant.
Em sembla molt correcte,
tot el que he explicat
és correcte,
però aquesta no és la resposta.
Això és un canvi d'activitat
que pot anar bé,
que podem discutir,
si hi ha de canviar d'activitat,
perquè un de les rels
del conflicte per mi
és aquest,
bueno,
podem tirar 20 anys més
i baixar tant.
Ja ho hem fet.
El que creiem que ara no...
Jo crec que la crisi està aquí,
és una crisi de dir que Tarragonia
o anem a més
o no pot ser anar amb una sabata
i es pretenia.
No sols a la cooperativa, eh?
Caldria veure tots els equipaments culturals,
que estan pitjor.
Sales, etcètera,
i altres teatres.
Bé,
però parlem de la cooperativa,
que és un patrimoni,
més a més,
qualificat arquitectònic
i d'interès cultural
pel mateix Ajuntament, etcètera,
i per la Generalitat,
que de moment no s'hi ha mullat el cul,
tampoc.
Amb l'excusa,
per mi una excusa,
que l'Ajuntament
no se li mulla.
No hi ha manera
d'arribar amb un conveni
a tres bandes,
que seria la solució,
i que és el que es demana
previ a fer qualsevol projecte
de lletres o de música
o de sardanes
o del que sigui.
Clar,
en aquell moment
no hi havia
hotel d'entitats,
ara ja n'hi ha
ull,
n'hi ha
petit,
no?
Aleshores,
no ho sé,
volem saber prèviament
si és veritat
que allò de continuar
sent un hotel d'entitats
o no,
que és on s'hi van destinar
els diners,
sembla ser,
se'ns ha dit
des de l'Ajuntament,
que això no té futur.
Lògicament,
entrem en crisi.
Com a hotel d'entitat,
no té futur
perquè això quedarà solucionat
per l'Ajuntament,
això se'ns ha dit,
oficialment.
Per tant,
clar,
un dels objectius bàsics
de la cooperativa
ja no té futur,
no té futur,
això ja se'ns ha dit.
Bé,
el que passa és que
no està a la vista,
aquí hi ha una contradicció,
llavors parlem-ne.
Sigui hotel d'entitats,
o sigui,
com ha dit la Teresa,
evidentment,
el problema no és
l'activitat en concret
que s'hi faci dins,
que això és una cosa
a decidir,
no?
És clar,
si ara l'Ajuntament
no té lloc per les entitats,
però de moment
hi pot haver un interpàs,
un temps,
que és clar,
ho tenim,
però a cinc anys vista,
no?
Bé,
doncs,
mentre aquests cinc anys,
doncs,
pasta.
És així de senzill,
això.
Molt simple,
la solució és molt simple.
El problema és que,
per mi,
un altre és que
tot el tema cultural
està encara a Tarragona,
un dels únics llocs
a Catalunya
i arreu d'Europa,
i això ja no es porta,
segueix sent una cosa pública,
etcètera,
encara amamentada
per l'Ajuntament
i tot plegat,
no?
Llavors,
clar,
si és el públic
que ho ha de solucionar,
potser no és la nostra missió,
com estem intuint.
Ara hi ha a la vista
grans
equipaments previstos,
no?
La tabacalera,
que feien,
hi haurà per omplir-la,
etcètera,
etcètera.
És clar,
jo ja intueixo
que la cooperativa fa nosa.
Nosaltres,
al principi,
jo mateix,
que m'he dit que la cultura,
si no ho feia a través de la cooperativa,
és a dir,
no tinc per què fer teatre,
per exemple,
a la cooperativa,
i el voldria fer al Metropol,
el problema és que no puc.
O sigui,
que si estem fent teatre a la cooperativa,
probablement és perquè no el podem fer al Metropol
o en un altre lloc,
o ens n'hem d'anar a Reus.
Dit sigui de passada.
És clar,
és que el problema
és també de disseny cultural de la ciutat,
i aquí és on jo
plantejo la batalla,
vull dir,
doncs,
no és un problema de la cooperativa,
si nosaltres l'hem de solucionar,
necessitats socials
i a Tarragona n'hi ha,
no només la cultural,
no?
Si ara hi ha tants equipaments a la vista,
probablement la cooperativa
hagi de ser,
hagi de deixar de ser
un equipament cultural.
Bé,
o potser no,
o potser,
o potser,
com s'està fent ara a tot arreu,
menys a Tarragona,
que s'està intentant
potenciar la iniciativa popular,
justament.
Menys a Tarragona,
al revés,
si hi ha muntatges centres culturals a fora,
però les iniciatives populars
que hi hagi quedaran minvades.
Llavors,
un altre tema,
però esclar,
això són temes polítics.
Sigui com sigui,
això hi hem de donar solució.
No hi ha una crisi,
no caurà la casa,
està molt ben construïda,
per això estem aquí assentats,
perquè hi ha un cony de casa,
de conya allà al mig de la ciutat,
no?
Si no,
no ens teníem parlant de res de tot això.
I estem parlant de la casa.
Llavors,
la casa aquesta avui dia
és una vergonya
que no la puguem,
una vergonya pels mateixos socis,
jo m'hi sento,
que no la puguem revaloritzar.
És un patrimoni
que jo com a soci fundador,
etcètera,
en refundador,
ens creem l'obligació
de revaloritzar-lo.
Si pensem en un centre cultural,
però esclar,
però doncs la cultura
es pot resoldre,
és a dir,
no és la salvació cultural
de Tarragona,
tampoc la cooperativa
i ja estic d'acord,
no?
Simplement cal una definició.
El que passa és que
jo crec que cal ràpida,
ràpida,
perquè no...
Les coses es van deteriorant
i anem vegetant,
etcètera.
I he dit que és un toc de tensió.
Aquí és quan he dit
que no hi estava d'acord.
No, no,
per fi,
és un toc de tensió,
no ho sé,
depèn.
Per mi no és un toc de tensió,
per mi
és
aprendre una decisió ràpid.
No ho sé,
però aquí la presidenta
és més moderada que jo,
potser,
el resto de la Junta,
ja ho veurem,
i jo intueixo
que estarem vegetant
tres anys més,
i en principi
jo no hi estic d'acord.
Jo crec que no,
que vas de setmana santa
s'ha de resoldre
i si no es resoldre,
es tanca,
i es lloguen els baixos
i s'ha acabat.
I ja ho hem resolt tot.
I el millor
continuem fent sardanes dalt,
no?
I m'hi punto jo,
també,
vés a saber.
És una possibilitat.
És una possibilitat,
em vaig a fer teatre dalt
al terrat,
no ho sé,
si això és el de menys
com el que fem,
no?
Perquè això ja fa anys,
ja fa anys,
quan l'Areggio
era regidor de Cultura,
ja hi va haver,
ja va sortir.
I justament
vau ser els sardanistes
també que vau saltar.
Clar,
perquè això no s'aguanta.
I...
És una cosa
que va sortint
periòdicament,
em sembla.
Sí,
en aquells moments...
Molt evident
que els que estem
en aquella casa
ho veiem,
els que no hi són,
doncs...
Se'ns va oferir
una proposta.
Ull,
el senyor Areggio,
tot sigui dit en justícies,
ens va oferir
una proposta
que era
fer un conveni
per mantenir
hotel d'entitats
de manera que
quedés igualat
més o menys
fos una mica
un subsidiari
a l'altre hotel
d'entitats,
etcètera.
Això es va parlar.
Però no va passar aquí.
Fins i tot es van parlar
de números,
en aquells milions
estem parlant,
no sé,
deu fer 10 anys
o 12 o...
No sé quants fa.
Es va parlar
de 5 milions anuals,
etcètera.
En aquells moments
ara seria el doble
o el triple.
Només per manteniment,
una mica,
això va quedar escapçat.
A partir d'aquí
la cosa ha anat vegetant.
Sí que aguanta la casa aquella
és un model
el món
d'anarquisme,
de veritat.
És a dir,
allò,
l'últim que pagui els llums,
no hi ha res,
i va aguantant.
A vegades no se paguen.
Estic contentíssim amb això.
Però vull dir
que en Montarragona
doncs no estem,
no diré altres noves,
no estem en un tercer món
i allò comença a ser
tercer mundista.
Anem potser
a definir una miqueta.
A veure,
suposo que
l'ideal seria
que arribéssiu a un acord
amb l'Ajuntament,
Generalitat.
Sí, sí,
això és l'ideal.
Un acord
que comporti compromisos
ferms
i duradors,
diguem-ho així.
Això ens donaria opció
a entrar
a altres patronatges,
també.
Que mentre la Generalitat,
per exemple,
no ho signi,
no hi entraran.
A nivell privat,
vol dir,
algú que pugui...
Clar,
hi ha pedres,
hi ha invitats
que...
Forts,
patrons.
que ens ajudarien,
però que mentre
que no hi ha
un recolzament públic...
No entenem
aquesta negativa
que es faci
aquesta mena de conveni,
que es digui això explícitament.
Curiosament,
clar,
aquest suport
decidit oficial
portaria
a no haver de dependre tant.
és que ens hem desencadenat,
no?
Sí, sí.
El finançament,
també públic,
etcètera,
que fins ara,
doncs,
gairebé estava molt bé
tot assumir unes obres.
Clar,
la casa té recursos propis,
també,
els podria tindre.
Si juguem els baixos
o el que sigui,
no?
Per exemple,
és una llàstima,
el que volem és alliberar-los,
justament,
més que no pas
tornar-los a...
El compartidor
no té aquesta vocació comercial,
té una vocació
molt més cultural,
el que passa és,
és clar,
arriba un moment
que, bueno,
si no et queda el de remei,
doncs mira tu,
saps?
Fem una miqueta
de conte de fades
i imaginem
que arribem a un acord,
quin seria,
des del punt de vista vostre,
ideal
o futur de la cooperativa?
El que sí que podria fer?
A veure,
si és...
Hi ha, per exemple,
aquesta idea
de casa les lletres,
però...
Home,
l'ideal seria
que s'arribés a aquest acord,
que es pogués remodelar
com el projecte
que tenim fet,
aixecar aquest segon pis,
arreglar el primer pis,
que aquest segon pis
estava...
Inicialment,
clar,
això es pot canviar,
però inicialment
estava pensat
per fer,
doncs,
tallers,
assajos,
tant se val de teatre
com de música,
tot el que és assajos
passaria a dalt,
el primer pis
es destinava a entitats
i a la planta baixa
hi hauria el teatre
i la cafeteria
i el restaurant
lligat amb el teatre,
que ara en aquest moment
no hi està.
O sigui,
fer això el que vol dir,
vol dir molts recursos
perquè...
i posar-ho al dia,
Teresa,
és a dir,
les escales principals
de l'entitat,
ara la gent gran
que comença
a ser majoria
tenen molta feina
a pujar dalt,
es fa mandra
a pujar,
ui,
fins allà dalt
a pujar.
No està en normativa ja,
no hi està,
és clar,
s'ha de posar,
és a dir,
només que complíssim
ara la normativa
d'accessos,
etcètera,
allà hi ha
200 milions de pessetes
pel cap baix
que està.
i que ja hem tingut
unes ajudes puntuals
justament per adequar
coses d'aquestes
que el que s'ha fet
és fer un lavabo
de minús vàlids
a baix,
per tant,
vull dir que
sí que hem tingut
ajudes petites
per fer coses,
però aquestes ajudes petites
et tapen un fordet
i t'embarranquen
a fer una altra cosa
i tenen deutes
amb no sé què
i llavors aquí
es fa una pilota.
El que interessa
és tenir una...
Clar,
llavors entens en guany
i l'any que ve
no ho sé si en tindré
i llavors
clar,
penses que poc...
Ara fa dos anys
se'ns va donar
l'element
amb allò
de la creu de Sant Jordi
i tot això
va ser no present
i se'ns va donar
un ajut
financer
en un 60%
en total
de 180.000 euros
dels quals
encara no ho hem començat
perquè clar,
nosaltres
hem de fer el 100%
i aquí
és on estem embarrancats
perquè és una trampa això
però entre altres coses
perquè no hi ha definició
de futur
ara hauria
hem d'anar al banc
que per cert
no ens tracta gens bé
justament
perquè no hi intervé
l'ENS públic
i
hem d'anar al banc
però és clar
a demanar
20 quilets més
no ens hi atrevim
si no hi ha projecte
de futur
perquè com
qui el pagarà
com el pagarem
si no ho fem això
no se'ns dona la subvenció
per fer les obres
aquí hi ha
el cercle
és més
si ara no ho fem
se'ns trauran
uns quants quilets
que ja se'ns han donat
és una amenaça
és a dir
no sols no hi ha
una participació pública
sinó que a més
hi ha una amenaça
això
ells s'han donat
un tant percent
dels diners demanats
si tu no
utilitzes
el 100%
doncs aquell tant percent
és més petit
doncs has de tornar
els que no
arriben
ens diuen
o ens insiuen
això no és un problema públic
perquè és una entitat privada
molt bé
prenarem mesures privades
doncs
la privatitzarem del tot
i aquí és on
evidentment
no quedarà
ep
cap entitat
no sé que paguin
els 150.000 pessetes
i cada compta un pesset
que costaria
el lloguer
d'on esteu
les sardanes
si esteu disposats
a pagar això
no?
el cap baix
això fent-ho barato
el problema seria la capacitat
seria la capacitat
de fer-ho
els costos són aquests
és que clar
siguin sardanes
o sigui el que sigui
una altra cosa
això ja es va discutir
fa molt temps
que ja me'n recordo
perquè sempre hi ha hagut
allí un esbart
hi ha hagut les sardanes
etc
si allí hi havia d'haver sardanes
no hi havia d'haver
a mi aquest no és el problema
a mi em sembla molt bé
que hi hagi un dels sardanistes
allí tal
és una qüestió
si la ciutat dissenya
que hi ha d'haver altres locals
també hi va dir
hi ha la banda de la música
per favor
la banda de la música
no hi cap aquí
no ho sé
és igual
això és un problema
de disseny de ciutat
que farem lletres
farem lletres
no ho sé
a mi perfecte
perquè jo ara estic treballant
en aquest camp
precisament
i tot i que estic
molt content
d'aquest projecte
de les lletres
perquè em toca de ple
amb l'activitat
que jo estic fent ara
de teatre
de text i tot això
i em va de conya
i estic encantat
m'acrea una paradoxa
perquè com a
com a membre
de la cooperativa
doncs ja m'està bé
però jo aquesta activitat
la puc desenvolupar
a la cooperativa
o en un altre lloc
m'és igual
amb la biblioteca
per exemple
que també estava previst
que fos la casa
de les lletres
ens diem problemes
de disseny de ciutat
sí, sí
és tenir clar
en què es vol fer
o com es diu a vegades
que volem ser com siguin grans
la solució per mi
és prèvia
amb això
de la casa de les lletres
que està molt bé
és un projecte d'activitat
però
no com a condicional
que jo no accepto
en absolut
és que sigui jo
jo eh
jo
és que això sigui
o fem la casa de les lletres
o no hi ha pasta
bueno
doncs
malgrat el que
hem dit que
durant molts anys
de cooperativa
ha hagut d'anar fent
des de fa un temps
ja s'ha esmentat
va crear
una
vaja
aquest teatre
que per terra
una societat
on està
com deia
és un autèntic desert
en aquest sentit
doncs
tot i que és petitó
doncs
és una aportació important
i la mateixa cooperativa
doncs genera activitat
a part de que tingui
entitats acollides
sí sí sí
a veure
el teatre
fa que funciona
l'altre dia
ho comptàvem
16 o 17 anys
pel cap baix
i
hi ha hagut temporades
més reaixides
i d'altres
que no han sigut tant
aquest últim
trimestre
tot el que s'ha programat
i ara el Sergi
m'ha
rebotat
això
tot el que
s'ha programat
s'ha produït
al magatzem
han sigut
grups
que estan
assajant allà
que estan treballant allà
i que han portat
a terme
que ens han ensenyat
la feina que estan fent
de teatre
de música
etc
a diferents nivells
uns professionals
uns com a aficionats
tal
llavors
encara que
ho hagin fet
per una sèrie de raons
és la primera vegada
que es pot fer
una programació
produïda
tota
tota
aquí
a mi això
m'encanta
sí
m'encanta
pensar
que la gent
que està allà
treballant
ens pugui ensenyar
la feina que està fent
i que l'està fent
molt en sèrio
molt en sèrio
hi ha hagut
espectacles
de primera línia
això
xoca
amb uns plantejaments
de la Generalitat
no podem tenir
subvencions
o les tenim
molt petites
per la programació
de la Generalitat
perquè
és una programació
no professional
és a dir
la gent de Tarragona
durant molts anys
ha pogut venir
i pot venir
a la cooperativa
a fer teatre
a fer música
a fer dansa
hi ha un espai
a baix
i ja s'haigut
i munten
i fan
i els ajudem
amb el que podem
i amb el que no
doncs mira no
però no hi ha
en aquest moment
i durant molts anys
no hi ha hagut a Tarragona
que jo recordi
un lloc
on tu puguis anar i fer
i no només això
sinó que d'aquesta gent
que s'ha fet allà
n'hi ha molts
que són professionals
en el seu terreny
això
penso que per l'operatiu
i pel magasem
és un goig
poder dir això
ara diran
no és que han fet
una programació
d'aquí
perquè no teníem diners
per anar-los allà
també
també és veritat
però
en un altre moment
potser tampoc
haguessin tingut diners
i no haguessin tingut res
en cartera
i en canvi ara
hi ha hagut
tot un trimestre
fet de coses aquí
programat de coses
d'aquí
produïdes aquí
algunes
en conveni
amb la biblioteca
que tot això
de la literatura
en escena
per exemple
que ha sigut
una part molt important
hi ha hagut coses
de la Barça Rodorea
del Pere Caldés
de poetes catalans
infinitat de coses
hi ha hagut coses
de música
per exemple
hi ha un grup de música
ara molt bé
els ecos dels Balcans
aquests
que són
tota la gent de Bulgària
que hi ha d'Arragona
que han fet un grup de música
i van fer un concert
una cosa espectacular
per cert
altament professionals
però una cosa espectacular
això del concepte
de professionals
és molt
el concepte aquest
jo diria que
aquest tema
de la creació
que és un dels que
s'hauria de potenciar
i que jo hi estic fermament
fins i tot
de moment
a nivell de fets
de moment
se'ns ha estat castigat
se'ns ha castigat això
fins i tot
a la pàgina del davant
a la pàgina del davant
que tens
d'on surt
el tema
de la cooperativa
ara no dir el nom
hi ha qui ens ho critica
perquè no és prou professional
són gent
que porten
gent de Barcelona
que em sembla molt lluable
a part de
saber si realment
no són professionals
que ho són
bastant més
que segons qui
i tal i qual
però no té per què ser-ho
tampoc
és a dir
ni el millor
té per què ser
és a dir
creure que la creació
només ha de ser professional
professional vol dir
de gent que viu
i que es dedica
només a això
o el que sigui
és un error
el dia que desaparegui
l'amater ben fet
desapareixerà
la creació
això és una sentència
d'aquelles meves
evidentment
perquè les professions
desgraciadament
estan subjectes
a interessos
i oficialitat
etcètera
entre altres
les sales exhibidores
per tant
només els creedors
per tenir certa llibertat
i aquí hi ha professionals
però que no han actuat
bé
aquest és un tema
que en tot cas
a nivell de subvenció
això ens ha estat castigat
des de Barcelona
la Generalitat
perquè consideren
que no és professional
i aleshores
que no donen la ta
no hi ha una ta
o sigui
et mires el programa
i no saps qui són
aquella gent
però a Tarraona
és que no hi ha un lloc
on aquesta gent
hi puguin ser
o sigui
la gent que vol fer teatre
ara vull fer una cosa
de teatre
on vaig
vull sortir
vull aprendre'm un teatre
vull aprendre'm un teatre
bé
espera
dieu-me
expliqueu-me
la música
tots els que han passat
de música per allí
gairebé
és tot professional
i d'alta qualitat
evidentment
no té una línia
és una salsa
té una línia barrejada
perquè
les circumstàncies
no podem anar triant
això sí
i això no
sinó que és al revés
o acullim
gairebé tot
el que se'ns presenta
però és que
jo penso que
quan hi ha un altre lloc
a Tarragona
on això passi
prèvia proposta
penso que
no en podem
no en podem prescindir
tan
tan
tan fàcilment
bé
el temps se't acaba
sí
jo crec que
ens hem fet una idea
de quina és la situació
el que potser
ens quedaria
que esteu pendent
no sé si heu tingut contactes
amb l'Ajuntament
una mica
ho he comentat abans
a partir d'aquí no
a partir d'això
que has llegit tu no
abans
que això sí
és a dir
abans
se'ns ha fet
la proposta
hem entregat
un escrit
també
amb unes propostes
nostres
per
per de dir
bueno
doncs ja que si
heu d'anar per aquí
podem anar
mira quin món de llocs
podem anar
per on comencem
i estem esperant
que ens diguin alguna cosa
doncs
estarem a l'aguait
de que
de com es va desenvolupant
la cooperativa
al marge
del que puguem dir
doncs
estic segur que tothom
a Tarragona
ens el té
com una cosa
consubstancial
amb la ciutat
no sé si és una visió romàntica
això
però
en tot cas
voldria la pena
que
que tingués una sortida
en positiu
gràcies per venir
al nostre programa
gràcies
i
que hi hagi
que hi hagi sort
endavant
gràcies
nosaltres
anem a aprofitar
temps que ens queda
fins a arribar a la una
recordem que tenim
botlletí de notícies
a la una de la tarda
després seguirem
amb la resta del programa
fem una altra vegada
recordant el concert
del passat 30 de desembre
a l'Auditori de Caixa
Tarragona
organitzat
per l'Agrupació
sostenista Tarragona
dansa
durant el qual
es va presentar
el disc
només un pas
i en el qual
hi van intervenir
les cobles
reu jove
i la principal
del Llobregat
tal com comentàvem
la setmana passada
el concert estava
estructurat
en diversos blocs temàtics
el racó clàssic
la presentació del disc
la rauxa
a dues cobles
un homenatge sorprès
a la coble
reu jove
i l'inici
de l'any Puig Ferrer
també a dues cobles
la primera peça
interpretada
fó obra sardana
de Conrad Saló
instrumentista i director
durant molts anys
de la coble
la principal de l'abisbal
i en bona part
responsable de mantenir
i créixer
el prestigi
d'aquesta formació musical
com a autó de sardana
ens va deixar
unes obres
que demostren
aquesta experiència
amb un coneixement
precis tant
de les possibilitats
dels instruments
i del conjunt
de la coble
com dels gustos
del ballador
va saber conjunt
d'aquests coneixements
i podria obres
d'una eficàcia extraordinària
Milenari
que l'any 1979
va dedicar a les festes
que es van celebrar
amb motiu
dels mil anys
del monestir de Ripoll
és un magnífic exemple
així la va interpretar
la coble reu jove
El
El
El
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I comencem les notícies amb un recordatori!
Es tracta de la convocatòria del 5è Premi Nacional Agusti Burgunyó,
l'objectiu del qual és destacar el treball de persones o entitats en la creació o la difusió de la música sinfònica per a Cobla.
L'entitat Sabadell més música, organitzadora d'aquest certamen, demana la formulació de propostes o la notificació del desenvolupament de projectes que puguin ser mereixedors d'aquesta distinció.
El premi que porta el nom del gran compositor sabadellany Agustí Burgunyó està alliurat fins ara a les institucions Foment de la Sardana de Banyoles i Fundació Orfeo Català Palau de la Música Catalana i els mestres Joan Lluís Moraleda i Manuel Oltra.
El termini de presentació de propostes per a la nova convocatòria del Premi finalitza el proper divendres, dia 25 de gener.
Les persones o entitats que voin col·laborar amb els organitzadors del certamen poden fer arribar els seus comunicats amb indicació dels possibles candidats al Premi i els seus mereixements a Sabadell Més Música,
al carrer de Sant Joan, número 20 de Sabadell, codi postal 08202, o a la deixa electrònica a sabadell arroba sabadellmésmusica.com.
Les candidatures i propostes presentades seran valorades per un jurat que haurà de determinar l'artrogament del Premi.
La festa de lliuraments es celebrarà el dia 29 de febrer en un sopar organitzat per Sabadell Més Música.
Dissabte vinent, dia 26 de gener, a les 11 del matí, en presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Treserres,
se celebrarà el primer congrés de l'associacionisme cultural català.
Serà a la seu del Reial Cercle Artístic al carrer dels Arts 5 de Barcelona.
Dimeques passat, el president de la coia sarténista d'en Salis del Penedès, Joan Moros,
acompanyat de l'legidora de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell, Marta Tussaus,
va presentar l'AUCA que l'entitat acaba d'editar i que recull la seva història de forma gràfica.
Els dibuixos de l'AUCA són obra de Pau Arroyo, mentre que els textos han estat a càrrec del Salvador Arroyo.
Amb aquest nou material, l'entitat confia divulgar encara més els seus 62 anys d'història
a través de 12 vinyetes representatives d'alguns dels moments destacats de la seva trajectòria.
Els d'en Saires n'han editat 1.100 ejemplars que es posen a la venda a les dependències del Centre d'Iniciatives i Turisme
al carrer del doctor Robert del Vendrell, a un preu de 2 euros.
D'altra banda, la colla d'en Saires del Penedès també ha anunciat que encara queden a algunes places lliures
per al viatge que organitzen aquest proper mes de febrer a la costa oest dels Estats Units.
Un viatge que els portarà a conèixer indrets tan emblemàtics com San Francisco, Las Vegas,
el Gran Canyón del Colorado i també a Ballar i Sardanes.
De fet, segons han explicat els d'en Saires, hi ha una ballada prevista al Cote Enguet de San Francisco
i també al Gran Canyón, on també s'escoltarà el cant dels ocells
amb l'objectiu de fer el que anuncien com una ballada per la pau.
Igualment, els d'en Saires han anunciat que el proper 9 de febrer rebran un reconeixement
de la Diputació de Tarragona a la seu d'aquesta institució,
en un acte on també actuarà la cobla principal de Tarragona.
I encara hem d'afegir respecte a la colla d'en Saires del Penedès
que aquesta setmana han començat un curs per ballar sardanes
a alumnes de sisè de primària de l'Escola de Bellbell.
I tornem a la música.
Donem pas ara a una nova pàgina musical del programa
i fem-ho amb un altre moment del concert del passat 30 de desembre
a l'Evitori de Caixa Tarragona.
La segona part començava amb un bloc temàtic anomenat La Rauxa.
L'objectiu era que les cloves alluguessin amb obres fresques i alegres,
cosa que vam fer amb una polca cada una, encara que seran d'estils ben diferents.
La polca fa un ball força popular precisament ara fa 100 i escaig anys,
quan la sardana estava en plena expansió.
També era l'època dels balsos, dels xotís, les mazurques,
músiques que moltes vegades eren interpretades per cobla,
sobretot quan es tractava de balls a l'aire lliure,
i no era estrany que es barregessin amb sardanes.
L'any 1995 la cobla, la principal de la bisbal,
van registrar un disc tot ell format per balls d'aquesta mena,
amb la particularitat que tots eren de nova creació,
és a dir, escrits especialment per compositors contemporanis.
És per això que al disc li van posar el nom de
Balls Votscentistes pel segle XXI.
Un dels compositors que van col·laborar-hi feu Jordi Molina,
excel·lenta nòria i també autor de sardanes
que es caracteritzen per un llenguatge actual i molt atractiu.
Aquesta vegada, doncs, va posar la pell d'un músic del segle XIX
i se'n va sortir força bé.
El resultat fou aquesta polca anomenada Mediterrània,
que va interpretar la cobla la principal del Llobregat.
Fel i d'air un aquest anyotnik.
Gràcies, per haver!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El senyor Magrané, era un bon masuber, que tenia el seu mas, els afores del muster.
S'aixecava el camp del gall, per anar-se'n a pencar, amb l'aixada tot penjat.
Tot penjat, tot penjat, es guanyava el seu jornal, el seu jornal, el seu jornal, per un dia se n'aborda, se n'aborda, se n'aborda, li portava l'esmorzar.
És friki total, la cançó també, i a veure, entre altres coses, doncs, escoltarem només el final, perquè està en un horari infantil, i tampoc és costiu.
Si teniu possibilitats d'accedir a la lletra de la cançó aquesta, doncs entendreu per què ho diem.
És No li cabia, de l'Ariel Santamaria, un personatge, ho hem intentat, però és inqualificable, com podeu comprendre.
I del que sí, com deia, escoltarem el final d'aquesta peculiar sardana.
No li cabia, no li cabia, no li cabia.
No li cabia, no li cabia.
No li cabia, no li cabia.
No li cabia, no li cabia, no li cabia, no li cabia.
I hi ha de bé de tot en aquest món, i en aquest cas, aquesta peculiar sardana,
sent benovolents la qualificem així.
I hi ha de bé de tot, diguem-ho així, vinga va, siguem bons.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana, diguem-ne normal,
la plaça nova de Jesús Bosch, amb la cobla Flama de Farners.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana.
Bé, deixem-ho aquí, i gairebé marxant amb el so d'una altra sardana.
Doncs un programa avui que hem tingut una miqueta de tot,
sardanes serioses, altres potser no tant.
Hem tingut una estona per posar-nos al dia de què passa amb la Cooperativa Obrera,
un lloc on, entre moltes altres entitats, n'hi ha de sardanistes,
Colles i Casal Tarragoní, i veurem si es resol aquesta situació
d'aquesta entitat emblemàtica de la ciutat.
Nosaltres acabem, si ens estaveu escoltant,
és la repetició, i si esteu escoltant-nos en dissabte,
doncs estem en directe.
En directe.
I així tornarem dissabte vinent.
Fins llavors.
i uns minutets.
Adéu.
ARAGONA RADIO
Que avui tenim un altre taranàs.
Està de passada.
Ja veus, eh, tan dur que es fa aquí al futbolí els dilluns.
Sí, ja veig que la Violanda ha passat a millor vida.
Souvenir, que souvenir.
Aquest és el meu regal.
Violanda, mira, m'ha costat tres euros, eh, mira.
El home del milió de dòlars.
Eres cabrocet, eh, simple estàs ahí.
Que me te gusta, eh, que me te gusta.
Violanda, que no, que bon rotllet, eh.
Que m'agrades més quan estàs tonto.
De frío muy debilitado se desplazarà...
Ding dong.
Hacia l'àrea mediterránea.
O també pots fer ding dong, no?
Això és tot el que tens per avui.
No ho sembla, però així sona el futbolí de Tarragona Ràdio.
Als dilluns li donem la volta al partit del Nàstic,
la cara més divertida del futbol,
cada dilluns a la una del migdia,
al matí de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Sempre Nàstic, la prèvia.
Hola, molt bona tarda i benvinguts al Sempre Nàstic, la prèvia,
l'edició de Butxaca de la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio
i que els porta a l'última hora del Nàstic abans del partit
que demà els granes disputaran a l'El Màntico davant del Salamanca.
Reveu una salutació ben cordial de la redacció d'Esports d'aquesta casa,
del Lluís Comas, el control tècnic,
del company Quim Pons, que ha seguit l'entrenament de la plantilla aquest matí
i d'un servidor, l'Elder Moya,
que us està parlant ara mateix des de l'estudi número 1 de Tarragona Ràdio.
Ara mateix, on en punt dos quarts de dues de la tarda,
i el Nàstic es troba a poc més de 26 hores de jugar
el primer partit dels dos compromisos fora de casa
que li depara el calendari.
Una setmana, la que s'ha viscut a l'entitat
on César Ferrando ha treballat, i molt,
els automatismes defensius de l'equip.
El tècnic valencià vol un equip rocós
i on tots els seus futbolistes estiguin implicats defensivament.
Un d'ells, el mig campista David Sánchez,
era el convidat aquest dilluns al sempre-nàstic.
El important, el canvi del partit d'ahir
respecte als altres partits del Nàstic,
és aquest canvi d'actitud de l'equip?
No, jo crec que sempre hi havia actitud.
El que sí que és veritat és que, bueno,
com abans, tantos resultats malos,
però, bueno, l'equip,
quiera o no, psicològicament no anava bé.
I jo crec que el canvi aquest ha venit bé
pel tema perquè, bueno, la gent
pareix que ho ha cogit otro aire,
tots els jugadors, els nous entrenadors
quieren entrenar bé per jugar d'inici
i la veritat és que s'allau...
Jo vaig no que el equip bastant nerviosament
al principi perquè és lògic,
però la ganas d'el·lusió que teníem
era enorme.
La afición respondió ayer David
ahora decías que ha cambiado actitud
pero ayer sí que se notó algo en el equipo
que hizo que la afición respondiera
como no había respuesta hasta ahora
Sí, yo desde que llevo aquí la afición siempre un 10
y ayer un 11
porque la verdad que en el momento
ese con dos menos que sabe que estábamos sufriendo
y empiezan a animarnos
la verdad que dan vida
que están en el campo, te dan la vida
y hay que agradecerles
que yo esperaba un año bastante bueno
Nosotros también, muchos jugadores veníamos aquí con mucha ilusión
de intentar ascender al equipo por lo menos un buen año
pero bueno, el fútbol tiene estas cosas
Yo soy joven, no tengo tanta experiencia mejor como otro
pero suele pasar o pasan estas cosas
y hay que afrontarlas como hombres que somos
como jugadores que somos
y yo confío mucho en mis compañeros en el equipo
en sacar esto adelante y darle alegría a la afición
David, después del partido de ayer
uno ha sido de nuevo estadio con la sensación
de que el punto era muy bueno
por todo como había ido el partido
porque estabas con 9, porque el partido había como había ido
Hoy, abres el periódico, miras la calificación y dices
este punto no ha servido para mucho
que estamos en la peor situación de la temporada ahora mismo
¿Esto preocupa a la plantilla?
Preocupa no, sabemos que ni debemos
ni tenemos que estar ahí
Somos jugadores que han hecho un gran equipo
la verdad, buenos jugadores
y sabemos que no podemos estar aquí
porque la afición y el club
han hecho un ingreso
y unas grandes contrataciones
para eso, para estar aquí un poquito más arriba
pero como te he dicho antes
nunca se sabe cómo va a salir la cosa
y nosotros estamos preocupados porque sabemos
que son situaciones difíciles
que los nervios del equipo quizá también
porque nos vemos ahí abajo y aparecen en el partido
pero bueno, hay que confiar mucho en los compañeros
yo confío muchísimo en el equipo
los 25 que somos
y seguro que vamos a sacar esto adelante
porque bueno, la gana de ilusión
que es lo más importante en el fútbol
lo estamos teniendo al máximo
Quizá suena repetitivo
porque esta temporada lo hemos dicho ya algunas veces
pero ahora viene el tramo más importante de la liga
quizá estos dos partidos que vienen ahora
fuera de casa además pueden marcar