Pròxima parada, el tren. Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Ja estem aquí, ja hem tornat, tenim les piles carregades, després unes vacances que espero que hagis gaudit.
Avui, com cada dijous, estàs al millor tren.
Tindrem les notícies que t'interessen de veritat, l'humor més televisiu, queixes curioses i les novetats en cinema i cultura.
Ja saps, allò que a tu t'agrada.
Però a més, avui hem volgut rebre la visita de dos dels responsables del projecte de la Creu Roja Somnit.
Parlarem amb ells, sabrem qui són i què fan.
Tot això, com no, només ho pots veure aquí, el tren. Arrenquem!
Pròxima parada, el tren.
I, com cada dijous, comencem amb les notícies de la ciutat, amb les notícies que ens porten la Isabel i la Júlia.
Bona tarda.
Bona tarda, com han anat les vacances?
Molt bé.
Molt bé.
I tu?
Bé, ja sabeu, ja us ho vaig explicar.
A Londres, no?
Sí, us heu portat regalets després us ens donem, eh?
Sí?
No us ho creus ni tu.
No, no, la veritat és que no.
Bé, què ens porteu?
Mira, Joan, comencem amb una interessant alternativa dirigida principalment als joves que pot tenir molta sortida.
Fa poc més d'un mes que ha nascut, de moment, en període de proves, un canal de televisió per internet adreçat als joves.
Xarxa Jove TV és una nova televisió que ens permetrà conèixer l'actualitat social, política i cultural del món juvenil i tractarà temes que ens afecten.
Una mica com fem nosaltres, no?
Sí, nosaltres som molt iniciatius.
Clar, una mica jo crec que s'han copiat en altres, no?
I tant.
El tren, que sí.
Sí.
I tant que sí.
Creamos Escuela.
Bé, la nova televisió està integrada a xarxajove.cat, un portal que enllaça entitats, col·lectius i gent amb ganes de fer xarxa i està al corrent de les activitats i iniciatives que impulsen els joves catalans.
Però aquesta no és l'única alternativa que s'ha dut a terme, ja que fa dues setmanes la Universitat Politècnica de Catalunya va estrenar el canal UPC de televisió per internet.
D'entrada, s'hi poden mirar una trentena de vídeos de tres minuts sobre joves investigadors de la universitat.
Una proposta bastant interessant. Realment, ja no hi ha res que no puguem fer per internet.
Mirar la televisió, comprar, conversar amb l'altra gent, lligar, internet no té llimits.
Lligar, que ho necessita, jo, per exemple.
No ho has fet mai tu, això?
Confessa'm, Joan.
No, no, és que no necessito, vull dir, no.
No?
No, no, no, hi ha les coses justes per internet, perquè mai se sap.
Va sobrat, va sobrat tu.
No, simplement soc realista.
Ves, passa'm a la següent, passa'm a la següent.
Millor.
Bé, i sobre la Setmana Santa, alguna proposta haurem de portar, no, sobre aquest tema?
Sí, la veritat és que sí, i aquí tenim de tot.
Bé, podríem dir que hi ha hagut, com sempre, processons i més del mateix, com cada any.
Per això mateix he portat una notícia...
A l'hora més no en feien.
No en feien de processons?
No, no, no.
T'ho has perdut.
Però això mateix he portat una notícia on tan sonada per variar una miqueta.
Molts capellans dels Estats Units es van queixar que els seus confessionaris estaven buits.
Per aquest motiu, un consorci de 13 esglésies evangèliques han creat un portal anomenat mysecret.tv,
on milers d'americans es podran confessar cada dia dels seus pecats.
Aquests capellans no creuen que les confessions online puguin suplantar la confissió cara a cara,
però opinen que ajuden a la gent a donar un primer pas i reconèixer els seus secrets més foscos.
El que dèiem, doncs, no, que internet no té límits.
D'aquí uns anys els casaments seran via webcam aquest pas.
I tant.
I canviant de tema, no sé si és per la bona fama que sempre han tingut els italians o per la pizza,
però Itàlia és el destí preferit dels erasmus catalans.
Més del 20% dels estudiants universitaris que marxen d'Erasmus trien Itàlia com a destí.
Dels 2.918 estudiants que el curs passat van rebre una beca Erasmus,
més de 600 van decidir desplaçar-se a Itàlia.
400 van anar a França i 300 a Alemanya.
Però als italiens també els agradem nosaltres, eh?
No us penseu, ja que 920 dels 3.500 europeus que van escollir Catalunya l'any passat
també eren d'aquest país, seguits també de francesos i alemanys.
A més, Julià, les coses com siguin, els italians estan per sucapar
i l'accent que tenen quan intentem parlar castellà...
Què cosa fa, eh?
Els italians, Joan, no cal que ho intentis.
Els italians, no.
A mi no em fa falta parlar italià per ser sexual.
Bueno, vinga.
I bueno, i parlant de dolços, sabeu d'on ve la tradició dels ous de xocolata de Setmana Santa?
No, ni idea.
I tu, Fanita, saps d'on ve?
El què? Els ous de Setmana Santa?
No, home, no.
Ah, què dius?
La tradició dels ous de xocolata de Setmana Santa.
Ah, dels ous de xocolata.
Dels ous de xocolata.
Bé, no ho saps, ni idea.
Bé, doncs mira, t'ho explicaré.
Doncs és curiós, perquè primer va ser un ritual pagà,
on les civilitzacions egípcies i perses intercanviaven ous decorats entre els amics i els familiars,
quan arribava la primavera com a símbol del renaixement de la naturalesa.
Després, aquesta tradició va ser recuperada per la religió cristiana,
la qual no deixava menjar ous durant la quaresma.
Per això, els fidels els guardaven a les despenses,
coberts amb una capa de cera per a que no es fessin malbé.
I després els regalaven als seus exers estimats el diumenge de Pasqua, que us sembla.
Vaja rotllo.
Com, que vaja rotllo?
Sempre és bo, sàpiga una miqueta d'això, no?
Una mica de culturilla, Joan, una mica.
Aquí et portem una miqueta de culturilla i...
Bé, i passem a altres temes.
S'ha obert el termini per a participar al concurs de fotografia i audiovisual CLIC 2008.
El certamen de fotoperiodisme, jove CLIC, gira al voltant de tres línies.
Concurs fotogràfic, concurs audiovisual i beques per a projectes fotoperiodístics.
La condició comuna a les tres modalitats és que els treballs que es presentin
mostrin sensibilitat per a les problemàtiques socials.
El concurs s'adreça a joves de 18 a 30 anys i té com a objectiu la promoció del fotoperiodisme jove
que tracti temes d'interès social.
El termini de presentació és fins al 15 de maig.
Els participants també podran optar a les dues beques de fotoperiodisme CLIC 2008
dotades amb 3.000 euros cadascuna.
Doncs això està molt bé, la veritat, perquè així donen una oportunitat als joves
que fan sus pinitos en aquest àmbit, no?
I no com a altres que dediquen el seu temps lliure en altres menesters.
I bé que fem, la Play és...
Fem els nostres pinitos a la Playstation.
No la Play, precisament.
No, no la Play, precisament. Una cosa bastant pitjor i molt més addictiva.
El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Múrcia ha fet un estudi en el que va assenyalar
que en dates com Setmana Santa o Nadal, el consum d'alcohol es dispara en tota la població,
però especialment entre els adolescents.
I a més, en aquests últims tres anys, aquest consum ha augmentat considerablement
amb les conseqüències negatives que això comporta.
Per si això és poc, tres factors són els que influeixen a consumir alcohol als joves.
Primer, la influència del grup d'amics.
Segon, el desig dels adolescents d'inmitar als adults per sentir-se més gran.
I per últim, per a desinibir-se.
Bé, i començarem a informar sobre alternatives per no quedar-nos a casa aquest estiu.
Això, això.
Joventut ha obert el termini d'inscripció als camps de treball internacionals amb una oferta de prop de 2.300 camps.
Els joves catalans que hi participin s'integraran en un grup format per joves de diverses procedències,
amb els quals conviuran durant l'estada.
Enguany se'n faran Alemanya, Armènia, Bèlgica, Dinamarca, Estats Units i molts llocs més.
L'allotjament pot ser en una casa de colònies, en tendes de campanya
o bé en instal·lacions habilitades expressament properes al lloc on es fa el servei.
La inscripció es pot fer des del web de la Coordinadora d'Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya.
Bé, i acabem ja la nostra secció amb una notícia un tant insòlita.
La Policia Federal de Brasil va detenir la setmana passada un jove de 22 anys
acusat de comandar una xarxa de venda de títols universitaris falsos per tot el país.
5, 8, 10 anys d'estudi...
Tot això podia ser resumit amb un clic en internet i uns 1.000 dòlars aproximadament,
l'únic necessari per aconseguir un diploma calcat al real.
Aquesta venda es feia per mitjà d'un foro de discussions
i els diplomes eren enviats per correu electoral.
Vamos, el gran xollo dels estudiants,
Sí, ja ho diuen ja.
Pagant, Sant Pere canta.
I anar a Brasil, l'és molt car o què?
No, però si ja l'han detingut ja no ens interessa, oi que no?
No, jo vaig estar a punt de comprar-lo, eh?
Sí? Qui?
Sí, el d'arquitecte.
Ai, arquitecte.
Sí, de petit sempre volia, però les mates, fatal.
Fatal, no?
I pagant...
Ara ja, ara ja no ho pots.
Sí, pagant he d'estalviar, però això sí.
Clar, perquè et deus haver gastat molts diners, no?, a Londres?
Esclar, amb els nostres regals, efectivament.
Merci, merci.
Ens veiem la setmana que ve.
Fins la setmana que ve, Joan.
Fins la setmana que ve, Joan.
Adeu.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, agafa el tren a Tarragona Ràdio.
I si la Júlia i la Isabel ens parlaven d'una notícia que afectava sobre l'alcohol i les drogues,
precisament d'això parlarem, no ara, Marta?
Doncs sí, Joan.
Doncs parlarem del Som Nit, una iniciativa.
Una iniciativa de la Creu Roja.
Sí, de la Creu Roja, que consisteix en que els joves voluntaris van als locals d'Ossi Noctur,
acreditats i que ho han demanat, a repartir informació sobre drogues i els seus efectes.
Abans de parlar amb dos dels responsables del Som Nit, ens has portat un reportatge.
Un petit reportatge, sí.
Has sortit al carrer a preguntar una mica què és el Som Nit, no?
Doncs sí, hem sortit al carrer i hem preguntat als joves a la ciutat de Tarragona si coneixien la iniciativa.
No, jo no la coneixo.
No, no la coneixem.
No, no la conec, no.
No he sentit a parlar mai.
No, no la conec.
Ni idea.
Doncs com veus, Joan, la majoria, bueno, que de bé tothom no la coneix.
Tot i això, els vam explicar en què consistia i això és el que ens va respondre sobre què els semblava.
Trobo que estan molt bé perquè fan mentalitzar els joves del problema aquest tan gran,
perquè tothom s'ho pren com una tonteria i és un problema més sèrio.
Sempre que hi hagi informació i no provisió està interessant.
Jo crec que està bé perquè així ens consencia a tots del risc que podem tenir
i així, doncs, evita que, no sé, que tinguem problemes després
i que tinguem grans conseqüències que al final ens perjudiquin tota la vida.
Home, doncs, em sembla que està bé fer això,
però que ho faci precisament en el moment en què està a la discoteca,
no sé, em sembla una mica estrany, però potser està bé.
La gent, en principi, ja sap com va el tema i tot això,
però bé, no està mal tema que t'ho recordin, sinó si estàs a la discoteca.
Més, Joan, els van preguntar si creien que aquestes iniciatives
tenien alguna mena d'afecte sobre els joves.
I això és el que ens van respondre.
Home, sincerament, jo crec que no, perquè no és un moment gaire adequat,
que potser et diran que sí, però no et fan gaire cas,
i potser crec que durant el dia o alguna cosa així seria millor.
Tenir consciència sempre té efectes positius sobre els joves.
Home, el problema jo crec que és aquest.
Quan estan de festa no tenen ganes que ningú els foti la tabarra
i no crec que s'ho prenguin gaire en sèrio en aquell moment.
Allí potser és rebant més consciència que si els expliquen en qualsevol altre moment.
Home, t'ho recorda una mica, però al cap i a la fi,
la gent, si surt amb una idea al cap, no crec que això t'acabi convençent de...
Potser t'hi serveix com a tot d'atenció,
però és que igualment la gent jove està molt pirada.
I per últim, els van preguntar si els agradaria formar part d'aquesta iniciativa.
Sí, clar, jo m'implicaria en una associació d'aquesta.
Això és molt bona idea.
El voluntariat meu va per uns altres camins.
Sí, per què no? Mai es pot dir que no.
Sí, per què no?
No ho sé, preferirà estar potser a l'altra banda, la festa, home.
Ja hem vist que la gent una mica passota, no?
Una mica de tècnica general.
No ho coneixen gaire, però els agrada la idea i creuen que, més que no,
té alguna mena d'efecte.
I és necessari, també.
Ara parlarem amb dos dels responsables.
Estan amb nosaltres el Ricard Fernández, director de Creu Roja Joventut,
i en David Quadrado, el coordinador del projecte Somnit.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola.
Què penseu d'aquesta gent, del que diu aquesta gent?
Com els hi contestaríeu?
Què els hi diríeu?
Primer de tot, sobretot la noia, em preso i la noia que deia que en moment de nit,
no, no és tant perquè els donin la tabarra, potser és que desconeixen el projecte,
perquè n'entres no anem a fer classes magistrals a la discoteca sobre drogues
i que les drogues maten, que no és l'objectiu del Somnit.
El Somnit és un altre, és el moment de l'oci nocturn,
doncs aconsellar per disminuir els riscos del consum de drogues
en aquells que ja consumeixen drogues i alcohol,
recordem que l'alcohol també és una droga, igual que el tabac,
i en aquells que no consumeixen i s'adrecen a nantros per preguntar
no és que m'han dit que tinc un col·lega que si em pren això flipos,
sí, home, clar, flipes de lo malament que ho passaràs.
Som un projecte en el que no prohibirem res,
nosaltres parlarem amb qui consumeixi i no li direm que no consumeixi,
li direm els efectes que té i a partir d'aquí que cadascú decideixi el que vol fer amb la seva vida.
Per tant, com actueu?
Nosaltres anem a un lloc on hi hagi festa i un cop allà muntem una carpa.
Muntem una carpa?
Sí, tenim una carpa muntada i allà dins la carpa tenim tot d'informació,
tenim una prova del col·límetre que fem també.
Ah, també tenim el col·límetre.
Sí, directament, és tot anònim, la gent que se la vulgui fer entrarà allà,
es farà la prova i si ha de conduir qualsevol cosa,
doncs que sàpigui què és el que té.
No li direm no agafes el cotxe, li direm mira, això és el que fas,
si condueixes sota la teva responsabilitat.
Està tota la nit, durant tota la nit de festa o...?
Les intervencions les tenim marcades a quatre hores,
llavors depèn de la discoteca o de l'Ajuntament que ens contracti,
que ens demani el servei,
si ens diu comenceu a les dotze, doncs quatre hores acabem quan s'acabi,
si ens diu comenceu a les dues, en acabem a les sis del matí.
Per tant, us demanen els serveis, o sigui,
us sol·liciten que aneu allà a la discoteca al costat?
Sí, sí, ens demanen serveis.
Hi ha dos tipus d'intervencions, una és la intervenció en la qual és privada,
és una entitat que ens demana directament de què fem el projecte allà,
i l'altra és la pública a la qual anem directament a ajuntaments i demés.
I qui es vulgui apuntar com a voluntari, quins requisits ha de tenir?
A veure, mínim 18 anys, això és el requisit bàsic,
i a partir d'allà, un cop això, l'únic que ha de fer és informar-se
amb Creu Roja Joventut, i a partir d'allà,
hi ha un petit curs que fer, és una poca cosa,
i ja directament pot entrar al projecte.
I cap dels voluntaris que es desplaça a un servei.
Tots estem formats dins l'àmbit de les drogues,
no tenia cap sentit anar allí,
sobretot cada cop que les drogues van sortint drogues noves,
també hi ha part de reciclatge.
I si algú fora d'horari,
algú es vol posar en contacte amb vosaltres
o informar-vos sobre qui sou i què feu,
ha de trucar...
Que truqui directament al 977-22-0631.
977-22-0631.
Sí, que és Creu Roja Joventut.
I la pàgina web www.creujoventut.org.
Aquesta vocació d'on ve?
O sigui, què us va impulsar a enrolar-vos al seu nit?
Això és cadascú té la seva història,
i en el meu cas va venir a la meva escola
quan feia batxiller i em van informar de què era
i a partir d'allà jo em vaig apuntar.
Però clar, cadascú és un món diferent.
Un perquè li va dir un amic,
l'altre perquè ho va sentir per la ràdio...
Cada persona és un món.
Per exemple, va anar directe i jo vaig entrar a Creu Roja,
perquè més de l'àmbit social jo volia,
més àmbit d'infants.
I un cop dins em vaig assabentar del projecte
i dic, bueno, anem a provar-ho i mira, aquí estem.
A nivell personal, què us aporta aquesta experiència?
Això depèn.
A nivell personal...
És depèn.
Pot haver-hi un dia desastrós, en què no hi hagi ningú.
Pot ser un dia en què vagis amb tota il·lusió del món
i que no vingui ningú, que no em formis.
I encara pot ser un dia en què només una sola persona
que et digui, doncs mira, m'ha anat bé que em facis això.
És un simple comentari.
Pot ser un dia meravellós.
Sí, perquè sobretot el policonsum,
que és el que més ens trobem,
la gent no és, surto i prenc tal.
El policonsum és prendre de tot.
Sí.
Llavors, clar, i te trobes amb gent que diu,
no, és que mira, tio, que m'he fotut una ratlla tal i alcohol.
I li dius, mira, et pensa que una droga és d'opressora,
l'altra és estimulant, et passarà això.
Llavors es queda, et mira i diu, hosti, gràcies, eh?
No havia caigut mai amb això.
I dius, bueno, doncs ja val la pena, no?
I després dins els voluntaris.
És, bueno, quan l'hem conegut dins el projecte.
A nivell personal, algun també?
Alguna experiència que mai oblidareu que us hagi marcat?
Bueno, les noies borratxes són un punt bastant important.
Sí.
Amb aquestes intervencions.
Que mai s'oblida, no?
És bastant fort el que et pot passar dins les carpes.
Et conviden a tot, a festes privades, a, bueno, però...
Només un cop, quasi anul·lem un concert,
perquè nosaltres anem a un punt de llum
i hem de...
Bueno, perquè quan estàs a la càrrec, clar, és de nit
i tenim una partida allà en foc.
I ens dius, sí, sí, endolleu-lo aquí, fem pum,
i el concert fem pum, va per a tot.
Ens hem confós amb el cordarobes també, a vegades.
I ara mateix, quantes jo formeu part del...?
Som 15, però les intervencions no anem als 15,
evidentment, som grups de 5.
que hi hagi dos dins,
un fent el col·límetre i passant una enquesta
que és totalment anònima,
i tres fora, controlant l'entrada de la gent,
i dos informant,
5 n'hi ha suficient.
Digues, Marta, la Marta té una pregunta.
Sí, bueno, jo volia fer una pregunteta al Ricard,
que abans has comentat que s'està redefinint el projecte.
En què consisteix?
Bueno, s'ha vist, sobretot, a nivell voluntari,
doncs funcionem bé,
però a nivell tècnic, bueno, ens exigeixen un esclar,
com que és un conveni entre la Generalitat i nosaltres,
llavors ens exigeixen 40 intervencions al mes,
no, a l'any, per província.
Llavors, clar, Barcelona, per exemple,
és lògic que el ventall és més ampli
per assolir aquestes 40 intervencions,
cosa que a Tarragona no.
Llavors, per aquesta banda s'està redefinint
i ara ja en ment crear el somni mòbil,
que és, tenim una furgoneta a Barcelona,
una ambulància que ens han cedit que ja no serveix de res,
passaria a ser la furgoneta.
Llavors, l'estant en una finestreta,
la gent podria,
l'endroscetaríem dins,
qui volgués fer l'alcohol i matrantaríem la furgoneta,
qui volgués informació des de fora amb la finestreta.
M'assembla, Marta, que ens has portat un últim tall.
Doncs sí, perquè va donar la casualitat
que quan vam sortir a fer el reportatge al carrer
ens vam trobar, doncs, amb dos voluntaris del Somnit
i això és el que ens van dir.
Soc voluntària de Creu Roja i participo en Somnit.
Per què vas decidir participar-hi?
Vam ser voluntària a partir d'uns amics i això,
i després em van informar de la iniciativa de Somnit
i em va agradar la idea i vaig formar part.
Disposem de flyers informatius sobre policonsum,
que és el flyer més important que tenim.
Després tenim targetes d'informació
sobre els diferents tipus de drogues
que podem trobar a la societat,
on exposem els efectes que produeixen,
com rebaixar aquests efectes
i els possibles perjudicis
d'aquestes drogues una vegada consumides.
La gent només agafa els flyers i això
i jo penso que després a casa sí que s'ho llegeixen
i alguna cosa sí que fa.
Jo me'n recordo fa dos anys
una intervenció que vam fer
a les Carpes del Cel, a l'estiu,
quan era a les quatre del matí
i ens va vindre un xiquet
que devia tindre uns 19 o 20 anys
amb la samarreta treta al puesto,
ja el vèiem de lluny,
ja estàvem acollonits,
comença a mirar els flyers,
es veia que havia consumit cocaïna
i comença,
ai, ai, ai, això, això, això,
l'he tomado, esto, l'he tomado, esto, l'he tomado,
esto, l'he tomado,
i nosaltres flipant,
dient, què li passa?
I això, i cojo esto, esto, esto,
i me voy.
I continua ballant amb les targetes.
I també a vegades muntem una carpe
per fer la prova amb l'alcoholímetre
i a vegades la gent ens pregunta
que si llegim el futur.
I recomanaríeu que la gent s'apuntés
a aquesta iniciativa?
La veritat és que sí,
a més a més tenim en el projecte Somnit,
com hem vist que hi ha una sèrie de problemes
com pot ser el nivell d'implicació de la gent
una vegada fem la intervenció,
hem pensat en donar-li un nou caire
per d'aquesta manera
i involucrar més a la gent jove.
Llavors sí que és fora bo
que tota gent que estigués interessada
per viure noves experiències
i conèixer més el món de la nit,
participés.
Això és el que ens deien
alguns dels voluntaris de Somnit
en plena acció.
Valtros, des d'aquí,
per acabar,
quina crida,
quin missatge llançaríeu
als joves que ens estan escoltant?
Un missatge?
Que, bueno,
si els interessa endavant,
això sí,
si decideixen tirar endavant,
que ens ha passat molts cops,
que no decideixen si si m'agrada el projecte
tiro endavant,
vinc a una intervenció,
bé,
i que són les 6 del matí,
que torno a casa,
em canso i no torno mai més.
És un projecte dur,
si jo,
s'ha decidit,
plantejau així,
és dur,
qui realment li agradi,
doncs,
ja l'esperem nosaltres.
i per tots aquells
ja interessats
en formar part com a voluntari
com per accedir als vostres serveis,
repetim telèfon i adreça electrònica.
977-22-0631,
la Queuroi Joventut de Tarragona,
i si algú que ens escolta
que no sigui de Tarragona,
mirant la web
de
www.queuroijoventut.org,
trobaràs telèfons
a tota la resta d'oficines
de Catalunya.
Doncs,
moltes gràcies
al Ricard Fernández,
director de Creus Roja de Joventut,
i al David Quadrado,
coordinador del projecte Somnit.
Moltes gràcies per haver vingut,
per haver-nos explicat tot una mica,
ja coneixem tot una mica
com va millor el Somnit.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Ens veiem,
espero que ens veiem aviat,
i a la Marta també,
per haver-nos portat,
per haver sortit al carrer
i haver-la fet l'esforç
de preguntar a la gent
de què tracta aquest projecte.
Doncs molt bé, Joan,
ens veiem.
I vosaltres quedeu-vos aquí
perquè el que ve ara promet.
Ens veiem.
Vols alta velocitat?
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
vola amb el tren de Tarragona Ràdio.
Dèiem que prometia el que venia ara,
promet,
perquè venen la Meritxell i la Montse,
avui a parlar d'una sèrie
que no té pèrdua.
Escoltem, escoltem.
que te quiero demasiado.
Ole!
Ole!
Ole, ole, ole!
Montse, què et passa?
No, sense cançó.
És una pregunta trampa?
Que per fi fem una sèrie
on no surt la cantant
del sueño de un morfeo.
Que per fi fem una sèrie
on no surt la cantant del sueño de un morfeo.
El Raquel del rosari, no?
El rosari, del rosari,
o de la que tu vulguis,
però almenys ja no surt aquesta dona.
Veia que ens tenim, no, Montse?
En fi, sí, ja veus,
estimats oients,
avui que toca, toca
escenes de matrimoni.
Sí, escenes de matrimoni
i una sèrie de Telecinco
es mostren les relacions
per a alguns divertides,
per a altres penoses
de tres parelles.
Bueno, tres parelles,
qui diu tres parelles?
Que aquí jo ben aumento, eh?
Que ara en tenim una més.
Comencem pels més joves.
Sònia.
I Miguel.
Ell, un patètic escriptor
de contes infantils,
i ella, una empresària eclipsada
per la seva amiga ninfòmana.
Marina.
I Roberto.
Ell, una compradora compulsiva
i en ocasions
una mica cleptomanaia
i un pobre acorrenta
amb carences sexuals
i amb una tendència
a l'extradiment.
Paca.
I Natàlio.
Aquí qui és l'home?
El Natàlio.
Home, Joan,
estigues atent.
Ella, una dona,
i ell no tinc paraules,
Meri, no tinc paraules.
No hi ha paraules,
evidentment que no.
Si són un clon
de l'antiga parella
Pepa i Aberino.
Mítics.
Mítics.
Aquests sí que eren mítics.
Que aquells sí que donava
una mica de marxa
escenes de matrimoni.
I només queden els nous
amb aquells que ocupen un llit,
saps?
És que només un llit.
Però, dit això,
comença a veritat
anatomia de escenes de matrimoni.
I què podem dir
del Miguel i de la Sònia?
Que ell ho ha intentat tot
i segueixen un escriptor fracassat.
Primer que amb novel·les de por,
després que sí d'amor,
que sí contes infantils,
novel·les eròtiques,
d'aventures.
Només li queda escriure
a les escales del diari.
El pobre té un cos al cap
que no vees.
Qualsevol dia el veurem
llegint una barreja
de totes les novel·les que ha fet.
Va, Meri.
Meri, fes-nos una simulació,
així a l'atzar.
Va.
Vinga, una simulació.
Va, vinga, vinga.
Va, aníma't, aníma't.
Vinga, va, que m'hi poso.
Va, tu poso, vinga, som-hi tots.
Comença.
Aquella noix era més oscura
de l'habitual.
No brillava ni una estrella.
En medio del callejón
apareció una sombra
i poc a poc se descobrió
que Perucita Roja,
con su pastel en la mano
y un ramo de flores en la otra,
s'acababa de enfrentar
a Peter Pan
i a su fiel espadachín Pocahontas.
De repente hizo un salto mortal
cayendo delante de Jack Sparrow
muy muy sonrojada
le dijo
I love you Jack
pero él con una mirada traidora
se va alzó encima de ella
y le quitó su capa.
Prou, prou, prou, prou, prou, prou.
Meri, Meri, que ens estem emocionant.
Meri, Meri, que ha passat.
Que és que estava molt ficada
al conte ara mateix.
Ja, ja ho hem vist
que estaves molt ficada al conte
però l'escriuràs un altre dia, d'acord.
Tornem on estàvem.
El pobre Miquel li ha demanat
diners a la seva nòvia
per fer una pel·lícula.
És que algun dia
acabarà anar a presó
pels deutes
i a ell només se li oculti això.
Asegúrate de que tengamos
un vis-a-vis semanal
que eso no me lo pierdo yo
por nada del mundo.
Sexo en la cárcel.
Que mor.
Quina ment més perturbada té la noia, eh?
Mira que he donat-li morbon a la presó
però si ja només es trobaria
Julián Muñoz cantant
una de les cançons de la Pantoja.
Se me enamora l'alma
Se me enamora
Cada vez que...
Això no, na...
Això...
Prou?
Això no és la Pantoja?
Sí, diria que sí.
Crèiem que sí, vale.
Joan, prou.
I passem a la següent parella
el Roberto i la Marina
o una parella que són cosins
del Banc Mundial
perquè el que no és normal
és que ell cobri 1.200 euros
i ella se'n gasta i 2.000.
Això comptant que han de pagar
la hipoteca, el cotxe i una moto.
A part d'això, la Marina
crec que té un altre gasto.
El vodka.
Per què?
Home, mira, escolta.
Estoy apagada
o fuera de cobertura
en ese momento.
Pues mira que bien
porque yo vengo sin batería.
Sembla que s'hagi pres
una botella de vodka sencera.
Estoy apagada
y fuera de cobertura
en este momento.
I què me'n dius
de lo de les piles?
d'això en què funciona, Esmery?
Pues jo crec que
amb bateria recargable, no.
També hem descobert
que la Marina
sempre ha volgut tenir un fill
i, bueno,
per un dia
que els veïns
deixen el seu,
mira quina nana
li van cantar.
Què fem?
¿Le damos un valio?
A veure,
canta-li una nana.
una nana.
Una cancion de cuna.
Esto me lo ponían a mí
de pequeño en la tele
y me dormía enseguida.
La Billy Billy one
at the city Billy one
at the house.
Meri,
Meri,
per què cantes
a Espais Girls?
Jo de petita
me adormí amb això.
Tu no?
Sí.
La Billy Billy one
at the city Billy one
at the house.
Bueno, bueno, bueno.
Oh, Joan,
ets una noia
espai.
I tant que sí.
Tornant,
tornant,
també sabem que la Marina
té problemes femenins
gairebé cada dia.
Tengo la menstruación,
la regla y el periodo.
¿Sabes lo molesta
que estoy
y lo que me duele?
¿Por qué no te tomas algo?
Porque me quedo
sin excusa.
Mira, Marina,
nosaltres et donem un consell.
Quan tinguis la regla
o et faci mal alcalde,
prenta un telmahín.
Sí, sí,
un telmahín.
Esto es el baile del telmahín.
Esto es el baile del telmahín.
Cuando te duela la cabeza,
¿sabes lo que hace?
El telmahín.
Treba això,
treba això.
Això,
quin grup és?
Telmahín.
Però quin grup ho canta,
això?
Si ens vas deixar tu CD.
Joan.
Però no ho digueu,
això no es pot dir
una antena,
per favor.
Perquè fa el sexe,
el Roberto
té una peculiaritat.
Un ojime,
como la gente normal.
No,
era un gemido.
Mira,
los gorilas hacen una cosa así,
bien.
Eeeh,
eeeh,
eeeh,
eeeh,
eeeh,
eeeh,
Roberto,
eres como el tabaco light.
¿Por qué?
Porque no sabes nada,
pero me quitas las ganas.
Els gorilas no fan aquest soroll.
No?
No.
Nacional Geográfic,
no,
el Nacional Geográfic m'ha estafat.
Home,
no ho sé,
però,
quin millor que la Melody
per ensenyar-nos com ho fan.
Melody,
cántanos.
Menos hacia arriba,
las manos hacia abajo,
como los gorilas.
Uh,
uh,
uh,
uh,
como los gorilas.
Uh, uh, uh, uh,
que guai.
Imagina's,
Montse,
és que seria com una,
com seria la barreja entre la cançó de la Melody
i els sorolls del Roberto?
Fiquem-la,
escoltem-la perquè,
mortal,
mortal.
Música
Menos hacia arriba,
las manos hacia abajo,
como los gorilas.
Uh,
oh,
uh,
uh,
uh,
uh,
nos caminamos,
las manos hacia arriba,
las manos hacia abajo,
como los gorilas.
Uh,
oh,
uh,
uh,
uh,
uh,
uh,
uh,
uh,
i volvemos.
Pel que fa a la Paca,
sabem que té moltes ganes que el seu marit l'apalmi.
Un tòpic.
Un tòpicàs.
Però,
és que és un tòpic molt gran això,
eh?
Però és que no totes les dones grans es volen carregar els seus marits
per quedar-se amb la pasta?
Això espero, tot i que de tant en tant
gairebé sempre ella li digui
que te mueres, així tindré tota la cama per a mi
La Pepa també era una mica així
però almenys li preparava el menjar a l'Abelino
Perquè se la menjava a ella
Li preparava a ell
Sí, però ella també se la menjava
No, no, li preparava a ell
Que preparava, però en realitat tampoc li preparava a ella
perquè estava la desislava per darrere
Ella l'únic que sabia fer era cantar
Escoltem-la
Aquí hi ha dues coses per analitzar
Primera la pregunta i després la cançó
A veure, la pregunta l'únic que fas de l'ataca
la desislava és una mica inculta amb el menjar
I allò de la cançó és molt interessant, Montse
Per què? Meri, per què?
Home, perquè a partir d'ara li cantarem al nostre menjar
Es diu que si es canta a les plantes aquestes creixen més ràpid
Doncs si cantem al menjar potser no ens ha greixat tant, no?
Meri, què li cantaries a un plat de macarrons perquè no t'engreixés?
Doncs, a veure, posparia
Ai, macarrones con quesito, ay, que bueno estar t'apanyadito
I a l'arròs, Meri?
A l'arròs, això és més complicat, a veure
Ai, arroz blandito, con tomatita, que gustico
Però, bueno, ja està, eh?
Tu, Joan, què li cantaries a un plat d'afavada?
Ai, que bueno està la afavada de mi abuelita
que luego me hace ir al bañito, no?
Ai, bueno, te la donem per bona, va
Bueno, seguim, seguim amb la Pepa i l'Avelino
que cada dos per tres s'estan barallant
i ell no para de dir-li que està gorda
¿Y qué te bigote?
¿Un besito de buenas noches?
¿Qué te lo de tu padre?
He dicho que me des un beso
No, que pinchas
Eso es mentira
¿Pero tú has visto el bigote que tienes?
¿Pero qué dices?
Es como una pelucía melocotonera
Es como una pelucía melocotonera
Si deu tenir un palarram al bigot i que no se li deu ni veure la boca, per favor
Montse, porta la màquina de tallar la gespa que vamos a poder el seto
Bueno, i arriba i com sempre
Perdó, perdó
Arriba com sempre el moment d'acomiadar-se
i així que gent, si voleu mirar el set de matrimoni
Mireu-la però que sapigueu que és masclista, irreal, falsa i una mica cutre
Així que aquest forat es pot omplir amb altres coses
com una partida a escacs que gent
ens hem de culturitzar, eh?
I com sempre ens acomiadarem però abans, evidentment, el Joan
Joan, ens hem enterat que saps imitar l'Avelino
Ai, ai, ai
El calentament de veu és una mica...
Ara vaig
A veure, ensenya'ns
Pepa!
Dime!
Que hace mucho tiempo que no hacemos el amor
No harás tu el amor porque yo soy cada noche
Bé, i després d'aquesta actuació tan brillant
me sembla que ja és hora que aneu marxant
Espera, que nosaltres...
A veure, com és habitual, saps que a la Montse i jo sempre fem una cançó
la típica cançó, la nostra secció
És una cançó que podríem ficar a escenes de matrimoni
que l'animaria una mica a la sèrie
però és molt interessant
És molt interessant
Tot i així, només us diguem que la setmana que ve estarem aquí de nou
amb una nova sèrie una mica fontesmagòrica
Bueno, això us creu la Melinda de Entre fantasmes
Fins la setmana que ve!
Adiós!
Adiós!
Hola, mi amor
Tengo que andar con un tiro
Estoy cansada
Estoy chulio
Dime, mi amor
Que es lo que quieras de mí
Matrimonió
Y dime lo yo
Que no me hagas de mí
Matrimonió
Cada dijous a les 6 de la tarda
Arriba el tren de Tarragona Ràdio
Passem ara a cultura
A cultura de Tarragona
A cultura de veritat
Interessant
Amb l'Adriana i l'Aida
Bona tarda
Bona tarda
Avui suposo que després de les vacances
Han anat bé?
Sí, molt bé
Sí, sí, tant
Doncs a veure, avui quines propostes ens porteu?
Avui portem així una miqueta de tot
Portem activitats culturals
Portem música i una mica de cine
I per començar?
Per començar, parlem de cultura mai més ben dit
Perquè torna el CATA a Tarragona
Que el CATA és?
El CATA és un circuit de cursos i activitats
Que es fan aquí al centre de Tarragona
I també als barris de Ponent
En total són uns 45 tallers, cursos i activitats
Que estan dividits en dos blocs
El de cultura, amb activitats com curs de màgia, de DJs
Baix de salsa, construcció de gegants
Dances de Hollywood i molts altres
I després tenim el bloc de comunitat
On trobem diferents xerrades i tallers
Aquestes activitats van dirigides als joves d'entre 12 i 25 anys
I l'objectiu és fomentar les dinàmiques entre les relacions entre els joves
El CATA està organitzat per dinamitzadors i col·lectius joves
Amb la coordinació de la Conselleria de Joventut
I cal remarcar que les activitats són totalment gratuïtes
Totes?
Totes, sí
Gratuïtes
Les inscripcions ja van començar ahir
I si us voleu apuntar, doncs aneu al Teatre Metropol
De les 11 a les 2 i de les 6 al 8 del vespre
Fins a aquest dissabte
Que és quan comença?
Sí, aquest mateix dissabte, dia 29
Fins al 14 de juny
Fins al 14 de juny durant les activitats
Si voleu més informació, perquè hi ha moltes activitats al ment
A www.tarragonajove.cat
Joan, anem al cine?
M'assembla que no, perquè he gastat molt a Londres
I he d'estalviar
Bueno, tranquil, que jo et convido a veure una dels germans Coen
I és que dins la programació de La mirada de l'autor
De la Fundació La Caixa Tarragona
Ha organitzat un cicle de cinema dels germans Coen
I és que aquests dos germans estan de moda
Després del seu retorn amb Nos País para Viejos
En anglès, No Country for Men
Bueno, ja sabem que tu domines l'estalviament
Guanyadora de 4 Òscars
Com tu has dit, com que va ser la gran estrella dels Òscars d'enguany
Els Coen arriben a Tarragona i ens presenten 4 de les seves obres més reconegudes
Ahir es va projectar Barton Fink
Que és la història d'un guionista que viatja a Hollywood per escriure una pel·lícula
La setmana que ve la gran protagonista serà Fargo
A la que seguiran Muerte entre les flores i Crueldat intolerable
Així que si vols disfrutar de la mà dels germans Coen
Ho podràs fer tots els dimecres a les 8 fins al dia 16 d'abril
L'entrada és gratuïta
Però recorda que s'han de passar a buscar les invitacions
Una hora abans de la projecció
Així que jo et convido al cinema
Bueno, les que espètes les portaràs tu
Ah, gràcies
Passem a parlar de música perquè demà divendres Morfil ha visitat Tarragona
La de Loco
Sí, molt bé, Joan
Doncs la mar torna amb una imatge totalment renovada
La veritat és que està irreconeixible
I ens presentarà el seu nou d'ús, Mis Líos, perdó
A la sala, a la vaqueria, a dos quarts d'onze de la nit
Pels que vulgueu anar, les han tres anticipades a 8 euros i a taquilla a 10
El grup ja està promocionant el segon single, Mepones
Que és el que estem sentint
I està tenint una molt bona acceptació i bones crítiques
Així que esperem que li vagi tan bé com amb el seu loco
I pels més atrevits, aquests dissabtes visiten els Putilàtex
Un grup d'albacete amb un estil bastant peculiar
Que ells defineixen com a electropunk provocador
Són els electrònics de la dècada dels 90
Una estètica trencadora, frases plenes d'ironia
I una visió especial de les desgràcies dels altres
Són algunes de les característiques de les seves cançons
Mira una moderna, va ser la cançó que els va llançar la fama
Reflexant-nos com una de les noves tendències de l'electropop espanyol
Si vull anar, on els puc veure?
Doncs per veure'ls hauràs d'anar a la sala al cau
Recordem que és el trinquet vell número 2 de la part alta
I el concert comença entre a les 9 i a les 9 i mitja
Aquests ja no posen hora, diuen
No, és que el MySpace del grup posa que comencen a les 9 i mitja
Però el programa del cau posa a les 9
Per tant s'ha d'anar aviat
Sí, s'ha d'anar aviat i més a més perquè
Al cau és una sala molt petita, com ja sabem
I millor anar i d'hora per anar agafant lloc
I com ja va venint de costum
L'Aida i jo aquesta setmana han fet una entrevista
A dos joves emprenedors d'aquí de Tarragona
La Paula i la d'Octor
Que van anar al Sàhara a fer un taller de fotografia
Amb una càmera estenopeica
Què és?
Que és d'aquella... És amb una caixa
Es fan fotografies a partir...
És allò que pintes de negre
Sí, molt bé, pintes de negre una caixa
Allò que de petit fèiem a l'institut
Molt bé, sí
I ens han explicat coses com aquestes
Hola, som els fotògrafs Paula Arola i Aitor Garcia
Que vam anar ajuntament amb Toni Navarro i David Moreno
Els camps de refugiats saharauis
Vam anar-hi amb la idea d'un llibre de fotografia i textos
Sobretot fotografia
En el qual l'any final li anirà ajunt un DVD
El DVD és el reportatge del Toni Navarro
I el David Moreno venia com a tècnic de so
Vam agafar nens dels camps de refugiats
Era el 27 de febrero
I aquests nens tenien de 8 a 11 anys
I són els fotògrafs del llibre
Els textos són de la població
I nosaltres som els intermediaris
Què és el que voleu transmetre amb aquest llibre?
Volem transmetre una visió diferent
Normalment la gent quan va a un país subdesenvolupat
Escriuen en un llibre o parlen del llibre
Del que ells han vist o com ells el veuen
Nosaltres el que hem fet és simplement recopilar fotografies i textos
De la població d'allí
I nosaltres coordinem
O sigui, som els intermediaris entre el Sàhara i l'editorial
Com si diguéssim
No hem interribut amb res, no censurem
I és la imatge dels nens a través de les fotografies
El que ells veuen
I les paraules dels joves i els adults del poble
Com ells pensen i el que ells volen dir
I què creuen
O sigui, nosaltres no hem dit parleu de política
O parleu d'això
Simplement ells s'han vist animats a parlar política
S'han vist animats a parlar dels medicaments
I és el que parla el llibre
La seva visió i la seva forma d'entendre el món actual
I aquest taller estava obert a tothom
Qui volgués col·laborar o només els nens?
Bueno, aquest taller la idea no era excluir a nadie
Però al final nos centramos en els nens
perquè són els que s'han de les conseqüències
De la situació política i social que tenen allí
I perquè és una mirada com més inocente
Más sin tantos perjuicios
Sin tantos histories que tenen els mayors
Que tenen els més mayors
Llegamos allí
I estaven en vacaciones
Entonces, a través d'un profesor
Que era profesor francès
Pues nos consiguió su clase
Sin ningún problema
Nos cedió tres horas al día
La clase i els nens
Incluso a veces él estaba ahí para controlar un poco
Para ver lo que hacíamos
Para ver lo que hacían los niños
I quina va ser la reacció dels nens
Amb el taller que va organitzar?
Bueno, al principio los niños
No sabían de qué iba la historia
Y entonces nos costó un poco arrancar
Hicimos allí las cajas, las cámaras
Y no sabían bien qué estaban haciendo
Luego ya, a medida que fueron viendo
Lo que salía
Revelábamos allí las fotografías
A medida que fueron viendo
Pues ya fueron haciendo la idea
De que eso era real, ¿no?
De que al hacer la caja, la cámara
Luego se hacía una fotografía
Luego la fotografía salía, ¿no?
Y bueno, al final
La reacción fue buena
O sea, les gustó
Lo que pasa es que son niños
Entre comillas un poco salvajes
Porque están ahí unas condiciones diferentes
A las de aquí
Y estaban por jugar
Por tirarse piedras
Por otras cosas
Además estaban en vacaciones
Coincidió que estaban en vacaciones
Y bueno, pero sí les gustó
Les gustó
Al final tuvimos buena relación con ellos
Muy cariñosos todos
Muy majos
I a partir de quin dia
Podrem trobar el llibre
A les llibreries de Tarragona
Esperem que per l'estiu
O a finals d'any
Estigui ja
Hagi sortit
Suposo que farem una presentació
I en aquesta presentació
Esperem que puguin vindre
La gent de la brigada Sumut
Que són els joves
Que fan voluntariat allí
Els camps de refugiats
I ens agradaria que vinguessin ells
Com a autors del llibre
Que són qui són realment els autors
I a veure si
Amb una mica de sort
Podem unir el seu temps
Amb el final de l'edició del llibre
I tot funcioni bé
Molt bé, doncs moltes gràcies
De res, a vosaltres
Interessant
I bueno, anireu als concerts del...
De Putilàtex i Morfila
Putilàtex
Mai em surt el nom
Anireu o què?
Sí, sí, tant
Ens el perdrem
Jo potser i vaig
Ja a veure com va
Molt bé, doncs ja ens veurem per allà
Sí, ens veiem la setmana que ve
Adéu
Adéu
Arriba l'autèntic TGV a la ciutat
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
El tren a Tarragona Ràdio
Seguim amb el cinema
Seguim amb la presentació
En quants minuts?
Anna?
En un minut
Ens estem superant ja
Un minut, ja veuràs
Molt bé
En un minut ens passareu
Totes les novetats
I tot el que hi ha
No, només les novetats
Només les novetats
Quan vulgueu
Doncs mira, ara comencem
Estàs preparada, Anna?
Molt bé
Sí, molt preparada
3, 2, 1
Llamada perdida
Remake americà de la pel·lícula japonesa
On t'arriba un missatge al mòbil
Que anuncia la teva mort
A ciegas
6 joves tibetans invidents
Escalen una muntanya
A la cara nord de la vera est
Como la vida misma
Un home amb 3 filles
Coneix la dona de la seva vida
Però és un amor impossible
Ja que és la nòvia del seu germà
Dos polis en apuros
Heu vist mai alguna comèdia policiaca
On els protagonistes es portin bé?
Oi que no?
Doncs aquí tampoc
Estoy flipando
Y Aglaam
Un soldat i una dona vestida de nòvia
S'escapen d'un psiquiàtric de Bagdad
Després que l'electricitat
Marxi a causa d'un bombardeig
A veure un moment
La Setmana Santa ja ha passat
No sé si ho sabeu, eh?
Sí, Joan, sí
Però a veure, bé haurem de fer un anàlisi de la programació televisiva
Durant la Setmana Santa, no?
I és que obre una polèmica cada any
Sí, perquè mentre que per alguns és com a mínim un drama televisiu
Per altres és una molt bona ocasió per veure els clàssics del cinema
Ui sí, és que és tan difícil escollir
Hi ha tanta varietat en Setmana Santa
Jo és que em perdo quan he de triar entre la vida i la mort de Jesús
O les lluites de gladiadors
O espera, o la vida i mort de Jesús i un altre cop les lluites de gladiadors
Va, home, va, no siguis exagerada
Perquè el que no és per negar és que les pel·lícules de Setmana Santa, tot i que antigues, són molt bones
I rares
Rares?
Sí, home, sí
Que els hi trobes tu perquè siguin rares?
Doncs els diàlegs, per exemple
Quins diàlegs?
Sí, home, sí
Sembla que només me n'hagi adonat jo
No se'n recordeu d'aquella pel·li?
Com es deia?
L'Esperdenya?
Què dius?
És Espartaco
Espartaco
Ai, sí que està
Bueno, bueno
Doncs això, que no recordeu aquell diàleg tan estrany que un dels personatges tenia amb el seu servent mentre es banyava?
Robes, Antoninos?
No amo
Mientes?
No se puede evitarlo, amo
Has deshonrado alguna vez a los dioses?
No amo
Com es ostras?
Com es ostras?
Acabé això?
Jo és que no ho entenc
Ai, a veure com t'ho explico
Que no, que no, que no m'has d'explicar res
Sabia que no havíeu vist aquesta pel·li
Perquè en quin cap entra que dos romans amb pilotes comencin a parlar de si els agraden o no les ostras
És que no has entès res
I tant que sí, home
Però espera, que si no és prou estrany que li pregunti si menja ostras
Després l'amo s'interessa també per si al seu servent li agraden els cargols
I arriba a una gran conclusió
Cuando puedo, amo
¿Comer caracoles?
No, amo
¿Consideras que comer ostras es moral y comer caracoles es inmoral?
No, amo
Por supuesto que no
Solo es cuestión de gusto
¿Verdad?
Sí, amo
Mi gusto incluye tanto a los caracoles como a las ostras
A veure
Estoy flipando
Exacte, o sigui, és raro, no és raro aquest diàleg
Ai, Cristina
Digues
Que aquest diàleg no s'ha d'entendre de manera literal
Què vols dir que no s'ha d'entendre de manera literal?
Doncs que en realitat no parlaven d'ostras, ni de cargols
Ah, no? I de què parlaven?
De les seves tendències sexuals
Va, home, va, tu sí que no te n'enteres de res
Sempre volem veure les coses on no les hi ha
Que si no parlem de cargols i ostres, sinó de tendències sexuals
Que si el Montilla del Polòni és un actor, sempre igual, home
És que és un actor
Vinga, home, com ha de ser un actor?
Que boies
Ho veus?
Ai, Déu meu
No és això mateix
Bé, però també de reconèixer que hi ha diàlegs molt bons
De debò? No m'ho puc creure que això ho estiguis dient tu
Que graciosa
Doncs sí, tot i que més que diàlegs bons
Jo diria que són personatges que es revelen davant les absurditats d'alguns diàlegs molt dolents
Què dius? Ai, Déu meu
A veure, com es nota que no en sabeu res de cinema
I de lo dur, que és ser una noia jove i maca
I dir-se de nom Maria
I que vingui un àngel del cel o de ves a saber on
I que et digui que tindràs al teu ventre el fill de Déu
Què dius?
Però la Maria era llesta
I no es deixava vacilar per ningú
I quan l'Àngel li diu això, ella es pregunta
Que no puc dir
Ningún hombre ni ha tocado nunca
Què? Era llesta o no era llesta?
Ai, no s'estava revelant, Cristina
Era un miracle de Déu
Va, home, va
Una cosa, noies
A veure, però aquest any també hi ha hagut sèries més modernes, no?
Així tipus Roma
Sí, sí
Aquesta Setmana Santa 4 va emetre la segona temporada d'aquesta superproducció
Tot i que aquesta aposta de la cadena
Que va aconseguir molt bones audiències en la seva primera temporada
Ha fallat en l'horari d'emissió
Que va ser de 12 a quarts de 4 de la matinada
Cosa que no va agradar gens als espectadors
Molt aviat
Sí, però saps què, Joan?
Per a moltes sèries i pel·lícules que es facin a la tele
No hi ha res millor que anar al cinema
I és que aquesta Setmana Santa hem aprofitat per veure alguna de les estrenes d'aquest mes
I així hem pogut confirmar que la pel·lícula 10.000 es passa pel forro al rigor històric
Sí, perquè els mamuts no hi pinten res amb les piràmides, ni aquestes amb els dinosaures
Tot i que també hem de reconèixer que si deixem de banda la falta de rigor històric
10.000 és una bona pel·lícula d'aventures
I amb uns efectes especials que faran gaudir l'espectador d'escenes tan ben aconseguides com la caça de mamuts
I l'altra pel·lícula quina és?
Les cròniques de Spider-Week
Sí, però jo t'estic dient no pel meu cosinet, no per a mi
No, a veure Joan, tot i que les cròniques de Spider-Week volen arribar a un públic infantil
també pot ser molt interessant per al públic adult
perquè tot i tenir un diàleg que podríem dir que és previsible
és capaç també de sorprendre'l amb girs del tot inesperats i originals
I a més els fans de Harry Potter hi podran trobar curioses similituds
com per exemple els animals mitològics que surten també a la saga
Però no totes les pel·lícules són fantàstiques, no us penseu
Com hem dit abans, com a la vida misma no té res de fantàstic
Això què vol dir, que és dolenta o no?
No, i ara
Mira, jo tenia molt bones referències i a vegades això és dolent quan es va al cinema
O sigui, és que a vegades te'n portes cada decepció
Però com a la vida misma em va encantar
Diala, exactuació, ja pas que vaig riure un món
I al final una plorera
Però ara passem a alguna cosa més divertida
La nostra secció de curiositats, si no m'ho dius
No m'ho crec
Sabies que algunes cintes de les cròniques de Spider-Week van ser enviades als cinemes sota un nom fals?
Sabies que el director de La llamada perdida no va veure l'original japonesa
mentre preparava la pel·lícula i va prohibir els actors que ho fessin?
Sabies que Los Perros Dormidos no Mienten es va estrenar l'any 2006 als Estats Units?
I ara les estrenes per aquest divendres
Papa por sorpresa
La noche es nuestra
Oro negro
I casi 300
Que és la segona part de 10.000, no?
No, no exactament, és com una paròdia de 300
Ah, vale, jo pensava que la pel·lícula hi ha en sis per odiar per ella mateixa
Doncs mira, imagina't com serà aquesta
Sí, no la n'hi anirà a veure
Encara més
On aniràs tu, Cristina, que és la segona? A quin cine aniràs?
A Londres
El cine de Londres, perquè me'l vas fer molt amb veja i ara hi vull anar jo també
Sí, però quants dies hi vas?
Dos dies
Ah, no passa res, ja vaig estar sis
Bueno, no passa res
Jo faré més coses, però
Vale, vale, intentaràs
Ens veiem la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Adéu
Arriba l'autèntic TGV a la ciutat
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
El tren a Tarragona Ràdio
Arribem al final, arribem a les queixes, aquesta secció que tant ens agrada a tots
A més, avui m'han dit que porteu la primera part de dues parts de queixes
Portem la primera part d'un gran tema, Joan
Perquè, a veure, avui qui es queixa de què, què es queixa de qui o què es queixa de què
Bueno, espera't un moment, un moment
Perquè jo, o sigui, et portem una sorpresa avui
Joan, avui és un gran dia per tu
Avui és un gran dia per mi, i tant
No, el gran dia va ser quan vaig marxar a Londres
No, no, però avui també
Avui serà millor
Avui, Joan, et farem un home
Em fareu un home?
I tant, i et volem ajudar
Oh
Hem dedicat tota la setmana, Joan, a fer un gran esforç per millorar la teva vida
Mentre jo l'estava allà
Perquè t'estimem, Joan
Ja ho sé
I per això, et portem tot un seguit de consells
perquè et converteixis en un home com Déu mana
Un home del segle XXI
El macho alfa de la manada
Aquell home que totes voldríem tenir a casa nostra
Et portem també consells de moda
I de modals
Però, sobretot, pren molts apunt, Joan
Agafo boli, ara
Perquè et faran falta
Sí, perquè mira, Joan, ha arribat el moment que deixis de depilar-te
De passar el matí dels dissabtes de compres per la Rambla
I d'estudiar el pentinat que et faràs cada matí
Joan, les dones s'han parlat i aquest és el tipus d'home que volen
A mi me gusta el hombre, evidentemente
El macho ibérico
El macho human
El metrosexual, como que no
Joan, et veus amb cor d'arribar algun dia a ser el macho human?
Un macho ibérico?
Jo ja sóc un macho, però no sóc un animal
No et preocupis, Joan
Sabem que no serà fàcil per tu
No serà un camí de roses
I potser hauràs de superar moltes temptacions
Però has de saber que això no és tot
Com a home que ets
O que arribaràs a ser
Com a sol
Hauràs de buscar la teva utilitat en aquest món
La utilitat que poques persones saben que els homes teniu
Però que existeix
Per sort, hem trobat una d'aquestes dones sàvies
Que ens ha pogut explicar el que necessitava saber
Sí, home, utilitat sí que en tenen
Però bueno, penso que també se l'aprofitem de la utilitat
Joan, tu t'aprofites de la teva utilitat?
A vegades
Bueno, però no et preocupis
No t'ho tindrem en compte
I no ho farem perquè ets un home
I coneixem les teves limitacions
Sabem que no és fàcil per tu
Però per atenció a la classe de Biologia
Que una bona dona ens ha improvisat
Sin la mujer no habría vida
La mujer da vida
Nacen los niños y todo lo demás
Entonces, no
Y yo creo que la mujer sin el hombre no existiría
Y el hombre sin la mujer tampoco
Entonces, no puede ser
D'acord
Algun dia havies d'assabentar-te
Que allò que els nens venen de París
Era una broma macabra
Partint d'aquí
Passem al nivell avançat d'aquesta matèria
Mira, has de pensar
El cervell de la dona està fet
Físicament, eh?
No
Físicament per fer dues coses alhora
El de l'home no
I més en pot fer una
Això és científic, eh?
Com ho portes, Joan?
Has entès alguna cosa?
Avui heu vingut en pla guerrero, eh?
Sí, sí
Jo crec que és massa informació per tu
No passa res, Joan
Tranquil, que ja gairebé ho tenim
Ara que ja saps quin ha de ser el teu aspecte
Quina és la teva utilitat en aquest món
I que no has de practicar conductes de risc
Com, per exemple, intentar fer dues coses alhora
Llavors, ja s'has preparat per conèixer tota la veritat
Les dones han sortit al carrer
Han pres el micro i han volgut queixar-se de tot el que ens feu
Serà un procés dolorós per a tu
Però, escolta, escolta
Que són muy egoístas
Y muy interesados
Son una mica desastres
Sabe si son perros malos
Que siempre quieren mandar
Son unos bandoleros
Bueno, haurien de millorar, la veritat
No, hombre, somos machistas
Todos somos machistas
Si els poguéssim, els canviarien com un bicho
Si vamos a hacer eso, entonces
Si no, anem davant
Marcant la pauta
Uy, son unos cerdo
Todos un saco
El saco bien cerrado
Todos un saco y el saco bien cerrado
Interessant reflexió
Quina forma tan subtil d'exterminar els homes
Quin sac tan gran
En canvi, també hem trobat dones amb opinions ben diferents
Dones clarament subornades per tu, no, Joan?
Pels meus encants
Pels teus encants
Mira, Joan, aquesta ens ha impactat especialment per la cruessa del seu testimoni
És allò que en llatí s'anomena una rara avis
Una dona amb un comportament estrany i desconegut per nosaltres
Fins que la vam trobar al mig de la Rambla
No us enganyarem
La seva frase encara ens fa despertar mitja nit amb una sua freda regaliment pel front
Uy, els homes són encantadors, jo no tinc cap queixa dels homes
Joan, ara que ets un projecte d'home perfecte, sisplau, il·lustra'ns
Com ens ha pogut passar això?
Això ja era un projecte d'home perfecte
El que tu digues, Joan, però mentre intentàvem oblidar sense cap èxit les seves paraules
vam decidir entretenir-nos de la forma que més ens agrada
Molestant a la gent amb preguntes que no tenen cap sentit
però que els comprometen i ens fan passar una bona estona
Perquè són aquestes les preguntes que sempre ens queden millor
Així que vam consultar les dones sobre els avantatges de ser una home
Algunes es van resistir, altres van canviar ràpidament de bàndol
Només vam treure una conclusió clara
Les dones al poder, sempre
Molt contenta d'estar dona
És millor ser una dona
El que passa és que costa molt donar-se'n compte perquè té més inconvenients
Espera que me lo pienso
A mi ser un hombre, por Dios, que dices, que vergüenza
Jo, hombre, jamás en la vida
Una dona sempre son millos natros, eh?
Pero hombre, jamás en la vida
Pues es millor ser hombre
Uy, pues sí, pues sí, pues sí
Pues sí que m'agradaria ser un hombre
Pero bueno, no al 100%, eh?
Deixia molt la meitat
A mi m'agrada ser dona
Jo sóc la princesa, o sigui, ja m'agrada
Les dones al poder, sempre
Ser o no ser
Home, dona
Aquesta és la qüestió
Clarament és molt millor ser una dona
És evident
Tu, Joan, segur que també voldries ser una dona
Sí, ara vaig a canviar-me de sexe
Home, no digues que no, Joan, ara que t'hem fet tot un home
Encara no estàs preparat
Però fins aquí arriba la lliçó d'avui
Continuarem amb el teu aprenentatge la setmana que ve
Perquè els homes també s'han volgut queixar
També s'han volgut queixar
I tant
Esperem que ho passeu valament, vosaltres
Bueno, juguem amb avantatge, eh?
Ja, clar, vosaltres manipuleu, no?
Sí, una mica
Doncs ja parlarem la setmana que ve
Ja parlarem divendres que ve
Molt bé
Vagi bé la setmana
Igualment
Adéu
Pròxima parada, el tren
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
A Tarragona Ràdio
Doncs el tren avui ja no pot donar per més
Hem arribat al final
I avui que hem parlat amb dos voluntaris del Somnit
És un bon moment per recordar-te que tinguis seny
Sobretot si has d'agafar el volant
Així que sé que esta nit surts, que és dijous
I sé que sortiràs i has de conduir
Relaxa't i pren-t'ho amb calma
Com sempre, des d'aquí us saluden la Júlia Escofet
Isabel Zuazquita
Aida Testón
Adriana Monclús
Marta Alcolea
Meritxell Meia
Montse Aparicio
Cristina González
Anna Tomàs
Laia Batlle
Mònica Pérez
Des de l'apartat tècnic
La Marta Montagut i la Núria Cartanyà
I un servidor, John Rafael Mellado
Us deixem amb una gran cançó
Amb el I'm Gonna Be dels Proclaimers
Una cançó que ha triat la Cristina González
Que se'n va a Londres
I que divendres és el seu aniversari
Per tant, felicitem-la
Ens veiem la setmana que ve
Que vagi bé
I'm gonna be the man who comes back home to you
I know I'm gonna be the man who comes back home to you
I'm gonna be the man who comes back home to you
And when the money comes in for the work I do
I'll pass almost every penny on to you
When I come home
I know I'm gonna be the man who comes back home to you
And if I go home to you
And if I go home
And if I go home
Well I know I'm gonna be I'm gonna be the man who's going over you
And if I go home to you
But I would walk 500 miles and I would walk 500 more
If there'd be a man who walks a thousand miles to fall down at you too
And if I go home to you
And if I go home to you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!