El programa número 272D
Habaneras, desde el Balcó
Vámonos a la cabaña
Porque aquí hace calor
¡Ay, me grito lo que ve!
¡No mirando al cielo español!
La negra corría
Y el negro detrás
La negra decía
No me brillará
Por fin el negrito
La pudo alcanzar
Y entonces la broma
Se puso a empezar
Una negrita muy chunga
Y un negrito muy guasón
Los dos bailaron el canto
Con palabritas de amor
¡Negrita que tienes!
¡Negrito calor!
¡No te arrimes a la lumbre!
¡No te quedes como yo!
Negra cubana
Negro guasón
¡Ay, qué patiguita!
¡Ay, qué calor!
¡Ay, qué patiguita!
¡Ay, qué calor!
¡Ay, qué patiguita!
¡Ay, qué calor!
¡Ay, qué calor!
Una negrita muy chunga
Y un negrito muy guasón
Los dos bailaron el tango
Con palabritas de amor
¡Negrita que tienes!
¡Negrito calor!
¡No te arrimes a la lumbre!
¡No te quedes como yo!
¡Negra cubana!
¡Negro guasón!
¡Ay, qué patiguita!
¡Ay, qué calor!
¡Ay, qué patiguita!
¡Ay, qué calor!
¡Ay, qué patiguita!
¡Ay, qué calor!
Orquesta y coros salinas de Torrevella
Interpretar en la habanera
La negrita y el negrito
Ahora el cantautor catalán
Jaume Arnella
Os ofreis la seva habanera dedicada a Cristófol Colón
Sí, com sentiu
A Cristófol Colón
Habanera
D'en Colón
De sol i gent a la posta
I de la nit
I de la nit fins al jorn
Rodeu el món Carabela
Que ja tornareu al born
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Que ja tornareu al món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Nelson
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu les�
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Rodeu el món
Vint a la posta i de la nit fins al jorn.
Rodeu el món, Carabella, que ja tornareu al bord.
Rodeu el món, rodeu el món, que ja tornareu al bord.
Capita que les governa, a bar ardita amb aplom.
I amb el suport de la caixa, diu que es diu toco el color.
Ai, colomet, tu que voles, les teves ales tingués.
Que no l'Amèrica embarca, no ho fan tots els mariners.
De sol i gent a la posta i de la nit fins al jorn.
Rodeu el món, Carabella, que ja tornareu al bord.
Rodeu el món, rodeu el món, que ja tornareu al bord.
I aquell grumet de tiana, terra, la van exclamar.
Mentre les naus als elisis, ginsam les feien grunixar.
i aquell dia memorable, 1492,
els primers indis del Domund,
por el imperio hacia Dios.
De sol i gent a la posta i de la nit fins al jorn.
Rodeu el món, Carabella, que ja tornareu al bord.
Rodeu el món, rodeu el món, que ja tornareu al bord.
Rodeu el món, carabella, que ja tornareu al bord.
T'en vas d'unes fulles seques.
En retornar d'ultramar
Folles seques van fumera
Vas dir pipar en un cigar
Picadora caliquenyo
Senyals de fum al cel blau
Ja el calomet anuncia
Només guerres hi hagi pau
De sol i xent a la posta
I de la nit fins al joc
Rodeu el món carabela
Que ja tornareu al bord
Rodeu el món, rodeu el món
Que ja tornareu al bord
El teu net se'n va anar a Cuba
A bordó del català
I al vaivé de la vanera
El cor se li encomanà
500 anys canyell en rama
Que vas descobrir colom
Indiano de Nisaga
Les glòries de cremar el ron
De sol i xent a la posta
I de la nit fins al joc
Rodeu el món carabela
Rodeu el món carabela
Que ja tornareu al bord
Rodeu el món, rodeu el món
Que ja tornareu al bord
El gran pianista cubà Chucho Valdezfil
De otro gran pianista, Bebo
Interpreta en Corlogens Habanera
Rodeu el món carabela
Rodeu el món carabela
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una part de la cantata dedicada al viatge que el Che Guevara realitza desde la serra boliviana fins la ciutat de Santa Clara
es la manera que ens canta Jairo, letra de Hamlet Lima y musicada per Cardoso Ocampo, despedida del anochecer.

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Yo ya me voy, te dejo mi suspiro.
despedida del anochecer.
despedida del anochecer.
despedida del anochecer.
Habanera del Colón.
Títols que no són pot ser massa corrent, igual que el que sentirem ara, títols un tant diferents a los acostumats.
La bullonera es porta habanera del divorcio.
La bullonera es porta habanera del divorcio.
Si le dan palos, que si los da el amado, no son tan malos.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, que el que no se aguante se va a condenar.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, para que a la iglesia no le falte el pan.
Que pare la paloma, que no alza el vuelo, y sin parar que para, hijos al pie del olor.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, que el que no se aguante se va a condenar.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, para que a la iglesia no le falte el pan.
Postrados ante el santo, televisor, unido a la familia, sobre el amor.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, que el que no se aguante se va a condenar.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, para que a la iglesia no le falte el pan.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, el que no se aguante se va a condenar.
Aguántate, Juana, aguántate, Juana, para que a la iglesia no le falte el pan.
Bé, jo us he dit que eren títols així un tant diferents i amb massa ríme de manera.
En aquest cas era la bullonera, la vanera del divorcio.
Ara ja acabem el programa d'avui amb Porvó i de Tito Corona, Ànima Marinera.
Sempre he tingut ànima marinera,
sempre he tingut ànsia de navegar.
Quan veig les barques perdents entre les hores,
a la mar brava jo bé hi voldria anar.
I les gavines sempre les acompanyen.
Per què no es perdin i així puguin tornar?
Si es perd la calma o s'ha amagat la lluna
fins a la platja que enrere van deixar.
Home, de mar era l'avi,
ara el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia
quan la barca acabaré.
Pintaré el nom de la bossa
que el seu amor em donar
i que m'esperi a la platja
mentre jo sóc a la mar.
I quan a l'alba
totes les barques tornen
amb els seus homes
que la vela han plegat
cansats esperen
arribar a casa seva
i retrobar-se
al voltant d'un cremant.
Home, de mar era l'avi,
ara el meu pare també.
jo espero ser-ho algun dia
com a l'alba.
Quan la barca acabaré
pintaré
pintaré el nom de la bossa
que el seu amor em donar
que el seu amor em donar
i que m'esperi a la platja
mentre jo sóc a la mar.
I que m'esperi a la platja
mentre jo sóc a la mar.
I que m'esperi a la platja
perquè el seu amor em donar
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte, bañándonos con su luz.
Programa número 272, el que heu escoltat a Baneras desde el Balcó, desde Tarragona Radio.
Oferit amb Núria Cartanyà, el control i Javier Perdina parla amb vos.
Us esperem el diumenge a les 12 de mesdia aquí a Tarragona Radio.
La cubanita
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera, con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
boíos y de su amor.
Mulata es, mulata es, mulata es, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana, me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
De buen café, mulata es, mulata es, la cubanita.
Que allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.