Gràcies.
Avui combina una travessia que la Federació Sardanista de Catalunya
i un bon grapat d'emissores de ràdio d'arreu del país
vam iniciar el passat 15 de setembre,
tot comptant amb la participació de moltíssims oïdors.
És la 19a edició del concurs La Sardana de l'any
que avui celebra la gala final al Teatre Fortuny de Reus
en la qual, lògicament, es decidirà
quina de les 10 composicions finalistes rebrà el títol.
Un cop més, s'ha evidenciat la dificultat
de trobar una fórmula que satisfaci tothom
en una convocatòria com aquesta,
que ja va ser polèmica des del primer dia
i en la seva primera etapa en aquell llunyà 1972.
Esclar que de sardanes n'hi ha de moltes menes
i de gustos entre els aficionats també
i mai ens satisferan del tot els resultats
de qualcom tan complex com aquest concurs.
A més, es tracta de votacions populars
que es poden fer per molts diversos mitjans
i per molt que es vulgui entendir a l'excel·lència,
en aquest cas en autèntica utopia,
almenys en un muntatge com el que ens ocupa.
Molt diferent serà un concurs musical atípic
amb el seu jurat i uns criteris clars
sobre quina mena d'obra s'ha de premiar.
Jo sempre insistiré en el mateix,
a la sardana de l'any no és tan important
si les sardanes que arriben a la final són les millors,
com que es divulguin les noves composicions
i es creia enviant al seu voltant.
Naturalment, no puc evitar una sensació estranya
quan determinades sardanes de notable qualitat
queden bandejades per altres
que en ocasions em semblen oblidables,
però, esclar, aquesta és la meva opinió particular.
L'edició de l'1, 2 i seguit,
amb l'alegria que ens caracteritza, malgrat tot,
contravento i marea, que diuen, eh?
Posa't el micro, home, posa't el micro.
Hola, què tal?
El vent o la pluja ens ha portat el David a última hora.
L'huracán m'ha portat, és allò,
és que m'ha fet passar de llarg de la ràdio,
però he arribat, que això és important.
No t'ha caigut cap a veure pel damunt?
Doncs està de punt, eh?
Aquí mateix, al número 3, davant.
Dic, ostres, però ara no.
Sí, sí, esperem que ningú hagi pres mal
i totes que diuen les molestes els conductors
i els bombers que hauran de treure'l.
I tant.
Res, amics, us hem posat el dia, suposo que tots ho sabeu,
si esteu per aquí a Tarragona,
perquè no es pot al·ludir això,
aquest dia de pluja i vent.
Sempre s'ha de mirar la part positiva.
Sí, esclar, des de les circumstàncies.
Amb l'aigua que feia falta, doncs escolta.
Doncs això, com dèiem, alegria,
començar amb aquesta edició 605 de l'1,2 i seguit.
Avui amb la Maria, benvinguda.
Bon dia.
El David, com ja hem pogut donar-li a fer benvinguda.
I avui recuperem el control de Saló, Núria.
Benvinguda, Núria, altra vegada.
I disposats, com sempre, a parlar-vos de sardones,
dels bars i de música per a Cobla.
Anem, com sempre, a fer el nostre ràpid sumari de continguts.
I avui, esclar, el tema del programa,
a part de deixar constància del temps,
serà parlar de la sarda de l'any.
Avui culmina, com dèiem, aquesta nova edició de la sarda de l'any.
Ja vam deixar enrere les diferents eliminatòries.
Ja hi ha deu sardanes finalistes.
I avui sonaran en viu i en directe,
amb les Cobla, Reu, Jove i Sabadell,
al Teatre Fortuny de Reus.
Allí, molt gros hauria de ser,
perquè hi hagués algun problema amb el temps.
No n'hi haurà cap.
No, no.
I entre tots els que estiguem allí,
en aquella festa,
decidirem quina és la sardana de l'any.
Després també parlarem de la nostra agenda d'activitats,
que segur que estarà molt condicionada
a l'hora de la veritat per a aquests temps.
Hi haurà aplecs, molts aplecs arreu del país,
que menys estan programats.
I entre noms mítics, com Caldes de Malavella o Gràcia,
al barri de Gràcia, Barcelona,
demà diumenge està previst l'aplec de la Torró de l'Espanyola,
aquí a les comarques meridionals.
Atenció, perquè en aquest cas concret
no siguen lloc alternatiu en cas de mal temps.
Demà comença, pel que fa a les colles de Tarragona,
el Campionat de Catalunya de Colles Veteranes.
Evidentment en parlarem, la setmana vinent,
de com ha anat això pel que fa a les colles de la ciutat.
També tindrem una part negativa, una part trista,
i és deixar constància el traspàs aquesta setmana
d'un veterà sardanista, el Josep Casanova,
i amb una significació especial pels que estem posats
dins el món de la ràdio, la ràdio sardanista, diguem-ho així.
També parlarem del tercer etàmen musical Violetes del Bosch.
Demà celebren el concert, on també es decidirà,
on es lliuraran, ja està decidit, els premis es lliuraran,
els premis d'aquest concurs musical.
El Palau de la Música Catalana, que fan campanya
per demanar que els hagi atorregat
el Premi Príncep d'Històries de les Arts,
i des del punt de vista de la música catalana i tradicional,
doncs, evidentment, considerem que pot ser ben menyscut,
que és ben menyscut.
La plaça Joaquim Serra, Barcelona, per fi,
és a dir que una plaça d'aquest personatge,
la presentació d'un disc també ha vingutat a Joaquim Serra,
un taller de sardanes arreu, xafarderies, música,
un munt de coses, com veieu, com sempre,
que intentarem encabir en aquest temps de ràdio,
que arribarà fins a dos quarts de dues de la tarda.
Per començar, anem a la música.
Més endavant parlarem d'una de les qüestions
més destacades d'aquesta setmana dins l'àmbit sardanista,
la final de la sardana de l'any avui a Reus.
A moment, comencem el programa escoltant una sardana
que es podrà escoltar aquest vespre al Teatre Fortuny.
Tal com ja s'havia comentat,
la segona part del concert s'interpretaran sardanes
en homenatge a dos autors,
dels quals en guany és com a humor
el centenari del seu naixement,
Manuel Sedarri Puig Ferrer i Josep Maria Boix.
D'aquest últim s'ha programat per Anna Maria,
una composició prou característica
del seu estil senzill i ballador.
Una sardana que el mestre Boix va dedicar a la seva esposa
l'any 1947 i que ara escoltem
interpretada per a cop la ciutat de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
La sardana que el mestre Boix va dedicar a la sardana de Girona.
Aquesta era la sardana de Girona.
Està amb els últims detalls, evidentment, d'aquesta organització.
i el que podríem fer, mentrestant, és aprofitar el temps i anar cap a la nostra agenda que, com deia, estarà segurament condicionada el temps en molts casos, però nosaltres us l'oferim.
Comencem parlant de plecs.
Per avui mateix estava anunciat el 13è plec de Molins de Rei.
Matí, matí, matí, tard i nit, matí, tard i nit, al pati de Can Amatller, amb les cobles Flama de Farners, contemporània i marinada.
Amb concurs de colles improvisades i estrena de la sardana, dissabte nit, de Jordi Paulí, de l'espectacle Més Films, Més Films, perdó, de la cobla contemporània.
I per demà, diumenge, dia 11, el 52è plec de Caldes de Malavella, matí i tarda, al Parc de la Sardana, nit a la plaça de l'Ajuntament, amb les cobles Ciutat de Girona, Mediterrània, la Bisbal Jove i Foment de Montgrí.
També el 52è plec de Gràcia, a Barcelona, matí i tard, als carrers Bailent i Paraclaret, amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, la principal de Llobregat i juvení volar de Sabadell.
El martí, concurs de colles improvisades.
També el 28è plec d'Olesa de Montserrat, matí i tard, al Parc Municipal, amb les cobles Vila-Dolesa, la Flama de Farners i Sabadell.
I primer plec de Sant Joan de Vila-Torrada, matí i tard, a la plaça Major, amb les cobles, la principal de Berga i una altra no especificada,
amb concurs de colles improvisades i la 23è roda dels bars infantils i juvenils de la Catalunya-Centra.
També el 54è plec de Terradell, a la tarda, al Pla de les Albes, amb les cobles Genissenca i Lluïsus.
La plec del Castell de Tona, matí i tard, al Pla del Castell, amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Canigó.
I per acabar el diumenge, dia 11, el 28è plec de la Torre de l'Espanyol, a les 11 del matí i a les 5 de la tarda, al Pati de les Escoles,
amb les cobles Reus i Reus Jove. En el cas de mal temps, es disposa del local cobert.
Seguirem després amb la nostra agenda i ara el que havíem anunciat.
Volem saber els últims detalls d'aquesta final de la serena de l'any.
Com dèiem abans, hem deixat enrere tota una llarga campanya, diguem-ho així, d'eliminatòries que han donat com a fruit 10 sardanes finalistes
i avui aquesta gala final ben apropeta d'aquí, al Teatre Fortuny de Reus.
L'organització de tot aquest gran muntatge que és la serena de l'any, volem parlar amb un dels seus responsables, el Joaquim Rocavado.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com ho tenim això?
Tot a punt?
Tot a punt, espero.
Jo estic a punt d'arribar aquí a Reus per ja posar l'últim fil de la bullera.
A veure, la final de la serena de l'any, pels qui no coneguin aquesta mena de celebració,
són les 10 sardanes que s'han anat obtenint preliminatòries, s'interpreten en viu i en directe,
per al públic assistent, que és el que decideix quina és la sardana que rep el títol de sardana d'any, oi?
Correcte.
I, a part d'això, doncs hi ha alguna cosa més, hi ha tot un muntatge, a veure si ens el podries explicar així ràpidament.
Bé, ara, al Consell, com molt bé has dit, la primera part s'interpreteran les 10 sardanes finalistes,
llavors a la mitja part, doncs el públic matrà el seu vot,
i mentre es fa aquest recompte, doncs sempre procurem fer una mica d'espectacle,
sempre al voltant de la sardana, de la cobla,
i en guany hem buscat un aspecte una mica autovisual,
ja que els mitjans tècnics que compta el Teatre Fortuny no ens ho permetien,
i llavors, doncs, en tota la segona part, totes les peces que s'interpreteran,
n'hi ha acompanyades de projecció d'imatges relacionades amb els compositors
i amb els llocs d'origen d'aquests compositors.
o a les persones dedicades a les sardanes.
Tot això començarà a les 7 de la tarda, oi?
Tot això començarà a les 7 de la tarda,
la primera part suposo que durarà més o menys d'una hora,
i després tindrem 3 o 4 d'hora de la segona part d'un audiovisual,
amb les cobles reus joves i saberell.
A veure, aquest tot el muntatge que abans ho he qualificat,
amb el més bon sentit de l'expressió,
de la sardana l'any intuïm que requereix tot un...
És molt complex, vaja, en definitiva.
És molt poc complex.
Ah, que sí.
Cal coordinar un bon gravat de misores,
preparar totes les eliminatòries...
Com ho explicaríem?
Suposo que és difícil fer-ho ràpidament.
Mira, fer-ho ràpidament faria un resum.
Jo diria que a partir de demà ja comencem la propera edició,
perquè això vol dir que hem de començar a recaptar o recollir
totes les sardanes que s'han anat estant fins ara,
mirar a veure les que estan gravades, les que estan registrades i les que no,
llavors es fa un cubita de selecció
que va seleccionant les sardanes que s'escolliran,
que són aquestes 80 que entén dintre la selecció.
Les que no estan registrades es faran registrar
i a partir d'aquí es munten les eliminatòries.
Aquestes són els aspectes més complexos, oi?
Això de no poder disposar, evidentment,
perquè són sardanes noves en la majoria de casos de discos, oi?
Exacte, vull dir que jo diria que només hi ha un 15% que estigui enregistrat.
I llavors vol dir que totes les dades seleccionades
s'han de fer enregistrament.
I evidentment comporta molta feina.
I en aquest punt que ens trobem ara,
suposo que ja es pot aventurar alguna valoració,
evidentment no de resultats,
que és una altra qüestió d'opinió personal,
però del funcionament d'aquesta edició
en què hi ha hagut algunes modificacions,
sempre es va adaptant, intentant millorar el sistema, oi?
Sí, cada any anem intentant millorar.
Aquest any hi ha hagut el tema
que s'ha millorat molt el tema de pot
a distància per internet
i hem aconseguit un major volum de participació
que els anys anteriors.
perquè em sembla que aquest any,
si no recordo malament,
a la primera fase d'eliminatòries
hem tingut un total de 15.200 vots
i a les semifinals vora 9.000.
Les mitjanes estan parlant de mitjanes
de 800-900 vots setmanals.
Suposo que ja deu ser,
a part que es pugui intentar millorar al màxim,
evidentment, ja per definició,
ja deu ser perfecte no serà mai.
Vull dir que sempre hi haurà alguna polèmica
al voltant de la Sardalanya, que sí.
Polèmica sempre n'hi haurà,
perquè en el moment que hi ha una votació popular
vol dir que sempre està oberta
que hi pugui haver polèmica.
El que passa és que nosaltres també hem d'anir
d'intentar que, sobretot,
que el procés del concurs sigui el més transparent possible,
no donar peu en cap moment en aquestes polèmiques,
i és per això que sempre estem estrenant
nous sistemes, noves maneres
de donar més transparent al concurs.
Per exemple, podria avançar
que l'any que ve, segurament la propera edició,
les semifinals es faran per sorteig,
o sigui, les sardanes s'emparallaran per sorteig.
O sigui, que ja per aquí
eliminarem una altra possibilitat
de manipulació,
que hi ha gent que es pot pensar
que es manipula per aquí, no?
Llavors, doncs,
doncs això és una millora
que introduïm l'any que ve.
Segurament també estem plantejant
introduir el que antigament es feia,
que era la repesca.
O sigui, que guardar una eliminatòria
per aquelles sardanes que per vicissituds
del concurs han quedat eliminades,
però que realment són sardanes molt populars,
que es toquen molt,
i que haurien d'estar-hi al concurs,
no haurien d'acabar eliminades les primeres.
Sí, a més a més enguany hi ha hagut algun cas
que alguna sardana ha quedat eliminada
per molt poc, no?,
per molt poca diferència de vots.
Exacte, doncs són sardanes
que possiblement són molt populars,
que es toquen molt,
però per culpa d'haver-se emparellat
amb unes altres sardanes,
doncs ha quedat fora de circulació, no?,
en el concurs.
Llavors, bé, amb aquesta repesca,
doncs intentaria, precisament,
recuperar aquestes que tothom sap quines són
i que tothom suposo que està d'acord
en que les recuperin.
Una de les qüestions polèmiques,
vis-opinions, en sentit,
opinions de tant en un sentit com l'altre,
és el fet d'aparellar sardanes
del mateix autor,
per evitar que arribin més d'una sardana
en el autor a la final,
o de la mateixa població.
Això potser amb el sistema que fareu ara
potser no es farà,
o com anirà?
Bé, el que passa que tot això s'haurà de retocar,
jo personalment,
això és una opinió molt personal meva,
jo considero que,
per donar més vistositat a la final,
penso que han de ser
deu autors diferents.
I també,
si hi ha sardanes dedicats a poblacions,
haurien de ser deu poblacions diferents.
i si comencem a trobar-nos a la final,
dues o tres sardanes d'un mateix compositor,
o tres o quatre sardanes dedicats a la mateixa població,
al final es perdrà el sentit de ser anar a l'any,
penso jo.
Jo penso que aquestes petites condicionants,
aquestes petites condicionants,
els haurien de continuar mantenint.
Però tot això està superitat al que determini la condició,
evidentment.
La setmana passada,
a última hora,
es deia que no quedaven entrades,
ja per aquesta final,
i aquests dies hem vist que hi havia alguna,
alguna,
soferia almenys a l'web de la federació,
possibilitat d'aconseguir anar més.
Com està ara, a última hora?
A última hora,
doncs encara en queden molt poques,
de veritat,
queden molt poques,
encara una vintena,
una trentena d'entrades,
perquè, bueno,
l'origen d'aquesta,
però ha estat que hi ha hagut una,
una anul·lació d'una,
d'un grup de persones
que havien de venir a última hora
per problemes que hi ha hagut
amb aquesta població,
doncs no s'ha pogut muntar
tota l'excursió
i ha sigut aquesta anul·lació.
És per aquesta raó
que en principi
estaven esgotades
i després, doncs,
s'han recuperat aquestes localitats.
Sembla que actualment
han quedat
unes trenta o unes quaranta,
més o menys.
Ara deu ser qüestionar
directament al Teatre Fortuny.
Exacte,
és qüestionar
directament al Teatre Fortuny, sí.
Veixo aquí,
un rocabador,
gràcies per atendre'ns,
suposo que el teniu feina,
els últims detalls, oi?
Sí, senyor.
Doncs ja ens veurem
aquesta tarda al Teatre Fortuny.
Ens veurem aquesta tarda,
molt bé.
Fins aviat.
Fins aviat.
Em dic adéu-ho.
I seguim amb l'agenda, no?
Com fins ara?
Que no, pot ser perquè no anem a escoltar
una miqueta de música.
Sí, de fet, va lligada.
Jo és que ja anava a sac.
És una de les sardanes que són una altra,
de les que sonaran avui a la final de la sada de l'any.
Ja és habitual que en el concert de la segona part
s'hi programin obres d'autors locals,
i aquest cas no serà una excepció.
En aquesta sardana serà
La dansa de l'amor,
de Josep Casanovas.
Es tracta d'un músic
nascut l'any 1927 a Reus,
i que als 13 anys
ja era organista
al Santuari de Misericòrdia,
tot i que el seu instrument preferent
ha estat el piano.
Fó el director de la banda
Ciutat de Reus
i és autor d'oparetes,
música religiosa,
obres per a piano i orquestra i sardanes
com aquesta que la Colba Reus Jove
van registrar en el seu primer disc de sardanes,
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
La dansa de l'amor.
amb els aplecs d'aquest cap de setmana
i ara continuem, ara el torn dels del proper cap de setmana.
És a dir, pel proper dissabte dia 17, el quart aplec de primavera de Porqueres,
a la tarda de l'amor.
a l'escobles, la principal de Porqueres, la principal de Porqueres, la principal de Porqueres,
la tarda i la tarda i la tarda de Ballers, la tarda és la tarda i la nit, la tarda i la nit, the T intuitive,
I el 24è plec de Sitges, matí i tarda al Jardí de l'Or de Can Fals,
amb les cobles Marinada, la principal de Llobregat, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
Ciutat de Cornellà i Contemporània, amb concurs de colles improvisades
i el concurs Cerdà-Pista.
També el 39è plec de Toralló, a la tarda a la plaça de l'Alzinà,
amb les cobles Lluïsos, Bellpuig, Cobla i Flama de Farners.
I el 25è plec de Tàrrega, matí i tarda a la plaça del Carme, al Pati,
amb les cobles la principal de l'Ebisbal, Bellpuig, Cobla,
Joveníbula de Gramunt i Tàrrega Jove.
I per acabar, el primer plec del Morell a les 11 del matí,
a les 5 de la tarda a l'Avinguda Catalunya, amb la cobla Cossetània,
a les 10 del matí, esmorzar popular i a la tarda exhibició
de la colla d'ençalles del Penedès.
Dramare de Ballades de Sardanes, demà al matí a la Joncosa del Montmell,
al Pla de l'Ermita, amb la cobla Catània.
I a les 12 del migdia, a Mas Boquera, amb la cobla Cossetània,
Sardanes i Vermut Popular.
I pel proper cap de setmana, el dissabte 17, a la 1 del migdia,
a l'Argentera, amb la cobla Miranfon.
I a les 6 de la tarda, a Conit, a la plaça de Catalunya,
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
I això ja es comença a animar pel que fa a colles sardanistes.
La temporada ha començat pràcticament per totes les categories.
I per avui dissabte, dia 10, a dos quarts de 6 de la tarda,
Barcelona, al Centre Cívic Can Felipa, al Poblenou.
17è concurs individual de Sardanes Reveses.
Campionat central i metropolità, amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Ja a 7 de la tarda, i Bartol G, a la plaça del doctor Sagarra,
Campionat de la Terraferma i Colles Lliures, amb la cobla Ciutat de Solsona.
Passem ara demà, diumenge, a les 12 del migdia, a Barcelona,
a la plaça del doctor Trueta, al Poblenou.
Honor veterans, directorial Barcelona, Ciutat i Colles Lliures, amb la cobla Sabadell.
I a la mateixa hora, a Lleida, al pàrquing de l'Auditori Municipal Enric Granados,
al 60è concurs de les festes de maig.
Campionat de la Terraferma i Colles Lliures, amb la cobla Juvenil de Gramunt.
A les 6 de la tarda, Sabadell, a la plaça de Sant Roc.
Honor a la vins, infantils i juvenils, i colles lliures, amb la cobla contemporània.
Passem ara el dissabte, dia 17, a les 7 de la tarda, a Juneda, a la pista Parc Alegria.
Primer concurs de galops de fantasia, Vila de Juneda, amb la cobla Tàrrega Jove,
amb un ampli programa d'actes complementaris, durant dissabte, tarda i nit, i diumenge al matí.
I a les 10 de la nit, a Gironella, a la plaça de l'estació, Honor Grans, grup A, i colles lliures.
I el diumenge 18, a dos quarts de 12 del matí, a Tudorolla de Montgrí, als Jardins de John Lennon.
Un uns grans, grup B, territorial, comarques gironines i colles lliures, amb la cobla contemporània.
A dos quarts de 6 de la tarda, a Berga, a la plaça Beladomat, territorial, comarques barcelonines i colles lliures, amb la cobla Pirineu.
I parlem ara de concerts, hem parlat àmpliament fa una estoneta,
però us recordem que avui, a les 7 de la tarda, a Reus, al Teatre Fortuny,
amb la cobla Reus Jove i Sabadell, hi haurà la final del concurs, la sardana de l'any.
Encara hi ha entrades, com ens deien, contràriament al que passava la setmana passada.
Per obtindre-les, us adreceu directament al Teatre Fortuny.
Exactament.
I pel proper cap de setmana, el diumenge, a les 6 de la tarda, a Reus, al Col·legi Pare, a Mañanet,
el petit concert per la cobla del centre.
I també diumenge vinent, dia 18, a les 7 de la tarda, a Tarragona, a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Ara agafa el riure, això de vegades surt a les coses, sempre.
Bé, serà un concert, i això molt seriosament, a les 7 de la tarda,
amb la principal de Tarragona i l'Escola Cantorum de la Selva del Camp.
Interpretaran peces en solitari i conjuntament.
Entrada lliure amb invitació que cal recollir una hora abans a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona.
I per acabar l'agenda, parlem d'esbars.
Avui, dissabte, dia 10, a les 5, a Bellbell, a la plaça de Catalunya.
Festa Major Petita, amb les seccions infantils i juvenils de l'esbar Sant Julià de l'Arbós
i l'esbar Santa Maria de Bellbell.
I demà diumenge, a les 6 de la tarda, Ferran, a la plaça Major, amb l'esbar Serrià de Barcelona.
Passem ara al dissabte, vinent, dia 17, a les 6 de la tarda,
a la plaça de l'Església de Vilaseca, trobada d'esbars infantils i juvenils,
amb l'esbar d'en Saire Castell de Tona, l'esbar Tolesà de Llesa de Montserrat
i l'anfitrió, l'esbar Ramon d'Ulzina de Vilaseca.
I acabem aquesta agenda el diumenge, dia 18, al 52è a pleg d'esbars d'en Saire a Montserrat,
a partir de les 10 del matí, a la plaça de la Badia,
amb l'acompanyament de la Cobla Sabadell, dirigida per Jordi Núñez.
I el diumenge, dia 18, també, a 2.47 de la tarda,
d'emposta a la plaça de l'Ajuntament,
trobada de grups de jotes de les comarques meridionals.
I a les 7 de la tarda, a Reus, a la sala Santa Llucia,
l'esbar Santa Llucia presentarà la 17a temporada
d'actuacions participant-hi al cos de dansa i als bastoners.
I ara sí que acabem l'agenda parlant d'activitats diverses.
Avui portem un embolic amb l'agenda.
És el vent.
És el vent, és el vent.
Ahir, divendres, va haver el 30...
No, senyor, no.
Ai, oi, veus com estem malament?
Divendres que ve.
El proper divendres, dia 16.
Hi haurà la 33ena, nit dels músics casanencs,
a la nit a la plaça de la Coma de Caçada a la Selva.
Actuació d'una coble monumental formada per tots els músics nascuts,
residents o membres de les cobles locals Selvamar i Salvatana.
I per acabar el proper cap de setmana, dissabte 17, a les 10 de la nit a Barcelona,
al Centre Artesà de Gràcia, l'actuació del grup El Santí Nové,
que inclou alguns instruments de coble, dins del festival Tradicionarius.
Ofereix ball folk amb una atenció especial a les tonades tradicionals de la noia i el penedès.
També presentarà el nou espectacle CUC.
Bé, suposo que haurà quedat ben clara l'agenda, en tot cas,
si algun dubte ens truqueu.
Exacte.
Anem a la música, a veure si ens centrem, mentrestant.
Bé, Jordi Paulí, tot i que ja fa uns anys que ha deixat la seva tasca d'interpret de coble de manera estable,
mai no ha deixat d'escriure a Sardanes.
Ara n'escoltarem una de les que ja podríem qualificar de clàssiques en el seu repertori.
Amics del Refugi, dedicada a l'any 1990 als sardanistes de Santa Perpètua de Moguda.
Està inclosa en un disc publicat fa uns anys,
on hi aplegava bona part de les sardanes que havia escrit fins aquell moment
i que va enregistrar una coble circumstancial,
formada per amics músics de diverses procedències,
aplegats sota el nom de coble bohèmia.
Aquesta és la seva versió d'Amics del Refugi.
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Amics del Refugi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!









Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La setmana passada només vàrem tenir temps d'apuntar molt breument dues qüestions,
que ara ampliem una mica.
En primer lloc, la primera festa major de la cultura tradicional de Catalunya,
que se celebrarà els dies 21, 22 i 23 de juny al Moll de la Fusta de Barcelona.
La programació, encara oberta a noves propostes,
inclou diverses manifestacions associades a la festa com la música.
Els vells populars, les cançons, les danses, les rondalles, el teatre, els jocs
i altres elements de la cultura participativa i també la gastronomia, l'artesania i els oficis antics.
L'iniciativa és de la Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana
i compta amb la participació d'una vintena d'entitats, més de 20 artesans de diferents ajuntaments.
Però aquest esdeveniment va més enllà de la presentació de rituals, mostres, objectes o interpretacions
per divulgar la cultura catalana, segons expliquen els organitzadors.
S'oferirà un desplegament d'eines de formació, producció, difusió i comunicació
de les tradicions catalanes per aconseguir una posada en escena engascadora pels ciutadans.
A més de les expressions culturals més visibles i conegudes,
també inclou altres manifestacions pròpies de camps com la medicina tradicional,
els oficis antics, la artesania, l'arquitectura, la gastronomia, els jocs
i altres vessants de la cultura popular com l'ornamentació, el refrenyer o les llegendes.
A l'espai del Moll de la Fusta, aquesta festa ocuparà diferents zones.
Hi haurà un embalat on s'oferiran ball, concerts, espectacles de dansa, cant i fragments de peces antigues.
Una zona firal amb un seguit d'estants de federacions, ajuntaments i artesans
on es presentaran diversos serveis i productes tradicionals.
També s'instal·larà un escenari descobert per a espectacles de gran format
i es reservarà una esplanada per a altres muntatges que no necessiten limitacions ni alçada,
com els gegants, el bestiari, les manalles i armats, els trups i els cavallets o els bastoners.
A més, hi haurà un seguit de carpes on es podran participar en tallers demostratius, participatius i exposicions.
Algunes de les entitats que han confirmat la seva presència són el Cercle Internacional d'Amics dels Gegants,
l'Associació Catalana de Puntaires, l'Agrupament d'Esbars d'Ensaires,
la Coordinadora de Baix de Bastons, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular,
la Unió de Colles Sardanistes i la Coordinadora de Colles Castelleres.
Anem ara a Reus, perquè l'àrea d'educació i formació de l'Ajuntament d'aquesta ciutat
ha inclòs entre les activitats i recursos educatius que s'ofereixen als col·legis de la capital del Baix Camp
una programació de tallers sobre la commemoració del centenari del Sardan a Reus.
Fins al 4 de juny hi participen 236 nens i nenes del cicle mitjà de primària de tres escoles,
el CEIP Joan Rebull, el Bariqui Casas i l'Escola Francesa.
L'objectiu d'aquesta iniciativa és participar des de la comunitat educativa
i amb l'arista de la ciutadania de la festa i dels actes de celebració del centenari de la Sardan a Reus,
un esdeveniment que organitza el patronat sardanista, la colla sardanista Rosa de Reus
i altres entitats i grups de la ciutat.
El contingut dels tallers que es fan a les escoles és el següent,
breu història de la sardana, definició i polissemia de la sardana,
coneixements de la cobla, la dansa, ballar com té repartir, breu interpretació musical
i altres possibilitats de la dansa.
Els tallers es desenvolupen amb sessions teòriques i pràctiques
a càrrec de monitors del patronat sardanista de Reus.
El pròxim mes de setembre, coincidint amb la inauguració del monument a la sardana,
que s'instal·larà a l'Avinguda dels Països Catalans,
els alumnes, mestres i pares i mares dels centres implicats
faran una ballada conjunta.
Avui l'espai de la Reliquia sí que ens porta un autèntic document sonor.
És una sardana d'any 1951 força divulgada,
La meva Saltirona, de Josep Capell,
que l'escoltarem en una versió de la cobla a Barcelona,
en una de les seves millors èpoques,
quan Josep Coll n'era el primer tenora.
El disc no està datat, però tenim en compte que Coll va deixar la cobla l'any 1957.
Podem assegurar que l'enregistrament es va fer dins d'aquell període de set anys,
entre 1951 i 1957.
Nascut al Macelles el 1914,
Josep Capell va formar part de diverses orquestres de ball
fins que va fer cap a la cobla Orquestra Barcelona,
on s'engresca a compondre sardanes
amb un llenguatge planer però molt personal i característic,
encara que en ocasions va crear sardanes de certa categoria,
algunes de les quals van ser premiades.
La meva Saltirona, però,
és el prototipus de sardana balladora de Josep Capell.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


































...
...
...
...
...
...