Són dos quarts de dotze.
Bona nit, com dèiem, són dos quarts de dotze.
Ara ja passa una miqueta i estem com cada divendres
al tràfic d'abstraccions a Tarragona Ràdio.
La setmana passada vam tenir aquí un representant
de l'Associació d'Antics Alumnes d'Art
que ens explicava aquell projecte de commemoració
del centenari de la Bauhaus, que començarà ara
i s'allargarà durant un parell d'anys, si tot va bé.
I avui canviem radicalment.
Avui farem un homenatge i aprofitarem per renyar-lo també una mica
al Robert Iniesta, el cantant d'Extremo Duro, ni més ni menys.
Ens servirà de música de fons un disc que va passar
bastant desapercebut, més que res perquè és una sola cançó
i dura uns 30 minuts, és a dir, que en tenim per tot el programa,
i que es deia Pedrà i començava així.
Aquesta cançó podríem dir que és l'enciclopèdia d'Extremo Duro
i que resumeix tots els estils que ha tocat aquesta banda fins ara.
Comença amb aquesta quasi tendresa i es va animant
i té mil pujades i baixades.
També hi ha alguna paraulota, hem de dir,
d'aquestes que fa servir el Robert i els conjunts que tiren cap al punk.
I anirem escoltant i anant passant el tràfic d'abstraccions.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fui en el flujo, alimento de mamá.
He aprendido de estar solo, a llorar sin molestar
y a cagarme los calzones y a bubar.
La verdad solo tiene un sentido, no me obligues a engañar.
Si te crees, todas mis mentiras, qué vacío debes estar.
¡Bomba! ¡Bomba!
¡Bomba! ¡Eres tú pa' mí!
¡Bomba! ¡Bomba! ¡Bomba!
¡Eres tú pa' mí!
No sé ni cuántas noches llevo ya sin dormir, arrancame las uñas de los pies.
Morir solo una vez va a ser poco para mí.
El diablo me ha cogido miedo y no me deja entrar.
No creas que estoy huyendo si me ves retroceder.
Espera, te estoy cogiendo carreras.
Desafía la perspectiva de fracaso a la que estamos coordenados.
Me estoy reformando, te miro, me hincho, me tira lo que a tu desnudo, pero no me pincho.
Me estoy reformando todas las mañanas y ahora hago siempre todo lo que me da la gana.
Mis saboreas y tu edad, todo tiene sentido.
Y hay que empezar, te voy a cantar cosita al oído.
Vuelo hasta una mancha en la pared.
Me vuelvo ajeno a todo y me sobran hasta mis propios pies.
Deja de perseguir a la mosca por el techo.
No ves que no me entero, ve que mierda si estás hecho.
Tampoco es que me importe, no sabía qué decir.
Por mi puedes quedarte conmigo yo sin ti, sin ti, sin ti, sin ti, sin ti.
Tampoco es que te voy a cantar cosita al oído.
Aquest tema conté també una mica de flamenc, una mica de jazz.
I volem aprofitar per renyar una miqueta el robe, per oblidar-se d'allà on ve, dels seus orígens.
Ells cantaven al principi allò d'extrema i dura i ara se n'ha anat, podríem dir, comercialitzant cada vegada més.
Això en principi no és negatiu.
Es pot continuar fent bona música i tenint bones idees i vendre molt.
Però és que vam llegir un text amb una crítica d'un concert seu i ens vam quedar així una mica decebuts.
A la xvii.
I va així.
Roba Iniesta.
Se acabó la fiesta.
La suya.
Roba Iniesta y la soberbia.
Roba Iniesta al frente de Extremoduro en Aranda de Duero el 19 de septiembre.
saludando de esta guisa al público
Buenas noches a todos
menos a los de la valla
Una veintena de personas
que están viendo el concierto desde fuera
en un talud junto a la carretera
que no han pagado entrada, costaba 22 euros
Toma punky
Robe teniendo un ataque de
yo soy fraga y ribarne
parando la actuación y llamando a las fuerzas del orden
guardias civiles y policías nacionales
y locales
para que desalojen a los de la valla
pero estos están en la calle, así que no puede hacerse
están en su derecho, el de deambular
y permanecer en lugares públicos
la calle no es de Robe, que volverá a parar
la actuación
Entre una cosa y la otra, casi hora y media
de parones, Robe diciendo que lo hacía
para defender los derechos de los artistas
y los de quienes habían pasado por taquilla
el público cabreado, pero con él
Tres centenares de personas
de las 5.000 allí presentes
saliendo del recinto ferial permanente
para irse a ver el concierto desde el lugar
donde estaban los de la valla
Fans rebotados
hacia el escenario lleven protestas
abucheos y hasta algún objeto
Robe sin acordarse de cuando cantaba
las banderas de mi casa son de todos los colores
o llegó la policía molestando como cada día
se acabó la fiesta a la comisaría
Robe no acordándose
de los muchos conciertos que ha dado
en condiciones lamentables
con retrasos ídem
olvidándose la letra de canciones
aviso para fans de extremo duro
como decía aquel
no sigáis a los líderes
mejor mirad los parquímetros
y para caramelo yo
que te duelas
vuelve a darme la razón
y aquí la cagas
la Silvia acaba de fer una proposta
que sembla que hauria estat el més just
en aquest moment
simplement que tornessin tots els diners
a tots els que havien pagat l'entrada
i que anessin tots a mirar el concert
des de la valla
és un petit gran detall
d'aquests que et fan pensar
i no creure't res de res
i no meto la lengua
en ese chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
chocho peludo
por volver como eres
por volver como somos
por la inmensa sonrisa
de tus cansados ojos
por volver donde alguien te quiere
sin que vuelvas
por poner a los míos
por un poco más de luz
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sembla que tot plegat torna a arrencar, és aquesta cançó quilomètrica que es titula Pedrà, el projecte en realitat es deia Pedrà i sorgia del Roi Iniesta d'Extremoduro amb la col·laboració molt especial del Fito de Platero i tu.
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja se'ns acaba el programa gairebé estem escoltant Pedrà de l'any 1995 una composició en lletra i música de Roba Iniesta avui hem aprofitat per expressar la nostra pataleta i enviar-li una estirada d'orelles que segurament li serà igual però vaja aquí queda el text que hem llegit sobretot contra los de la valla
i aquest és un dels temes que no es poden punxar a les ràdios mai perquè dura eternament són quasi 30 minuts de fet no el podrem escoltar tot en aquest programa i també una miqueta per les lletres agressives
però atenció que ara venen un parell de versos en català
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
i el Roba Iniesta que abans posaven els seus carnets de fan d'Extremaduro allò del segell del rock transgressivo i que en un concert es va dedicar a parar el concert un munt de vegades perquè hi havia un personal a fora del recinte que no havien pagat entrada i que estaven gaudint d'aquest concert.
com hem dit no siguis a los líderes mejor mirad los parquímetros.
Me hago solo siento honor y no siento nada, nada, nada.
Estoy quieta por favor, a que te hago.
i ara sí ens acomiadem ja des del tràfic d'extraccions esperem no haver-us atabalat massa amb aquesta cançó eterna i us esperem aquí la setmana que ve amb més propostes interessants.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
!
!
!
!
!
!
!
!