El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues uïdors del Campanar.
Salutacions després del parèntesi de les vacances d'estiu.
Avui ens retrobem per tornar a posar fil a l'agulla del nostre programa.
Ja era costum? Els saludem ben cordialment en Santi Grimau, l'encarregat del control tècnic,
i la que els parla Montse Sabater.
També tenim per aquí el nostre company, en Didac Bertran. Benvingut.
Ben trobats.
L'any jubilar continua el seu curs amb la constant afluència de pelegrins
que venen a obtenir la gràcia del jubileu dels sants màrtirs fructuós bisbe
i sant auguri i sant eulogi diàques.
Al final d'aquest mes, el dia 28, hi haurà el jubileu dels catequistes,
amb missa jubilar i celebració diocesana d'enviament dels catequistes,
presidides pel senyor cabisbe.
Aquest acte tindrà lloc a la catedral i està organitzat per la Delegació Diocesana de Catequesi.
Però ja en parlarem quan estiguem més a sobre.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Després d'haver-nos ocupat del sacrament de l'Eucaristia,
ara ens toca, tots seguint l'itinerari que anem fent a través del compendi del Catecisme de l'Església Catòlica,
endinsar-nos en el que s'anomenen sacraments de la guarició.
Afortunadament, a casa nostra gaudim d'uns sistemes sanitàries i assistencials
que ens permeten accedir als mitjans de salut amb certa facilitat,
sobretot si ho comparem amb una gran majoria de llocs d'arreu del món.
Tenim experiència que en casos urgents i també en les ocasions en què la malaltia es fa present
podem ser atesos amb uns mitjans que, ordinàriament,
estan entre els millors que avui dia es poden trobar.
Aquest desig de guarir el cos i de retrobar la salut
pertany a la inclinació natural de conservar la vida.
Això, que en el cas del cos és tan clar, es pot també aplicar al nostre esperit.
La malaltia corporal, les infeccions, els traumatismes, malmeten el cos.
Però és que l'ànima, que és una realitat certa i existent,
encara que no sigui material, també es pot veure afectada per la malaltia.
És el que anomenem mal moral o pecat.
Quantes vegades hem hagut d'assegurar que no ens sentim bé amb nosaltres mateixos,
que hem fet alguna cosa que no ens ha deixat a gust,
que estem interiorment desassossegats.
El que fa el dolor en el cos, avisar-nos que alguna cosa va malament,
o fa el remordiment en l'ànima.
Això manifesta la presència en la nostra vida del mal,
que no és únicament físic, sinó també moral,
i aquest, ordinàriament, acostuma a ser més greu, més aclaplador que el físic.
Cris, metge de l'ànima i del cos, ha instituït dos sacraments de guarició
perquè la vida nova que ell ens ha donat en els sacraments de la iniciació cristiana
pot afeblir-se i fins i tot perdre's a causa del pecat.
L'Església, i això és un voler del mateix Cris,
continua l'obra de guarició i de salvació iniciada per Cris
mitjançant els sacraments de la penitència i de l'unció dels malalts.
Penso que ens és necessari i fins i tot urgent recuperar
per a la vida cristiana l'ús ordinari i natural d'aquests dos sacraments.
En el cas de la penitència, perquè en molts llocs
ha desaparegut pràcticament la recepció d'aquest sacrament,
amb tot el que això representa sobre la pèrdua del sentit del pecat,
deia el Sant Pare Pau Sisè que aquest era el gran mal del nostre temps,
sobre la manca d'acompanyament espiritual per a tants i tants fidels
amb un gran empobriment de la formació de les consciències
i, com a conseqüència, amb una vida cristiana empobrida
per la manca de la gràcia de Déu.
Pel que fa a l'unció dels malalts, es prive tantes vegades
d'aquesta assistència espiritual i consoladora.
En tenim tantes experiències els sacerdots,
els qui estan en perill de mort, tot sovint amb l'argument
de no espantar el malalt, retardant en molts casos el sacrament,
fins que el malalt ja no té consciència.
Que la gràcia de Déu, que podem rebre en tots els sacraments,
ens envigoreixi i ens santifiqui.
Adeu-siau.
Avui ens atarem a parlar del full dominical.
Una publicació que està vivint els 58 anys d'existència,
ja que es va començar a publicar l'any 1950
per disposició de l'aleshores arcabisbe,
el cardenal Benjamín de Riba i Castro.
És una publicació que, al llarg dels anys,
ha anat canviant d'aspecte i de format per causes diverses.
I què porta el full aquesta setmana?
Doncs a la primera pàgina, el comentari del senyor arcabisbe
que acabem d'escoltar.
A la segona, les lectures d'aquest diumenge, senceres,
i també la litúrgia de la setmana i un breu centural.
Aquestes són les seccions, diguem-ne, fixes.
Efectivament.
A la tercera hi ha seccions, diguem-ne, mòbils i un de fixa.
La fixa és la titulada Paraula en dins,
una reflexió sobre l'Evangeli del diumenge.
Aquesta setmana s'escau el diumenge 23è del temps ordinari,
dintre el cicle A.
És, segons Sant Mateu, capítol 18, versets 15 al 20.
Per cert, què et sembla si l'escoltem?
Ah, molt bé.
Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo
i tot sol amb ell fes-li veure la seva falta.
Si t'escolta, t'hauràs guanyat, el germà.
Si no t'escolta, crida en un o dos més,
perquè tota qüestió ha de ser resolta
per la declaració de dos o tres testimonis.
Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida.
I si ni tan sols escolta la comunitat,
considera-l'un pagar i un publicar.
Us ho asseguro.
Tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel
i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra
es posen d'acord per a demanar alguna cosa,
el meu pare del cel els la concedirà.
Perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom,
jo sóc allí enmig d'ells.
Aquest enregistrament que acabem d'escoltar
és gentilesa de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Bé, però estàvem parlant de la tercera pàgina del Full Dominical.
En aquesta tercera pàgina hi trobarem també la secció
El Sant del Mes, que escriu mossèn Joaquim Gràs
i que aquesta setmana parla sobre Sant Vicenç de Paúl.
També hi ha la secció En el nostre món passa,
que escriu mossèn Miquel Barberà
i que aquesta vegada tracta sobre la llibertat i l'ensenyament.
I a la quarta?
Aquí trobaran els lectors la secció L'Escola de la Fe,
que escriu mossèn Josep Mateu
i que avui publica l'article Tot amb il·lusió.
Es completa la pàgina amb les notes de l'any jubilar
amb un recordatori sobre el que s'ha de fer
per a rebre la indulgència plenària,
escrit per mossèn Miquel Barberà.
I avui també s'acaba la minissèrie titulada
La Primacia, una realitat històrica,
escrita per un servidor.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 7 de setembre ens trobem
en el diumenge 23 dels anomenats durant l'any.
A les lectures d'aquest diumenge
se'ns parla de la comunitat,
sobretot la necessitat del perdó
i d'intervenir amb el perdó dels altres,
la necessitat d'estimar
i sobretot la necessitat de pregar junts.
perquè Déu és el Pare i vol la salvació de tots.
vol comunicar-se mitjançant tots els homes
i les dones d'aquest món.
Per això ens ha creat a la seva imatge i semblança.
Els qui hem arribat al seu coneixement,
sempre ajudats pels altres,
serem feliços si ajudem també els altres
a prendre consciència d'aquesta necessitat humana,
de fer present la bondat i els dons de Déu entre nosaltres.
Jesús mateix ens ha confiat aquesta missió d'amor
que ell ha començat,
quan ens diu
a vosaltres us he dit amics
perquè us ha fet conèixer
tot allò que he sentit del meu pare
i us ha confiat la missió
d'anar per tot arreu i donar fruit.
Sant Pau,
ho veiem en la segona lectura,
va entendre l'Evangeli.
En la seva conversió,
el dia del seu canvi,
va experimentar que Jesús
i els altres anem units
i no podem separar l'amor en dues direccions
perquè l'única direcció
és la que ve de Déu
i ens agafa a tots.
Va entendre que el zel per Déu
va més enllà del compliment de la llei
interpretada pels homes.
Va entendre que Jesús
ens ofereix un camí millor.
El que diu
si m'estimeu,
guardareu els meus manaments
i jo pregaré al Pare
que us donarà un altre defensor
perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
Ell és l'esperit de la veritat
que el món no pot acollir
perquè no és capaç de veure'l
ni de conèixer-lo.
Sou vosaltres qui el coneixeu
perquè evita a casa vostra
i estarà dins de vosaltres.
Per això,
Jesús, en l'Evangeli,
ens exhorta a saber
perdonar
o a buscar que els altres
corregeixin
perquè
el perdó
és un mitjà d'aconseguir
la comunió.
Un perdó
i una comunió
que tots necessitem.
Un perdó
i una comunió
que avala la presència
de l'Esperit Sant
en nosaltres,
com ens diu Jesús.
Rebeu l'Esperit Sant.
A qui perdonareu els pecats
li quedaran perdonats.
A qui no els perdoneu
li quedaran sense perdó.
Un perdó
i una comunió
que ens fa compartir
la presència
de la Santa Trinitat
com ens promet Jesús.
Qui m'estima
guardarà la meva paraula.
El meu pare l'estimarà
i vindrem a fer
estada en ell.
Hem vist com avui
l'Evangeli ens proposa
que considerem
algunes recomanacions
de Jesús
als seus deixebles
de les hores
i de sempre.
També en la comunitat
dels primers cristians
hi havia faltes
i comportaments
contraris
a la voluntat de Déu.
El verset final
ens ofereix
el marc
per a resoldre
els problemes
que es presenten
dintre de l'Església
durant la història.
On hi ha dos o tres
de reunits
en el meu nom,
jo sóc allí
enmig d'ells.
Jesús
és present
en tots els períodes
de la vida
de la seva Església,
el seu cos místic
animat
per l'acció
incessant
de l'Espírit.
Som sempre germans
tant si la comunitat
eclesial
és gran
com si és petita.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Sí, bons amics.
La Comissió Permanent
de l'AUAC
ha publicat
aquest estiu
un document
manifestant
el seu desacord
amb les directrius
del Parlament Europeu
aprovades
el dia 18 de juny
sobre
immigració
i horaris de treball.
Primer,
considerem
aquesta declaració
una autèntica vergonya
per a la humanitat
perquè suposa
que la dignitat
de la persona,
els drets humans
i la solidaritat universal
estan per sota
de la seguretat
de les nostres fronteres
criminalitzant
fins i tot
amb 18 mesos
de reclusió
els immigrants
que no pretenen
altra cosa
sinó guanyar-se
la vida honradament.
Considerem
que la migració
no és un delicte
sinó
una oportunitat
d'enriquiment cultural.
Segon,
respectem
la legitimitat
del Parlament Europeu
però denunciem
les posicions
polítiques
dels europarlamentaris
inclosos
els espanyols
que han votat
aquesta norma
en contra
de les proclames
de llibertat
i justícia social
que manifesten
defensar.
Tercer,
des de la nostra
comprensió cristiana
els immigrants
són per damunt
de tot
persones
i germans
nostres
i és un deure
acollir-los
independentment
de la seva pertinença
religiosa
o nacional.
Quart,
a la vegada
ens oposem
a la directiva
sobre horaris
de treball
dels que s'està
deliberant
en el Parlament.
Denunciem
la possibilitat
prevista
de pacte
entre treballador
i empresari
deixant
l'obrer
en una situació
de vulnerabilitat
i impotència
davant la proposta
d'ampliar
el temps
de treball.
Volem
que la jornada
laboral
permeti
desenvolupar
totes les dimensions
de la persona
familiar,
social,
política,
cosa que no es pot
aconseguir
en una jornada
esgotadora.
No creiem
que treballar
més hores
sigui una bona
solució
per ningú.
Seguim
insistint
en la jornada
de 35 hores
per a tots.
Seria una bona
manera
d'aconseguir
que pogués
treballar
tothom.
Diem
no a la jornada
de 65 hores
ni aquí
ni enlloc
d'Europa.
Cinquè,
seguirem
denunciant
les causes
i les conseqüències
de la migració
que també
ens afecten
a nosaltres,
la fam del món,
les pujades
de preus,
les traves
del comerç
del tercer món
i el proteccionisme
dels nostres productes,
la hipocresia europea
de promoure
una immigració
selectiva
despullant
els països pobres
dels seus professionals
més competents.
Sisè,
seguirem
recolzant
les diferents institucions
que treballen
per la integració
dels immigrants
i seguirem
lluitant
per una Europa
en la que es respectin
els drets socials
i polítics
de tots els ciutadans.
Setè,
creiem
que un altre món
és possible,
convivència
de les diferents cultures,
millor distribució
de la riquesa,
que tothom
pugui disposar
d'un treball decent
i que el treballador
no sigui reduït
o un més instrument
de producció.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plau.
Si el teu germà
et fa una ofensa,
ves a trobar-lo
i tot sol amb ell
fes-li veure
la seva falta.
Si t'escolta,
t'hauràs guanyat
el germà.
Que n'és de bonica
i lleial
la relació de fraternitat
que Jesús ens ensenya.
Davant d'una falta
contra mi
o envers un altre,
haig de demanar
al Senyor
la seva gràcia
per a perdonar,
per a comprendre
i, finalment,
per a tractar
de corregir
el meu germà.
Avui no és tan fàcil
com quan l'Església
era menys nombrosa,
però,
si pensem
les coses
en diàleg
amb el nostre
Pare Déu,
ell ens il·luminarà
per tal de trobar
el temps,
el lloc
i les paraules de dients
per a complir
amb el nostre
deure d'ajudar.
És important
purificar el nostre cor.
Sant Pau
ens anima
a corregir el proisme
amb intenció recta.
Si descobriu
que algú ha comès
una falta,
vosaltres,
els qui heu rebut
l'esperit,
ajudeu-lo a refer-se
amb esperit
de dolcesa
i penseu
en vosaltres mateixos,
que també
podríeu caure
en temptació.
amb el nostre corregir el nostre corregir el nostre corregir.
que el nostre corregir el nostre corregir el nostre corregir el nostre.
L'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra, ben segur que el mossèn
hauria de fer el margó,
rexar i dir...
Tarragona missionera.
Una finestra a la realitat missionera.
oberta des de la Delegació Diocesana de Missions
i Cooperació entre les Esglésies.
Déu es guarda.
En aquest temps en què sembla que les coses
vagin entrant en un ritme més normal i serè,
passat ja el moviment de l'estiu,
els desitgem la pau i goig del bon Déu.
El dia 11 de maig, el papa Benet XVI
signava un missatge per a tota l'Església,
recordant-nos la propera jornada missionera del Dòmon
a celebrar el dia 19 d'octubre.
Ens plau prestar el servei de fer-los arribar
al missatge del papa en petits fragments.
En diverses setmanes, fins al dia de la jornada mundial
de les missions, el Dòmon,
l'oferirem a les benvolgudes famílies que ens sintonitzeu.
Així ens diu el papa Benet.
Estimats germans i germanes,
en ocasió de la jornada missionera mundial,
voldria invitar-vos a reflexionar
sobre l'urgència persistent
d'anunciar l'Evangeli també al nostre temps.
El manament missioner continua esdevenint
una prioritat absoluta per a tots els batejats,
cridats, servents i apòstols de Cris Jesús
a l'inici del mil·lenni.
El meu venerat predecessor, el servent de Déu Pau VI,
ja afirmava l'exhortació apostòlica,
Evangeli Nunti Andi,
que evangelitzar és en efecte la gràcia
i la vocació pròpia de l'Església,
la seva identitat més profunda.
Com a model d'aquesta tasca apostòlica,
desigio proposar, especialment a Sant Pau,
l'apòstol de les gens,
pel fet que aquest any
celebrem un jubileu dedicat a ell.
És l'any paulí,
que ens ofereix l'oportunitat
de familiaritzar-nos
amb aquest insigne apòstol,
que rebé la vocació
de proclamar l'Evangeli als gentils
d'acord amb el que el Senyor
li havia anunciat.
Ves, jo t'enviaré lluny
als pobles pagans.
Com no aprofitar l'oportunitat
que aquest any jubilar ofereix
a les esglésies locals,
a les comunitats cristianes
i a cada fidel
per aportar fins als extrems del món.
L'anunci de l'Evangeli,
que és poder de Déu
per a salvar tots els que hi creuen?
A part del que ens diu el Papa,
remarquem que,
com una resposta a la crida de Jesús,
ha trobat un ressò
en un grup de 130 joves peruans
del moviment de vida cristiana
a Arequipa,
recorrent diverses zones
del sud del país,
aportant ajut
a les comunitats més necessitades.
Adeu-siau.
Les reflexions
suscitades per l'Evangeli d'avui
ens recorden que l'efecte profund
i la humilitat
ens faran cercar la suavitat.
Obreu amb mà maternal,
amb la delicadesa infinita
de les nostres mares.
Mestres ens guarien les ferides
grans o petites dels nostres jocs
i ensorpegades infantils,
com deia Sant Josep Maria.
Així ens corregeix
la mare de Jesús
i mare nostra
amb inspiracions
per estimar més Déu
i els germans.
Amics, parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida
pel pare Esteve Sala,
franciscà.
Pau i bé, amigues i amics.
L'altre dia
parlava amb una persona
i li vaig dir
amb tota franquesa
que la vida és molt injusta,
que de vegades
la gent bona
pateix molt
i la gent dolenta
sembla que se'n surt de tot.
No és ben bé veritat
perquè, gràcies a Déu,
a la vida tots patim,
uns més que els altres.
També hi ha qui pateix
perquè no pot obrir
les ampolles de cava
i hi ha qui pateix
perquè se li mor al fill
que no és el mateix.
Però,
sigui com sigui,
el que he de reconèixer
és que la vida
no és massa justa
i jo penso
que molts dels que m'escolteu
estareu d'acord,
si no tots.
Però la persona
que m'escoltava
em va dir una cosa
que em va fer pensar
i em va dir
escolti, pare,
vostè dóna molta importància
a la justícia,
diu,
quan en aquest món
de justícia
n'hi ha molt poca.
Però per què
no dóna importància
a l'esperança cristiana?
I em va fer pensar.
I és que és veritat.
Sovint
parlem molt
de la justícia.
Per què?
Perquè hi ha d'haver-hi justícia
i justícia de la bona,
que deia aquell.
I a vegades
a la vida de justícia
n'hi ha molt poca.
Estic d'acord també
amb vosaltres.
Molt poca.
Molt poca.
I hem de procurar
ser justos
i hem de procurar
realment
afavorir
la justícia
al nostre nivell personal,
al nivell laboral,
al nivell familiar,
a nivell d'amics,
cal justícia.
Sí.
Però mireu,
el món
és el món
i la vida
és la vida.
Què vull dir amb això?
que hi ha un moment
en què
tot s'acaba.
I la gran joia
cristiana
no és només
el fet de saber
que Déu ens estima,
que és preciós.
La gran joia cristiana
no és només saber
que ens espera el cel,
que està molt bé.
La gran joia cristiana
és saber
que hi ha la virtut
de l'esperança
que en les benhaurances
ens anuncia
que després de la mort
tot s'acabrà
i tot es posarà
al seu lloc.
Els que som nerviosos,
els que som impulsius,
doncs,
sovint voldríem
que la justícia
es practiqués aquí
i que l'esperança
es realitzés aquí.
Però,
com diu la paraula
de Déu,
en el cel
l'esperança
i la fe
desapareixeran
perquè ja no caldran.
La caritat
continuarà.
Però,
ens cal
esperar
al cel
per a veure
com la virtut
de l'esperança
es realitza
en plenitud.
Que bonic és
poder morir
esperant
l'esperança,
desitjant
l'esperança,
l'esperança
de les benhaurances.
Pau i bé,
amigues
i amics.
veig que tens
a les mans
una nota
de l'agència
de notícies
avant.
És que és una notícia
tan bonica
i a la vegada
tan esborronadora
que no he pogut
resistir
la temptació
de donar-la
a conèixer
als nostres oïdors.
A més,
com que no la publicarà
cap diari...
i què diu
aquesta notícia?
Doncs mira,
un grup de religioses
de la congregació
Germanetes
dels Ancians
Desemparats
que va partir
l'any passat
des de València
per a fundar
un ascil
allí a Chisano
a Moçambic
atenen
en l'actualitat
a una noia
que mancada
de cames
gatejava
4 quilòmetres
tots els diumenges
per assistir
a missa
en aquella ciutat
africana.
Com has dit?
Que gatejava
4 quilòmetres
per anar a missa.
Les religioses
han promogut
ja la compra
per part
d'un benefactor
de la congregació
d'una cadira
de rodes
per a la noia
anomenada
Olívia
i de 25 anys
d'edat
que la va estrenar
recentment
el dia
del seu bateig
segons
ha explicat
l'agència
avant
citant
fonts
de les germanetes
dels Ancians
Desemparats.
Abans
Abans
Abans de disposar
de la cadira
de rodes
diuen que
la sorra
del camí
li cremava
les palmes
a les mans
en l'època
més calorosa
de l'any
però
tot i així
acudia
gatejant
a l'eucaristia
donant
un testimoniatge
de superació
i de fer
realment heroics.
I de vegades
ens queixem
de les hores
de les misses
o del temps
que fa?
I tant.
La notícia
continua dient
que les religioses
al poc temps
de desplaçar-se
fins a Chisano
van coincidir
amb Bolívia
en un camí
de la localitat
africana
després de veure
a la llunyania
que alguna cosa
es movia
cerpejant
raptant
i comprovar
per la nostra
sorpresa
diuen les religioses
que era una dona jove.
Van poder conversar
amb ella
a través d'una senyora
que passava per allí
i que ens traduïa
al portuguès
el que ella
ens relatava
en dialecte
xangana.
En l'atenció
de la jove
discapacitada
també col·labora
el rector
de Chisano
el qual
atén pastoralment
un territori
molt extens
i amb infinitat
de feligresos
amb greus necessitats
per estar discapacitats
i no tenir recursos
econòmics
o suports familiars.
Han assenyalat
les mateixes fonts
tot recordant
que la zona
va ser durament
castigada
per la guerra
i on les mines
antipersona
van augmentant
gairebé diàriament
el nombre
de persones
mutilades.
Per preparar
Olívia
per rebre
el sagrament
del baptisme
el sacerdot
va enviar
de forma periòdica
un catequista
fins al domicili
de la noia
moçambiquesa.
En la cerimònia
un benefactor
de les germanetes
dels ancians
desemparats
van exercir
com a padrí
i després
va disposar
a la seva casa
per organitzar
un convit
una veritable
festa grossa.
Bé,
i amb aquesta
corprenedora notícia
posem punt i final
al programa
d'avui.
Ens retrobarem
si Déu vol
el proper diumenge.
gràcies
per la seva atenció
i feliç setmana
a tothom.
a tothom.
موسيقia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!