Banyándonos con su luz
Habaneras, desde el balcón.
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Banyándonos con su luz
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que hi ha un nen al moll i arriba a una barca.
És la del vell pescador
que cerca la seva aimada.
Cada dia fa el mateix
que el mar no es pot allunyar.
Doncs la dona que estava
no l'ha pogut olvidar.
Jo et prometo que l'he vist
s'ha convertit en sirena
que a les nits de temporal
em porta la platja serena.
Jo he sentit la seva veu
en dies de mar en calma.
Dels esculls arracerats
que em canta per consolar-me.
Jo et prometo que l'he vist
s'ha convertit en sirena.
que a les nits de temporal
em porta la platja serena.
Jo he sentit la seva veu
en dies de mar en calma.
Dels esculls arracerats
que em canta per consolar-me.
Jo et prometo que l'he vist
s'ha convertit
en sirena.
Jo et prometo que l'he vist
en sirena.
Jo et prometo que l'he vist
en sirena.
Jo et prometo que l'he vist
en sirena.
Jo et prometo que l'he vist
en sirena.
Lletra del poeta de Crevillent,
Joaquim Galeano
i música del alacantí Oscar Tort.
La coral crevillentina,
que no és la coral més antiga
de la comunitat valenciana,
interpreta l'estoreta.
Sonen les cordes
de la guitarra
baix de l'estora
del teu sombray.
Trenquen els aires
la serenata
d'estos galillos
enamorats.
Mentre esbilla la lluna
formants en la mar
y ha hecho arroz,
mosai umbra,
gollosa y admirat.
preciosa chica,
crevillentina,
tú eres la reina,
la més hermosa,
l'empera hora
del meu amor.
en canta hora y te enamora
con soles penes,
que te enamora.
que te enamora.
preciosa chica,
crevillentina,
tú eres la reina,
la més hermosa,
l'empera hora
del meu amor.
en canta hora y te enamora
con soles penes,
que te enamora y te enamora y te enamora.
en canta hora y te enamora y te enamora y te enamora.
Mentre es el sony
doblará el teu cap
Quants pensamientos te vindran a soles
si hoy en testa cansó
t'has despertat
vulgueras ser l'estoreta
que te servís de ñiüet
i llunteta tu chiqueta
cantarte molt despauet
preciosa chica,
crevillentina,
tú eres la reina,
la més hermosa,
l'empera hora
del
meu amor.
en canta hora y te enamora
con soles penes,
que
crevillentina,
que
crevillentina,
crevillentina,
tú eres la reina,
la més hermosa,
l'empera hora
del
meu amor.
en canta hora y te enamora
con soles penes,
que
crevillentina.
La孩ņa que
Solano, Aguilar y León, el consorcio ens ofreix una habanera
que ens parla d'un dels célebres cafès madrileins del segle d'inou.
Tarde de otoño en platerías.
La tarde clara de otoño madrileño
que en platerías tomaba yo café.
Con tu vestido gris entrar en el salón te vi
y al verte tan bonita me puse junto a ti.
La tarde moría en los espejos, soñaba el amor en los divanes
y todo yo temblé en el momento aquel muy bien
que todo ruboroso mi amor te declare.
Tarde de otoño llena de sol de Madrid
café de mis sueños donde mi amor encontré
hay mil ochocientos que lejos ya estás de mí
todo pasó como una luz que yo apagué
tarde de otoño llena de sol de Madrid
Alfonso XII volvía de los toros
Julián Gallarres cantaba en el real
y yo en aquel café gustoso te cité mi bien
y sueños de ilusiones inquieto te esperé
Las luces de gas iban creciendo
la noche llegaba lentamente
y al no verte venir
creyéndome de amor morir
me fui de la noche llegando
me fui de platerías pensando solo en ti
me fui de la noche llegando
Tarde de otoño llena de sol de Madrid
café de mis sueños donde mi amor encontré
hay mil ochocientos que lejos ya estás de mí
todo pasó como una luz que yo apagué
Tarde de otoño llena de sol de Madrid
y continuem
continuem aquí a Tarragona Radio Habaneras
desde el balcón
programa 274
amb una habanera escrita
per José o Joan Asensi
y José María Roblán
la música
Tarso Barros y María del Mar
Radio Habaneras
Como una ecu advertisme
ets la noia més bonita
ets la llum clara d'estil
ets les llritesades per estalvants
té una besta de citar
era de mi
eis l'amor que havert устрой
És l'amor que ha fet brotar, és l'amor de calç de calí.
No sents l'amor que la barca ja és mort, sents la remol de l'anar.
Deixar la pau del teu son sobre el meu pit, Maria del Mar.
Voltat de celebrar dins de la nit, voltat d'estels nostres llars.
I ens gruixarà les hores perdetes i ens portarà en cap avó.
El vader que lleves d'hora, es guarda tots els cadins.
I ens gruixarà les hores perdetes i ens portarà en cap avó.
I ens gruixarà les hores perdetes i ens portarà en cap avó.
I ens gruixarà les hores perdetes i ens portarà en cap avó.
Un amor que no és d'esclau i que ve si el meu fill com l'esbre.
Seré feliç, naixeré la vida, nova llum has despertat.
El meu jardí ha florit, seran el meu tolesplà.
Seran el meu tolesplà.
I des d'Itàlia, Luciano Tajoli, l'Àngelo Servida.
Gravada l'any 1946, ja fa uns quants anys.
I la seva versió, així mateix, que és a què has pensat-ho des de casa,
o on estàs ara sentint el programa,
l'habanera de Sebastián Iradier, la paloma.
L'habanera de Sebastián Iradier, la paloma.
L'habanera de Sebastián Iradier, la paloma.
L'habanera de Sebastián Iradier, la paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
.
La paloma.
La paloma.
La paloma.
.
La paloma.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
La paloma.
se al tuo Bellone infiore venisse un giorno colmalatuta d'amore di cortesia.
è il mio pensiero ancora un po' che va ritorno.
Che va ritorno.
Puoi convidarti a lei, dolcezza mia, o lontano vicin, sulla terra o sul mare, a te devo io sempre mirare, caro del mio cammin, o lontano vicin, sulla terra o sul mare.
A te devo io sempre mirare, caro del mio cammin, o lontano vicin, sulla terra o sul mare.
S'agrada la lletra. Hi ha algunes sabaneres que potser val la pena prestar-les una mica més d'atenció perquè així podrem gaudir de la lletra i de la música.
El grup barraia de Rafael Llop i Jo Maria Roland interpretant La barca xica.
Amb l'esclop d'un pescador
M'he fet una barca xica
D'un llapis al palmajor
I la vela més bonica
D'un llapis al palmajor
D'un llapis al palmajor
D'un llapis al palmajor
D'un llapis al palmajor
d'un llapis al palmajor i la vela més bonica.
Un retall de mocador, els rems els he fet tallar,
dels coixets d'una puntaire, i per poder-la empurar,
un am que no fes gaire, lligat amb fil de frescà,
amb l'alba d'un papalló i una colla de pinassa,
faig la canya i el timó, per si casia a Maracassa,
no es posi gens el veïdor.
La xarxa la fa un follet, amb telò de mosquitera,
que jo conec un indret per quan sorti de pesquera,
on només hi ha xenguet patit.
la xarxa la fa un follet, amb telò de mosquitera,
que jo conec un indret per quan sorti de pesquera,
la xarxa la fa un follet, amb telò de mosquitera,
on només hi ha xenguet la meva barca és així,
petita com en grona,
i quan solqui el blau marí,
tindrà la llum de la lluna, il·lumina-li el camí.
I el dia que arribi a port,
de regat de prop a popa,
vela inflada i remant fort,
tot el poble farà trope.
Rebonant la meva sort,
tothom dirà Déu-n'hi-do.
Tanta pesca no s'explica,
tres urs s'està el pes millor,
i jo amb una barca tan xiga,
com l'esclop d'un pescador.
Ella me habló en la bahía,
de la isla donde nació,
mientras el alba no...
Programa número 274.
Núria Catañá y Javier Pardina.
Us esperem a Tarragona Rádio,
programa Habaneras,
des del Balcó,
cada diumenge a las 12 del migdia.
Moltes gràcies i adeu.
Tengo a giros y palmarés,
voy así de su amor.
Mulatae,
Mulatae,
la cubanita,
que allá en La Habana me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café.
Mulatae,
la cubanita,
la cubanita,
la cubanita,
que allá en La Habana,
con su sonrisa,
medio galana,
tabaco y ron.
Sentados en la bahía,
contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera,
con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía,
con el viento en libertad,
de callos y de manglares,
de guajiros y palmares,
voy así de su amor.
Mulatae,
la cubanita,
que allá en La Habana me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café,
de buen café.
Mulatae,
Mulatae,
la cubanita,
la cubanita,
que allá en La Habana,
con su sonrisa,
medio galana,
tabaco y ron,
tabaco y ron,
tabaco y ron.
del Dambo.
Padaco y Oral con su sonrisa,
toda la cancha,
ya tiene el despedencia,
muchas chicas de nectar,
youtube,
con su sonrisa,
en La Habana,
es uno,
la cubanita,
lo sabe caballado,
debe ter vacana.
Franima y ron.
Una vez que le con viento en sanso,
las princesas,
comunidades,