Gràcies.
Avui, la Diputació de Tarragona farà un acte de reconeixement
a la trajectòria de la colla sardanista d'en Saires del Penedès,
la més veterana de les comarques tarragonines
i la segona en antiguitat i activitat continuada a nivell de tot el país.
Un tipus acte que no és gaire habitual,
tot i que segurament d'entitats amb mereixements no en falten,
de mereixements, de reconeixements oficials.
En tot cas, els d'en Saires prou que s'ho han guanyat,
no només per la continuïtat en l'àmbit competitiu,
aspecte que ja justificaria més creix l'homenatge,
sinó per la tasca intensa d'ensenyament i organització
de múltiples activitats a nivell intern i d'obertes a tothom.
Una dinàmica que pot ser molt criticable en alguns dels seus aspectes,
cosa perfectament normal quan es fa molta feina,
però estic segur que ha tingut com a resultat
un balanç molt més que positiu.
I això és el que compta al capdavall.
Molt bon dia!
Molt bon dia a tothom!
Avui dia 9!
I amb molts aspectes, amb molts aspectes,
perquè intro en suel·la a la Mar de Mono,
a l'estudi de Terrana Ràdio,
21 graus fora, aprofitem que tenim aquí informació...
Una estació d'aquestes meteorològiques petitetes...
I també aquesta alegria, aquesta rialla de banda a banda del David...
Que allà feia temps que no podia fer-ho i ara estic com a content.
Perquè és aquí, però sobretot perquè la satisfacció després del Carnaval.
Això mateix, per això ja en parlarem més endavant.
Em fixaràs que m'esplai una miqueta parlant de la comparsa petada.
Una de les millors, per no dir, la millor comparsa.
Ole, ole, ole!
Encara que no sigui tema directament sardanista,
indirectament sí que ho és,
perquè és una comparsa d'una entitat sardanista...
Hi ha colles que se'ls fan homenatges
i hi ha colles que surten al Carnaval.
Vull dir, tots són colles.
I d'això, i de molt més en parlarem en aquesta edició 593,
de l'1-2 i seguit,
el temps de sardanes, esbars i música per a cobla,
a Terrana Ràdio, que comencem ara mateix.
De moment, amb el Joan Maria, el control de so,
i aquí davant del micro, el David, el servidor.
Sí, avui va d'homes, això.
Va com va.
Sí, mira, després d'unes setmanes acompanyat,
ben acompanyat només amb dones,
s'ha de variar.
Què has de dir, què has de dir.
Exacte.
De moment el que direm serà fer un resum
del que us oferirem en aquest programa d'avui,
el nostre sumari de l'1-2 i seguit.
El nostre sumari de l'1-2 i seguit.
Avui, evidentment, tindrem una nova eliminatòria
de la sardana de l'any.
Serà l'última de la primera fase,
vintena eliminatòria, l'última amb sardanes noves.
Després vindran hi ha les semifinals,
quatre sardanes més noves,
que posarem a la vostra consideració.
Re, d'aquí una estoneta de no re.
Després parlarem d'un aspecte
que potser no ha estat massa tractat,
així en programes com el nostre,
i tant en tant val la pena fer-ho.
d'empreses, de fet és una empresa,
però que treballa dins l'àmbit cultural,
més que organitzant activitats concretes,
oferint als organitzadors serveis,
actuacions, és a dir, representants,
digue'l com vulgui,
en unes cases o en un produccions,
format per gent jove,
sobretot de l'àmbit de la sardana,
tot i que no de manera exclusiva.
En parlarem d'ells,
a veure com ho plantegen
i d'entrada ja podem veure
que algunes de les propostes que ofereixen
són de les més diferents,
renovadores i interessants
dins l'àmbit de la música poble
i tradicional del nostre país.
Després farem referència
a la proliferació
de propostes de Creus de Sant Jordi.
A tot el país,
tothom li fa gràcia, evidentment,
que una tasca ferma i continuada
de servei a la societat
sigui reconeguda
i l'àmbit sardinista
no n'és exempt d'aquesta tendència.
En parlarem de les últimes propostes.
L'UX,
que ja està preparant la propera temporada,
avui, aquest matí,
reunions intenses
de les diferents categories
del campionat.
Aquest reconeixement
de la Diputació
i els d'Anseis del Penedès,
que ja us en avançàvem abans.
Dels esbarcs de reunins,
que el proper cap de setmana
oferiran actuacions singulars
i interessants, en tot cas.
I les cefarderies,
com dèiem avui,
segurament tindran
un color carnavalé,
encara que el carnaval
ja l'hagin deixat enrere.
I la música, lògicament,
que ens anirà acompanyant
al llarg del programa.
De moment, però,
la música té un caràcter,
unes característiques
molt especials,
les que formen
les sardanes
d'aquesta eliminatòria
de la sardana de l'any.
Arribem avui a la vintena
eliminatòria del concurs
de la sardana de l'any,
que la Federació Sardanista de Catalunya
convoca per tal d'escollir,
per mitjà dels vots
dels oïdors de Tarragona Ràdio
i una trentena d'emissores
més d'arreu de Catalunya,
la sardana que obtingui
el títol de sardana de l'any.
Això vol dir que aquesta és
l'última eliminatòria
de la primera fase del certamen.
A partir de la setmana vinent
s'aniran desenvolupant
les deu eliminatòries
de semifinals,
d'on sortirà una sardana
cada setmana
en qualitat de finalista.
Aquestes deu composicions,
finalment,
competiran a la gran final,
aquesta vegada interpretades
en directe al Teatre Fortuny de Reus
el proper mes de maig.
Anem a escoltar, doncs,
les darreres quatre sardanes noves
estrenades l'any 2007.
En aquesta ocasió,
totes són interpretades
per la Cobla Reus Jove.
Aquesta és la número 1.
Aquesta és la número 1.
Aquesta és la número 1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, ja tenim les quatre sardanes aquesta setmana de la sarda de l'any.
com sempre recordem que per poder participar
en el sorteig setmanal de llibres i discos
heu de votar per mitjà de Terraona Ràdio
per carta, vinguda de Roma número 5B, primer pis
per correu electrònic a un dos i seguit
arroba terraonaradio.com
o per telèfon al 977 24 47 67
mentre fem el programa
tingueu en compte que només seran considerats
els vots que ens hagin arribat com a molt tard
fins dimarts vinent al vespre
12 del migdia i 22 minuts
sintonia de Terraona Ràdio i anem
al nostre tema destacat del programa d'avui
Ja ho avançàvem abans
avui volem tractar un tema
que no és inèdit
però tampoc l'hem considerat
massa sovint
el nostre programa
avui volem parlar de Montproduccions
una empresa que
es dedica a la producció musical
i manajament de grups que treballen
en l'àmbit del coblisme i el seu instrument
aquesta és la seva definició
però vaja, volem saber més coses
volem conèixer exactament
què és, com ha nascut
com funciona
etcètera
aquesta entitat
Montproduccions
en qui parlem
bé, és una persona prou coneguda
en l'àmbit de la Sardana
un home de ràdio també
d'altres mitjans
ballador de colla
i un llarg etcètera
el Quim Rotllant
molt bon dia
Hola, molt bon dia
Quim, què és exactament
Montproduccions?
Bé, Montproduccions
per dir-ho metafòricament
és el producte
d'una idea
potser una mica
escaballada
però per dir-ho
d'una manera més pràctica
és senzillament
intentar
a nivell personal
sobretot
i amb la meva sòcia
i germana
doncs
intentar tirar endavant
una mena de plataforma
de projecció
de manera professional
de totes aquelles noves experiències
ja no només
dintre del món
de la música de coble
coblisme
els instruments de la coble
sinó també
de la música
i la música
i la dança
darrere el popular
i tradicional
per dir-ho finament
aquells que hem estat treballant
amb la cultura popular
i tradicional
doncs
molt de temps
d'una manera amateur
i fent grans productes
i de molta qualitat artística
doncs
posar-hi les eines
artístiques
i professionals
al darrere
com si fos una companyia
no sé
de dansa
o de música
de caràcter professional
intentar-ho vendre
tal i com es mereix
tot aquest
aquest nou mercat
de productes
que s'estan
treballant
al voltant
de la cultura popular
i tradicional
així bàsicament
us oferiu
diguem-ho així
a organitzadors
promotors
de festes
majors
i similars
podem dir-ho així
bé
el que nosaltres estem fent
és
per una banda
tenir una cartera
de grups
que treballen
dintre del nostre criteri
en aquest àmbit
que hem marcat
al principi
i llavors
anar a vendre'ls
a cicles
a programadors
ajuntaments
etcètera
aquells
poden ser susceptibles
a vendre
el que nosaltres
en diem
la neotradició
la nova cultura
popular i tradicional
i a banda
amb una altra línia
que potser és més
primerenca
que estem a les Bessaroles
però que
des que hem començat
a treballar
i que ara fa cinc mesos
ja ens estan sortint
moltes coses
i que potser ens haurem
de plantejar
de muntar-nos d'una altra manera
perquè ens estan desbordant
doncs
nous productes
noves
idees
que ens reclamen
per exemple
una cosa
una cosa que estem treballant
i que tindrà
que creiem
un ressò important
és el concert
de parlar
que organitzar
cada any
l'agrupació
de plecs
dels comarques
gironines
doncs
estem fent
en una producció
amb la Copa Sant Jordi
i ciutat de Girona
que és expressa
per aquest dia
amb dues noves composicions
que s'estrenaran
molt original
a més a més crec
i amb una presentació
d'un format molt nou
doncs
això també és el que ens dediquem
a idear noves històries
i posar-les
dintre el marc
noves històries
en el nostre àmbit
en la cultura popular
que en altres camps
ja s'ha fet
però bé
nosaltres hi posem
aquest sentit
perquè és evident
que d'idees
de propostes
i inclús
moltes coses materialitzades
diguéssim
n'hi ha
dins l'àmbit
que és nostre
però
potser faltava això
que tot això
es presentés
d'una manera digna
suposo que és això
en definitiva
el que procureu
sí, sí, sí
no, està claríssim
i a més
gent com nosaltres
que hem estat treballant
amb la cultura popular
i tradicional
des de l'associacionisme
des de fa molts anys
tant ma germana com jo
hem triat membres
de colla sardanista
dels bar
des que som molt petit
encara actualment
hi treballem
doncs perquè ens agrada
i perquè ens agrada ballar
i ens agrada tot aquest camp
però bé
aquesta idea
d'aquesta mancança
com bé deies
de presentació pública
professional
d'aquest
tot aquest àmbit
sempre hi encrego
que hi fa falta
i ara és un molt bon moment
per fer-ho
nosaltres pensem
perquè
hi ha molt bon material
hi ha moltes
molt bones iniciatives
s'està fent una tasca
sobretot a nivell
de la música de coble
actualment
s'està fent una tasca
molt professional
de molta qualitat
que no té res
a envejar
al que s'anomena
l'alta cultura
i per això
nosaltres creiem
que és una bona manera
de presentar-ho
en aquells àmbits
que els solen ser llunyans
no els explicarem res
d'anar a una
agrupació sardanista
però sí
en un festival
de música culta
en aquest sí que
descobriran segurament
alguna cosa
quan us hi portem
el dossier
aquest dossier
per cert
hi veiem des de
propostes
més diguem-ne
clàssiques
concert de coble
en principi
normal i corrent
fins a coses
molt més agosarades
per exemple
ara veig
que aquí
el Marcel Casell
és la principal
de la nit
i la principal
d'Amsterdam
que també
també veig
que fan
coses diferents
ja m'ho hem pogut
constatar
no sé
si teniu
algun límit
o com
com
arribeu a contactar
amb aquestes propostes
home
nosaltres
clar
a veure
professionalment
com que jo ja
em dedico
a aquest
el tema
de la música
de coble
doncs
fa temps
a nivell periodístic
també fa que
coneguis
molts contactes
i que
que tinguis
contacte amb molta gent
que hi treballa
al voltant de tot això
i que te n'adones
que els seus comentaris
sempre van en aquesta línia
de que falta
aquesta
plataforma
diguem-ne
de projecció
cap a la professionalitat
que no artística
sinó
contractativa
podríem dir-ne
a nivell de contractació
i
la veritat
és que són
moltes les coses
que han anat apareguent
i crec
personalment
que són moltes
les que n'hi han apareixent
és per dir-ho
d'alguna manera
des d'aquella
petita flama
que van senten
al seu moment
en Sant Iadisa
o l'Electrica d'Arma
l'any 80
la companyia elèctrica
d'Arma
i l'any 92
Sant Iadisa
ara actualment
s'està fent
moltíssima feina
amb aquests instruments
potser
amb tota la història
de la música
per a cop a la copa
mai s'hauria fet
tant d'experimentació
com ara
avui en dia
i bé
és música per a cop
que el que pot fer
és acostar-se
en els àmbits més clàssics
la música
diguem-ne
de cambra
com són per exemple
el sextet
de tenores
d'en Jordi Molina
en l'àmbit més clàssic
de la copa Sant Jordi
amb en Jordi Albert
el Maragós
al davant
i en l'àmbit més festiu
que potser és el que
hauríem d'incidir
tots una mica
com acostar
a la sonoritat
de la copa
el jovent
doncs escolta'm
el jovent va a la festa
doncs portem la copa
a la festa
aquesta és la idea
de la principal
de la nit
que ja fa 4 anys
que funciona
que està gravant
el tercer disc
i que creiem
que és una molt bona idea
com una tenora
un tiple
toqui
escagi
cop rigui
amig d'un contrapàs
d'una sardana
d'una jota
o d'un ball pla
doncs
la veritat és que funciona
i funciona molt bé
el que passa que és això
ens costa donar-ho a conèixer
perquè no hi ha al darrere
la creença
que és una cosa professional
i artísticament
de gran qualitat
per això
ho volem presentar-ho així
a través de Montproduccions
i no sé si us ho heu plantejat
o veieu que hi ha possibilitats
en aquests context
en aquest plantejament
que ens comentes
d'alguna manera
les colles sardanistes
és possible?
o és un àmbit dur
en aquest sentit?
no, no, clar
a veure
amb això ens trobem
amb una cosa molt curiosa
tant la meva germana
com jo estem
amb la colla
de la palomera de l'Anna
som fundadors
i portem tota l'entitat
així
i la veritat és que
intuïtivament
ja des de fa molt de temps
des d'aquesta entitat
ja hem anat fent
coses de caràcter professional
com si fóssim
una companyia de dansa
a veure
per petites exhibicions
de 5 minuts
que volen una sardana
ben ballada
doncs allà hi hem sigut
a veure
clar
el problema que té
la sardana
com a dansa
és que és una
per dir-ho així
és un cop vista una
segurament
després hi podrien posar
punts lliures
i poca cosa més
llavors ja hauríem de passar
grups de dansa
que coreografien
i aquella sardana
com fa l'Esbar de Rubí
per exemple
molt encertadament
a més a més
o bé
altres tipus
d'inspiració
sobre la dansa tradicional
o les colles sardanistes
professionalment
són un mercat
segurament per explotar
el que passa
que bé
més enllà de la competició
crec que seria difícil
el de poder-les emmarcar
petites exhibicions
projecció exterior
de la sardana
com passarà aquest mes de juliol
que una colla sardanistes
senyora Pequín
i un altre grup sardanistes
senyora Natali
en Estònia
doncs clar
aquí sí que té
molt bona sortida
i un aspecte que
a veure
veiem que la cobla
o els instruments
de la cobla
es barreja amb altres instruments
amb altres maneres
d'entendre la música
però em sembla
que hi ha una signota
pendent
que seria
actualitzar
la sardana cantada
no sé si ho veus així
crec que és una cosa
que tenim així
que no hem sapigut
actualitzar-la
la sardana cantada
o potser
o potser és que
és un camí
sense sortida
no sé
el que passa
que quan parlem
de sardana cantada
a mi per exemple
el primer que em veu cap
és
Llevantina
Llevantina
Giora Manamora
Porto Ploro
Magdalena
Somni
i el més nou
potser són les cançons
d'en Blay
amb Soprano
o el metge Soprano
i Cople
jo crec que el que caldria
és obrir una nova línia
com va fer fa dos anys
la Cople
ciutat de Girona
i que precisament la tenim en cartera també
amb un concert
que es diu
Lit
Lit de Veu i Cople
però deixes la forma sardana
clar
perquè potser
no ens hauríem d'encarparratant
amb sardana cantada
jo crec que
el format de coble
com a formació
de música orquestral
música sinfònica
música de cambra
és el que hauríem d'anar explotant
creiem
en aquest sentit
a més a més
potser
el que sí que hauríem de fer
si volem anar
per renovar la sardana cantada
és crear nova lletra de sardana
perquè esclar
si fem un repàs mental
de lletres de sardanes
caurem en un carril clonisme
d'aquells apasalladors
no?
de la mateixa manera
que hi ha
alguns títols de sardanes
que a mi m'espereixen
i em sacro
estic tan sincer
ho porto a l'extrema
en aquest sentit
doncs de la mateixa manera
i clar
et trobes amb unes lletres
escrites
als anys 20-30
en el moment del boom
de la sardana
quan la sardana
es cantava al paral·lel
que no té res a veure
amb el missatge
que es dona avui en dia
en els concerts de música
cantada
bé
el cert és que
entre el munt de propostes
que oferiu
en produccions
hi ha força interessant
algunes ja
més conegudes
potser
que altres
i
podreu aportar
coses interessants
no sé si
en el temps
bé
fa poc
que funcioneu
no?
fa molt poc
des del mes d'octubre
que vam obrir
però del moment
no sé si
alguna cosa
algunes propostes
que tingui més sortida
que altres
que heu detectat
que té més
resposta
el que està clar
és que
per exemple
amb el grup de la principal
de la NIC
com que és un grup
que ja fa
des del 2001
que treballa
ja el vam assumir
a nivell personal
el vaig assumir
jo mateix
ja fa 3 anys
va ser el que
va començar
aquesta petita llavor
de la Montproduccions
que a més tard
s'ha convertit
en l'empresa
doncs clar
això ja fa temps
que s'ha rodat
i que ens funciona
i que té
una sortida
i a més a més
té una sortida
que malauradament
l'hem d'anar a trobar
fora del món
de les agrupacions
del sertenisme
purídu
que no s'hi aposta
precisament
i faig una petita crítica
no s'hi aposta
precisament
en aquest tipus
de nou públic
fins i tot
que podrien
anar a trobar
grups com
la principal
de la nit
aquest sí que funciona
i que
crec que a més a més
aquest any
en tercer dia
tindrà molta més feina
una cosa nova
que ens vam inventar
nosaltres
que és la primera
producció que hem fet
i que es va presentar
el mateix octubre
a l'Anas
va ser
la Copa dels Fants Essencials
una altra formació
de Marcel Casellas
més de concert
que el que fa
és un recorregut
arreu de la Mediterrània
i de les seves músiques
però interpretades
amb coble
i amb veu
i aquesta
ens està sortint
ens està
tinguent molta sortida
i a més a més
amb el beneplàcid
per dir-ho així
és dels sectors
sardanistes
els agrada
aquesta mica
de transgressió
que apareix allà dintre
perquè no s'abandona
la sardana
però es va més enllà
en aquest sentit
i concertísticament
és un concert
molt i molt agradable
molt i molt amable
que
ara bé
que agrada moltíssim
ara el podrem girar
aviat un altre cop
a la Diputació de Girona
i esperem que pugui
de mica en mica
anar sortint
perquè esclar
una cosa és presentar
un projecte
és una flor d'estiu
l'altra cosa
és que pugui rodar
les de poder ensenyar
les de poder anar madurant
i a mesura que va agafant
en bransida
és com començar a pedalar
a mesura que comences a pedalar
es va agafant inèrcia
i també va agafant
més velocitat
llavors esperem
que una proposta
com aquesta
que hi creiem moltíssim
nosaltres
doncs que tingui
la sortida
que es mereixi
el feina
que hi ha hagut
al darrere
esclar
Bé, Quim Rotllant
amunt produccions
gràcies
per atendre
la nostra trucada
a vosaltres
moltíssimes gràcies
i esperem
que us vagi molt bé
amb aquesta empresa
esperem-ho
esperem-ho
ens convé
diguem-ne que econòmicament
per la immersió
que hi ha hagut
al principi
però bé
des de la militància
de creure
en aquest tipus
de propostes
ens convé
ja no només
a nivell d'empresa
a nivell econòmic purament
sinó també
a nivell de renovació
cultural del país
d'aquelles essències
d'aquella música
que nosaltres diem
que és un so
que de tan vell
és nou
i per això
nosaltres hi apostem
doncs moltes gràcies
a vosaltres
moltíssimes gràcies
de sempre
adeu-siau
i el que podem fer
és escoltar
un exemple
d'aquestes propostes
de bonproduccions
d'una de les que
hem comentat més
en aquesta entrevista
és el Marcel Casellas
amb la principal
de la nit
ja us sabeu
amb unes bases
pregravades
doncs aquí
hi fan
hi fan
les mil i una
per sintetitzar-ho
és del seu primer
enregistrament
amb la violeta
amb un tema
que forma part
del ballet
La platja del fart
el mateix autor
del mateix Marcel Casellas
i del repertori
de les bars de Rubí
no sé
perquè m'enamoro
Ai, ai, ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, ai...
Ai, ai, ai, ai...
Ai, ai, ai, ai...
Ai, ai, ai, ai...
I aquí estic amb el pandero i amb el pandero quadrat
Amb l'habanera i el bolero d'un estrany ball de balac
I quan et tinc a prop em moro
I quan ets lluny em vaig morint
No sé per què m'enamoro
Si sempre he d'estar sofrent
No sé per què m'enamoro
No sé per què m'enamoro
No sé per què m'enamoro
No sé per què m'enamoro
No sé per què m'enamoro
El cremallera de Núria
Aquest era el primer volum
Ja n'ha aparegut un altre
I com ens deia el Quim Rotllant fa una estoneta
N'estan enregistrant
I hi ha el tercer
I música que evidentment surt de l'habitual
Del món de la sadana
Però com veieu incorpora
Això sí, els instruments de coble
Anem ara
Dins a obrir la nostra agenda d'activitats
I comencem pels aplecs
Demà diumenge
28è plec de Navarcles
És el primer de la temporada
Una mica solitari
Perquè ara encara faltarà
Ha de passar
Algunes setmanes
Fins als següents
Però bé, de moment
Aquesta primera convocatòria
28è plec de Navarcles
Demà a la tarda
Al Pabelló Municipal
Amb les cobles
Jo monibola de Sabadell
Marinada i Lluísus
Amb concurs de colles improvisades
I continuem parlant
De ballades de sardanes
Per demà diumenge
Dia 10
A dos quarts de 12 del migdia
Conit
A la plaça Catalunya
Amb la coble
Ciutat de Cornellà
A tres quarts de 12
A Covelles
A la plaça de la Vila
Amb la coble
I a les 12 del migdia
A Vilafranca del Penedès
A la Rambla
Amb la coble
Reus Jove
A la mateixa hora
Banyeres de Penedès
Amb la coble
A la principal
De Tarragona
I parlem de concursos de colles de sardanes
I parlem de concursos de colles de sardanes
I parlem de concursos de colles de sardanes
Que també n'hi ha poques
Per l'època en què estem
Que en aquest cas és individual
Bé
Sí, no és de colla
Sí
Havia posat el guió colles
Sí, sí
Però és igual
Doncs per al proper diumenge
Dia 17
A les 5 de la tarda
A l'auditori de la caixa Tarragona
Acta de cluenda
Del 25è aniversari
De l'esbar dançaria de Tarragona
Actuarà el mateix esbar
Amb el cor Tempus
Que oferirà un repertori
De danses tradicionals cantades
També es lliuraran records
Amb motiu de l'aniversari
I s'oferirà un recull audiovisual
Acompanyat en directe
Per la pianista Anna Canadell
Que interpretarà diverses cançons
I danses de Federic Montpou
I en aquesta agenda modesta
Com correspon en aquesta època de l'any
Doncs acabem-la
Amb l'apartat d'activitats diverses
Avui mateix
A dues quarts de set de la tarda
Aquí a Tarragona
El saló de plens
De la Diputació
Acta de reconeixement
De la Diputació
A la colla sardanista
D'en Seires del Penedès
Per la seva trajectòria
I participarà a la COBLA
La principal de Tarragona
I seguim amb més música
Avui també recordarem musicalment parlant
El concert del passat 30 de desembre
A l'Auditori de Caixa Tarragona
Durant el qual es va presentar el disc
Tan sols un pas
Amb sardanes plenament tarragonines
Sobretot d'autors actuals
En aquella ocasió
Tot presentant algunes de les sardanes
Fèiem referència
Al cas d'alguns autors de sardanes
Sorgits del món de les colles
Un d'ells és l'Alfred Abad
El president de l'agrupació sardanista
Tarragona Dança
Ànima de l'entitat
Que amb el motiu del 25 aniversari
De l'agrupació
Va sorprendre'ns a tots
Donant a conèixer la seva primera sardana
25 i seguim
Dèiem que per als que el coneixem
Això no ens hauria de sorprendre tant
Ja que sabem que és d'aquelles persones
Que quan es proposen alguna cosa
La fan
I a més la fan bé
Ells mateix reconeix en el llibret del disc
Que es tracta d'un repte personal
Però el cert és que aquest repte
Ha anat més enllà
Si en aquella primera experiència
Va comptar amb l'ajut de l'Eduard Cendra
Després ha seguit escrivint
Amb instrumentació pròpia
I sembla que de moment
No té aturador
Això és el que dèiem
Els que presentàvem al concert
Això mateix
L'equip del programa
Amb dos seguit
L'Alfred té uns ídols
Com a autors de sardanes
Seguim dient clarament definits
Saló, Puigferrer, Paulí, Molina
Es tracta de sardanes molt apreciades
En general pels balladors de colla
Sardanes que permeten
Alluïment d'una anella ben conjuntada
I amb les quals gaudim plenament
Ara l'Alfred ha sabut trobar el seu estil
Dins d'aquesta mena de sardanes
Que complau en tothom
Tants aires, músics
O aquells que només volen escoltar
En el disc
N'hi ha tres de les seves últimes composicions
Matins de ràdio
Dedicada a aquest programa
Un dos i seguit
Dibujant il·lusions
Per l'Alfred i l'Anna
Els seus fills
I No s'esdora el casal
La seva contribució
Al cinquantè aniversari
Del casal tarragoní
Estrenada el passat 6 de maig
A la ple ciutat de Tarragona
És una sardana
Que diverses cobles
Han incorporat al seu repertori
Així la va interpretar
La principal del Llobregat
I No s'esdora el casal
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltem música novament, ens servirà per arribar a la una de la tarda
en l'hora del butlletí de notícies.
Recordeu els que, òbviament, us esteu escoltant una repetició de diumenge,
doncs no, això us ho estalviareu i aneu directament a la següent secció del nostre programa.
Tornarem després d'aquest butlletí de notícies
i d'un moment us deixem amb una composició de Lluís Buscarons
que interpreta la cobla premianenca, recordant Amics Sardanistes.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Doncs ja ens han posat el dia de les notícies,
els que ens esteu escoltant en directe el dissabte,
el diumenge, en repetició, doncs una altra història.
I reprenem el programa, serà fins a dos quarts de dues i comencem amb música.
Escoltarem un altre enregistrament efectuat en directe
durant el concert del passat 30 de desembre a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Ara serà una de les sardanes per a dues cobles que s'hi van interpretar.
Ricard Vila de Sau asseguren els que van tenir l'oportunitat d'escoltar-lo
quan encara estava en actiu, abans de l'any 1970,
va ser el millor intèrpret de tenora de la història de la cobla.
Després, encara va seguir fent una gran tasca com a pedagog
i sobretot com a compositor de sardanes.
En aquest terreny també va demostrar ser un autèntic mestre,
va saber comploure tota mena de públics,
a vegades amb sardanes balladores, senzilles i a l'abast de qualsevol coble,
mentre que molt sovint creava obligades,
que són exemples de dificultat interpretativa
per a instrumentista o instrumentistes implicats en cada cas.
Però també són obres en el conjunt de la cobla, l'embolcall i l'acompanyament del solista
i té un paper també important.
A vegades, s'havia de fer sardanes amb una major ambició des del punt de vista musical.
Són composicions de les que acostumen a qualificar com de concert,
encara que en el cas de Vila de Sau,
aquestes classificacions no sempre són fàcils d'establir.
A Girona, 1808, per exemple,
podem dir que hi va plegar totes aquelles qualitats.
És atractiva per a la plaça,
és molt més elaborada que bona part de la seva obra
i és una autèntica obligada de cobla,
encara que hi ha instruments que destaquen força,
com ara alguns que habitualment no acostumen a tenir solos,
com és el cas del trombó, per exemple.
Girona, 1808, és una setmana espectacular,
plenament descriptiva del setge de Girona durant la Guerra del Francès.
Entre altres motius, inclou passatges
on s'insinuen melodies com la marcellesa i els segadors,
tot abocant la lluita contra l'exèrcit napoleònic.
Va ser estrenada l'any 1963, en ple franquisme,
quan això d'incloure l'himne català,
encara que fos de manera molt breu,
era tot un atreviment.
El concert la van interpretar conjuntament
l'Escobla, Reu Jove i la principal de Llobregat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A més, avui és com a propici, digues, digues, que t'he tallat.
No, no, no, va dir que nosaltres no parlarem del Carnaval de Solsona.
No, home, no.
Un de més a prop, no? Un de més a prop, un de més nostrat.
I ja ho hem comentat a prou anteriors programes
que una de les comparses, una de les més, no sé si les més veterans,
però déu-n'hi-do els anys que fa que va...
Déu-n'hi-do. Sortim de l'any 1995.
Constància, eh?
Constància, vull dir, d'aquí molt poquet ens donaran el Premi de Constància.
I és? Quin premi?
Sí, donen un dels tres premis així fora de concurs, diguéssim.
Un d'ells és de Constància i aquest any se l'hem vendut una comparsa
que surt de l'any 90, o sigui que ens queden quatre.
Va propant, va propant això.
Bé, a veure, què? Com va anar?
Ei, molt bé, molt bé, molt bé.
Jo espero que tothom...
Mira, mira, mira què se sent, mira què se sent.
Doncs encara estem amb aquesta vidilla
perquè avui tornem a repetir la comparsa petada,
torna a sortir al Carnaval de Perefort.
No s'ha acabat del tot el Carnaval.
Ens han convidat per segon any consecutiu a participar en aquesta rua
que fa aquest poble,
que ho acostuma sempre a fer una setmana més tard
perquè, diguéssim, la gent de Perefort surt al Carnaval de Tarragona.
I per això...
Tinc entès que fins i tot l'alcalde hi surt.
Sí, també hi surt l'alcalde, sí, sí.
Bueno, i aquí a Tarragona també hi ha hagut gent coneguda.
que s'ha pogut beure per la rua, sí.
Però després parlem del naltros.
Doncs a la comparsa que és de l'AMPA del Col·legi Pau del Clos
que s'ajunta amb el Club Maginet,
doncs sortia la Begoña, Florian.
Perquè em sembla que porta els crius al col·le.
Sí, porta els crius a la canalla, els porta aquí al col·le
i a més més no d'enquany, vull dir que tots els anys ha sortit.
El que passa aquest any, doncs com que...
El Sergi de los Rios, no? Perquè també porta crius.
No, no el vaig veure aquest.
Jo que vaig estar vigilant,
mentre ens tocava l'hora de sortir,
i vaig tindre temps de tot,
doncs vaig veure la Begoña, que és això.
Érem els penúltims, oi?
Érem els penúltims, sí, sí.
És assidu, eh, la Begoña del Carnaval.
I també hi havia, doncs,
portant la carrossa del barri Torres Jordi,
doncs també un ex...
Ah, home, per favor.
Sí, sí, sí.
No, l'Agustí Mallor.
No sé si ell també portant allí la carrossa.
Doncs, escolta, en petada,
quin goig de comparsa.
Tu que vas estar allí de...
de públic, et va agradar, no, suposo?
Home, jo, com a membre,
no de la comparsa,
però sí de l'agrupació,
que diran, mira,
aquest es compra cap a casa,
però, sincerament...
Digues, digues.
El que em va agradar molt,
sincerament,
el vestit,
a part de ben fet i original,
que surt de la fantasia típica,
que estan molt ben ja d'espectaculars,
però al final tots els veus iguals.
Home, pretenem una miqueta sortir
una miqueta de lo normal, no?
Perquè, a veure, tothom porta plumes
i allò, fantasia de no sé ben bé què és, no?
Sempre naltros apostem una miqueta
per fer alguna cosa diferent.
Coreografia mínimament treballada.
Sí, sí, sí, sí.
Home,
el nostre ens va costar, eh?
La Maria t'ho pots dir,
avui no està aquí,
però la Maria,
que és una de les responsables
que tothom sortim...
I era la més visible.
Ella sí,
que era la reina
de la nostra comparsa.
Bueno, vam anar de...
de croupiers i de cartes,
vull dir,
perquè us situeu,
exacte,
perquè us situeu, no?
Els nois anàvem de croupiers,
del gran casino,
i les noies,
doncs, anàvem de...
as de cors.
I la música era música,
no només soroll.
Exacte.
I això també intentem,
ja fa uns anys,
que intentem,
que la música sempre vagi
relacionada una miqueta
amb la disfressa que portem,
no?
Perquè així també
està tot com a més...
No ho dic,
perquè a vegades
sembla que estigui millor,
com més forta
i més potència hi hagi,
que no sé si està bé,
però no...
Com més bats hi hagi,
no?
Doncs no.
Val.
Hi ha una feina,
no?,
de coordinar tot això,
disfressa,
vestuari,
coreografia,
carrossa,
ambientació,
hi ha feina,
hi ha feina al darrere.
No van guanyar,
no van guanyar.
Home,
tampoc ho pretenem cap any,
perquè ha de ser un mal de cap.
Home,
sí,
perquè després representa
que tota la setmana
has d'estar disposat
totes les 24 hores del dia,
vull dir que
la gent que
són reines i reines
han de fer vacances,
m'imagino,
les feines,
perquè si no,
assistir a tots els actes
representant...
i no és el vostre cas,
em sembla que no tinc
gaire feines.
Escolta'm,
però el nostre únic objectiu
és ser dels 15,
estar dintre dels 15,
i ja fa 8 anys
que ho aconseguim,
i amb això
en tenim més que prou.
Per què?
Quantes comparses hi havia?
Havien 39,
si no recordo malament.
Entre els 15 primers
de 39,
doncs ja és prou mèrit.
Oh, i tant.
I a més a més aquest any
que ja fa dos anys seguits
que el diguéssim
el dia de l'enderrament
del Sardina
que donen el veredicte
de les comparses,
aquest és el segon any
que ho diuen
per l'or alfabètic.
I clar,
és un patir,
perquè clar,
la nostra comparsa
es diu Patada,
i clar,
hi ha moltes comparses
que és associació
o amics de no sé què
o acadèmies
de no sé quantos,
i tots són A's
i B's i C's
i fins que no arriba la P,
doncs això,
que ens van dir els últims
i bueno,
ahir vam esclantar.
El Jordi Sorinyacs,
cal dir que era
el presentador de l'acte
i quasi,
quasi es pot dir
que vam fer més
Gresca i Xerénola
en altres
que no els que van quedar
primers i segons,
però bé, bé.
A final això
de guanyar càncer també.
Ah, la qüestió
és participar.
Oh, i a més a més
també val a dir
que va guanyar
una comparsa nova,
vull dir que fa dos anys
que surt del Carnaval
i ja no és
de les comparses
que sempre s'ho emporten.
vull dir que el Sinus Esport
que és un gimnàs,
doncs moltes felicitats
perquè han tret
una cosa original,
tu.
I si algú
es va perdre
la petada,
doncs...
Avui té l'oportunitat
de tornar
a veure'ns
a les 5
a Perefort.
Hi ha alguna altra
comparsa?
Sí,
l'any passat
érem unes 5 o 6
convidades,
jo m'imagino
que està clar,
està clar que...
O sigui,
jo sé,
per exemple,
l'Acadèmia Vallvar,
els d'aquí a Marro
també hi van,
vull dir que ja...
Molt bé.
Ens en plegarem
algunes quantes,
tu.
I segur...
És una manera
d'amortitzar
el vestit
i el ball.
Clar que sí.
Això ho sentia
en comentaris
entre la gent
que deus,
clar,
hi havia que portaven
molta feina
i clar,
això,
mira,
ja està,
com el vestit de boda.
Passa i ja està.
Passa aquell dia i ja està.
Doncs ara ja estem treballant
per la petada 2009
i perquè sembla que no,
però porta molta feina.
T'ho anava a preguntar
com a mig broma
i aquí ja m'has passat davant.
Res de broma,
ja estem treballant,
ja tenim diverses propostes
damunt de la taula
i ara és qüestió
de decidir-nos
què volem fer
i començar a treballar.
Molt bé.
Com continuem treballant
des de l'agrupació,
perquè és el que deies tu abans,
petada
forma part
de l'agrupació
estadounidense
de Tarragona Dansa
i recordem
que d'any
que petada
surt del nom
Petits Tarragona Dansa
que són les dues primeres
lletres
d'aquesta colla
perquè el seu origen
diguéssim
va sortir
d'aquesta colla infantil
i això s'ha anat
extenent
exacte,
s'ha anat extenent
i venen,
surt,
participa gent
de Petits Tarragona Dansa,
de la Txarinova,
de la Tarragona Dansa,
d'Estoc de Dansa
i gent,
doncs,
amistats i coneguts
que s'hi apunten
lliurement.
Molt bé,
doncs,
felicitats.
Doncs gràcies.
I que vagi bé
aquesta nova,
aquesta
campbuitada
avui
de...
No sé què és.
D'avui
de Perefort.
Ah, Perefort.
Més xafrateries.
Més xafrateries.
També
des de l'agrupació
estem treballant
i de fet
vam començar
la setmana abans
del carnaval,
vull dir que
tot s'ajunta a tu.
És que
en aquesta agrupació
no es para.
En aquesta
i en totes,
m'imagino.
Però, clar,
a nosaltres ens toca
de prop aquesta, no?
Doncs ja ha començat
la campanya
de Sardanes
a l'escola.
Una campanya
que aquest any
està arribant
a set escoles
de Tarragona,
Déu-n'hi-do,
i, doncs,
això,
que portem
tres setmanetes,
que funciona molt bé
i que, doncs,
aviat us podrem
dir quin dia
serà la cloenda
i on s'aplegaran
tots aquests
nens i nenes
que estan aprenent
la nostra dansa,
que està molt bé.
De moment
ja han començat,
m'has dit?
Sí,
ja fa tres setmanes
que han començat,
va ser la setmana
abans de...
del Carnaval.
Li estava dient
coses,
aquí una nota,
el Joan Maria
ja t'he despistat,
no, home,
no, tu tranquil.
Va pel Joan Maria.
Ah, val, val.
Bueno,
ells s'entenen,
tu no m'entén de res.
Escolta,
doncs que va molt bé.
Prossiga,
prossiga.
I que, doncs,
això,
que el dia 4 d'abril
hi haurà la cluenda aquesta
de la campanya
de sardanes a l'escola,
doncs on s'emplegarem
aquests 600 nens i nenes
que estan
aprenent la sardana.
Bueno,
perquè vostès
no ho veuen,
però aquí el Joan Maria
i l'Àngel
es porten
un cachundellu.
Home,
a veure,
tota una explicació.
Bueno, bueno,
espero.
El programa,
quan fem el guió,
preveiem molt de contingut,
més del que hi cap,
realment,
perquè, a veure,
imagina que el Quim Rullan,
que m'ha entrevistat abans,
però,
no podem contactar amb ell.
Exacte,
doncs podem contactar amb...
Sempre tenim material de sobre.
Molt bé.
I, a l'hora de veritat,
anem improvisant una miqueta,
doncs això,
ens ho soltem,
etcètera, etcètera.
Ja li estava dient
una cosa així.
D'acord.
Doncs, escolta,
la gent que ens escolti
de què passa aquí, no?
Sí, sí,
però bé,
jo segueixo, eh?
Doncs això,
que més endavant
podrem donar més dades
d'aquesta cluenda,
que també donarà
molt de què parlar.
Llavors,
també volem parlar
d'un premi
al Manel Cedera
i Puigferrer,
que és un premi
de composició de sardanes
i des d'aquí
animem a tots
els compositors
coneguts
i no tan coneguts
d'aquí,
de les comarques de Tarragona
i província
i el que sigui,
doncs que s'animin
a presentar-se
amb aquest sardament
que val la pena, no?
A més a més,
aquest any,
una de les coses
més destacades
és que han apujat
el premi
de la dotació
del guanyador.
Aquest any
el guanyador
s'endurà
6.000 euros.
Déu-n'hi-do, eh?
Que està força bé.
Déu-n'hi-do.
Tot és promocionar.
Un curs musical de sardanes
és molt.
Exacte.
I llavors també
tenen previst
que es pugui donar
un excèsit,
que en aquest cas
serien 2.500 euros
i un altre
dedicat a autors joves
de 1.200 euros
per menors de 30 anys.
En aquest,
alguns encara hi entrarien,
alguns que m'ha venut al cap,
eh?
M'ho refereixo.
Doncs això que està molt bé
perquè és un...
es fa banyoles,
com bé sabeu
i ja més endavant
anirem parlant
d'aquest certamen.
Fas que no ho vull dir
també perquè, clar,
aquest disc
que hem estrenat
el dia 30 de desembre
doncs hi ha molta gent
que hi podria presentar.
Escolta'm.
Fora de...
La data...
Del Joan Juncà
que hi ha
s'acaba el...
Sí.
S'acaba el plat
tots estan...
En actiu.
Exacte.
Doncs que s'animin, tu,
que hagi representació
tarragonina,
reusenca
o vendrellenca
o d'on sigui.
Per cert,
però broma,
Joan Juncà,
un excel·lent compositor,
ell va participar
en molts concursos
de composició
de Saldanes
i poc broma
no va arribar mai
a guanyar de cap
però sempre fia segon.
Sí, ves-ho.
I per davant
de compositors prestigiosos,
eh?
Vaig a arribar
a fer molts segons premis,
premis dels més importants,
eh?
A veure com se reconeix
la seva obra.
Tenim aquesta espineta
que a veure
quan tenim un primer premi
que hi ha
a les comarques
jo animo a tots aquests autors
i tenen de plaç
fins al dia 31 d'agost
d'enguany
per presentar les obres.
Així que,
animeu-vos
i, bueno,
aquest certamen
ja també donarà
de què parlar,
no, Àngel?
I de moment ja està.
Sí?
Que sí,
que porto massa carnaval
al cap
i ja no he tingut
més temps
de preparar cosetes.
Home,
encara tindrem temps
potser d'escoltar
alguna sardana?
Una sardana
però diferent.
No fa pas gaire
ha aparegut al mercat
un nou disc
de la cantant Marina Rossell.
S'anomena
Clàssics Catalans.
Inclou versions
molt particulars
de cançons
com L'Emigrant,
Rosó,
El Virulai
o Els Segadors.
Ofereix una nova interpretació
de l'Avanera la Gavina
que en el seu moment
recordareu que va ajudar
a popularitzar
de manera extraordinària.
Marina Rossell,
en alguns casos
amb la col·laboració
de Miquel Gil,
Santiago Auceron
cantant en català
Rosó
i Miguel Pobeda
i Chico Uelo.
Les cançons
s'apleguen
en àmbits
com a vaneres
d'autors clàssics catalans,
cançons de bressol,
Nadales,
poetes,
religioses,
populars
i sardanes.
D'aquestes
n'hi ha tres,
Llevantina,
El que veia enamorat
i Per tu ploro.
Precisament aquesta darrera
és la que us proposem
escoltar ara mateix.
Música
Música
Adéu, rosa d'abril,
adéu, rosa encaranada,
demà, lluny del teu roser,
d'enyorament,
em moriré.
Adéu, rosa d'abril,
adéu, rosa encaranada,
demà, lluny del teu roser,
d'enyorament,
em moriré.
Quan et dirà
la meva fi
plora per a mi
que per a tu ploro,
plora per a mi
més dolçament
que amargament
no és el teu plor.
Aixua el plor,
no ploris gaire,
que et moriré
el pas de l'aire.
no ploris gens,
no ploris no,
per tu i per mi,
jo que ja en sé bé,
puc plorar ni no.
i adéu, rosa d'abril,
i adéu, rosa d'abril,
adéu, rosa encaranada,
demà,
demà, lluny del teu roser,
d'enyorament,
en moriré.
Quan et dirà
la meva fi
plora per a mi
que per a tu ploro,
plora per a mi
més dolçament
que amargament
no és el teu plor.
Aixua el plor,
no ploris gaire,
que et merciria
el pas de l'aire.
No ploris gens,
no ploris, no,
per tu i per mi,
jo que ja en sé bé,
puc plorar millor.
No ploris gens,
no ploris no,
per tu i per mi,
jo que ja en sé bé,
puc plorar millor.
Doncs avui ens acomiadem
amb aquesta altra sardana,
el centenari Olotí,
que fa referència al centenari
que va celebrar fa uns tres anys
la cobla la principal d'Olot,
la setana d'en Xavier Forcada,
amb ella,
doncs això,
el nostre comiat
pel que fa al programa d'avui.
Ens tornem a trobar
la setmana que ve.
Els que vulgueu avui
a Perefort,
veu la petada.
Això mateix.
I la repetició demà,
a partir de les 10 del matí
en aquesta mateixa sintonia.
Ho passeu molt bé.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!