El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, estimats amics i amigues del campanar.
Benvinguts a l'emissió d'aquest programa corresponent al diumenge 7 de desembre, segon diumenge de 20.
Abans, però, els saludem ben cordialment, en Santi Grimau, el control tècnic, i el que els parla, Didac Bertran.
Avui trobarem a faltar la veu de la nostra companya, Montse Sabater, a qui li desitgem es restableixi ben aviat.
Bé, amics i amigues, si el diumenge passat se'ns urgia la vigilància,
avui se'ns crida a viure una esperança activa,
a preparar amb il·lusió els nostres cors perquè la celebració del Nadal
sigui una nova irrupció de Déu en la nostra vida,
una vivència, presència més intensa de Jesús en ella,
dit plenerament, perquè Jesús torni a néixer en cadascun de nosaltres.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.
Així saluda l'àngel a la Santíssima Verge
quan li anuncia que serà la Mare de Déu.
És l'escena que contemplem en l'Evangeli de la Missa
del dia de la Inmaculada Concepció de Maria.
Voldria animar-vos a considerar això en primer lloc,
que la nostra Mare ha estat adornada amb totes les gràcies
atès a la seva maternitat divina.
Aquí trobem l'arrel de totes les perfeccions de Maria.
Ens alegrem, doncs, en contemplar aquest signe magnífic
de la victòria definitiva de Cris sobre el pecat.
I immediatament hem de pensar
que també nosaltres hem estat estimats per Déu
que ens concedeix abundoses gràcies constantment.
Aquest amor a la gràcia ens ajuda a fugir sempre del pecat.
Sabeu prou bé que més d'un dels sants pares del segle passat
es van referir a la pèrdua del sentit del pecat
com un dels grans mals de la nostra època.
No podem perdre'l, aquest sentit,
sabent alhora que l'essència de la vida cristiana
no radica en això, sinó en l'amor de Déu.
Ho recordava fa ben poc, Benet XVI,
quan, referint-se a la vida cristiana,
parlava del gran sí de la nostra fe.
La fe és quelcom positiu, entusiasmant,
que ens ajuda a aconseguir la felicitat.
Podem il·lustrar aquesta pèrdua del sentit del pecat,
malauradament,
i no pretenc fer anàlisis fàcils ni superficials,
amb el tema de la crisi que patim a nivell mundial,
però que ens afecta a tots de manera molt particular.
Si pensem que en el seu origen
hi ha unes actituds per part de persones concretes
que han buscat no pas el bé comú,
sinó un enriquiment personal al preu que sigui,
i no han dubtat a fer operacions arriscades,
potser legals,
però que ens han portat on som ara.
Sé que el tema és molt complex,
però penso que exemplifica molt bé
com el pecat personal és a l'arrel
no sols de les desgràcies personal,
sinó també de les col·lectives.
Què farem, doncs, per ser alliberats del pecat?
Entre els mitjans que tenim els cristians
perquè ens arribi la gràcia de Déu,
el sacrament de la penitència
ocupa un lloc privilegiat.
Estic convençut que en l'oblit d'aquest sacrament
podem trobar l'explicació
de molts dels mals que afligeixen els homes
i també l'Església.
En aquest sacrament,
a més de perdonar-nos els pecats
quan hi acudim amb constricció,
el Senyor ens informa la seva gràcia
que enrobusteix la nostra debilitat.
No podem oblidar que som fràgils,
que tenim un punt de malícia
i que, a més, la ignorància ens ha ferit interiorment.
Ens manca de debò la fortalesa
que ve de la gràcia de Déu
quan els catòlics han oblidat
el paper central de la gràcia en la seva vida.
Escoltem-ho, de Sant Pau
serà una bona manera de viure l'any paulí
que ens recorda com ell
ho va experimentar de manera palesa.
Sense la gràcia de Déu
no podem ser justificats,
no hi ha santificació.
La protecció de Maria, Mare Amantíssima,
no ens mancarà mai
per grans que siguin les nostres mancances.
Si acudim a ella i procurem imitar,
obtendrem del Senyor
la gràcia necessària
per a la nostra santificació
i també per a fer descobrir a tots
els qui ens envolten
el valor insomptable del dia a dia,
de les coses més normals i quotidianes.
Ell activarà maternalment
les inquietuds de l'ànima,
ens farà aspirar a un canvi,
a una vida nova.
Llavors, aquell
feu el que ell us digui
de canar
serà una realitat
en les nostres vides
que omplirà de llum
i de felicitat.
Adeu-siau.
Tots tenim experiència
de preparar les coses.
La mare es prepara
per portar el fill al món
i amb el marit i la família
prepara també els complements necessaris
bolquers, biberó, llitet...
El noi i la noia
des que comencen a anar a l'escola
saben que necessiten preparar
cada dia les lliçons
i els més grans, els exàmens.
També el mestre s'ha de preparar
per impartir bé les classes.
Els nubis es preparen
per al matrimoni
i els seminaristes
per a l'ordinació sacerdotal,
l'esportista per a les competicions
i el cirurgià per a l'operació.
I l'home greument malalt
es prepara per a la mort.
Canviant una mica de tema,
avui, 7 de desembre,
l'agenda ens parla
de la representació
dels pastorets del Conflent
a la prioral de Sant Pere de Reus
a les 5 de la tarda.
Organitza la pròpia prioral de Sant Pere.
Es tracta d'una obra
de tradició popular
de la Catalunya Nord
que posen en escena
més de 80 actors
de prada de Conflent
a l'estat francès.
És, els pastorets del Conflent,
una manifestació de pietat
que constitueix
un signe de la pervivència
de la llengua i la cultura catalanes
a França.
Cal dir que aquesta representació
es va fer amb gran èxit
a l'església parroquial
de Prades, ahir,
en presència del senyor
arcabisbe
i de les autoritats locals.
Per altra banda,
Reus serà avui
l'escenari
de la trobada
dels diarques permanents
de les diòcesis espanyoles
amb motiu
de l'any jubilar
al Santuari
de Misericòrdia de Reus,
amb vespres solemnes
i veneració
de la Santa Imatge.
Tot això
a partir de les 6 de la tarda.
I no oblidem,
tampoc,
que avui,
a les 6 de la tarda
i a la catedral,
se celebrarà
una missa
en rito
catòlic
bizantino-ucraïnès.
Tots hi són convidats,
però especialment
els immigrants catòlics
d'Europa de l'Est.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
ara estem en el temps
d'Advent.
Litúrgicament
hem començat
un any nou.
Advent
vol dir esperança.
Esperança d'un món nou,
edificat sobre la justícia
i la llibertat.
Tota la vida,
d'alguna manera,
és Advent.
Perquè mai arribem a la meta,
el món que hem somniat
segurament més d'una vegada,
el món que Jesucrist
ha vingut a instaurar.
anem avançant
vers una terra promesa
que veiem encara
molt llunyana.
A vegades tenim la impressió
que fins a anar
a marge enrere.
Avancem a cops.
Quin és el món
que volem?
És molt important
tenir una meta clara.
Ara és un bon moment
per somniar.
En temps de crisi,
són temps de replantejament.
El sistema comunista
va fallar un dia.
Avui està fallant
el sistema capitalista
per molts motius.
perquè posa el guany
per damunt de la persona,
perquè concentra
la riquesa
cada vegada
en menys mans,
resignant-se
a que mig món
es mori materialment
de gana,
perquè enfronta
persones i societats,
perquè materialitza
la vida
i es converteix
a tots nosaltres
en paons
de la productivitat,
perquè presenta
el consum
com l'ideal
de la vida.
Ja seria hora
que es replanteixés
seriosament
un camí diferent,
sobretot
per part dels governants.
D'entrada,
volem un món
agermenat,
sense fronteres,
en el que no hi hagi
diferències
entre el negre
i el blanc,
entre el roig
i el blau,
entre el nord
i el sud,
un món
en el que reu
es respecti
la dignitat
de la persona,
en el que ningú
manqui
el mínim indispensable
per a viure
dignament,
un món
sense enfrontaments
ni guerres,
sense explotació
ni dominació
dels uns
sobre els altres,
un món
de tots
i per a tots.
Cal que com a mínim
tinguem clara
la meta.
Ja sabem
que aquest món
no s'hi arriba
de cop i volta,
però cal fer passos.
el poble de Déu
caminant pel desert
sabia que tardarien
molt de temps,
potser anys,
fins a arribar
a la terra promesa.
El desert
els va servir
per a germanar-se,
per a sentir-se poble,
per aprendre
a viure d'esperança
i a confiar
en el Senyor,
el Déu dels febles
i dels pobres.
Potser la crisi
en la que estem
immersos
ens ajudarà
a sentir-nos
més germans.
Cal tenir clara
la meta
per saber
per quins camins
hem d'avançar.
El regne de Déu
continua sent
un somni,
però els somnis,
les utopies,
fan avançar
la història.
El món
no seria el que és
si no hi hagués
hagut persones
intrèpides
que han sabut
mirar endavant
i que han ajudat
a descobrir
perspectives noves.
El camí és llarg,
però hem de saber
per on se passa.
No hi arribarem
si no aprenem
a trencar la closca
del nostre egoisme
i del nostre tancament.
El pollet,
si no surt de l'ou,
no corre.
La recuperació
serà llarga,
però cal que no
ens desanimem.
Les malalties greus
no es curen un dia.
Per on hem de començar?
Com hem d'avançar?
Quines metes
més immediates
ens hauríem de proposar?
Primer,
vèncer
la fascinació del diner.
En menys
també es pot viure.
l'obsessió
pel diner
ofega
el desig
de ser.
Acaparement
ofega
la fraternitat.
La cognícia
ens enfronta
i allunya.
Cal rebaixar
el nostre afany
de luxe
i de confort.
En els vasos
comunicants,
perquè l'aigua
arribi a tots,
cal que baixi
en els tubs
més alts
del nivell.
Segon,
aprendre a mirar
en fora
amb una mirada
ampla i universal.
Tenir consciència
que formem
un sol món.
Fomentar la idea
que som una gran família
en la que hi ha
diversos rols,
però en la que ningú
no està per damunt
de ningú.
Comencem-nos-en.
El mal
està dins de nosaltres.
No és el que entra
a l'home
el que penso dir
que sinó
allò que surt
del cor de l'home.
Enveges,
odi,
rancúdies,
violència.
Tots
ens hem de convertir.
Ens cal canviar
d'ulleres.
Començar a veure
les coses
amb els ulls
de Déu.
Amics,
fins un altre dia,
si adéu plau.
Si Nadal
ens demana
redescobrir
el que suposa
que el verb de Déu
s'hagi fet home
i nascut a Betlem
i viscut entre els homes
i sens dubte
que tan gran esdeveniment,
jo diria
l'esdeveniment,
l'hem de preparar
amb cura
i diligència.
No han de ser
ambar
les paraules
d'Isaïes
obriu
una ruta
al Senyor,
aplaneu-li
el camí
o la crida
de Joan Baptista
a la conversió.
Convé purificar
els nostres cors,
buidar-los
d'egoismes
i foteses,
esponjar-los
per deixar-los
disposats
a rebre
noves gràcies
que ens facin
capaços
de portar
una vida
més autènticament
cristiana.
I tornant
a canviar
una mica
de tema,
demà
s'escau
la solemnitat
de la
immaculada
concepció
de la Verge Maria.
Aprofitem la benentesa
per felicitar
a totes
les immaculades,
immes,
concepcions,
conxites,
sions,
etcètera,
que sigui
per molts anys
i,
ja que estem parlant
del dia
de la immaculada,
cal recordar
que aquest 8 de desembre,
dilluns,
segueix
la temporada musical
a la Bisbal
amb la seva
dinovena
tardural
d'Orga
al Penedès
amb el concert
de la immaculada,
amb les orquestes
camarades
antistiana
Mascali
i Arnau Ferrer
Orga
sota la direcció
de Joan Ferrer.
Es farà
l'església parroquial
de Santa Maria
de la Bisbal
del Penedès
a dos quarts
de set de la tarda
i el dijous
11 de desembre
hi haurà
activitat
coneguda
com
sembradors
d'estels
dintre
el Nadal
missioner
2008.
La presidirà
el senyor
arcabisbe
a l'església
Sant Antoni
de Pàdua
a la Rambla
905
de Tarragona
a dos quarts
de quatre
de la tarda.
Després
els infants
o uns 600
s'escamparan
pels carrers
de Tarragona
per desitjar
bon Nadal
a tothom
i posar-li
una enganxina
en forma d'estel
signa
de joia
i d'esperança
a totes les persones
que ho volen.
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les
esglésies.
Adéu vos guard.
És molt proper
encara
el dia 3
en què
celebràvem
la festa
de Sant Francesc
Xavier
patró
de les missions.
No podem
deixar de
bucar
el seu record
i súplica
en favor
de la tasca
missionera
de l'església.
El mes
de novembre
del 1556
Francesc
Xavier
escrivia
pel fet
que
anar
a aquest port
a la Xina
és laboriós
i perillós
jo no sé
què passarà
encara
que tinc
una gran confiança
de que tot
anirà bé
si tal volta
aquest any
no arribés
a canton
aniré
com us dic
més amunt
a Siam
i si des de Siam
l'any vinent
no anés a Xina
aniré a la Índia
amb tot
amb tot
espero
fermament
anar a la Xina
el 19 de novembre
Xavier
caigué malalt
delirava
i en la seva
llengua materna
l'eusquera
deia
Jesús
fill de David
tingues compassió
de mi
el dia 26
perder la paraula
i la recobrar
el dia 1
de desembre
Antoni
el xinès
posar una candela
encesa
a la seva mà
Xavier era conscient
que s'acabaven
els seus dies
a les portes
del gran imperi xinès
on volia evangelitzar
aquesta era
la voluntat de Déu
i es lliurà a ella
amb el nom
de Jesús
a la boca
l'albada
del 3 de desembre
moria
que és fidel
i enamorat
servidor de Jesús
darrerament
el papa
Benet XVI
ha fet una crida
en favor
de la República Democràtica
del Congo
a fi
que acabi
la violència
que ha provocat
els sanguinolents
enfrontaments armats
que han deixat
un munt de víctimes
a la regió
del Quivo Nord
De fet
es calcula
que els fugitius
en aquesta zona
són més d'un milió
i mig de persones
a tots ells
el papa
expressant
la seva proximitat
mentre anima
i beneeix
tots els que hi treballen
per allogerir
els sofriments
recordant
particularment
els responsables
de les esglésies
locals
a les famílies
privades
dels seus éssers
estimats
el papa
els envia
la seva condolença
i els promet
la seva pregària
el papa
reitera
la seva crida
a fer que tots
col·laborin
per restablir
la pau
en aquella terra
martiritzada
des de fa temps
que es respecti
la legalitat
i per damunt
de tot
la dignitat
de tota persona
fa pocs dies
ens arriba
a la nova
que el missioner
tarragoní
pare Albert
Vidal
Valls
jesuïta
havia arribat
a la fi
del seu
pelegrinar
per aquest món
i era acollit
per Déu
pare bo
el pare Albert
anat a Tarragona
i portant
molts anys
de servei
a l'Església
tant a Espanya
com a l'Argentina
i al Paraguai
treballant
en missions
enmig dels camperols
formador de laics
utilitzant
amb generositat
els mitjans
de comunicació social
especialment
la ràdio
i la televisió
en servei
de l'Evangeli
ha coronat
la seva vida
lliurant-se
a mans del pare
el dia 8 de novembre
del 2008
a Taieta Roga
de Asunción
Paraguay
que Déu sigui
la seva pau
i consol
i esperança
pels seus familiars
adéu sial
el proper divendres
12 de desembre
serà un dia
amb moltes activitats
per exemple
hi haurà
la pregària d'advent
per a joves
a l'Arbós
que organitza
l'arxiprestat
del Baix Penedès
també es farà
un dels sopars
col·loqui
de Justícia i Pau
aquest 12 de desembre
el tema serà
Immigració
Pos i Esperances
a càrrec
de Maria Lluís
Ageronès
presidenta
de l'associació
ACA
tindrà lloc
com sempre
el restaurant
MR
del carrer
Francolí
59
de Torreforta
a dos quarts
de nou
del vespre
finalment
no oblidem
el curs
d'animadors
que organitza
la delegació
diocesana
de pastoral
de joventut
es farà
a la casa diocesana
d'exercicis
de la Salva del Camp
els dies
12 i 13
de desembre
ara bé
la gran convocatòria
d'aquest dia 12
divendres
té relació
amb l'any jubilar
El dia 12
s'escau
la festa
de la Mare de Déu
de Guadalupe
aleshores
amb motiu
de l'any jubilar
dels Sants Fructuós
Bisbe de Tarragona
i Auguri
i Eulogi
d'Iaques
a les 8 de la tarda
tindrà lloc
a la catedral
una solemne celebració
en honor
de la Mare de Déu
de Guadalupe
patrona de Mèxic
i de les Amèriques
amb veneració
de la seva imatge
portada especialment
des de terres mexicanes
Durant la celebració
hi haurà
la intervenció
de diversos grups
folclòrics
mariachis
etc.
Tots hi són convidats
i especialment
els immigrants
catòlics
llatinoamericans
i naturalment
també
els mexicans
Després de la missa
hi haurà
un festival
folclòric
llatinoamericà
a la mateixa catedral
I bé
abans de seguir
els podem recordar
que ha sortit ja
la revista
Església de Tarragona
corresponent
al mes de desembre
és el número 230
i presenta
un sumari
molt interessant
centrat en el Nadal
també parla
de la famosa
crisi econòmica
que pateix el món
es parla també
del recent
sínode
hi ha una entrevista
amb un senyor
Filip Nagim
bisbe irakià
que parla
de la situació
dels cristians
en aquell
dissortat
país
i també
informacions diverses
sobre activitats
que s'han desenvolupat
a l'arxidiòcesi
poden demanar-la
a la seva parròquia
o bé
a la delegació
diocesana
de mitjans
de comunicació social
al telèfon
977-23-34-12
repetim
977-23-34-12
una subscripció
a aquesta revista
pot ser un bon
regal de Nadal
i ara
què els sembla
si escoltem
l'evangeli d'avui
en la dramatització
que ens ha cedit
gentilment
l'associació bíblica
de Catalunya
comença
l'evangeli
de Jesús
el Maciès
fill de Déu
en el profeta
Isaías
ja ha escrit
jo envio
davant Déu
el meu missatger
perquè et prepari
el camí
és la veu
d'un que crida
en el desert
prepareu
el camí
del Senyor
aplaneu
les seves rutes
es presenta
doncs
Joan
que patejava
en el desert
i que predicava
un baptisme
de conversió
per al perdó
dels pecats
anaven a trobar-lo
gent d'arreu
de Judea
i tots els habitants
de Jerusalem
confessaven
els seus pecats
i es feien
batejar per ell
al riu Jordà
Joan
duia una roba
de pèl de camell
i portava
una pell
a la cintura
s'alimentava
de llagostes
i mel buscana
i predicava així
després de mi
ve el qui és
més fort que jo
i jo no sóc digne
ni de jupir-me
a deslligar-li
les corretges
de les sandàlies
jo us batejo
amb aigua
però ell
us batejarà
amb l'esperit
sant
continuant amb la nostra agenda
i abans d'escoltar
el comentari
sobre les lectures
d'avui
a càrrec
de
mossèn Joan Magí
podem dir
que el proper
dissabte
13 de desembre
es farà
una representació
de la petita passió
de Sant Fructuós
a l'església
de Santa Magdalena
de Bonastre
l'organitza
l'arxiprestat
del Baix Penedès
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics
el dia 7
de desembre
ens trobem
en el segon diumenge
d'Advent
se'ns parla
de preparar
de preparar un camí
perquè clar
aquí comença
la preparació
del camí
amb Joan Baptista
estem a l'Advent
preparem la vinguda
de Jesús
però és que Jesús
ja ha vingut
i el camí
ja el tenim
i quan ens diu
l'Isaïas
el profeta
obriu en el desert
un camí al Senyor
aplaneu-me l'Estep
una ruta
per al nostre Déu
doncs
és el que fem naltros
el que podem fer
el camí
ens l'ha descobert
Jesús
però hi anem passant
i l'hem d'anar
deixant cada vegada
més net
perquè els altres
hi puguin passar
millor
i per això
és el que volem fer
per això diu
crida
missatger
que portes bones noves
digues a les viles
d'ajudar
aquí teniu
el vostre Déu
el Senyor Déu
sobirà
arriba en poder
amb la força
del seu braç
que domina
tota cosa
i llavors
la segona carta
de Pere
ens diu
que treballem això
i no tinguem por
oh quant de temps
costa això
quant de temps fa
que hi treballem
i ens diu
per el Senyor
un dia
és com mil anys
i mil anys
com un dia
i aleshores
ens recorda
què vol Déu
Déu
ens diu
vol que tothom
arribi a la conversió
què vol dir la conversió
vol dir doncs això
conversió
tirar enrere
t'has separat
de la paraula
torna a la paraula
t'has separat
de la seva amistat
torna a la seva amistat
t'has separat
de la seva convivència
torna a la seva convivència
i com es pot fer això?
doncs convivint amb els altres
estimant els altres
perdonant els altres
per què?
doncs perquè diu
nosaltres
tal com ell
ens ha promès
veieu
les promeses
esperem un cel nou
i una terra nova
on regnarà la justícia
a vegades pensem
una terra nova
sembla que s'entengui
i un cel nou
doncs sí
hem de revisar
les nostres idees religioses
aviam si el cel
que tenim nosaltres
pel cap
no és aquell
que ens ha dit Jesús
el de veritat
que ja comença
aquí
estimant-nos
i ajudant-nos
els uns
els altres
i clar
això ho va fer
Joan Baptista
doncs
i això també
ho podem fer nosaltres
perquè ell presenta Jesús
com aquell que bateja
amb l'esperit sant
i batejar amb l'esperit sant
vol dir
que
ens neteja
perquè l'aigua
el baptisme en l'aigua
vol dir que l'aigua
és un signe
de neteja
però
el que veritablement
neteja la nostra consciència
neteja el nostre esperit
neteja la nostra realitat
personal
és
l'esperit sant
com
amb la paraula
de Jesús
i la paraula de Jesús
és la que neteja
per tant
aplanar el camí
significa anunciar als altres
la bona nova de Jesús
fent un bon ús del poder
que se'ns ha donat
per proclamar la paraula de Déu
cal que la paraula de Déu

tracta de Déu
que la paraula de Déu
i ens manifesta
la paraula de Déu
és la paraula de Déu
és la paraula de Déu
que la paraula de Déu
que la paraula de Déu
és la paraula de Déu
és la paraula de Déu
i la paraula de Déu
i la paraula de Déu
és la paraula de Déu
tot aquest cap de setmana
des del passat divendres
fins demà dilluns
es farà a Tarragona
la trobada de diàques permanents
de les diòcesis espanyoles
el passat dimecres
es va convocar
una roda de premsa
a la casa de l'Arcabisbat
per explicar
en què consisteix
aquesta trobada
mossèn Estanis Figuerola
director del Secretariat
diossessar del Diaconat Permanent
ens ho explicava així
bé, potser en principi
valdria la pena
de situar una mica
el que són aquestes trobades
a nivell de l'Estat
del Diaconat Permanent
aquestes trobades
van començar
l'any 1985
en veure
que l'estament diaconal
ja començava
a prendre una mica de cos
i van decidir
per part de la Conferència Episcopal
de convocar
aquesta trobada
a nivell de tot l'Estat
cal remarcar
que l'any 1985
s'hi van inscriure
21 persones
fa 23 anys
cal dir que
avui
aquest any
2008
aquí a Tarragona
en tenim 145
en quant als actes centrals
ja en parlarem també després
hi ha 3
3 ponències
les quals
diguem-ne
són una mica
el lai motif
d'aquesta trobada
per tal
d'intercanviar experiències
i també
diguem-ne
sentir
qüestions
que ens poden
o que ens interessen
i que de tant en tant
val la pena
també
de recordar
és per això
és per això
que el dia 6
concretament
s'ha
organitzat
s'ha preparat
un acte
prou solemne
com és
la
lectura
de les actes
martirials
a l'arena
no a les grades
a l'arena
mateixa
de l'amfiteatre
lloc del martiri
de Sant Fructuós
s'anaguri
i s'anaguri
en la qual
hi està convidat
tothom
qui vulgui participar
des dels bisbes
presents
diàques
esposes de diàques
candidats
al diaconat
preveres
que també han estat
convidats especialment
perquè participin
juntament
i tothom
qui vulgui
ser
a fi
a efecte
que aquest acte
sigui precisament
una representació
del que és
el veritable
poble
de Déu
des de la mitra
fins al darrer cristià
que pugui estar batejat
el dijuni
a les 9 del vespre
Per la seva banda
mossèn Josep Manel González
membre de la comissió
del diaconat permanent
ens explicava
en què consisteix
la funció
dels diàques
permanents
Us volia comentar
també
que el diàque
és una figura
lamentablement
molt desconeguda
hi ha molta gent
que no sap
el que és un diàque
perquè durant molts anys
pràcticament
que van desaparèixer
i el diàconat
en moltes diòcesis
en moltes diòcesis
no vull dir moltes
per el número
però
però sí que
és una realitat
que en moltes diòcesis
els diàques
és un estatus
transitori
d'aquell xicot
o d'aquell senyor
que està al seminari
vol accedir
al precipiterat
i hi ha un estat
intermig
que aproximadament
dura uns sis mesos
en el que aquell candidat
és ordenat de diàque
durant sis mesos
és diàque
però al cap de sis mesos
és ordenat de prevere
aquesta ha sigut la realitat
durant molts segles
a l'església
i no hi ha hagut
diàques permanents
el diàconat
és un estat
estable
perquè quan els apòstols
al llibre dels fets
dels apòstols
ho trobareu
al capítol número 7
institueixen el diàconat
busquen unes persones
que siguin servidors
busquen unes persones
que els ajudin
i aquestes persones
no estaven pensades
perquè després
progressessin
o es promocionessin
a un altre ministeri
no
eren persones
que havien d'atendre
els pobres
a les viudes
als orfes
a servir les taules
a ajudar
al servei de la caritat
persones instituïdes
per aquest ministeri
per tant
amb una visió
de permanència
amb una visió
de servei
i el temps
ens tira a sobre
hem estat
aquest programa
parlant de preparar-nos
i no puc deixar
de fer-me ressò
dels desitjos
del darrer
sinode de bisbes
sobre la paraula
de Déu
ocuparà
un lloc
de capital
importància
i ens ajudarà
molt i molt
el contacte diari
amb la paraula
de Déu
llegint
meditant
reflexionant
també
si és possible
estudiant
potser aquests dies
podríem conrear
els textos
que ens proposa
l'Església
per l'Eucaristia
de cada dia
veritablement
són preciosos
no tenen desperdici
quina manera
més profunda
de renovar-nos
i de preparar
l'avinguda
del Senyor
i ara sí
això és tot
per avui
gràcies
per la seva atenció
amics
i amigues
uïdors del Campanar
i fins el diumenge
vinent
si deu bo
fins aleshores
feliç
setmana a tothom