Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mira, podem fer una cosa, la setmana que ve, el 599 més 1, bis i l'altra...
Comencem.
Comencem.
Anem-hi.
Un dos i seguit, com sempre, portant-vos l'actualitat del món sardanista, dels esbats, de la música paracobla
i amb uns continguts que tenim la sana costum de resumir-vos sempre a començar el programa.
És aquest.
Avui, nova eliminatària de la sardana de l'any,
estem en fase de semifinals,
ja decidim quines són les sardanes
que estaran en aquesta finalíssima
del Teatre Fortuny de Reus,
el proper mes de maig.
Després tindrem avui un programa molt dents,
amb moltes coses, amb molta matèria,
en part perquè la setmana passada
vam fer pont, vam fer festa,
però també ara comença de veritat
l'activitat sardanista,
temporada de plecs ja en marxa,
temporada de concursos que comença
precisament aquest cap de setmana,
etcètera, etcètera. I precisament
un dels temes destacats del programa d'avui
serà un d'aquests primers
plecs de la temporada aquí a les comarques
tarragonines, l'eplec de la nou de Gaià
tindrem convidats aquí a l'estudi,
ja és un clàssic, això també,
del nostre programa. Parlarem de la
cloenda dels cursets que hem fet a Reus,
avui en Vallada de Sardanes,
a la Veina Ciutat, del concurs de Granollers,
que obre, com dèiem, la temporada
de concursos, demà, diumenge,
del pobillat de Sant Climent de Llobregat,
es van sabent, a poc a poc, més cosetes,
més detalls, del 26è aniversari
de l'Esbertansèria de Tarragona,
avui celebren un festival,
el Tradicionàrius, és a Barcelona,
però és un festival també
però important, ja consolidat
i de referència, on no hi falta
d'alguna manera o altra la música
per a Cobla, diverses entitats
també, que celebren les seves
assemblees generals ordinàries
de socis. I un altre dels temes
destacats del programa, una altra
entrevista amb el periodista,
músic i escriptor,
moltes coses més, Jordi Lara,
que aquesta setmana vinent presenta el seu últim llibre
aquí a la nostra ciutat.
Lògicament, espero aconseguir
que tinguem temps per les xafarderies,
espero jo també, eh?
I per música que vagi
amanint el programa.
Fins a dos quart de dues de la tarda,
comencem, però, amb la Sardana de l'any.
Arribem avui a la sisena eliminatòria
de semifinals del concurs
de la Sardana de l'any,
que la Federació Sarderista de Catalunya
convoca, per tal d'escolir,
per mitjà dels burts dels oïdors de Tarragona Ràdio
i una trentena d'emissores més d'arreu de Catalunya,
la sardana preferida entre les estrelades l'any passat.
Recordem que en aquesta fase del concurs
escoltem dues sardanes a cada eliminatòria,
dues composicions que ja han soparat
la primera fase i ara,
una ha d'eliminar l'altra.
La que guanyi serà una de les deu finalistes
que interpretaran el proper dia 10 de maig
al Teatre Fortuny de Reus.
I precisament la primera sardana d'avui
va ser estrenada no fa gaire
en aquell mateix escenari,
a Santúria Reus, de Jesús Ventura,
que ens interpreta la Copla Sabadell.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
a Santúria Reus.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
I ja tenim dues sardanes més, una de les quals estarà a la final de la sardana de l'any, a Reus, el 10 de maig vinent.
Anem ara a recordar de quina manera es pot participar en el concurs.
Des d'ara mateix ens podeu enviar una carta indicant la sardana que us agrada més
i les vostres dades de contacte per si resulteu guanyadors del nostre sorteig particular.
podeu escriure a Tarragona Ràdio, vinguda de Roma, número 5B, primer pis.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa, un dos i seguit,
al número 977 24 47 67, fins a dos quarts de dues de la tarda.
Igualment ho podeu fer per internet, accedint al web de la Federació Sardanista de Catalunya, fet.sardanista.cat,
o bé al correu electrònic del nostre programa, un dos i seguit, arroba tarragonaradio.com.
Tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
Ja ho sabeu, decidiu-vos, si encara no ho heu fet, trieu la sardana que més us agradi i ens podeu enviar el vot per algun d'aquests mitjans que us hem dit.
Després d'això, després d'aquesta nova eliminatòria de la sardana d'any, entrem en la part informativa del nostre programa.
I abans de l'agenda, les notícies, doncs, a la secció del tema en el qual destaquem alguna d'aquestes qüestions, d'aquestes notícies.
en destacarem dues. En primer lloc, ens situarem en l'àmbit dels Aplecs i abans fent mig broma al començament del programa deia que és un clàssic i és que s'ha de reconèixer que la gent de l'Aplec de la 9 de Gaia,
que és el pla que se celebra demà, diumenge, aquí a les comarques maridonals, cada any no fallen la seva cita, aquí en persona, a parlar del seu pla que al nostre programa.
Crec que és, ara sí, seriosament, un exemple a seguir. Bon dia, Neus.
Hola, bon dia.
Neus Fortuny, responsable. I ets la presidenta de l'entitat dels organitzadors? Com funciona? Com està això?
Bé, de moment, fins aquesta nit que fem l'assemblea dels socis, estic en funcions.
Ah, mira, del grup sardanista, la 9 de Gaia, que o bé enceten el calendari, o bé com és el cas d'enguany, segons com cau el dilluns de Pasqua,
doncs primer comencen la pobla Montornès i Roda de Brà, oi? I alguna altra aplec, diguem-ne, d'aquests d'ermita típics que acostuma a haver aquella jornada.
i bé, doncs ja estem al ball, no? Podem dir, la pleca ja a punt, imagino, però sempre hi ha problemes d'última hora.
Abans m'ho comentaves amb el micro tancat. Què passa? Què passa?
Bé, sí, la pleca la tenim ja preparat, però més falta arreglar el jardí, això que ho farem aquesta tarda,
però sempre hi ha les coses d'aquestes d'última hora, no? Que nosaltres comptàvem a una gent pel dinar,
i ara ja ens hem passat el cupo, però que bé, tindrà solució, eh, encara, però sí que tothom que tingui ganes de venir,
encara que avui ens truqui. Més d'on deu pensar, tots els problemes fossin com aquests, no? Per excés.
Sí, però sap greu, sap greu, perquè vindrà gent potser de fora o de lluny o així,
i que ens agradaria que també poguessin participar del nostre dinar, no?
Una pleca matí tarda, i vosaltres, em sembla que és des del primer dia que preveieu això, un dinar de Germanó.
Sí, sí, ja fa potser 15 o 16 anys que ho fem, el dinar de Germanó,
i, clar, sempre comptem amb una gent, no?, amb unes persones,
però que aquest any el ser el 20è, i que diuen que farà tan bon temps, doncs se'ns ha desbordat una mica.
S'estan engrescant i alguns com a la seva última hora, no?, clar, al veure...
Molt bé, una pleca amb dues cobles, i amb certa fidelitat, oi?, amb les cobles, més o menys, no?
Sí, cada any més o menys tenim les mateixes.
Aquest any, bé, la cobla principal d'Olot, que és també una de les que sempre ha vingut amb nosaltres,
no ha pogut venir, però que esperem que durant l'any, amb algun dels actes que farem,
pugui estar present entre nosaltres.
Llavors, a sintonia, no?, amb aquesta cobla?
Sí.
No costuma venir gaire per aquí, a les comarquestes reunions?
Suposo que és això, no?, que al no venir gaire, doncs els fa gràcia també venir per donar-se a conèixer,
i així sempre, doncs, ens van...
És que nosaltres anem una mica regits pel preu, també, eh?
Clar.
Llavors, si mantenim sempre les mateixes, doncs ens mantenen bastant els preus, també.
Enguanyia la Blanes, que és una cobla també...
Cobla orquestra, oi?, és una cobla orquestra que...
com, vaja, amb bon nivell,
però que tampoc és de les que més habitualment trobem per aquí a les comarques terragonines,
i sempre és un atractiu, això,
la cobla, els músics nous,
i la raó jove,
que, per cert, és la cobla que més apleix fa a les comarques terragonines,
així sí, que sona bé, agrada, entra bé, no?
Sí, nosaltres és que normalment sempre triem, doncs, d'aquest nivell, no?,
que puguem, que puguem, a part de pagar-ho, doncs, que soni bé, també.
Parlem, potser, dels detalls a les hores, recordem el lloc...
Sí, bé, començarem a les 11 del matí, allà al Jardí Municipal de la Nou de Gaià,
aquí al Tarragonès,
i, bueno, ens interpretaran 5 sardanes cada cobla,
i després farem el dinar de Germanó,
amb pastís d'aniversari, perquè és el 20 a ple,
i sorpreses, que seran, bueno,
entre tots els que es queden a dinar, doncs, hi haurà també sortejos i coses.
Ah, mira, és un...
Sí, és el primer any que ho fem, però és també un dels atractius.
I a la tarda, doncs, continuarem a dos quart de cinc,
i sí que cap a un quart de sis, o així,
després de la tercera sardana, farem una estrena,
que sí que és un de les coses d'aquest apleg, no?
El director de la Cobla Blanes ja ens ho va fer saber l'any passat,
que si venien ells al nostre apleg, ens regalaria una sardana.
Ah, això!
Llavors, clar, nosaltres ho vam agafar i ho vam aprofitar,
i bé, bueno, els hi anava bé la data també,
perquè també a vegades, quan els truques per les dates,
si no els hi va bé, tampoc no és que tinguin una obligació
de venir al nostre apleg, no?
I llavors estrenarem la apleg de la nou,
d'en Pep Busquets,
i bueno, després també farem una mica de parlaments,
i això que es fa amb els aniversaris.
Molt bé, Pep Busquets, per cert, és un d'aquells compositors
que jo dic que s'haurien de conèixer més.
Potser no és tan conegut popular com d'altres,
però fa certes que estan força bé.
i doncs demà tindrem l'oportunitat d'escoltar aquesta estrena.
Per cert, la Neus em deia,
no em preguntis res sobre el programa,
sobre les sardanes concretes,
però...
Home, el David fa així,
no és cap...
Home, m'entric perquè diu,
no em preguntis res, Ibai,
no li pregunto,
El que vull dir que és un programa molt ferm,
sardanes generalment balladores,
clar, però de qualitat,
que no sempre passa això,
i ho dic perquè val la pena remarcar-ho,
que saben conciliar aquestes dues característiques,
sardanes de qualitat i balladores,
molt bé.
20 anys de plec en un poble petit,
això ho diem cada any,
però és que crec que val la pena remarcar-ho,
que és un esforç,
que fer-ho,
no és el mateix organitzar una pleca
amb dues cobles de certa categoria
a una ciutat gran,
que en un poble que no sé quants deveu ser ara.
Home, no arribem a 500,
som uns 470, crec, més o menys.
Sí que està creixent,
però de moment encara
som pràcticament els mateixos
que hem estat cada any,
el que passa que les persones
que hi estem al davant
i dediquem un gran esforç,
l'Ajuntament també col·labora,
després hi ha totes les empreses del poble,
que cada any se n'afegeix alguna més,
i els socis també.
Tenim unes 55-60 socis,
cada any varia més o menys,
anem per aquí.
Molt bé,
i vaja,
pel que veig,
continuïtat.
Home,
de moment sí,
esperem.
Tot el 20,
estreneu sardanes
i l'ànim suposo per anar a seguir,
no?
Sí, sí.
I després,
m'agradaria també dir-vos
que aquest any
també farem l'assemblea
de la coordinadora d'aquí
de les comarques tarragonines,
la farem a la 9,
amb motiu d'aquest 20è aniversari també.
Que és cap a l'octubre, no?
Llavors,
bé,
hem de buscar encara
col·laboradors i tot,
perquè també serà un acte
que farem també
per celebrar-ho,
no?
Molt bé,
doncs ja en parlarem.
Neus,
gràcies per estar amb nosaltres.
Recordeu,
demà matí i tarda,
a la 9 de Gaià,
amb la Raú Jove,
la Cobla Planes,
20è a plec,
amb alguna sorpresa,
com hem dit,
algun extra com l'estrena
d'aquesta sardana,
un lloc magnífic,
acollidor,
i vaja,
que es compleixin
aquestes previsions
del temps.
Gràcies,
gràcies a vosaltres
també per donar-nos
aquesta oportunitat
de venir cada any.
i ja en parlarem
a l'octubre,
de la festa.
Vinga,
gràcies.
I donem pas
a la música ara,
fem-ho reivindicant
les sardanes
de Conrat Saló,
qui va ser director
de la principal
de la Bisbal
durant moltíssims anys
i que va saber
escriure unes sardanes
enormement atractives,
balladores
i amb una instrumentació
sàvia i molt original,
defugint sempre
que podia
el clàssic
acompanyament rítmic
del tot som pops,
substituint-lo
amb solucions
sempre imaginatives.
Unes sardanes
que han estat
força populars
i s'han interpretat força,
però darrerament
potser no tant
com es mereixien.
La que hem triat avui
és de les que menys
s'han programat,
potser per aquesta
Força Primarenca
de l'any 1945.
Es tracta
de despertar la vida
dedicada a la seva filla Marissa.
Escoltem-la interpretada
per la principal
de la Bisbal.
No és la que havíem anunciat,
l'escoltarem després.
Bé, són aquelles coses
que passen al directe,
ah que sí?
Aquesta és una sardana
que es diu
Sardana de Germano
d'Antoni Olborz
i la interpreta
la cobla
Flama de Farnès.
Després,
després,
us prometem
que escoltarem
Despertar la vida
de Conrad Soló.
Sardana de Germano
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Farnès.
Poc o molt,
no tant com ens agradaria,
a tant en tant
van apareixent
novetats bibliogràfiques
sobre temas sardanistes.
I de vegades
entre aquestes novetats
tenim sorpreses
molt agradables.
No fa massa
va aparèixer
la història
de la cobla
de la principal
de Llobregat
que d'entrada
podria dir
mira,
sí,
per aquells més interessats
doncs molt bé,
però si el llegies veies que a part de la història
el mateix plantejament, el llenguatge, hi havia substància
el seu autor, el Jordi Lara, periodista, escriptor
hi va ser donar el toc de qualitat
de sortir del que és habitual amb aquesta mena de llibres
i ara a més a més, a part d'algun altre llibre
que entremig ha anat apareixent
ens presenta una altra novetat
que aquí a Tarragona donarà a conèixer dissous venent
dia 3 a la llibreria La Capona
un títol que d'entrada sobte, una màquina d'espavilar ocells de nit
i potser el millor que podem fer
atès a aquest títol i que potser és un llibre una miqueta atípic
és parlar-ne amb ell mateix
Jordi, molt bon dia
Molt bon dia, com anem?
Què és exactament una màquina d'espavilar ocells de nit?
Bé, de fet
el que no vull és desvetllar
exactament
tothom ho pregunta, no?
Escolta, mi, què vol dir aquest títol?
Aquest títol és una...
fa referència
el que sí que puc dir com a pista
és que fa referència al món del coble
diguem-ne, no?
Però bàsicament el llibre el que és
és una colla de relats
set o vuit relats
en els quals la meva idea era fer un repàs a alguns compositors
que m'havien interessat molt en el món de la coble
sobretot Carreta, Vilassau, Serra, pensava en el principi també
pensava també en Puigferrer
i d'alguna manera em vaig adonar que
per fer-ho
havia d'anar a l'arrel de tot
és a dir, explicar com jo personalment m'havia fascinat
per aquesta gent i per la música de coble en general
i aleshores em va sortir un llibre una mica autobiogràfic
perquè explico
des de la meva experiència
com m'he anat fascinant per la música de coble
i per aquests compositors en general, no?
Sí, bàsicament preguntava
més que res
perquè potser és difícil de classificar-lo
perquè si no és ben bé autobiogràfic o del tot
o no és un llibre d'història de Sardana
Clar, alterna una mica el que és l'assaig
amb el que és
diguem-ne que el material
el fonament és l'assaig
és com jo
d'alguna manera entenc
i visc i disfruto
la música d'aquests compositors de música de coble i de Sardanes
el que passa és clar
com que ho faig des de la meva perspectiva
i en aquest cas no m'ho callo
explico l'experiència meva relacionada amb el meu entorn quotidià
i la meva feina i tot plegat
doncs naturalment té una part important d'autobiografia
estaria a mig camí entre això
entre memòries i assaig
però en té res
Creus que l'àmbit del món de la Sardana
de la música per a coble
vaja, jo ho crec que sí
suposo que estaràs d'agrar amb mi
que és un camp encara inexplorat
fet d'una manera
doncs com diria jo
creativa
i de qualitat
si em permets l'expressió
Des d'un punt de vista literari
segur que sí
jo m'he trobat amb aquest llibre
que la crítica
doncs
sobretot la crítica literària
la que no és del món estrictament
de la Sardana o la coble
doncs els ha agradat molt
que digués un llibre que parlaix d'un tema
que no havia estat tractat literàriament
des d'un punt de vista creatiu
com és el món de la coble
i la Sardana
i sí, sí
penso que
és un camp
realment amb un potencial
a nivell literari increïble
i que no ha estat
prou explotat
cert?
Clar, potser
amb els llibres
així en general
que parlen de Sardanes
és molt encomiable
que hi hagi molta gent
amb voluntarisme
que hi hagi treballat
però potser faltava
algú que
pogués combinar
aquesta qualitat
amb el coneixement
d'aquest món
no?
no sempre
es pot trobar
aquestes dues qualitats
i en el teu cas
tu has estat
has estat músic també
periodista
escriptor
és a dir, coneixes el tema
per dintre
i el pots tractar
de la manera
que et va més bé
no?
A veure, qualsevol aportació
és interessant
des de la gent
que fa una feina
més de recopilació
de dades
o d'anàlisi
d'un cert autor
o d'un
no sé
o d'història
d'una colla sardanista
etcètera
tot és important
tot va engreixar
en aquesta visió
que tenim
de la història
i que ens pot fer
entendre el nostre present
i planejar el futur
el que passa
el que sí que és veritat
és que la literatura
o sigui
donar-li un tractament
una mica novel·lístic
molta gent em diu
això sembla una novel·la
donar-li un tractament
una mica novel·lístic
fa que molta gent
que no tenen res a veure
amb el món
de la copa de la sardana
i que a priori
no els interessa gens
doncs es llegeixin el llibre
i coneguin
una miqueta més
aquest món
i això sí que
en aquest sentit
n'estic bastant content
perquè sembla
que està funcionant
estic trobant gent
que no tenen res a veure
amb aquest món
i que saben perfectament
ara després de llegir el llibre
qui era Juli Garreta
qui era Puig Ferrer
etcètera
i penso que
en aquest sentit
té una funció important
aquest plantejament literari
i abans ja comentaves
el tema de la crítica
potser almenys
el que m'ha arribat a mi
és la crítica
de l'avantguàrdia
el suplement cultura
dels dimecres
que el 12 de març
hi havia una crítica
del Julià Guillamont
a veure
al marge del món
de la sardana
que aparegui una crítica
a una publicació
com aquesta
ja és
és un èxit
per qualsevol escriptor
i en aquest cas
no recordo
haver vist
cap crítica
a aquest nivell
sobre
el tema sardanista
oi?
a més a més
es feia quedar bé
entenc jo
molt content
molt content
per mi
i després
una mica
parlàvem també
amb gent
amb companys del món
que estaven contents
en el sentit
de dir
per fi apareixen
aquests temes
no?
això
amb un suplement
de cultura
del prestigi
aquest
de l'avantguàrdia
no?
vull dir que
de bona manera
és normalitzar
qualsevol
experiència humana
la que sigui
és literaturitzable
i naturalment
l'experiència
de la música
i de la dansa
catalanes també
i altres
si
ho intentes fer
intentes fer
amb una certa gràpia
que pugui arribar
a tothom
doncs
penso que és un
és un goig
Jordi
actualment
segueixes
amb el programa
Nídia
a TV3
i no sé
si a part d'això
combines
amb algun altre
a part d'escriure
esclar
sí
bueno
porto també
el programa
Territoris dansa
és un programa
estrictament
de vídeo dansa
i bueno
i això
hi vaig fent
també
algunes col·laboracions
amb alguna entitat
que m'ho demana
o
en aquest sentit
vaja
em sembla que
en el llibre
no voldria
desvetllar res
però
en una etapa
de la teva vida
vas
formar part
d'una cobla
això em sembla
que surt
pel llibre
oi
com va ser
aquella època
com vas
fer cap
a músic de cobla
aquests són els capítols
més divertits
del llibre
et venia de família
no?
ho dic perquè
sí
això ho deia
perquè
a vegades
amb les presentacions
la gent
sembla que és un llibre
molt profund
i no plegat
és un llibre que té capítols
de tot naturalment
com la vida mateixa
que hi ha moments
més tristos
i més divertits
però hi ha molts moments
molt divertits
i sobretot
els dos capítols
que parlo
de la meva experiència
com a músic
que això
que em veu una mica
de família
i sobretot
quan em vaig iniciar
en el món
de la música de cobla
que em vaig néixer
com a tenorista
i de fet
ja era bastant gran
em tenia
17 o 18 anys
quan vaig començar
la tenora
i però bueno
em va entusiasmar
aquest món
fins a aquest punt
no?
encara hi estic ficat
molt bé
convida
suposo tothom
que
almenys pel que fa
aquí a Tarragona
la presentació
de la màquina
d'Espavilar
ocells de nit
Jordi Lara
que es farà
el dia 3 d'abril
dijous
dos quarts d'areu
del vespre
la lliureria
la Capona
la presentació
a càrrec
de l'escriptora
terronina
Olga Xirinax
ens hi veurem
i
bé
endavant
Jordi
no sé si tens
més projectes
en aquest sentit
de cara endavant
de moment
a presentar el llibre
de moment a presentar el llibre
i a més em fa molta il·lusió
que
que ho hagi
acceptat
fer-ho
algú com
com l'Olga Xirinax
aquí admiro
i
i em sembla que pot ser
realment una
bueno
és donar-me
la mà
d'una forma
immillorable
per venir aquí
a Tarragona
a presentar el llibre
del mà
de l'Olga Xirinax
estic encantat
veja
molt bé
moltes gràcies
fins dijous
i ara sí
ara
anem a escoltar
aquella sadana
que abans us havíem anunciat
una sadana
deliciosa
del Conrad Saló
amb la principal
de l'abisbal
despertar la vida
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!

!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tinc demà!
Heureu-te'n!
Mig minut per arribar a la una de la tarda, ja ho sabeu, ara hi ha el boletí de notícies.
Si ens esteu escoltant en directe, dissabte, si és l'enregistrament de diumenge, doncs res.
tirarem pel dret a la segona part del programa
que les podreu escoltar
després d'aquest butlletí de notícies.
Seguirem amb les notícies
de sardanistes, les xafedries
i més música. Fins ara.
Ja hem superat el butlletí de notícies
la 1 i 3 minuts
i 4 minuts.
I seguim amb la segona part de l'1.2 seguit.
Ara, les notícies.
I una de les notícies més destacades d'aquesta setmana
a Catalunya ha estat la mort dimarts del polític
editor i historiador Josep Benet i Morell
a l'edat de 87 anys.
Tal com ens han informat tots els mitjans de comunicació,
Benet va néixer Cervera el 14 d'abril del 1920.
Format a l'escolònia de Montserrat,
on va ingressar als 7 anys,
des de jove va participar en els moviments
nacionalistes catalans.
Senador per l'entesa dels catalans i diputat al Parlament
pel PSUC, Benet va participar en la fundació
de l'Assemblea de Catalunya
i fó inspirador i organitzador de molts episodis
de resistència antifranquista
amb la ferga l'izonga, la vaga de tranvies,
el català a l'escola,
volem bisbes catalans, etc.
Tenia la medalla d'or de la Generalitat i el premi d'honor
de les lletres catalanes.
Els anys 40 va participar activament
en l'àmbit de la cultura popular i tradicional,
sobretot pel que fa als esbarts.
Cal destacar entre els altres aspectes
que juntament Manuel Covelas, Alexandre Cirici, Josep Mainà,
Jaume Pica i el patrocini de la família
Millet Maristany va crear els esbarts
Berdaguer, Sant Martí i Maragall, de Barcelona,
Maragall de Lens de Mar i l'esbarts de la Seu d'Ugell.
Unes iniciatives en les quals es va apostar
en temps difícils per a les propostes
més innovadores de la lança catalana.
En l'àmbit musical va intervenir decisivament
en iniciatives com la institució musical Juli Garreta,
que fó la que va promoure els cursos d'instrumentació,
que van anar a càrrec de Joaquim Serra,
la publicació del mètode que encara ara
és obligada a referència per a aquells
que vulguin escriure per aquesta formació musical.
D'altra banda, l'any 1985
va escriure el missatge al món sardanista
amb motiu de la proclamació de Sant Llorenç de Sardans
amb la ciutat pubilla de la Sardana,
mentre que el 1994 va signar la lliçó magistral
del pubillatge del seu poble nadiu Cervera.
Divendres vinent començarà la 21a edició
del Festival Folk Internacional Tradicionari
tot una referència i una cita obligada
pel que fa a la música darrere la Catalunya.
Fins el 13 de juny se n'hi ha desenvolupant
les actuacions de grups de tota mena,
enguany amb l'important novetat
que després de dos anys d'obres
el festival torna a la seva seu,
al Parc, al Centre Tesar Tradicionari
és el barri de Gràcia de Barcelona.
En el munt de propostos interessants
que ho faig el programa,
destaquem les més directament relacionades
amb matemàtica del nostre programa.
El dia 25 d'abril a la nit
hi actuarà Marcel Casellas
i la principal de la nit,
que com ja hem comentat moltes vegades,
combina el so de la cobra en directe
amb les vases electròniques
i músiques de ball molt diverses.
I presentarà un nou disc,
al Club BGI.
I l'altra cita és el dia 9 de maig,
també a la nit,
amb Tarasca,
la versió de la cobla Lluís Us
en un format que incorpora
bateria a baix elèctric
per oferir balls i dances al món.
El ball Pla,
Serrandumbas,
així és com ho diuen ells,
xotis, xaves,
pasdobles,
jassapicos,
xampanyes,
sardanes,
balsos, etc.
Ells mateixos també asseguren
que són una autèntica
big band a la catalana.
Quan vàrem comentar
que en Guanyes
comemoraria el centenari
del compositor
madera de Cedr i Puigferrer,
ja vam deixar constància
que no era l'únic.
Un programa
el vam dedicar
a Josep Cedr
i també caldrà fer-ho
amb un autor d'importància
potser menor,
comparat amb aquests dos noms
tan rellevants,
però també mereixedor
de ser tenint
en compte,
Josep Maria Boix.
Nosaltres ho farem
en un proper programa.
Ara només diguem
que el centenari
va ser diumenge passat
i que el mestre Boix
haurà destacat
per estar durant molts anys
al capdavant
d'una cobra orquestra important,
la Girona,
i per ser autor
de prop de 500 sardanes
de gaire eminament ballador,
entre les quals destaca
la ceblera Maria Mercè.
El proper dimarts,
dia 1 d'abril,
es presentarà
el Pla Nacional
de l'Associacionisme
i Voluntariat.
Serà la sala petit
Palau
del Palau de la Música Catalana,
a Barcelona
a les 7 de la tarda.
Aquest pla
és el producte
del treball
de més de 6 anys
d'una sèrie d'entitats
del teixit associatiu
i de voluntariat
i de l'administració
de la Generalitat,
impulsat i coordinat
per la Direcció General
d'Acció Comunitària
de la Secretaria
d'Acció Ciutadana
al Departament de Governació
i Administració Pública.
Segons la definició oficial,
el pla
és el full de ruta
per al disseny
i l'execució
de les polítiques
de voluntariat
de la Generalitat
en els propers 4 anys
i que integri
les propostes
i mesures elaborades
impulsant el seu creixement
i desenvolupament
i la seva incidència
política i social.
Es pot obtenir
més informació
al telèfon 93-483-1794
o bé al web
planacionalassociacionisme.voluntariat.org
sense les 3 B dobles.
Més novetats
sobre la propera ciutat
pubilla de la Sardana
a Sant Climent de Llobregat.
Fa unes setmanes
parlàvem de la lliçó magistral
i dèiem que s'ha encarregat
el compositor
molt vinculat
a la colla sardanista
Violetes del Bosch
Joan Givert
i a l'anterior programa
comentàvem el singular disseny
de la torixa
de la flama de la Sardana
que tindrà forma de tenora.
Un altre element
de les ciutats pubillas
que ja ha esdevingut tradicional
excepció feta
d'alguna de les primeres
és el monument a la Sardana.
En aquest cas
el projecte
l'han assumit
dos escultors i professors
de belles arts
Salvador Joan Pera
i Albert Valera
que ja l'han ratejat
com eix
de Sant Climent
Ciutat Pubilla
de la Sardana.
El monument
que simbolitzarà
la Sardana gegantina
s'emplaçarà
en un lloc ben cèntric
a la plaça de la Vila
i els autors
el descriuen
d'aquesta manera.
Constarà d'un primer element
que fixi la centralitat
escultòrica del projecte
i d'altres elements
circumstants
situant-te en llocs emblemàtics
o singulars de la ciutat
que defineixen
l'espai de població
del monument
i la seva implicació
poètica i conceptual.
Com és lògic
la inauguració
es farà
durant la proclamació
els dies 26 i 27 d'abril.
Salvador Joan Pera
va néixer a Reus
i fins al 1976
hi va viure
però actualment
resideix i treballa
a Sant Cugat del Vallès.
Pel que fa Albert Valera
és doctor en Belles Arts
i entre altres activitats
professor titular
del Departament d'Escultura
de la Facultat de Belles Arts
de Barcelona.
I un altre element
característic
de les ciutats pubillas
és la centralitat
del pubillatge.
A Sant Climent
han confiat
en Joret Ferraz
instrumentista de tenora
de la Cobla Salvatana
formació que s'ha encarregat
d'enregistrar un disc
que aviat es presentarà
dins els actes
de proclamació
de Sant Climent.
Aquesta serà una de les quatre
sardanes d'estrena
que inclou al CD
títols que signen
Carles Santiago
Joan Josep Blai
i Jordi Feliu.
Aquests dies
diverses entitats
relacionades amb la cultura
popular i tradicional
catalana
tenen convocats
els seus socis
a la respectiva
d'Assemblea
i Generals Ordinàries.
És el cas
de l'agrupament
d'Esvaig d'Ansàries
que l'anuncia
per les 5 de la tarda
d'avui
a la seu de l'entitat
al carrer València
558
6è Primera de Barcelona.
Cal dir que es preveu
llorar els socis
del disc
que l'agrupament
ha promogut
en homenatge
a Joaquim Serra
amb algunes
de les instrumentacions
de danses populars
que va realitzar.
També aquesta tarda
tindrà lloc
l'Assemblea General
a l'Ordinaria
de la Unió
de Colles Sardanistes.
En aquest cas
la primera convocatòria
és a dos quarts
de cinc de la tarda
i la segona
a les cinc.
A l'ordre del dia
a més dels punts habituals
de memòria
de l'any passat
i projecte del 2008
i els corresponents
a estats de comptes
destaca la informació
dels actes
del cinquantenari.
La convocatòria
també indica
que tot i que no procedeix
a l'elecció
de Junta de Govern
aquesta és oberta
a noves incorporacions.
I finalment
diguem
que dilluns vinent
dia 31 de mà
es tindrà lloc
l'Assemblea
del Casal Tarragoní.
Serà a dos quarts
de vuit del vespre
en primera convocatòria
i a les vuit en segona
i també cal destacar
l'informe sobre els actes
del cinquantè aniversari
ja celebrats
i informe sobre
les activitats previstes
pel 2008.
Igualment es proposa
una modificació
dels estatuts
i la renovació
d'algun càrrec
de la Junta Directiva.
I no oblideu
que els rellotges
s'hauran d'avançar
una hora
aquest cap de setmana.
A la matinada
i sabte i diumenge
quan siguin les dues
l'hora oficial
passarà a ser les tres.
D'aquesta manera
l'hora s'adequarà
al canvi d'estació
amb l'objectiu
d'escolzar la llum
dels matins
i alargar
la des del vespre
de primavera
i d'estiu.
I d'aquí uns mesos
amb l'arribada
de la tardor
l'operació
es tornarà a fer
a l'inversa.
És a dir que
estigueu a l'aguai
no sigui que arribi
el tard demà
a les ballades
i als aplecs.
Bé, tornem a escoltar
una sardana
i ara canviem
totalment d'ambient
i d'estil.
Passem de la sala
de concerts
a una plec.
Concretament
ens imaginarem
que estem a la plec
de Vilanova i les Giltrú
on és molt probable
que s'interpreti
la sardana
que li va dedicar
al compositor
Carles Sagarra
a la plec de Vilanova.
Sagarra és instrumentista
de tible i de tenora
ha format part
de diverses cobles
i actualment
és el director musical
de la Passió d'Esparreguera.
Com a compositor
de sardana
es té preferència
per les que permeten
lluir el conjunt
de la cobla
com és el cas
de la plec de Vilanova
que escoltem
amb la cobla
a Ciutat de Cornellà.
a Ciutat de Cornellà.
a Ciutat de Cornellà.
a Ciutat de Cornellà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tant sols!
per persona!
Per persona!
Per persona!
Doncs hi col·laborarem!
Si seguim molts!
Exacte!
Com més nens i més acompanyants i professors i simpatitzants del món sodanista vinguin i col·laborin només amb aquest simbòlic un euro, doncs podem ajudar en aquest projecte que val la pena!
Molt bé!
Què us sembla?
Recordem les hores potser?
Sí, recordem!
És el dia 4, divendres que ve, dia 4, a les 3 hi haurà la concentració a la plaça de l'Ajuntament amb aquestes 10 escoles que hem anomenat, tot un èxit de participació, recordem-ho!
i a dos quarts de 4 començarà l'acte en si, que constarà d'un galop d'entrada on presentarem totes les escoles, llavors hi haurà una serrana de lluïment que vejaran totes les escoles, diguéssim, soles, perquè m'entengueu, llavors hi haurà una serrana de jormanor que també serà simbòlic, farem dues grans rotllanes amb les escoles participants
i al centre hi haurà una rotllana feta per d'ensaires de l'agrupació Sadanís de Tarrona Dansa i membres de l'entitat Intermonoxfam
molt bé
agermenant, agermenant, agermenant, doncs aquesta fusió, que esperem que tingui continuïtat
què passa?
és que tinc la...
hi ha mar de fons, hi ha mar de fons
la Maria Rosa que m'està rectificant tot el que dic malament
va apuntant, va apuntant
parlo així jo, escolta'm
no, no, que és mentider, no, no, jo no l'estic rectificant, li estic recordant coses
opa, que malament em fas quedar
no, no, no, no, és amb carinyo
no, amb u, com l'euro
amb carinyo t'ho dic
doncs escolta'm, doncs això, esperem que sigui una
ara, a partir d'enguany
doncs un projecte que puguem sempre
fer-ho plegats, no?
Intermonoxfam
i l'agrupació Sadanís de Tarrona Dansa
amb l'Ajuntament de Tarragona
llavors també, després de l'esternal de Germanó
hi haurà un baranar també per tota la canalla participant
que aquest any calculem que seran uns 500 nens i nenes
entre 7 i 12 anys que han participat en aquesta campanya
i han après, si més no, doncs els passos bàsics, no?
per defendre's i ballar
poca broma, 500 crios, més mestres
i sempre venen pares, poc molt
acompanyants
a la plaça de la Font
farem goig
o sigui que us convido des d'aquí
que els que hi pugueu
i tingueu l'oportunitat, vingueu perquè serà
un espectacle
digne
ja que treballem, però vaja, els que pugueu escapar-vos
però també podeu portar una unitat mòbil
els mitjans de comunicació
que se'n faci ressò
perquè no ens val la pena
perquè darrere de tot això
hi ha una feina feta
molta feina
i molta gent voluntària
molts monitors
que també ens ajuden
vull dir que val la pena
i a més a més
digues
és que aquest aspecte solidari
que sembla que està arrelant
en el món sardanista
cada vegada més
la Cobra Contemporània
té un acord similar
en mans unides
crec que és
que tots els beneficis
dels discos que promouen
van a parar
aquesta entitat
molt bé
doncs nosaltres
i també hem volgut
obrir un camí
en aquesta
faceta
com es diu
això monia rosa
faceta
faceta
ja ho he dit bé
vessant
vessant
d'acord
i llavors això
també hi haurà
l'estant allí
informatiu
sobre
aquesta campanya
i tothom que vulgui participar
com m'he dit
amb un euro
doncs ja
ja hi col·laborarà
divendres això
més coses
a les 4 de la tarda
més coses
doncs no
avui vinc
amb poca
amb poca teca
amb poca teca
però important
això sí
això sí
home
hi ha cosetes
però les deixem per més endavant
no
jo és que no em puc estar
dir-ho i aquí he esmentat
allò de la cobla contemporània
l'altre dia
els van convidar
al programa
a la via làctea
que presenta
és veritat
el que passa és que no ho vaig veure
jo
a l'estanta de la nit
jo no havia vist mai
aquest programa
és diferent
és ni millor ni pitjor
opinió personal
em va fer una mica
de vergonya aliena
el paperat
que vam haver de fer
que aquells
ja fan una cosa diferent
els de la contemporània
muntant xou
són aquelles sardanes
en busca de pel·lícules
no
ells van tocar
però és el programa
l'entorn
és el context
del programa
la presentadora
amb ells no els va presentar
el Jordi González
sinó una noia
la Lorena
no ho sé com es diu
però
saps aquella gent
que et posa nerviós
veu-los
i tenia ganes
de tancar la tele
insisteixo que és opinió personal
suposo
deu bé el seu
públic
doncs escolta
amb el proper dia
que vingui
perquè dissabte que ve
faré campana
que estic a Lleida
molt bé
llavors sí que ja
podré donar-te
moltes dates
d'audicions
concerts
canvis que tu ja has intuït
o que ja saps
però
hi haurà novetats
a les ballades d'estiu
al cicle d'audicions d'estiu
hi haurà novetats
en guany
sí
i també coses
que s'estan preparant
des de l'agrupació
salarista
però
ja
més endavant
més endavant
molt bé
marxem
marxem amb música
amb una altra
sardana
que si trobo el guió
doncs us
us el diré
és que és una sardana
amb un nom una miqueta
una miqueta
escoltaré un menys de trosset
perquè bé
estan a punt de caure
els dos quarts
de dues de la tarda
una sardana
amb un títol així llarg
també d'aquests estranys
a plec de caldes
primer cinquantenari
gironí
d'Eduard Xandric
amb la cobla
ciutat de Girona





doncs res
sí David
que a punt d'arribar
als dos quarts
doncs sí
ja toca
ho dèiem
que era molt aviat
encara
aquí acabem
us deixem
amb els esports
amb la prèvia
i nosaltres tornarem
dissabte vinent
a l'hora habitual
a les dos minutets
demà
la repetició
a partir de les 10
passeu molt bé
adeu
fins divendres
que ja
hà
li
a
li
a
l
a
a
a
vers
m
a
a
ahí
i
a
a
a
i
a
a
a